L'Ajuntament defensarà el model educatiu de l'Escola Bressol Municipal Marrex en front de la reforma de l'administració local. El regidor d'Educació assegura que des de Sant Jus seran bel·ligerants si algun govern no vol aquest model educatiu.
Les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per l'IBI. És una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de béns immobles. Enguany s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris.
I l'Ajuntament a poques dècimes de reduir un 10% el consum energètic municipal del 2013. Al Consistòries va marcar aquest objectiu de reducció dels consums energètics. Per aquest any es planteja reduir un 5% més.
I aquesta està tota la informació dels Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dimecres 12 de març. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta, també als ullatins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les xarxes socials, a Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda. Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Oh, no.
La radio de San Dios 98.1 La radio de San Dios 98.1
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio 2B. Amb tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, un cop al mes, la Montserrat Giró i qui us parla la Lina, tenim a l'espai Paraula Viscuda.
Si vostès recorden, paraula viscuda, ho fem entre totes dues, però en realitat la persona important és la que ve, que ha estat molt amable, aquest cas és l'Alfons, que després la Montse ens dirà una mica qui és, persona coneguda del poble, que ha buscat un tema, ell ens ha triat un llibre una mica complicat, perquè és d'Aristòtels, encara que és molt bonic, i parlarà de l'amistat. Bona tarda, Alfons. Hola, molt bona tarda.
Montse? Qui és l'Alfons? L'Alfons és un veí de Sant Just, possiblement la veu... I 30 anys amics, no? I 30 anys amics. Persona arrelada en el poble. Molt arrelada al poble. Jo diria que és una persona que... Aquest arrelament és a partir dels seus fills a l'escola catalana...
és a partir de l'Ateneu, és a partir de la política. Per tant, és una persona molt arrelada a Sant Jús. Ella, actualment, des de la seva jubilació, continua sent una persona activa al 100%, perquè ha cursat la carrera de filosofia després d'aquesta jubilació,
També és membre actiu de la Fundació Catalana dels Esplais, també d'una altra fundació. Diríem que és un amant de la muntanya, la natura és una cosa que l'apassiona, el caminar, la neu, sortir els dimarts també amb els caminants de Sant Lluís.
Per tant, forma part del poble i jo diria que treballa pel poble. I ara, al fons, direm als oients, als oïdors, que potser va amb el seu taranà, ell ens vol parlar de l'amistat. I no ens vessarem massa en el llibre, perquè ja us dic, és el llibre d'Aristòtels, en el qual, dintre dels capítols que té, doncs té, parla molt de l'amistat.
Però, esclar, el llibre en si, el ser de filosofia, són molt... No en català, no sé com se diu, però circunloquis, no? Es diuen, a vegades, que va donant voltes sobre el mateix tema. I, aleshores, potser el que ell vol parlar és de l'amistat en si, no? Anem a veure. Jo sí, he triat el llibre aquest, que és l'Ètica Nicòmac, d'Aristòtil. És perquè, quan fa uns anys el vas llegir, em va sobtar i em va sorprendre com, 2.500 anys...
abans de nosaltres es plantejava tot el tema de la vida humana i de la vida de relació que Aristòtil ho basava tot en la virtut bàsicament, en el concepte de virtut i les diverses virtuts però on al final abans de posar quina és la fi de l'home que el posa en la felicitat dedica dos capítols a donar èmfasi a la importància que per la felicitat té
i sense la qual les virtuts no serveixen per res, l'amistat. Perdó, Alfons. Al començament d'aquests capítols, n'hi ha una cosa que tu has sobrellat, i per aquí ve l'assunto, que diu que l'amistat és una virtut o alguna cosa acompanyada de virtut.
dice y además es lo más necesario para la vida. Que segurament, i a partir d'aquí és quan has posat énfasi en això, no? Sí, anem a veure d'alguna forma, potser he començat per aquí. No es pot ser feliç sense amics, la teoria de l'Aristòtil és, no es pot tenir amics si no ets virtuós, si no realment no ets un home com cal.
per què? segons diu ell i a mi trobo amb això realment una coincidència una concordància que també parla de la concordància i trobo una concordància amb les idees és en el sentit que estimar tenir amics un amic és aquella persona que tens al teu costat i per la que tu vols el seu bé sense res a canvi
Aquest és el sentit. El que passa és, diguem-ne, evidentment, i voler el bé d'un altre sense res a canvi, si no és virtuós, és impossible que això succeixi.
Ella, amb aquests dos capítols, amb el primer, perquè jo m'ho he llegit i m'ha agradat, no?, el que passa que, esclar, jo us dic, és una mica enredadot en el sentit de, si vol, esquematitzar la cosa, no?, parla de les espècies d'amistat i diu que l'amistat pot ser per l'interès, el que tu deies ara, per plaer, o la tercera rama podria ser aquella amistat perfecta, que és la que n'hi ha entre els homes bons i que tenen les mateixes virtuts, que és el que acabes de dir tu ara, no?,
Bueno, sí, una mica sí, però anem a veure. Sí, Aristòtil classifica l'amistat en tres categories. Diu que si no hi ha això no és amistat. En fi, una de les característiques que ell dona com l'amistat, com importantíssim, i amb això ens ho faria distingir molt de la caritat,
que ell en diu benevolència i fa servir una altra paraula, no la paraula caritat que és potser més cristiana que no pas de l'època d'Aristòtis abans de Crist és que la paraula amistat es fa servir per moltes coses es fa servir per moltes coses però sempre ell considera que només es pot fer servir si és una cosa recíproca és a dir, diguem-ne no pot ser d'una persona
cap un altre, si no té que ser mútuament de les dues persones entre si. Un de, perdona, un de, gràcies, aquesta m'interrompeix, però una de les coses que també diu el llibre és que el que no es pot tenir amistat és amb una cosa, per això que acabes de dir, amb una conversa, amb una cosa inanimada, perquè no veus la reproducció.
de tornar a rebre aquesta afecció aquesta cosa que tu poses o sigui que et pot agradar les coses però amistat amb aquella cosa no pots tenir per exemple un bon vi pot ser molt bo però esclar no puc tenir una amistat amb el bon vi és un exemple il·lustratiu del tema de la reciprocitat però evidentment va per aquí
I llavors, clar, em diu, si hi ha reciprocitat, hi ha benevolència, és a dir, hi ha benevolència mútua entre dues persones, diu, això pot ser per diverses causes. Diu, pot ser per plaer, és a dir, llavors tindria una amistat per plaer que li dona poc valor, una amistat per interès, m'interessa estar amb l'altre perquè m'ajuda amb el meu negoci,
Treu un profit dels dos. O el tercer, que és el que dona ple valor, entre dues persones virtuoses que s'han trobat, es tracten, tenen un rosser important i la seva relació fa que realment s'estimin l'una a l'altra. Diu, amb un amor benevolent, és a dir, que vol el bé dels altres. I això és l'amistat de debò, l'amistat que...
que realment és un valor necessari per a la pròpia vida.
Jo penso que si ara ho diguéssim en paraules, valors, el que diem valors, no? O sigui, l'amistat, doncs, hi trobem a dintre de l'amistat el respecte, no? Hi trobem estimació, hi trobem lleialtat, també, i llibertat, també. Si hi ha realment una amistat, doncs hi ha aquesta també llibertat d'acció i d'entendre i de comprendre, no?
Jo penso que amb l'amistat hi trobes totes les virtuts, perquè, evidentment, hi toques la temperança, perquè, diguem-ne, l'amistat, de debò, no és una cosa apassionada, és una cosa molt controlada, serena, i trobes la fortalesa, perquè el caràcter ha de ser, diguem-ne, respectuós amb allò que un pensa i amb allò que vol realment, i fer un...
i trobes la prudència si no hi ha prudència no pots tenir amics perquè no a veure seria difícil si no comprens quina és la realitat de l'altre poder buscar el seu benestar seria molt difícil evidentment la llibertat perquè que neix del respecte i en definitiva hi trobes la justícia també perquè no intentaràs fer-li mal a l'amic és una cosa que no se t'acudiria mai a la vida
Ell aquí també fa les distincions entre l'amistat dels pares i els fills i també parla de les ciutats. Jo dic per això de la justícia. I aleshores tu tens aquí una cosa subratllada que està bé. Diu, l'amistat també em parece mantener unides les ciudades i los legisladores se afanen más por ella que por la justicia.
Y cuando los hombres son amigos, ninguna necesidad hay de justicia. Pero aun siendo justos, sí necesitan la amistad. Y parece que son los justos los que son más capaces de amistad. És a dir... Això et mataria moltes lectures i molta controversia, suposo, si ho analitzéssim a fons. En el punt que això està escrit, en el segle IV abans de Crist...
a Grècia, on la pàtria d'una persona era la seva ciutat. Ara li diríem ciutat-estat, en aquell moment no es li deia, es deia la ciutat, però la ciutat era governada.
El que governava podia ser un rei, podia ser un senat, depèn d'una ciutat o d'una altra i del seu moment. I, evidentment, la justícia es derivava de les normes que la pròpia ciutat s'havia donat a si mateixa. Tenia una forma, que avui en diríem democràtica,
Però, esclar, la llei no és necessària aplicar-la quan un s'estima. I quan hi ha una bona relació d'amistat entre uns i altres, la llei no cal. La llei cal per resoldre les situacions de conflicte, que sabem que es donen i que corresponden a la naturalesa humana tenir conflictes. I per això cal la llei. Però no cal a dins de l'amistat, en tant i en tant,
ja hi ha una benevolència que no farà mai la injustícia.
Això, dins d'una democràcia petita, és a dir, d'una ciutat de 5.000 habitants, que és el que estaríem parlant, si parlàvem d'Esparta o d'alguna ciutat... Tampoc molt més. L'amistat en la política podia resoldre molts problemes i evitar molts conflictes.
tindríem que considerar també perdó, avui precisament avui fa gràcia perquè diu que més val un pacte que un pleit
si són dos amics no té res a veure però ara per el que deies o sigui entrar dintre d'una cosa que entre la justícia i que si hi ha l'abogat i que si hi ha el tribunal i tota la mandanga en canvi si són dos amics aquella seria que no serien dos amics però intentarien tots dos cap a un fi arreglar un assumpte
no és el tema de pacte jo em penso que no és el tema de pacte però bueno em feia pensar que si hi ha l'amistat entre diferents persones però en principi seria entre dues persones però aquesta xarxa es va eixamblant a nivell de poble hi ha una bona harmonia
Perquè hi ha una... Exacte, que és el que diria que a mi em suggereix aquestes paraules, no? Que aquesta amistat és tan àmplia, es fa tan àmplia, que tot i sent a nivell, diguéssim, de dues persones, però que es va eixamplant
i es va fent xarxa, i això fa que hi hagi bona harmonia i justícia i aquestes altres coses que aneu anomenant. Que és aquest trobar-se al poble i que un s'hi troba bé, perquè no hi ha conflicte.
Això amb una escala de veïns deu d'estar de... Hi ha de tot. A la nostra escala de veïns, Montserrat, hi ha això també. Hi ha Neu Concòrdia i bona harmonia. Gràcies a Neu, hi ha això. És molt petita, la comunitat.
més amic d'un però per l'altre vull dir que hi ha aquesta xarxa d'amistat aquí tu has també posat una cosa que diu però l'amistat no és només necessària sinó també hermosa en efecte, alabamos a los que aman a sus amigos y al tener muchos amigos se considera como una de las cosas mejores
i hasta algunos opinen que el hombre bueno y amigo son las mismas cosas. Però més endavant també diu que massa amics tampoc no. Tu has vist això del llibre? Sí, sí, però és que això... Sí, tot és en general, és abstracte, però és veritat. Deixa'm explicar-me una miqueta això. A veure, l'amistat exigeix molt.
i exigeix molt què vol dir? que exigeix dedicació atenció, comprensió i això no es pot tenir moltes persones a la vegada és clar sí que és maco tenir molts amics però tenir amics de veritat no en pots tenir molts només en pots tenir pocs perquè la capacitat d'una vida no dona per més per això deia abans és molt diferent l'amistat tal com està concebuda aquí
que la caritat cristiana que va a tothom. És a dir, estimar els altres és una cosa, però ser amic dels altres no és el mateix. Jo puc tenir una disposició bona en relació amb els altres, però si no hi tinc una relació, no la coneixo bé, jo no sabré interpretar moltes de les coses que em diu i probablement no podré actuar d'acord amb el que ell necessita perquè no l'hauré entès, perquè no l'hauré endavant.
Tens prou coneixements... No, no, haurem sapigut quina és la seva pròpia necessitat. Llavors, jo puc ser benevolent, estimar una altra persona que no conec, però no puc ser amic d'una persona que no conec. Clar.
Penseu que aquí hi ha un concepte també que estem parlant que el llibre està escrit en una societat molt classista. Però l'amistat només l'accepta entre iguals. Amb els esclaus que tenen allà no poden ser amics. Un rei amb els subtits... Sí, però de totes maneres el considera com a home. Com a esclau no, però com a home sí.
Com a home li ha de tenir respecte. Respecte, però no tenia amistat. Ha de respondre d'acord amb totes les virtuts. No és que no hagi de tenir amistat, sinó que és impossible tenir amistat. Que sigui bé, clar. Però hi ha un plantejament d'aquella època.
De tota manera, si mirem a la nostra pròpia vida, amistat de debò aquí la tenim. Amb aquells que s'assemblen a nosaltres. Econòmicament, culturalment, diguem-ne, amb aficions, amb això. És molt difícil tenir amics. Estimar sí que pots estimar tothom, però tenir amics, si no teniu moltes coses en comú, és difícil. Costa, costa.
Però també és... Bé, jo diria que potser també hi ha diferents maneres de... No sé si li diria la paraula graus d'amistat, perquè possiblement hi hagi persones que es puguin fer més confidències perquè l'altre ho pot comprendre i en canvi amb altres seràs molt amic però aquestes confidències potser no es podran fer tant. Vull dir que no ho sé...
I una cosa que també es dona actualment és que sobretot hi ha persones vingudes de fora, hi ha persones que són molt amigues de persones vingudes de fora,
quan no hi ha, o sigui, possiblement aquestes persones necessiten altres coses, però a aquelles persones només se li pot donar l'amistat, perquè no té res més econòmic ni res econòmic per donar-li, però sí li pot donar amistat. Ara penso que hi ha d'haver com diferents situacions d'amistat.
al començament parlàvem de diverses classes però potser no tant en aquest sentit més d'això que la persona no pot ser tant amic si és més poderós o més esclau sinó que actualment jo penso que aquests valors també els han fet treballar d'una manera que veiem que els hem eixamplat possiblement perquè això s'està adonant
No ho veig exactament així. I la meva experiència no em porten això. La meva experiència és llarga. La meva experiència, sí, sí. Jo penso que hi ha un factor que és el més important. És que per començar una amistat hi ha una empatia, no?
I això penso que a partir d'aquí aquesta amistat es pot desenvolupar. Però jo el que ha dit a l'Alfons sí que veig això, que a vegades, aquí també en un moment ho diu, que l'amistat és la igualtat. És a dir, si no tenim els dos uns conceptes molt semblants a les coses, podem discrepar perquè cada un té el seu punt de vista i parlem de la llibertat. Però aquella confiança, podríem dir, que tens amb un amic,
I aquell també que té envers a tu, aquell a saber perdonar les seves o acceptar tal com és ell i que l'altre t'accepti tal com ets tu, això n'hi ha poquets. N'hi ha poquets perquè és lògic, perquè és així, perquè a vegades persones que no es coneixen poden arribar a ser molt amics.
perquè han tingut una mateixa atracció no en l'aspecte ni sexual ni res però d'afinitat de conceptes i de trobar-se que pensen més o menys igual en el sentit de la justícia o en el sentit del comportament o en el sentit de moltes coses tu has triat l'amistat per això em deixes només una miqueta perquè això no quedi així com si fos una discrepància radical
no, perquè és que tot depèn de com fem servir les paraules és veritat que el llibre fa servir les paraules la paraula amistat en un sentit molt restrictiu i nosaltres socialment i en el món d'avui fem servir la paraula amistat d'una manera molt laxa un dels exemples que posa que ens pot fer veure això ell diu els adolescents fan amics molt fàcilment
Diu perquè la seva amistat és per plaer, és una amistat poc valuosa, segons el llibre. Nosaltres, l'amistat dels nostres fills o dels nostres nets amb nois i noies de la seva edat, li donem molt valor i entenem que en té molt de valor.
perquè forma part de l'educació de les persones, forma part de la seva felicitat. Sí que és cert que fàcilment als 25 anys moltes d'aquestes amistats s'hauran trencat i s'hauran format unes altres de més fortes i més sòlides.
però tenen un valor extraordinari i fem servir la paraula amistat per donar-li. L'anistòtil li faria servir una amistat per plaer que no li donaria gaire valor. Són cultures i moments de com fem servir les paraules amb una cosa o una. La Montse, quan vam parlar d'això, em va sortir perquè comentant coses
li vaig comentar que dintre de les meves relacions personals tenia unes amistats que són, mira, el diumenge de la setmana vinent ens trobarem 26, que som amics des dels anys 60, és a dir, fa 50 anys ja que som amics i que són gent que amb alguns havíem estudiat junts
amb d'altres, bon sovint he anat afegint en el grup, que es va derivar d'un cert compromís social dels 20 anys.
d'activitats jo penso que aquests són els meus amics de debò perquè després de 50 anys ens seguim veient ens seguim trobant amb fet vides molt diferents ara com que tot som avis ens és fàcil tornar-nos a trobar per intercanviar fotografies de nens de vegades i coses d'aquestes però entenc que t'hi trobes amb aquella persona que te l'estimes encara que
políticament pensi diferent, moltes altres coses visqui d'una manera diferent que tu, tingui unes aficions no exactament iguals, però que la seva vida i la teva han seguit camins paral·lels que s'han anat trobant ara sí, ara no, ara sí, ara no, però fa 50 anys que ens anem trobant, i en el que realment hi ha una estimació i una comprensió que altrament és difícil de trobar.
Jo vaig tenir una experiència, ara no fa gaire, l'any passat, no, Montse, que no havia sortit pel de temps i des que va morir el Joaquim, i aleshores amb una amiga que havíem fet ovexillerat juntes, que era una mica més gran que jo, de dos anys més que jo, ens vam trobar i va ser un plaer anar una setmana amb ella, amb un grup i tal, perquè aquella noia ja quan érem joves deies, encara que passi uns anys serem amigues, oi?
I no hem tingut massa, massa relació. Alguna vegada ens trucava amb el que sigui, però no. I amb un amic sempre el trobes. Jo crec que l'amic sempre el trobes. I avui ho trobes tu i tens que tenir aquesta bona disposició, no? Sí, sí. Doncs ha estat un plaer. Tens que dir alguna cosa? Ho dic perquè tenim que plegar aviat. De fet, l'amistat és com una escola de la democràcia. De ser... Sí, no? No?
Aquí també parla d'això que deia abans, que si el rei, que si la república i que és la democràcia i tot això també, no? I sí. Bueno. En part, sí. Esclar, que hi ajuda. La ministra t'ajuda, el respecte mutu.
La democràcia respecta l'altre. Per tots. Respecta a tothom. Això és democràcia. Hem seguit camins diferents, pensem en coses diferents, però l'amistat pot més que les diferències, diguéssim. El ser persona. El ser persona. I si pot és que hi ha amistat. Si no, comencem a dubtar, no? Sí, sí.
Com vostès ja saben, sempre llegim l'Evangeli que es sentirà el diumenge o el dissabte al vespre quan vagin amb la missa que ens ve. És l'Evangeli de dos del cicle B perquè és el segon de Quaresma.
I aquest Evangeli també parla d'una amistat, ja veureu, parla no d'una amistat, no diríem l'amistat, però diria que sí. I diu, lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu. En aquells temps, Jesús prengué Pella, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt d'una muntanya alta i ens transfigurà davant d'ells. La seva cara és tornar resplenent com el sol i els seus vestits blancs com la llum.
També se'ls aparegueren Moïsès i Elías que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús, Senyor, que n'estem de bé aquí dalt? Si voleu, hi faré tres cabanes, una per vos, una per Moïsès i una altra per Elías. Encara no havia acabat de dir això quan el cobri un núvol lluminós i del núvol l'estant una veu digué Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complegut, escolteu-lo.
En sentir-ho, els deixebles esgrellats es prosternaren de front de terra. Jesús s'acostà, els toca i els digué, aixequeu-vos, no tingueu por. Ells alçaren els ulls i no veien a ningú més, sinó a Jesús tot sol.
Mentre es baixaven de la muntanya, Jesús els penà que no diguessin a ningú res d'aquella visió, fins que el fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts. L'Evangeli s'acaba aquí. Aleshores, l'amistat seria de Jesús amb els deixebles i Moisés i Elias.
Vols fer algun comentari de l'Evangeli? No? No, penso que no és massa oportun, ja no ho sé. No, no, no, no és... A més a més penso que, abans m'ho preguntaves, penso que l'Evangeli és una miqueta conflictiu, per fer-ne comentaris així.
Bueno, clar, no podem fer aquí una d'allò de l'Evangeli, una dissertació sobre ell o d'allò. Però sempre en els Evangelis nosaltres hem pensat que n'hi ha un cert paral·lelisme al que se'n diu. Jesús era amic dels seus amics, no? I, bueno, era per anar volent. Evidentment. I volia tothom. Evidentment. Em sembla que tot el que hem parlat avui està en plena concordància amb el missatge evangèlic, això sí.
tens alguna cosa per dir? els oients te'ls diris? em pensava que volíeu comentar això no, no, no, si no ho comentem no ho sé, no vosaltres no comentem mai a l'Evangeli només que el llegim digues no, home, ara sí que hem canviat de fil sí només recordar el que el que sortia del propi llibre penso jo la finalitat de l'home és la felicitat és el ser plenament home
Trobar la felicitat sent plenament home, és a dir, visquent la nostra vida aquí a la Terra com ens correspon viure-la d'una manera plena i aquesta vida plena no es pot aconseguir si no hi ha una molt bona relació amb els altres, bàsicament a través de l'amistat. La motivació potser per triar el tema i per triar el llibre.
Molt bé, doncs moltes gràcies. Penso que també és molt adient de parlar-ne, perquè també s'estava vivint una època que també hi ha molta solitud, no? I llavors treballar l'amistat és important, no? De cultivar-la. Absolutament d'acord. Entraríem en un altre debat, eh? Ara podríem tenir una altra sessió, però no podem, perquè només queda un minut.
Només recordar-los que aquest programa, si vostès el volen escoltar, es tornarà a repetir el dissabte a dos quarts d'onze, si Déu vol.
I fins la propera. Bona tarda, no? Perquè encara és tarda. Sí, mig tarda, mig nit. Bon vespre. Bon vespre seria la paraula. Fins la propera. Gràcies a tots per escoltar-nos. I moltes gràcies al Fons per haver vingut. I per haver-nos tingut el plaer d'escoltar-te. Moltes gràcies a vosaltres.
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
60 i més.
Avança el mes de març, que en llatí es deia Martius, nom que derivava del déu Mart en temps del calendari romà, quan era el primer mes de l'any. Amb el calendari gregorià, que és el vigent, va passar a ser el tercer mes. En alguns indrets de la muntanya del nostre país també en diuen mes de la terra, perquè és quan es deixa veure la terra sota la neu.
Arriba també la temporada del xató. El fred dona gust a l'escarola, base d'aquesta amanida que també porta enxova, toïna o bacallà. Recordeu que el vino vell serà la beguda ideal per acompanyar aquest plat. Al xató també li posen les tres coses plegades, o sigui que no exclusivament una.
També, també. També l'endívia és molt bona aquest temps i del tot recomanable, ja que va molt carregada de fibra i és ideal per regular el trànsit intestinal. Protegeix les mucoses dels budells contra les inflamacions i evita els gasos i l'acidesa.
El que no és tan bo d'aquest temps són les galipàndries i els refredats, com el que tinc avui. Mira, escolta'm, tothom té alguna cosa, tu. Que dispenseu aquesta veu de casalla, però no és que m'hagi pres. No, no, sí que s'ha pres casalla, sí, ja es nota. Ah, sí, he pres el tallat aquest matí amb un bon roig de conyac, no? Ah, que bon, no? Sí, sí.
Doncs molt més consells de com cuidar-vos aquest mes i tots els de l'any els trobareu el llibre Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència, de la doctora Pilar Sampau, encara disponible a ressenya i en moltes altres llibreries d'arreu del país.
Benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes. Amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres, tot i que avui, per qüestions tècniques, sortim amb diferit.
com sempre, amb la càlida veu de Joan Algarra, el saber fer i millor dir d'en Carles Hernández i Rius, que si vol pot entrar al programa quan vulgui, i ell avui sí que està amb una veu esplèndida, i també qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones.
Avui dimecres, dia 12 de març, és el 71è dia de l'any del calendari gregorià i ens queden encara 294 dies per a finalitzar l'any. És el moment de felicitar a tots els qui celebreu, com cal, el vostre sano aniversari, avui, festivitat de Sant Innocenci i Sant Maximilià. Demà dijous, Sant Roderic.
Divendres, Santa Matilda, reina. I dissabte, que sortim en segona audició, Santa Madrona i Santa Lluïsa de Marllac.
Recordem que innocenci és un nom que ve del llatí i, com la paraula indica, vol dir càndid, portador d'innocència. Que és gran i superior a tots és el que vol dir maximilià, que també ve del llatí. En canvi, el nom Roderich és d'origen germànic i significa governador important.
També és d'origen germànic el nom de Matilda, que vol dir poderosa en la batalla. I finalment tenim Madrona, que també ve del llatí i significa dona casada. Molt bé, després d'aquesta explicació, posem una mica de música. Música
There's no sun up in the sky that's told me why. Since my man and I, together, keeps waiting all the time.
Bona nit.
I ara, esdeveniments que van tenir lloc un dia 12 de març. Tal dia com avui de l'any 1622, a la ciutat del Vaticà, el cavaller Íñigo López de Recalde, fundador de la Companyia de Jesús, és canonitzat sant per l'Església Catòlica amb el nom d'Ignasi de Loyola.
En data molt més propera, el 12 de març de l'any 1894, a Bickburg, en un indret tant estatunidenc com el Mississippi, es venen per primera vegada ampolles de Coca-Cola. Des d'aleshores, aquest popular refresc inventat pel farmacèutic John Pemberton i produït per The Coca-Cola Company és el més venut d'arreu del món.
Molt bé, no? Quina publicitat li has fet de la Coca-Cola? A la Coca-Cola no cal fer-li gaire publicitat. Ens invad per tot arreu. Sí, sí, sí. Fórmula secreta de sarsaparrilla i alguna coseta més. Aquí deien sarsaparrilla, la meva iaia. Em feia de sarsaparrilla. Però mira, Coca-Cola és Coca-Cola.
Un altre 12 de març de l'any 1918 a Rússia, Moscú esdevé la capital de l'imperi, després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys.
Un fet ben destacat va tenir lloc aquell 12 de març de 1930 a la Índia quan Mahatma Gandhi condueix la marxa de la sal al llarg de més de 300 quilòmetres per donar exemple d'insubmissió al monopoli de la sal que s'havia otorgat al govern britànic.
Important va ser també el 12 de març de 1941 a la Guerra d'hivern, quan Finlàndia i la Unió Soviètica signen l'armistici que els va enfrontar entre l'any 1939 i el 1940. Des d'aleshores, Finlàndia és un país independent.
I bona memòria en tenim d'aquell 12 de març de 1965 al nostre país, quan arran de les declaracions que feu al diari El Monde en defensa de la identitat nacional catalana, les autoritats franquistes expulsen l'abat de Montserrat a Aureli Maria Esquerrer de l'estat espanyol, el religiós sexiliar a Milà.
Seguim amb els fets de caire polític, ja que el 12 de març de l'any 1968 l'illa Maurici s'independitza de l'imperi britànic. Hi ha que veure la gent que s'ha independitzat al llarg dels anys. I tant, és que no tota la vida poden estar sota la bota del que mana, no? Del país més poderós, clar. Sí, sí.
Bé, una altra qüestió política encara més propera va tenir lloc a Espanya el 12 de març de l'any 1986, quan s'hi celebra el referèndum sobre la permanència a l'OTAN amb victòria del sí.
Tot una sorpresa va ser l'ordenació sacerdotal d'una dona dins l'Església Anglicana, això sí, a la ciutat de Londres, el 12 de març de 1994. Sorpresa perquè va ser la primera de la història, avui fins i tot n'hi ha que som bisbes, i va provocar aleshores un gran enrenou i molt disgust entre el clergat masculí. Cosa rara.
No tan sorprenent va ser aquell 12 de març de l'any 2000 quan Espanya va guanyar les eleccions per majoria absoluta al Partit Popular. Al cap de poc temps, membres d'aquest partit ja van fer campanya al País Valencià per desconnectar TV3 a tota la comunitat i anys més tard ho van aconseguir.
I precisament s'han dit unes informacions que de totes maneres els està costant un realero perquè els pobres que estaven treballant no tenen la culpa que hagin desconnectat. I no, ara parlem de Canal 9. Han desconnectat, o sigui que amb els mitjans de comunicació el País Valencià, o els que manen el País Valencià, els hi tenen una fòbia extraordinària. Bé, una fòbia que no sigui de la seva idea. Sí, i a més perquè, clar...