i que les altres persones t'ajuden a trobar aquesta plenitud és un viure amb les persones que estàs al voltant i com més ampli és aquest voltant més hi ha més possibilitats de felicitats i tant i tant i tant
Perquè en situacions... És quan realment veus aquest voltant que és tan gran que fa que la persona se senti bé. Quan té tots els números per sentir-se malament. Si volem que els altres siguin feliços, portem un granet de sorra, no? N'hi ha un llibre que és molt maco que es diu Dona'ns la teva llum, que és un recull de pensaments i que va molt bé, que és part d'allò. I ens diu Feliç tu, sí. I diu...
Feliç tu si calles i escoltes, perquè tothom t'apreciarà. Feliç tu que estàs atent a la crida dels altres, sense creure't indispensable, perquè faràs una bona aportació. Feliç tu si saps valorar les coses petites i vius tranquil·lament les coses serioses, perquè arribaràs lluny en la vida. I així va fent, o mira un altre, diu, Feliç tu si saps admirar un somriure i oblidar una mofa, perquè la teva ruta serà assolellada.
I aleshores acaba dient, feliç tu, sobretot, si sap reconèixer el Senyor en tots aquells que trobes pel camí. Perquè has trobat la llum i la veritable saviesa. O sigui, que seria important. I ara és que no podem dir res més perquè el mossèn ens ha de llegir l'Evangeli.
jo volia dir una altra cosa a mi m'ha impressionat ara fan una propaganda contra els accidents i surt un senyor i diu però tu ets feliç? i diu no, no podré ser mai de feliç perquè dels dos fills un va morir i l'altre s'ha quedat malament però llavors dic home, doncs és llàstima que aquest home no trobi la felicitat
la felicitat en procurar que aquest fill que té ara, no el que se li ha mort, sinó el que té ara, ajudar-lo a viure, ajudar-lo a ser persona.
Però, esclar, entenem la felicitat amb la tranquil·litat, amb no problema, en canvi passa per la vida i la mort. Penso que això, tal com s'expliquen, això ja ho fan amb aquest altre fill, no? Però que també és molt complicat d'exposar, també, quan s'urten, perquè això no deixa de ser una cosa preparada. I després, també,
O sigui, el jutjar la persona en situacions, doncs també pot ser difícil, difícil perquè les coses no es poden interpretar si no hi ha aquest sentiment de cada una de les persones com les viu. No, però d'escolta, no, no, no.
Senyors, ens queden quatre minuts i el mossèn serà tan amable que ens llegirà l'Evangeli i que vostès podran escoltar aquest diumenge o dissabte si van a la parròquia.
És un fragment de l'Evangeli segons Sant Lluc. Diu, un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poble, li sortiren deu leprosos que s'aturaren un tros lluny i cridaren, Jesús, Mestre, piedeu-vos de nosaltres. En veure'ls, Jesús els digué, aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonava que estava bo, tornant darrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternava els peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué, no eren deu els que hi han estat purificats, uns són els altres nou.
Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Llavors li digué, aixeca't i vesten, la teva fe t'ha salvat.
Això és el que sentirem els que anirem a escoltar la missa d'aquest diumenge. I ara els despedim. Només volia afegir una cosa, que a la lectura d'aquest Evangeli, que hi ha una cosa important, aquest donar gràcies d'aquells moments petits o grans de felicitat. És l'ensenyança d'aquest Evangeli, el donar gràcies.
Saber donar gràcies, però no de grans coses. No, de les petites, que també ens ho deien. Les de cada dia, que són les que ens fan viure. La teva feta salvats és la que t'ajuda a viure. Sí, esclar que sí. Doncs aquest programa es tornarà a emitir el dissabte a dos quarts d'onze i nosaltres els diem adeu fins la propera. I al mossèn, moltíssimes gràcies per haver estat aquí i parlar d'una paraula, que no és una paraula, que és un sentiment...
que és la felicitat. Que cada un l'experimenta a la seva manera, però que si ara, per despedir-se de tots vostès, els diguéssim, en comptes de dir que sigueu feliços, podríem dir, intenteu fer feliços als altres, li sembla que estaria bé? Sí, sí, sí, esclar que sí. I així ens faríem felicitats mútuament. A la Sperolina, que em facis feliç, jo te'n faré tot.
Gràcies, eh? Moltes gràcies, mossèn, per haver vingut, haver inaugurat, perquè per nosaltres avui és el primer dia d'aquest curs que comencem, que és un curs que tenim, acabem, podríem dir, el curs de la fe, i segurament començarà el curs de l'esperança. I tenir esperança també és una manera com una altra de tenir felicitat, quan esperem. I els cristians hem d'esperar amb el Senyor.
Senyors, molt bona tarda, moltes gràcies per tot, mossèn, i fins a la propera. Montse. Bona tarda, amics, uïdors i uïdores de Sant Jus del Bern. Música
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
60 i més.
Quina llàstima que no teníem programa l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, perquè és un tema que sempre dona motius per parlar d'història i comentar com ho hem viscut, quines perspectives de futur veiem i quins records en tenim gairebé un mes després. Precisament avui que és la Diada del País Valencià i com que de sempre s'ha dit que catalans i valencians som cosins germans,
I els catalans amb genètica valenciana un poquet més encara. Doncs avui toca parlar... Ah, això mateix. Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, on podeu dir-hi la vostra. Avui dimecres, dia 9 d'octubre, trucant al programa 60 i més. Tan senzill com marcar el número 93 372 3661 i sortireu en antena.
Avui, precisament, hi ha un ciutadà, Ramon Pereira, que m'ha mandat un e-mail diciendo que llamaria. Aviam si és veritat, eh? Ramon, si no s'estàs oyendo, 933723661. Et pots expressar en català, en castellà... Com vulguis. Com vulguis. Amb la Joana fins i tot amb anglès. No, no, no, molt tancat l'anglès, no, que no l'entendria. Però també sabem que tenim molts oients que no l'entenen.
O sigui que, de nou, tenim aquí la claríssima dicció teva, la de la Joana, i el carisma màgic d'en Marc Pere Arnau, atent a que tot rulli com cal. Amb la col·laboració dels pioners d'aquest programa, que són una miqueta com los duendes de la impremta... Això està mal aplicat, perquè los duendes de la impremta son los errores. No, no. Sobretot l'Antonio, que sempre ens passa. Avui potser et donarem una altra d'aquelles frases del Martuany. Molt bé.
Jo diria que més aviat són los magos ocultos, Lluís Domènech, Candida Nevado i Antoni Jordà, com molt bé has dit, que ens passen a punts amb alguna proposta. També en Pere Oliver hi dirà la seva, ja l'està dient, que ja té a punt alguns fets que van succeir tal dia com avui.
Benvinguts, oients desvernians. Passen 7 minuts de les 8 del vespre. Avui, 19 d'octubre, és el 282è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 83 dies per finalitzar l'any.
És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat de Sant Dionís, Dia dels Enamorats a València i Sant Abram. Demà, Sant Saví. Divendres, Santa Soledat i Sant Germà. I el dissabte, dia 12, la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa.
Avui, per tant, podem parlar de les nostres vivències d'un 9 d'octubre al País Valencià i també de les nostres estades a la ciutat on es venera la Pilarica. Per la meva part, puc parlar força bé, força no, una miqueta perquè, si no, em diuen que m'enrotllo massa. Puc parlar una mica de València, ja que hi tinc forts lligams familiars. A més d'algunes consultes a la Biblioteca Valenciana al Monestir de Sant Miquel del Reix.
Per cert, un dels pocs monestirs que hi ha al món on Malsió, Gaspar i Baltasar estan esculpits amb pedra a la façana i l'arcàngel Sant Miquel des d'una posella els indica la ruta de l'estel de Nazaret. Això de posella és un poc valencià. Com es diu en català? Ornacina. Ara no m'ha sortit la paraula en valencià i no sé com es diu en català.
Ara sí que m'has agafat en off. Ho mirarem, ho mirarem al diccionari. I com que ja he dit que és una ornecina, tothom sap que una posella i una ornecina són la mateixa cosa. No, no, això em sembla que en català no es diu, però ja ho buscarem. Doncs molt bé, i si algú ho sap, que ens truqui. Ah, això, que ens truqui, clar que sí. Bé, posem una mica de música.
i ara esdeveniments que van tenir lloc un dia 9 d'octubre. De l'any, mil, no, res de mil, 827, el Principat de Catalunya. Ho va allat a l'A. Abu Marwan, al capdavant d'un exèrcit de l'amirat de Córdoba, ataca les ciutats de Barcelona i Girona sense aconseguir d'entrar-hi.
Aquest nom per mi era molt difícil d'escriure, ho he mirat diverses vegades, però clar, és un nom musulmà. Llavors deu ser... No, no, jo li he dit el que m'ha semblat. No, jo, ara, no.
M'agradaria saber-ho, però com moltes altres coses m'agradaria saber-les, però no ho sé. I a més, fixa't a quin temps hem citat, no? Encara faltaven una pila d'anys perquè tal dia com avui, del 1238, entrés Jaume I, el conqueridor, a la ciutat de València, al capdavant d'un exèrcit catalano-aragonès. En parlarem, si ens dona temps amb més detall, d'aquí una estona, com hem dit avui, dia 9 d'octubre, diada del País Valencià.
Saltant en el temps fins al 1935, quin salt, ens trobem dins la primera gran manifestació de l'era contemporània a la plaça de l'Ajuntament de València per demanar l'Estatut d'Autonomia. Tinc molt més detalls, però se'm feia molt llarg, Joana. Se'm feia llarguíssim. No, i si ens interessa, podem mirar la història. Sí, més clar, l'edat antiga, l'edat mitjana i l'edat contemporània. I a més a València...
que perviuen des de fa molts anys quatre o cinc conceptes diferents. Per uns és el Regne de València, per altres el País Valencià, per altres la Comunitat Valenciana, que és el que ara... Sí, ara se lleva. Que és el que ara se lleva. La regió, per alguns és la regió, i per altres és la Catalunya a la Valenciana.
5 o 6 tendències, que totes es resolen al voltant d'una bona paella. I tant, i tant. I sobretot al camp, ben grossa, amb productes del camp, amb cargolets, amb bejoques, amb de tot. Al camp i a la platja, les famílies de València. Bueno, jo l'he menjada al camp, a Borgesot. Sí, sí, sí, però les famílies de València, tu vas ara encara avui...
a la malva rossa, i a l'estiu, a les set de la tarda, arriben les famílies amb les cadiretes plegables, la ràdio, el transistor, alguns l'ordinador i la tele, i es mengen allà. Sí, i com no necessiten plats, perquè cadascú pren del seu tros, doncs ja està. Sí, sí, la tauleta plegable, i no t'ho perdis, la majoria van amb cotxe, però molts van amb autobús i tot.
Sí, sí, sí. Mira, escolta, ma mare i ma germana, totes dues els siguin, agafaven els seus seients i tot i s'anaven a Castelldefels tranquil·lament, eh? Clar que sí, clar que sí. I de València anem a Ciutat del Vaticà quan el 9 d'octubre de 1958 s'acaba el papat de Pius XII a causa de la seva mort.
Tot i que érem ben joves aquell octubre del 58, recordem les celebracions de dol per aquell papa de gest majestuós que vèiem als nodos, gairebé sempre en cadira gestatòria, beneint a la resta dels mortals. Pius XII va néixer al si d'una família aristocràtica. Era el tercer dels quatre fills de Filippo Pacelli, príncep de Sant Àngelo i de la nobildona Virginia Gracios.
És ben curiós que Eugenio Maria Giovanni Pacelli, nom de naixement de Pius XII, fos l'únic papa del segle XX que va fer valdre el dogma de la infallibilitat. Avui sabem pels historiadors que, malgrat ser un papa molt discutit pel seu paper durant la Segona Guerra Mundial, va intentar parar els peus a Hitler i a Mussolini sense aconseguir-ho.
que és una cosa ben difícil, eh? Per més sant para que un sigui, parar els peus a persones tan arrogants... Sí, però el poder del Papa és intangible, perquè és el poder de Déu. És enorme, i pot molt, però els poders de la Terra, això no ho som...
no se n'adonen, no ho copsen. Ah, clar, no ho capsen, no ho capsen. I escolta'm... Per això que és tot un goig que en el temps present, quan tants canvis afecten el conjunt de la societat, el papa Francesc mostri un estil de senzillesa i austeritat en els costums del Vaticà. Jo ho he notat, ja ho has vist quan surten imatges, que ha canviat fins i tot el tron on seia el papa. Sí, sí, sí.
I no viu tampoc els aposentos de la casa del papa ni res, viu a Santa Marta tranquil·lament. Però no tothom se n'adona d'aquests detalls. I va sortir amb les sabates desillustrades el dia que el van nomenar.
Bé, molts costums van canviar també aquell 9 d'octubre de 1962 a Uganda, quan aquell país assoleix la independència. Poc en sabem dels primitius Ventus i dels Bahima i els regnes posteriors de Buganda i Bunyoro.
No obstant, hi ha encara làmines i gravats preciosos que es troben en aquella llibreria que a tu t'agrada tant. Del carrer de la palla. Del carrer de la palla. Suposo que cada vegada menys, perquè com que els hem fet servir tant... Estan molt vellets i els toques i quasi que es fan pols i fan aquella pudor de resclusir, però en tot i amb això són meravellosos. Els feien servir per il·lustrar la història de la humanitat de Planeta editada per l'UNESCO.
Però hi ha una cosa, que la història d'Huganda l'han escrit els mateixos colonitzadors britànics que van dominar el protectorat. Per tant, passa una mica com els gravats dels indis que els dissenyaven els americans. I la història segons els anglesos.
Exacte, exacte. I els anglesos, en aquest cas, van escriure la història des del començament del segle XIX fins a l'any 1962 en què el dictador Milton Obote va assolir el poder. I fins aquí no segueixo perquè després la història d'Uganda és un segle...
No, no, sisplau. Massa sang, massa sang. Vinc les coses tan horribles, saps què passa? I entre mitjans fets molt positius. Sí. Hi ha molta gent d'Occident que hi ha anat amb tota la generositat del món a intentar ajudar. Sí, però moltes vegades han sortit molt malparats, eh? Sí. Molt malparats. Però a mi en el programa anterior si n'heu sentit
ha dit el senyor rector una cosa que és molt autèntica. La felicitat no és una cosa seguida, és una cosa intermitent. I, per tant, la gent que va en aquests llocs no té temps de pensar en si mateixa, sinó que veu les necessitats dels altres i actueu. Com és un voluntariat, com vas per voluntat pròpia i treus una satisfacció humana d'aquest voluntariat, doncs la teva felicitat es queda darrere de buscar la felicitat dels altres.
No va allà per dir, uau, que bueno que soc, que estupendo, no, no, no, perquè sap que allà hi ha unes necessitats. Però a mi m'enfada moltíssim que tota aquesta ajuda, l'ajuda personal, però l'ajuda econòmica que donen les altres nacions del món es perdi perquè aquests dominadors dels seus governs comprin armes i matin el seu propi país.
I això a mi, mira, em fa molta ràbia. Evidentment a tots. Un tema també que els nostres companys de Justícia i Paula han tractat aquí moltes vegades. Moltes vegades és un tema molt i molt difícil. És molt renuent, però... Molt renuent. I perquè, mira, ara ens portes amb uns fets que constantment han fet d'actualitat sempre i cada dia de persones que tenen a l'abast una arma
Les desgràcies que poden fer. O sigui, la persona més tímida d'aquest món, el més apocat, tu ho veus, per exemple... Aquest és pitjor, és el que dispara més aviat i sense raó. I sense raó. Clar, perquè el seu instint, com que no sap defensar-se d'una altra manera, quin serà? Els altres són més grans, són més forts i en pagaran.
I això, malauradament, ha passat i segueix passant. Suposo que alguna vegada la humanitat serà més decent. I el desarme, algun dia... No, que va, que va. Al lloc que no és completament natural que tothom tingui armes a la mà, que són els Estats Units, l'Obama va intentar d'aconseguir-ho i li van tombar.
O sigui que els senyors de la guerra i els senyors que fabrican armes tenen un negoci tan immens que mai a la vida els obvis de les armes dominen per sobre de tot i no aconseguiran res. Bé, doncs posarem alguna música que sigui alegre. Aviam si és alegre i si no, almenys... De totes maneres, ara em penso que hi ha una trucada, un moment que el Marc...
Ha anat a veure-ho? Sí, de moment passem ara a recordar algunes persones que van arribar al món tal dia com avui. Molt bé. I si tenim alguna trucada... Ja ens la passarà, el Marc. Ja ens la passarà. Molt bé. El 9 d'octubre de l'any 1797, naixia a Baudry el famós mestre xocolater i empresari suís, Philippe Suchart.
Bé, què fas amb els auriculars? Aquests són meus. És que el Marc n'està avisant que tenim una trucada. Una trucada, però sí. Ah, sí, mira, allà n'hi ha un altre. Bé, aquest per tu, aquest per tu, i ara agafareu un per mi. Com que normalment és més habitual que es comuniquin amb nosaltres per Facebook que pel telèfon, ja gairebé ens sorpreneu, però ens agrada molt que ens truqueu.
Marc, quan vulguis, pots passar la trucada, Joana? Un moment que ara tenim un petit problema amb l'auricular i ja està. Un dia de mar
Bé, estàvem escoltant recitat un veus de Palmar, però ja teníem una persona al telèfon. Aviam. Sí?
M'escolteu? Bona tarda. T'estem escoltant? Molt bona tarda. Com estàs? Hola, ets Ramon Pereira. Bé, doncs el presentem, no? Presenteu-lo, naturalment. Ramon Pereira és guionista, escriptor, poeta, membre de la ACE. La ACE és la Sociedad de Autores Españoles de Còmic. Ah, molt bé. Un tema molt tractat pel Pere en aquest programa, que ho sàpigues.
Molt bé. Bé, doncs, digue'ns, Ramon, el motiu de la teva trucada, endavant. Bé, doncs, trucar perquè estic realitzant un projecte que es diu, una revista que es diu La Cripta, i hem tret dos números, sí, i estem fent, ho estem fent per crowdfunding, per Verkami, no sé si coneixeu, que és un sistema de, en què consisteix que la gent va posant diners per aconseguir el projecte,
I llavors, una miqueta per donar publicitat a aquest projecte, que tenim intenció de treure cap al desembre. Sí, aquell pes d'inmecenatge que ara està tan de moda. Sí, exactament. Ah, molt bé, perfecte. I llavors, si voleu mirar l'enxerceria Barcami, poseu la cripta i llavors trobareu el projecte aquest, no?,
i demanar-vos si podeu ajudar-nos. Hi ha diverses opcions. El projecte us ho explico una miqueta. Intentem recuperar l'esperit dels còmics de terror clàssics. Còmics de terror clàssics. Còmics de terror, en DC? Sí, aquest número tercer està dedicat al satanisme.
Oh! Deu-n'hi-dos, tela. Són paraules majors, eh? Tela, tela. Som així de simpàtics. No, bé, mira, hi ha moltes persones que els agrada. I a més, és un tema que té els seus seguidors. I a més, el que és molt important és repetir molt lentament la web, perquè aquí, sobretot a aquesta hora, ens escolta molta gent gran, perquè sàpiguen quina... Torna a repetir ben clar l'adreça de la web.
Sí, bé, això seria verkami.com i el projecte és el 6807, la cripta presenta satanisme. Però el trobareu, si a Google poseu verkami la cripta, sortirà l'enllaç, el primer enllaç. Molt bé, molt bé per la informació, molt bé. I també tenim un blog que el podeu consultar, la cripta, blogspot.com, i això...
I també som un col·lectiu de gent format per dibuixants, il·lustradors i guionistes, com jo, i bé, doncs... I els altres números també tocaven aquests temes tan punyents? Bé, de terror més, sí. De terror, en fet. Sí, el terror és un gènere d'evasió que diverteix moltíssim, perquè és un mecanisme de defensa com l'humor. I perdona una pregunta ja que tenim a l'antena...
Ramon, nosaltres t'hem anunciat aquí, i és veritat, que ets el guionista de la biografia de Miguel Hernández en còmic. Això sabem que molts oients nostres tots coneixen Miguel Hernández, hem dit aquí molts poemes de Miguel Hernández, i aquí sí que ens agradaria, ja sabem com està el món editorial, en crisi, com tot, però si hi ha alguna possibilitat que aquesta biografia algun dia puguis venir aquí en persona i parlar ja d'ella, publicada.
Sí, sí. Doncs mira, és un projecte que porto treballant en ell tres anys i sembla que finalment, segurament abans de Nadal, es publicarà. Ah, fantàstic. Sí, el dibuixant és Ramon Boldú, que és un gran dibuixant. Sí, molt conegut de la cúpula del Víbora i que ha fet molts gèneres diferents, a més. Exactament.
I l'editorial serà EDT, Editores de TVEOS, que abans serà creant. I hem aconseguit que el pròleg estigui signat per Joan Manuel Serrat. Ah, molt bé. I és un projecte molt interessant i crec que ens ha quedat una obra molt interessant.
I bé, doncs ja, si voleu, quan es publiqui ja podem parlar. Veniu i ens la presenteu en l'estoneta. I a més seria idoni, si sortís al desembre, presentar-la a Expo Còmic, al Saló del Còmic de Madrid, i després presentar-la aquí. O sigui, dic a tots llocs, però dic com aquí, pel Saló del Còmic de Barcelona, encara falta. Encara falta, sí. Doncs està bé, està bé. Sí, farà el que podem, sí, sí.
Aviam, aviam si tenim sort. I segur que sempre hi ha petites persones, aquelles persones que encara que siguin 10 euros o 20 euros o el que sigui, tot és bo, no?
I tant, i tant, i tant. O sigui, jo ho sé això perquè moltes vegades surt a la ràdio persones que tenen, no concretament de dibuix, però d'altres propostes, d'altres temes, i han aconseguit amb un any i escaig molt èxit. Aviam, si vosaltres també teniu aquesta sort. Esperem que sí, sí, sí. I tant.
Doncs molt bé, Ramon. T'agraïm molt, a més, un esforç que alguns dels oients no saben i és que tu habitualment no parles en català, la teva llengua en què t'expressa sempre és en castellà. Ah, doncs es parla meravellosament bé. I has fet un esforç per expressar-te en... Sí, però té més facilitat en llengua castellana. A més, es podria haver parlat en castellà tranquil·lament. Nosotros conocemos ambos idiomas al mar de bien.
Lo sabe, Ramón. Ramón lo sabe que hemos compartido Mesa Redondas y hemos compartido estar en Madrid i en otros lugares. No, però ha sigut per respecte als nostres oients i per cas en sap de parlar català. Clar que en sap, clar que en sap, clar que sí. Bé, doncs moltíssimes gràcies i t'esperem quan tinguis publicat el llibre.
Molt bé, gràcies. I, bueno, recordeu el tema de la cripta. Sí. Encara queden 31 dies. Si podeu ajudar-nos d'alguna manera... Aviam, ho tornarem a repetir. Nos vemos en la cripta. Un abrazo, una abraçada, Ramon. Ok, una abraçada. Una abraçada. Moltes gràcies. Adeu.
Bé, continuem amb les efemèrides de naixements. Doncs exacte, passem a recordar persones que van arribar al món del dia com avui. Sí, seguim que el 9 d'octubre de l'any 1797 naixia a Baudí el famós mestre xocolater i empresari suís, Philippe Suchard.
Fills i nets van continuar la saga elaborant tota mena de bombons i dolços. El que molts no sabíem és que el creador de Suchart va ser també pioner de la marina mercant europea i membre destacat de la francmasoneria de la Bona Harmonia de Neuixater. I de Suïssa tornem a València, ja que el 9 d'octubre de 1912 neixia a la ciutat de Gandia l'escriptor Gonzal Castelló.
Amic i col·laborador de Joan Fuster i de Carles Salvador, va contribuir a la divulgació de la nostra llengua tant en la variant catalana com en la valenciana. Vida i miracles d'Antoni Miró i València dins la tempesta són algunes de les seves obres més llegides.
I pugem fins aquí, fins a Barcelona, perquè un 9 d'octubre de l'any 1920 hi naixia el fotògraf i periodista català Carlos Pérez de Rozas, un dels grans mestres del periodisme a través de les imatges. Justament abans d'ahir, dilluns, els seus fills, Carlos i Emilio Pérez de Rozas, van donar la lliçó inaugural del Centre de Formació del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
compartint amb els assistents molts instants del que han estat fets inolvidables del segle XX. Va ser magnífic, eh? Des de Pau Casals, els Beatles, Muhammad Ali, Marilyn Monroe o la reina d'Anglaterra, fins a Leo Messi i Barack Obama, o aquell célebre gol d'Evaristo, van fer tot un recorregut del que és el periodisme en el nostre món.
I del qual el seu pare va ser un home meravellós i un home que va obrir unes possibilitats a la fotografia extraordinàries. El pare i l'oncle i l'avi, tota la família. Però el pare era en aquell moment el que portava al capdavanter, diguéssim. Deixem la Mediterrània i volem un instant a Liverpool.
Un altre dia 9 d'octubre de l'any 1940, naixia una figura mítica de la música universal, el cantant i compositor John Lennon, membre fundador dels Beatles. Junts amb Paul McCartney, no? I l'exar va fer que també el 9 d'octubre, però de 1978, deixés aquest món el cantant belga Jacques Brel. O sigui que podem acabar aquest bloc informatiu escoltant, sí, pot ser, alguna cosa dels Beatles o de Jacques Brel?
Doncs bé, o abocant al comandant Che Guevara, que fou abatut a trets a la Higuera, Bolívia, el 9 d'octubre de 1967. Això també ho recordem. Ah, sí, això està a l'abast. Bé, posem música. L'abast a l'abast a l'abast.
Fins demà!
Fins demà!
Ja ho som, Marín. Aquesta cançó, fins i tot els nostres fills la cantaven quan érem petits. Oh, i tant. Doncs passem una miqueta més de cultura. Va, recordem alguna coseta. Bé, recomanem el Papus, quan l'humor podia ser delicte.
Exposició itinerant que es pot veure al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla de Catalunya, 10 principal, de dilluns a divendres, de 9 a 2 i de 3 a 7 de la tarda. Fins a finals d'aquest mes.
Jo la recomanaria molt especialment, perquè hi ha anat per molts altres llocs aquesta exposició, però estar allà, a més que es pot seure còmodament, estar-hi una hora escoltant i veient, sobretot a la gent gran, perquè ens recorda moltes coses que les hem viscudes, i a la gent jove, perquè encara algú ens diu que no va ser tant allò. Si veuen aquesta exposició, veuran...