60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
De la parròquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Just i Pastó amb la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar notícies d'església i feia actualitat.
Iniciem l'audició d'avui a la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu. En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometredora i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'herodes a dir-l'hi. Mestre, sabem que dieu sempre la veritat.
i que ensenyeu de debò els camins de Déu sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per comploure els homes. Digueu-nos doncs, què penseu d'això? És lícit o no de pa? Jesús, que s'havia donat de la seva malícia, els respondré. Hipòcrates, per què proveu de comprometre'm? Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li ensenyaren una moneda romana i Jesús els preguntà. De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit? Li diuen. Del césar. Jesús els respon. Doncs retorneu al césar això que és del césar i a Déu allò que és de Déu.
En ocasió de celebrar-se els 10 anys de la nostra església diuscessana, mossèn Joaquim Rius s'adreçava als feligressos de la parròquia, arran d'aquest aconteciment, a través del full informatiu amb aquestes paraules.
Incidint en el tema que més afecta ara a tota la diòcesi, i que és la celebració del desè aniversari de la Creació com a església particular de Sant Feliu, el nostre bisbe Agustí ha demanat a tots els fidels que preguem perquè sapiguem tirar endavant, des de la responsabilitat de cadascú, la missió que tenim de donar a conèixer Jesucrist i el seu Evangeli.
A la vegada, també vol saber si la distribució del territori diu cessar tal com el tenim ja és eficaç o cal variar-lo, a repartir les responsabilitats en persones concretes, becaris, becaris episcopals, delegats, si les diferents delegacions fan el seu servei en la pastoral, si els organismes que hem pogut fer servir, compleixen la seva funció de servir a la vida eclesial.
si els actes que s'han celebrat durant aquest període de temps han estat positius. Proposar alguna iniciativa per millorar-los i fins a ens demana de proposar un objectiu diusessà per als propers tres cursos.
Aquesta iniciativa del nostre bisbe ens la fem nostra i sabem que és una proposta que especialment va dirigida als Consells Pasturals Parroquials i als diossessants en els diferents àmbits, però m'ha semblat bé de fer-ho arribar a la comunitat a través d'aquest escrit perquè pugui donar la seva opinió qui ho vulgui fer i fer-nos arribar les crítiques sempre que vagin acompanyades d'alguna proposta de millorament o de canvi.
No es tracta de destruir, sinó de trobar nous camins per a millor servei de la causa de Jesucrist en el bé del nostre món d'avui concretat en el nostre territori diossassà. Les propostes que ens arribin s'incorporaran a les que sorgeixin del Consell Pastoral Perruquial.
fer aquest treball de reflexió, revisió i fins de propostes de futur és una aportació positiva per a tota la nostra església diosesana. Podria fer-se de moltes maneres aquest treball, però el nostre bisbe ha escollit aquest a través dels consells i grups que hi ha a totes les comunitats parroquials. A més, ho proposem a totes les persones de la comunitat que ens ho vulguin fer arribar el més aviat possible, signat
Bé, continuem amb les nostres notícies d'església. Romeria a Montserrat.
La farem el proper 23 de novembre. Sembla que faltin encara bastants dies, però convé inscriure's al despatx parroquial el més aviat possible, perquè aleshores sabrem quant som. El preu total és de 40 euros, autocar i dinar inclosos.
Recordeu, perquè sempre ens ho diu mossèn Joaquim, que les inscripcions s'han de fer al despatx parroquial. No pel carrer de qualsevol manera, sinó que el proper despatx parroquial és demà de 6 a 8 del vespre.
i també al despatx parroquial teniu a disposició la Loteria de Nadal.
Potser aquest any ens acompanya la sort i ens toca, tant de bo sigui. Bé, recordeu que ja teniu tant els talonaris i els voleu vendre, com les participacions, si us vendes o us... gastar els diners amb això. Ja comprovat que en moltes botigues del carrer Bona Vista teniu butlletes a la vostra disposició. Es diu butlleta, Joana? Sí. Sí, no? És correcte.
Diumenge vinent hi ha la XIX trobada de cossos dels portants de Sant Crist, aquest any a la ciutat de Valls.
El proper dissabte, dia 18 d'octubre, l'associació Tocs i Campanes organitza la primera jornada oberta de campaners i estudiosos de les campanes, els campanars i els carillons a la casa de l'Església de Sant Feliu de Llobregat.
Es visitarà la casa i hi haurà una trobada amb el bisbe Agustí i una conferència de folcloristes i musicòlegs del folclorista i musicòleg Xavier Urriols sobre les campanes Símbol i patrimoni.
Després del dinar de germanó, hi haurà la glossa a la campana honorata i el reconeixement a un campaner. Informació i inscripcions a la web facebook.com, tocs i campanes. També podeu escriure a l'e-mail tocsicampanes.com o al telèfon 675 952 256.
26è jornada catalana de Pastoral de la Salut. Amb el títol Salut i saviesa del cor, una altra mirada és possible. Amb un cor nou tindrà lloc el 25 d'octubre al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.
Reprenent el lema de la campanya del malalt d'enguany sobre la saviesa del cor, es reflexionarà sobre el millor acompanyament a les persones vulnerables i malalts en qualsevol aspecte de l'atenció integral de la persona. Per a més informació i inscripcions, fins al dilluns, dia 20 d'octubre, ho podeu fer enviant un e-mail a psalut arroba
ARQBCN.CAT, que deu ser la web de l'Arquivisbat de Barcelona.
trobada d'agents de Pastoral de la Salut. Demà, 16 d'octubre, de les 10 a les 13.30, de les 10 del matí, a dos quarts de dues del migdia, a la Casa de l'Església. Es continuarà treballant la relació dels serveis d'atenció espiritual i religiosa amb els professionals del món de la salut, aquesta vegada concretament amb l'àmbit de la infermeria.
La Taula Rodona estarà formada per tres responsables dels serveis d'infermeria d'alguns hospitals. També es parlarà del Simpòsium Nacional de Pastoral Hospitalària.
Presentem fe i actualitat.
El proper diumenge celebrem el Dia del Dòmun 2014. En motiu d'aquesta celebració, diu Montsenyó Protase-Rugambaba, president de les obres misionals pontifícies.
Les obres missonals puntdifícies no existeixen per ajudar a tal o qual missió escollida per la diòcesi o per una conferència episcopal, sinó per les missions de tota l'església i de les esglésies que més ho necessiten.
Tota l'església en molts països fa la col·lecta del dòmon perquè és l'església de tots. Des de qualsevol país, a través de l'anunciatura, qualsevol diòcesi o institut religiós pot sol·licitar un ajut del fons de les organitzacions mundial per obra pontifícia.
Perquè és l'església per a tots. Per a tots. Els recursos de les obres missionals puntifícies aniran als instituts i les diòsesis dels països de missió que no tinguin recursos i us solicitin.
Per què? Perquè les obres missionals pontifícies arribin a tots els països. És important que les diòsesis de països de missió, joves o sense recursos, tinguin la possibilitat de recórrer al fons de les obres missionals mentre no siguin autosuficients, perquè són les que coneixen millor la seva situació i les seves necessitats reals.
Cal valorar que les obres missionals puntifícies, amb els recursos que reben, no limiten la seva ajuda a una missió concreta o a una congregació, i dedicar la col·lecta íntegra a aquesta institució. Aquest aspecte és coherent amb el caràcter d'universitat universalitat de l'Església.
Església universal. Volem transmetre que totes les esglésies locals formen part d'aquesta església universal i, per tant, han de col·laborar-hi. Allò que passa a l'església de qualsevol part del món ens afecta a la resta. Per això hi hem d'ajudar.
Bé, i ara donarem lectura a un manifest dels delegats d'emissions de les diòcesis amb seu a Catalunya. Amb el títol, reneix l'alegria. La joia de viure l'Evangeli plenament omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Amb ell sempre neix i reneix l'alegria, ens diu el papa Francesc. El dia de les missions hem de sentir-nos tots interpelats per Jesús.
En la paraula de Déu apareix permanentment el dinamisme de sortida que ell mateix vol provocar en els creients. La joia d'enunciar i viure l'Evangeli és que el com tant vital que qui l'experimenta viu en si mateix una transformació. Pot ser missioner aquell que cerca el bé dels altres i desitja la seva felicitat.
Aquesta obertura del cor és la font de l'alegria i de la felicitat. Fa més feliç donar que rebre. Cada un de nosaltres té una missió en aquesta terra i tots tenim la tasca de vivificar, aixecar, guarir, alliberar. Aquesta és l'alegria de viure l'Evangeli, que segon Jesús, res ni ningú no ens podrà prendre.
Aquest donar-nos, aquest sentir-nos missioners, aquests haver-nos cridat pel mateix Jesús, ens ha d'omplir de joia. És ell que confia en nosaltres, en els missioners en terres llunyanes i en els qui som missioners aquí amb el nostre testimoniatge de vida, amb la nostra pregària i amb la col·laboració econòmica generosa.
així participant en les obres que Reu es realitzen amb bé dels germans que més ho necessiten. No podem defraudar els missioners escampats per tot el món que han lliurat la seva vida a l'Evangeli i que ens demanen ajuda.
No podem deixar de veure els ulls de tantes persones que, en països d'emissió, no tenen el més necessari. Jesús conta amb nosaltres, som al seu cor, als seus peus i a les seves mans, ara i aquí, a la Terra.
Viure així ens farà trobar l'autèntica alegria i podrem alçar els ulls al cel per veure i reflectir el somriure de Jesús que ens està dient. Us he dit això perquè la meva joia sigui també la vostra i la vostra joia sigui completa. Signat el manifest, com hem dit abans, pels delegats d'emissions de les diòcesi en seu a Catalunya.
El passat dia 1 d'octubre, l'església va celebrar la festivitat de Santa Tereseta de l'Infant Jesús, Teresa de Lucier, que justament és la patrona de les missions des de l'any 1927 per decisió del Papa Pius XI.
Santa Teresina, malgrat haver-se passat tota la vida reclosa al carnel, va viure una intensa pregàrria per les missions i la tasca immensa dels missioners i les missioneres que estaven evangelitzant i donant amor a les criatures d'aquells racons del món,
on solament hi havia misèria i manca de valors humans. L'any 1997, el papa Joan Pau II la va declarar doctora de l'Església, unint-la a les altres dues dones que tenen aquest títol, Catarina de Siena i Teresa de Ávila.
I casualment avui celebrem la festivitat de Santa Teresa de Jesús i el començament de l'any jubilar terrestià. Sobre Santa Teresa escriu la germana María de los Ángeles Maeso Escudero, franciscana de los Sagrados Corazones.
La santa diu, Déu ens visita en el nostre dia a dia. Déu és entre nosaltres. A través d'aquest any jubilar celebrarem el cinquè centenari del naixement de la santa.
Ella era una mestra de l'Oristrió que deia que als creients hem de mantenir una bona relació d'amistat amb aquell que sabem que ens estima. Ella és una bona mestra per donar a entendre que entre totes les olles hi ha el Senyor.
per ajudar-nos en el nostre dubte interior i en el problema amb el nostre entorn. Cada dia el Senyor és amb nosaltres i ens crida per estimar-nos. Santa Teresa va ser una dona valenta i ferma, innovadora pels temps que li va tocar viure i a la vegada senzilla i servidora envers el seu proisme.
El cinquè centenari del seu naixement serà el proper 28 de març de l'any vinent, del 2015. Si heu estat no fa gaire a la ciutat d'Àvila, ja haureu vist quins cartells hi han ja anunciant aquest aconteciment i si visiteu la seva casa on va viure encara podreu tenir millor informació.
La nostra diosa s'hi ha iniciat l'any jubilar a la parròquia de Santa Teresa de Jesús a Gavà, que és l'única que la té com a patrona titular. La celebració està sent presidida des de les 7 de la tarda pel senyor Bisbe Agustí Serrano.
S'està celebrant al Vaticà el sinodà de la família que conclourà el proper diumenge. Per nomenament del sant pare, el cardenal Martínez Sistac hi participa activament. El papa Francesc ha volgut fer una gran consulta prèvia a tota l'església sobre els grans problemes de la família i la societat en l'actualitat. Això s'està discutint en aquesta sessió en sinodals entre els participants precedits per al sant pare.
Perquè l'esperit sant els il·lumini en les seves consideracions i decisions, a totes les parròquies vàrem ressar aquesta sentida pregària que podeu seguir si ho considereu adient. Pregària a la santa família Palsínuda.
Jesús, Maria i Josep, amb vosaltres contemplem l'esplendor del veritable amor. A vosaltres, confiats, ens adrecem. Sagrada família de Nazaret, fes també de les nostres famílies un lloc de comunió i senacle de pregària, autèntiques escoles de l'Evangeli i petites esglésies domèstiques.
Sagrada família de Natsaret, que mai més no hi hagi en les famílies episodis de violència, de foscor o de divisió. Que el que hagi estat ferit o escandalitzat sigui aviat consolat i guarit. Sagrada família de Natsaret, que el sínode dels bisbes faci prendre consciència a tots del caràcter sagrat i inviolable de la família, de la seva bellesa en el projecte de Déu.
Jesús, Maria i Josep, escolteu, aculliu la nostra súplica.
Aquesta pregària que heu escoltat sabeu que la teniu a la vostra disposició a la nostra parròquia. Junta amb el full parroquial, tant d'aquest cap de setmana com de l'anterior i l'altre. No sé si quedaven ja aquest cap de setmana passat.
Sí, perquè jo l'hi vaig demanar al Josep Maria i encara no hi quedaran. Si l'hi vas demanar, però allà a l'estanteria jo no la vaig trobar, el diumenge migdia a la una. Si no trobeu el vostre abast, doncs podeu demanar-lo i també ho podeu consultar a la web de la parròquia. I escoltem ara uns fragments de l'article que signa Josep Playa Macet a les pàgines de religió de l'avantguàrdia del diumenge passat. Em penso que era, no? Sota el títol ecumanisme pas a pas.
L'església catòlica i l'església ortodoxa han viscut gairebé un milèni d'ignorància mútua, però a l'horitzó s'entreveuen senyals de canvi. La trobada del papa Francesc i el patriarca Bartomeu a Jerusalem el 25 de maig passat no només va servir per commemorar que fa 50 anys es va produir ja una altra abraçada entre el papa Pau VI i el patriarca Atenagores,
sinó que va permetre una declaració conjunta que obre les portes a un diàleg sincer. I un altre bon exemple ha estat el simposi sobre les relacions entre els ortodoxos i els catòlics celebrat aquesta setmana al seminari conciliar de Barcelona.
Avui, l'ortodòxia ofereix als catòlics no poques claus per aprofundir en la fe. El catolicisme també ofereix als ortodoxos un conjunt d'iniciatives i realitats. Però hi ha un altre element molt important. Els ortodoxos avui al nostre país estan al nostre costat en nombre considerable, va proclamar a tall de presentació
Monseñor Jaume González Agapito, delegat dios assada comunisme i organitzador del Simpiosi. I és que en aquests moments a Catalunya hi viuen 160.000 persones procedents dels països de l'est d'Europa on la religió majoritària és l'orthodoxa.
D'aquesta xifra, el nombre més gran, 103.000, correspon a romanesos representats en una de les taules rodones pel pare Aurel Bunda, rector de la parròquia ortodoxa romanesa a Barcelona. Actualment s'adeixen els seus locals de manera gratuïta a les diferents esglésies ortodoxes perquè puguin celebrar les seves cerimònies.
l'assabeixen les parròquies catòliques. Sí, concretament jo n'he vist una a la Vila Olímpica on es fan celebracions, no sé si suposo que segueixen fent-ho. Sí, és bastant ecumenic tot aquest sector. Perquè la parròquia de Sant Abram, ja precisament li van posar aquest nom, pel ecumenisme que ja en si porta el nom del patriarca, no? I he vist que hi han fet celebracions conjuntes amb rites ortodoxes, catòlics i evangèlics. O sigui que és bo
que els cristians ens unim... Perquè som cristians tots, cadascú amb la seva idea, diguéssim. No, i a més hi ha alguna paraula molt clara a l'angeli que diu Jesús, allà on dos o tres o més es reuneixen el meu nom, allà estic jo entre ells. O sigui que si en nom de Jesús estan reunits ortodoxes, evangelistes i catòlics, estic segur que Jesús beneeix aquesta reunió. I tant que sí.
I per acabar meditarem amb els salms.
Senyor, el meu cor no és ambiciós. Senyor, el meu cor no és ambiciós, ni són altius els meus ulls. Visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Jo em mantinc en pau, tinc l'ànima serena.
com un nen a la falda de la mare. Així se sent la meva ànima. Israel confia en el Senyor ara i per tots els segles. Tant de bo que la meva ànima sempre estigués serena i en pau. La imatge de sentir-me a la falda de la mare sempre reconforta. I m'ajuda a confiar en el Déu que és pare i mare. Pare en la fortalesa i mare en l'acolliment i la trendesa. Les dues forces es complementen i em donen seguretat.
de pertinència. A tot això ho prepara el grup Nostra Dona, que ha fet un treball magnífic reflexionant i comentant els salms.
Fins aquí l'audició, veus de la parròquia. A la part tècnica, Carles Hernández Rius. Amb les veus del Pere Oliver. I Joana Algarra. Bé, sabeu que aquesta audició es torna a repetir, si adeu plau, el proper dissabte a dos quarts d'ons al matí. Fins aleshores, adeu-siau. Adeu-siau.
No, no, no.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si em fas voluntari, ja m'acompanya. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a araisl'hora.cat.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, el que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.