Fins demà!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música...
Veus de la parròquia.
Una temporada més. Veus de la parròquia és a casa vostra per oferir-vos uns minuts d'informació religiosa,
d'actualitat social, de reflexions sobre l'esperit i d'activitats parroquials, entre d'altres coses.
Un espai d'una actualitat, un tant diferent de l'altra actualitat que ens envolta jornada rere jornada,
agobiant-nos amb un món que sembla que no tingui ni solució ni esperança.
Aquest programa aspira a ser un espai que informi sobre aquells temes senzills i quotidians
que són els que realment formen part del nostre dia a dia i que, al no fer tan soroll, no siguin dignes de ser divulgats.
És per això que durant 30 minuts, cada tarda de dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda,
i en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí,
aquesta audició de Veus de la parròquia estarà en antena a Ràdio d'Esvern,
que, per cert, hi som des de fa 23 anys,
i amb la intenció de ser un espai diferent, però interessant, que sigui del grat dels seus oients.
Avui podreu escoltar als Espais Notícies d'Església i Fe i Actualitat.
Seguint l'ordre habitual del programa,
llegirem, en primer lloc, uns fragments de l'Evangeli del proper diumenge.
Diu Sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus
Hi havia un home ric que anava vestit de porpre i de llí finíssim,
i cada dia celebrava festes esplèndides.
Un pobre que es deia Llàtzer s'estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nefrat,
esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric.
Un dia el pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d'Abraham.
El ric també morí, i el van sepoltar.
Arribat als país dels morts, i estan en un lloc de torments, alçar els ulls,
veia de lluny Abraham, amb Llàtzer, a la falda, el cridar i li digué
Abraham, pare meu, apiada't de mi, i envia Llàtzer que em mulli amb aigua a la punta del seu dit
i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d'aquestes flames.
Abraham li respongué
Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer, mals,
però ara ell ha trobat consol, i tu, sofriments.
El ric digué
Llavors, pare, et prego que l'enviïs a casa meva, i tinc encara cinc germans,
que Llàtzer els adverteixi perquè no acabin tan bé en aquest lloc de torments.
Abraham li respongué
Ja tenen Moisés i els seus profetes, que els escoltin.
El ric contestà
No, pare meu, Abraham, no els escoltaran,
però si anava a trobar-los algú que torna d'entre els morts, sí que es convertiran.
I li diu Abraham
Si no fan cas de Moisés i dels profetes, ni que ressuscités algú d'entre els morts,
no es deixarien convèncer.
I ara podeu escoltar notícies d'Església.
Els nens que desigin fer la primera comunió
han d'estar cursant, com a mínim, tercera primària.
Es poden inscriure la catequesi els dies 26 i 27 al despatx de la rectoria,
a la tarda, de dos quarts de sis fins a les set.
Els que ja tenen fet el primer curs, també s'han d'inscriure per completar el segon.
I aquells nens que ja han participat en l'eucaristia
i desigin continuar el camí de la catequesi al pròxim curs,
també s'han d'inscriure els mateixos dies i hores, 26 i 27,
al despatx parroquial de dos quarts de sis fins a les set de la tarda.
Per imperatius d'agenda, la romeria a Montserrat
es farà aquest any el proper dia 2 d'octubre.
El preu, tot inclòs, és de 40 euros, transport i dinar.
Però recordeu que teniu temps per inscriure-us
només fins diumenge, dia 25, al despatx parroquial.
mossèn Antoni Roca Roig
ha estat nomenat rector de la parròquia de Sant Josep
de Sant Vicenç dels Horts.
Li desitgem a mossèn Antoni el millor del millor
en aquest nou càrrec i en aquest nou poble,
un poble tan agradable com Sant Vicenç dels Horts.
Bé, i una altra notícia.
El Sant Pare ha nomenat a Montsenyor Sebastià Taltavull
administrador apostòlic de Mallorca,
càrrec que compaginarà amb la tasca de bisbe auxiliar de Barcelona
que exerceix des del mes de març de l'any 2009.
Demà comença el 161er pelegrinatge de l'Hospitalitat de Lourdes,
amb la participació de les diòcesis de Barcelona,
Sant Feliu de Llobregat i de Rassa.
Aquest pelegrinatge es perllongarà fins al proper dia 26,
o sigui dilluns que ve.
I s'enmarca juntament amb el que es va fer el passat estiu
sota el lema Misericordiosos com el Pare,
el motiu del jubileu de la misericòrdia.
S'ha creat la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat a Viladecans
i el temple de la Montserratina queda constituït ara
com a nova parròquia de Viladecans.
S'acosten les últimes jornades d'aquest any jubilar de la Misericòrdia.
Amb aquest motiu, mossèn Joaquim Rius
ens fa unes reflexions a través del full informatiu de la parròquia.
Reflexions sobre el nostre terenar respecte a aquest any jubilar
i les possibles conseqüències que sobre l'esperit dels cristians
hagi pogut influir de cara al futur.
Diu així.
Fins al novembre, any jubilar de la Misericòrdia.
Recordem que ho podeu trobar al full informatiu del dia 11 de setembre d'enguany.
I diu així.
Anem mantenint cartells, estampes i d'altres publicacions
sobre l'any jubilar de la Misericòrdia
perquè no oblidem que fins a finals de novembre estarem en aquest temps
en el que accentuem i a nivell personal hem d'insistir
en el camí de conversió que és convenient que tots assumim
com a distintiu cristià enmig del nostre món d'avui.
Ja ho hem estat fent present en d'altres moments,
però ho fem ara en tornar a reprendre el treball del nou curs.
Potser el temps de vacances pot haver refredat tota l'atenció
que preteníem quan s'inicia el camí
vers l'assoliment d'aquesta identitat qualitativa
que és la Misericòrdia
per transformar-la en obres i veritat.
Tot un camí que no és fàcil
perquè atenya l'ambient espiritual de la nostra condició humana
i que empeny la nostra manera d'actuar
amb els que hi trobem en la vida de cada dia.
No es tracta de vetllar per fer obres
que les podem considerar de misericòrdia
per les seves característiques o resultats,
sinó que hem de vetllar per ser nosaltres misericordiosos.
L'essència d'aquest any jubilar
intenta fer-nos descobrir
que hem de ser persones
que el punt de referència ha de ser Jesús
i, com ell, assumir el ser misericordiosos
estan atents a la seva manera d'obrar
envers els que ho necessitaven especialment,
però obert a tothom en la manera de tractar-los.
I continua dient.
La imatge evangèlica de l'arbre bo i del dolent
que es coneixen pels seus fruits,
així mateix la persona es manifesta
que és misericordiosa de veritat
per les seves obres.
Aquesta identitat és per sempre com a distintiu cristià.
És una identitat diferenciada,
val a dir que ha d'impregnar tota la vida personal
i el tracte en comú.
Això exigeix ser constantment
en la comunió amb Jesús
que ens mostra la identitat de Déu Pare.
Així ha de ser la nostra vida.
Ens cal, per tant,
estar atents al llarg del recorregut de l'any
per a contrastar la nostra manera de fer
amb la identitat plena d'amor
com Jesús ens demana
i poder oferir als qui ens envolten,
especialment als qui pateixen,
alguna situació especial.
La conversió ens cal a tots.
Aprofitem aquest temps que manca fins al novembre.
Esdevinguem homes i dones
que per la seva misericòrdia
fan més possible la no violència,
l'alliberament,
l'acolliment dels diferents,
l'atenció als qui pateixen més,
el regalar més del que som als altres,
el suportar les diferències,
que tot afavoreix la pau d'esperit
que anelem tota persona.
signat per mossèn Joaquim Rius.
Recordem que el full,
com tot el que es parla en tots els fulls,
ho podeu trobar també a la web de la parròquia.
Després d'aquestes reflexions de mossèn Joaquim,
tanquem l'espai Notícies d'Església.
Fe i actualitat
L'actualitat més propera
és la de la festivitat de Nostra Senyora de la Mercè,
que ho serà
quan aquesta audició surti en diferit el proper dissabte.
Amb aquest motiu recollim les sentides paraules
de l'arquebisbe de Barcelona,
Monsenyor Joan Josep Pomella,
publicades al diari La Vanguardia del passat diumenge.
I també el full dominical del Bisbat de Barcelona,
i que podeu trobar també a la web del Bisbat.
Diu Monsenyor Joan Josep Pomella.
Benvolguda Mare de Déu de la Mercè.
D'aquí uns dies celebrarem
la festa de la Mare de Déu de la Mercè.
Per primera vegada
participaré en aquesta festa
com a arquebisbe de Barcelona
i m'uniré amb goig
als que feliciten la Mare de Déu
en el dia de la seva onomàstica.
Amb aquest motiu
voldria establir un diàleg cordial i senzill,
com el d'un fill amb la seva mare.
Si ja fa nou mesos
que sóc amb vosaltres,
li voldria dir a Maria,
la Mare de tots,
com em sento
després d'aquesta marxa
que va començar
de manera sorprenent per mi,
perquè ni la vaig buscar
ni la vaig desitjar.
Benvolguda Mare de Déu de la Mercè.
Et confesso, Mare,
que vaig venir a Barcelona
amb cert amor i tremolor.
No sabia si sabria adaptar-me
a la vida d'una ciutat
tan gran i complexa com és aquesta.
Després d'aquests nou mesos
puc dir amb goig
que em sento acollit i valorat,
tot i saber que no sóc perfecta.
La gent ha estat
i és molt comprensiva amb mi.
Em sento com un germà més
que camina braç a braç
amb tots,
procurant portar molt a dins del meu cor
els goig
i sofriments
de tota la gent.
L'Arxidiòcesi de Barcelona
és un reflex de la complexitat
del nostre món.
Barcelona és una ciutat cosmopolita
a la qual es troben els valors
més vells i sublims
i alhora els sofriments
i els desconcerts més dolorosos
del nostre món modern.
Moltes persones han donat
un sí generós i valent a Crist,
el vostre fill,
i el segueixen amb fidelitat
i sense cap temor.
D'altres,
s'han allunyat
del camí de la fe
o bé viuen sense referència
a valors religiosos
i transcendents
o bé
ni es planteixen
les qüestions religioses.
Però he descobert
amb satisfacció
que en tothom
hi ha una gran sensibilitat
per donar resposta
i ajudar els germans
més desprotegits.
Hi ha un gran corrent
de caritat fraterna
que es reflecteix
en tantes i tantes
organitzacions
de solidaritat,
tant d'inspiració cristiana
com càritas,
com d'altres
de caràcter civil.
A la Jornada Mundial
de la Joventut,
celebrada aquesta estiu
a Polònia,
he pogut descobrir
que molts joves
estimen Jesucrist,
volen seguir
les seves petjades
i estan contents
de pertany a l'Església.
Viuen la fe
sense complexos
i amb entrega generosa
els més pobres
i necessitats.
Ells ens auguren
un futur esperançador,
tant per l'Església
com per la societat.
Felicito aquests joves
i els poso
sota la protecció
de mare plena
de tendresa
i de misericòrdia.
Els animo
a continuar
per aquest camí
de seguiment de Crist
i a no deixar
el grup cristià
a que pertanyen.
Junts
es poden afrontar millor
els reptes
que ens planteja la vida.
Moltes persones
em pregunten
com veig
la situació social
i política
de la nostra terra catalana.
Només
et demano,
mare de Déu,
que tots aquells
i aquelles
que tenen
alguna responsabilitat
i influència social
i política
treballin
pel bé comú
i per la construcció
d'una societat
més unida,
més lliure
i més justa.
I per aconseguir-ho
cal sumar forces.
tots junts
podrem
més que separats.
No hauríem
d'escloure ningú
d'aquesta tasca
que
ha de crear
molts ponts
i
d'atendre
els pobres
i necessitats
i d'establir
àmbits
de cultura
i formació
de valors humans.
No és
admirable
el que va fer
la venerable
la barcelonina
Dorotea
de Xupitea?
La seva vida
es va conformar
en dos
grans eixos
des del seu
profund amor
a Déu
expressat
en la cura
dels més necessitats.
Aquests són
els dos eixos
que van donar lloc
a l'obra social
extraordinària
i pionera
en la seva època,
la formació
dels joves
i la preocupació
per les persones
més humils.
Desitjo
que en aquests moments
de la història
trobem
en aquesta terra
persones
amb aquesta mateixa
empenta
i aquesta mateixa
perseverança.
Aquest país
s'ho mereix.
Mare de Déu
de la Mercè,
protegeix
tots els barcelonins
i tots els catalans.
Ajuda'ns
a caminar
amb esperança
disposats
a abraçar
tots els germans
per tal
de construir
una societat
més fraterna
i més humana.
Poso
a les teves mans
de mare
el meu
ministeri pastoral
que vull exercir
com es pot llegir
en el meu lema
episcopal
per l'entranyable
misericòrdia
del nostre Déu.
Que la misericòrdia
sigui
el mòbil
de totes
les meves accions
pastorals.
Signat
Joan Josep
Omeya,
arcabisbe
de Barcelona.
El passat dissabte
Barcelona va viure
la nit
de les relicions
amb portes obertes
a 24 comunitats.
Segons el model
iniciat
fa 4 anys
per Berlín
preparat
pel grup
de joves
de l'associació
UNESCO
pel diàleg
interreligiós.
Fins a 24
comunitats
religioses
pertanyents
a 12
credos
diferents
van obrir
les seves portes
per mostrar
que són espais
de trobada.
La parròquia
catòlica
de Sant Ignasi
de Loyola
va convidar
el pare
Víctor
de l'Església
evangèlica
de Betlem
a una xerrada.
El Centre Cultural
L'Islàmic
Català
va organitzar
una xerrada
en conversos
i la comunitat
jueva
atit
va organitzar
una visita
a la sinagoga.
Un aconteixement
molt important
va ser la Jornada
Mundial
de la Joventut
ja esmentada
per l'Arcabisbe
en el comentari
que us acabem
d'oferir.
A motiu
de la jornada
el full dominical
dels Bisbat
va publicar
una ressenya
escrita
per en
Samuel Gutiérrez
un jove
que cursa
segon
de Teologia
al Seminari
Conciliar
i que diu així.
Dissabte
30 de juliol
de 2016
el sol
de cau
al Campus
Misericòrdia
de Carcòvia
on prop
de dos milions
de joves
procedents
d'arreu del món
han estat
convocats
pel Papa
Francesc
per participar
en una nova edició
de la Jornada
Mundial
de la Joventut.
És un dels moments
culminants
d'aquest gran
esdeveniment
eclesial
en la terra
de Sant Joan
Pau II
gran impulsor
d'aquestes jornades.
Francesc
aconsegueix
quelcom insòlit
i inesperat
que
dos milions
de joves
facin
silenci
davant del
Santíssim
Sagrament
per manifestar
al món
el seu
anhel
de fraternitat.
No volem
cridar
cridar
contra ningú
no ens
barallarem
no volem
destruir
ni insultar
no volem
vèncer
l'odi
amb més
odi
la violència
amb més
violència
el terror
amb més terror
nor
nosaltres
avui
som aquí
perquè el senyor
ens ha
convocat
i la nostra
resposta
a aquest món
en guerra
té un nom
fraternitat
comunió
agermanament
família
Celebrem el fet de venir de cultures diferents
i ens unim per pregar
que la nostra paraula, que el nostre millor discurs
sigui unir-nos en pregària
L'escena és corpernadora
i expressa l'ànima de tota la jornada mundial de la joventut
La pregària jove de l'Església crida amb el seu silenci
que una altra manera de construir el món és possible
El Senyor, afegeix el Papa, que confia plenament en els joves
vol fer un dels miracles més grans que podem experimentar
fer que les teves mans, les meves mans, les nostres mans
es transformin en signes de reconciliació, de comunió i de creació
Ell vol les teves mans per continuar construint el món d'avui
Ell vol construir-lo amb tu
I tu què respons? Sí o no?
La resposta és unànima i contundent
Sí
Els dos milions de joves convocats per Francesc a Cracòvia
sota el lema
Feliços els misericordiosos
ha acollit amb entusiasme el desafiament planejat pel bisbe de Roma
i es comprometen públicament
davant de Jesús a Eucaristia
i davant dels seus germans
a deixar la seva petjada en la història
Entre ells, una trentena de joves
de la diòcesi de Sant Feliu
procedents de Vilafranca del Penedès, Castelldefels, Sant Joan d'Espí, Pallejar i Sant Feliu de Llobregat
Així com del moviment Cristianis Felaissi
Així han pelegrinat
amb el secretariat interdiocessà de la joventut
Altres no han fet
Ho han fet en diverses comitives
Tots abracen aquest repte fascinant
canviar el món
amb el seu testimoniatge
coherent de la vida cristiana
Han recorregut milers de quilòmetres
des de Catalunya
per celebrar juntament
amb altres joves d'arreu del món
que Jesús és viu
enmig d'ells
i completament
emple el sentit de la seva vida
Després d'un emotiu intens
pelegrinatge
per Polònia
a través de Txestòkova
Badovice i Auschwitz
han arribat a Cracòvia
per ser enviats
pel Sant Pare
cap a l'aventura de la misericòrdia
l'aventura de construir ponts
i enderrocar murs
l'aventura de donar
donar-li al pobre
a les persones
que es troben soles
i abandonades
a qui no troba sentit a la vida
El cristià
que no viu per servir
afirmarà
Després
el papa francès
no serveix
per viure
L'experiència viscuda
durant deu dies
no es pot expressar
en paraules
Només Déu
coneix el treball
que l'esperit
ha fet en els seus cors
Els joves
tornen cansats a casa
però feliços
i impressionats
per l'hospitalitat
d'un poble
el polonès
que els ha donat
tot
sense esperar res a canvi
Polònia
és terra de misericòrdia
Santa Faustina
Kowalska
i Sant Joan Pau II
en són molt bons
ambaixadors
però no només ells
a les jornades
mundials
de la joventut
els pelegrins
han pogut descobrir
les arrels
d'un poble
admirable
que ha patit
moltíssim
al llarg
de la seva història
i que ha resistit
gràcies a la seva
inconmovible
fe cristiana
Giacuse
Batzo
moltes gràcies
signat
per Samuel Gutiérrez
segon curs
de teologia
al seminari
conciliar
Tots els actes
del Sant Pare
són molt importants
però potser
el que destaca
en l'actualitat
va ser
la canonització
de la mare
Teresa de Calcuta
En més de mil fidels
a la plaça de Sant Pere
el papa Francesc
amb paraules plenes
d'emoció
va lluar
la figura
petita
i encongida
físicament
però més que immensa
per la seva qualitat espiritual
pel seu amor
a Déu
demostrat
en les persones
més desafavorides
de la societat
els més pobres
dels més pobres
els més malalts
i per aquells
els que quedaven
poques hores
de ser
en aquest món
D'aquesta figura
tan extraordinària
recordarem
algunes
de les seves oracions
plenes de sentiment
que s'han anat publicat
en el full
dominical
del Bisbat
Comencem
per aquesta
Per l'Església
Oh senyor
et prego
per l'Església
Hi ha pels carrers
moltes esglésies
malgrat tot
tu saps
oh senyor
que només n'hi ha una
d'Església
Dona'ns amor
i misericòrdia
Només així
un dia
totes les esglésies
podran esdevir-ne una
Tu mateix has dit
com jo i el pare
som una sola cosa
l'Església
hauria de ser igualment
una sola cosa
Uneix-nos a tot senyor
amb la teva força
amb la joia i l'amor
i dóna'ns la pau
a nosaltres
i a l'Església
Amén
El temps
Oh senyor
et donem gràcies
Gràcies pel temps
Amén

Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
de Bebos de la Parròquia.
Avui us hem parlat Joana Algarra i Pere Oliver.
Ha controlat el so i ha posat les músiques en Carles Hernández Rius.
Us esperem aquí, a Ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre.
Recordeu que el proper dissabte repetirem aquesta audició, si Déu vol, a dos quarts d'onze del matí.
Fins a les hores a tothom. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Aquest dissabte torna el Futbol Sant Justenc a Ràdio d'Esvern, a partir de 3 quarts de 7 de la tarda.
Atlètic Sant Just, Júnior.