Veus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esbert. Adeus de la parròquia? Magnificat, magnificat, magnificat, anima mea domino, magnificat,
preguem amb els salms. Amics oïdors, amb el fons musical de TZ, l'equip D comença el programa d'avui. Ens trobem davant del salm 136, intitulat Fidelitat.
Avui hi ha qui se'n va de l'església o d'una comunitat fent bategar la porta en qualsevol pretext.
El salmista canta la seva fidelitat irrevocable a la pàtria. S'estima més les ruïnes de Jerusalem que tota la glòria de Babilònia. Sap de cert que Jerusalem serà reconstruïda i Babilònia desapareixerà sense deixar rastre. Aquest Salm 136 està...
basat en l'exili del poble d'Israel que va estar pres a Babilònia. Endavant, Per Oliver, amb la lectura del Salm 136. Vora els rius de Babilònia ens asseiem tot plorant d'enyorant sedació.
Teníem penjades les lires als saltses que hi ha a la ciutat. Quan volien que cantéssim els que ens havien deportat, quan demanàvem cants alegres els que ens havien entristit i ens deien «Canteu-nos algun cant, Ixió», com podien cantar cants del Senyor en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem, que es em paralitzi la mà dreta, que se m'encasti la llengua al paladar, si deixés d'anomenar-te, si deixés d'abocar el teu record per motivar els meus cans de festa.
Tingueu en compte, Senyor, com parlaven els de Dom el dia que caigués Jerusalem. Arraseu-la, deien. Arraseu-la amb els fonaments i tot. Babilònia, ciutat destructora. El que tu vas fer amb nosaltres, d'altres ho faran amb tu.
et prendran les criatures per esclafar-les a la roca. Aquest cant magnífic, aquest cant 136, hi he posat música en Xavier Morlans.
Si mai t'oblidaves, Jerusalem, que se m'encasti la llengua al paladar. Si mai t'oblidaves, Jerusalem, que se m'encasti la llengua al paladar.
Si mai t'oblidaves, Jerusalén, que se m'engasti la llengua emparadà. Si mai t'oblidaves, Jerusalén, que se m'engasti la llengua emparadà.
Vora els rius de Babilònia ens asseiem tot plorant d'enyorança de ciut. Teníem penjades les lires, els salses que hi ha a la ciutat.
que se m'encasti la llengua al paladar. Si mai t'oblidaves, Jerusalem, que se m'encasti la llengua al paladar.
quan volíem que cantessin els que ens havien deportat, els que ens havien entristit, i ens deien, canteu-nos algun còntic de sió. Si mai t'oblidaves, Jerusalén,
que se m'encasti la llengua al paladó. Si mai t'oblidava en Jerusalem, que se m'encasti la llengua al paladó.
Podríem cantar càntics del Senyor en una terra estranya, si mai t'oblidava Jerusalem, que se'm paralitzi la mà dreta. Si mai t'oblidava Jerusalem,
que se n'engasti la llengua al Paladar. Si mai t'oblidava en Jerusalem, que se n'engasti la llengua al Paladar.
Si mai t'oblidava a Jerusalem, cantaven els deportats a Babilònia i sentien aquest amor per retornar a la pàtria. La pàtria també és espiritual, com ara la que ens presenta Pere Oliver del cant espiritual de Joan de Segala. No, de Joan Maragall. Joan Maragall, perdona.
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Per això estic tan gelós dels ulls i el rostre i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre, i temo tant la mort. Amb quins altres sentits me'l fareu veure, aquest cel blau damunt de les muntanyes i el mar immens i el sol que pertot brilla?
Déu-me en aquests sentits l'eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau, aquell que a cap moment li digué atura't, sinó el mateix que li dugué la mort. Jo no l'entenc, Senyor, jo que voldria aturar tants moments de cada dia per fer els eterns a dintre del meu cor. O és que aquest fer etern és ja la mort?
Més llavors la vida? Què seria? Fora l'ombra només del temps que passa? La il·lusió del lluny i de la prop? El conte de l'humor i el poc i el massa? Enganyadors? Perquè ja tot ho és tot? Tant se val. Aquest món, sia com sia, tan divers, tan intens, tan temporal, aquesta terra amb tot el que s'hi cria, és ma pàtria, senyor. I no podria ser també una pàtria celestial?
Home, sóc, i és humana, ma mesura, per tot quan puga creure i esperar. Si me feim esperança aquí s'atura, me'n fareu una culpa més enllà? Més enllà veig el cel i les estrelles, i encara allí voldria ser-hi hom. Si heu fet les coses amb vos ulls, tan belles, si heu fet vos ulls i vos sentits per elles, per què aclocar-los cercant un altre com?
Si per mi com aquest món no n'hi haurà cap. Jo ho sé qui sou, senyor, però on sou? Qui ho sap? Tot el que veig se vos assemble a mi. Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí. I quan vinc aquella hora de temença en què s'acluquen aquests ulls humans, obriu-me'n-se llums altres de més grans per contemplar la vostra faz immensa. Sí, amb la mort, una major naixença.
Fins demà!
I després del cant espiritual ve el passagi. Caín Rodríguez, de nom Claudio, és un poeta espanyol de la generació dels 50, d'origen molt humil.
Manía Andariega és la seva forma d'escriure i anar pel món. Nascut el 1934, va morir a Madrid el juliol del 1999. Castella Lleó i Castella la Manxa són la seva font d'inspiració. Gran admirador de Miguel Hernández, la capacitat d'estimar el porta pels cims de la poesia. Presagio.
atascados rincones de polvo, cornisas que rodean los recintos de nuestras viejas catedrales, barrocos, altos techos donde el sonido de mis pasos huyendo del silencio sube. Tejo el aire tranquilo de Sigüenza, el doncel sueña tras la reja y me adentro al corazón de la mancha. Atienza, palazuelos, carabias,
De pronto, en la pequeña ermita de mi pueblo, tumbado, semidesnudo, un chicuelo. ¿Y si fuera o fuese Jesús recién nacido?
Aquest ha estat el programa que veus a la parròquia preparat per tots vosaltres. Preguem amb els salms. Serà la repetició el dissabte present a dos quarts de 12 del matí. Amb tots vosaltres, Lluís Segura, Pere Oliver i a la part tècnica Carles Hernández Rius.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ara escoltes ràdio d'esfer, sintonitzes ràdio d'esfer, la ràdio de Sant Just, no l'obren tan ben porcú.
Fins demà!
This ain't love, it's clear to see But darling, stay with me Why am I so emotional? No, it's not a good look and some self-control Deep down I know there's never
Bona nit.
Fins demà!
Com, stay with me.
Aquesta nit he tingut un manzón. He despertat cridant en Lluís, el germà gran del preferit. He tingut por de la foscor que volen aquests senyors. Mola i ara van pel cel.
Mare en Lluís és mort Mare en Lluís és mort I no m'espanta res
Aquesta nit he tingut una malson. He despertat cridant en Lluís, el germà gran el preferit. He obert tots els porticols.
Mare, en Luis és mort. I no m'espanta res.
Ara escoltes la riuda Sper.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Let me see the light Let me be the light As the sun turns slowly around the sky Till the shadow of night is high
Fins demà!
Fins demà!
Sintonitzes, ràdio d'espera
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!