Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Estem al mes de juny
i podem recordar aquella dita popular que diu
de prop o de lluny, corpus pel juny
i als enjustencs de tota la vida
la paraula corpus sempre ens fa pensar
en la processó de corpus
i en les magnífiques alfombres
que entapissaven els carrers del Sant Just
de la nostra infantesa
Aquella olor de les fulles del xiprer
talladetes ben petites
i de la flor de la ginesta
que encara avui, quan passem pel costat
d'una tanca de xiprés que estan retallant
el sentir aquella olor
ens fa reviure el treball que es feia
a tots els carrers
per on passava la processó
Però corpus també és el dia
de la caritat fraterna
i quan es diu caritat
vol dir càritas
que fa una campanya per recollir diners
i consenciar a la gent
dels problemes pels que estan passant
moltes persones de la nostra societat
L'altre gran moment de càritas
és també quan s'acosta a Nadal
Però què és càritas?
Suposo que a tots ens sona
que és una entitat de l'Església catòlica
que ajuda les persones que passen
per moments difícils i tenen necessitats
però he anat una mica més lluny
per veure quina és la història de càritas
Els pares pauls
van ser els primers que a finals del segle XIX
van tenir organitzacions dedicades a les obres de caritat
a França i Alemanya
Aquestes organitzacions
van cridar l'atenció del seminarista alemany
Lorenz Beth Hamann
que estava estudiant a Roma
i tenia molts contactes amb el papa Lleó XIII
Lorenz Beth Hamann
un cop ordenat sacerdot
va tornar a Alemanya
i es va començar a dedicar a la pastoral social
madurant la idea d'unificar i coordinar
els grups i organitzacions
que es dedicaven a les obres de caritat
i l'any 1897 a Friburg
es va concretitzar aquesta unió
amb el nom de Càritas
Durant la Primera Guerra Mundial
Càritas Alemanya Catòlica
va fer un gran treball de recuperació
de salvaconduïts
per als soldats presoners
sense distinció de nacionalitats o ideologies
de protecció de nens orfres
i de servei de correu i enllaç
Durant l'època del nacional sindicalisme
l'associació de Càritas
que llavors tenia la seva seu a Lucerna, Suïssa
va perdre molta força
però va continuar la seva tasca
acollint, per exemple
més de 20.000 nens abandonats
a Alemanya i a Òstria
El 1950
durant les celebracions de l'any Sant a Roma
el cardenal Montini
futur papa Pau VI
va programar una setmana d'estudi
en la que van participar
més de 22 països
per reflexionar sobre els problemes de treball
que tenia Càritas
i com a resultat es va crear
la Conferència Internacional
de Càritas Catòlica
Càritas Internacional
és una ret internacional d'ajuda humanitària
per lluitar contra la pobresa
i a favor de la justícia
operativa en més de 200 països del món
distribuint aliments
material per a refugiats
aigua, medicina
i donant respostes a situacions d'emergència
també reaccionant davant les catàstrofes
afrontant els problemes del canvi climàtic
compartint coneixements
per poder ajudar els marginats
a convertir-se en protagonistes
del seu propi desenvolupament
capacitant a les comunitats
en la construcció de la pau
acostant els pobles
dividits amb la finalitat
d'acabar amb els conflictes
d'una manera no violenta
a través del diàleg internacional
denunciant les injustícies econòmiques
empoderant a les poblacions
i comunitats pobres
a desafiar polítiques
costums o actituds
que siguin injustes
tot això es realitza
dins del marc de la doctrina social
de l'Església
anant més a la vora
Càritas Europa
és una de les set regions
de Càritas Internacional
fundada l'any 1971
present a 44 països
el seu treball
es centra en els problemes
de progresa i desigualtat social
la migració i l'asil
coopera amb les institucions europees
els governs
i les autoritats públiques
i s'esforça en lluitar
per transformar la societat
i portar-la cap a una civilització
més justa
també tenim Càritas Espanyola
que és la Confederació Oficial
de les Entitats d'Acció Caritativa
i Social
de l'Església Catòlica
al nostre país
i fa la mateixa
labor social
marcada per Càritas Internacional
i Càritas Europea
fent una mica
d'història
direm que Càritas
arriba a Espanya
entre la Guerra Civil
i la Segona Guerra Mundial
concretament
l'any 1942
començant amb accions
de sensibilització
social
ajuda als pobres
i formació
i així surgeixen
les campanes
benèfiques de Nadal
i de l'amor fratern
els primers diners
pel seu finançament
són les aportacions
econòmiques
dels donants
les guardioletes
domèstiques
de caritat
i les rifes
de caritat
també
es posen en marxa
ajudes
pels emigrants espanyols
a Europa
entre 1948
i 1950
Càritas
organitza
una gran acollida
de milers
de nens austríacs
i alemanys
víctimes
de la Segona Guerra Mundial
que són adoptats
temporalment
per famílies espanyoles
l'any 1951
el secretariat
de Càritas
comença a gestionar
la distribució
de l'ajuda social
americana
aquesta ajuda
eren donacions
d'aliments
enviat a Espanya
pel poble
nord-americà
i es manté
fins la meitat
dels anys 60
del segle XX
suposo
que algú de vosaltres
encara recordarà
el repartiment
de llet
amb pols
americana
que arribava
a les escoles
aquest treball
de distribució
es va poder fer
gràcies
a l'ajuda
de milers
de voluntaris
i li va servir
a Càritas
per agafar
una gran experiència
i poder començar
a treballar
en zones
molt deprimides
com Baza
Cabrera
Lorca
i Granada
Càritas
va evolucionant
a ritme
de la societat
i quan arriba
la primera crisi
econòmica
dels anys 80
i l'increment
de les persones
aturades
Càritas
destina una bona part
dels seus recursos
a promoure
la creació
de cooperatives
laborals
en diferents
punts del país
no solament
dona productes
alimentaris
sinó que ajuda
les persones
perquè puguin
tenir un lloc
de treball
digne
i els ofereix
educació
i formació
actualment
Càritas
està present
a les 70
diòcesis
espanyoles
i en 5.402
parròquies
té
5.324
treballadors
contractats
i rep
ajuda
de 81.182
voluntaris
sense
sense
l'ajuda
dels quals
no seria
possible
fer tot
el que fan
aquí
a la nostra
parròquia
també tenim
un equip
de Càritas
parroquial
que està format
per 29
persones
voluntàries
i que reben
l'ajut
desinteressat
de joves
de quart
d'ESO
del nostre
institut
que segueixen
un projecte
d'aprenentatge
social
té un pressupost
anual
de 24.000 euros
els diners
necessaris
arriben
per les donacions
de persones
anònimes
i per una
donació
extraordinària
d'11.000 euros
per part
de l'Ajuntament
la principal
tasca
de Càritas
a Sant Just
és la distribució
d'aliments
i productes
de neteja
a les famílies
totes
de Sant Just
que prèviament
ha controlat
l'assistente social
l'any 2022
es van rebre
9.622
quilos
d'aliments
5.607
quilos
venen
del FEAT
Programa
Europeu
d'ajuda
a les persones
desafavorides
però la resta
han estat
donacions
dels veïns
de Sant Just
sobretot
durant la campanya
de Nadal
també
a l'entrada
de l'església
hi ha unes cistelles
on es poden
dipositar
els aliments
que es necessiten
i a les escoles
i a les escoles
que es fan
falta
a la biblioteca
municipal
de Can Ginestà
el mes de desembre
també fa
una campanya
d'ajuda
a Càritas
posant
les revistes
que té
descatalogades
a la venda
i que en realitat
no es venen
es poden
escenviar
per un aliment
és una manera
de tornar
a fer útils
aquestes revistes
el dia 31 de maig
es va fer
un concert solidari
al Pati
de les Escoles
organitzat
per Justícia
i Pau
i pels tallers
de música
i amb la col·laboració
de l'Ajuntament
aquest concert
tenia com a finalitat
sensibilitzar
els veïns
de Sant Just
sobre la situació
de pobresa
a la nostra vila
i despertar
la solidaritat
amb l'entrega
de dimens
o diners
no es tenia
que pagar
cap entrada
només portar
alguna cosa
el Pati
de les Escoles
es va omplir
de goma a gop
i es van recollir
63 litres d'oli
i més de 100 quilos
d'aliment
i productes de neteja
la qual cosa
l'equip de Càritas
perruquial
agraeix
molt cordialment
el Juny
també se celebra
la festa
del Sagrat Cor
de Jesús
és una tradició
que es remunta
al segle XVII
la va celebrar
per primera vegada
el sacerdot francès
Jean Eudes
l'any 1670
uns anys més tard
concretament
l'any 1674
la monja
també francesa
Margarita
Maria
a la coc
la coca
va tenir una visió
en la que Jesús
li deia
que celebreixin
la festa
del Sagrat Cor
el primer divendres
després de la festa
de Corpus
i ella va insistir
i ella va insistir tant
en aquesta idea
tota la seva vida
fent que la devoció
es fes cada cop
més popular
fins que l'any 1899
el papa
Lleó XIII
demanar a tots
els bisbes del món
que celebreixin
aquesta festa
en les seves
respectives
diòcesis
La devoció
del Sagrat Cor
de Jesús
és molt popular
als països
de tradició catòlica
hi ha molts temples
i monuments
escampats pel món
dedicats
al Sagrat Cor
potser els més famosos
siguin
la Basílica del Sacre Quer
al barri de Montmartre
de París
i la imatge
del Cristo Redentor
al Morro del Corcovado
a la ciutat
de Rio de Janeiro
al Brasil
Més a prop
de nosaltres
al Paratge Natural
del Cerro de los Ángeles
a la localitat
de Getafe
Madrid
lloc considerat
el centre geogràfic
de la península ibèrica
hi ha un monument
dedicat
al Sagrat Cor
des d'on
el dia 30 de maig
de l'any 1919
el nunci apostòlic
Francesco Regonaro
va consagrar a Espanya
el Sagrat Cor
de Jesús
i va beneir
dit monument
amb la presència
del rei
Alfons XIII
la reina
Victòria
Eugènia
i més de 30.000 persones
una xifra considerable
donats als mitjans
de comunicació
de l'època
per pujar-hi
segurament a peu
en un lloc
tan aïllat
com deuria ser llavors
el Cerro de los Ángeles
molt més a prop
de casa
tenim la Basílica
del Sagrat Cor
del Tibidabo
de la que us vaig parlar
llargament
en el programa
del mes d'abril
on us vaig explicar
el significat
de la paraula
Tibidabo
i del somni
que va tenir
Sant Joan Bosco
per fundar
un temple
dedicat
al Sagrat Cor
durant la seva visita
a Barcelona
l'any
1886
però encara més a prop
aquí a Sant Just
mateix
a tocar
de la Rambla
entre els carrers
Major i Creu
tenim el barri
del Sagrat Cor
amb un monument
una mica desconegut
per molts
santjustencs
dedicat
al Sagrat Cor
ens hem d'imaginar
com era Sant Just
a mitjans del segle XIX
era un poble rural
amb moltes masies
aïllades
i un nucli urbà
als voltants
de l'església parruquial
i pocs carrers
tota la zona
de la carretera
reial
Rambla
més enllà
del carrer
de la Creu
i més enllà
del Miquel Reverter
no existia
no hi havia res
eren terrenys
agrícoles
camps
d'atmetllers
i garrofers
i també
vinyes
els terrenys
on avui
i a la Rambla
eren propietat
de la família
Modolell
i després
de la primera guerra
europea
en un moment
d'una gran
eufòria
econòmica
aquí al nostre país
i gràcies
a la revolució
industrial
i el no haver
participat
en aquesta guerra
es van començar
a urbanitzar
moltes zones
aquí a Sant Just
es va fer
el primer eixample
el que seria
el carrer Major
el carrer de la Creu
i la Rambla
que es va dir
durant molt de temps
Rambla de Gaspar
Modolell
doncs estava
dins dels seus terrenys
i es van començar
a construir
cases noves
el doctor
Arruga
conegut
oftalmòleg
va comprar uns terrenys
al senyor
Gaspar Modolell
per fer una urbanització
anomenada
els pilans
i llavors
en Gaspar Modolell
va pensar
que ell també
en podria fer una
i l'any 1924
en els seus propis terrenys
va fer l'urbanització
del Sagrat Cor
i va crear
un barri de casetes
adossades
de dues en dues
al voltant
d'una plaça circular
on hi desemboquen
quatre carrers
la primera cosa
que va construir
abans de les cases
va ser una torre circular
que és un dipòsit d'aigua
que bombeja
d'un pou interior
i que serveix
encara avui
per avestir
aquestes cases d'aigua
les cases
són d'estil anglès
de dues plantes
en cobertes
de teules planes
el dipòsit
es va dedicar
al Sagrat Cor
de Jesús
i hi van posar
una escultura
que va beneir
el dia 19 de juliol
de l'any 1925
el rector
de la parròquia
mossèn Antonino
cosa que es pot comprovar
llegint
una placa
de bronza
que hi ha
en uns dels costats
de la torre
on està escrit
aquesta torre d'aigues
dedicada
a glorificar
el Sagrat Cor
de Jesús
fou construïda
per Gaspar
Modolell
Gener
inaugurada
el 19 de juliol
de 1925
també s'hi van plantar
envoltant la plaça
63 arbres
de la família
del Ginko
Viloba
que a la tardor
es converteixen
en uns arbres d'or
quan abans de caure
les seves fulles
prenen un color
d'aurat
meravellós
hi ha una fotografia
de l'època
on veiem
aquesta torre
tota engalanada
amb guirnaldes
de flors
i mossèn Antonín
i dos escolans
beneint la imatge
i tota l'urbanització
l'escultura
es veu molt blanca
la fotografia
suposo que seria
de pedra
o de guix
i segons m'han explicat
estava mirant
la Rambla
el que ningú
m'ha sapigut dir
és qui havia
esculpit
la imatge
una llàstima
perquè és una dada
que falta
a la nostra
història local
en un moment
que d'escultures
públiques
no en tenim tantes
però aquesta dada
em sembla
que ja no la sabrem mai
durant la guerra civil
aquesta imatge
del sagrat cor
va ser enderrocada
però després
l'any 1945
es va refer
el dipòsit
tornant a exposar
l'escultura
de la nova imatge
del sagrat cor
aquest cop
feta pel fill
d'en Gaspar
Modolell
l'escultor
Xavier Modolell
i es va col·locar
de cara
a la carretera
potser mirant
cap on hi havia
la casa pairal
de la família
Modolell
aquest dia
la imatge
la va beneir
el bisbe
Gregori Modrego
amb la presència
de mossèn
Antonino
naturalment
les autoritats
locals
i els membres
de la família
Modolell
a la tarda
hi van fer
una ballada
de sardanes
pel goig
de tota la població
de Sant Just
que no deuria
tenir masses alegries
en aquella època
grisa
de la postguerra
l'any 1965
el dia 6 d'agost
amb motiu
de la festa major
es va inaugurar
l'enllumenat públic
de tota la zona
divendres passat
el dia 16 de juny
coincidint
amb la festa litúrgia
del Sagrat Cor
de Jesús
la comunitat cristiana
de Sant Just
va voler fer
una ofrena floral
i una pregària
davant
d'aquesta imatge
va ser una celebració
senzilla
però molt bonica
i molt íntima
a la que hi van assistir
més de 120 persones
una molt grata sorpresa
per tots els que hi érem
es van resar
algunes pregàries
i cantar
algunes cançons
adients
a la festivitat
la torre de formigó
lluïa
sota el sol
del capvespre
i estava envoltada
de bugambílies
plenes de flors
la gent va anar
dipositant
els poms de flors
que havia portat
de casa
i també
en un enreixat
es van anar
posant clavells
i margarides
fins a crear
un mosaic
floral multicolor
que feia molt de goig
l'any 2025
farà 100 anys
de la col·locació
de la primera imatge
del Sagrat Cor
a la Torre d'Aigues
es tindria que fer
alguna cosa institucional
per recordar
aquest monument
i la seva història
no sé
una ballada de sardanes
o un petit concert
de totes maneres
si no hi heu anat mai
potser perquè no sabíeu ni
que existia
aquesta plaça
passeu-hi
és un lloc encantador
romàntic
i tranquil
on us podreu
assentar
a llegir
a meditar
o si més no
a pensar en les vostres coses
ara
com que el programa d'avui
és l'últim
que farem
abans de les vacances
d'estiu
aprofitaré
per fer-vos
alguns suggeriments
per si voleu anar
a visitar
Cantàbria
per exemple
coincidint
amb l'any jubilar
liévanès
que se celebra
des del segle XVI
per un decret
del papa Juli II
cada vegada
que el 16 d'abril
festa de Sant Uribi
cau en diumenge
podem anar a visitar
el monestir
de Sant Uribi
de Líbana
conèixer
un dels paisatges
més bonics
de Cantàbria
al vell mig
dels pics d'Europa
i guanyar el jubileu
aquest monestir
es troba al cor
de la comarca
de la Líbana
a les faldes
del Mont Biorna
on després
de la invasió
serracena
el rei
Alfons I
va repoblar
amb cristians
vinguts de Castella
entre ells
hi havia
un grup
de monjos
que van fundar
diversos monestirs
com Sant Martí
de Turieno
aquest
que amb el pas
dels temps
va esdevenir
Sant Uribi
de Líbana
aquest monestir
és famós
per dues coses
una perquè
aquí
a mitjans
del segle
vuitè
concretament
l'any
776
el beat
de Líbana
va escriure
el llibre
titulat
Comentaris
de l'Apocalipsi
que ha passat
a la història
de l'art
perquè a més a més
de la part escrita
s'hi van fer
uns magnífics
dibuixos
amb molt de detall
pintats
amb magnífics colors
d'aquest llibre
se'n van fer
moltes còpies
conegudes
com els
Beatus
actualment
se'n conserven
24 ejemplars
i dos
els tenim
a Catalunya
un
és el Museu
de la Catedral
de Girona
i l'altre
el Museu
de la Catedral
de la Seu
d'Urgell
que els tenen
com unes
de les peces
més valuoses
de la seva
col·lecció
el text
és sempre el mateix
els comentaris
de l'Apocalipsi
però els dibuixos
anaven variant
segons el gust
del miniaturista
que el copiava
el de la Catedral
de Girona
que jo he explicat
moltes vegades
va ser pintat
per una dona
Egeria
que va deixar
molt ben clar
escrit
el seu nom
i la seva firma
Egeria Fècit
curiosament
a Monestir
de Liébana
no se'n conserva cap
l'altre
és que en aquest monestir
custodiat
des del 1961
per una comunitat
de franciscans
s'hi conserva
el lignum
crucis
el tros més gran
de la creu
on va morir
Jesús
seguint la tradició
Santa Helena
mare de l'emperador
Constantí
va viatjar
a Terra Santa
i va trobar
la creu
de Jesús
una relíquia
de la creu
va arribar
a aquest monestir
al mateix temps
que les restes
de Sant Orivi
bisbe d'Estorga
que l'havia portat
des de Roma
al segle VI
aquesta relíquia
de fusta
és d'una varietat
d'un xiprer
que només creix
a Palestina
i segons els anàlisis
forenses
té més de 2.000 anys
i correspon
a un tros
del braç
esquerre
de la creu
on s'hi pot veure
el forat del clau
on van clavar
la mà del senyor
durant l'edat mitjana
s'anaven donant
millor dit
s'anaven venent
trossets d'aquesta fusta
i la relíquia
cada vegada
era més petita
per això
van decidir-la
de tallar-la en dos trossos
de 63 i 30 centímetres
i incostar-los
en un relicari
en forma de creu
per la qual cosa
aquest monestir
és un dels 4 llocs sants
de peregrinació
perpètua
i no queda
massa allunyat
del camí de Santiago
el monestir
s'hi pot arribar en cotxe
i la visita
explicada per un franciscà
és gratuïta
però també es pot fer a peu
seguint el camí
l'Iavanés
desviant-se
una mica
del camí
del nord
de Santiago
el camí
de la costa
o del camí
francès
que és el que passa
per la meseta
aquest camí
de peregrinació
té uns 70 quilòmetres
de recorregut
i es pot fer perfectament
en 4 dies
travessant
paisatges naturals
de gran bellesa
molt més a prop
de Sant Just
podem guanyar
el jubileu
visitant
la població
de Bellpuig
a la comarca
d'Urgell
que pertany
però
al bisbat
de Solsona
on se celebra
any jubilar
per commemorar
els 400 anys
de l'arribada
del Sant Crist
de Borneo
i els 70 anys
del retorn
d'aquesta santa imatge
l'any 1963
després d'haver sigut
destruïda
durant la guerra civil
aquesta és una imatge
miraculosa
del Sant Crist
que va ser esculpida
a Borneo
una població
alpina
de la Val
Telina
a la regió
de la Llombardia
a Itàlia
aquesta imatge
estava a l'eglésia
de Borneo
però l'any 1620
els calvinistes
van intentar
cremar-la
tres vegades
però el foc
la va respectar
llavors
la van tirar
dalt avall
de l'església
i només
se li va trencar
com dit
Isabel Casanovas
filla de Bellpuig
que vivia allà
i era cambrera
del duc de Fèria
llavors governador
de Milà
va intentar comprar-la
en nom del duc
i els calvinistes
li van exigir
el seu pes
amb monedes de plata
quan la van pesar
l'imatge
va fer el pes
de 30 monedes
el duc
la va portar
a Barcelona
i va estar
al convent
de les Jerònimes
on diu
que va fer
molts miracles
però el 30 de maig
de 1623
la van portar
a Bellpuig
i el mateix dia
de la seva arribada
ja va tornar
a la vista
a un nen sec
la confradia
de la puríssima sang
de Bellpuig
la va custodiar
i es va fer
tan famosa
que van tenir
de construir
una capella d'ossada
a l'església
parroquial
per venerar-la
destruïda
com tant
altres altres coses
durant la guerra civil
l'escultor
de Bellpuig
Jaume Parelló
va anar
a Bormio
i va reproduir
l'històrica
imatge
amb fusta
dels Alps
va estar
durant un any
a l'església
de Bormio
per la veneració
dels fedels
italians
i l'any 1963
Monsenyor Josep
Ponigol
fill de Bellpuig
i llavors
Bilba de Segord
la van a buscar
i quan va arribar
a Bellpuig
la va rebre
al llavors
Bilba de Solsona
Monsenyor
Vicente
Enrique Tarancón
és una imatge
de fusta clara
jo diria que
de transició
del romànic
al gòtic
la seva cara
sembla
vagament
un crist romànic
però és dolorosa
i sofrint
amb una boca
mig oberta
i un nas
llarg i pungegut
clavat a la creu
només amb tres claus
no porta
corona d'espines
diuen que la corona
se la van quedar
a les monges
gerònimes
de Barcelona
té una corona
metàl·lica
posterior
formada
per tres
raig de sol
una mica
massa grans
tampoc porta
ni bigoti
ni barba
el que sí que té
és una bonica
cavallera
en forma de visera
partida pel mig
i col·locada
sobre els costats
del cap
té uns braços
prims
i llargs
i unes cames
també molt llargues
amb els peus
una mica
desproporcionats
i uns dits
molt grossos
en una posició
estranya
però molt curiosa
vista de prop
és una imatge
una mica
diferent
de les que estem
acostumats
a veure
la cofreria
de la puríssima
sang
organitza visites
guiades a Bellpuig
i el rector
de la parròquia
explicava
que a Bellpuig
com que la seva
església
només té una porta
no s'ha pogut
obrir
la porta santa
que només
s'obre
als anys jubilars
però que pensem
que cada dia
pot ser un dia sant
per visitar
el Sant Crist
ara per acabar
us faré uns suggeriments
per anar a visitar
dues esglésies
dedicades a Sant Just i Sant Pastor
que m'han semblat
diferents
i força interessants
una
és l'església
de Sant Justo
de la Vega
un poble de lleó
que té la seva
església parruquial
dedicada a Sant Just i Sant Pastor
i que celebra
com nosaltres
la seva festa major
el 6 d'agost
aquest poble
està dins
de la ruta
del Camino
de Santiago
però
com que està
molt a prop
d'Estorga
passa una mica
desapercebut
aquesta església
és una mica especial
doncs
de l'església antiga
només se'n conserva
la Torre Campanar
del segle XVI
la resta
és una obra moderna
de l'arquitecte
Javier Soto
que va fer una reconstrucció
molt agradable
amb pissarra negra
i moho vermell
per si de cas
aneu a fer
el Camino de Santiago
recordeu
que a prop d'Estorga
a Sant Justo
de la Vega
també veneren
a Sant Just i Sant Pastor
i l'altra
és l'església
de Sant Just i Sant Pastor
de la ciutat
de Segovia
és una església romànica
construïda
als segles XII i XIII
que conserva
unes importants
pintures romàniques
que es van trobar
l'any 1963
en netejar
uns enguixats barrocs
que hi havia
a dintre
l'any 1996
aquesta església
va ser declarada
bé d'interès cultural
al restaurar
el sostre
que havia cedit
i treure
totes les capes
de guix
van aparèixer
molt ben conservades
tota la decoració
pictòrica romànica
de l'Apsis
i d'una bona part
dels laterals
del presbiteri
que sense tenir
l'excel·lència
de les pintures
de Sant Isidoro
o de Taüll
representa
amb una potent expressivitat
i molts detalls
les escenes
del Panto Cràtor
i als laterals
les escenes
de la passió
i mort de Jesús
i en el cantó
de l'epístola
si un s'hi fixa bé
dos personatges
nimbats
amb les palmes
del martiri
que podrien
interpretar-se
com Sant Just i Sant Pastor
encara que estan
representats
com a adults
el que no deixa
cap dubte
és un vitrall
de factura moderna
on hi ha molt ben dibuixats
Sant Just i Sant Pastor
que ben mirat
podria servir
per fer
el recordatori
de la festa major d'enguany
llavors
si passeu per Segòbia
a part de mirar
l'aqueducta
i l'Alcàzar
no deixeu d'entrar
aquesta església
no us faran pagar res
només veureu
que hi ha una caixeta
per deixar
la voluntat
i ara
us desitjo a tots
que tinguem
unes bones vacances
Ràdio d'Esvern
et deixem les tardes lliures
perquè t'avorreixis
doncs no
escolta
dilluns i divendres