Música de la Música
Música de la Música
Bona tarda, amics i amigues, oïdores de Ràdio d'Esvern.
Avui dimecres, a dos quarts de vuit, Veus de la Parròquia torna a estar amb vosaltres
i segons si reiniciem aquest trimestre de l'espai Paraula Viscuda.
Aquest espai és el resultat del treball del grup de nostra dona a la parròquia
i estem també adherides al col·lectiu de dones en l'església per la parietat.
Que com altres vegades volem compartir els treballs que anem fent a tots vosaltres,
santjustencs i santjustenques.
Avui conversarem amb Marta Ruiz Balada.
Ella forma part del grup, igual que jo mateixa, Montserrat Giró.
La Marta Balada és una persona respectuosa, molt acollidora, sensible,
sap escoltar i és a qui li parla i el seu entorn aporta harmonia.
El nom de Marta vol dir senyora.
La Marta que ens parlarà, que ha fet aquest camí de servitud al servei.
La Marta és una dona que dona tot el seu amor a les persones que l'envolten.
Marta, quin és l'Evangèlic Estriat que parlem?
És l'Evangèlic de Lluc, justament sobre Marta i Maria.
M'has conmogut amb aquestes paraules, tibes, Montserrat.
És justament el passatge aquest i m'agradaria explicar una mica per què.
Quan jo vaig néixer, els meus pares van decidir posar-me en Marta
pensant que darrere s'hi venia una altra filla, seria Maria.
I el pare, no sé si en el moment que vaig néixer o abans o després, no ho sé,
amb aquella lletra caligràfica que tenia va escriure aquest tros de Lluc.
i al cap dels anys el va trobar i me'l va marcar.
I el tinc guardat amb la seva lletra, amb el paper ja tot groc,
però amb la ploma, amb aquell estil que tenia tant...
i és un text que potser perquè me'l va escriure ell,
doncs encara el tinc molt present i, bueno, el trobo entranyable i me l'he fet meu, clar.
Que maco, no? Quin tresor, no?
Sí.
És una... aquestes herències que són tan precioses, no?
Sí, sí, sí.
Sí, i va tornar...
El tinc allà, el veig sempre i el tinc sempre a prop, aquest text,
perquè el tinc a dir a darrere del vidre de la meva llibreria.
Però el grup Nostra Dona va haver un dia
que una de nosaltres va proposar de triar alguna cosa
que nosaltres teníem com si algun rastre, alguna petjada que teníem de cura,
d'haver tingut cura dels nostres, dels que ens havíem precedit, no?
I jo de seguida vaig pensar en aquest text,
no perquè volia dir que algú...
Evidentment que els pares em van cuidar i em van estimar molt,
però també pel que diu aquest text justament de l'Evangeli, no?
Que parla d'una manera de tenir cura.
Sí, evidentment que sí.
És molt curtet, però si el voleu trobar a casa,
doncs és un Evangeli de Lluc,
el capítol 10, els versets del 23 al...
Ai, perdó, del 38...
Del 38 al 41...
42, perdó, al 42.
I diu així,
Marta i Maria.
Mentre es feia en camí,
Jesús va entrar en un poble
i l'acollí una dona que es deia Marta.
Una germana d'ella, que es deia Maria,
es va seure als peus del Senyor
i escoltava la seva paraula.
Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo sequiar,
si va a tensar i digué,
Senyor, no et fa res que la meva germana
m'hagi deixat tota sola a fer la feina?
Digue-li que em vingui a ajudar.
El Senyor li va respondre,
Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,
quan només n'hi ha una de necessària.
Maria ha escollit la millor part
i no la serà pas presa.
Marta, Marta.
Sí, sí, sí, sento la veu del pare,
quan diuen Marta, Marta.
Lluc, de fet, és l'únic que relata aquest episodi.
No n'hi ha...
Els altres no...
No, cap dels altres tres no...
No es creuen.
Sí.
I, bueno, per mi és...
Novament, destaca la importància de la vida pública de Jesús,
que va a les cases de les persones.
I, bueno, potser la intenció aquí de l'Evangelista
era representar dos tipus de seguidors de Jesús.
Una manera de fer de la Marta
i una manera de fer de Maria, no?
Sí.
Marta seria més pròxima al que seria la tradició jueva, no?
De l'Antic Testament,
que seria el compliment de la llei,
el model de dona, no?
De complir, de servir, de fer, de treballar, no?
I Maria és la que seria, com més el Nou Testament,
seria la manera de captar les paraules de Jesús.
I més lliure, no?
I lliure.
I més lliure.
I lliure.
Sí.
Sí, amb molta profunditat.
Sí.
Potser val a dir que Marta i Maria
són germanes de Llàtzer.
Ah, sí.
I Jesús era molt amic de...
O sigui, quan anava a aquella casa,
anava a casa els amics.
I primer, doncs, trobem aquest episodi,
després, més endavant,
trobem la mort de Llàtzer,
però que elles també tenen el seu protagonisme, no?
Però aquesta va ser aquesta anada a casa
com una mica d'allò,
però com diu la Marta,
estava, doncs, ella molt atrafegada, no?
I tant.
Com a cuidadora, com a acollidora, també, no?
Clar.
Bueno, tenir la tradició jueva ja era això, no?
Exacte.
I a més a més, el tema aquest de l'hospitalitat,
de tenir cura, llavors...
També, o sigui, Marta...
Digues.
La seva família...
La seva mare va morir molt jove
i llavors va, des de molt jove,
va haver de fer-se càrrec de tot allò de la casa
i tant de l'economia
com de l'endressa,
com la compra, o sigui, ella...
I clar, això ho portava molt interioritzat, no?
Perquè la seva germana era més petita
i ella, doncs, aquest paper se'l va fer molt seu
i després, en l'amor del pare, encara més, diguéssim,
ella era com el pal de paller de la casa, no?
I per això sempre atrafegada.
Atrafegada.
Bueno, si t'hi fixes, no, els patrons no han canviat tant.
Ara que estic pensant que a les cases
on hi ha germans i germanes,
els grans o les grans
són les que sempre es fan càrrec i cura
dels joves...
Ara, perquè potser no ho veiem tant,
perquè no hi ha tant...
O sigui, les famílies, jo tinc amigues
que són molt germans,
doncs aquest paper era molt del...
O sigui, tots conduïen els altres, no?
Sí, aquest és una contraposició molt evident, no?
La Marta és fer, és acció,
és sempre atrafegada,
te l'imagines nerviosa
i Maria és contemplar,
és espiritual,
és passiva, però passiva...
A veure, no de no fer,
sinó d'escoltar,
és una altra manera de ser passivitat, no?
És una interiorització que fa de les...
O sigui, és més com...
Bé, no, tampoc ho podem assegurar,
però dona la sensació que sí,
com molt més espiritual,
que li cridin més la bellesa,
doncs, de...
Senzilla, no?
Clar, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Són...
Bé, és...
Aquest contrapunt, no?,
que hi ha també,
que hi havia moltes dones deixebles,
que ho veiem,
que apareixen fins i tot al peu de la creu,
dels homes,
no sé on eren, no?
Sí.
i com altres...
És com un contrapunt
mostrar aquestes dues maneres
de seguir
i de fer.
Sí, exacte.
I de fer.
Sí, sí, ho hem vist amb altres dones,
l'altre dia que va venir la Dolors,
que també eren les dones al peu de la creu,
també hi havia aquest acompanyament
i aquesta cura, també, sí.
I, en canvi, els homes ben apartats, no?
Al contrari.
I amagats tenien por.
Les dones també tenien por,
però estaven allà.
Sí, però...
Estaven allà.
Estaven allà.
Bé, era aquesta hospitalitat, no?
Que era tan, tan i tan important
que de donar el petó de benvinguda,
de treure les sandàlies,
que m'ho puc imaginar bastant com era, no?
Que s'asseien els peus,
on gien amb oli,
amb aquells olis perfumats,
tot això que hem anat veient
a través de totes aquestes dones de Marc
que hem estat estudiant.
I jo crec que el missatge de Jesús aquí era
que ell no vol que es neguitegi,
no vol que segueixi el rol
que se li ha assignat com a dona, no?
Aquell rol tradicional.
vol que adopti una actitud
com de deixeble,
d'aturar-te.
Aturar-te, sí.
Aturar-te una estona
i respira, connecta
i escolta.
Exacte.
No?
És...
Ell, a més, li diu molt bé, no?
No neguitegis, no?
No neguitegis.
O sigui que el més, doncs,
ja ho trobem bé, no?
Era com dir-li no neguitegis
perquè ja estem bé com estem, no?
I el que em crida molt l'atenció
també és aquesta mirada,
aquesta tendresa que té, Jerusalén,
quan parla, no?
Amb aquesta familiaritat,
amb aquesta confiança, no?
És d'igual a igual.
D'igual a igual.
Allà dalt i les dones allà baix
o qui sigui, no?
i...
I amb la forma que li diu
també la fa pensar.
I això ho trobem, també,
que sempre no ho dona tot fet,
sinó que fa pensar a la persona,
que és el que realment fa lliures, no?
Que aprendre a pensar, no?
Clar.
Clar.
És per això que diem que...
Justament per aquesta manera
de fer pensar
i de parlar
i d'actuar,
Jesús era un revolucionari, no?
Sí.
Ho va remoure tot
en aquell temps,
i així va acabar, també, no?
Exacte.
Perquè no van tenir...
No era...
no els agradava com actuava, no?
Però sí,
va ser molt conseqüent.
I d'alguna manera,
tant Marta com Maria,
totes dues són conseqüents
amb el que han après
i el que volen, no?
I llavors et preguntes,
aquesta dualitat
pot estar-hi
amb la mateixa persona?
Com, perdona,
aquesta autòrica?
Dualitat.
Dualitat.
Pot estar
amb una mateixa persona?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
jo crec que el missatge és
que no menys prea el treball
ni la mostra d'hospitalitat,
el missatge és
no atabalar-se
innecessàriament, no?
I perquè llavors
perdem la pau.
Exacte.
No?
Sí, sí.
també una mica
m'ha fet pensar
en aquests dies
de Nadal.
Perquè dius,
bueno,
i en el dia de,
o sigui,
quina és l'actitud,
diguéssim,
que ens trobem
en el temps que vivim,
no?
Frenètic.
Frenètic, no?
I llavors,
com aquests dies de Nadal,
tothom,
sí,
preparant coses
i fent coses
i llavors
l'essència del Nadal
s'ha perdut.
com el vivim,
no?
Clar.
I llavors aquest,
allò m'ha fet pensar
també en això,
aquestes dues
que d'alguna manera
podem ser responsables
de les coses
que,
de la casa
o sàpiguer compartir
també de la casa
per tenir
un temps personal
per poder,
no?
O sigui que,
per això et dic que
poden compartir
aquesta dualitat,
sí,
sempre que comparteixin
amb altres persones,
no?
també.
Clar,
sí,
sí,
és,
sí,
aquests dies
em feia una mica
de mal
quan les companyes
em comenten,
companyes i companyes
comenten,
quines ganes tinc
que s'hagin acabat
aquestes festes,
no?
Justament per això,
per aquesta,
tot aquest...
Aquest enrenou.
Aquest enrenou.
Però,
clar,
l'essència
no és aquesta,
llavors anem cantant
nit de pau,
nit d'amor,
i no lliga,
no?
No lliga.
És justament,
hem de buscar,
hem de tornar,
hem de tornar a buscar
què és Nadal.
Per això l'Evangelis,
sempre és actual,
perquè sempre hi ha alguna cosa,
quan el tornes a rellegir,
que et fa descobrir un altre,
no?
Clar,
és molt important això,
és tan important
anar al fons
de les coses.
Jo agraeixo molt
haver entrat
en aquest,
en el nostre grup,
perquè ara ja fa temps
que,
però sempre ho dic,
perquè
jo llegia sola
els textos
bíblics,
i molts m'espantaven
i pensava
a la mare de Déu
què és això,
no?
I no els sabia interpretar.
I en canvi
he après
a contextualitzar,
però també
a anar a fons,
i he descobert
que hi ha un missatge
tan bonic
que ens serveix
ara,
posat ara
en el nostre temps,
és atemporal,
vull dir que
ens serveix
ara
i ens serveix
ara,
ens servirà sempre,
però l'hem de saber
contextualitzar.
Aquestes paraules,
clar,
això ja fa molt de temps
que va estar dit
i escrit
i va passar,
però és actual.
Perquè
aquesta bona nova
que és l'Evangeli,
o sigui,
això,
sàpiguer-lo
interpretar,
perquè
ens dona aquesta esperança,
no?
Ara,
això que diem
de l'any
del jubileu,
que siguem
testimonis d'esperança,
doncs,
te n'adones
que és el que
també ha de fer
girar el món,
o sigui,
i potser
hauria de girar
cap a una altra banda.
Una altra banda,
sí.
Sort en tenim
d'aquesta
esperança,
no?
Sí.
Sort n'hi ha
perquè és el que
ens queda
i és el que ens fa
tirar endavant
i jo ara
m'estic adonant
que en molts
altres àmbits
aquesta esperança
s'ha estat
en molts altres àmbits.
tothom està empenyent
cap a tenir
esperança,
és molt,
molt important
perquè
ens quedem
tot el que està
passant
i ens quedem
aturats
i només
contemplem
i ja està.
Això no ho podem fer.
Però esperança
activa
d'anar
treballant
i anar
caminant.
El
Federico
Mayor Zaragoza
que s'ha mort
no fa gaires dies,
no?
Ell ho deia,
és temps
d'actuar,
deia,
és temps d'actuar,
és una de les seves frases,
és temps d'actuar.
Sí.
I que
hi ha moltes persones
que han tingut
una gran capacitat
i tenen
i ens
tenen clar
els camins
que han de seguir.
i els hem d'escoltar
i els hem de seguir
i els hem de tenir
sempre presents.
Tenim
molta gent
que ja no hi són
i que han deixat
patjada
i fixar-nos
en aquests
exemples.
Com el teu pare
i la mare
segurament
que també
perquè és una cosa
de segur
que van decidir
tots dos.
Sí,
tots tenim
me'n recordo
una vegada
que vam parlar
de persones
que han deixat
patjada.
Ah, sí.
Doncs és això,
no?
En tenim
tantes i tantes
al nostre davant
i...
I és estimar,
estimar,
estimar.
Esclar,
sense amor
no hi ha res,
no som res,
no es pot fer res.
Estimar
i...
Respectar.
Sí.
No?
Sí.
Perquè hi ha moltes creences,
ara aquesta setmana
també és la setmana
de les
plegàries
per a les religions,
doncs això també
d'respectar
altres maneres
de pensar
i de conviure,
no?
És que en el fons
totes les tradicions
religioses,
totes
anem allà mateix,
totes anem a parar
al mateix punt
i és
això que deies ara,
no?
És estimar
o
fes
fes amb els altres.
perquè tu quin és el missatge
o el que deixaries
que tens ganes
de comunicar
als oïdors i oïdores?
Ui, ara m'has deixat
així una mica.
Jo ara aquests dies
que estic
estic llegint molt
i he fet alguns cursos
i alguns tallers
i veig
que
tots
anem cap allà
cap allà mateix.
La paraula esperança
ressona
a tot arreu
i
per una banda
tenir esperança
estimar
i llavors
una altra cosa
que va molt lligada
en tot això
és
fer
fer comunitat.
Ah, sí?
I ara
estic
amb aquest
triangle, no?
És tot
això
és la base
de
de tot
per crear
per començar
a canviar
aquest món, eh?
Sí.
O sigui,
tot
agafar aquest sentit
comunitari
és molt important
perquè
d'alguna manera
l'Evangeli
també hi va
amb aquest sentit
comunitari
perquè
es troba
amb les persones
de la casa
són amics
o sigui
i aquest sentit
de comunió
també.
Sempre, sí, sí, sí.
Bé, és el que dèiem abans
que tot
tot va lligat
el d'abans
amb l'ara
i llegim
i tot ens sona
i ens ressona
perquè és
molt actual
el que passa
que ho has de saber
interpretar
i contextualitzar.
Per això va bé
estar en un grup
perquè és la manera
que ho pots
tens diferents opinions
i t'enriqueixes,
no, Marta?
Clar, clar.
Sí, i ara
sí, i ara
ara hi ha
una altra manera
també que
no sé si
és el moment
d'aquesta manera
d'enriquir-te
escoltant els altres
o sigui, quan parlem
quan estem en grup
aquesta manera
d'aportar
quan opines
que ara parla un
ara parla l'altre
i tots diem coses
però deixar que parli un
i aturar-te
i pensar
el que està dient
l'altra persona.
Atura't
i a veure
digereix això
i després
ja diràs
el que hagis de dir
però sense precipitar-te, no?
No neguitegis.
Sí, exacte.
Sí, sí.
Bé,
al final
és una manera
d'obrir-te
i de situar-te
per tornar en aquest text
no hi ha res urgent
no hi ha res urgent
no, i fer
fer les coses
seguint el teu cor
i ja està.
Sí, evidentment.
Marta, moltes gràcies
per estar aquí.
Gràcies a vosaltres.
Bé, aquest programa
es repeteix
el dissabte
a dos quarts de dotze
i
com veureu
hi haurà un grup més
o sigui
nosaltres continuarem
sent el grup B
aquest espai
que es diu
paraula viscuda
i després
hi ha
Justícia i Pau
amb la finestra
de Justícia i Pau
i després
els temps
estan canviant
que és el
del
mossèn Javier
i el
i l'E
que és el Lluís Segura
que és el nostre bisbat
i el dimecres passat
hi va haver la Montserrat Jadell
amb la història
i les coses
històriques
de Sant Just
i també
de notícies
que aporta.
Per tant
estem aquí
amb vosaltres
i
bé
moltes gràcies
gràcies al Carles
perquè
ens aporta
tot el que és tècnic
i tota la seva
també
estimació
i gràcies
a tu Marta
gràcies a vosaltres
i Gràcies
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit