Bona nit.
Hola, bon dia, bon any a tothom. Encetem les veus de la parròquia i comencem aquesta vegada amb el grup de Justícia i Pau.
Avui intervendrem la meva companya de Justícia i Pau, Pilar Sánchez, i jo, que soc la Teresa Cots. Molt bé, Pilar, si vols, endavant. Pots començar amb el tema que hem preparat avui al grup de Justícia i Pau.
Sí, bon dia, Teresa, bon dia a tothom. Doncs avui, com a continuació de totes les intervencions que estem fent aquest curs sobre els drets humans, havíem pensat concretar-ho en observar quina és la situació real en quant a la protecció de dos d'aquests drets fonamentals, que tots són molt importants, però el de la salut i el de la vivenda ens sembla que era com molt...
molt adient de veure quina realitat tenim a l'estat espanyol concretament. I per concloure, ens agradaria també fer un apunt a les coses que podem fer en el nostre dia a dia per protegir aquests drets, perquè veiem que són fràgils, són fonamentals però són fràgils i les notícies a nivell internacional ens ho estan i a nivell nacional també. A nivell català també. Exacte, exacte. Sí, sí, ara podem fer un...
un esment de tot això. Doncs per començar, bé, anomenar que hem consultat el fons, per exemple, d'Amnister Internacional sobre la situació aquesta dels drets humans a Espanya i veiem que es pot apreciar que molts d'aquests drets, si bé estan molt reconeguts a la Constitució i altres normes que els desenvolupen, en realitat no estan totalment respectats.
i és fonamental que es donin passos cap a la seva implementació efectiva. Llavors, començant, per exemple, pel dret a la salut, veiem que és reconegut a nivell nacional a l'article 43 de la Constitució i s'ha concretat en la Lei General de Sanitat, la 1486, que estableix la seva universalitat, gratuïtat i la seva descentralització autonòmica.
Això són unes fites molt importants que s'han aconseguit. A nivell legal, per tant, queda reconegut que totes les persones tenen dret a una atenció sanitària de qualitat i en condicions d'igualtat.
Això és genial de saber-ho i de tenir-ho reconegut, però a la pràctica s'ha observat que des de l'inici d'aquelles mesures d'austeritat que es van prendre fa uns anys, em refereixo als famós recortes, als retalls en sanitat, això ha greujat per aquella crisi tan tremenda que hem passat de la pandèmia, mai havia hagut una situació d'aquest tipus,
veiem que el sistema de salut públic no s'està recuperant del tot i no sembla ser una prioritat absoluta del govern. I amb bones intencions, però si no hi ha els recursos... Llavors veiem que hi ha un insuficient finançament, trobem que els professionals sanitaris estan desbordats, això ho sabem tots, llargues llistes d'espera...
es triga molt a fer diagnòstics i també una cosa molt greu que estem veient és que no es pot atendre la creixent necessitat d'atenció en salut mental, sobretot als joves i bé que l'estil de vida que portem tots plegats fa molt necessari això.
i no s'està tenint com és necessari. El més debut és que la salut mental, la gent es pensa que és una cosa, que tothom... No, no, però és molt important i no s'estan gastant els diners suficients per poder que això se solucioni. Suposo que és el sistema financier que hi ha a la sanitat, però això s'ha de millorar.
Sí, totalment, Teresa. De fet, inclús és com... Bueno, això, l'hem passat, em sembla que hi vam dedicar també un programa, no? És com la germaneta pobra, no? La salut mental de la sanitat. Quan s'està veient quina influència tan gran té la salut interior, no? Li diem mental, però podríem dir la salut interna de l'esperit per tenir també una salut física.
Per tant, no és per tenir-ho com un capritxo, sinó com una cosa essencial. I sí, sí, doncs res, el sistema sanitari, especialment estem veient que el que més pateix és l'atenció primària.
perquè no s'ha recuperat dels retalls i està fent un sobresforç per atendre les persones. I estem molt agraïts als professionals, molt, molt, però es necessiten més diners. Sí, més diners, falta posar més metges.
i que tota la gent que té una deficiència, bé sigui mental o física o el que sigui, però que es triga molt a que et cridin, a que et facin proves, a que et diagnostiquin, potser si et diagnostiquessin abans les persones no estaríem en un perill de risc que ens pot conduir a una malaltia més greu i més important.
Sí, totalment així, Teresa. Després veurem que hi ha alguna cosa que potser podem fer nosaltres, no? Llavors, respecte al dret a la vivenda, que també és fonamental, forma part dels drets humans, està reconegut a l'article 25.1 de la Declaració dels Drets Humans i diu...
Tothom tindrà dret a un nivell de vida adequat que asseguri a la persona, així com a la seva família, la salut, el benestar i en especial l'alimentació, el vestir, la vivenda, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals també ho ratifica l'article 11.1, perquè reconeix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat per ella i la seva família, incluint l'alimentació, vestir, vivenda i unes millores contínues de les seves condicions de vida. Els Estats membres hauran de prendre les mesures apropiades per assegurar l'efectivitat d'aquest dret.
Això a nivell mundial, diguem-ne, no? A nivell ja més d'Europa tenim la Carta Social Europea, que en el seu article 31 reconeix aquest mateix dret, i també la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, l'article 24.3,
Finalment, la Constitució també, ja a nivell més local, en el nostre article 47, estableix el dret a disfrutar d'una vivenda digna i adequada i que els poders públics adoptaran les mesures per a fer efectiu aquest dret regulant la utilització del sol d'acord a l'interès general per impedir l'especulació.
I també recorda que l'article 33 s'estipula la funció social del dret a la propietat privada. Però veiem que tot això són com bones intencions, però en realitat la vivenda s'ha considerat un bé de consum i d'inversió, en lloc que un bé d'un dret humà.
I, per tant, veiem la gran dificultat que hi ha el seu accés, especialment a persones vulnerables. I els joves ja és que ho veuen... Els joves ho veuen fatal. Impossible. Impossible de poder aconseguir una vivenda digna, com diu l'article. Exacte. Que tots tenim dret a tenir una vivenda digna.
I això no s'està complint. No s'està complint. Aquest és el problema. Tenim una quantitat de normes, però en realitat queda molt de camí. Veiem que el Comitè de Drets Econòmics i Socials de les Nacions Unides, que és l'òrgan encarregat de vigilar el compliment d'aquest pacte internacional que hem nomenat i que té tan bones intencions, però ja ha fet una denúncia d'aquesta situació.
i concretant la crisi de la vivenda veiem que té el seu origen en les últimes dècades en especial a la crisi del 2008 de la que encara no ens hem recuperat i això s'ha afegit la crisi energètica de fa uns anys l'increment del cost de la vida i cal dir més coses tothom sap el que és tot això
Tenim el 2020 el relator sobre la pobresa extrema dels drets humans de les Nacions Unides, després de la seva visita a Espanya, va demanar a les autoritats espanyoles que actuessin en aquest nivell de la vivenda. I d'aquí prové que el maig del 2023 va entrar en vigor la primera llei estatal de la vivienda,
Aquí es prenen algunes mesures sobre el control de l'increment dels preus, del lloguer, promoure més vivenda social i la protecció de les persones vulnerables en el procés de desnonament. I això és el que no s'ha complert. I tenim, Teresa, aquest cas de Badalona...
El cas de Badalona, aquest desnonament que cada dia surt per la tele i tota aquesta gent sense llar, amb el fred que està fent aquests dies aquí a Catalunya, horrorós. Ahir veia per la tele que hi havia uns voluntaris d'arrels que anaven a buscar aquestes persones que saben on dormen, al carrer o a sota els ponts...
perquè anessin en un lloc digne de passar la nit, perquè fa molt de fred. Estàvem a menys un. Llavors, aquesta pova gent tenen també drets. Això que han fet a Badalona és una vergonya, perquè posen unes lleis i per escrit són molt boniques, però aquestes lleis s'han de complir. No solament escriure-les, que són molt boniques, però no s'estan duent a terme, no, Pilar?
Sí, és exactament així. La veritat és que tots ho hem vist en directe, no? I això ens ha fet mal. I és que, a nivell realment ja legal, no es preveu que se siguin una vivenda social a les persones vulnerables després d'un desnonament. I està molt dur veure...
com ha estat escandalitzós veure que algunes persones estaven abandonades sota un pont precisament en uns dies en què tota la societat celebrava i hi havia un despilfarri, grans àpats, un consumisme desenfrenat, moltes llums al carrer...
Llavors, clar, això ens porta a revisar quin model de societat tenim i quin volem, i sobretot quins valors són els fonamentals i renunciables com a éssers humans. Ara tenim l'esperança d'aquesta nova llei que ha sortit el mes passat, que vol regular els lloguers de temporada i d'habitacions, que era la manera d'evadir-se de la normativa que ja existia del 23%.
però està per veure si hi haurà un sistema sancionador i controls. De manera que sí, hi ha actes de voluntat de part del govern, però ja veurem que a més a més tampoc han de... O sigui, que som els particulars i les institucions que hem d'atendre això. És que penso que aquest desnonament que s'ha fet a Badalona en ple hivern, en plena època de despilfarri, que tu has dit de grans apes...
perquè s'ha fet una setmana abans o uns dies abans de Nadal. Jo trobo que no s'ha de fer d'aquesta manera. Primer buscar un lloc on puguin acollir aquest tipus de gent. I sort que molta gent, bona persona, s'han encarregat de... Les institucions s'hi han posat, però jo crec que s'hi ha posat més la gent de peu, no? Sí, com tantes vegades, no? Sí, quan hi ha crisis, doncs...
quasi hem de confiar més en nosaltres, però exigir que els... Que les lleis i que es compleixin els drets humans, que és una vergonya, sincerament, una lacra el que ha passat aquests dies. Bé, no solament a Badalona, que hi ha altres llocs del món, però clar, ho han vist perquè ens ho han donat els mitjans de comunicació i nosaltres allà, als grans àpats, a totes les cases...
I quan veus això, són pobres gent que estan dormint amb un fred que fa capela i no... És injust. Penso que aquestes coses i el govern ho hauria de solucionar abans de fer-ho. Totalment. Una gran incoherència i, bé, una injustícia insuportable.
Tot i això, hem de reconèixer, respecte als drets humans, que s'ha avançat molt, no? S'ha avançat molt però queda moltíssim. Vull dir que dintre de tot aquest panorama hem de tenir la confiança que s'ha avançat. Però també hem de pensar, diguem-ne, què podem fer nosaltres en el nostre dia a dia.
Llavors se'ns acudia pensant que és important que ens mobilitzem. És a dir, davant de la injustícia flagrant i escandalosa, doncs mobilitzar-nos. Fer sentir la nostra veu, sobretot ser conscient del nostre poder de vot. Sembla una cosa òbvia, però és veritat que quan hi ha consultes electorals és el moment en què podem prendre opcions que puguin defensar una mica més els drets humans. I encara que estem decebuts de la classe política,
Però realment és el que està previst per poder portar endavant reformes i lleis que facin la nostra societat una mica més justa, perquè les bones intencions les tenim, però necessitem portar-les a la pràctica.
Llavors també està atents a quines propostes es fan, no?, perquè moltes vegades el nostre vot és una mica, bueno, com una mica inconscient, no?, i després podem trobar-nos sorpreses, no?, a part que és veritat que també no.
Llavors, una cosa molt interessant que ens sembla que està a les nostres mans és promoure, o almenys respondre, accions solidàries que es porten a terme en aquest sentit de la igualtat, de la justícia, del benestar. I poden ser a nivell global, però també, per exemple, molt important a nivell local. A Sant Jus hi ha molts exemples. No, Teresa, tu què coneixes? Sí, sí, tenim també aquí Sant Jus Solidari, que...
que és un bon grup que actua molt i fa molt bones coses, però clar, com sempre, som petits grups, no? Perquè també nosaltres, Justícia i Pau, som poquets i anem fent el nostre granet de sorra, anem denunciant, fent crides, però clar, es tindria que moure més gent, perquè som un poble de 20.000 habitants...
i Sant Just Solidari és una entitat més gran, però clar, ajuda també a fora, a l'estranger, i fa el seu servei, no? Però penso que tindrien que... més el jovent del poble, sí que s'implica també, no és que passin, no? Però que s'haurien de moure més...
sobre aquest aspecte, sobretot a l'aspecte de sanitat i a l'aspecte de la vivenda, que a ells els preocupa molt aquest tema de la vivenda perquè no veuen gaire solució, no? Sí, treballar una mica en això, no?,
en associar-nos i en difondre una mica aquesta consciència. Sí, juntar-nos, unir-nos més als grups dels pobles intentant a veure què es pot fer, què podem solucionar. Totalment, totalment.
Després, a nivell individual, també, respecte al dret a la salut, algunes coses que podem fer també seria posar-hi més consciència, més atenció, no? I una cosa podria ser fer, o sigui, no fer un ús innecessari dels serveis de salut i dels fàrmacs. Se suposa que és així, però bé, veient que els recursos són limitats, mentre la situació no millori, ser conscients que tenen un gran valor i, per tant, els hem d'administrar bé, no?, amb coherència.
Veiem que totes les nostres accions a nivell de consum o els nostres hàbits poden incidir sobre la salut. De fet, incideixen i molt sobre la nostra salut i sobre la salut del medio ambiente, que és...
que després repercuteix sobre nosaltres. Llavors, per exemple, cuidar la nostra salut, portant una vida el més saludable possible, és important per no sobrecarregar el sistema de salut i, per tant, que puguin atendre els que més ho necessitin mentre encara sigui un sistema fràgil.
Després, per exemple, a nivell de cuidar el planeta, que té una repercussió sobre la nostra salut absolutament directa, l'utilització dels plàstics, que són molt còmodes i tot està organitzat perquè els fem servir, però és terrible quan pensem al mal que estan fent. I llavors tenir molta consciència a l'hora de comprar productes, no?,
Per exemple, alguns que sabem que han contaminat posar roba amb la seva producció i el seu transport, per no parlar de la possible vulneració de drets socials i de salut dels treballadors que els han confeccionat. Es tracta de no donar per vàlid models i unes necessitats que s'han creat artificialment i que no són ben bé les que tenim i no responen a un model de justícia social que respecti els drets humans.
Per tant, tenir una mirada crítica sobre el que es considera normal, però que en realitat està basat en la injustícia. Moltes vegades ens resulta més fàcil a tots, diguem-ne, culpar les organitzacions, el sistema i els governs, i òbviament tenen la seva responsabilitat, però nosaltres també amb les nostres opcions estem incidint altres.
I totes les decisions que prenem en aquest nivell perjudiquen a tots. Poden ser molt atractives i molt còmodes, però al final les tornaran contra nostres. I no és al final, és ja ara mateix. Llavors, aquests dies de festa hem vist que hi ha un consumisme indiscriminat, uns desplaçaments excessius... La nostra occidental ha perdut la mesura de les coses. Vivim en un excés de tot.
Creiem que això farà la nostra vida més satisfactòria, però no és així, s'està pagant un preu molt car, no? És com una escala a una velocitat i sense límit, no? I els poders públics o no saben posar-hi fre o no els interessa, perquè el sistema està basat en una espiral de consum i de producció il·limitada, però s'està passant per alt totes les conseqüències que tot això té a nivell de salut física i cítica.
tant a nivell individual de cadascú de nosaltres com a grup i com a nivell del planeta. Sí, penso que ara, sempre que parlaves dels plàstics, aquest ús indeugut dels plàstics, ahir també sortien a les mitjanes,
que molta gent aboca molts productes de plàstic al riu o al mar i llavors després això ho mengen sense voler els pobres peixets o els maris i ho estaven analitzant que això és un greu problema que s'hauria de posar fil a l'agulla. No hauríem d'utilitzar tant plàstic, potser hauríem d'anar amb més bosses reciclables
Com abans, antigament, anàvem amb el nostre que vas a complar, no? I no omplir ara les patates una bossa, els ous amb la caixeta... I que després tot això, molt bé, després ho tirem en els contenidors que tenim per reciclar, però no és suficient. Jo penso que n'hauria de consumir menys de plàstic, no?
Perquè tot aquest plàstic que es fa després, no? I potser alguns es poden reutilitzar, no ho sé, però molta gent tira molta cosa als rius, al mar, i el mar està ple de deixalles i coses. I això repercuteix a nivell global a la llarga, al planeta en general, no? Exacte.
Clar, és que és molt interessant aquesta reflexió que fas perquè moltes vegades pensem a curt plaç, no? Dint, bueno, jo, mira, m'és còmode perquè ho agafo així, ho agafo al súper i m'incloc, eh? O sigui, ningú està lliure de culpa, diguem-ne. Sí, sí. Però, clar, quan pensem a la curta és com dir, bueno, a mi no em farà mal això.
Però és que indirectament tot allò que facis de negatiu, que ho facis sense consciència, et torna enrere. Perquè, per exemple, això que comentes, clar, és que al final vols menjar un peix i aquell peix porta el plàstic que has llançat. És a dir, que no podem pensar en solucions individuals i de comoditat i personal, sinó en solucions per tots.
Perquè estem, no? O sigui, que aquesta inconsciència de la individualitat i de mirar per tu... Sí, a lo millor tu miras per tu i penses que ho fas bé, entre cometes, però després estan les grans indústries que verteixen els residus al mar, al riu, o els tiren a la terra, i després creixen les plantes. Les plantes també agafen tots els minerals i coses nocives que després...
seran verdures que nosaltres menjarem, no? Sí, evidentment. El que passa és que, mentre no puguem tenir una regulació que ens ho exigeixi, ho hem de fer pel nostre compte. I és veritat que serà un gra de sorra, segurament, però molts grans de sorra... O sigui, per això és tan important parlar-ne, sensibilitzar-nos...
i animar-nos els uns als altres a fer la nostra part, perquè és veritat que no serà tota. És el que tu dius, Tres, a nivell total, imagina, les empreses que contaminen, però per això tenim el moment en què ens demanen votar, per això tenim mobilitzacions, però sobretot fer-nos responsables i protagonistes, també d'aquesta defensa dels drets humans, perquè és dir quina societat volem, i si la volem, l'hem de...
L'hem de cuidar. Sí, i l'hem de viure en primera persona. I llavors hi ha totes les accions d'opcions de compra. En el nostre poder de compra podem incidir molt.
I parlant de tot això, també, no sé, una cosa que crida l'atenció és veure tants joves que van amb bicicleta per la ciutat portant paquets per aquí i per allà, plovent amb un fred terrible o amb un escalós...
asfixiants, i sembla un fet banal, no li donem importància, però... En té molta. Home, és que realment és el tema de ser més conscients i qüestionar-nos en quina situació estan vivint i treballant. És que ara fa molt de fred, però és que l'estiu fa molta calor, i aquesta gent que estan anant en bicicletes, o que plou, o que fa una calor asfixiant, insuportable, també hauríem de ser més conscients...
que la gent demana molt menjar preparat, que et portin a casa, iau i vinga, però aquesta gent està treballant, i a més alguns la seguretat social, que no els tenen ni donats d'alta, és un perill, no? I també hauríem de ser conscients del que fem, no? Però a vegades la gent...
ens tornem molt còmodes, però jo penso que hem de ser més curosos, més responsables i compartir aquestes vivències que nosaltres tenim i ensenyar-los que hi ha coses que potser hem de canviar i que no ens n'adonem.
Sí, sí, sí. Totalment, Teresa. Per concloure, el que podríem treure d'aquesta reflexió és que, si bé hem d'exigir... O sigui, per un costat ens hem d'alegrar perquè hem millorat molt en drets humans. S'ha millorat. S'ha millorat molt. Però falta molt encara.
Falta molt. Ho hem de protegir, hem d'exigir als poders públics que implementin les lleis i posin el finançament necessari i ens hem d'empoderar i responsabilitat de la nostra part. I és veritat que no ho podrem fer tot, és veritat que no ho podrem fer tot, però posar atenció a tot el que està a les nostres mans en decisions, les opcions de compra, què compres, quins hàbits tens, què estàs promovent en la teva actuació quotidiana...
Això té importància i encara que no puguem canviar les coses radicalment, almenys haurem contribuït a fer la nostra part i confiem que les generacions següents siguin més valents i més intel·ligents, perquè hi ha reptes molt importants a afrontar i és absolutament urgent. Nosaltres, que ja estem avançades en edat,
Farem la nostra part, però també confiant en que els joves seran valents i prendran decisions més dràstiques per salvar aquesta societat. Sí, penso que aquests joves han d'empoderar-se i seguir i aprendre de nosaltres...
que són més grans i els podem dir això, passarà això, passarà això, que ells sàpiguen molt bé, encara que ja ho saben, perquè tot el jovent és estudiós i tal, però són joves i els hem d'empoderar que ells portin això endavant, que portin la batuta.
Sí, que prenguin una mica clar. Perquè nosaltres marxarem i ells els que seguiran i es trobaran al planeta el que ha passat i que les lleis es compleixin, que no estiguin escrites. Algunes ja es van fent, com has dit abans, que els drets humans han millorat, però falta encara molt més i això ho hem d'exigir.
Sí, i amb aquesta esperança en el futur i en les noves generacions valentes i que prenguin decisions més radicals, ens acomiadem. Fins a la propera. Fins a la propera. Gràcies, Pilar. Gràcies, Teresa.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la