Ara passen 24 minuts de les 7 i és moment de fer un cop d'ull a més activitats d'agenda pels propers dies. Dijous a les 6 de la tarda, nova sessió de l'hora del conte amb Sandra Rossi i històries principesques. És per infants a partir de 3 anys i l'aforament és limitat. Per tant, s'haurà de recollir l'entrada amb tiquet de torn el mateix dia a partir de les 5 de la tarda al taulell de préstec de la biblioteca. Es farà a la sala de les golfes de Can Genestà.
Dissabte, la parròquia del Sant Justit Pastor organitza una excursió al monestir de Santa Maria de Poblet a la Conca de Barberà. És una trobada festiva que reunirà persones de tot l'arxiprestat de Sant Feliu del Llobregat i sortirà a les 8 del matí des del Parc del Parador. I ho recordem també que durant la matinada de dissabte a diumenge passarem a l'horari d'estiu. Per tant, haurem d'avançar el rellotge una hora. A les dues de la matinada passaran a ser les 3.
I fins aquí l'edició vesper d'avui dels Sant Just Notícies. Tot seguit, resumim el més destacat en titulars. Sant Just celebra aquesta tarda el Dia Mundial de la Poesia. És amb un recital poètic a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Es llegiran poemes d'autors reconeguts darrere del país i també de poetes santjustencs, una activitat que compta amb la participació de moltes entitats al municipi.
A partir del juny es començarà a pagar un euro per recepta quan anem al metge. Ho va aprovar la setmana passada al Parlament de Catalunya i és una mesura que servirà per recaptar 50 milions d'euros per la Generalitat i per moderar el consum de medicaments. Nova edició del concurs internacional de fotografia de Sant Just. Fins al 20 de maig poden presentar-se les imatges al certamen sobre les botigues i els mercats del món.
Aquest any, per participar-hi, s'han de pagar 8 euros. També es convoca el concurs popular de fotografia. Doncs aquesta està tota la informació dels Sanjos Notícies edició vespre d'avui dimecres 21 de març. La informació tornarà a partir de demà amb els butlletins horaris a partir de les 10 i a la 1 als Sanjos Notícies edició migdia amb l'Andrea Bueno. També recordem que trobareu
tota la informació actualitzada a través del web de Ràdio Desvern, www.radiodesvern.com. I tornarem demà a partir de les 7, com sempre. Fins aleshores, que vagi molt bé i que passeu una bona tarda de dimecres.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Peus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esverna. Després de la sintonia del nou món que anuncia veus de la parròquia, ve aquest altre, el Parenostre de les Vespres de Montserrat.
Introducció musical que ens porta indefectiblement a l'Espai Cristianisme i Cultura,
que cada quatre setmanes us presenta Veus de la parròquia. En primer lloc, una notícia interna. Això va pels que escolten avui en directe aquest programa. Estem al dimecres 21 de març de 2012. No ho escolteu, o no va pels que escolten el dissabte, dia 24 d'aquest mateix mes. Avui, el dia internacional de la poesia i el recital que s'està celebrant en aquests moments...
en el Sala Cicuantanari de l'Ateneu, organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs, per l'ACAL, pel Saber Local de Català, pel mateix Ateneu, per l'Ajuntament, etcètera, fa que l'equip habitual que contratulia a Cristianisme de Cultura estigui realment en quadre. La Imma Perica s'ha excusat per aquesta raó i intentarem connectar amb en Lluís Maria Domènec a veure si pot intervenir des de la línia telefònica.
Us parla Lluís Segura, però endavant amb cristianisme i cultura. Ja que només confia en la vostra gràcia. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre fill, que en vós vivi regne en la unitat de l'Esperit Sant, Déu pels segles dels segles. Amén. Que el Senyor ens beneeixi, ens guardi de tot mal i ens dugui a la vida eterna,
a nosaltres i als nostres germans absents. Amén. Bé, després d'aquest comiat des de les Vespres de Montserrat, iniciem el programa habitual. Sabeu que Cristianisme i Cultura s'ha dedicat, al llarg d'aquests darrers mesos, a copsar la influència cristiana en les manifestacions culturals del nostre poble, des d'aspectes molt populars, com poden ser les festes,
altres temàtiques una mica més angoloses, com podien ser les manifestacions de tipus folclòric o de tipus gastronòmic, a les pròpies d'influència en la cultura, en l'urbanisme, en l'arquitectura. Avui havíem pensat, l'equip de Cristianins de Cultura, parlar de la influència cristiana o de les influències cristianes en el cinema, la televisió,
i altres mitjans audiovisuals. Per tant, començarem parlant de les pel·lícules que al llarg de la nostra vida ens sembla que tenen una influència o que tenen una temàtica clarament religiosa i dintre d'aquesta religió els que tenen un sentit plenament cristià. Si parlo jo mateix,
Des de la meva petita experiència, recordo a la infància que les pel·lícules religioses que vaig començar a veure eren, precisament, el casal de la parròquia, les de Vides de Sants, Sant Ignasi de l'Oiola, la pel·lícula del padre Damiana, Molokai, i d'altres semblants. No sé quines són les primeres pel·lícules d'aquesta temàtica,
que va veure el nostre col·laborador, el Lluís Maria Domènech, el qual saludem ja a través del fil telefònic. Ben trobat, Lluís Maria. Ben trobat, el bon Lluís. Moltes gràcies per ser fidel a la cita en veus de la parròquia i la pregunta la repeteixo ara. Quines són les primeres pel·lícules que tu recordes que vas veure d'aquesta temàtica? Em sembla recordar que també era una cosa...
sobre la vida de Sant Ignat i sobre la vida de Sant Francesc Xavier. No és la comèdia aquella d'en Pemán, el divino impaciente, però ja hi anava per aquí. Jo anava a un col·legi de jesuïtes, diguem-ho tot. I llavors ens passaven amb una certa freqüència coses del seu...
del seu fundador. Sant Ignasi... També recordo perfectament que hi havia alguna cosa de Sant Ignasi relacionada amb Andresa i la Santa Cova i Montserrat i tota la història. Ja. Però no em feu explicar-ho ara perquè seria molt dur. Segurament era l'època posterior a la guerra del nacionalcataxisme. Aquestes pel·lícules passaven amb certa facilitat tots els tràmits administratius, censura, etcètera.
Al revés, estaven, en certa manera, afavorides i segurament subvencionades pel mateix règim. Sí, sí, sí. Hi havia moltes pel·lícules que eren patrocinades pel mateix règim. No ens en olvidem que havíem fet un pacte amb la Iglesia Catòlica i la Catòlica Espanya era por decreto que havies de ser catòlic. És per això que de la meva generació
Hi ha molts, moltíssims, que som conversos, verdaderament conversos. Perquè quan vam deixar el col·legi i vam entrar a les universitats o a la vida, vam descobrir que realment la formació que havíem rebut, és a dir, el que ens havíem explicat, no tenia res a veure amb el món real. De manera que tot allò no ens servia per res, només que per recordar.
I llavors, o sigui, dintre del món real, les prioritats i la jerarquia de valors i tota la història aquesta sí que l'ha conservat cadascú, però no podies comparar-ho amb els altres perquè els altres no et tornaven bé per mal, sinó que sempre, per sistema, et tornaven, almenys aquesta era la nostra concepció o la nostra visualització del tema...
Sempre es tornaven mal per bé. Sempre. Sense que sigui comparable, penso, a l'educació dels jesuïtes, hi ha una pel·lícula de l'Almodóvar, La mala educació, que reflecteix una mica l'estil educatiu, o almenys l'estil de comunicació de costums educatives i religioses,
de certs estaments eclesiàstics. Però passem a un altre tipus de pel·lícules. Jo recordo, també, quan ja deixava la infància i començava la joventut, era l'època dels grans espectacles, de les pel·lícules de Peplum, els César B. de Mil, etcètera, dels quals diren noms consagrats. Els Deu Manaments, Benur, Quobadis, La túnica sagrada...
Aquí es barrejaven les grans desplaçaments de massa amb les pel·lícules, sobretot, de romans. En tens algun... Aquí també tenies la Cleopatra i tota la història aquesta. Sí, sí, la Sabana Santa. Ah, això. Ara la Déu, i tant. Aquestes pel·lícules s'han anat repetint fins a l'actualitat, sobretot en temps de Sabana Santa. Sí, sí. Segurament aquest any no serà una excepció...
i les podrem tornar a visionar. De totes elles, en tens algun record especial d'alguna? Els deumanaments la tinc molt present, i Ben-Hur i Covadis també. Ben-Hur i Covadis les confong força, en el sentit que aquella persona que fa de... com se diu això, de ramer, de ramero...
amb una galera, no me'n recordo mai si és de Ben-Hur o de Covadis. Ben-Hur? Jo diria que és el Chalto Reston. Sí, sí, però és Ben-Hur, eh? És Ben-Hur, és Ben-Hur. Covadis és més... Si és com Ben-Hur, hi ha... Bueno, totes, hi ha una mica d'enllaç amb la vida de Jesucrist, no? Bueno, en Covadis és més aviat posterior, eh? És l'època, jo diria, jo diria,
de l'emperador Neró, etcètera. Ara, jo participo amb tu, que l'acabava de deixar més impacte a la gent, que quasi hi anava al cinema, jo diria que era el novetat, a veure els Deu Manaments, la gent hi anava quasi bé com una obligació cristiana, com una prometença, s'havia d'anar a veure els Deu Manaments.
era d'obligat compliment jo crec que anaven a veure com ho explicaven en cinema allò que els explicava el mossèn des del Pulpi exacte, sí, sí i les històries de l'antic testament la història sagrada, etc tant és així que jo també ho recordo molt perquè se'n va derivar una col·lecció de cromos això que ara els nens de les escoles es dediquen simplement i ara està en boga aquesta setmana
a fer els asos de Lliga o els ídols del futbol... Bueno, això ho he fet tot, eh? Sí. A la nostra època també hi havia cromos. Però abans jo penso que estava més diversificat. Jo vaig fer, per exemple, els 10 manaments, però vaig fer també banderes de l'univers, el Far West, l'FBI, etc. I també els herois del futbol, eh? Però vaja, jo dels 10 manaments en tinc el record d'haver fet
aquesta col·lecció, i llavors podia rememorar la pel·lícula a través dels cromos. Ja. Sí, sí, sí, sí, sí. Bé. Després també hi ha algunes altres pel·lícules més modernes, com és La doncella d'Orleans, que l'han fet 50 vegades, sobre la vida de Juana de Arco. D'acord, no l'he vista. Bé, hi ha títols molt diferents. Sí.
Jo he dit les doncelles dels reans, però sobre la vida de la santa, Juan de Arco, hi ha 50 versions diferents. Jo n'he vist potser 4 o 5, però 4 o 5 de diferents, algunes i repetit. Perquè hi ha una que el capellà és el Dustin Hoffman, que era preciosa, a mi m'encantava.
i les úniques coses dels inglesos i tota la història, era més de fondo que d'acció, pròpiament dit. És correcte, el cinema ha apropat a les, diguem-ne, masses, ara ja potser la cosa queda una mica més diluïda perquè hi ha altres mitjans, com ara la televisió, etcètera, però ha apropat a la gent, amb la temàtica que estem tractant, doncs això, l'espiritualitat de diverses èpoques de la història de l'Església,
o de vida de personatges que han tingut una celebritat i que han tingut alguna cosa a dir en el cristianisme, i això és del tot correcte, mentre siguin pel·lícules enfocades en aquest angle de visió que deies tu, més interior que no pas espectacular. Però les pel·lícules així, direm...
en grans mitjans, les pel·lícules religioses així importants i en gran despesa i, per tant, que han de recuperar la inversió, han arribat fins a l'actualitat. Jo en diré dues. El Codi da Vinci. Sí, home, i tant. I també la Passió de Crist. Sí, senyor. Que reuneix, seria el màxim exponent,
de tot el que hem dit, des de pel·lícules en moviment de masses, de masses que van darrere Nostre Senyor, o darrere els soldats que, certament, porten a la crucifixió, fins a pel·lícules, aquesta mateixa La Passió de Crist, és una visió, si voleu, parcial, però també molt
molt sentida d'aquestes altres que també estaven basades en els darrers dies de Jesucrist n'has vist alguna d'aquestes? el codi de Vinci o la passió de Crist? sí, sí, sí, el codi de Vinci i la seva continuació que no me'n recordo com se diu els àngels de no sé què sí, no ho sé, no ho sé l'àngels i limonis jo la vaig veure també, em va agradar per confirmar-me que m'agradava més la primera part
per molt que facin volar els ocells, per molt que vulguin anar més enllà de les històries, et concentra en una cosa que és molt important, que és la virginitat de Maria. Això és molt important. Hi ha vilment barrejat en temes d'ocultisme, societats secretes... Home, escolta'm,
pensem la quantitat enorme de pel·lícules que han fet sobre posacions demoníques els exorcismes de tota mena des del pobre capellà aquell que va despistat i que es troba amb un mestre d'exorcistes que el forma i es troba davant d'un Anthony Hopkins
que fa un paperàs impressionant. La llàstima és que no me'n recordo com s'ha dit aquesta pel·lícula. Fins a aquella nena que donava voltes al cap. Ja. Vull dir, el que vulgueu. Passant per aquella dels Barasenager, que el dimoni era aquell que va fer una altra pel·lícula. Jo ja no me'n recordo d'aquestes coses. Però, escolta'm, espectaculars.
Vull dir, perquè van a buscar el mal i, d'alguna manera, trobem el bé, si és que el volem buscar. Perquè hi ha algun tros que, realment, si no fos pel bé que hi ha, la pel·lícula aquella no tindria cap sentit. Per molt que t'ensenyin el mal, perquè és el que més es veu. De les grans pel·lícules d'aquestes que havien de recuperar la inversió, ens en deixem algunes de molt notables.
les sandàlies del pescador, ens deixem també el cardenal. Jo havia volgut fer una llista i llavors ha sonat el telèfon. M'han tingut 20 minuts el telèfon. La llista aquella només hi ha posat, hi ha pogut posar l'Evangelio, segons Sant Mateo, de Pierpaolo Pasolini, que és d'una senzillesa espaterrada. Seria a l'altre extrem, i ara hi anava. I després una que han fet molt recentment per la televisió, que es deia el tercer milagro,
que no té res a veure amb el que estàvem dient. No té res a veure amb les escriptures i tal. Però sí que té a veure amb la interioritat de l'Eglésia. És una història tan senzilla com una mare de Déu que plora sang. I llavors, relacionat amb una senyora que feia miracles i un bisbe que aterrissa per allà, que casualment era del poble on es va presenciar
el miracle que les bombes es transformaven amb colons, i bé, sóc aquí. Ens deixem totes les pel·lícules de Lourdes, de Fàtima, les Bernadets, les aparicions, però vaja, esclar, no les podem esmentar totes. Arribem al cinema actual, efectivament, potser l'Evangel i segons Sant Mateo de Pierpaolo i Pasolini ens introduïa a un cinema menys despesa, a un cinema més intimista, a un cinema més espiritual.
de la qual, d'època, jo recordo la primera pel·lícula que es va fer en català i es va traduir de l'Ignacio Efei Quino, que era El Judas. Sí, i tant, i tant, i tant. I representava la passió que era d'Esparreguera, no em sembla? Esparreguera, penso, sí, sí, sí. I els porronassos aquells tremendos. Exacte. Sí, senyor. També va poder passar i ves la innocència de fer una pel·lícula en català
va ser perquè era religiosa. Això va poder ser estrenada fins i tot comercialment amb la nostra llengua. I això estem parlant de l'any bastant d'hora, eh? 1960, molt pocs. 64 o 65. Una cosa així. Després sobre Sant Francesc de VI, també n'hi ha diverses, hi ha la Francesco, i sobre una qüestió no tan local, o sigui, local dintre...
o el que podríem dir a Europa, no? Sinó ja, anant a l'altra banda de l'Atlàntic, jo recordo amb bastanta, diguem-ne d'emoció, amb bastant interès, la pel·lícula, que no és tan llunyana, la missió, sobre... Ah, el Robert de Niro, sí, sí, sí, el Robert de Niro... Els enclavements indígenes que els jesuïtes mateixos feien a la ceba de Paraguay, fonamentalment. Sí, sí, sí.
que és una pel·lícula interessant i de la qual se'n poden... Aquesta sí que no està contraindicada, es pot repetir la dosi. Escolta'm, i parlant d'aquest tema, molt recentment, o bastant recentment, han fet, i també en la lluvia de la Ixia Arbolleín, em sembla recordar. Era molt bonica, molt bonica. Correcte, que són uns...
cineastes... Sí. Que van a repetir... Exactament. Molt bé. Exactament. Em sembla que és de Colòmbia, potser... No ho sé, no t'ho sabria dir. És el Cono Sur. Sí, això passa... No et sabria ben bé dir si és... A Cochabamba, jo diria que és Colòmbia. No ho sé, no ho sé. Bé, deixem el cinema. Ha tingut una gran influència, fins i tot la té, la segueix tenint, però...
des d'any aquí a Espanya, en 1956, sembla que des del passeig de La Habana a Madrid, que tenim televisió. Llavors, la televisió ha entrat a les cases, ja no cal pagar una entrada per anar al cinema, sinó que la televisió, en pel·lícules, en transmissions i també en programes, arriba a casa teva, a casa de cadascú. També arriba, per tant, el missatge religiós que la televisió ens transmet.
I aquí diversificaríem una mica, faríem una classificació de programes. En primer lloc, les retransmissions de tipus vaticà, el que serien proclamació de papes, enterrament de papes, viatges de pontífacs. Bé, aquestes retransmissions vaticanes, sobretot a la seva primera època, a l'època de Joan XXIII, Joan Pau II, Joan Pau I, Joan Pau II, etcètera,
han tingut la seva importància. Algun comentari sobre aquestes connexions amb el Vaticà i amb els viatges als sumes pontífacs? Depèn de qui ho faci i en quin moment ho faci. Perquè jo he vist en la televisió espanyola diferents enfoques i segons i com és una visita pastoral estupenda i conciliadora
i que només et fa resar realment i posar-te a disposició de Nostre Senyor perquè faci amb tu el que vulgui i et faci fer alguna cosa. Hi ha hagut altres transmissions que sembla talment que et vinguin a invadir. O sigui, depèn de qui ho faci i en el moment que ho faci i qui estigui malament. S'ha fet famosa la Paloma Gómez Borrero, no? És possible. El que passa és que la Paloma Gómez Borrero...
es va autodesqualificar quan va començar a tenir somnis estranys. I a més ho deia. I llavors es va descalificar. Jo per mi, eh? Sembla que ja està apartada, o apartada o autoapartada d'aquesta mateixa actualitat. Ara, en quant a retransmissions, aquestes que hem esmentat són una vegada cada tant, però hi ha les retransmissions periòdiques, que serien de celebracions litúrgiques. Si parlant de la missa
i d'altres, altres ceremonies. Ara vindrà Setmana Santa i tornarem a veure, i està molt bé que les puguem veure, sobretot perquè hem de pensar que hi ha gent impedida, hi ha gent que no té les facultats plenes com per desplaçar-se, i podrà presenciar i reviure el que és una benedicció de Rams, o que és una missa de l'escena del Senyor, o en Via Crucis...
o la vella Pasqual, fonamental en la vida del creient cristià, no? Sí, sí, les professors. Exacte. Aquestes retransmissions, doncs, també podem tenir la nostra opinió, jo expressaré la meva. Em consta que hi ha molts seguidors del programa La Missa que la versió catalana o Televisió Espanyola a Catalunya retransmet
cada diumenge a dos quarts d'onze, des de Sant Cugat, bé ser des dels estudis o bé des de l'església... Sí, sí, el monestir de les monges domíniques. Hi ha uns grans habituals seguidors d'aquest espai que no deixa de ser una possibilitat que la missa arribi, sobretot malalts, impossibilitats i gent, fins i tot, que té una disminució sensorial, sex, per exemple.
després Televisió de Catalunya a través del Canal 33 retransmet el primer diumenge de cada mes a les 11 del matí des de Montserrat la missa conventual això és a les 11 i també jo penso que fa un gran servei encara que més sigui un cop cada 4 setmanes això és bo per la gent que ho vol seguir no deixa tenir una certa crítica que periòdicament va sorgint
entre la gent que pensa que aquests canals públics prenen postura en favor d'una confessió religiosa. Tens alguna opinió al respecte, Lluís Maria? Tindria de... Tindria de dir-ho una mica. A veure, no és que... No tinc una opinió formada, realment, perquè no...
ho veig com a espectador, més que una altra cosa. No ho he utilitzat mai. I llavors em fa pensar... Jo he vist, per exemple, amb algun asilo amb quina fe i amb quina gràcia aquelles monges o aquelles infermeres endollen la televisió i criden als senyors i senyores que hi ha a l'asilo aquell
o residència de senyors grans, de persones grans, que els diuen vingueu, vingueu, que us fan la missa. Però, com que no ho he utilitzat en primera persona, no sabria encara dir si això em produeix suficient devoció. El que sí que vull dir és que, tornant enrere, és que les benediccions aquelles papals, l'Urbi et Orbi, que ho he seguit
al llarg de la meva vida, això procuro, tant per Nadal com per cap d'any, ser-hi, perquè és una cosa que em produeix una font de satisfacció i una, no sé... Una unió entre tots els cristians. El fa ser germà de tothom. Sí, sí, sí, és correcte.
A part d'aquestes retransmissions de celebracions litúrgiques, de la missa i d'altres, tenim els programes pròpiament religiosos. Esclar, esmentarà els cristians. Signes dels temps a Televisió de Catalunya. Penso que és el diumenge. Ja no s'hauria de dir-te si és Pocará el 33, crec que sí, Pocará el 33 o per TV3. I després, el Dia del Senyor, o Testimonio, per la segona cadena de Televisió Espanyola.
Signes dels Temps és un programa que ha tingut un gran reconeixement entre sectors cristians progressistes, com també sectors no cristians, tal és així que es manté llargament en antena, i quan un programa fa 6 o 8 anys que està en antena, alguna cosa té. Després de la televisió ha arribat internet. Aquí la influència cristiana potser és menys visible, però tots els mitjans, per descomptat internet,
i altres serveixen per portar també la paraula de Déu. Hi ha moltes pàgines web que programen el Benjeu i del Senyor del mateix diumenge, o hi ha presentacions en PowerPoint d'altres tipus de comunicació cristiana. No els hem d'oblidar i els tenim al nostre abast. Moltes gràcies, Maria. Amb això que estàs dient d'internet, hi ha una cosa que sí que voldria puntualitzar.
i he estat una mica malaltor, i llavors amb un tablet que tinc hi ha anat veient coses. I tinc de dir que m'ha sorprès veure la quantitat de comentaris que hi ha, tant a Twitter com a... no sé com se diu... Facebook? Les xarxes socials, la quantitat immensa de comentaris que hi ha sobre fets religiosos.
Molt bé, ho hem de deixar aquí, Lluís Maria. Sí, senyor. No tenim més espai, gràcies a tu, al Marc des de les Vies de Sol i a tots els ràdioescoltes. Fins la setmana que ve. Fins aviat.
Com ràdio, notícies. Bona tarda, són les vuit, us parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. A Barcelona, a aquesta hora, es fa un acte d'homenatge a les víctimes de Toloso de Llenguadoc. Més d'un centenar de persones s'han aplegat en una sinagoga del barri de l'Eixample per recordar els tres nens i el mestre morts en l'atac d'ahir. Barcelona, Joan Porta, bona tarda.
Les espelmes que vetllen les fotografies del reví Jonathan Saller i de les venudes Gabriel Aire i Míriam, la lectura del passatge 119 del somni de David i el discurs del president de la comunitat israelí de Barcelona, Ayel Ben-Nahim, centren l'homenatge a les víctimes de Tolosa que supereix a la sinagoga Maimonides. Els feligresos han coincidit en la importància d'erradicar la violència i d'educar en els valors de la fraternitat.
Creemos que ese es el principal problema que hay. Poder darle un poco de más importancia quizás a la comunidad judía en la que tenemos en Europa es muy complicado para nosotros, pero bueno, sabemos que se está poniendo todas las partes de todas las comunidades, la gente del ayuntamiento, por lo menos aquí en Cataluña, que están apoyando a este tipo de eventos.
Mentrestant a França continuen les negociacions entre la policia i el presumpte assassí que fa més de 16 hores que està trinxerat en una casa d'aquesta localitat francesa. Asegura que es lliurarà aquest vespre, segons les autoritats, planejava matar avui mateix a dos policies i un militar.
Les llistes d'espera a Catalunya s'han incrementat en més d'un 40% des de l'inici de la retallada de Sant Salut. A finals d'any hi havia 23.000 pacients més en llista d'espera que el desembre de l'any anterior. Són dades que ha donat a conèixer aquesta tarda el conseller Boi Ruiz. Barcelona, Unitat Mòbil de Com, Ràdio, Regul Quadrado i Sandra Valent, bona tarda. Bona tarda. Pesada l'increment en més d'un 40% de les llistes d'espera per a les intervencions programades no urgents,
El conseller de Salut Boi Ruiz ha volgut destacar que això no s'ha traduït en un augment de la demora en la cirurgia urgent. Un increment en l'espera
dels pacients amb aquells procediments quirúrgics que poden esperar, però un indicador que ens fa concloure que aquesta espera no ha generat pressió perquè estigués malament gestionada, que és l'indicador de l'increment de les cirurgies urgentes, no s'ha traduït la llista d'espera en que s'hagin incrementat, tot el contrari, s'han decrementat les intervencions quirúrgiques urgents.
El temps d'espera per a operacions comunes com de cataractes, pròtesi de genoll o de barius és de quatre mesos i mig de mitjana, com Ràdio Barcelona. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat des de Brussel·les la consulta que el govern vol fer pel pacte fiscal. Mas ho ha dit aquesta tarda, just abans de reunir-se amb el president de Flandes per tractar la situació del català. Brussel·les, Raquel Correa, bona tarda. Bona tarda. El president Mas ha retret avui al govern espanyol que tingui por a les consultes populars.
Mas recomana a Madrid que reflexioni i li recorda que la Generalitat és competent per convocar una consulta no vinculant sobre el pacte fiscal. Artur Mas. En aquest moment, en pla segle XXI, que en alguna ocasió un govern perfectament legítim, com és el govern de Catalunya, amb un Parlament perfectament legítim, com és el Parlament català, pugui consultar a la ciutadania catalana sobre temes diversos.
de la gent, que en democràcia és una cosa que té un altíssim valor, a qui li fa por això? A qui li fa nosa? S'ha reunit amb el president del Parlament Europeu, Martín Schultz, amb l'objectiu d'obrir camí per l'oficialitat del català a la Unió. Marx se'n va amb les mans buides, sense cap acord concret. Però això sí, té el compromís de Schultz de treballar a fons perquè es pugui parlar català al ple de l'Eurocambra, com Radio Brussel·les.