VEUS DE LA PARRÒQUIA
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la Freqüència Modulada.
Avui dia 11 de març, festivitat de Sant Constantí i Santa Òria,
tornem a ser amb vosaltres molt agraïts que ens escolteu
i ens trobem de nou.
Cada dia és un començar diferent i també ho és cada programa,
perquè ens permet sempre fer les més variades reflexions.
A la litúrgia estem vivint la setmana segona de Quaresma
i vivim el temps de reconèixer a Jesús com un bon pedagog
que ens prepara per viure.
I no precisament una vida d'angoixes i patiments masoquistes,
sinó una vida de lliurement al proisme,
amb goig i dolor compartit i assumit.
Intentarem, com sempre, expressar-nos amb tota claredat i senzillesa
amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver
i en Carles Rius a la part tècnica.
D'un més ençà, han canviat algunes propostes i consells
que venen de les més altes jerarquies de l'Església,
que és mare i mestre.
Els fidels d'anar a peu, sense estudis universitaris
i amb els pocs o molts coneixements que ens ensenya el llibre de la vida,
fem possible, per assimilar, el que els nostres pastors diuen
per manar el ramat.
I quedi clar que diem manar no en el sentit d'orden i mando,
sinó el de que són i han de ser lluvia
per als qui no sabem llatí.
Però als qui ja hem entrat de ple a l'edat madura,
abans de caure de l'arbre,
fem memòria i recordem
que hem viscut un bé de Déu de celebracions,
de litúrgies de tota mena
i cada dimecres de cendre
ens ha deixat la gran veritat
de que som pols i a la pols tornem.
Estem en dies austers,
quan Jesús ensenyava als seus deixebles dient
Mireu de no fer el que és just
només perquè la gent us vegi,
ja que així no tindreu cap recompensa del vostre Pare del Cel.
Per tant, quan facis el moina,
no ho anunciis a toc de trompeta,
com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers,
perquè tothom els alavi.
Paraules que conviden al nostre desig.
no sempre ha aconseguit
de canviar la manera de fer per viure
més a prop de Déu i dels altres
amb més voluntat de servei
que de remenar la cua.
Mirem també amb goig
que som a les portes de la primavera,
no de la vida, sinó de l'estació de l'any
i els centenars de tons de color verd i blau
que van del cadmi al turquesa
ens meravellen els ulls
i ens fan pensar també en els colors
amb què la litúrgia dona sentit
al seu calendari espiritual.
Les grans solemnitats,
per Nadal i Epifania,
els sacerdots es revesteixen sempre de blanc.
El blanc representa
tant el creador resplendent
com la persona purificada per la seva gràcia.
A totes les festes de Nostre Senyor,
la Mare de Déu i els àngels,
festivitat de sants que no han estat màrtirs
i sagraments del baptisme,
el matrimoni,
l'ordre sacerdotal
i l'unció dels malalts,
el celebrant va de blanc.
A totes les...
amb físic,
amb física.
El blanc és la descomposició
de la llum blanca
i d'ell neixen
tots els altres colors,
els que veiem a l'art de Sant Martí
i en els quals
hi cap tota la gamma pictòrica.
El verd,
que simbolitza l'esperança
i neix de la fusió del groc i el blau,
representa el temps ordinari
o temps de durant l'any.
El murat,
que neix de la fusió del blau
i el magenta,
ens acompanya
durant la quaresma i l'advent,
quan ens preparem
per asseguir Jesús,
camí de la creu
i quan esperem
el seu naixement salvador.
El daurat
o groc canmi
té el mateix significat litúrgic
que el blanc
i el veiem en oficis solemnes
al Vaticà,
basíliques i catedrals.
El blau clar,
el més pur i transparent del cel,
és per la festa
de Maria Immaculada.
El papa Francesc
es va revestir d'aquest color
el darrer dia,
8 de desembre.
El vermell,
que surt de la fusió
del magenta i el groc,
simbolitza el color de la sang
i és per honrar
les festes
de la passió del senyor,
diumenge de rams,
divendres sant
i la de tots els màrtirs,
com per exemple
els nostres patrons
Just i Pastor.
El gris perla,
fusió de l'ocre
i el blau,
embrudats de fil de plata,
era la casulla
que es feia servir
antigament
el dimecres de cendre.
Finalment,
el negre,
embrudats de fil d'or,
que representa
l'instant de la mort,
es fa servir
a les exèquies
i misses de Rèquiem
de gran solemnitat.
Però,
molt més important
que la part externa,
en la força,
els colors,
cal tornar
a la senzillessa
en el nostre fet
de cada dia,
que ens proposa
el papa francès,
el laudato si,
lluvats sigueu.
L'espiritualitat cristiana
mostra una manera alternativa
d'entendre
la qualitat de vida
i ens porta
a la convicció
que menys
és més.
Ens cal valorar
les coses petites,
agrair
les possibilitats
que ofereix
la vida
sense enganxar-nos
al que tenim
ni entristir-nos
pel que no posseïm.
Anem a la font
d'aigua viva
escoltant
la paraula de Déu
del proper diumenge,
dia 15 de març,
tercera setmana
de Quaresma.
L'actura de l'Evangeli
segons Sant Joan.
Arribar Jesús
en una població samaritana
que es deia Sicari.
Cansat de caminar,
s'assegué
allí a la vora d'un poc.
Era cap al migdia.
Una dona de Samaria
es presentà
a poar aigua.
Jesús
li diu,
dona'm aigua.
Però la dona samaritana
preguntar a Jesús,
com és que tu,
que ets jueu,
em demanes aigua a mi,
que sóc samaritana?
Cal recordar
que els jueus
no es fan
amb els samaritans.
Jesús
li respongué,
si sabessis
quin és el do de Déu
i qui és el que et diu
dona'm aigua,
ets tu
quin li hauries demanada
i ell
t'hauria donat
aigua viva.
La dona li diu,
senyor,
no tens res
per a poar
i aquest pou
és fondo.
D'on
la trauràs
l'aigua viva?
Jesús
li respongué,
tots els que beuen
aigua
d'aquesta
tornen a tenir set,
però el que begui
de l'aigua
que jo li donaré
mai més
no tindrà set.
L'aigua
que jo li donaré
es convertirà
dintre d'ell
en una font
on brullarà
vida eterna.
Li diu la dona,
senyor,
dona'm aigua
d'aquesta,
així no tindré
mai set
ni hauré
de venir
a poar.
Ell
li diu,
ves a cridar
al teu marit
i torna.
La dona
li diu,
no en tinc
de marit.
Li diu,
Jesús,
fas bé
de dir
que no en tens,
n'has tingut
cinc,
l'home que ara tens
no és el teu marit,
en això has dit
la veritat.
La dona
li respon,
senyor,
veig que ets
un profeta,
jo sé
que ha de venir
el Macias,
és a dir,
l'ungit.
Quan ell vingui,
ens ho explicarà tot.
Jesús
li respon,
sóc jo el Macias,
el qui et parla.
Molts dels samaritans
d'aquell poble
van creure en Jesús
per la paraula
de la dona
que assegurava,
m'ha dit tot
el que he fet.
Ens agrada reflexionar
sobre l'Evangeli d'avui.
Quantes persones
hem arribat
a la llum de la fe
per la paraula
d'una dona,
per aquella àvia
que ens parlava
amb el cor,
que tot i que no veia clar
tot el que predicaven
els capellans,
es refiava plenament
de Nostre Senyor.
I la veiem reçar
amb devoció
al Pare Nostre,
cantada viva a veu
la salva regina
i ens ensenyava ja
a escriure
en lletra lligada
les virtuts teologals.
I sabia
tantes cançons,
tantíssims versos
que ens donaven
a entendre
que Jesús
tenia sentit
a la seva vida
que ens feia
venir ganes
de llegir,
dibuixar
i escriure
gaudint
la llum
de la infantesa.
fugir
de la trista
ciutat
de Postguerra
i viure
uns estius
plens de vida
que ens portaven
l'alegria
al cor.
Per València
i Benassal
corria
la meua infància,
per València
i Alacant
i Castelló
em son gegant,
les gavines
i el seu cant
allí la marina baixa
i el moncatil
fent de faixa
entre Molló
i Benassal,
Barcelona
el meu braçol,
València
la meua amant.
i escoltant
aquell València
tan dolç
en què llegia
tan aviat
un text
de
Rois de Corella
Rois de Corella
Rois de Corella
i
Salvador,
Carles Salvador
com un text
del llibre
de Ruth
o d'Ester
i així
hi ha paraules
en vers
que es feien
estimar la Bíblia.
De l'instant
en què et ve el plor
i se't fa un nus
a la gola
neix la certesa
del mot,
la paraula única,
indefugible i clara,
la que et du a la presó
o la que et salva,
la que et fa sentir poble
dins el cor,
la que et lliura la vida
o la que et mata,
la paraula
que del crit esclata
des del fons
de l'angoixa
o de la por.
Lluitem
perquè tenim el plor
i ens crem als llavis
la paraula.
de l'angoixa
de l'angoixa
de l'angoixa
de l'angoixa
de l'angoixa
de l'angoixa
de l'angoixa
Notícies d'Església
Si hi ha un element imprescindible per la vida és l'aigua.
La gran notícia és que molts de nosaltres en tenim
i a molts altres pobles els en falta.
Uns podem nedar al nostre mar
o gaudir de les piscines municipals dels nostres pobles i ciutats
i d'altres creuen quilòmetres per terra i mar
fugint de la misèria i la fam
a la recerca d'una vida millor.
Avui Jesús ens ha recordat que hem de ser aigua viva,
fugir de l'estat de buidor
i saber transmetre allò que s'assia profundament.
També hi ha fe en els que fugen i els que cercen,
els exiliats d'ahir i d'avui, d'arreu del món.
A l'inici de l'any carner,
Narcís Comadira ens recordava l'acte de fe
en la riquesa del perdó, en aquestes paraules del poeta.
Si cal que encara et vegi llum meu i fer primera,
que sigui un dia de tardor i asseny d'estels
i el llaurador fent ombra hagi deixat enrere
la plana ben escrita de versos paral·lels.
I en la gombol del vespre,
que alguna veu molt pura
desgrani la tonada
que el meu braçol uí,
abans que sense termes
i sense afegidura
no negui més per pelles
la nit d'on vaig aixir.
Hem entès nosaltres
que la crida a la conversió
és deixar-se renovar per Déu,
que de cara al regne que ve
la nostra condició humana
ha de ser reconduïda per Jesús,
per la seva gràcia
i per poder esdevenir així
dones i homes nous.
Recordem que cada trobada
que fem a nivell d'Església,
parròquia o archiprestat
és per compartir aquesta joia
que no vivim en solitari,
sinó com a germans i germanes
que rebem el pa i la paraula.
Aquest any,
la trobada archiprestal
serà aquest dissabte,
dia 14 de març,
a Sant Martí Sarroca.
Enhorabona a totes les persones inscrites
per gaudir d'aquesta jornada
que promet ser molt gratificant.
Anunciem també,
per qui s'ho pugui permetre,
que l'archiprestat de Sant Feliu
proposa peregrinació a Terra Santa
per l'estiu vinent,
del 8 al 15 de juliol.
Condicions generals i formes de pagament
ho trobareu a la web
de Viajes Magister
i en el tríptic
que és el vostre abast
a totes les parròquies del Bisbat.
Fé i actualitat.
Ens va fer sentir molt i molt bé
l'article laic en Quaresma
signat pel Bisbe Agustí Cortés
publicat al full dominical
del dia primer de març d'enguany.
Ens recomanem la lectura sencera
i memoritzem ara
el que recordem de les seves reflexions.
Som el temps de reconèixer
que hi ha realment en el nostre ser més íntim.
Per avançar i créixer en l'esperit,
com va dir Javer, el poble d'Israel.
Et vaig fer passar pel desert
per saber què hi havia en el teu cor.
I citava també el cristià laic,
Zhang Dong,
molt conscient de la seva missió
en el món de la cultura
i la política,
afirmant que
cada prova a la que som sotmesos
cal sentir-la,
fins i tot sofrir-la.
No hi ha solució fàcil
per a tot el que és
per naturalesa difícil.
Les tensions ideològiques
en el món
i en l'Església
hi són sempre presents.
No cal tenir por
per no sentir-se còmode
en aquest món.
Res no és còmode
en aquest lloc de pas.
Cal evitar que les veritats de la fe
esdevinguin només
símbols de realitats humanes.
I viure ben a fons
el que ens toqui fer cada dia,
compartint les alegries
del nostre món,
també les seves faltes,
i ressuscitant constantment
en esperança.
Sovint ens amoïna
que la crisi dins l'Església
sigui com una malaltia crònica,
però precisament
perquè és crònica
serà sempre necessària
la medicina
i el remei
és viure
tan a prop
de la paraula de Déu
com sigui possible.
Només a la fi del camí
podrem veure el Senyor
cara a cara.
Així ho expressava
el poeta Joan Maragall
en el seu cant espiritual.
I quan vingui
aquella hora de temença
en què s'acluquen
aquests ulls humans,
obriu-me'ns a llums altres
de més grans
per contemplar
la vostra faz
immensa,
sia amb la mort
una major naixença.
Però,
de moment,
els que seguim
en aquest món
i aquest país
hem pogut comprovar
que els edificis
molt difícils
equilibris
de la política
també van arribar
fins al moll de l'os
de la Conferència Episcopal
Espanyola
la qual va
elegir nou president
per substituir
Ricardo Blasquez,
bisbe de Valladolid
que va acabar
el mandat.
Un president
d'aquest nivell
és imprescindible
que aposti
pel consens
entre el president
de la nació
tot i que també
es podria donar
el cas
que volgués aixecar
un mur
contra les reformes
de l'esquerra.
No ha estat el cas.
Si donem
un cop d'ull
al tarannà
dels electors
veurem
que n'hi ha
de moltes tendències
des de tradicionalistes
i conservadors
fins als qui són
molt conscients
que vivim
en una societat
plural
i mostren
una actitud
oberta
envers
molts corrents
de pensament.
Han estat
87 els electors,
4 cardenals,
12 arcabisbes,
48 bisbes,
18 auxiliars,
4 administradors
diocesans
i un administrador
apostòlic.
La primera votació
va servir
per dictaminar
si tenien suport
els bisbes
més joves
que sempre
queden
una mica
en un segon pla.
Pensem
que són molts
els temes
conflictius
que poden
sorgir
en els primers
mesos.
El pagament
de l'IBI,
les immatriculacions,
les escoles
concertades,
les assignatures
de religió,
l'eutanàsia,
un llarg,
etcètera,
sense oblidar
la qüestió
catalana.
Finalment
va ser elegit
Monsenyor
Joan Josep
Omella,
pastor
de la Misericòrdia
segons el titular
del full
dominical
52
de l'Església
Arxidiocesana
de Barcelona,
quan va accedir
al càrrec
de cardenal
l'Arcabisba
de Ciutat
com tal.
Jo només
vull caminar
juntament
amb la gent,
va dir al començar
el seu ministeri
episcopal
i així s'ha mostrat
sempre tan proper,
tant amb la premsa
com amb els polítics
com amb tothom
qui ens hem apropat
a ell.
El seu perfil
de caràcter
i de pensament
el manté
en plena sintonia
amb el papa
Francesc,
amb qui té
molt bona relació.
Com a rous
responsable
de la Conferència Episcopal
Espanyola
va cridar
a buscar
un camí
de convivència,
reconciliació
i entesa
entre tots
els homes
i dones
de bona voluntat.
Molta feina
per al nou president,
vicepresident,
membres
de la comissió
executiva,
els presidents
de les comissions
i subcomissions,
el president
del Consell Episcopal
d'Assumptes Llorídics,
a més
dels tres membres
del Consell
d'Economia
i altres càrrecs
que han estat
renovats.
Dins d'una església
terrenal
tan gran
i organitzada
era molt bo
el Consell
de la meva àvia.
Escoltem
sobretot
Nostre Senyor.
I que ell
faci
de llum
i guia
a tots
els historiadors
que ja tenen
accés
als 16 milions
de folis
desclassificats
de l'Arxiu
Vaticà,
ordenats
durant gairebé
14 anys
durant el pontificat
d'Eugeni
Pachelli,
Papa Pius XII
entre 1939
i 1958.
Però que ningú
no esperi
revelacions
immediates.
Faran falta
molts anys
per examinar
tots els dossiers
i fer-ne
un judici
històric.
de moment
ja s'hi han
inscrit
més
de 220
investigadors
experts
per examinar
els volums
dividits
en centenars
de seccions.
N'hi ha de
gairebé
totes les
nacions.
Els primers
interessats,
els del
Museu
Commemoratiu
de l'Holocaust
i tot seguit
diversos historiadors
d'Israel,
Alemanya,
Itàlia,
França i Espanya.
A menudo,
ante la inmensidad
de lo humano
y lo divino,
recordamos
aquella parábola
de San Agustín
al Niño.
No cabe el mar
en un pozo.
Es mejor
el creer
que el entender
que Dios
se entiende
a sí mismo.
Y si consultamos
los cientos
y miles
de gozos
y aleluyas
en los archivos
de las distintas
comunidades
de España,
descubrimos
que desde
las Millanesas
de la Rioja
hasta las coplas
de los primeros
juglares
de Castilla
y León
o los cánticos
del arcipreste de Ità
en ocho siglos
de poesía española
e hispanoamericana
está presente
el amor
de los amores.
El cantemos
al Señor
en todas
las lenguas
hispánicas,
sea en euskera,
en catalán,
en gallego,
en bable
o en cualquier
modismo
o acento,
venga de Andalucía
o de Honduras,
de Extremadura
o de Guatemala,
de Zamora
o del Uruguay,
si de mi baja lira
tanto pudiese el son.
Mil gracias
derramando
pasó por estos
sotos
con presura
y yéndolos
mirando,
con sólo
su figura
vestidos
los dejó
de su hermosura,
decía
el canto espiritual
de Juan de la Cruz.
El hombre
que ha visto
un ángel verdadero
usa en su lenguaje
lo certero,
de la bondad
sin sombra
ni quejío
recibe con amor
su centelleo.
L'home que ha viscut
un ángel
de debò
gasta un lenguatge
que no es deixa torsa
i en la paraula
s'hi endevina
un to
que s'ha de creure
allò que diu
per força.
Es la presencia
del ángel
de la guarda,
del ángel
de la anunciación
que en poetas
como Juan Eduardo
Zirlot
o Josep María
de Sagarra
invocan
que el Señor
está cerca.
En Zirlot
el ángel
anuncia
la resurrección.
En Sagarra
la Navidad
del Señor.
Y un punto final
de misericordia divina
escrito
en Mesopotamia
durante el siglo
primero
de nuestra era
eran tantas
las lágrimas
del ángel caído
que sofocó
todas las llamas
del averno
y Dios
lo perdonó.
Últimes notícies
No oblidem
les reflexions
quaresmals
que en el full
d'ecoparroquia
i justícia
i pau
ens ofereixen
a totes
les celebracions.
No vivim
només de poesia
sinó
que hem de revisar
els nostres
hàbits
per no malbaratar
inútilment
aliments
i ser solidaris.
I si hem citat
el cant espiritual
i aquella hora
de temenza
és per anunciar-vos
que demà passat
divendres
dia 13
a dos quarts
de vuit del vespre
a les escoles
al carrer
Montserrat
número 3
de Sant Just
tindrà lloc
una xerrada
sobre la mort
com a últim tabú.
Anirà a càrrec
dels germans
Morlans Molina
que són el doctor
Marius
llicenciat
en bioètica
el doctor Germà
especialista
en cures pal·liatives
i mossèn
Xavier
llicenciat
en filosofia
i teologia.
Moltes persones
de la parròquia
segur que ja
coneixeu
coneixem
perquè hem parlat
amb ell alguna vegada
a mossèn
Xavier
Morlans
recordo que una
de les xerrades
molt impactants
que vam tenir
amb ell
era sobre
un altre tabú
la bogeria
les malalties
mentals
o sigui
tots els brots
que hi ha
de tipus psicòtic
que poden ser molts
i ningú
estem lliures d'ells
o sigui
que si ja és
un bon tabú
la malaltia mental
un altre tabú
més tabú
encara
és la mort
que sempre la veiem
des de fora
però quan ens toca
a nosaltres
diem
això com va?
s'apaga el llum
o hi ha alguna cosa més
i aquí venen tots els interrogants
que vulgueu-hi més
bé
on som ara?
podeu revisar gairebé
tot el que us hem informat
i molt més
a la web de
Catalunya Religió
edició mensual gratuïta
també impressa en paper
que podeu trobar
a la catedral de Sant Feliu
al monestir
de Sant Cugat
i a molts altres temples
recordem
que la peregrinació
Terra Santa
del 8 al 15 de juliol
també us podeu informar
a l'arxiprestat
de Sant Feliu
de Llobregat
però
millor que consulteu
la web
de Viajes Magister
Riera
de Sant Andreu
25
Art
08030
Barcelona
el seu e-mail
és
docu
arroba
viajesmagister
punto com
o
les tres dobles B
viajesmagister
punto com
Fins demà
aquí el nostre
programa d'avui
Veus de la Parròquia
Us esperem
el proper dimecres
a dos quart d'avui
del vespre
amb l'espai
Paraula Viscuda
a càrrec de
Montserrat Giró
i l'ina
Santa Bàrbara
també tots els dissabtes
a dos quarts
d'onze del matí
Fins a les hores
Adéu-siau
de celebrar
Carave
Un programa
per a arqueòlegs
de la música
Amor