.
Això és Veus de la parròquia.
Comencem avui una altra sessió, un altre capítol d'aquest programa que es fa cada dimecres
i els toca el grup de Justícia i Pau. Tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern
a l'Angelina Gasull i també a en Jesús Castro. Hola, què tal? Bona tarda als dos.
Bona tarda.
Bé, doncs seguirem parlant com està fent el grup de Justícia i Pau aquesta temporada
sobre el continent africà. Ens va introduir el tema a les darreres sessions.
En Jesús Castro va parlar una mica de forma global d'aquest continent
i avui tenim l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau,
per parlar una mica també del continent, sobre altres aspectes, potser més concrets, no, Angelina?
Sí, jo parlaré de la fam a la banya d'Àfrica.
Ostres, la fam a la banya d'Àfrica. Per què la banya d'Àfrica?
A veure, hi ha una raó molt important per aquesta elecció.
La raó és que és important difondre i visibilitzar que el canvi climàtic
que estem patint nosaltres afecta a diferents regions de l'Àfrica,
però amb unes conseqüències severes, amb uns grans estralls.
Hi ha en aquests moments 20 milions de persones que tenen una crisi humanitària i de fam,
i això és producte del canvi climàtic i que aquestes persones es troben a la banya d'Àfrica, no?
Val. Exactament, perquè estem parlant de la banya d'Àfrica,
potser hi ha alguns radioients que no ho acaben d'ubicar o no saben què és la banya d'Àfrica.
Ara vaig a explicar una mica quins territoris, quins països...
A veure, la banya d'Àfrica són els països més al·lès de l'Àfrica,
més a la part oriental.
És una península, és una península que toca el Mar d'Arabia i el Golf d'Eden.
És una gran regió, com quatre vegades Espanya, de dos milions de quilòmetres quadrats,
i està habitada per més de 130 milions d'habitants.
La formen, a veure, jo me centraré en els països que la formen,
que és Etiòpia, Somàlia, Eritrea i un petit, petit que es diu Djibouti.
Alguns tenen sortida al mar, com és Eritrea, Somàlia i Djibouti,
i Etiòpia és un país interior.
Aleshores, la part que li diuen de la banya d'Àfrica també se li diu la banya de Somàlia.
Alguns geògrafs també inclouen, diuen la gran banya d'Àfrica,
i també inclouen el nord de Quènia i Sudán del sud.
Aleshores, aquests països d'aquesta franja de territori,
que està situada entre el Tròpic de Càncer i l'Equador,
però tot i estar a prop de l'Equador, els terrenys són àrids o semiàrids.
Sí que hi ha regions que són més humides, amb més vegetació.
El que passa és que durant l'època dels monçons,
tots els vents que venen carregats d'humitat de l'Atlàntic, de l'Oest,
quan arriben a territoris com Somàlia, han perdut part de la humitat.
I d'aquests tres països ens trobem que tant a Eritrea com a Etiòpia plou més,
en canvi Somàlia és un país que en aquests moments pateix una greu sequera.
Llavors, la pluja és molt important en aquests territoris,
perquè la majoria viuen de l'agricultura i de la ramaderia.
I també cal remarcar que és una de les regions d'Àfrica
molt sacsejades per la inestabilitat política,
per guerres civils, per guerres amb els països del costat, no?
Vull dir, no són països ni demòcrates ni estables.
I, a veure, és una regió que sempre ha tingut molta sequera, inundacions,
però que ara s'han aguditzat més.
Cal remarcar que, a conseqüència del canvi climàtic,
en aquests moments tenen l'índex de desnutrició més elevat del món.
Sempre han tingut molts problemes, però com ara no.
Recordem que entre el 1982 i el 1992,
en aquests territoris, van morir dos milions de persones
a causa de la fam i de les guerres internes entre ells.
Déu-n'hi-do.
I has comentat diferents noms de països.
Hem parlat d'Eritrea, de Somàlia, Etiòpia, Djibouti...
Una mica, què és el que sabem d'aquests països?
Tenim trets, no?, que podríem parlar característics,
perquè sí que formen tots aquesta banya d'Àfrica,
però cadascun deu tenir les seves particularitats.
Sí.
Explicarem quatre trets, les característiques d'aquest país.
Començo per Etiòpia, que és el país més gran i el país més poblat.
Etiòpia és com dues vegades Espanya.
i hi viuen 118 milions de persones.
Després de Nigèria, és el segon país més poblat d'Àfrica.
Té una economia basada en l'agricultura i la ramaderia.
És un dels principals productors de cafè del món.
i l'exportació de cafè representa el 80% de les seves exportacions.
La majoria de la gent viu a zones rurals,
per això la pluja és important, perquè viuen de l'agricultura.
I a la ciutat només hi viu un 17%.
D'acord.
Hi ha dos trets curiosos, no?
Veure, al segle XIX, que la major part d'Àfrica va ser colonitzada
per les grans potències en aquell moment europees,
aquest és el país que no va ser colonitzat.
Ha mantingut sempre la seva independència,
quan se'l van repartir,
perquè els països d'Àfrica se'ls van repartir.
Per això tenen les fronteres rectes,
vull dir, no van respectar.
Clar, no respecten la geografia una mica, eh?
Són aquells talls que, dius, mare meva,
això sembla que hagi entallat un pastís.
Exacte.
I només va estar ocupat pels italians
de l'any 36 a l'any 39,
quan hi havia Mussolini,
els anys previs a la Segona Guerra Mundial.
Aleshores, també va ser la primera nació
amb adoptar el cristianisme com a religió oficial.
Hi ha moltes esglésies
que hi ha tota una ruta turística
per conèixer les primeres esglésies.
Aleshores, Eritrea inicialment
era un territori pertanyent a Etiòpia,
però va mantenir una guerra de 30 anys de guerra
fins que finalment va poder obtenir la independència.
Llavors, la pèrdua d'Eritrea va afectar
perquè Eritrea, l'estar al costat del mar d'Aràbia,
era una sortida, el mar Roig, perdó,
era la sortida que tenia per les exportacions.
han tingut diferents guerres entre musulmans i cristians
per l'ús dels recursos.
En aquests moments també té un conflicte armat
amb una regió al nord,
que es diu Tigrei,
que és una província del nord.
Ara estan en un stand-by,
però continua,
això ha comportat morts
i ha comportat desplaçaments de gent
a camps de refugiats.
Aleshores, el creixement econòmic
és molt desigual,
depèn de les regions.
L'edat d'esperança de vida
només és de 65 anys,
si la comparem amb nosaltres que arribem,
són 20 anys menys.
La renta per càpita és de 800 dòlars.
De 800 dòlars, eh?
Vull dir que...
Sí, poquíssim.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Això és el que sabem d'Etiòpia,
el que l'Angelina ens està comentant ara d'aquest país.
Si vols, passem al següent, Angelina.
Parlem de Somàlia, per exemple.
Somàlia, sí.
Mira, Somàlia és un dels països
més pobres del món,
dels més pobres de l'arranquing,
dels últims que tenen.
La renta per càpita
és de 446 dòlars.
Uf!
Sempre ha estat immersa
en guerres civils.
i, aleshores,
a partir del 1991,
el país es va fragmentar
en diferents regions,
les quals, aquestes regions,
estan governades
pels senyors de la guerra.
I entre regió i regió
mantenen guerres civils.
Aleshores,
el desenvolupament econòmic
i social de cada regió
depèn del senyor de la guerra.
En aquests moments,
encara hi ha conflictes armats.
llavors,
això ha suposat
unes pèrdues
de 300.000 persones
i un desplaçament
intern
de més d'un milió i mig
de somalís.
Això, vull dir,
a veure,
hi ha gent que es queda allà,
però hi ha molta gent
que agafa el camí
de migrar cap a Europa
per trobar una vida millor.
i viuen 17 milions
de persones.
La majoria són nòmades
i seminòmades
perquè el seu mitjà de vida
és l'agricultura
i la ramaderia.
Ells tenen,
tenien,
perquè en aquests moments
amb la sequera
se'ls hi ha mort,
moltíssims,
molts ramats,
de bobí,
de cabres,
de camells,
que exportaven
cap a Aràbia Saudita
i cap a Austràlia.
i l'agricultura
també és el principal
motor econòmic.
Exporta,
exporta
plàtan,
sucre
i sorgo.
I què és el sorgo?
La veritat és que no ho coneixia
i al moment en què em preparava
vaig haver de buscar-ho.
El sorgo és un cereal
típic d'algunes regions d'Àfrica
i Àsia
que viu en les zones àrides
i semiàrides
i que és la base
en molts pobles
de la seva alimentació.
Llavors,
Somàlia té molt poca
indústria,
no són països
que no estan industrialitzats
i la indústria que té
és derivada
de l'agricultura,
de productes agrícols.
Aleshores,
el curiós és que
Somàlia,
per la seva situació geogràfica,
té quatre estacions
climàtiques
i l'agricultura
i la ramaderia
estan al voltant
d'aquestes quatre regions
climàtiques.
Aleshores,
ens trobem que
del desembre
al març
és la primera
temporada
seca de l'any.
D'acord.
De l'abril al juny
ve l'època
de les pluges
i és quan
s'omplen
els pous
i creixen els cultius.
Tornem a entrar
en una època
de sequera
que és de juliol
a setembre,
que és la segona
temporada seca.
I després,
d'octubre,
desembre,
és la segona època
de les pluges.
Però que ara,
amb el canvi climàtic,
s'han alterat.
I les èpoques
de les pluges
són molt minces.
Molt minces.
Que potser en lloc
de durar dos o tres mesos
dura...
Poc i plou poc.
Clar.
Poc i plou poc.
Molt bé.
Això és el que també
ens parla l'Angelina
de Somàlia,
un altre país
que forma
aquesta banya d'Àfrica
i ens faltaria
parlar una mica
d'Eritrea, no?
Sí.
Eritrea,
que el 1993
es va independitzar
d'Etiopia.
És petit,
només té uns 100.000
quilòmetres quadrats.
És un país
com una dictadura,
podríem dir,
perquè els experts
en drets humans
ens diuen
que és un dels països
del món
on es respecten menys.
Potser té
un govern
més estable,
però a la vegada
és un govern
que controla
tots els mitjans
de comunicació.
No hi ha
llibertat
d'expressió.
Aleshores,
té...
La franja
costera
que dona
el mar
de Roig
és un
dels punts
més calents
del planeta
perquè a l'estiu
es pot arribar
a 50 graus
i al gener
a 32.
Aleshores,
igual que els altres
països,
té una agricultura,
una economia
basada
en l'agricultura
i la ramaderia
que dona
el 70%
de la població
treballa
amb el sector
primari
i que a la vegada
representa
un terç
de l'economia
del país.
És curiós
també
que hi hagi
tres llengües
oficials.
Hi ha l'anglès,
l'àrab
i el tigrenya,
però
que
Eritrea
l'ocupen
nou ènnies
amb la seva cultura
i la seva llengua.
Per tant,
hi ha múltiples
llengües
que podríem dir
locals.
De tots
tres
països
que he parlat,
aquest,
el tenir també potser
un govern més estable,
aquest últim
desení,
el PIB
ha crescut
molt
i ha crescut
molt
perquè
s'han explotat
els seus
jaciments
minerals,
perquè és molt
ric
amb or,
amb coure,
amb potassa,
amb plata.
El que passa
és que l'estan
explotant
companyies
australianes
i xineses.
També és un
país,
malgrat que
el seu PIB
està pujant,
és un país
pobre,
pobre.
l'índex
d'analfabetisme
és altíssim
i això
mimba
l'economia
perquè la gent
no té
preparació.
I després,
que l'esperança
de vida
encara és més baixa
que els altres,
és de 60
anys.
Ostres,
que poquet.
Molt bé,
doncs,
hem fet una mica
la presentació
d'aquests
tres països.
Angelina,
què et sembla
si parlem
una mica
també
de la situació
actual
en la que es troba
Àfrica,
la situació
de fam,
una mica
l'actualitat,
no?,
que algunes
organitzacions,
institucions
humanitàries
també ens fan
arribar notícies
d'aquests
territoris.
Mira,
durant la ONU
té una web
on emet
notícies
cada dia
de diferents
temes
dels continents,
vull dir que
és molt interessant
seguir-la
i llavors
des de principis
d'any
i des de l'any
passat
que a mida
que aquesta sequera
s'ha aguditzat
està fent
un degoteig
de notícies
de la situació
que es viu
a l'Àfrica,
no?
Però primer,
i penso que
és molt important
que tots
agafem
consciència
que el continent
africà
només emet
de dos
a un tres
per cent
les emissions
de gasos
a efecte
hivernacle,
però que en canvi
pateix les conseqüències
del canvi climàtic
d'una manera
exagerada
i això penso
que...
S'ha totalment
descompensat, eh?
Totalment
i que Europa
i els països
industrialitzats
ho hauria de tenir
en compte.
Són països,
imagina't,
un dos o un tres
per cent
només, eh?
I en canvi
pateix
unes conseqüències
que nosaltres
en aquests moments
no les tenim, no?
Llavors,
l'agència
meteorològica
de l'ONU
destaca
que aquests fenòmens
extrems
i el canvi climàtic
minen
la salut,
minen
el desenvolupament
socioeconòmic
i la seguretat
humana
de molts territoris
d'Àfrica, no?
I aleshores
no llegiré
totes les notícies
que n'he fet
ni n'han traient,
però només dir
que
el 6 d'abril
UNICEF
ens va informar
que perillava la vida
de 900.000
nens
a l'Àfrica Oriental
i Occidental.
L'Àfrica Oriental
és aquests països
que estem parlant.
El 8 d'abril
torna a sortir
una informació
que ens diu
que 15 milions
de persones
corren
fam severa,
el risc de fam severa
a la banya d'Àfrica, no?
Aquí
passo ja,
ne'n surt un altre
el 12,
el 19,
el 19 ja
ens informa
que hi ha 20 milions
de persones
a la banya d'Àfrica
que passaran
fam
per culpa
de la sequera,
eh?
I del Programa Mundial
d'Aliments
d'Ajuda
només han rebut
un 4%
de l'ajuda
sol·licitada, no?
Aleshores
torna a informar
el 16 de maig,
torna a informar
el 30 de maig,
el 7 de juny,
l'ONU
emet una informació
molt contundent
que ens diu
que si el món
no actua d'immediat
es produirà
una regarol
de morts infantils
per desnutrició.
En aquells moments,
el 7 de juny,
386.000
nens somalís
necessitaven
desesperadament
un tractament
per combatre
la desnutrició
aguda
i severa
i que
1.700.000
milions
d'infants
també necessitaven
ajuda.
Aleshores,
el 2 d'agost
van demanar
124 milions
de dòlars
dels quals
n'han rebut
molt poc.
Hi ha una notícia
positiva
però que es va acabar
aquí
que el 16 d'agost
va sortir
el primer
vaixell
carregat
de gra
d'Ucraïna
Ucraïna
sempre ho dic
Ucraïna
perquè Ucraïna
és el
graner
d'Europa
i té
unes reserves
que
Àfrica
les espera
amb candeletes
perquè podran
pal·liar
aquesta crisi
humanitària
i
les 23.000
tones
de gra
anaven
directament
cap a la banya
d'Àfrica
i la ONU
controlava
la sortida
d'aquests vaixells
que es va aturar
pel conflicte
de la guerra
llavors
el 16 de setembre
l'ONU informa
que Somàlia
es troba
a la vora
d'una gran crisi
i el 18 d'octubre
que acabo aquí
a veure
que és una notícia
contundent
ens diu
que Somàlia
cada minut
ingressa un nen
per rebre
tractament
de desnutrició
se'ls hi donen
aliments
via intravenosa
perquè tenen
la pitjor sequera
amb 40 anys
des de l'agost
hi ha 44.000 nens
ingressats
als hospitals
i aquests nens
amb problemes
de desnutrició
tenen 11 vegades
més possibilitats
probabilitats
de tenir malalties
com diarrees
i serampió
aleshores
UNICEF
que està allà
i que intenta ajudar
tot el que pot
explica
que hi ha mares
en aquesta situació
que caminen
dos o tres dies
per arribar
a un centre
mèdic
i poder ajudar
els seus fills
UNICEF
està portant
una tasca
de cercar
i de cercar
els llocs
més recòndics
i a la vegada
més perillosos
perquè tenen
problemes
de guerres
i terrorisme
pobles
pobles petitons
on hi ha nens
que pateixen
problemes
de desnutrició
però també
ens diu
que les guerres
i la inestabilitat
política
posen perill
el treball
de les organitzacions
humanitàries
ostres
Déu-n'hi-do
anar llegint
aquestes notícies
també
quins efectes
Angelina
ha tingut
el canvi climàtic
en aquesta crisi
Mira
els efectes
jo et faré
una enumeració
que tots els coneixem
doncs
en principi
les èpoques
de pluja
dels monçons
han estat
molt minces
després
que
aquesta severa
sequera severa
ha comportat
ha comportat
la mort
del bestiar
i que els cultius
no han
crescut
també
s'han acabat
el no ploure
les reserves
d'aigua potable
això
què ha comportat
desplaçaments
de la gent
cap a llocs
amb unes millors
condicions de vida
les dones
i els nens
han sigut
els més perjudicats
després
no han arribat
els fons
no han arribat
els fons
necessaris
per combatre
aquesta crisi
humanitària
que demanen
les ONGs
i la ONU
i el no arribar
i tampoc
han arribat
els vaixells
que estaven
esperats
com l'aigua
de maig
per poder
vaixells plens
de guerra
d'Ucraïna
per poder
pal·liar
aquesta crisi
també ha influït
també ha influït
com a tot el món
que hi ha hagut
una gran inflació
a causa
de les crisis energètiques
i de conseqüències
de la guerra
d'Ucraïna
una gran inflació
dels preus
dels aliments
llavors
imagina't
en uns països
tan pobres
però molta gent
no ha tingut
accés
als aliments
necessaris
després la inestabilitat
política
d'aquests països
i
a causa
d'aquesta
inestabilitat
hi ha molta
inseguretat
de poder arribar
a les zones
rurals
i poder ajudar
la gent
que la pateix
i també
que ells
tenen una economia
basada
en l'agricultura
i la ramaderia
Caram
per tant
Angelina
coneixent
aquestes coses
que ens estàs dient
aquests efectes
que ha tingut
el canvi climàtic
en aquestes zones
què és el que
hauríem de fer
una mica
com els deures
que hauríem
de tenir en compte
jo crec que
nosaltres
per ser membres
del primer món
i que sí
patim sequera
però en aquests moments
quan obrim
l'aixeta
tenim aigua
quan obrim la nevera
tenim menjar
quan tenim diners
és a dir
que la nostra situació
malgrat
la inflació
sigui al 7%
no té punt
de comparació
amb la situació
que es viu
en aquests països
aleshores
jo crec
que hi ha
unes decisions
importantíssimes
que són
a nivell
dels nostres
mandataris
i global
i després
unes altres decisions
que són
a nivell
personal
a nivell
de decisions
que prenem
nosaltres
no?
en principi
considero
importantíssim
i de primer ordre
visibilitzar
aquesta situació
i sensibilitzar
els països
del primer món
després
tenim el dret
el dret
i el deure
de reduir
les emissions
de gasos
d'efecte
invernacle
hem de posar
tots els recursos
a Europa
en aquests moments
la comunitat econòmica
europea
vaig sentir
l'altre dia
una notícia
que se'n faria càrrec
que surti
tot el gra
que hi ha
a Ucrània
i que arribi
a aquests països
per poder
pal·liar
la fam
no?
Després
el primer món
també té
el deure
i el deure
de
de crear
uns fons
econòmics
la cimera
veure
la cimera
d'Egipte
no ha servit
per gaire cosa
perquè
es crearan
uns fons
econòmics
la COP27
d'aquí uns quants anys
i ells ho necessiten
ara
perquè
les conseqüències
les pateixen
ara
i per tant
dins dels pressupostos
de cada país
hi hauria d'haver
una partida
per ajudar
en aquests països
perquè
les nostres decisions
perjudiquen
en aquestes persones
no?
Aleshores
aixecir
els mandataris
que prenguin
decisions encertades
per prevenir
els estrells
climàtics
i a la vegada
ser molt més
austers
amb
les despeses
perquè
no són
de solidaris
la cimera
que hi va haver
el COP27
crec que es dic
la majoria
van anar
en jets privats
només hi va haver
un mandatari
americà
nord-americà
que anés
amb un avió
d'una línia regular
i a més
van estar
en unes
hotels
amb
tot el luxe
i això
no pot ser
perquè així
no s'arreglaran
les coses
si no comencen ells
que són els que manen
que no són els que manen
llavors
han de prendre
unes decisions
més encertades
per
per
per
per
veure
més austeres
i evitar
tantes despeses
superflues
llavors
una altra partida
per què
necessitem
tanta
despesa
militar
vull dir
tots aquests diners
que s'haurien
es podrien
derivar
cap a projectes
per evitar
el canvi climàtic
i cap ajudes
i cap ajudes
en aquests països
i un altre
punt
molt important
s'haurien de potenciar
i en un país
com és
Catalunya
i Espanya
s'haurien de potenciar
l'ús
de les energies
netes
tenim moltes
hores de sol
i s'haurien de
potenciar
l'energia
solar
i l'energia
eòlica
ens queda temps
per un últim punt
Angelina
l'últim punt
és que
i a nivell individual
és agafar
consciència
que la nostra manera
de viure
i de prendre
les decisions
individuals
té uns efectes
molt negatius
que no en som
conscients
no en som
conscients
i que
empobreix
pobles
d'altres
indrets
molt llunyans
del món
i llavors
què vol dir
estimar la Terra
vol dir
que hem de canviar
els nostres hàbits
de vida
que hem de tenir
un paradigma
diferent
i que a la vegada
els hem de fer
més sostenibles
nosaltres
deia
un
economista
economista
valencià
ens ha dit
que
nosaltres
ens movem
pels desitjos
no per les necessitats
i és cert
vull dir
ens movem
gràcies a això
ho compro
vull anar
a aquest país
ho faig
poso tres quartos
de bany
a casa
tinc
i clar
en aquesta situació
el benestar
no és tenir
moltes coses
sinó
és tenir
el necessari
i
aquestes decisions
individuals
si jo
m'aproposo
sempre que pugui
agafar
el transport públic
i que el cotxe
meu
el faci
només servir
en situacions
que el necessito
doncs aquestes
petites decisions
que les prenc
el meu veí
o l'altre veí
el meu amic
la meva família
són petites decisions
però cada vegada
que agafem el cotxe
amatem
no?
clar
doncs
bueno
voldria dir això
no?
que nosaltres també som
culpables
del que està passant
a l'Àfrica
no?
i que hem de ser
molt més
responsables
vull dir
aquesta falera
en tenir
molta roba
quan la indústria textil
és una de les indústries
que contamina més
doncs
potser a la millor
quan mirem l'armari
i actuem
d'una manera racional
i pensem
amb els altres
potser no necessitarem
tantes coses
no?
Angelina
ho hem de deixar aquí
perquè se'ns acaba
absolutament
el temps
i els minuts
res més
moltíssimes gràcies
per haver vingut
un dia més
una altra sessió
aquí a Veus de la Parròquia
i esperem
a la propera
que vingueu també
un altre cop
Justícia i Pau
moltes gràcies a tu
vinga
que vagi bé
adeu
adeu
a la propera
Un programa per a arqueòlegs
de la música moderna
cada week
cada semana
Each week
are
each week
nimmt
un