A l'escolta, a l'àdio d'escolta, a l'àdio d'escolta, 98.5.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Músiques sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons.
Una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio d'Esverb, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gauzats.
Meneu gauzats.
Meneu gauzats.
Bona tarda uïdores i uïdors de Ràdio d'Esvern.
Amb vosaltres, veus de la parròquia.
Avui, l'espai Paraula Viscuda.
Espai que porta a terme el grup Nostra Dona, membre del col·lectiu de dones en l'Església.
I és conduït per mi mateixa, Montserrat Giró.
El mes d'abril, coincidint amb l'amor-resurrecció del papa francès,
la conversa es va esdevenir sobre el seu papat.
Compromisos i carismes i també del sinó de dels bisbes i la participació laical.
Avui, dimecres 4 de juny, dialogarem amb Jesús García Valera.
Jesús, benvingut. Gràcies per ser aquí.
Gràcies, Montser, per invitar-me. Gràcies.
És veí de Sant Just, forma part del grup de Justícia i Pau.
De la seva veu i raonaments en sou coneixedors perquè participa en el programa La Finestra de Justícia i Pau.
És membre del Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Just i representant de la mateixa el Consell Arxiprestal del Bisbat de Sant Feliu.
I és des d'aquest vessant que parlarem amb ell.
Una església sinodal i l'any del jubileu 2025 cridats a ser testimonis d'esperança.
Jesús, creus que el sinoder i el jubileu són un llegat del papa Francesc per continuar aquesta església viva?
Sí, Montser, sí. La veritat és que, si parlem concretament, per exemple, de la sinodalitat,
aquesta sinodalitat ens ha permès entendre que podem pensar i articular les nostres pròpies idees en una església
que, potser abans, no tenia tan desenvolupat, potser, aquesta escolta dels laics.
I aquesta pròpia convocatòria de la sinodalitat ens ha ajudat, d'alguna manera, a sanar aquestes relacions
que, potser, estaven una mica danyades, no?
Ens ha ajudat a conèixer-nos millor i ens ha ajudat, també, a escoltar-nos millor.
Mira, jo, si vols, el que puc fer, des del que és una mica de tot, perquè moltes veus pregunten,
bueno, i quin és el resum de tot aquest procés sinodal, no?, que va començar, doncs, ja fa anys,
que va començar el papa Francesc, doncs, on estem ara?
Quin és el resum que podem fer de la situació en què estem, no?
Perquè, com a representant al Consell Arxiprestal, quin ha sigut el discerniment i aportacions de la comunitat de Sant Jós?
Bueno, quan es van demanar la nostra participació, cadascuna de les, en aquest cas, de les parròquies del Arxiprestat del Llobregat,
doncs, van fer, doncs, a través de diferents grups en cada parròquia, van fer un recull d'aquelles qüestions
en què creien que devia avançar, doncs, la Iglesia en aquest caminar junts, en aquesta sinodalitat, no?
Aquesta participació es va, doncs, diferents grups, no?, es va refundar en un únic document per part de la parròquia,
per part nostra, diguéssim, i això es va enviar a l'Arxiprestat.
L'Arxiprestat va recollir dels diferents parròquies, el bisbat va recollir de diferents archiprestats
i això es va enviar a la Conferència Episcopal Espanyola, no?, i això es va fer arribar a Roma.
Això vol dir que, d'alguna manera, totes aquestes inquietuds que, des de la base de cadascuna de les persones
de les parròquies s'havia plasmat en aquests documents, diguéssim, que és el que va arribar
a aquest sino, d'aquestes reunions del sino que es van celebrar a Roma i que devien ser la base
sobre la que desenvolupar, doncs, aquestes noves conclusions o resums o activitats a programar, diguéssim,
dins de l'Església, no?
O sigui que podríem dir que la veu dels laics és la primera vegada que arriba a Roma
en tot el conjunt, diguéssim, mundial, per dir-ho d'alguna manera.
Jo penso que sí, que va ser el papa francès el que, d'una manera molt valenta i molt decidida,
va començar a preguntar a la gent què és el que, des del seu punt de vista, havien de fer
per posar-se en aquesta sortida, no?, que ens demana la sinodalitat, no?, en aquesta conversa
entre tota la comunitat, que és molt àmplia i que, malauradament, potser no s'havia escoltat
clarament abans d'això, no?
Perquè el fet d'aquell, doncs, fer unes preguntes, o sigui, a tota l'Església,
la seva intenció era aquest tombar la piràmide, no?
O sigui, fer una cosa transversal, que les coses no sortissin només de dalt,
sinó que les persones que som Església, que som batejats,
tinguéssim veu, no?
Sí, clarament va per aquí, no?, perquè és veritat que hi ha molta desafecció
per part de, del que es podria dir la societat, en general,
respecte a lo que és la participació en l'Església, no?,
i el que es vol és tenir més veus dintre de l'Església
que puguin aportar molts punts de vista, que avui en dia,
doncs, no estaven sent recollits, no?
Vull dir, tenir una participació més gran
de tota aquesta societat,
que d'aquests signes d'aquest temps,
que potser no estaven sent escoltats d'una manera clara,
i, per tant, no estaven, diguéssim,
ser un valor perquè aquesta Església s'adaptés
a aquests signes del temps que sempre és necessari fer adaptació, no?
Les societats canvien i l'Església potser no havia canviat tant, no?
Molt bé, sí, sí, és molt important.
Mira, jo si puc fer, si vols, una mica d'aquesta pregunta que dèiem abans,
del resum que fins a on han arribat, no?,
en aquestes reunions que han tingut en Roma,
a partir de tota aquesta cadena d'informacions que han tingut d'arribar,
doncs, des del mateix, s'he prestat, no?, en aquest cas,
en una reunió que no van tenir el mes passat,
ens van donar un document,
per tant, no és una cosa que sigui personal,
sinó que d'alguna manera està contrastat, no?,
doncs, una mica, el resum final, la situació actual
de lo que és el sínode, no?
I el que ens diu aquest document,
és un document que ens diu que és un document final
de la segona sessió del sínode dels bisbes,
que es va celebrar, doncs, fa uns mesos,
i ens diu que, bé, ens parla que la sinodalitat
no és només una forma de fer,
sinó que és una expressió,
és una expressió fonamental de lo que és la identitat de l'Església, no?,
i està basada, com ja coneixem,
en tres aspectes, que és la comunió,
la participació i la missió, no?,
i aquí, com a punts, diguéssim,
molt importants dintre d'aquest procés,
es parla de cinc punts, val?,
si vols, es poden comentar,
que crec que reflexen una mica el camí que hem de continuar fent
dintre d'aquesta sinodalitat, no?
El primer d'ells és,
el punt número un seria el cor de la sinodalitat,
una església en camí.
Ens presenten com que la sinodalitat és una experiència de conversió,
tant personal com comunitària, no?,
i que això implica escoltar-se mútuament
i fer un discerniment constant entre tots nosaltres, no?,
i diuen que, per exemple,
la imatge del matí de Pasqua simbolitza aquest camí,
és un procés de transformació, val?,
on l'Església, com a poble de Déu,
és convidada a viure amb esperança i confiança, no?
També diu aquest document que hi ha diferents velocitats, no?,
en com es desenvolupa aquest sínode, no?,
aquesta implementació del sínode.
Diu que hi ha moltes comunitats
que ja han començat a viure aquesta sinodalitat,
però el document, aquest resum,
el resum d'aquest sínode, d'aquesta sessió,
doncs diu que destaca la necessitat d'aprofundir més
i també que s'han de superar certes reticències,
certes resistències a integrar plenament
aquesta sinodalitat en el que és la vida eclesial, no?
Aquest seria el primer punt.
El segon punt ens parla d'un processus de discerniment
i de pressa de decisions, no?
Hem de pensar i hem de prendre decisions
respecte a aquest nou camí que tenim, no?
I per a fer aquest punt ens diu
que hem de tenir en compte tres aspectes molt importants.
El primer seria l'escolta activa,
on tots els membres de l'Església han de ser escoltats
i especialment aquells que el papa francès més estimava,
que eren els més desfavorits, no?
Després ens parla d'una transparència,
en aquest cas de la governança eclesial, molt necessària,
és un dels aspectes reals o no,
que causen molta desafecció.
Per tant, el papa ens està demanant,
i aquest document ho reflecteix,
transparència en la governança eclesial.
I després també ens demana una cooperació entre l'autoritat,
una cooperació entre l'autoritat i el poble de Déu.
O sigui, una cooperació en tot l'Església,
en tots els conforments, aquesta comunitat, no?
i ens diu que aquest lideratge, d'alguna manera,
està basada en el servei i no tant en el poder.
Són coses molt interessants.
Després, el tercer punt ens està dient
la missió de l'Església,
que és un món, en un món que està canviant,
aquesta adaptació que ha d'haver-hi
entre el món actual i l'Església,
doncs és necessària.
I basada també en diferents punts,
ens diu que aquest document diu
que l'Església ha de ser una Església acollidora.
Ha d'obrir espais per a aquells
que s'han allunyat de l'Església
o que busquen un sentit de transcendència
de les seves vides
i que potser ara no troben
i que l'Església ha de ser capaç
de donar acollida a aquesta búsqueda de sentit
de moltes persones.
Després ens parla també
que l'evangelització ha de ser adaptada
als temps actuals.
Ens hem de situar en el món actual
i trobar formes i llenguatges actualitzats
per comunicar allò que és important,
que és l'evangeli.
I després ens demana també
que l'Església tingui més presència a la societat,
no quedar-se dintre,
no tancar-se cap a dintre,
que és el primer que el papa ens va dir,
que volia una Iglesia en sortida,
doncs aquesta sortida
s'ha d'haver-hi reflectida
en una presència dintre de la societat
i l'Església ha de tenir molta més presència
en molts àmbits socials, culturals,
doncs de la societat actual.
Clar, perquè aquí entraríem
en aquesta...
en aquesta...
està la societat
amb tot el que és la doctrina social de l'Església.
Sí.
el feu un servei a la societat
on es viu.
Clar, clar.
Sembla que hi ha un...
que està molt deslligada, no?
O almenys,
no sé si és sota el meu punt de vista
o jo crec que és general,
i hi ha una falta de connexió, no?
en moltes capes de la societat,
molta desconexió
amb el que és l'Església.
Sembla que no estiguem...
que no estiguem...
visquem en el mateix temps, no?
I això potser,
doncs,
crec que aquest obrir-se a la societat
crec que és molt necessari
per poder explicar també
moltes coses
que es fan molt bé
dintre de l'Església
i que potser
no són tan conegudes
o que potser també
doncs té més transcendència
quan alguna cosa
que no és tan bo
ocorreix
i es fa present
i això sí que se li dona
molta importància
i a lo que fem bé
doncs no es dona més importància, no?
És potser
estar en un pla més natural
dintre del que seria
la societat, no?
No veure l'Església
com a alguna cosa llunyà
que està allà
i que hi ha uns quants
que creuen en això
i que a mi no m'afecta per res
i que no té res a veure amb mi, no?
Vull dir que...
Diríem que aquest caminar junts
la sinodalitat
que és aquest caminar junts
ens ha de portar a que, com a batejats
que som, ens creiem més
que formem part de l'Església
perquè em sembla que el bautisme
el situem en un pla
però no hi ha aquesta consciència
que el fet de ser batejats
formem part tots de l'Església
i tots tenim els mateixos drets
i hi ha una corresponsabilitat també
en aquest actuar
a dintre i fora de l'Església
Clar, jo diria que en aquest cas
el primer és
un com a adult
ha de sentir
aquest sentiment d'estar batejat
i què significa això, no?
perquè el propi fet d'estar batejats
ja ens porta, ja ens posa en un pla
de molt l'apropament, no?
Però un ho ha d'interioritzar, diguéssim
en la seva vida normal, no?
en el seu desenvolupament diari, no?
Aquest sentiment d'estar batejat
i el que significa, jo crec que és
és el primer punt
per iniciar aquest trobament, no?
dintre d'una comunitat
que hauria de ser com més natural
formar part, no?
Sí
Sí, mira, jo també després
per completar, diguéssim
d'alguna manera que resum
també hi ha dos punts molt importants
que es parla
i el punt número 4
ens parla de
ja de més proximitat
ens parla del paper de les parròquies
dintre, el paper de la parròquia
en la senyorialitat, no?
està baixant ja una mica el nivell
i a nivell pràctic que podem fer
dintre de la parròquia
i diu que és un paper fonamental
en aquest camí sinodal
ens diu que és un espai
de privilegi
per tenir unes relacions
properes a la gent
per tenir una acollida
una acollida
a aquestes persones
a tota la comunitat
i una mica també
per el discerniment
i dintre del que ens demanen
dintre d'aquest
aspecte
dintre del que és
el punt de la parròquia
ens demanen
diverses coses
quatre coses en concret
ens diuen que
que hem de repensar
la configuració
de la pròpia parròquia
que d'alguna manera
la parròquia
ha de tenir en compte
parla de mobilitat
i parla de
diferents sensibilitats espirituals
que d'alguna manera
la parròquia s'ha de construir
en base a tota aquesta
aquesta diversitat
parla justament després
en el segon punt
també ens parla
de diversitat
i d'inclusió
les parròquies
són comunitats
com ho sabem
molt diverses
formades per persones
de diferents edats
diferents professions
diferents orígens
diferents sensibilitats
espirituals
i això
això ha d'estar
tot dintre
d'una pastoral
que sigui flexible
i que sigui oberta
per donar resposta
a totes aquestes necessitats
crec que és un punt
molt rellevant
després
ens parla també
de la comunitat
de proximitat
vull dir que
és veritat
que diu
que hi ha
petites comunitats
que potser
aquest procés
sinodal
és més fàcil
perquè
si és una comunitat
petita
i està molt clar
que el que s'ha de fer
és potser més fàcil
fer tot aquest camí
però bé
això
cada comunitat
és diferent
i cada comunitat
ho ha d'adaptar
segons les seves necessitats
i després també
ens parla
de missió
i compromís social
i torna a dir
la parròquia
no ha d'estar
centrada
només en si mateixa
sinó que
ha d'orientar-se
cap a la missió
ajudant
a moltes persones
en el seu creixement espiritual
i en el seu compromís
social
i està present
en la cultura
i en la política
i el cinquè punt
ens parla també
de reptes
i de camins a seguir
i ens diu
que
en aquest document
identifiquen
tres
tres
tres punts
importants
primer és
la diversitat
d'interpretacions
diu
que és clar
cada realitat
eclesial
té característiques
pròpies
això és
les persones
que formen
aquesta comunitat
tenen unes característiques
que són pròpies
d'ella
i potser no són
replicables
en una altra comunitat
i per tant
també el que diu
és que hem d'adaptar
aquesta sinodalitat
a aquest context
el context
és el que
moltes vegades
explica moltes coses
sense entendre el context
no pots explicar
certes coses
en aquest context
és en el que hem d'introduir
aquest tema
aquest sentit
de sinodalitat
i adaptar-lo
segons
aquest context
i després també
ens parla
d'un tema
que és molt important
que jo crec
que és molt important
i jo li dóna
molta importància
que parla
de la formació
de tota la comunitat
estem parlant
que necessitem
un discerniment
molt clar
respecte
de la realitat
que tenim
però
aquest discerniment
no el podem tenir
o no el podem fer
sinó tenint
una formació
darrere
per molt que
ens
fem un grup
i ens sentem
en totes les condicions
pròpies
perquè
l'Espíritu Sant
ens il·lumini
si darrere
no hi ha alguna cosa
que es pot
concretar
una formació
que ens permet
concretar
aquest
sentit
de
de l'Espíritu Sant
no podem esperar
que l'Espíritu Sant
escrigui
el que hem de fer
per tant
aquesta formació
jo crec que és
una formació
molt necessària
i molt important
tant a nivell
d'eclacial
com a nivell
de
de la ex
dintre de la parròquia
jo crec que és molt necessària
i crec que
és una formació
molt oberta
a pensar
oberta
a diferents formes
de pensar
dintre de l'Església
penso que
això és la flexibilitat
que deies abans
doncs
oberta
aquesta manera
de pensar
però també
aquesta formació
o sigui
quan diem formació
de vegades
ens ve a la cap
una mica
el que és acadèmic
no?
o sigui
de
xerrades
que on escolta
però
o bé
anar
amb alguns
grups
de treball
però
jo crec que
una de les coses
més importants
i penso que tu
també estaràs d'acord
és que
l'Evangeli
sigui
no una cosa
només
comunicada
amb la homilia
sinó que sigui
preparada
i viscuda
per als lais
que vulguin
en la mateixa
celebració
perquè
doncs
el que escoltem
és molt important
però
aquelles coses
que escoltem
no
arriben
tant a fons
com aquelles
que treballem
individualment
i en grup
sí, sí
aquí
estic completament
d'acord
que
si
prenent l'Evangeli
com a referència
i és clar
que l'endependent
així
no és tan fàcil
moltes vegades
no passar
superficialment
per la lectura
que fem
crec que
l'aprofundir
el que realment
vol dir
moltes vegades
si fem una lectura
molt ràpida
no acabem de veure
perquè
està escrit
d'una manera
que
s'ha d'estudiar
que s'ha d'entendre
el que està
allà escrit
i s'ha de
veure
què em diu
a mi
exacte
i per això
jo crec que
això formaria
part de la formació
però també
altres tipus
de formació
que ens ajudin
a entendre
què és realment
el que s'està dient allà
perquè
jo crec que
la clau
resideix
en entendre bé
què és el que
s'estan dient
i fer una lectura
pausada
una lectura
molt
acurada
ho hem vist
ara per exemple
en aquests
tres moments
d'aquest any
que hem fet
en aquests tres moments
que teníem
de
diguéssim
de l'objectiu
de ser sara
d'aquest any
hem vist
com
cadascun
d'aquests moments
tenia un evangeli
que
tenia més profunditat
del que realment
a primera vista
podia ser
vull dir
que
s'havia
de buscar més
què volia dir
tot allò
vull dir
hi ha moltes
paraules
moltes frases
que t'indiques
moltes coses
que si no
les
si no es comparteixen
si no
no es fa una lectura
conjunta
si no es té formació
per interpretar-les
doncs costa una mica
crec que això
és fonamental
per poder
entendre millor
tot el que és
aquest camí
també sinodal
sí
perquè
si l'evangeli
ens el fem nostre
és aquesta bona notícia
que ens ha arribat
i que la projectem
com a cristians
allà on estiguem
no amb les paraules
de l'evangeli
sinó amb els fets
perquè al final
és la base de tot
vull dir
pot haver-hi diferents
formes d'interpretar-los
persones davant
però al final
la font
la font original
està allà
i allà
és el que hem d'entendre
que és el que ens està manant
i el que ens està dient
aquests materials
per exemple
que ens han arribat
ens han ensenyat
una manera
de treballar en grup
i aquest treball en grup
és aplicable
també
amb aquest coneixement
de l'evangeli
aquesta metodologia
perquè és deixar parlar
escoltar
i llavors
cada un pugui dir la seva
i aquest que cada un digui la seva
això és el que ens enriqueix
perquè és
el veure i el viure
de cada persona
i sobretot
la metodologia
que han posat
que evidentment
ha anat molt bé
és el que jo
per exemple
deia al principi
que aquest camí
aquest camí del sinó
ens ha ajudat
a escoltar-nos
escoltar-nos
perquè
hem de tenir
una escolta
sobretot hem d'escoltar molt
entendre molt bé
el que l'altre vol dir
fer-lo nostre
d'alguna manera
i entre tots
arribar
aquesta
aquesta
aquesta recollida
diguéssim
de tothom
que sigui realment
la proposta
que es fa present
i jo crec que
això també
ens ajuda molt
a coneixer-nos millor
a fer comunitat
a fer comunitat
el sinó
de continua
vull dir que
ens donava aquí
algunes petites conclusions
ens deia que
hem de posar
l'esperit al centre
hem de tenir
un sentit
d'unitat
d'acollida
i de servei
hem de tenir
aquest caminar junts
tenir diferents veus
amb un signe
dialogant
i entendre
aquest signe
del temps
i també tenim
diguéssim
aquesta
bona nova
en el sentit
que
aquest camí
continua
el papa
actual
continua
per aquest camí
jo penso
que
aquesta
manera
de fer
el síndode
i després
el jubileu
s'obre un camí
que podem
o sigui
anar treballant
i anar interpretant
i posant-nos
el cord
i el cap
el que
és
el camí
de la vida
no?
Jesús
et dono les gràcies
per la teva
participació
en el programa
també
o sigui
aquest programa
es tornarà a repetir
el dissabte
dos quarts de dotze
i
bueno
qualsevol persona
que es vulgui
adreçar a nosaltres
pot
la parròquia
podem estar
i en podem parlar
perquè
és un camí
que comença
el papa
Francesc
és aquest llegat
que ens ha deixat
que és una forma
de treballar
diferent
a les comunitats
i comunitat
vol dir
posar-ho en comú
totalment d'acord
Montse
gràcies
per invitar-me
i per poder compartir
algunes reflexions
en el vostre programa
gràcies
gràcies a tot Jesús
i gràcies
al Carles
i a tots els oïdors
i oïdores
fins a la propera
i aquesta propera
ja serà
el setembre que ve
gràcies
per escoltar-nos
una abraçada
assombria
ejecta-nos
Terimbre que ve
a les cotxes
ràbio que ve
però
emocer-me
Butter
Bona nit