Deus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra.
Deus de la parròquia
i nosaltres, per última ocasió ja en aquest curs del 2021-2022,
per presentar la documentació que en Francesc Arnaiz,
que és responsable de comunicació i sensibilització
de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat,
va exposar a la sala Girivert Cònsul de Can Ginestà
el dia 13 de maig.
Tot parteix d'una reflexió que és aquesta.
haver de deixar a casa teva perquè la teva vida corre perill
es converteix en un drama humanitari,
no només per als refugiats ucraïnesos,
sinó per tots els milions de persones desplaçades del planeta.
la crisi de la Covid havia deixat una societat fràgil
que ha patit un nou sotrac en l'actual conflicte a Ucraïna.
i sobre això us deuixem amb les millors frases
de Francesc Arnaiz.
Bé a tots, us he posat la definició de refugiar,
perquè la definició de refugiar ha anat canviant amb el temps.
El refugiar a esta guerra és un refugit que es va posar uns anys després.
doncs és una persona que es troba fora del seu país
de nacionalitat o de residència habitual,
que no pot o no vol tornar-hi
perquè té per la seva integritat física,
ja sigui perquè té temors fondats de ser objecte
de persecució per motius d'ètnia, de raça, de religió,
de sexe, orientació sexual, nacionalitat,
opinions polítiques o pertinença a determinat grup social,
ja sigui perquè vol evitar les conseqüències d'un conflicte armà
o d'una situació de violència permanent,
la violació dels drets humans
o els efectes d'un desastre natural humà.
Com veieu, una persona refugiada pot tenir molts motius
per deixar la seva casa o el seu país.
I els de la guerra i els drets i tal
es van afegir al cap d'uns anys,
ara no sé exactament en quin moment,
però no estaven en la definició inicial de refugiar.
Per tant, com veiem, potser d'aquí uns anys
si la llegim hi haurà altres causes
per a què una persona ha d'abandonar la casa seva.
Començo a explicar-vos la resposta i com va anar.
Suposo que quan va ser el conflicte ens va enganxar a tots,
com que no acabàvem de creure que això passaria,
però va passar.
Aleshores, us explico la resposta de Càritas espanyola
perquè crec que la majoria de vosaltres sou voluntàries i voluntaris de Càritas,
o si no coneixeu Càritas,
la manera de treballar Càritas amb la cooperació internacional
no som una entitat de les llaves,
però no som eminentment de cooperació internacional,
com potser sí que us seríem a mans unides.
Nosaltres, la cooperació internacional, com la fem?
La fem a través de les Càritas urcals.
El fet de ser església és una potencialitat que ens dona,
que a tot arreu hi ha comunitats, hi ha parròquies,
i segurament hi ha grups de Càritas,
i el que es fa sempre des de Càritas
és actuar donant suport a les Càritas urcals.
Per tant, com a Càritas Sant Feliu,
el primer que vam fer va ser crear un comunitè de crisi,
amb el Bisbat, conjuntament parlant amb el Bisbat,
i el que vam decidir és que ens uníem a la resposta de Càritas,
que el que feia és a través de Càritas Internacional
donar la resposta a través de les Càritas locals,
de les Càritas que hi havia allà.
Per tant, què va fer Càritas?
Va ser obrir un projecte d'emergència,
d'emergència humanitària,
que si entreu mai a la web de Càritas Espanyola
veureu que n'hi ha altres,
no només la d'Ucraïna, sinó que n'hi ha altres.
Però es va obrir aquesta.
A hores d'ara, o en dades de la setmana passada,
Càritas Espanyola ja ha mobilitzat una partida
de 3,1 milions d'euros
per atendre aquesta emergència humanitària,
que s'han donat directament a la Càritas d'Ucraïna,
que és la que està en guerra.
A la Càritas d'Ucraïna hi ha la Càritas espès,
perquè hi ha com dues Càritas actuant en el territori,
el grito grec i la despesa del grito llatí.
Per altra banda, també s'han assignat 700.000 euros
a les Càritas dels països dinítrofes,
com són Romania, Moldàvia i Polònia,
que també han rebut aquest flux de persones refugiades.
com a Càritas d'Ucraïna a Sant Feliu,
de totes aquestes campanyes que s'han anat fent
i que ho ha vehiculat a través de Càritas,
s'han transferit ja 40.000 euros a Càritas Espanyola,
que estan dintre d'aquest paquet
els 3 milions d'euros que s'han enviat.
i la resta de donatius que hi ha hagut després,
el que s'està fent és esperar
si hi ha una demanda de Càritas internacional
o de Càritas espanyola
de seguir fent enviaments de diners,
o bé per atendre les persones refugiades aquí,
que veiem que també acabaran arribar,
bueno, estan aquí ja perquè acabarem intervenint Càritas.
Això us ho explico després.
Us explico la resposta de...
Bueno, suposo que no ho llegireu,
per tant us ho llegeixo, eh?
El que ha fet Càritas d'Ucraïna,
des d'un començament,
la resposta de Càritas d'Ucraïna va ser
prioritzar i satisfer les necessitats bàsiques
de la població més vulnerable.
Penseu que les persones que van poder fugir d'Ucraïna
i les persones refugiades
eren aquelles persones que tenien els mitjans
per poder sortir del país,
o bé econòmics,
o perquè tenien algun familiar,
coneguts en algun país i podien marxar.
Amb la qual cosa, si mirem al revés,
les persones que es van quedar
són aquelles persones amb menys possibilitats
i més vulnerables.
Per tant, la primera resposta va ser
cobrir les necessitats bàsiques
d'aquestes persones més vulnerables.
Fer un servit prioritari també
d'allotjament de portestada.
Això en un inici era una cosa,
però quan els bombardejos van començar
a ser més intensius en totes les parts del país,
hi havia persones que havien de fugir
de la seva ciutat i n'altres.
Per tant, també calia poder buscar
allotjaments per a aquestes persones.
Menjar, accés a medicines,
recuperació dels habitatges
quan havia passat el conflicte,
cosa que potser ara això ja està passant menys,
perquè està el país cada cop més destruït.
Informació sobre rutes d'evacuació, etc.
Penseu que la informació que tenim aquí
no és la informació que puguin tenir
les persones que estan en la Ucaïna
i sabeu que els corredors humanitaris
han funcionat a vegades, a vegades no.
Per tant, Càritas ha estat
com un dels punts d'informació,
una informació bastant fida digna
per a les persones que volien fugir.
A l'oest del país,
ara això és una cosa
que s'ha obert un petit centre
on es volen acollir les persones
amb perfils més vulnerables,
gent gran,
gent amb discapacitats, etc.
i que puguin estar més temps,
no un ajutjament de cortaçada
fins que marxin cap a la frontera o el que sigui,
sinó que ja, pensant que es quedaran allà,
diu aquí fins a sis mesos.
D'acord?
Però com us deia,
no només a Càritas Ucraïna,
que actuen a dintre mateix del país,
sinó que els següents Càritas
que han rebut
l'arribada dels refugiats
són les Càritas veïnes,
les que us deia avant,
Romania, Polonia i Mondàvia.
Penseu que les persones,
quan surten d'Ucraïna,
les que tenien altres possibilitats
han anat sortint,
però hi ha un napa important de les persones
que s'han volgut quedar en aquests països
i a prop de la frontera,
amb aquesta esperança
que tan aviat com acabi el conflicte,
puguin tornar a casa seva.
amb la qual cosa
han reduït un flux molt gran
de persones immigrants.
Nosaltres ho tenim uns,
com a Càritas Catalunya,
que també ens hem articular
com una mena de comitè i de llocs de treball
per poder fer front,
de manera conjunta,
les 10 Càritas Ucraïnes de Catalunya,
a aquesta situació,
van anar uns companys de Girona
que es van poder desplaçar fins a Polonia.
Jo el que us posaré ara,
perquè veieu la feina que fa,
uns vídeos voluntàries
d'aquestes Càritas de Polonia
i de punts diferents.
Aquesta és la...
la que us posaré ara,
és una estació de trens dels refugiats,
o sigui, és una de les sortides,
a través de trens,
a l'estació de Seny.
Vau veureu que hi ha una mica de...
No, perdó.
Aquest primer vídeo el passarem
perquè és un genèric de Càritas de Polonia,
però amb que les voluntàries
ho expliquen després,
no cal veureu dues vegades,
us posaré directament.
L'estació de Seny,
que està al sud-est,
està a uns 15 quilòmetres d'Ucraïna
i és un dels principals punts d'entrada
de les persones refugiades
que van, en aquest cas,
cap a Polonia.
Aquesta noia és la Michelle,
és voluntària de Càritas
i, bueno, aquí,
el que posa aquí que fan,
també com que vau ho explica ella,
ahir,
aviam,
per posar el play ho hauré de fer des d'aquí.
I try to make people feel comfortable
to take them inside,
give them what meals,
give them what do they eat,
coffee, tea,
ask them do they want to sleep
or just what do they want,
give them blankets, whatever.
sometimes the trains are late
so we just have to wait for the people
but when they come,
there's like a lot of them
so we just have to take care of them.
Mothers and children
we put in the rooms for mothers and children
so they can sleep
or sometimes clothes
or just, you know,
medical stuff.
and we give them blankets
and, you know,
mattresses so they can sleep.
And most time is like two days
because they can't sleep more
because you have to take new people
but mostly common is like this,
they sleep for one night
and then the next day can train
and they go to East Europe
or to the big cities in Poland.
Heu vist que diu
no podem estar més de dos dies
perquè hem d'agafar gent nova.
Com a dades,
que us dic per si
crec que són,
reflexen bastant
quina és la realitat,
des del moment
que va començar el conflicte
fins ara
la Caritas d'Ucraïna,
no Colònia,
sinó la Caritas d'Ucraïna
ha atès
més de 600.000 persones.
Amb tot això
que us explicava abans
d'aquestes necessitats i tal.
També un indicador
és que el 64%
d'aquestes persones
són dones.
Com sabeu,
els homes
per llei o fabricació
han hagut de
quedar-se a combatre
i, per tant,
les persones que han fugit
han estat les dones.
També,
a l'hora de les persones refugiades
que estem rebent aquí,
també és veritat
que arriben sobretot mares
amb fills
o dones soles,
o famílies
però
això.
Hi ha 10 milions
i mig de persones
desplaçades ja
forçosament
a dintre d'Ucrània.
10 milions i mig
vol dir tant
les persones
que s'han desplaçat
internament,
és a dir,
des de les ciutats
quan hi ha hagut més conflicte
o han estat
devastades
a altres punts d'Ucraïna
i les persones
també
que han sortit
del país
i han marxat
cap a altres països.
En total
ja porten
uns 10 milions i mig
de persones
desplaçades.
I també
Caritas Ucraïna
que treballa conjuntament
amb el
poder local
i amb altres ONGs
perquè és a dir,
bé,
que no només
està Caritas
actuant
en el terreny,
sinó que hi ha altres ONGs,
ja calculen que uns 24 milions
de persones
d'Ucraïna
necessiten
ajuda humanitària.
Per tant,
Caritas Ucraïna
de quina
siguin
s'ha de bé.
N'hi ha dues.
De la línica catòlica,
de la línica catòlica,
de la línica catòlica...
N'hi ha dues.
Us ho posava en la diapositiva d'abans.
La Caritas d'Ucraïna
és el ritus
grec-cret
i la Caritas espés
és llení.
Les dues són catòlices.
Les dues són catòlices.
Les dues són catòlices.
Espera.
Es que els porten un 100 gris
i us ha d'haver millorat.
Les dues són catòlices
però hi ha dues vitus.
Un és natiu
i l'altre
és oriental.
Sí,
a les dades
que les tinc donant
és a les dues.
Com a Caritas
no és que hi hagi
dues funcionant,
sinó que
hi ha
encara funcionant
uns 60 punts
de Caritas
a Ucrània
i altres
que han hagut de tancar.
Evidentment,
recordo jo
que va sortir
a les notícies
fa uns dies
que van morir
unes persones voluntàries
de Caritas
en una de les seus
de Caritas.
Per tant,
són les que continuen.
Com a dir,
és que ara
per què es fa una idea
del volum
que està significant
aquesta sortida.
L'altre punt
o una altra manera
de sortir
que és aquest punt
de...
No sé si ho estic pronunciant bé,
jo també us demano disculpes,
Kroshenko,
que hi ha uns...
que està a uns 50 quilòmetres
de Semish
i és,
en aquest cas,
les persones
creuen a peu.
Us he volgut posar
com dos punts
diferents
als frontarers,
tots dos de Polònia,
però amb persones
arribant
de manera diferent,
perquè també és significatiu
el fet
que hagin pogut sortir
en tren
o hagin
passat a peu.
en aquest cas,
els testimonis
de l'Alicia
em passarà igual
que abans,
que ho hauré de fer
des d'aquí.
de l'Alicia
de l'Alicia
de l'Alicia
de l'Alicia
de l'Alicia
de l'Alicia
de l'Alicia
de l'Alicia
o l'Alicia
de l'Alicia
si no es necessita una cosa fresca per drinkar o to eat,
we just confirm it.
And also, a lot of people,
they come with very minimalist equipment,
so if they need anything,
like for women or for women,
like clothes or other stuff,
we have a magazine.
I think it's the most important here, children.
I know that some people want to go on a road to Spain
or other directions,
but for now the most important for them
is just to be in the same place.
Important, no?
Si busquen un lloc segur,
si, però el més important de moment
és que busquen un lloc segur,
quan algú està fugint d'un conflicte bèl·lic
és el que busca.
Carides de Moldàvia, Romania,
estan fent assimilars, eh?
No és...
Va.
Després hi havia la pregunta aquesta, no?
Que deia el títol de la xerrada i el després, què?
No?
Crec que és bo analitzar alguns punts
que ens poden ajudar a entendre, no?
I a veure diferències d'altres moviments de refugiats que hi ha hagut, no?
La primera, diferències que les persones originàries d'Ucrània
no necessiten visar per poder moure's pel territori Schengen.
D'acord?
Això passa perquè tot i que no són un país del territori Schengen
ni de la Unió Europea,
la protecció temporal els permet durant 90 dies poder-se moure.
Això no passava
en anteriors crisis com podria ser la de Síria i l'Afganistan
o els refugiats que vénen de Centroamèrica.
D'acord?
I passo al punt 2, eh?
A explicar.
Hi ha dos tipus de...
Bé, fins ara hi havia un tipus de protecció internacional
que era aquesta, l'asil, per diverses raons.
Quan hem llegit la definició de refugiat
hem vist diverses raons per les que es pot demanar asil,
però fins ara què passava?
És que quan tu posaves el teu en un territori Schengen, en un país,
en aquell país havies de demanar l'asil, l'asil en aquell país,
al cap d'uns sis mesos et donaven una resposta
i podia ser asilar o tal, podien demanar.
per si després, quan parlem més endavant, si no us ho repetiré,
però l'experiència des de Càritas és que els refugiats d'Afganistan,
de Síria i molts refugiats de Centroamèrica
moltes vegades els acaben d'anar a aquest asil,
per la qual cosa queden aquí en situació reoblada.
I això és un problema que després també en parlarem després.
què hi ha de nou, i això també és un greuge respecte a altres guerres
i altres situacions que fan que hi hagi desplaçat,
és la protecció temporal.
Aquesta és una figura que es va crear el 2001,
després del conflicte de Sèrbia, però no s'havia activat mai.
Era una figura que es va provar que podia existir,
però no s'havia posat mai en funcionament.
I aquest tot sí que es posa en funcionament.
La protecció temporal és el que permet que les persones
durant 90 dies puguin moure's per tot el territori Schengen,
de manera que poden demanar asil en aquell país que ell consideri.
Si una persona ha sortit d'Ucraïna i té uns coneguts aquí a Catalunya o a Espanya,
doncs poden venir i decidir demanar aquí l'asil.
cosa que abans, recordeu-vos l'anterior crisi,
els problemes que hi va haver amb els països,
que posaven tanques, fent retorns,
perquè no volien assumir.
Recordeu aquells cubos de refugiats que es van repetir als països,
Espanya en tocar en tants, a Itàlia no sé quants.
Per què? Perquè si la frontera estava a Grècia o a Itàlia o on fos,
en el moment que tocaven allà,
ja tenien l'obligació de demanar asil.
Cap país volia assumir tot aquest cruix de refugiats.
amb el qual no es va tenir en compte les persones,
simplement es van tractar fluxos migratoris,
intentar repartir-ho,
i després es va fer el famós pacte en Turquia,
reductosa...
No sé com dir-ho, no ho diré.
Això és el que va passar.
En canvi, aquí no sabem per què,
jo tampoc sóc un expert,
però segurament aquí hi podia haver el fet que ens els sentim més propers,
perquè els veiem com més a prop d'Europa.
Segurament hi ha interessos polítics i econòmics,
però per la raó que sigui s'ha activat aquesta protecció.
Resumint una mica la protecció...
No, us l'explico després.
No, perquè després us explicaré les fases.
La protecció aquesta es pot durar fins a tres anys com a motiu,
i això què significa?
Que les persones tenen dret a cobrir les seves necessitats bàsiques,
l'habitatge,
i tenen dret a tenir el permís de residència i treball.
Això és molt important,
si treballem a Càritas i voluntàries a Càritas,
sabeu que hi ha una diferència entre tenir la situació regular o no tenir-la.
per tant, això és una de les coses bones,
i per això és important que totes les persones refugiades
entrin en aquest pla estatal d'acollida als refugiats,
que és la manera que es demana la gent.
Entran en el pla estatal d'acollida als refugiats.
Després us ho explico.
El següent, els he posat aquí,
però com que també els he posat en diapositives diferents per poder-ho explicar.
Hi ha un tema de drets.
Són persones, com tots tenim uns drets,
i aquestes persones que han fugit del seu país també tenen dret.
a cobrir les seves necessitats bàsiques,
a l'habitatge, a la seguretat, a la vida, etc.
Aleshores, això a través de l'asil es fa en aquest pla estatal d'acollida als refugiats.
Independentment que demanessin asil internacional o aquest temporal,
l'adult internacional que ja existia,
també es feia a través d'aquest pla d'acollida als refugiats,
que té una fase zero,
que és la primera fase d'acollida de quan les persones arriben,
i que us gestiona la Creu Roja i CEAR,
que és el centre espanyol d'acollida als refugiats,
i una altra entitat que potser mal he deixat,
però són algunes entitats que tenen un conveni amb el Ministeri
i són reconegudes per poder gestionar aquest pla estatal.
Dura uns 30 dies, aquesta fase zero,
i si després algú té interès us direu on podeu tenir més informació d'això.
Però s'ha de demanar a través del punt aquest de la gira de Barcelona,
que és el punt que hi ha per l'àrea metropolitana,
que és el punt on s'ha de demanar cita prèvia
i poden anar allà a tramitar o a demanar aquest asil temporal.
O bé les zones que estan lluny de Barcelona,
però a través de la Creu Roja
o d'algunes comissaries de policia que estan habilitats.
Però no et pots presentar allà i demanar asil,
sinó que has de demanar.
Un cop ja entres a dintre hi ha la primera fase,
que és tornar-se a cobrir aquestes necessitats bàsiques
i ajudar que hi ha la persona l'autonomia,
que pugui viure aquí de manera autònoma.
Manutenció, atenció social, atenció psicològica,
aprenentatjar la llengua perquè són persones que venen d'altres països.
Hi ha un terme de formació, recordeu que tindrà un permís de residència i treball,
per tant poden acabar treballant.
Per tant, hi ha tota una sèrie, una intervenció una mica,
que dura sis mesos, que va més enllà.
Igualment això s'ha de fer a través d'aquest pla,
i aquí sí que hi intervenen els serveis socials
i els serveis que hi hagi a qualsevol municipi
o a qualsevol poble de l'administració.
I segurament, no sé si us ha passat a Sant Just,
però hi ha altres càritas que l'Ajuntament ha d'arribar a alguna família
al banc d'aliments per cobrir aquestes necessitats.
Si habitualment l'Ajuntament utilitza un recurs de càritas en conveni
per donar resposta, segurament també ho farà
perquè al final és entrar en aquest circuit.
I la segona fase, que ja seria la d'autonomia,
en què per a aquelles persones, imagineu, que no han trobat feina,
no poden... tot això, imagineu, si troben feina ja surten del pla,
ja fan ells la seva vida i tal.
Però si encara continuen necessitant ajuda hi ha aquesta segona fase,
que dura sis mesos més,
es segueixen cobrint les necessitats,
el tema de l'habitatge, es donen ajudes econòmiques,
a vegades pot ser que hi hagi alguna prestació econòmica
per poder portar aquesta vida mínimament autònoma.
Si us interessa més conèixer sobre això,
després us dic on ho podeu saber més.
però què passa?
Un cop s'acaben aquests sis mesos, aquests 30 dies,
que són 12 mesos, recordem que les persones podien estar fins a 3 anys
amb agil temporal, que passa després.
I aquí és on entran Càritas, on entran les altres entitats.
Que no estem dintre del pla estatal de cuina.
Què hi podem fer?
Com a Càritas si hi podem fer, què passarà?
No tenim respostes a tot, ni sabem el que passarà,
no ho sabem ben bé,
però el que vam fer és un...
Aquí hi he posat fax,
que com a Càritas Catalunya és crear un document de preguntes
i respostes i dubtes freqüents
adreçat precisament a les càritas parroquials
i a les parròquies i a tots,
perquè tinguessin la informació de dubtes.
Perquè recordeu quan va esclatar
ens trucava gent que volia recollir aliments,
que volia portar roba,
que volia portar medicines,
que se n'anàvem al cotxe i se n'anàvem a buscar refugiats, etc.
Doncs en aquell primer moment el que vam pensar
és que calia fer un document
amb preguntes que sorgien i les respostes,
on adreça una persona que arriba, etc.
Només explicar aquest document
podríem estar una hora i mitja,
per tant,
està penjada a la web de Càritas,
dius que ara s'enferiu,
a la web de Càritas Catalunya
a qualsevol Càritas,
bé,
qualsevol, no puc dir el mal poc,
però Barcelona ho té,
a Barcelona ho té,
que són les que jo crec que segur que ho han penjat.
Per tant,
és un document viu que s'ha anat modificant,
el nen modificant,
perquè a vegades van canviant les coses.
I hem cregut que la informació
havia d'estar actualitzada
i és un punt que teniu per donar arguments.
Per exemple,
aquí s'explica per què Càritas no estan enviant aliments,
sinó que estan enviant diners,
perquè us ho explicava.
Al final el que s'entén és donar diners a les Càritas locals.
Per què?
Perquè ells saben el que necessita la gent,
saben quin tipus de menjar,
saben quin tipus de medicina,
saben quina roba,
saben què és el que necessiten,
si necessiten manques,
si necessiten comprar una furgoneta per fer els trasllats,
ells saben el que necessiten.
Per tant,
des del primer moment Càritas va apostar per això,
per enviar diners.
Hem escoltat el responsable de comunicació i sensibilització
de Càritas diocesana a Sant Feliu de Llobregat,
Francesc Arnaiz.
Mou la meva ànima, mou senyor.
Mou la meva ànima, mou senyor.
Aquesta xerrada s'enclou en el curs Càritas de la Parròquia
dedicat a l'hostilitat i l'hospitalitat.
Siguem tots hospitalaris.
Aquest programa de veus de la parròquia,
com tots els altres d'aquesta secció,
es repeteix els dissabtes a dos quarts de dotze del matí.
I a veus de la parròquia li queden dues setmanes més
per concloure aquest curs 2020-2021-2022.
Moltes gràcies a tots per la vostra audiència i fins a una altra.
Mou senyor, mou la meva ànima, mou senyor.
Mou la meva ànima, mou senyor.
Mou la meva ànima, mou senyor.
Ràdio 2SB
Ho solis, ràdio 2SB
对 parla
Arabael
Reyes
다고
Gràcies.