Ara escoltes, ràdio, desvén, desvén.
Fuerte, oia?
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desvert, al 98.1, de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gauzats.
Ara escoltes Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Desvert, 98.1.
Veus de la parròquia, programa d'informació i història.
Aquest any, 2025, m'ha tocat radiar el programa d'informació i història en dates molt assenyalades.
El febrer va ser el dia 12, diada de Santa Eulàlia,
quan us vaig explicar la història d'Eulàlia i la seva relació amb la ciutat de Barcelona
i amb el monestir de Santa Maria de Pedralbes.
El març, el dia 19, Festa de Sant Josep.
I vaig aprofitar per reivindicar la importància de la figura de Sant Josep a la Basílica de la Sagrada Família.
I avui, dia 23 d'abril, Festa de Sant Jordi.
I us tinc de parlar, sí o sí, de Sant Jordi.
No explicaré, evidentment, la llegenda de Sant Jordi que mata el drac que es vol menjar la princesa.
Fet que, segons la tradició, té lloc a les mateixes muralles de la vida de Montblanc,
perquè aquesta història tothom la coneix.
Explicaré altres coses menys conegudes.
De la vida de Sant Jordi no en tenim dades històriques,
però en tenim moltes referències en molts llibres.
La tradició catòlica ens diu que va néixer a Diàspolis, actual ciutat de Lídia, l'any 270,
i que era fill d'un oficial romà de Cappadocia,
que quan arriba a la majoria d'edat s'allistà a l'exèxit romà com el seu pare.
Els 30 anys el destinen a Nicomèdia com a tribu i forma part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclesià.
L'any 303 l'emperador Dioclesià ordena una gran persecució contra els cristians
i el tribú Jordi, que s'havia convertit al cristianisme, es nega a actuar contra ells.
Interrogat pel mateix Dioclesià, és torturat com a traïdor a l'imperi
i encadenat a una roda d'espases, i finalment és decapitat.
Al cos del màrtir Jodi feu traslladat a Diàspolis, la seva ciutat nadal,
i damunt la seva tomba l'emperador Constantí hi feu edificar una església.
Amb l'arribada de la llibertat dels cristians,
Sant Jordi passava a ser protector de les milícies romanes de Vicenci
i va ser canonitzat l'any 494 pel papa Gelasi I.
El culte i la devoció a Sant Jordi prenen volada entre les comunitats cristianes primitives
de l'Orient de l'imperi romà, on li edifiquen esglésies i temples.
Al començar el segle V, existien desenes d'esglésies dedicades a Sant Jordi,
a Egipte, Etiòpia, Síria, Líban, Irak i Palestina,
però sobretot a la ciutat de Lídia, on hi ha encara avui l'església de Sant Jordi
construïda l'any 350, i on a la cripta es pot visitar la seva tomba.
L'historiador jesuïta Joan Bagllori ens explica que el Sant Real i el Sant de la llegenda
es barregen, i l'any 1098, durant la primera croada, els croats queden sorpresos
quan veuen que els infidels han conservat el culte a Sant Jordi,
a què els musulmans anomenen Kiir o el cavaller verd,
que té santuaris al llarg del món islàmic i compta amb una gran devoció popular,
que ha sigut inspiració de diferents contes, com el del cavaller que lluita contra el drac
per protegir la princesa. Els croats popularitzen la seva devoció
i expandeixen el culte del Sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa.
A partir del segle XIV sorgeixen nombroses llegendes guerreres
en les que apareix miraculosament Sant Jordi fent costat els guerrers cristians
en els moments més decisius de les batalles. Durant l'edat mitjana va ser anomenat
patró dels cavallers i se li invocaven els moments decisius
i sempre apareixia armant de cavaller sobre un cavall blanc
per carrejar al costat dels exèrcits cristians.
La devoció Sant Jordi arriba a Catalunya al segle VIII.
Va ser l'any 1096 quan el rei Pere I d'Aragó el va anomenar patró de la cavalleria
i patró de la noblesa del regne d'Aragó, gràcies a l'ajuda que li va prestar
a la batalla d'Alcorat per conquerir la ciutat d'Òsca.
La Generalitat de Catalunya, llavors dita Diputació del General,
va proclamar-lo el seu patró i l'any 1454, en temps d'Alfonsa el Magnàni,
que també el va proclamar patró de la corona catalano-aragonesa
i va convertir el dia 23 d'abril en festa solemne,
encara que la veneració a Sant Jordi gaudia ja d'una llarga tradició.
La Iglesia romana va proclamar oficialment Sant Jordi patró de Catalunya
l'any 1667 i va marcar com a falsitivitat religiosa el dia 23 d'abril.
La festa de Sant Jordi, més que una festa religiosa,
té un caràcter identitari i cívic, no és una festa oficial.
Aquest caràcter l'ha convertit al llarg dels anys en la festa popular
més multitudinària i participativa dels països catalans.
Sant Jordi és venerat a molts llocs d'Europa,
Anglaterra, Portugal, Grècia, Hungria, Sèrbia, el nord d'Àfrica i Etiòpia.
I és patró de diversos territoris i nacions,
Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra,
Dubuti, Alcoi, Ferrara, Gènova, Trieste, Venècia,
Nàpols, Hanover, Amsterdorf, Istambul, Beirut i Montblanc.
És un sant, i potser sigui l'únic sant,
que no ha estat proclamat patró per l'Església Catòlica,
sinó pels estaments civils.
No va ser fins l'any 1667 que l'Església Catòlica el va proclamar patró de Catalunya,
però Alfonso el Magnànim ho havia fet 200 anys abans
i Pere I d'Aragó 540 anys abans.
Per l'etimologia, Georgios és un nom d'origen grec i vol dir camparol.
Sant Jordi també té molta importància dins del món agrícola
i també és considerat protector del camp, sobretot dels camps de cereals.
En el refrenyer popular compta amb abundants referències.
Per Sant Jordi, espiga l'hort,
i per Sant Marc, que és el 25 d'abril, espiga el blat.
Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat.
Bon Sant Jordi o Santa Creu hi haurà vi per tot arreu.
Santa Creu és el 3 de maig, eh?
Tenim relíquies de Sant Jordi a Alcoi,
dues falanges de la mà dreta,
a Conques, França, a Gènova,
a l'illa de Sant Jordi o Major i a Venècia
i a l'església de Sant Jordi o Invalero a Roma, per exemple.
De Venècia va arribar aquí, a Catalunya,
una petita relíquia del crani
que fó cedida a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Sant Jordi es celebra tots els països catalans,
però amb especial rellevància a Alcoi,
on tenen les festes de moros i cristians,
també a Montblanc,
on durant tota la setmana fan la setmana medieval,
a Banyeres de Mariola,
també amb festes de moros i cristians,
a Puigvert de Lleida,
i fins i tot al Japó.
Al Japó fan la festa de Sant Jordi's Day,
muntada, jo crec, amb finalitats comercials.
La tradició de regalar roses té un origen una mica incert,
però alguns historiadors la volen relacionar
amb la Fira dels Enamorats,
que es celebrava a Barcelona des del segle XV.
I es veu que a les noies se'ls regalava una rosa
a la sortida de missa al dia de Sant Jordi.
Segons explica Joan Amades,
el costumari català,
les primeres referències de la Fira de les Roses
que se celebrava al pati del Palau
de la Generalitat
daten del 1840
i ens diu textualment
Era qualificada a la Fira dels Enamorats
perquè hi anaven les parelles de promesos,
els nuvis i els acabats de casar,
i firaven a llurs companyes un ram de roses.
Aquesta flor fa referència a la pròpia llegenda,
ja que de la sang del drac
va avrutar un roser de roses vermelles
i Sant Jordi en va oferir una a la princesa.
També diuen que un cop declarada
la festa institucional de Sant Jordi,
les classes privilegiades,
aristocràcia, burguesia,
però homes i autoritats,
es trobaven a la plaça del Born de Barcelona
a presentar les justes i els tornejos
que celebraven en honor al Sant
i que a les dames se'ls obsequiava amb una rosa.
Les classes populars quedaven excloses d'aquestes festes
i no podien presenciar els tornejos.
Llavors van començar a imitar el gest
de regalar també roses a les seves dones,
ajudant a transformar el costum elegant en tradició.
Però el que hi ha de cert
és que seguint el cicle de l'any
estem en plena primavera
i a finals d'abril i principis de maig
la floració de les roses
es troba en la seva màxima esplendor.
L'altra tradició és regalar llibres.
L'origen d'aquesta tradició
és molt més fàcil de datar.
La primera vegada que es va celebrar el dia del llibre
va ser el 7 d'octubre de 1926,
commemorant el naixement de Miguel de Cervantes
a iniciativa de l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel
establert a Barcelona.
Un real decret del 6 de febrer de 1926,
signat per Alfons XIII,
va establir que s'instaure en Espanya
la fiesta anual del libro español
en la perdurable fecha del natalicio
de l'immortal Cervantes.
Però l'any 1930
la festa va canviar de la tardor a la primavera,
per tal de fer-la coincidir
amb la data de la mort de Shakespeare
el dia 23 d'abril de 1516,
dia que també va morir Miguel de Cervantes.
La casualitat va voler que a Catalunya,
que ja regalaven roses,
regalessin també llibres.
i el dia de Sant Jordi es va convertir
en el dia del llibre i la festa de la rosa.
Ni tan sols l'esclat de la Guerra Civil
va aconseguir frenar la celebració de Sant Jordi
com a festa cultural,
malgrat que durant molts anys
no s'hi van poder trobar llibres escrits en català.
La festa conjuga valors simbòlics,
enalteix la cultura i la natura,
suma la força de la lluita amb l'espiritualitat.
La legenda medieval troba una lectura patriòtica.
La princesa és la nació catalana.
El drac personifica els enemics seculars d'aquesta terra
i Sant Jordi és el cavaller
que ve a rescatar-la de les urpes dels invasors.
L'any 1996,
l'UNESCO va declarar el dia 23 d'abril
la Diada Internacional del Llibre.
Per tant,
el caràcter cultural de la festa de Sant Jordi
ha obtingut caràcter internacional.
Ara parlarem d'una cosa que potser no sabeu.
la condecoració de la Creu de Sant Jordi.
És una condecoració que va ser creada
pel Decret de la Generalitat número 457
el dia 18 de desembre de 1981
amb la finalitat de distingir
a persones naturals o jurídiques
que pels seus mèrits
hagin prestat serveis destacats a Catalunya
en defensa dels seus ideals,
la seva identitat
i més generalment en el pla cívic i cultural.
Aquesta condecoració s'hotorga naturalment
el dia de Sant Jordi.
A Sant Just han estat condecorats
amb la Creu de Sant Jordi
els nostres conciutadans
Antoni Malaret i Amigó
l'any 1991,
Josep Manuel Corrales i Requesens
l'any 2009,
Clara Segura i Crespo
l'any 2024
i l'any 2018
van commemorar l'Ateneu
per recordar el centenari
de la seva fundació.
El vaixell Belé Bel-Espuart,
ara us parlaré d'aquest vaixell.
Cada vegada que obro el telèfon mòbil
per buscar una informació al Google,
em surten mini-reportatges
de la princesa Leonor
i el seu viatget d'instrucció
amb el vaixell a escola
de l'armada espanyola
Juan Sebastián Elcano
on teòricament està fent
la seva formació
com a guàrdia marina.
Que si es mereja,
que si troba a faltar la seva mare,
que si no s'adapta,
que li han tingut de donar
un camarot per ella sola,
coses negatives.
I per un altre cantó,
coses positives,
com que si viu la vida
i la disciplina a bord
com qualsevol altre tripulant,
que si no tenen cap deferència
amb ella
i és una igual entre els altres
i tota una sèrie de tonteries
que no sé si fan massa gràcia
a la gent normal,
a mi no,
però esclar,
és carnassa periodística.
En canvi,
ningú va fer publicar
la història
d'un altre vaixell de vela
com el Juan Sebastián Elcano,
el Vélez Poir,
que traduiríem com
Vaixell Vella Esperança,
que va salpar del port de Barcelona
el dia 3 de març
a dos quarts de cinc de la tarda
amb una tripulació
de diversos joves
de diferents nacionalitats,
cultures i religions,
amb l'objectiu
de convertir-se
en una nau escola
per la pau,
navegant per la Mediterrània.
L'organitzadora
d'aquesta travessia
ha estat
l'Arxidiócesis de Marsella.
Per això,
Alexis Leprou,
vicari episcopal de Marsella,
ha destacat
que el Mediterrani
no pot seguir sent
un cementiri,
sinó que ha de ser
una escola de vida
i de pau.
Durant vuit mesos,
docents joves
entre 20 i 30 anys
recorreran
el mar Mediterrani
en un trajecte
organitzat
en vuit etapes.
En cada etapa
de 15 dies
hi participaran
25 joves
i el destí final
és el port de Marsella
on arribaran
el 26 d'octubre.
Hores abans
que el baler
de tres màstils
sortís del port
de Barcelona
cap al seu primer destí,
el port de Tetuán,
el Marroc,
els arcabisbes
de Barcelona i Marsella
van presidir
l'acte oficial
de la sortida
des del moll
de la Fusta
acompanyats
per les autoritats
públiques
que des del primer moment
van respaldar
aquesta iniciativa.
El dia anterior,
el president
de la Generalitat,
Salvador Illa,
havia rebut
els tripulants
al Palau
de la Generalitat
i a la sortida
del vaixell
hi van anar
el conseller de Cultura,
Ramon Espaldaler,
el director
d'assumptes religiosos,
Ramon Bassa
i el regidor
de Seguretat
de l'Ajuntament
de Barcelona,
Albert Valla
i naturalment
el president
del port,
Josep Albert
Carbonell.
Aquesta iniciativa
és una manera
de respondre
a la petició
del papa Francesc
i de seguir
el seu exemple,
va dir el cardenal
de Marsella.
Doncs no podem
oblidar
que darrere
cada migració
hi ha una pèrdua
i que el més important
avui
és mantenir
el cor obert
i les pèrdues
dels altres.
Aquest projecte
és com un gest
profètic
d'esperança
i una experiència
d'amistat,
fraternitat
i aliança
entre els pobles
per evitar
les guerres.
El cardenal
Omella
va destacar
per la seva part
que els joves
volen construir
un món millor,
una civilització
de pau i amor
i que el vaixell
Bel-espoir
és com una llavor
d'esperança
llançada al mar.
Que aquesta esperança
ens doni l'alegria
que el món
anirà
per bon camí.
En aquesta primera etapa
de Barcelona
a Tetuán
hi ha joves
de Croàcia,
Turquia,
Líban
i també de Catalunya
com en Job
de 23 anys
que està molt implicat
en el teixit associatiu
del seu poble
a Cacerres
al Berguedà
i que pensa
que aquest projecte
li permetrà
un intercanvi
en joves
d'altres llocs
i cultures
diferents
i que servirà
perquè les comparteixin
mútuament.
Una altra catalana
implicada
en aquest projecte
és l'Aurora
que com a membre
del secretariat
de la Pastoral
de la Joventut
del Bisbat
de Barcelona
va participar
en tot l'aspecte
organitzatiu
i que també
serà tripulant
en la quinta etapa
que anirà
d'Estanbul
a Atenes.
Durant els 15 dies
que els joves
estan als vaixells
deixen de banda
les seves activitats
quotidianes
i com a tripulants
fan tasques
de marineria,
neteja
i cuina
però també
tenen espai
de formació
i reflexió.
Cada dia
treballen
un tema concret
i elaboren
un capítol
del llibre blanc
del projecte
i quan arriben
a cada ciutat
la formació
continua
amb trobades
amb joves locals.
una bona singladura.
Ara parlarem
d'una cosa
una miqueta insòlita
que passarà el dia 27 d'abril
la sortida
de la Mare de Déu
de Montserrat
del seu Camarill.
El proper diumenge
tothom ho sap
serà la festivitat
de la Mare de Déu
de Montserrat
i l'abadia
es prepara
per viure
aquesta festivitat
de manera
molt solemne
coincidint
amb el mil·lenari
de la Fundació
del Monestir.
Aquesta celebració
s'estendrà
durant tot el cap de setmana
per obrir
les portes
de l'abadia
a totes les persones
que vinguin
a acompanyar
la comunitat benedictina
en aquesta solemnitat.
Un dels moments
més esperats
serà la sortida
de la imatge
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mareneta
del seu Cambril
fora de la Basílica.
Segons ha explicat
el comissari
del mil·lenari
Bernat Juriol
aquesta sortida
és molt excepcional
i només es produeix
en ocasions
de gran rellevància.
L'última vegada
que la Mareneta
va sortir del Cambril
va ser el 1997
amb motiu
dels 50 anys
de la seva entronització.
Al llarg del segle passat
la imatge
només ha estat
retirada del seu lloc
en dues ocasions més.
1947
quan es va celebrar
el primer acte
d'entronització
de la Mare de Déu
i durant la Guerra Civil
per preservar-la
de possibles danys.
La imatge
serà traslladada
en un baiart
de 1916
restaurat
per poder-lo
fer servir
en aquesta ocasió.
El rector
del santuari
Joan Maria Maiol
retirarà
la figura
del seu tron
i l'entregarà
al pare Abad
Manel Gasc
que la baixarà
fins a l'entrada
del Cambril.
L'escola Cantòrum
de l'Escolania
i els monjos
l'acompanyaran
en processó
fins a la plaça
de Santa Maria
on es celebrarà
una missa solemne.
Aquesta cerimònia
serà un dels punts
culminants
de la festivitat
que es preveu
que serà
multitudinària.
La missa de Betlla
tindrà lloc
el dia 26
i hi haurà també
l'ofrena
de llànties botives.
Un cop acabada
aquesta missa
l'espectacle
dels drons
tornarà
a il·luminar
el cel de Montserrat.
Després hi haurà
una ballada
de sardanes
amb la cop
la ciutat
de Granollers
reforçant
el caràcter popular
i participatiu
de la celebració.
Durant el diumenge
dia 27
es farà
una missa solemne
que serà
precedida
per la processó
de la Mare
de Déu
fins a l'altar
de la plaça
de Santa Maria.
A la cerimònia
hi participaran
totes les corals
vinculades
a l'entorn
de Montserrat
a més
d'una decoració
creada
per la Federació
Catalana
de Catifaires
que ornamentarà
part de la plaça
amb catifes
de flors
elaborades
pels voluntaris.
La jornada
continuarà
també
amb una ballada
de sardanes
i el segon concert
de l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
que ja haurà
participat
a la missa
a la missa
de l'Ella.
Bernat Juriol
ha destacat
que la celebració
vol combinar
espiritualitat,
cultura
i participació
i que vol
que sigui
una festa
multitudinària
i que tothom
es pugui sentir
part
d'aquesta
solemnitat.
Es recomana
de fer
reserva prèvia
i accedir
al monestir
amb cremallera
o aèri
per evitar
problemes
d'aforament.
S'espera
una assistència
d'unes 15.000 persones,
un volum
similar
a les celebracions
habituals,
però l'Abadia
ha preparat
una logística
especial
per garantir
una experiència
enriquidora
a tots els participants.
Per aquells
que no hi puguin
assistir
presencialment,
es preveu
una cobertura
mediàtica especial
amb retransmissions
en directe
assegurant
que aquesta festa
arribi a totes les llars.
La clausura
se celebrarà
el dia 1 de maig
amb la representació
de l'òpera
Parsifal
de Wagner
que té
una relació
molt estreta
amb el santuari
i la muntanya
de Montserrat.
I ara una cosa
més nostre
anem.
El bisbe
de Sant Feliu,
Fras Xavier Gómez,
ha anomenat
a Manel Duasso Izquierdo
com a nou secretari
particular
de la diòcesi.
Fins ara,
Duasso
exercia
com a ajunt
a la secretaria
particular
i com a delegat
d'ensenyament
del bisbet
de Sant Feliu
i ara
assumirà plenament
aquesta responsabilitat.
Aquest relleu
es produeix
després que en Joan Pere
Polido,
que havia ocupat
el càrrec
des de la creació
de la diòcesi,
hagi demanat
de deixar
aquesta funció.
La diòcesi
ha expressat
el seu agraïment
per la seva
dedicació
i treball
desenvolupat
al costat
del bisbe
mèrit
Agustí Soriano
i també
en els primers dies
d'en bisbe
Xavier.
Tot i aquest canvi,
en Joan Pere
continuarà
exercint
com a secretari
general
a més de
mantenir
altres responsabilitats
dint
de l'estructura
diòcesana.
Joan Pere,
no sé
si m'escoltes,
però quan he llegit
aquesta notícia
m'ha fet
una mica
de pena.
Però vaja,
si et quedes
a Sant Feliu
encara et podrem
veure de tant en tant.
Nosaltres
et recordem
quan éres
aquell seminarista
que s'enduïa
els nens
de la parròquia
de campaments,
però ara
has anat volant
molt alt
i suposo
que mai et tindrem
com a rector
de Sant Just.
I avui,
per acabar,
encara que no sigui
pròpiament
el dia de la poesia,
com que és el dia
de Sant Jordi
i el dia del llibre,
m'agradaria acabar
amb una poesia
de la Pilar Prat de Saba
Portavella,
mare de la senyoreta
Sorroca,
dedicada a Sant Just
i Sant Pastor.
Bé,
encara que jo no tingui
una veu de rapsoda
massa maca,
vaig a intentar
de fer-ho
el millor possible.
Diu així.
Litúrgics cants
de mística harmonia
ressonen
dins les voltes
de la nau.
El cor parruquial
de dia en dia
desgrana
del gran bac
la melodia,
tothom i cap
en el Divi Palau.
Riques casulles
de brocat finíssim,
albes de puntes
i entre dos reixats,
exhalen flaires
d'encens puríssim
que cremen
dins el temple
de l'Altíssim
en celebrar
les grans festivitats.
Sant Just i Sant Pastor,
capolls de lliri
que aquell tirar pervers
volguer collir,
els cristians,
matant en foll de liri,
mostren tots dos
la palma del martiri
a l'ombra
d'un magnífic
valdequí.
Caràcter boi senzill
de costums nobles,
en eix racó
de món accelerat,
els foresters
al teu entorn
acobles,
per mi
ets el més bonic
de tots els pobles
que guaiten
fit a fit
el Llobregat.
I si ens voleu
tornar a escoltar,
ho podeu fer
el proper dissabte
a dos quarts
de dotze del migdia.
Que estigueu tenint
un feliç dia
de Sant Jordi.
Ara escoltes
Ràdio d'Espern,
sintonitzes
Ràdio d'Espern,
la Ràdio de Sant Just,
98.1.
Ràdio d'Espern,
Look at this face,
I know the years
are showing.
Look at this life,
I still don't
know where it's going.
I don't know much,
But I know I'd love you
And that may be all I need to know
Look at these eyes
They've never seen what matters
Look at these dreams
So big and so bad
I don't know much
But I know I'd love you
And that may be all I need to know
So many questions
Still left unanswered
So much I've never broken through
And when I feel you near me
Sometimes I see so clearly
The only truth I've ever known
It's me and you
Look at this man
So blessed with inspiration
Look at this soul
Still searching for salvation
I don't know much
But I know I'd love you
And that may be all I need to know
I don't know much
I don't know much
But I know I'd love you
That may be all I need to know
I don't know much
But I know I'd love you
But I know I'd love you
And that may be all there is
To know
And that may be all I need to know
Ara escoltes Ràdio Desfer
Fins demà!