I en aquest món entre els meus flors no hi haurà mai els d'anars. Però m'esforçaré i una cosa me'ns tindré de regalar. Que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, de grò d'encertats.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Avui, com un cop cada més, tenim el nostre programa que és Paraula Viscuda i el compartim la Montserrat Giró. Bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda a tothom. La que us saluda, la Lina. I sobretot tenim una persona amiga que quan vostès sentin la seva veu sabran qui és. Una persona molt maca que ens ha vingut a dir...
i a parlar d'un llibre i per què aquest llibre l'ha conmogut o ha descobert moltes coses que ella mateixa ens ho explicarà. És la Carmen Amador. Bona tarda, Carmen. Hola, bona tarda a tothom. Què tal? És un plaer per nosaltres tenir-te aquí. I gràcies a vosaltres. I a més a més, el llibre que has llegit, un llibre que ja d'entrada els hi diem
que és una mica dur, és molt bonic de llegir, però és una mica dur perquè el tema és dens, trist, però que potser ens ensenya moltes coses. I aquestes coses la Carme dirà el perquè les ha agafades. Però primer la Montse, encara que ja la coneixen, ens dirà tres o quatre paraules de la Carme.
Bé, o sigui, la seva veu és tan coneguda per vosaltres perquè participa en el programa d'aquesta ràdio just a la fusta, la Carme Madó Morena. Morena, perdona. Ai, Morena. Aquí, que si no se'm va aixecar en els fantasmes, sí, em va aixecar en Morena.
ella fa 20 anys que viu a Sant Just però és Sant Justenca com la primera o sigui, té els fills que participen en moltes coses i els nets són nascuts a Sant Just i d'això se'n sent tan satisfeta com us he dit abans participa a Ràdio d'Esvern també a TV d'Esplugues periòdicament cada setmana amb l'estimada Maria Barranco que és la meva jefa
Sí, senyor. Seria una d'aquestes famílies que els seus fills i els seus nets participen, però no només participen, sinó que treballen molt i molt en la via catalana. Per tant, és una dona que fa una dona
que fa país en lletres maiúscules jo procuro, el que passa que no em puc implicar com s'impliquen ells per una qüestió d'edat però poden comptar amb mi amb el que sí gràcies per m'ha invitat avui aquí al vostre programa que sé que teniu molts soñents
Gràcies. Molt amable, eh? No, no, no. El que passa és que a vegades es pensem que aquí a Sant Jús la gent n'escolta a Ràdio Sant Jús. No, no, molt, molt. Moltes persones n'escolten i cada vegada més. A més a més tenim un senyor que tria els discos i que també té una col·lecció d'un fondo musical que és estupendo. A mi m'agrada molt la música que tenen en aquesta santa casa.
En el seu grup d'aquí de Ràdio d'Esvern, una cosa a destacar, que del grup són tres homes, oi? Tres homes i... I la Carme. Sí, que pobres ho tenen molt magre, eh? Perquè allà els hi dona Carme. Perquè aquí jo, saps...
Si som els nomenem, si m'ho permeteu, que és el Josep Coder, que és un veí també nostre d'aquí de Sant Just, que fa ja uns quants anys que viu aquí, un gran abogat. Tenim el Vicent Riera, que el coneixem tots. Tenim el Jaume Marit de la Palmira, el Jaume Marit de la Palmira, que amb el paquet va tot junt, no? I cada dilluns al dematí fem un
programa en aquesta casa i diem el que volem la llibertat mai hi ha vegades que m'he passat quatre pobles com diu la gent jove i mai m'han dit res no ha vingut la policia oi que no? ni ningú s'ha queixat ni el senyor alcalde tampoc el senyor alcalde dintre de tot és un bon element però això és el que val més de tot tenir la llibertat de poder expressar la llibertat d'expressió en definitiva
Bueno, ens n'anem i el temps s'hi sort, perdoneu, perquè el que hem de parlar és del llibre, no en si del llibre, sinó el que aquest llibre li ha provocat, li ha fet sentir, l'ha trasbalsat, com a tots el que llegeixin aquest llibre. El llibre, no sé si ho he dit abans, es diu Cometas en el cielo, i és d'un escritor afgano, que se'n diu Jalet Hosseini. I per què dic Jalet?
Perquè una amiga meva em va dir que amb ara la K-H, que aquí diu calet, sempre té aquesta so de halet. I m'han fet molta gràcia aquest halet. Ja sabeu que a mi m'agraden molt les paraules. Com he de ser en el cielo el que hagi llegit aquest llibre, haurà quedat impressionat, és una empremta que segurament ha tingut.
Però ara la Carmen ens dirà exactament per què li ha agradat aquest llibre. Carmen, és el teu torn. Bé, jo aquest llibre, com pots veure, l'Ina, me l'he llegit més d'una vegada. Per poder entrar bé, perquè clar, és molt dens, és petit, no és un tot xuc. 300 i escaig de pàgines. Sí, però està molt bé. No, i aquest és fàcil de llegir, però profund.
però és profund, eh? I llavors m'he llegit un parell de vegades, com també tinc la pel·lícula a casa, s'ha de dir, i que l'altre dia per poder refrescar-ho bé me la vaig tornar a veure i és... Per plorar. Sempre diem que si veus la pel·lícula no llegis el llibre, perquè en la pel·lícula sempre...
Es poden esplejar molt més que en un llibre, però és que no varia gaire. Llavors, jo aquest llibre, el que em va enganxar molt va ser que es tracta de moral, d'ètica, d'amor, de fidelitat, de toca... De amistat. De mixta, sobretot l'amistat i, repeteixo, la fidelitat a nosaltres.
a l'amistat en aquesta amistat perquè la relació dels no voldria xafar-vos el llibre ni molt menys però us recomano que si teniu ocasió a la biblioteca o que us el compreu que tampoc és un llibre dels cars no sé si m'ha costat 15 euros no me'n recordo no sé
Però vull dir que us recomano perquè és... I teniu que entrar en aquesta fase d'aquestes coses que us he dit. La fidelitat, l'honrades, que no ho he dit, l'amistat, els principis de les persones que també se'ls trepitgen una miqueta perquè, clar, és una família gana, que vulgui. Tota la problemàtica...
de la religió que tenen les cariències que tens que posar-te en un pla una miqueta fora del context perquè nosaltres no funcionem d'aquesta manera jo respeto tot jo respeto absolutament tot i llavors aquí podem començar el tema per a introduir la novel·la és un benestant de que vulgui
que té el seu fill, la dona es va morir, i té un servidor, un criat, que ha creat un nen. I aquest nen fan parella, són íntims, amb el fill del senyor Rick, diguéssim. Perdona que t'interrompeixo un moment perquè quedi la cosa ben clara, doncs un és Pastún, que serien els més poderosos, i el criat és un Hasara, i aquest Hasara serien els més servils.
Ja està, no, no, vull dir que això ho podem dir tranquil·lament. I aquests dos nenos van pujant. Són etnies, no? És com a la Índia els que venen les castes. A la Índia neixes en una casta i tota la vida ets en aquella casta, no pots pujar, però això és igual, no? I llavors la gran amistat d'aquests dos nens, que juguen com fa tot junt, que sobta des d'entrada el respecte que té el pare del nen...
Del babà, que li dic un babà, que és el parpastú, el ric. El ric, que té un respecte pel nen pobre, diguéssim, i el veus que el trata bé. I en un moment, i els nens són... El nen pobre pensa que pel ric... Aviam, és que allà a Pakistan, estem parlant de l'any 62, aquesta història, ni televisió, ni mòbils, ni d'això, perquè ara avui vas a aquests països...
I es moren de gana, però tenen una centena sobre casa que també és per fer-s'ho mirar. Però llavors el seu joc preferit són les estels. I fan competicions i amb una cosa és brutal. Llavors ells dos van a jugar a l'estel i el petit, això resumint, quan se li escapa, que ell li diu vés-la a buscar abans que els nanos aquells agafin.
Sí, sí, sí. Llavors li diu, jo per tu ho faria tot. El pobre li diuen al riu. Mil vegades més i tota mi vida. Sí, jo per tu ho faria tot. L'amistat, el sumum de l'amistat. Llavors, aquests nens, hi ha uns nanos del barri contrari, rics, que llavors s'insulten al nen aquest perquè està fent de ser...
Perquè serveixen d'esclau, no? I llavors tu ets un desgraciat perquè tu sempre no hi seràs mai res. Estic inventant la dialèctica, eh? I ell per defensar l'altre, que és el fill de Rick, l'agafen aquest panda de...
Malfatós, sí. Però no ve més mal que així. Ara us explicaria tota la novel·la, perquè tot es renueix, al final es troba tot. Llavors, l'life motive d'aquest llibre és la fidelitat que té el nen pobre, per dir-ho d'alguna manera, per identificar-lo, el que és de baixa categoria d'un altre. El nen pobre, perdó, que així potser podem dir-ho, es diu Hassan.
I el nen de la Casa Penestana es diu Amir. I el Hassan sempre té una fidelitat tan gran a l'Amir que...
i a la Mir li té cel·lus i aquí seria una de les coses que trobem li té cel·lus perquè veu la devoció que el seu pare també té pel Hassan el respecta i llavors li té com una espècie de cel·lus i llavors ja passa una cosa que el Mir no el salva el Hassan el fa culpable d'una cosa que el nen no ha fet
Ah, bueno, això després, sí. Sí, clar. I llavors el nen, el Hassan, se'n va amb el seu pare, que el seu pare diu que no pot viure, el servent no pot viure en una casa que no li tenen confiança, i se'n van, d'acord? I aquí, llavors entren els, tenen un problema, entren els enemics, tenen que marxar, se'n van a Amèrica, ara ja estic a mitja de la novel·la, eh?
Entre això hi ha el pobre nano, ja l'han violat, li han fotut tots aquells nanos al carrer i ell mutis, ni res. Ja el veus, és que a la pel·lícula el veus, pobre, que no pot ni caminar a la destrossa que li fan. Bé, acaba aquí el tema, ja se'n van, el nen pobre, diguéssim, el Hassan, se'n va amb el seu pare, se'n van amb el que tenen,
I llavors ve la revolució i ells tenen que marxar. Se'n van a fer un periplo i el pare eren a l'Amèrica. I a l'Amèrica, ell comença manent xurros al pare, després... Després fan i compren coses i les... Però ja està integrat a l'Amèrica. I llavors el noi, el nen, que ha viscut sempre amb aquesta cosa...
De que el pare no el tenia, em va... I de que ell va mentir, perquè això ho té a dintre. I llavors es casa amb una noia americana, amb una noia també de la seva... Americana, però també nació americana. I llavors un dia ja la família s'ha casat, bueno, doncs de les...
trifulques de les relicions del pare i tal, que això m'ho salto, rep una trucada i és l'amic que tenia el pare, el que tenien ells, que era el que li deia que escrivís. Aquest nen, si em permets, Carme... És que m'estic enrotllant molt, però... No, no, no, és més d'allò. A mi resulta que el pare li té, no un menyspreu, però vull dir, no li fa tant de cas com el Hassan,
perquè l'altre, com si diguéssim, és el valent i tot. I l'Amir és molt poeta, és molt d'escriure. Per ell és importantíssim i el que li agrada és escriure coses. I descobreix que l'altre li diu que és meravellós perquè s'inventa històries i li explica a l'altre. I aquí a ell sempre se li ha quedat. Però com a l'hora de la veritat el Hassan sí que havia lluitat i molt, que l'altre li diu ja te trobaré i t'ho faré, que després li paga, no?
i ell, a l'hora de la veritat, no salva amb el Hassan en el moment en què el veu que l'estan allà martiritzant, per no dir el que li estan fent, doncs aleshores ell sempre, sempre, sempre va dintre seu amb aquest dolor tan gran que havia estat un covard i que no havia donat envers l'amic i allò. I tant és així...
que no vols sapiguer res no vols sapiguer res quan un per exemple n'hi ha alguna cosa que un s'aculpa a si mateix a vegades l'important és que no vols sapiguer res perquè així si no saps el que és doncs aleshores no estàs avergonyit està avergonyit però està avergonyit d'ell mateix però n'hi ha una cosa Carmes que tu veus aquesta injustícia i potser el que t'ha donat el llibre és la injustícia
Però a mi el que m'agrada és que el pare no és per religiós, aquí es parla bastant de la religiositat d'aquesta gent, el pare no és religiós, però en canvi li diu al fill sempre que no tenen que escoltar els que els fan estudiar el sur aquest, perquè se'l prenguin de memòria, perquè vagin recitant i tot això, que això no té res a veure, que no té res a veure la religió amb que prengui whisky, que la religió de veritat, l'únic que n'hi ha és robar.
i diu, perquè el que mata una altra persona li roba el pare, la mare li roba l'amic el que van matar el meu avi a mi em van treure d'allò, de la seva el pare, el babà li diu amb el nen a mi quan sap que ha passat alguna cosa perquè el pare sap que ha passat alguna cosa al principi de tot el pare la idea aquesta és que el robatori el robo és el pecat més gran i n'hi ha una paraula molt bonica que diu
Diu, cuando mientes, les robas a alguien el derecho a la verdad. Aquesta és la idea que el fill té del pare, a part de totes les coses. El pare es posa molt malalt i no sé què, i per primera vegada ell demana i es posa genollat, demanant perquè el salven i bla, bla, bla. Però l'amic del pare, no el servent, sinó l'amic del pare, que és com un preceptor per ell, que sempre l'ha animat i li dona un quader i tot perquè escrigui, aquest és el que estava dient la Carmen, que li diu, vine.
Vine, que necessito que vinguis. I aquí comença l'altra part de la novel·la. I aleshores, quan arriben allà, aquest amic també està molt, molt, molt malalt. Diu, però vull que facis una cosa per mi. I aleshores li diu, bueno, però el primer que hem de fer és que tu et curis d'aquest càncer que tens.
I diu, no, diu, això és la voluntat de Déu. I l'altre diu, deixa't d'estar de la voluntat de Déu. Diu, les coses es fan, diu, el que es fa es fa i el que no es fa no es fa. Vull dir que, com si diguessin que Déu no té res a veure amb aquí. I diu, home, no, diu, tindries que fer-ho. I aleshores li diu on està que aquell xicot, el seu amic, el Hassan, ha après a escriure, ha après a llegir, que està vivint i bla, bla, bla. I té un fill.
diu tu tens que encarregar-te de tots aquests però l'Ina és quan li diu que el Hassan és el germà seu això és quan li diu i aleshores ell al món li cau a sobre perquè ell ve d'una societat perquè ell ja està instal·lat a Amèrica i ja està superprotegit i és quan li diu tens que salvar-lo perquè el Hassan ha mort i en realitat és el teu germà i és quan ell el diu això i és quan ell fa aquest comentari el meu pare diu resulta que el meu pare que era tan
Un és... Ah, i n'hi ha una altra cosa que també és bonica, que també és un valor per ressaltar amb aquí. I és que aquest, el preceptor, què li diu? Diu, potser ton pare... Perquè tothom el pare el respecta moltíssim. Perquè és un home que ha creat un orfenat, quan encara no havien passat res, que ell tenia diners. Si tenien que fer el sacrifici del bé, doncs el feia, però ell no menjava, li donava als pobres. Si necessitava diners per una cosa, els donava...
I entonces diu, potser, aquest li diu, potser ton pare, aquell sentiment de culpa que havia tingut, perquè esclar, havia tingut relacions amb la dona del criat, que era com un germà també per ell, estem parlant del pare, no? I és l'honor d'aquella persona que li havia après. Doncs diu, potser totes aquestes coses que feia, diu, era per redimir-se'n.
I diu, és com tu aquest sentit de vergonya que tens i aquesta cosa que tens, perquè aquest a més sap d'acabar l'assumpte, no? Diu, aquest sentiment de culpa, diu, potser desemboca amb bondat.
Te'n recordes que ho diu també? És a dir, que a vegades, doncs, i al final, bueno, i al final, és al final... Perquè ell també viu amb un sentiment de culpa. Tota la vida, tota la vida ha viscut amb un sentiment de culpa. Perquè mai va traicionant a l'altre. Saps, ells, potser el resum una miqueta de...
torno a dir, de l'ètica personal de la moral de cadascú aquells viuen a la misèria més absoluta quan li envia aquella carta que la rep, que està sentada a la final a Terrassa que li envia la foto d'ell amb el seu nen i li diu, ara puc escriure i ojalà poguessis rebre no, fins al final li és fidel, fidel fins al final el Hassan que són aquells nens petits que havien pujat amics i tot això
Fins al final de tot és una fidelitat absoluta, és fidel sempre. Per part del Hassara, que és el Hassan aquest, que és el servent. O sigui que aquí no solament parla el llibre, i per això jo crec que tu està bastant entusiasmada, de l'amistat sinó de la fidelitat.
La fidelitat. I del sentit aquest d'acceptar i la culpabilitat de les persones. La culpabilitat, sí, sí. De sentir-se. I ell se l'emporta a Amèrica i al nano li costa entrar, eh? No pensis. No, al final... Bueno, no sé si entra. Sí, no. Al final acaba amb una subviure. Sí, no, al final...
que se'n va allà al centre del parc, i llavors quan se li embala, que és l'únic moment que el nano fa una sorrisa, perquè és un nano que ve d'una experiència brutal, i ell diu que va dir son pare, per tu ho faria tot. El transcurs del llibre et dona conèixer una mica la forma de viure dels organesos? Sí.
Jo te'l deixo, eh? No, no, vull dir, perquè, clar, o sigui, tenim una imatge i tenim uns perjudicis. Perjudicis, sí. I llavors una miqueta, o sigui, amb la forma d'actuar del pare, diguéssim, del...
De la Mir. No, el pare és el babà, diem babà perquè sempre li diu babà. Del babà, doncs, és una persona que, dintre de la situació del país i dels pensaments d'allà, doncs, és una persona, dintre de la seva categoria, és una persona noble, diguéssim, de forma d'actuar amb noblesa. No, d'actuar és això mateix. Amb noblesa.
I no té aquestes... Perjudicis. O sigui, no diria perjudicis, no té aquest fanatisme, sinó que actua... Sí, però quan ell, perdona, quan ell ha fet una cosa mal feta i no l'ha reconeguda, se la guardava per ell.
que per això és l'ètica on tenim l'ètica en la nostra vida se la guarda se la guarda per ell però actua d'una manera o sigui buscant fa accions diguéssim bones podríem dir
Bueno, però és que el pare també és radical, eh? Perquè quan està en Amèrica... El pare, bueno, això que mirés a la noia quan es coneixen allà en el mercat, aquell ho troba... No, no, ell té unes idees molt concebudes de tradició, de la família, del que són a la manera.
Però tu al llarg de la novel·la vas veient, jo per exemple us dic de veritat, al llarg de la novel·la dic que per nosaltres és un món molt desconegut. Perquè abans que entressin els russos, a l'instant que els fastidien molt, i és quan ells tenen que fugir i tot el lío, se'n van i tot el lío. Però no solament entren els russos, després resulta que entren els talibans i si uns eren d'una manera, aquests altres són tan sumament radicals
que a més a més veus lapidaciones, veus coses que... Això ho pots veure amb els sols esplendits. No, això mateix. Ja les he de dir que és una cosa que dius, com és possible que tinguin aquesta mentalitat?
però també com és possible el bé que vivien perquè dintre de tots ells tenien les seves normes i les seves coses però aquesta gent ha estat molt molt matxacada per tots per tots i tant és així que jo vaig anar a comprar amb un dels paquistaners que ara tenim aquí a la vora diu, bueno, vostè diu, clar, és que el paquistan està muy lejos para nosotros y no sabemos algo bueno, ells van després al paquistan a veure si els arreglen els assumits però bueno, això és igual, no entra entre la novel·la
El que entra dintre de la novel·la, per mi, és el desconeixement, a vegades que tenim, de la mentalitat religiosa, perquè aquí són molt deu, eh? Sí, sí, sí. La mentalitat religiosa dels altres pobles, com l'enfoquen i, a vegades, a vegades són purs amb les seves creences, són purs. Però aquí també veus, el que dèiem amb la Carmen, no és clar, el pare...
que tota la vida per ell, com si diguéssim precepte de fe, que el pecat més gros és robar, ha robat la veritat, perquè ha dit una mentida, i li ha robat l'honor a l'amic que tenien, que també quan eren petits...
ha robat el seu fill de dir-li que té un germà. El criat ja vivia amb ell de petits. Sí, eren amics de petits. Ha robat el Hassan, que també tenia un altre germà. Per què? Perquè, esclar, l'altre encara l'excusa, el preceptor, l'amic del pare, l'excusa diu, home, li hagués tret l'honor al seu criat. Potser per això no val fer-ho. Però potser anem pensant en tot això i potser es comportava tan bé, tan bé, com si volguessin restituir
la seva mentida, disculpar-se, redimir-se, sent bo pels altres. Sent bo pels altres, sí. És una manera d'actuar que també la trobem. El tema de les religions, mira, jo, de veritat, el tema de les religions no... perquè no... Bueno, és igual, però vull dir que tu has agafat la part humana. La part humana del tema, no? Però sí que podem entrar només una miqueta perquè quan ell parla de la voluntat de Déu... Sí, sí, és odio. No, perquè li diu com vulguem dir, bueno...
Jo ara mateix ja estic molt malament, és voluntat de Déu. Llavors, sí que, traspassant, si ells com a islamistes tenen aquesta forma de pensar, si ho traslladem a la nostra religió,
tenim també de vegades perquè ens ve de l'antic que les coses són voluntat de Déu i si ens mirem per exemple el Pare Nostre o qualsevol altre però el Pare Nostre és el lloc potser que queda més explícit i anem una miqueta a fons la voluntat de Déu no és que les coses ens passen perquè és voluntat de Déu sinó que la voluntat de Déu és que visquem d'acord amb l'Evangeli
que el cel i la terra, diu. Aquesta seria una gran... et porta a aprofundir també en aquest aspecte. O sigui que nosaltres, o sigui, hem traspassat, diguéssim, aquest de dir això em passa perquè és la voluntat de Déu o haig de malaltia o el que sigui, sinó...
La voluntat de Déu és que visquem que estimi els altres, en definitiva. I això, si fos així que visquéssim d'aquesta manera, possiblement els extrems,
Si fos així, que visquéssim d'aquesta manera, aquests extremismes no hi serien. Aquí en una de les pàgines diu això, diu...
Construir el orfanato, dejar dinero a los amigos necesitados, era su forma de redimirse. Y en eso, creo, consiste la auténtica redención. Amir. Amir es el noy. En el sentimiento de culpa que desemboca en bondad. Sé que al final Dios perdonará. Perdonará a tu padre, a mí y a ti también. Y espero que puedas hacerte tú lo mismo, perdonar a tu padre, perdonarme a mí, y lo más importante, perdonarte a ti mismo.
perquè ell mai a la vida es perdona bueno, mai sí, després es perdona amb aquest nano que el vol recuperar però sempre li queda aquell sentiment de culpa ara diem una cosa que va ser per treure una mica el dramatisme de l'acció és que em va fer molta gràcia perquè el tiet el que és el tiet de veritat sempre li posen l'apelit
l'apel·litiu davant, l'adjectiu com si diguéssim davant, o el nom de cacà. O sigui, que me'n recordo del futbol, que jo soc molt futbolera, i diu cacà, cacà vol dir tiet. Quan veiem cacà, no és només que és això. Hi ha tots els cacatal, cacatal... El llibre el recomanes, no?
el recomano i si de veritat Carme, el llegir-ho t'ha fet amb tu pensar alguna cosa en relació a la teva vida, a la forma de viure t'ha fet arribar fins al fons una miqueta tant com això perquè a millor nosaltres mateixos tampoc ens sentim culpables de massa coses que a millor també l'hem passada moltes vegades però sempre tenim l'excusa que el que has fet ho has fet perquè
es pensava que estava bé però que dintre del teu sentiment a mi també saps que alguna vegada has ficat-la això és que és molt subjectiu el tema de la culpabilitat de cadascú a vegades en solitari potser sí que podem dir ostres aquí m'he passat però tampoc ho reconeixeré fàcilment intentaré potser corregir el tema si l'he basat en algun tema i puc reconduir-ho
soc capaç de demanar disculpes perquè a la gent ens costa molt demanar perdó ens costa moltíssim perdona però la vaig basar llavors jo crec que quan tenim ja aquest poder nosaltres de reconèixer quan hem fet alguna cosa sense matar ningú ni molt menys i no dir la veritat de tot o perjudicar una persona amb un
amb un comentari, demanar perdó no és fàcil però hauríem de això és un mensatge que envió a tothom que ens escolti és potser el que li falta amb aquest personatge no, és que és molt per mi està clavat per mi està clavat el Carlos que ja sabeu que aquí tenim el temps més que assenyalat i ballado ara diu que ens tenia que visar abans no ens ha visat perquè s'ha despistat i només que queden dos minuts
Si queden dos minuts, els hi volíem llegir... Bueno, l'evangeli que correspon aquest diumenge que ve, doncs és aquell en què li fan la pregunta de temptació a Jesús, als adoseus, i li diuen que si una dona es casen diversos, diversos, diversos, diversos, perquè el fill a l'altre i a l'altre i a l'altre, que el dia que ressusciti, perquè parla de la ressurgecció, amb qui serà l'esposa?
I Jesús Cris diu, després de que et mores, tots som germans i aquí no hi ha esposes, ni maridos, ni hijos, ni nadie. Tots som amics, com si diguéssim. Ho dic per resumir-ho, perquè ja veig que està tocant la sintonia de l'adeu. L'adeu és el que li diem a tots vostès, perquè ja no podem més. Donem moltes gràcies a la Carme.
A la Montse, diem adéu i si volen escoltar això i es pot, el dissabte a dos quarts d'onze. No, sí, dos quarts d'onze, no? Molt bé, amics, fins al vesc que ve. Gràcies. Adéu-siau. Sintonitzes la ràdio de Sant Just. Dura't
Ràdio Tespel, 98.1. Ràdio Tespel, 98.1. Ràdio Tespel, 98.1.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Mmh.