Veus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra.
A veus de la parròquia, amics joïdors, avui, migrar i resistir.
Avui no podem comptar amb la nostra col·laboradora habitual,
la Imma Periques, està fora del país,
però sí, tenim una altra invitada.
Molt de gust, presentem la Mònica.
Mònica, quin és el nom sencer?
Mònica Parra Ràfons.
Molt bé.
Lloc de residència, sisplau?
Barcelona.
Quin treball guanyes la vida?
Treballo a l'Ajuntament de Sant Just.
En la naixença, sisplau?
El 72.
Per què deus estar aquí avui?
Doncs per presentar el llibre, per parlar del llibre, no?
El llibre, que és el reflex de tot un recorregut
que és important a la teva vida, no?
El primer moment en què et vas plantejar
conèixer i ajudar els migrants,
quan va ser això?
Va ser, per casualitat, el 2015,
perquè jo estava de vacances a Polònia
i va esplazar tota aquesta crisi de governs europeus,
ho diríem així,
i vaig anar a Hongria
i em vaig adonar de tot el que estava passant.
Jo estava fent fotos
i vaig arribar a Barcelona,
vaig explicar al meu col·lectiu de fotògraf,
fotoviment, el que estava succeint
i vam continuar fent fotos.
Què passa?
Que en un moment donat,
a mi les fotos...
No tenia les mans per les fotos,
jo veia que anaven passant coses
i vaig dir
jo no sé si tu aquí fer alguna cosa
que no sigui fer fotos
perquè hi ha molta gent fet fotos.
I vaig començar a ser voluntària
a diferents espais.
Has recorregut bona part d'Europa
ajudant gent migrant,
fonamentalment crec que són gent que vol entrar
als països de la Comunitat Europea.
Sabries dir-los els llocs que has estat?
Sí, aviam si me'n recordo.
He estat a Grècia,
he estat a Hongria,
he estat a Croàcia,
he estat a Sèrbia,
he estat a França,
he estat a Espanya, Canàries,
he estat a Melilla...
i dintre d'aquests països
a diferents illes
i a diferents ciutats.
Deies que d'una reportera,
d'una fotògrafa,
va sortir una voluntària,
una voluntària
que també vol comunicar
quina és la seva experiència
i això ho fas fonamentalment,
penso,
a través del llibre
Migrar i resistir.
Quan va sortir la idea d'aquest llibre
i per què?
La idea d'aquest llibre
no va sortir així,
vaig escriure el llibre.
El que passa és que jo anava
prenent notes
de moltes coses que veia
i moltes situacions
de vulneracions de drets
i anava apuntant-ho tot en una llibreta.
Llavors,
en aquests viatges
d'anades i tornades,
jo vaig anar-me informant
també de moltes coses
de la meva família,
perquè la meva família
havia estat migrant
i també havia estat
refugiada
al camp d'Argelé
a França
i també perquè
el meu amic
en un d'aquestes
viatges a Grècia
que jo anava anotant
em va dir
què fas?
I jo dic
mira,
vaig anotant
sempre el que veig
i em va dir
estaria molt bé
que escrivissis tot això
perquè
nosaltres no ho podem fer
perquè estem molt cansats
per fer això.
I això
va ser una cosa
que a mi em va
conscienciar molt
tots aquests factors
i vaig dir
això s'ha d'explicar
aquesta Europa negra
ha de quedar reflectida
en algun lloc
la gent ha de saber
que això
aquesta part de la història
ha existit.
En aquest llibre
es descriu
el teu pas
i el pas
dels teus col·laboradors
ajudants
i amics
etcètera
per aquests països
en frontera
en frontera
per entrar
a la Unió Europea.
En concret
qui
sol acompanyar
en aquests
repostatges
i cooperacions
a tants llocs d'Europa?
Bueno
la meva gran família
que és
fotomovimento
que són els meus
companys
de fotografia
amb els que hem viscut
moltíssimes coses
no només allà
sinó aquí
aquests podria dir
que són els meus
principals companys
del viatge
però
també és un viatge
molt íntim
en molts moments
perquè
jo vaig sola
bueno
no es pot dir sola
perquè mai estàs sol
perquè
les persones
refugiades
immigrades
sempre t'acullen
per tant mai et sents sol
i també he conegut
molts voluntaris
i voluntàries
activistes
pel camí
o sigui que
sempre he trobat
moltíssima gent
llavors
hem fet molta pinya
sempre tots
són situacions
molt dures
en les que necessites
recolzament
sobretot als vespres
quan arribes a l'apartament
o als hotels
i tens cap a dir
tot el que has vist
doncs
sempre trobes gent
amb la qual
pots compartir
tot el que
estàs veient
i patint
perquè pateixes molt
són viatges
efectivament
de patiment
de veure
realitats
dures
com bé dius
ara
si haguéssim de triar-ne una
per la seva negativitat
és a dir
el que més t'ha colpit
d'algun lloc
algun lloc que recordis
especialment
potser per la seva cruesa
bueno
en realitat
tot el que vas veient
a cada viatge
penses que no et pot colpir
res
més
del que ja has vist
i te n'adones que no
que són situacions diferents
i que totes et van colpint
a mi potser
el que em va
quedar molt
molt gravat
va ser
la frontera
serbo-croata
a Sèrbia
sí
perquè és d'una
duresa climàtica
ja
de molta calor
l'estiu
molt de fred
a l'hivern
i d'una
violència policial
molt extrema
perquè ells fan
el que diuen
el The Game
que és aquest intent
de joc
que intenten fer
cada vegada
per passar la frontera
i la gent arriba
colpejada
sense mòbil
descalça
les mouen
i les deixen
a 3 hores o 4
de la frontera
i la policia
allà encara
és molt militar
encara s'arrossega
molt
el tema
de la guerra
que va haver-hi
de Sèrbia
a Bòsnia
hi ha molta
encara entre ells
hi ha molt mal rotllo
i
en corregació
també
mal rotllo
sí
sí
has arribat
a fer amistat
amb la gent
ajudada
amb la gent
migrant
sí
sí
són
la meva família
la meva segona família
que jo mai a la vida
hauria pensat
que trobaria
una segona família
tan àmplia
jo he procurat
i procuro
evidentment
amb tothom
perquè no puc
continuar parlant
amb les persones
els pares i les mares
m'envien fotos
dels nens
i les nenes
es van fent grans
molts eren petitons
ara ja són adolescents
han aconseguit
entrar
a països d'unió
sí
perquè jo vaig estar
el temps que vaig estar
més va ser el 2017
i el 2016
i llavors encara
hi havia les reubicacions
a Europa
i llavors
moltes d'aquestes famílies
han entrat
i estan a França
a Alemanya
a molts llocs
a Espanya
el que passa
que hi ha
molta gent
que s'ha quedat
pel camí
jo per exemple
vaig fer un amic
que es deia Abraham
que era l'Eritrea
i que jo mai més he sapigut
on estar
això és una cosa
que a mi
em persegueix molt
perquè l'Abram
estava a Ventimiglia
a Itàlia
va arribar a París
perquè em va escriure
i em va dir
que havia arribat a París
però el van haver d'ingressar
perquè
li va venir
molta ansietat
molts problemes psicològics
perquè ell havia estat
en un centre
de detenció
a Líbia
l'havien torturat
l'havien violat
havia estat esclau
i el van haver d'ingressar
per temes mentals
i mai més
he sabut d'ell
mira que l'hem buscat
amb amics
que vam coincidir
i mai hem sabut
si l'hem deportat
si
el continuem buscant
però portem molts anys
i no
l'Abram
no ha prescut mai
és difícil
mantenir
aquesta constància
en la búsqueda
quan
segurament
hi ha hagut
no sé
dificultats serioses
en la seva vida
segurament
sí
nosaltres pensem
que el van deportar
perquè a mi
un dels últims missatges
deia que estava
a l'hospital psiquiàtric
a París
però que el volien deportar
i aquí vam perdre la pista
llavors
suposem
hem mirat les xarxes
no hi ha activitat
no hi ha activitat
a Facebook
no hi ha activitat
a Instagram
llavors
o li ha passat alguna cosa
o l'han deportat
quina és la situació actual
les fronteres europees
en quina zona
de la nostra Europa
hi ha una situació
més candent
i més
de més pressió
bueno
queda clar
que
Grècia
Itàlia
continuen sent
uns llocs d'entrada
ja perpètus
que sempre
està passant gent
potser ara
el lloc més bèstia
és Canàries
perquè està entrant
moltíssima gent
i moltíssima gent
que entra morta
ja
bueno
fa una setmana
dues
surt aquesta embarcació
que portava gent
a dins morta
i això és una constant
cada dia
o gent que arriba
molt malalta
i
amb l'estat molt greu
no
i llavors tenim
aquesta viola
rússia-polònia
que és com
l'última entrada
que és terrible
que fa un fred
brutal
fa molts mesos
que la gent
s'està morint
congelada
i la resposta
d'Europa
ha estat
començar a construir
una tanca
i sortien
totes les
totes les màquines
i a Polònia
alçant una altra tanca
a Europa
com si no en tinguéssim
suficients
llavors
en aquesta situació
el voluntariat
com ara el teu
i el vostre
vaja
és efectiu?
es nota una feina
millor
és efectiu
perquè
som molt conscients
que estem posant
tiretes
no és efectiu
perquè això
vull dir
és efectiu
en el sentit
que estàs acompanyant
emocionalment
a persones
els estàs ajudant
a que tinguin menjar
a que es vesteixin
que són necessitats bàsiques
és molt assistencialista
i per tant
podria dir
que són tiretes
perquè això
hauria de passar
per una solució política
d'obrir fronteres
posar vies legals
i segures
i acollir
a totes aquestes persones
que necessiten
començar la seva vida
seria
la resposta
a la situació
és a dir
encara
podem fer coses
els països
els governs
sobretot
els voluntaris
podem continuar
posant tiretes
no hi ha més
no hi ha més
i fer pressió
activa
denunciar
bueno mira
una cosa que s'ha aconsegut
fa poc
no?
tots aquests menors
que
eren exclosos
del sistema
i ara a Espanya
vull dir
podran treballar
i han de quedar-se aquí
no?
es van aconseguint poques coses
però
però
hi ha molta feina
l'organització
Open Arms
està formada
per tècnics
que juguen la vida
rescatant persones
de la Mediterrània
que és precisament
el nom
de la pel·lícula
de fer la pel·lícula
hi ha pel·lícules
sobre
la immigració?
moltes
moltíssimes
cada vegada més
ara fa poc
vaig veure
que és molt bonica
tot i que hi ha coses
que no són
no reflexen la realitat
però n'hi ha moltíssimes
jo
l'última
Open Arms
no l'he vista
a Mediterrània
també és veritat
que a mi em costa
veure aquestes coses
perquè
em recorden
moltíssimes coses
però vaig veure
tot Quima
i bueno
és com ells
salven
a moltíssima gent
que és el seu dia a dia
estar allà
salvant gent
que no mori
i arriscant
la seva pròpia vida
perquè
sí, sí
arriscant
la seva vida
i a més
ja hem vist
imatges
quan per exemple
estan
en la frontera
amb Líbia
els libis
disparen
i ells estan allà
i no només això
sinó que se'ls acusa
cada dos per tres
han de passar
pels tribunals
els hi paren
les vaixells
etcètera
etcètera
és una criminalització
total
cap a aquest voluntariat
Tornem al llibre
el teu llibre
Migrar, resistir
per què creus
que aquest llibre
enganxa?
Penso que enganxa
perquè estem acostumats
a veure
a totes aquestes persones
com números
20.000 persones mortes
3 persones
han passat la tanca
i aquestes persones
tenen uns noms
unes vides
i llavors en aquest llibre
s'explica
el que qualsevol
de nosaltres
les seves emocions
els seus somnis
el que volen
en un futur
i ens veiem una mica
reflectits
nosaltres mateixos
com a persones
un tu a tu
és
jo podria ser aquesta persona
que un dia
per l'altre
ha marxat al seu país
i em podria passar a mi
llavors jo penso
que això és el que fa que
hosti
que el lector
digui
uau
és que això no és una cosa
que em quedi lluny
és que em pot passar un dia a mi
Aquest hipotètic lector
on ha de trobar
on s'ha de dirigir
per comprar
migrar i resistir
migrar i resistir
a l'editorial
Descontrol
i
està per exemple
a l'AIE
està a la Ciutat Invisible
a Barcelona
està a Cal Llibreter
està
si entreu a la web
de Descontrol
l'editorial Descontrol
veureu tots els llocs
està a Llibreia Girona
Tarragona
bueno
està a diferents llocs
de Catalunya
va bé
la promoció
sí
va molt bé
va molt bé en català
està anant molt bé en castellà
i ara comencem
amb l'anglès
que una
coses meravelloses
que passen
que una noia
va venir a una presentació
tenia una empresa
de traductors
i m'han traduït
el llibre gratuïtament
els traductors
perquè se sàpiguen
aquestes històries
el llibre acaba
en una
situació
diguéssim
de càlcul econòmic
gens habitual
d'altres publicacions
explica sisplau
com s'ha calculat
el preu del llibre
bueno
això és molt atípic
en les grans editorials
però passa molt
amb les petites
cooperatives
o editorials molt petites
al final del llibre
ells posen
per exemple
treball d'impressió
5 en 80
treball d'edició
2 en 10
el que s'endú
la llibreria
5 en 40
i el que s'endú
l'autora
o l'autor
que són
1 en 90
és una manera
de mostrar
el preu
que costa
cada cosa
que hi ha
en un llibre
i el que costa
perquè molta gent
els llibres
a vegades
es posen en un preu
que estan disparats
i penso que és una manera
molt honesta
de mostrar
com funciona
un editorial
això és transparència pura
transparència pura i dura
l'Ajuntament de Sant Lluís
és soci
del Fons Català
de Cooperació
i el Desenvolvament
i a través d'aquest fons
ajudarà
en un dels projectes
a les persones
refugiades
atrapades
a la illa de Lesbos
veus conèixer el projecte
perquè l'has informat
potser
jo ja el coneixia abans
aquest projecte
és del
d'Albo
que és a Brout
que és un grup
d'advocats
que estan a Lesbos
fa molts anys
des del 2016
em sembla
que ells el que fan
és garantir
que es compleixen
totes les coses
quan hi ha entrevistes
quan es demanen
asils
quan es demana
protecció
i llavors
que hi hagi un traductor
amb l'idioma
que s'ha de fer
una entrevista
que si hi ha
una deportació
sàpiguen
que hi ha una deportació
i on va aquesta persona
deportada
és una manera
de legalment
poder ajudar
a totes aquestes persones
que estan superperdudes
que no saben ni l'idioma
moltes vegades
els deneguen els papers
i no saben ni per què
doncs és un ajut
legal
perquè aquestes persones
puguin continuar
el seu camí
si més no defensar-se
l'elecció
dels tres projectes
que a través del fons
l'Ajuntament
costeja
ha sigut feta
a través d'un
procés participatiu
n'està content
de la resposta
de la gent
o
se n'esperava més
jo penso
que estem molt contents
de fet
pensàvem que seria
menys gent
la que contestaria
n'hauria de ser
molta més
perquè penso
que tots els ciutadans
i ciutadanes
haurien de preocupar-se més
per
aquests projectes
de cooperació
participar-hi
informar-se
però bueno
és un bon començament
tot és començar
el Bulleti Municipal
informa
que han participat
en aquest procés
50 persones
que han emès
un total
de 126 vots
que són els que
valen
perquè
cadascú podia votar
fins a 3 projectes
fora
d'antena
preparant
el programa
amb la Mònica Parra
hi havia un aspecte
que també
volíem incloure
alguns més
el de la militarització
és a dir
tu has passat
per moltes fronteres
i has vist
el tracte
que
la policia
o l'exèrcit
tracta
les persones
que venen
de l'est
o que venen
de l'Àfrica
com és això?
això és el pitjor
que
pitjor solució
que tenim ara
perquè és que Europa
destina uns diners
a uns
grups
que es diu
frontex
que són
com els militars
els policies
que hi ha a fronteres
i es va firmar
un conveni
Europa va firmar
un conveni
amb què aquestes persones
tenien la potestat
o el dret
de
deportar persones
si s'havien de deportar-les
fer devolucions
en calent
disparar
en el cas
que creguessin convenient
que havien de disparar
perquè corria perill
no sé què
quin perill
podien córrer
davant de persones
sense armes
però aquest és un problema
que tenim
que és que estem destinant
diners i diners i diners
amb militarització
amb càmeres censores
amb murs
els cent murs
paguem a front
extripliquem els pressupostos
i els diners
que s'haurien de destinar
per dignificar la vida
d'aquestes persones
no existeixen
i jo crec que és el mal
que tenim a Europa
a la frontera espanyola
amb Ceuta
actua el Frontex
o actuen directament
els civils
guardia civil
guardia civil
directament
l'has visitada
també
a la frontera Ceuta
sí
el que passa
que jo
no he vist mai
ni una arribada
ni
no ho he vist
ni el salt
ni el salt
no ho he vist
no ho he vist
però consta que
sí sí
els meus companys
de front de vinent
van estar-hi més temps
van estar-hi
una setmana
dues
una setmana i mitja
i sí
i a més
tu vas a fer fotos
i estàs constantment
perseguit
per la policia marroquina
i per l'espanyola
què estàs fent aquí
quines fotos fas
hi ha un control
molt bèstia
has retrobat
la fotografia
o de moment
que està aparcada
no
està aparcada
bueno jo
sempre vaig fent fotos
amb el mòbil
per falta de temps
perquè
no tinc temps
d'editar
de pujar les fotos
d'escarregar
les editar
vaig continuant fent fotos
amb el mòbil
però estic molt centrada
en això
en conscienciar
a tot arreu
on em demanen
jo vaig
a escoles
centres cívics
centres d'adults
biblioteques
llibreries
aquest cap de setmana
estic a la llibreria
llavors
hospitalet
i per tot Catalunya
per tot Espanya
em centro en això
la consciència
que necessitem
si més no
per entendre
les causes estructurals
per entendre
per què està passant això
no criminalitzar
sinó per què està passant això
en el que gran part
de culpabilitat
és la nostra
espolis
a tota Àfrica
bombardejos
a Síria
anem a Afganistan
anem a Irak
ho deixem tot
vengar por ombro
i clar
nosaltres
marxem
i llavors
arriben les persones
i criminalitzem
amb elles
tenim molta part
de culpa
nosaltres
una resposta
que va ser
bastant
nombrosa
dels ciutadans
de Sant Jús
va ser
la col·laboració
quan
veuen a Calé
Sí
allà ja
aquella recollida
va ser dur a Calé
també
de roba
tan nombrosa
tan important
però
com va anar allò
deies ara
que havia estat
una cosa dura
us vau acompanyar
anàveu tu
i el Joan Poll
el Joan Mora
d'Acció Solidària
i el Joan Poll
de Justícia i Pau
i va ser molt bonic
perquè
els tres ja ens coneixíem
però va ser
a nivell de companyia
va ser molt bonic
però jo crec que
els tres
vam quedar com molt tocats
perquè és
Calé
que ara ja està allà
desallotjat
però ara torna a haver-hi gent
de fet els meus companys
cada dos per tres
desallotgen i tornen
ara torna a haver-hi molta gent
els meus companys
ja potser muntament
o marxen la setmana que ve
perquè és que allà
està
el Canal de la Mànega
i la gent vol clau Anglaterra
llavors
sempre hi ha gent
i tot que la policia va
és que la migració
no deixarà de venir
ni deixarà de
d'intentar creuar
és que
hem d'intentar
normalitzar aquesta situació
dignificar les vides
i
i deixar de
treure'ls als llocs
fer-li les vides impossibles
perquè ells continuaran venir
perquè han de venir
no tenen altra opció
la Unió Europea
és molt
hàbil
en descarregar-se
de responsabilitats
a sobre
què hi ha
d'aquest acord
amb Turquia
que la Unió Europea
paga
el govern turc
perquè faci
precisament de frontera
o
faci simplement
un retorn
als països d'origen
no només Turquia
Turquia es van pagar
6.000 milions d'euros
i Turquia
el senyor Erdogan
quan vol
més diners
amenaça
amb què obre portes
tangar portes
passar persones
deixant-les refugiades
a creuar el mar
però és que
no només tenim acords
amb Turquia
tenim acords
amb Líbia
els centres de detenció
que hi ha a Líbia
que són
el pitjor
que hi ha
ara mateix
al món
ara de dinamitats
de persones migrades
estan subvencionats
per la Unió Europea
estan pagats
perquè la gent
no vingui
i Espanya té
des de fa molt de temps
tractes amb Marroc
tractes amb Senegal
ara estan arribant
molts nois senegalesos
perquè
doncs el problema
de la pesca
Espanya
està fent servir
la pesca
dels senegalesos
els senegalesos
es queden sense feina
llavors
continuem
doncs
espuliant
i continuem
pagant a països
tercers
i totes aquestes persones
doncs
continuem venint
amb més dificultats
o menys
però continuem venint
i en Grècia
com està l'assumpte?
Grècia
ara té un problema
molt gran
també
perquè
va entrar un govern
fa
em sembla que un parell d'anys
que és de dreta
és de dreta
bastant dreta
llavors ell
van treure
les ajudes
als camps
van treure els diners
que s'assignaven
a les famílies
que eren 90 euros
cada setmana
van treure'ls
han tret
els menjars
als camps
per tant
la gent
està
molta gent
visquent el menjar
que estan repartint
les organitzacions
han dificultat
moltes persones
continuar el camí
per tant
han fet deportacions
i
la idea
de la Grècia
és que tots els camps
siguin tancats
que ja ho han aconseguit
després de la pandèmia
i que voluntaris
activistes
no puguin veure
molt bé
el que passa
hi ha noms
que s'han fet
populars
idomei
idomeni
lesbos
etc
la premsa
per això
quan deixa
d'estar
una cosa
molt evident
molt nova
etc
deixa d'informar
i oblidem
aquests noms
quan els volíem
de portar gravats
nosaltres mateixos
i pressionar
com feu vosaltres
perquè
precisament
no fossin
actualitat
quina responsabilitat
creus
que els mitjans
de comunicació
tenen
en la situació
de la cooperació
internacional
i de l'ajut
en la crisi
de governs
europeus
són
culpables
també
perquè estan
blanquejant
primer
el feixisme
i el racisme
no és normal
que l'extrema dretes
passegi
pels platós
de televisió
com si estiguessin
parlant
amb un grup
que no incités
a l'odi
primer això
després
que no relaten
veritats
perquè són
mitjans
subvencionats
per governs
per tant
expliquen
el que els governs
volen que s'expliqui
crec que falta
un periodisme valent
que ja n'hi ha
hi ha periodisme alternatiu
valent
com el salto diario
com
diario.es
com
molta gent
que continua
fent feina
però els mas media
estan totalment
agafats
de la mà
dels governs
són part
del problema
igual que
les grans
organitzacions
com
Agnur
són part
del problema
perquè
no
estan
constantment
denunciant
com volíem de fer
ens queden
tres minuts
Mònica
què ens hem deixat
de parlar
moltes coses
suposo
però digue'n una o dues
que vulguis expressar
tu
aprofitant que estem
jo voldria
recordar
que tenim
un conflicte
aquí al costat
que és amb Rússia
i que això
esperem que no passi
absolutament res
però que pensem
que tots són vulnerables
i que les guerres
comencen
un dia per l'altre
i la gent anava a marxar
i això està passant
ara aquí al costat
i llavors
també voldria
aprofitar
per demanar
una vegada més
als governs
que la llei
d'estrangeria
precisament
l'espanyola
s'ha de modificar
la gent no pot
estar al carrer
sense ajudes
no pot estar
sense papers
no pot estar
de manera il·legal
i patint
gent que ve
de patiment
el que hem de fer
és dignificar-los
la vida
i ajudar-los
i acompanyar-los
no em cansaré
mai de repetir això
i que sisplau
que la gent
miri les causes
estructurals
de tot això
que no sigui
tan egocèntrica
i pensi
d'on ve el coltant
del seu mòbil
d'on
cauen les bombes
a Síria
qui bombardeix
etcètera
mirem les causes
estructurals
i entendrem
moltes coses
en el teu ambient
de Sant Jús
o en el lloc
de treball
etcètera
et sents
recolzada?
et sents
això?
el suport
dels altres companys?
és difícil
sentir-se recolzat
si no has viscut
les mateixes coses
jo en els llocs
en els llocs que em sento
com un pollet
recolzada
és
amb les persones
que han viscut
el mateix
perquè quan veus
i quan vius
i quan olores
i quan sents
i quan toques
és quan
te n'adones
de la magnitud
del problema
és complicat
viure
en un món
que no
coneixes
i que no has vist
el llibre ha ajudat
a que molta gent
em digués
ostres Mònica
ara entenc perfectament
aquella cara
de tristesa
que portaves
o allò
que ens deies sempre
el llibre serveix
també per això
per entendre
molt bé
gràcies Mònica
ha estat amb nosaltres
Mònica Parra
i Raffles
col·laboradora
en tants projectes
d'ajut
als immigrants
i autora
del llibre
Migrar i resistir
esperem que arribi
a moltes llars
Sant Justenques
gràcies Mònica
gràcies a vosaltres
veus a la parròquia
s'acomiada
ens tornarem
a sentir
a escoltar
el dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
adeu-siau
a dos que
Fins demà!