Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ràdio Tosbend, 98.1
Ràdio Tosbend, 98.1
Ràdio Tosbend, 98.1
Hola, molt bona tarda a tothom.
Comencem un nou programa de Veus de la Parròquia
i avui els toca el grup de Justícia i Pau.
Tenim aquí avui a l'estudi a l'emissora en Jesús Castro,
que és el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just
i també tenim la col·laboradora Dolors Cardona,
que també és membre de l'entitat.
Els saludem els dos.
Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, Jesús?
Bona tarda, Núria. Encantats que estiguis aquí.
Molt bé, igualment us dic.
Escolteu-me, aquesta temporada ja és el segon programa que fem.
Posem una mica el context també a l'audiència,
per si no n'estaven del tot assabentats.
Tractem la salut mental, aquesta temporada,
amb el grup de Justícia i Pau.
Jesús, al programa passat vam fer una introducció
de tot el que seria aquest cicle.
Avui comencem amb coses més concretes, amb la Dolors,
però farem una introducció, també.
Tal com has dit, Núria,
amb motiu del 75 aniversari
de la Declaració dels Drets Humans Universals de Nacions Unides,
al grup de Justícia i Pau de Sant Just,
hem fet un anàlisi dels articles,
tal com nosaltres ho veiem avui en dia.
Hem fet nou intervencions
i aquest trimestre que ens falta
per acabar l'any de la celebració,
hem decidit al grup, però en una mitat,
treballar per donar a conèixer
tota la problemàtica que tenim al nostre país
sobre el tema de la salut mental.
Oi tant.
Ahir mateix, justament,
ens va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental
i es va fer una trobada de tot Catalunya,
a Berga,
en la qual hi havia 800 persones
de tot Catalunya,
de tot Catalunya,
de dalt a baix i de costat a costat,
amb 86 entitats que representen...
Déu-n'hi-do, no?
Associacions, moltes, sí.
I totes representants de comarca,
totes les comarques catalanes
estaven representades.
Des de la pandèmia no s'havia fet una trobada.
Abans se n'havien fet,
però des de la pandèmia no.
No se n'havia fet, eh, encara.
I aquesta s'ha fet.
Bé, a part de les intervencions
i els manifestos
i la participació dels,
també, de propis malalts.
Sí.
La qüestió és que ja...
Jo em vaig quedar amb una dada
que ara aprofito que...
Vinga, oi tant, compartim-la.
Doncs mira,
la presidenta de la Federació,
que és una dona ja gran,
amb molta llucidesa,
va dir,
solament amb 186 milions d'euros
podríem atendre els malalts
que necessiten atenció
quan la necessiten,
sigui diària, sigui mensual,
que no hagin d'esperar temps
per poder ser atesos,
podríem tenir aquest servei.
Només amb 186 milions
estarien al servei dels malalts
quan els hi fes falta.
Aquest és un punt crític del tema, també.
Només aprofito per ressaltar
i la Dolors
és una de les persones del grup,
és fundadora de Justici Pau de Sant Just.
Sí.
Ella ha agafat el tema del treball.
El tema del treball
des del punt de vista de la salut mental.
Que és un tema que em sembla
que la Generalitat...
Bé, cada any escoll un lema, no?,
per la salut mental
i em sembla que el tema
de l'entorn de la feina,
l'entorn laboral,
és el lema escollit
per al Dia de la Salut Mental
d'aquest 2024.
Exactament.
I ella ho fa amb molta propietat
perquè ha estat treballadora
molts anys
a peu de...
a treballador de base,
de peu, no?
A primera línia, eh?
Sí.
I el que ha treballat
i ha fet,
que continuarà a continuació,
ho explicaran tu,
té el mèrit
d'una persona
curtida
i coneixedora
del món laboral
i més allà, encara.
Dolors!
A veure,
què ens està dient el Jesús?
Una persona curtida
que sap el que és, no?,
el treball a peu,
l'entorn laboral
i la salut mental.
I la situació de salut mental.
Llavors, volia dir,
com que has mencionat
que a nivell administratiu
s'ha agafat un lema,
el lema d'aquest any ha sigut
és l'hora de prioritzar
la salut mental a la feina.
El manifest que van llegir
l'altre dia
davant de l'Ajuntament
anava per aquí
i tocava molts aspectes
de tipus laboral.
Bé, quan dintre del nostre grup
es va plantejar
el poder desenvolupar
com a dret humà
amb visió de justícia i pau,
que la visió de justícia i pau
és la dignitat de la persona,
la seva llibertat,
l'acceptació de la diversitat
i tot això.
Doncs ens va sortir aquesta proposta
i automàticament ens hi vam agafar tots
perquè hem vist diferents...
Un sol dret humà
que tracti això de la dignitat
adaptat a les descapacitats mentals
i als trastorns mentals
té la seva importància.
Oi, tant.
Jo potser avui desenvoluparé més
un trastorn mental.
Vinga.
En general, els trastorns mentals.
Llavors, la primera pregunta
que em vaig fer,
perquè evidentment no som tècnics,
és que és per mi
la salut mental i el benestar emocional
que m'està dient aquesta proposta.
És un concepte que està molt relacionat
amb la manera que tots els humans
sentim, pensem, actuem
en el nostre dia a dia.
Això ens dona un equilibri
com a persones,
per ser conscients
de les capacitats que podem desenvolupar
i les habilitats cognitives
que podem tenir amb altra gent
i amb altres situacions.
Poder viure en societat,
satisfer adequadament
les demandes de vida quotidiana,
vull dir, ens crea una seguretat, no?
A vegades, aquesta seguretat,
per el que sigui,
es dona a aquesta salut mental,
canvia i tenim una malaltia
de salut mental.
Llavors, aquesta persona
que té aquesta limitació,
sigui la que sigui,
no estem parlant d'una malaltia,
no estem parlant d'una discapacitat mental,
sinó que és una malaltia mental
i una diversitat de persones.
Si nosaltres definíssim
què és un trastorn mental,
doncs és una gamma,
tota una gamma de situacions
de diversitat de persones
i de característiques diferents
que aquestes persones davant,
perquè es parla molt
d'una societat diversa,
però no és una societat diversa,
ens encaminen tots
cap a una mateixa direcció.
Parlem,
es parla de diversitat,
però podem dir que més aviat
es vol uniformitat de persones.
I si ho adaptem
a nivell laboral,
ens trobem
que aquesta uniformitat
de persones
passa perquè tu siguis productiu.
Clar.
O estiguis al dia
amb coses de canvis de tecnologia.
Llavors,
la persona que porta
un trastorn mental,
moltes vegades
sofreix l'efecte d'un estigma.
Totalment.
I l'estigma
és, per mi,
ja ho és un fet
de discriminació.
És a dir,
aquí estem discriminant
una persona.
Sí.
I, evidentment,
com que la societat
no està preparada
per entendre
la diversitat,
no estem preparats,
automàticament
aquesta persona,
en un lloc laboral
que no es tingui en compte
aquestes diversitats,
té problemes.
és el primer
que, bueno,
és el primer
com impediment,
no?,
que es troba
una mica
quan no sabem,
com dir-ho així,
a vegades els humans
quan les coses
surten
de les nostres caselles,
no?,
quan no sabem classificar,
a vegades les coses
ens creen
com un cert rebuig,
ens espantem
i això a vegades
és el que passa també.
Sí, sí, això.
És lleig dir-ho?
No, no,
però és així,
perquè per això
és important
que aquests temes
surtin a nivell social
com una normalitat també,
és a dir,
som diferents
uns dels altres,
hi ha persones
que potser desenvolupa,
necessites ensenyar-li
un treball
fent-lo
d'una manera diferent,
un nen, per exemple,
no tothom llegeix
al mateix moment,
hi ha nen
que necessita
una altra situació
per poder llegir,
per poder fer
una sèrie de coses,
però el món laboral
és igual,
vull dir,
el món laboral
és intentar
que aquella persona
es vegi capaç
de poder fer
sense que estigui observat
o se'l renyi
o treure'l les pors,
hi ha moltes pors,
tant de la persona,
entre cometes,
que està en una situació
de normalitat
com les persones
que no tenen
aquesta situació
de normalitat.
Bé,
això me va ajudar
a situar
i automàticament,
Núria,
vaig avançant,
automàticament
em vaig veure
que hi havia
trastorns
de molts tipus,
te'n diré alguns,
eh?
Sí, vinga.
Per exemple,
un de les persones
gans
és l'Alzheimer,
l'altre que sí
que es dona
a nivell de treball
és l'ansietat,
les depressions.
Després també tenim
el tema
d'esquizofrènia,
tenim temes
que afecten
el trastorn bipolar,
en dic uns quants,
eh?
Sí.
Trastorn límit
de personalitat.
Sí,
sí,
sí.
I, no sé,
l'estrès.
També.
L'estrès,
aquest és un dels que,
gent que tenia
una vida saludable,
mental,
perfecta,
degut al moment
que comença a treballar
amb les circumstàncies
que es troben,
comencen a tenir
un estrès
i és un dels primers
símptomes
per tenir depressió,
ansietat,
pors,
inseguretats.
I tant,
sí,
totalment.
Llavors,
això que et deia,
una vegada
he dit tots aquests,
més o menys,
i n'hi ha uns quants més,
ens trobem,
em vaig trobar
amb una cosa
que em va fer pensar,
persones,
que és el món laboral
que li produeix
una malaltia mental.
Persones que,
bueno,
estan preparades,
van al seu primer dia
de treball,
se senten ben acollits,
però a l'hora
d'organitzar
la seva vida laboral
amb tota la seva vida
que té a fora,
li és difícil.
vida laboral,
per exemple,
una de les coses,
les dones a vegades
i els homes
tenen d'abarcar
situacions familiars
de com tirar
la família endavant,
qui està amb els fills,
això crea un estrès.
L'altre,
el sou,
són sous mínims,
has de pagar
un habitatge
molt gran,
no arriben,
això crea
inseguretat,
ansietat.
No sé,
a les hores
que et toca treballar,
hi ha gent que té un horari...
També els torns,
no?,
exacte.
Tu pots tenir un torn,
sigui tarda,
sigui dematí,
però pot tocar un
que no et permet
organitzar-te gens.
Totes aquestes situacions,
moltes vegades,
molts treballadors
es troben amb estrès.
Treure la producció
que volen,
treure la quantitat.
l'intel·ligència artificial
l'intel·ligència artificial
està bé,
però a vegades
quan hi ha problemes
que no estan preparats
o hi ha hagut un problema
perquè funcioni,
allò ho ha de resoldre
a vegades,
la persona cada dia
davant dels seus jefes
ha de treure tant
de producció
i no me funciona
l'ordinador,
què ha de fer?
Tothom se'n renta a les mans,
és el teu problema.
Totes aquestes situacions laborals
ha creat
un trastorn
de salut laboral
del moment.
Sí,
totalment.
Quins altres casos
tindríem, també?
Llavors,
l'altre cas
que és el trastorn
de nanos
o persones
que des de petits
tenen
aquesta problemàtica,
sigui perquè
al seu cervell
li falta
una part de química,
li dona una situació,
però són nens
que si es pot detectar
en temps
i no cal
medicar-los tant,
que ja m'hi posaré
després amb les medicacions,
doncs realment fa
que aquell nen
pugui estar encarrilat
d'una altra manera
i el vas integrant
ja dintre de l'escola,
dintre del temps lliure,
dintre de diferents llocs
de convivència.
Bé,
i aquests serien nanos
que també
en el moment
que arriben
a un lloc laboral,
aquests normalment
tenen la gran sort
que trobem
el tema
de les
fundacions.
Si és greu,
si és una cosa
que costa molt
que aquell nano
no es tanqui,
que ha arribat
a la joventut,
que potser
està depressiu,
està trist,
ha conegut
el món de la droga
per intentar
motivar-se.
doncs aquests nanos
a vegades necessiten
una cosa prèvia
més forta
que és
a través
de les fundacions
que preparen
a la persona.
Que ajuden,
no?
També.
Exacte.
I ja tenen,
no sé si,
convenis
amb empreses
també
i els ajuden
amb el tema
de la inserció laboral.
Exacte.
Això,
pot ser.
o també
el tema
que potser
no han pogut
fer l'ESO
o potser
venen molt coixos
i no tenen
cap cosa
que han après,
ni fuster,
ni el atreixista,
ni coses d'aquestes.
Són espais
que els poden formar
amb les característiques
que tenen.
Sí,
i a vegades
és veritat
que venen també
tot lligat
amb el tema
de l'addicció
de,
bueno,
diferents addiccions,
és a dir,
la droga,
l'alcoolisme.
L'alcoolisme,
vull dir,
suposo que
l'autoestima
d'aquestes persones
està molt baixa.
Vull dir,
xoquen contínuament
amb unes situacions
que al final
van cap a la soledat.
Sí.
I a sentir-se sols
i tot això
comporta també
anar buscant
maneres
de motivar-te,
no?
Exacte.
El trastorn laboral,
Dolors,
en quina situació
es troba?
Podríem fer
diferents denúncies,
no?
Sí.
Mira,
la primera cosa
que es troba
un treballador,
tant si té un trastorn
com si l'agafa allà dintre.
El primer que té un trastorn
moltes vegades
l'amaga.
Per allò de l'estigma,
no?
L'amaga.
Però la gran lluita
d'aquestes persones
és
tinc un trastorn,
tinc una situació
i ha d'aparentar
la seva normalitat
que no té.
Llavors,
els altres
o aquests mateixos
poden
emmalaltir.
O la gent
que treballant
amb aquest estrès
emmalalteix,
llavors té la situació
que ha d'anar
a buscar
la baixa laboral.
Cada vegada
les baixes laborals
estan més controlades
que si tu
tens una baixa laboral
llarga,
doncs acabes
que no pots
rendir
el que els empresaris
i la gent vol.
Clar.
Perquè li està pagant
i llavors què passa?
Que hi ha alguns
mecanismes
que se'ls treuen
bastant de sobre
o els donen
medicacions
massa fortes.
Perquè no tot
passa per una medicació
sinó que passa
per un procés
de psicòlegs,
un procés
de psiquiatres,
un procés
que tu puguis parlar
de convivència
amb gent
que es troba
amb els mateixos casos.
Home,
és que
un trastorn mental
poder-lo tractar
o poder-te recuperar
no és només
la medicació,
vull dir,
és treballar
també
a certs aspectes
d'un mateix,
vull dir,
es necessita
un període
de teràpia,
no és
com un refrat
que pots estar
quatre dies al llit
i després tornes
a la feina,
vull dir,
requereix un temps.
Un temps
i aquesta cosa
del temps
és el que no
acaba de
funcionar
i llavors
perden el lloc
de treball
o quan s'integren
troben
un abuidor.
També.
Han perdut
el fil
de les dinàmiques
d'aquell,
d'allòs.
Llavors,
com,
com,
què passa,
no?,
amb la seguretat social,
quin és el problema
de la seguretat social
quan li venen,
perquè venen gent
amb aquestes situacions,
cada vegada n'hi ha més.
Aquí a Catalunya,
com ha dit
el Jesús,
hi ha molta gent
i no vol dir
que un de cada
quatre persones
pot caure
en un problema
de trastorn mental
perquè la persona
en aquest moment
és una societat
molt individualista,
una societat
que deixa molt sola
la gent que no pot
seguir els seus ritmes
i, bueno,
i això
prodeix tristor.
Llavors,
la societat social,
quin és el gran problema?
Potser tractarien el tema
des d'un altre angle,
però s'ha de donar diners,
ha d'haver-hi més psicòlegs,
hi havia una relació
que ara no la recordo gaire,
un psicòleg
per no sé quanta gent
amb problemes d'aquest,
un psiquiatre
per no sé quanta gent
amb problemes d'aquests.
Clar,
tot això
fa que no siguin
ben tractades
aquestes persones.
Llavors,
una de les reivindicacions
és que s'ha de donar diners
que pugui haver-hi més psiquiatres,
que pugui haver-hi més psicòlegs,
més professionals,
més professionals del tema.
Clar,
sí, sí,
realment,
si no hi ha professionals
que puguin tractar les persones,
després hi ha llistes
d'espera també molt llargues.
Llargues,
amb molt de temps,
que et donen hores
al cap de no sé quants mesos.
Clar,
això tampoc afavoreix
com una persona
pugui tenir un bon procés
de recuperació.
De recuperació.
O que almenys
s'allargui molt en el temps.
Exacte.
Jo voldria que el Jesús
expliqués un exemple,
però no de bona salut mental,
d'empreses que funcionen,
que han creat un clima,
que això és molt per tothom,
un clima d'empresa,
que és ideal per poder treballar
tantes hores en un món laboral.
Per exemple, Jesús?
Sí.
Ahir a Berga
em va agradar també
que l'alcalde,
que hi havia també
gent de la Generalitat,
de Diputació
i del món del treball,
parlaix de la importància
que té
que les empreses
del Bages,
del Berguedà,
puguin ocupar
llocs de treball
per a aquestes persones.
Un model de treball
que tenim
fa molts anys
aquí a Catalunya
està
a la banda
del nord,
a la comarca
de...
Bueno,
allà on hi ha
la comarca d'Olot,
a la Fageda
d'en Jordà.
La Fageda
és una empresa
que es dedica
a la fabricació
de làctics,
sobretot iogurts,
molt coneguda.
Sí, sí, sí, sí,
i tant.
Doncs aquesta empresa
va ser fundada
per un home
que va creure
que era important
buscar i col·locar
a les persones
amb salut mental
en un lloc de treball
i treballar,
doncs,
increixent,
donant,
augmentant,
incorporant
a la població
de la comarca
de la Garrotxa.
Bé,
això ho ha fet
durant molts anys
i aquesta empresa
el que fa
és productes làctics,
iogurts,
flams,
natilles,
derivats
de tota aquesta qüestió,
amb una quantitat.
Tot el personal
que treballa,
tant a nivell
de tallers
com a administratiu,
com a línia
de producció,
la línia de ventes,
és organització,
són problemes
en salut mental.
Això
és
por de ressaltar
perquè en una comarca
que necessitava
col·locar,
tenir llocs de treball
per als problemes
que tenien
amb les persones,
ha sigut un èxit,
perquè, a més,
el producte resultant
és de qualitat.
Ostres,
si és de qualitat!
Oi tant,
que és de qualitat!
És de qualitat.
Molt bona.
Productes a la terra,
de quilòmetre o zero,
i un detall
molt important.
aquesta empresa
està en el mercat
nacional
en el qual
competeix
amb empreses
multinacionals,
com la Danone,
com la Nesla
i moltes altres.
Competeix
amb qualitat
i amb preu
i guanya.
És a dir,
és el cas
que,
a nivell competencial,
el rendiment
d'aquestes persones,
si són ben
encaminades,
ensenyades,
portades i acompanyades,
doncs,
cada persona
té el seu lloc
on pot rendir
a nivell
competitiu,
també.
Oi tant!
Per tant,
es poden fer
moltes,
moltes empreses,
sobretot,
l'empresa petita
i mitjana,
que és el que
abunda més
en aquest país,
és un punt
de llocs
de treball
que hem d'animar
els empresaris
petits
perquè
facin
aquest camí
també,
perquè les empreses
grans
multinacionals
no tenen
massa hores
de treball
i no donen
massa empleus
i tampoc
estan per aquesta
qüestió.
Però llavors,
aquí a Catalunya,
que som rics
en empreses
mitjanes
i petites
com aquesta
de la Fageda,
que ara ja és
una empresa
gran,
però ha sigut
una empresa
petita
i una empresa
mitjana
en el seu moment.
Doncs,
és qüestió
que hi comptem
també
amb aquests
empresaris
i els animem
en aquest camí.
Oh, i tant.
Sí, sí.
Jo ara, si vols,
per anar finalitzant,
perquè no ens queda
gaire, eh?
Dintre del
manifest
que va llegir
l'altre dia
l'Ajuntament
sobre la salut,
m'ha agradat
això que fets
de tal i més,
és hora de prioritzar
la salut mental
a la feina.
Diu,
les persones
amb problemes
de salut mental
ens enfrontem,
parlaven
amb
persona, eh?
Ens enfrontem
a nombrossos
obstacles
en el món laboral.
Això n'hem de tenir
consciència.
Les persones
que tenim
un problema
de salut mental
ens enfrontem
sovint
a situacions
d'estigma
i discriminació
a l'hora
d'accedir
a la feina
i rebre
el suport
necessari
de l'entorn
laboral.
Cal que la gent
que sigui
els seus companys
de treball
tinguin
aquesta sensibilitat.
Es centra
molt
el trastorn
també
amb les dones.
Les dones
ens veiem
afectades
pels tradicionals
rols
de gènere
que afavoreixen
la discriminació
i la desigualtat
a les feines.
Ens trobem
amb entorns
laborals
amb càrregues
de treball
excessives
que no
fonamenten
el nostre benestar
sinó
tot el contrari.
I seguint
massa sovint
ens trobem
sense el suport
que necessitem
ni els recursos
adequats
que ens acompanyin
per gaudir
d'una vida
normalitzada
al mercat
del treball.
És a dir
poder estar
amb la família
això
és clau.
La dona
i l'home
la família
li és molt important
i que tot això
no ho puguin
dedicar-se'ls
i crieu
un estat
d'insatisfacció
i de tristesa
no també?
Oh i tant.
Bé
llavors diu
volem com es perpetua
la desigualtat
veiem com es perpetua
la desigualtat
en el mercat laboral
per la manca
de polítiques
que fomentin
la contratació
de persones
amb problemes
de salut mental.
Això s'està detectant.
Sí.
S'està detectant.
No sé si hi ha
algun verem
o que
no sé si l'Estat
dona
és a dir
alguns
diners
a les empreses
que contracten
persones
que tenen
un certificat
de discapacitat.
Jo tinc entès
que un
d'empreses
de 50 persones
o de més
de 50 o més
agafen
una persona.
Sí,
no sé si
han de tenir
un tant per cent
de fet
si són
empreses
multinacionals
o que ja són
empreses grans
no sé si estan
obligades
a agafar
algun personal.
Jo tinc entès
això
cada 50 persones
una persona
amb una
limitació.
I seguint
d'això
davant d'aquestes
situacions,
què reclama?
Què reclamem?
Doncs reclamem
que és imprescindible
garantir el dret
de les persones
amb problema
de salut
mental,
a l'accés
a la feina
així com
els suports
necessaris,
si aquella persona
se senti segura.
És fonamental
crear entorns
laborals
saludables,
el que deia
el Jesús,
que ens ajudi
a tenir
una salut
mental
més
adequada
i poder ser
tractats
en cas
que tinguem
aquest problema.
És important
crear entorns
de confiança
on les persones
puguin dir
còmodament
i compartir
i comunicar
les seves
preocupacions.
Jo recordo
quan érem
jovenetes
que les empreses
eren diferents,
el dilluns
era el nostre dia
que ens havia anat així,
ens havia anat allò,
he tingut aquest problema,
avui a casa
m'he enfadat.
Doncs,
bueno,
amb un altre nivell
de gent,
amb uns altres problemes,
però allò ens descarregava,
allò ens anava bé,
saps?
Necessitem unes
condicions laborals
dignes,
garantir salaris justos,
facilitar la flexibilitat
laboral
i la conciliació
familiar,
això és molt important,
i crear espais
de cura
i autocura
a la feina.
No sé,
seguiríem,
va estar molt bé,
va estar molt bé
tot el tema
i penso
que val la pena
que això
surti a la societat,
en els ambients
de cap a fora.
Clar.
I bueno,
no sé,
jo penso que
podríem seguir parlant,
ja moltíssimes coses.
Ja,
i tant,
sí,
sí,
el que passa
que és això
que dius Dolors
de donar-li
la importància
també que es mereix
la salut mental
en entorns
com la feina,
l'entorn laboral,
perquè al cap i a la fi
ens hi passem
moltes hores
treballant a l'empresa
o on sigui
o on ja sigui
que estiguem fent
teletreball.
Són moltíssimes hores
que dediquem
al nostre dia a dia
i tenir cura
de la salut mental
és primordial,
vaja,
és indispensable.
i després es dona
una altra cosa.
Més que mai
hi ha hagut
quantitat de gent
que està preparada
per fer,
jo que sé,
químics,
farmacèutics,
potser és més creatiu
en aquest moment
fer un ofici
que potser
tenir molts estudis
perquè molta gent
que s'ha fet
màsters de química,
parla a nivell químic,
màsters de química,
la química,
ha donat un currículum
preciós
però es troba
cada dia
fent la mateixa feina.
Si li toca analitzar,
analitzar la mateixa cosa.
això és una frustració.
I tant.
Potser els treballs
haurien de ser
més rotatius.
Vull dir,
crear situacions
més obertes
de dir,
jo què sé,
inclús de dir,
doncs una setmana
tu fas aquest tema,
jo faré aquest altre tema,
més comunicació,
sortiria més feina
però es pensen
que l'home
forma part d'una màquina
i no és així.
Hi ha molt de coneixement,
se l'ha de respectar.
Ho deixem en aquest punt,
Jesús Dolors,
moltíssimes gràcies
per haver vingut aquí
a l'emissora.
Ha estat un capítol més
de Veus de la Parròquia
amb el grup
de Justícia i Pau.
Gràcies per venir
i fins la propera.
Gràcies, Núria,
per tot.
Gràcies, Núria,
per tot.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ràdio Tos Vent 98.1
Ràdio Tos Vent 98.1
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.