VEUS DE LA PARRÒQUIA
Veus de la Parròquia
Programa d'informació i història
Aquesta vegada em toca a mi de fer el primer programa de Veus de la Parròquia de l'any 2024
i primer de tot vull començar dient que m'agradaria que aquest any arribés de veritat la pau al món
i que les desigualtats anessin sent cada vegada més petites entre nosaltres.
Encara que la temàtica de les notícies que he triat per vosaltres avui
hagués sigut més esqueient al mes de desembre,
com que llavors no vaig tenir l'oportunitat,
i ja que si també allarguem una mica, podem dir que estem just al final de les festes,
penso que les puc explicar avui.
Primer de tot, m'agradaria de parlar-vos de les torres noves
que tenim construïdes a la Sagrada Família,
les torres dels quatre evangelistes que van ser beneïdes pel cardenal Omella
el diumenge, dia 12 de novembre.
Si feu una mica de memòria, a finals de 2021,
quan es va inaugurar la Torre de la Mare de Déu
amb aquella estrella lluminosa de 12 puntes,
us vaig fer una explicació exhaustiva de la Sagrada Família
i us vaig dir que un cop estigués acabada,
tindria 18 torres,
12 en representació dels apòstols,
4 en representació dels evangelistes,
una per la Mare de Déu i una altra per Jesucrist.
Doncs d'aquestes 18 torres,
ara ja en tenim construïdes 13,
només ens en falten 5.
Des de la cota de 135 metres,
la punta de les ales,
els quatre evangelistes mostren al món la importància dels evangelis
i ho fan apuntant els quatre punts cardinals.
Sant Lluc, orientat al nord,
Sant Mateu, al sur,
Sant Marc, a l'oest,
i Sant Joan, a l'est.
La paraula evangelista ve del grec evangelos,
que vol dir portador o proclamador de la bona nova.
Així doncs, els evangelistes
proclamen aquesta bona nova
que és la resurrecció i la vida.
Els evangelis tenen moltes semblances entre ells.
Ens expliquen els fets i la vida
d'una mateixa persona,
Jesucrist.
Els evangelis de Lluc,
Mateu i Marc
tenen més o menys el mateix estil.
Són els que diem evangelis sinòptics,
mentre que l'evangeli de Sant Joan
té un estil diferent,
és un evangelis més espiritual.
Cada evangelista té un símbol.
Va ser Sant Irineu de Llió
que, al segle II,
va identificar per primera vegada en la història
els quatre evangelistes
a partir del llibre de l'Apocalipsi.
Aquests símbols són un bou,
un lleó,
un àguila i un home alat
i es coneixen com a tetramorf,
una paraula que també ve del grec
i que està formada per dues,
tetra, que vol dir quatre,
i morfe, que vol dir forma,
o sigui, quatre formes.
La imatge més coneguda
que tenim aquí a Catalunya
del tetramorf
són les pintures romàniques
de Sant Climent de Taüll,
on es representa el Crist en majestat
envoltat dels símbols
dels quatre evangelistes
i dos serafins.
Però, evidentment,
hi ha representacions molt més antigues
del tetramorf.
Una de les més famoses
la tenim a Roma,
a la Basílica de Santa Maria la Major,
en un mosaïc del segle V,
a sobre del Pasbiteri,
o a Rabetna,
al mausoleu de Gala Placídia,
de l'any 430.
Però encara més antiga
és la representació
de la Iglesia de Santa Potenciana,
que també està a Roma,
que és de l'any 390.
I aquí a Barcelona
també tenim un dibuix molt bonic
al missal de Santa Eulàlia
que es conserva a la catedral.
La simbologia dels quatre evangelistes
també apareix
en iglèsies coptes d'Egipte
i en les esglésies bizantines
i de ritu ortodox.
El tetramorf es va utilitzar
al llarg de tota la història
del cristianisme,
sobretot en el romànic i en el gòtic,
que és on tenim
les últimes representacions
dels evangelistes
amb elements merament simbòlics.
Després van anar desapareixent.
I al Renaixement
encara es mantenien
aquestes representacions,
però a poc a poc
cada evangelista
amb el seu símbol corresponent
es va anar independitzant.
I moltes vegades
ja no es representaven tots quatre,
es representaven sols.
Els evangelistes
que es representen més
són Sant Marc,
patró de la ciutat de Venècia,
recordem la gran importància
que va tenir la República Veneciana
i Sant Lluc,
que és el protector
del gremi dels pintors.
A l'època del barroc
es representen
els quatre evangelistes,
però ja en forma humana,
donant més importància
al llibre de l'Evangeli
que als símbols,
que quan apareixen
ho fan a nivell secundari.
Gaudí,
en el coronament
de les quatre torres
dels evangelistes,
vol donar tanta importància
al tetramorf
com el llibre dels evangelis.
I parlant d'aquesta simbologia
veurem que
Sant Mateu
té com a símbol
un home alat.
Doncs,
el seu evangeli
comença
amb la genealogia de Jesús
i va enumerant
tots els avantpassats
de Jesús.
Així,
vol representar
la humanitat.
Mateu
va ser un dels dotze apòstols,
o sigui,
que va conèixer
i conviure
amb Jesús.
Era un publicà
cobrador d'impostos
que escriu
a Palestina
per jueus
convertits en cristians.
Primer escriu
en arameu.
L'arameu
és la llengua
que parlava Jesús
i després
en grec.
Mateu,
com que és jueu,
escriu per jueus
i coneix perfectament
les sagrades escritures.
Vol mostrar
l'obra de Jesús
i com en ell
s'ha fet realitat
les escritures
de l'antic testament.
Insisteix molt
en que Jesús
és fill de Déu
i insisteix molt també
en explicar
el regne del cel.
Sant Marc
està representat
per un lleó
perquè comença
l'Evangeli
explicant la història
de Joan Baptista
i la seva
predicació
al desert.
Per la cultura jueva
el desert
és molt important.
Doncs el desert
és on es formen
les grans històries.
Joan Baptista
denuncia les injustícies
i proclama
la novetat
que portarà Jesús.
És l'Evangeli
més curt dels quatre
i vol mostrar
molt a Jesús
crucificat,
rebutjat pels homes
però que és
fill de Déu
i que després
del fracàs
de la mort
ve la resurrecció.
Marc
parla molt
dels miracles
de Jesús
i sempre acaba
dient que Jesús
els hi diu
que això
que ell està fent
de moment
no ho diguin
a ningú.
Sant Lluc
té com a símbol
un bou.
Molta gent
diu un toro
però és un bou.
Un bou
és un dels animals
que s'accepten
com a sacrifici ritual
al temple.
El bou
és un animal
pacífic i bo.
Lluc
comença el seu
Evangeli
amb la història
de Zacarias
que mentre està
oferint un sacrifici
en el temple
té la visió
de l'àngel
que li diu
que tindrà un fill
malgrat
l'avançada
edat
de la seva dona
Isabel.
Lluc és metge,
és un home
culte,
sap escriure
molt bé.
Sempre
intenta explicar
les coses
sota el punt
de la tendresa
de Déu,
la importància
de la pregària
i la misericòrdia
de l'Esperit Sant.
És l'evangelista
que més va escriure
de la infància
de Jesús.
L'Evangeli
de Lluc
és un evangeli
de misericòrdia.
És una explicació
que trasbua
joia,
pau i alegria.
És l'evangeli
més alegre
de tots.
Els fets
dels apòstols
també van ser
escrits
per Lluc
i antigament
formaven part
del seu evangeli.
aquests fets
tenen un gran valor
històric.
Sant Joan
té com a símbol
un àguila
perquè sobrepassa
i supera
els altres evangelistes
amb les seves explicacions.
El seu evangeli
té un redactat
completament diferent
dels altres.
És l'evangeli
de la contemplació
de Jesucrist
Déu.
Per Joan,
Jesús
és la paraula
i parla
de Jesús
com a la llum
del món.
Joan
va conèixer Jesús,
va ser el seu
deixeble estimat.
És d'origen
semític
i coneix
tots els rituals
dels jueus.
Coneix a la gent,
la manera de fer
del poble jueu,
coneix perfectament
el territori
i el paisatge
i creu
que Jesús
coneix
a cada home
i a cada dona
perfectament.
Joan acaba
el seu evangelit
dient
que ell
explica
tot el que ha vist,
però diu
que Jesús
encara va fer
moltes més coses
que no estan escrites
en aquest llibre.
Joan també va escriure
l'Apocalipsis.
Com a resum,
Mateu i Joan
que van conèixer Jesús
són els que més
van escriure
i millor
i amb més detall
i profunditat
la passió,
la mort
i la resurrecció
de Jesús,
mentre que Marc
i Lluc
van escriure més
sobre miracles
i anècdotes.
I ara passarem
a la part arquitectònica.
Les torres
de la Sagrada Família
tenen cada una
la seva dedicació
i cada una
la seva lluança.
Les torres
dels evangelistes
s'han fet
intentant
seguir al màxim
els àlbums
i dibuixos
de l'època
de Gaudí,
on els pinacles
ja porten
els tetramorphs
alats
i els llibres
dels evangelis
amb els noms
de cada evangelista.
I això
s'ha respectat
clarament.
Com a dimensions,
la punta
de les ales
del tetramorph
arriba a 135 metres
com l'estrella
de la torre
de la Mare de Déu
i les figures
són
el bou,
lleó,
l'àguila
i l'ésseralat
arriben
als 130 metres.
Aquestes figures
miren cap avall,
miren
el llibre
de l'Evangeli.
Als llibres
dels evangelis
hi ha les abreviacions
de les lletres
dels evangelistes
fetes
amb trencadís
de tons
vermellosos
perquè s'identifiqui bé
a cada evangelista.
Les ales
tenen forma
d'aipevoloidi
elíptic
i fan 9 metres
d'alçada
i estan fetes
amb formigó blanc
d'alta qualitat
i gran resistència
amb un armat
de gran complexitat
geomètrica.
Les escultures
del tetramorph
són de l'escultor
Xavier
Medina Campeny
fetes
amb marbre
de tassos
Grècia
que diuen
que és el marbre
més blanc
que existeix
al món.
Amb aquests
marbres
es van fer
moltes
de les escultures
clàssiques
de la Grècia
Antiga.
Els terminals
es van muntar
per peces
el símbol
per una banda
cada ala
per separat
i també
el llibre.
Les torres
dels evangelistes
com les altres
torres
estan fetes
de pedra
amb unions
de barres
metàl·liques
sense cap unió
de formigó
armat.
Tenen un cos
de 8 cares
amb finestres
triangulars.
El terminal
comença
amb un tram
amb les lluances
Ament
i Aleluia
tal com
els apòstols
tenen
Osanna
i Excelsis.
Entremig
hi ha unes
fulles
de palmera
fetes
amb trencadís.
Més amunt
hi ha
l'icosaedre
d'aurat.
L'icosaedre
és una fiura
geomètrica
formada
per 20 cares
triangulars.
L'icosaedre
és de formigó
armat
recobert
de vidre
venecià
i ceràmica
i a sobre
ja tenim
el tetramorf.
Aquests
terminals
són blancs
en lloc
de ser
de color
com ho són
els dels apòstols
perquè com que
la creu de Jesucrist
també serà
blanca
com a la part
baixa
de les torres
així
hi haurà
un nexe
d'unió
entre tots
ells.
Encara que
les torres
no es van acabar
totes
al mateix
temps
doncs
les de Lluc
i Marc
són
de l'any
2022
van ser
beneïdes
totes
al mateix
dia
el dia
12
de novembre.
Aquesta
benedicció
no va ser
tan difosa
i esperada
com la
de la
Torre de
Maria
doncs
aquell
dia
de la
Inmaculada
del 2021
ens va
semblar
a tots
que s'havia
acabat
la pandèmia.
Si
teniu
oportunitat
d'acostar-vos
a la
Sagrada
Família
i veure
in situ
aquestes
torres
dels
evangelistes
veureu
que
realment
fan molta
impressió
tant
de dia
amb la
blancor
del mar
de
tassos
i el
daurat
de
licosa
edre
com il·luminades
a la nit
i si podeu
allunyeu-vos una mica
i aneu a mirar-les
des del carrer Marina
cantonada
Diputació.
La imatge que teníeu
de la Sagrada Família
canviarà
totalment.
I ara
espera l'any 2026
que per commemorar
el centenari
de la mort
de Gaudí
si Déu vol
podrem veure
acabada
la torre
de Jesucrist
a la que
només li falten
30 metres
per construir
i per què no
veure el papa
com la veia
beneir
tal com
el cardenal
Omella
li va demanar
el nunci
que fes
perquè a nosaltres
ens faria
molta il·lusió.
Ara
el segon tema
és
Sant Francesc de Sis
i el Passeure.
Sí
ja sé que
gairebé tothom
ha guardat
les guarnicions
de Nadal
i ha portat
l'arbre
als calaixos
de reciclatge verd
que tenim
a Sant Jordi.
però com que
el Passeure
es té de desfer
el dia 2 de febrer
Festa de la Candelera
penso que encara
hi sóc a temps
de parlar
d'aquesta tradició
tan arrelada
a Catalunya
que potser
un dia
no massa llunyà
l'UNESCO
la declararà
Patrimoni
de la Humanitat.
La idea
de fer una representació
del naixement
de Jesús
la va tenir
Sant Francesc de Sis
la nit de Nadal
de l'any
1123.
Ara fa
exactament
800 anys.
el poble
de Grezzo
un petit poble
d'Itàlia central
molt a plop
de Rieti.
Sant Francesc
tornava de Roma
on el papa
li havia autoritzat
la seva regla
la regla
de la seva ordre
i passava uns dies
a Grezzo.
Les rutes
que hi havia
en aquella zona
li van recordar
les que ell
havia vist
a Terra Santa
i més concretament
el paisatge
de Batlem.
ell sabia
que la nit
de Nadal
el vindrien
a veure
molts fragres
i va voler
representar
un pessebre
vivent
en una gruta
posant
al costat
d'una menjadora
plena de palla
un bou
i una mola
i celebrant
allà
l'Eucaristia.
Així
es va iniciar
la tradició
de la creació
del pessebre
una de les tradicions
catòliques
més esteses
i arrelades
que han arribat
fins als nostres dies
i que avui
transcendeix
el fet religiós
i és una autèntica
expressió
de cultura popular.
El pessebre
va arribar
a casa nostra
des d'Itàlia
i es va popularitzar
al llarg
de la segona meitat
del segle XVIII
sobretot
a partir
de la creació
dels batlems
napolitans
i provençals
encara que hi ha
representacions
pessebrístiques
més antigues
que es feien
en molts temples
emblemàtics
com ara
la basílica
de Santa Maria
la Major
de Roma
que ja al segle VII
tenia
una reproducció
de la cova
de Batlem.
Quan el pessebre
va arribar a Catalunya
no hi havia
ni internet
ni televisió
ni cine
ni llibres
per això
el pessebre
era la millor manera
d'explicar
als nens
la història
del naixement
i la infància
de Jesús.
Els primers pessebres
eren efímers
les figures
eren de cera
i es feien servir
una sola vegada
però a poc a poc
les figures
de cera
van passar
a ser
de terracota
i ceràmica
i fins i tot
van esdevenir
obres d'art.
El gran escultor
de les figures
de pessebre
a Catalunya
és Ramon Amadeu
un escultor
d'imatges
religioses
que va modelar
uns 100 fi
de figuretes
de naixement
algunes
algunes de les quals
les podeu veure
a la col·lecció
xalabert
d'Olot
i que és considerat
el representant
més important
del pessebrisme
a Catalunya.
Ell va ser
qui va recollir
la tradició
barroca
i va popularitzar
l'art
fent figuretes
de terracota
prolicumada
molt realistes
sota la influència
napolitana.
Amadeu
inicià
una tipologia
local
costumista
total
que
potser la seva
característica
més destacable
va ser
vestir a les figuretes
dels pastors
vestir
a les figuretes
dels pastors
amb una
indumentària
tradicional
dels camperols
de la Garrotxa
amb faixa
samarra
i barretina.
Als anys 20
es va posar
de moda
els pessebres
ambientats
a Terra Santa
amb paisatges
de la zona
de l'Orient Mitjà
recreant
zones de sorra
i palmeres
del desert
i personatges
vestits d'àrabs
o jueus
i fins i tot
soldats romans
i van aparèixer
per primera vegada
els reis
damunt de camells.
Però el paisatge
que prevaleix
en els nostres pessebres
és el paisatge
mediterrani
amb muntanyes
de suro
molsa
i plantes
com l'arbós
i la mata.
El simbolisme
de les figures
que integren
el nostre pessebre
l'hem de buscar
en la tradició popular
d'on són
una representació
plàstica
dels principals
personatges
que tenim
a les Nadales
tradicionals.
Segons la tradició
popular
el pessebre
es comença
a vestir
el dia 6
de desembre
festa de Sant Nicolau
patró dels escolans
o el dia 8
festa de la Puríssima
o com molt més tard
el 13 de desembre
diada
diada de Santa Llúcia
anant primer
de tot
al bosc
a buscar
molsa
galzarà
suro
i branques
de verd
si més no
anar
a una
de les fires
nadalenques
i comprar-la.
Un cop acabada
la construcció
i col·locades
totes les figures
es fan avançar
cada dia
Josep i Maria
vers Betlem
fins al dia 24.
és aquell grup
de Maria
asseguda
dalt d'una asa
que guia Josep
i que
el dia 24
et substitueix
per les figures
de Maria i Josep
dins de l'estable
envoltats
pel bou i la mula
que no han de faltar
mai
a cap pessebre.
El nen Jesús
no es col·loca
al pessebre
fins al dia 25
al tornar
de la missa
del Gai
ben a prop
del bou
i de la mula
que li donen
escalfor.
El dia 28
de desembre
dia dels sants
innocents
es col·loca
l'estel
a la part
més oriental
del pessebre
perquè pugui
anar guiant
els reis
d'Orient
i els seus patges
cap al portal.
Els infants
fan avançar
una mica
cada dia
aquest estel
per anar
orientant
el camí
dels reis
que muntats
en els seus
camells
també van avançant
una mica
cada dia.
El dia 6
de gener
festa de l'epifania
se substitueixen
les figures
dels reis
a camell
per unes figures
dels reis
adorant
la Sagrada Família
i desapareix
l'estrella
i el dia 7
de gener
els reis
tornen a muntar
els seus camells
i emprenen
el camí
de tornada.
El dia de cap d'any
festa de la maternitat
de Maria
i de la imposició
del nom de Jesús
es treu el nen Jesús
de les palles
del pessebre
i es posa
dins d'un braçol
o bé es col·loca
als braços
de Maria.
Si es tenen
les figures
de la Sagrada Família
en cap Egipte
es poden treure
les figures
de la cova
deixar la cova
buida
i posar
el camí
al grup
de la fugida
d'Egipte.
Aquí començo.
Deixar la cova
buida
i posar
en camí
el grup
de la fugida
d'Egipte.
Si no
el dia 17
de gener
festa de Sant Antoni
Abad
Jesús, Maria
i Josep
reben la visita
de tots els animals
que hi ha al pessebre
popular.
Ovelles,
cabres,
vens,
oques,
gallines,
conills,
garrins,
tortugues,
que els nens
amb molta cura
desplacen
dels seus llocs
fins davant de la cova
perquè ells
també puguin
fer a la seva manera
l'adoració
de l'enfant Jesús
el dia de la festa
dels Tres Toms.
El pessebre
es desmunta
el dia de la Candelera,
festa de la presentació
de Jesús
al Temple
de Jerusalem.
Aquest any
especial
de la commemoració
del primer pessebre
de Sant Francesc
de Sis,
la família franciscana
ha preparat
amb molta cura
els seus pessebres
i nosaltres
si tenim ganes
aquí a prop de casa
podem anar a veure
fins al dia 2 de febrer
molts pessebres.
El magnífic pessebre
que hi ha al pati
del Museu Marés
al barri gòtic
de Barcelona
que preparen
d'una forma tradicional
l'Associació
de Pessebristes
de Barcelona.
Aquest any
com no podria ser
d'altra manera
dedicat
a Sant Francesc
de Sis
on a més
dels pastors
hi ha una figura
del sant
acompanyat
pel lloc
de Gubió.
El paisatge
d'aquest pessebre
s'inspira
en els pintors
de l'època
i fa referència
a Joto
que va pintar
a l'església
de Sant Francesc
d'Aretzo
la vida del sant
i que vol ser
una recreació
de l'època
en què va viure
Sant Francesc
tot i que
la vestimenta
de les figures
sigui de finals
del segle XIX.
El pessebre
de la catedral
com sempre
instal·lat
dins del claustre
que en guany
és sostenible
i també
minimalista
doncs només
hi ha les escenes
tradicionals
la Sagrada Família
l'Anunciació
als Pastors
i l'Epifania
i tot l'Aretzo
és únicament
vegetal.
Al Museu d'Història
de Barcelona
a la Plaça del Rei
es pot veure
l'exposició
Grecho
Barcelona
Patrimoni Cultural
Internacional
on es demostra
que Barcelona
ha estat
un dels actors
més destacats
en el desenvolupament
de la tradició
pessebrista.
A la Casa dels Entremesos
també hi ha
una altra exposició
sobre el pessebre
català
anomenada
Art,
Tradició
i Patrimoni Cultural
de les Figures
del Pessebre.
Al Palau Mercader
encara en tenim
una altra
d'exposició
de diorames
on veurem
que van ser
els pessebristes
de Barcelona
els que van inventar
els diorames.
Antoni Moliner
va ser qui primer
va aplicar
aquesta tècnica
de la perspectiva
formant
l'Escola Catalana
de Pessebrisme
on han vingut
a prendre
aquesta tècnica
persones
de diverses zones
d'Espanya
i fins i tot
d'Itàlia.
I si no en teniu prou
a Montserrat
a l'entrada
del museu
ja ha instal·lat
un pessebre monumental
dissenyat
i construït
pel grup
de pessebristes
de Manresa
on les escenes
de l'Anunciació
dels Pastors
i del Naixement
de Jesús
estan ambientades
a la muntanya
de Montserrat
i també hi podem veure
el recinte
del Santuari
i el Monestir
de Santa Cecília.
i ara, com a notícies
més properes
a la nostra parròquia
voldria dir
dues coses.
una
és que a la plaça
del Sagret Cor
s'ha substituït
un arbre
que no deixava
veure bé
l'escultura
del Sagret Cor
feta
pel nostre
escultor local
Xavier Modulell.
No sé si us recordeu
el mes de juny
el dia de la festa
del Sagret Cor
la parròquia
que va fer una pregària
i una ofrena floral
a la imatge
del Sagret Cor
una de les escultures
més antigues
que tenim
a la via pública
del nostre municipi.
Vaig aprofitar
aquesta festa
per explicar-vos
des d'aquí
la història
de l'urbanització
del Sagret Cor
i la col·locació
i benedicció
d'aquesta imatge
i em suposo
que molts de vosaltres
si sou
Sant Justens
d'Arrel Lleugera
veu descobrir
que teníem
una placeta
dedicada al Sagret Cor
doncs bé
un dels arbres
del voltant
un brachintintón
havia crescut molt
i pràcticament
no deixava veure
l'escultura
llavors
el mossèn
va escriure
en una instància
a l'Ajuntament
que va trobar
adient
de substituir
aquest arbre
per un arbre
no tan gran
i replantar
el brachintintón
en una altra zona
del poble
es veu
que hi ha hagut
alguna persona
que això
no li ha semblat
correcte
bé
mai plou a gust
de tothom
i l'altre
és que el proper
diumenge
dia 14 de gener
es celebrarà
la festa
dels Tres Toms
amb la tradicional
desfilada
de cavalls
i pontnis
per commemorar
la festa
d'en Sant Antoni Abad
patró dels animals
que tanta tradició
havia tingut
al nostre poble
a les 11
hi haurà
com cada diumenge
la missa
a l'església
del Sant Justi Pastor
i a les 12
12 i 15
en acabar la missa
hi haurà
a la plaça
Verdaguer
la benedicció
dels animals
esperem
que sigui
una benedicció
ben concorreguda
i si ens voleu
tornar a escoltar
ja ho sabeu
connecteu
Ràdio d'Esvern
dissabte
a dos quarts d'onze
del migdia
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
la ràdio de Sant Just
de Sant Just
Ah
Atenció
que
a
part
de la