Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com un cop cada dimecres, de més, amb la Montserrat Giró.
Bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
Presentem el programa Paraula Viscuda.
I, com més natural, sempre teniu una persona amiga,
en aquest cas molt amiga, molt estimada,
que és la himna, la himna, a veure si pronuncio bé,
ha de ser el temps que està simbolicat.
I un parla malament.
Això ho diuen, eh?
Diuen que els locutors parlen malament quan el temps està entormentós.
I això és veritat, eh?
Vale, doncs la himna, que ha sigut molt maca i vol col·laborar amb nosaltres.
I ara veureu que, de les coses que ella sap,
ens explicarà el perquè ha agafat un tema molt bonic.
La Montser explicarà qui és la himna.
Una miqueta de res, només, eh? No massa.
Bé, la himna Castellbí Milà,
com ella diu, natural de Sant Just i veïna d'aquesta parròquia.
Aquestes són les seves paraules quan fa una presentació.
I què més es pot dir?
Es poden dir moltes coses, però una important,
que és un servei que fa...
A la comunitat, sí.
...que fa el poble, que és ser jutgesa de pau.
en tot el que representa aquesta feina i aquesta paraula de pau.
Molt bé.
És una dona de pau.
Moltes gràcies.
De quan en quan ens enamorem de la persona que ve.
Ima, bona tarda.
Bona tarda a tots.
Ella, quan li vam dir si fos tan amable de venir,
vam estar parlant de diverses coses
que totes estan relacionades una mica amb la seva feina,
amb les coses que ella porta
quan fa les seves funcions de pau.
I aleshores havíem parlat
de si comentaria amb el Principito,
que vostès el coneixen,
però ella n'hi ha un escrit que és molt bonic
i que el fa servir molt,
i és el que ha triat.
Són unes paraules d'un profeta
i ara després farem una mica de bocí
el perquè són aquestes paraules.
Que diríem que és
que ens direu sobre el matrimoni mestre.
Que ens direu sobre el matrimoni mestre.
I ell va respondre el que va respondre.
Aleshores, doncs, Imma,
per què has triat aquesta?
Aquesta, que és el que t'agrada?
Bé, doncs perquè...
No sé per què he triat aquesta,
perquè l'utilitzo gairebé cada setmana
quan faig casaments, no?
Perquè parla de l'amor
i del que han de fer dues persones
que s'estimen una a l'altra.
Llavors vaig fer d'aquest tipus vers
que hi ha del Cavi Gríham,
vaig fer un diàleg que facin els nubis
quan es posen els anells entre els dos
i després jo el remato.
Després el rematarà ella,
però ara llegirem un bocinet, eh?
De lo que és el...
Que suposo que estem parlant del mateix, no?
Ah, no? D'un altre?
D'acord.
Quin? Aquest d'aquí?
Quan l'amor arribi a tu, segueix-lo.
Bé, de totes maneres,
però aquest és el diàleg.
Però jo m'agradaria llegir una mica aquest
perquè és molt bonic.
També l'he fet servir moltes vegades.
Sí.
Que diu, ho diré en castellà,
que el dic en castellà,
però vostès ho entenen i ja està.
Diu,
Què els diré sobre el matrimonio, maestro?
És una reflexió.
I ell els va respondre.
Necessiteix juntos
i juntos seguiré sempre.
Però dejad que hi haia espació en vostra unió
i que els vients del firmament
bailen entre vosaltres.
Amàos el un al otro.
Però no hagáis del amor un nudo.
Dejad que sea un mar que se mueve
entre les liberes de vostres almas.
Cantad i danzad juntos i sed felices.
Però dejad que cada un de vosaltres
sea independiente,
com sols estan les cuerdes d'un laúd
aunque vibren con la misma música.
porque si el roble crece bajo la sombra del ciprés,
ni el ciprés bajo las sombras del roble.
Aquí n'hi ha moltes coses per poder parlar.
I ara tu, digues...
No, no, no, és aquest.
El que passa és que comença,
hi ha dues o tres versions,
i una comença amb el diàleg.
D'acord?
Bé, què és el que tu fas llegir amb els novis.
Bé, per la conversa que va tenint la Imma,
ja veieu que una de les seves funcions
com a jutgeja de pau
és celebrar els casaments laics.
I ella hi posa molt de la seva part.
Busca aquelles lectures que són més adients,
pensant en les persones que té al davant,
i que allò sigui un dia de joia
i de plenitud a la vegada.
No, no, però fels reflexionar.
Això mateix.
I a més a més és que el que fa,
a mi el que m'agrada d'aquesta lectura
és aquesta cosa que diu,
ei, tu no compres ni ets el propietari de l'altre.
Tu formes part de l'altre i podeu fer una unió.
I això és xulíssim, eh?
Que n'hi ha gent que no ho entenc.
Jo m'imagino que tu que has vist...
Tu també fas quan es divorcien?
No.
La segona part tu no la tens.
Exacte, jo sempre dic que espero que no hi ha molt de temps.
Si pot ser mentre s'estimin.
Perquè també, per desgràcia,
arriba un moment que no
i aguantar una persona que no estimes
també és dur.
Vull dir que s'ha de tindre paciència i tot,
però que vull dir que també hi ha...
Jo ho crec, sí.
Hi ha vegades que menys...
O sigui, nosaltres com a creients
volem que no es faci
el que passa és que
la vida...
passen les coses, no passen perquè sí.
Bueno, és que normalment
tot és bonic,
però a vegades la convivència és dura.
Sí, és dura.
I a més, un creu,
que jo crec que aquí està l'assumpte, eh?
Invadeix el terreny de l'altre
i no li deixa llibertat.
I aquesta tindríem que mirar-ho.
Precisament és una de les coses que acabes de llegir.
Aquest deixar espai entre un i l'altre.
Espai, espai.
Es té que deixar espai, no ofegar.
No ofegar, perquè a vegades s'ofega.
Perquè cada un té la seva personalitat,
té els seus objectius.
O a vegades dintre del matrimoni
també un estat tan sumament
amb les seves dèries i les seves coses
que té una mica abandonat a l'altre.
Vull dir que aquí seria molta cosa per...
No és el mateix estar enamorat
i tu a casa teva i jo a casa meva,
que conviure.
Conviure.
El conviure sempre és...
Sí.
Però el cas teu, que és bonic,
i per això, i ho ha dit la Montse,
doncs no solament agafes aquesta lectura,
també agafes unes altres.
No, també, sí.
I aleshores n'hi ha...
Que nosaltres a vegades hem llegit
i és la que més normalment es llegeix a l'Eglésia,
que és aquella de Carta de los Coríntios,
que parla de l'amor.
Després la llegirem.
Però ara parla tu el per què fas
i quins són els teus.
Doncs per una mica, com has dit tu, no?
Tu has llegit, encara que fos en castellà,
jo ara aquí la porto en català,
sempre la tinc en molts dos idiomes,
però també diu, entregueu-vos el cor,
però sense que per això deixeu de vigilar-lo.
I diu, doncs només la mà de la vida
pot contenir els vostres cors.
I estigueu junts, que no massa junts,
perquè les columnes del temple es troben separades.
I el roure i el xiprés no creix mai
un sota l'ombra de l'altre.
Aquest també ho diu aquí una mica d'una altra manera.
I llavors vull dir, de fet,
jo penso que això és, no sé,
jo potser m'ho agafo molt així.
La meva tasca no seria així, no?
El que passa és que jo sempre els dic
que molts diuen, no, no,
aquí només venim a segellar.
És com un paper.
Jo dic, mira, a mi la meva feina
m'agrada fer-la ben feta.
I com que m'agrada fer-la ben feta,
vull dir, ara no us en doneu compte,
però d'aquí 20 anys, si encara esteu junts
i recordeu el dia que us vau casar,
tindreu aquest...
Tindreu el goig.
El goig de poder-ho recordar.
I amb això, la Montse no ha estat present
en cap casament, però l'hi veiem dos o tres.
Sí, jo he estat dos o tres.
I aleshores ho ha vist, no?
I tothom primer diu que no,
però jo dic, mira, vosaltres dirà el que vulgueu
i jo faré el que voldré.
Sí, em perdona, Simna.
És normalment que, esclar,
com resulta que...
o te cases per l'eclésia,
que aquí també n'hi ha un concepte molt equivocat.
és a dir, el capellà no caça,
ets tu que et cases.
I aquell senyor està allà com a testimoni.
És a dir, el que prometeu,
ho prometeu vosaltres, no?
Però aleshores diu, sana no,
per l'eclésia no, perquè aquí hi ha...
I clar, el pols lligat...
Però ara es troba amb una persona
que ja no vol influir
en els seus sentiments de creient,
però sí donar el seu valor,
que pot tenir una cerimònia
quan un s'entrega a l'altre.
Exacte.
Que és el que tu estàs fomentant
i que suposo que la gent
ha quedat molt agraïda, sempre, no?
Sempre.
Vull dir, de veritat que...
Quants casaments has fet?
Buf, no ho sé.
Ara estic recopilant fotografies
de tots els casaments
perquè 30 anys són molts anys.
Fa 30 anys ja.
He fet el novembre
que estic de jutgessa.
I aleshores, doncs, molts.
N'he fet molts.
Perquè gairebé...
Hi ha mesos, per exemple,
a mes d'agost no en fem
perquè el jutjat és...
Està una mica tancat.
però hi ha molta gent
que no hi és
i, a més a més, molta gent...
O tenen molta calor
i no es volen casar.
Exacte.
Però gairebé,
normalment,
totes les setmanes
de dos o tres casaments.
Sí.
O sembla que d'allò, eh?
Sí.
A vegades,
a l'Eglésia s'ha comentat,
diu, bueno,
de casaments al mes un
o encara,
o cada dos mesos un i tal.
Però els altres,
jo crec que van una mica
amb aquesta idea de...
Bueno,
com això és una cosa
de tipus burocràtic,
una cosa de tipus de papers,
i així,
doncs, bueno,
tenim la cosa de resoldre,
la cosa que sigui oficial.
Sí.
La cosa oficial...
Però s'equivoquen
perquè un cop et cases
per l'Església,
per raons de que a Espanya,
dic Espanya perquè és així mateix,
depèn de la Iglesia catòlica,
bueno, depèn,
la seva religió és la catòlica,
un cop es casen per l'Església,
el sacerdot,
després ens envia els papers
i queden casats civilment.
Queden també casats civilment.
Vull dir,
és diferent en altres religions,
no?
Però, de fet, ja es fa.
El que passa és que
jo també et dic una cosa
que sent creient,
que m'he trobat en algun cas
que l'he comentat a ella
i també l'he comentat a la Montserrat,
vull dir,
us he comentat,
és que el fet de ser,
per mi,
sent creient,
que hi hagi gent
que va a la Iglesia
fer un casament
i que realment
després no hi tornin més,
ho trobo una...
És fals.
Sí.
I aleshores penso
que és molt millor
que ho facin així
perquè a mi m'ofèn.
Sí.
Que vagin a l'Església
i després no facin res més
o no hi tornin a anar mai més,
no?
És com els que fan la comunió
entre cometes
i després no.
Per lluir.
Per lluir.
Llavors vull dir...
Diríem que la diferència principal
o sigui,
és que
a l'Església,
o sigui,
el matrimoni
és un sagrament.
Sí.
Aquesta, diríem,
és el compromís
amb la comunitat
i també
amb l'Església
i amb Déu.
I el laic,
doncs,
és una altra...
Que és respectable
i penso que
cada vegada
està més present,
o sigui,
aquesta laïcitat,
o sigui,
està més present
a la societat
i és tan respectable.
Per tant,
el que dius tu,
que la persona
que ho faci
un convenciment,
tant en un lloc
com en un altre.
Sí.
Jo us podria explicar
un cas
que normalment
les coses personals
no es diuen massa,
però en aquest cas
val la pena.
Jo tinc una filla
caçada,
que ja està divorciada,
i quan es va voler caçar
vaig dir
ei,
tu d'estar segura
que vols caçar
per l'Eglésia.
Sí, sí, sí, sí,
perquè sí, sí, sí, sí.
Bueno,
i això després
ho vaig comentar
amb aquell mossèn
que tenia,
em dic,
jo li he dit
a la filla,
ei, no,
per això no, eh,
tu si estàs caçada
tens que fer-ho
perquè ho sents
i vols fer-ho així.
I diu,
això li has dit,
dic,
oi, esclar,
perquè a mi
les coses
que són falses,
sí,
per què?
Es tenen que caçar
perquè així
la iaia està contenta
o la mama està contenta
o la sogra
o la tia,
no,
o ho fas
perquè tu creus
i estàs convençut
o no ho facis
i ho fas,
ara com,
aquí n'hi ha una cosa
que acabes de llegir
sobre unes columnes,
torna-la a repetir
aquella frase.
Que maca.
Has dit alguna cosa
de dues columnes,
a veure, digue'm.
I estigueu junts
encara que no massa junts
perquè les columnes
del temple
es troben separades
i el roure i el xiprer
no creix mai
un sota l'ombra
de l'altre.
El roure i el xiprer
deixem una mica
que d'a més avui
li anirà bé
que encara plou
i anirà molt bé.
No,
però les dues columnes
s'han molt bé.
Són en profunditat.
Però fixa't,
fixa't una cosa.
Diu,
en el temple
ni en les dues columnes.
Se suposa
que les dues columnes
estan sostenint
un sostre.
O sigui,
sostenint un sostre
sembla que sigui
tot el logí
que diuen aquells.
Però no.
Però és a dir,
que formen
i són la base
de moltes coses.
Exacte.
Un matrimoni és això.
que estan juntes,
separades,
però estan totes dues
fent la funció
de sostindre
alguna cosa
que pot ser
la base
de...
De moltes coses.
...del que vingui
després darrere, no?
O aquell altre
de les cordes
d'un laúd
o de què?
Què era?
Canteu i balleu...
Allò quan parla
de les cordes
de laúd.
Canteu i balleu junts
i estigueu alegres
però deixeu que cadascú
segui el seu lloc.
O així com les cordes
del laúd
que es troben separades
encara que vibrin
amb la mateixa música.
Què vol dir?
Si agaféssim
cada una
de les paraules
que un no està
sota de l'altre
que ha de
vibrar...
O sigui,
cada paraula
d'aquestes
és com
un punt
diferencial
però que a la vegada
és d'unió.
Exacte.
Un sense altres
no es pot.
No es pot.
Aquest profeta...
Tu saps
alguna cosa
del profeta aquest?
Si és hindú...
És hindú.
És hindú, no?
És hindú
i és d'aquests
que segurament
fa un budisme
o algun taoísme
o sí.
Em sembla que ja és mort
i tot.
Sí, ja.
Però sí,
era...
No ho sé,
perquè jo he llegit
altres coses d'ell.
Que t'han arribat.
Sí,
bastantes coses.
Sí, sí.
Aquí ho diu?
Sí,
que ho diu.
Poeta, filòsof
i pintor del Líban
nascut a l'any
1883.
És que tu és libanès.
Sí,
però jo ho vaig conèixer
a la...
Bueno,
em van parlar a la Índia,
veus?
Jo pensava que era
que era hindú.
Sí,
perquè tu vas estar a la Índia
també, no?
Sí,
fa molts anys.
I què vas fent allà?
Doncs vaig anar
perquè feia molts anys...
Vam organitzar
fa molts anys
un grup de missions
aquí a Sant Just
i ajudàvem
amb un missioner
que era
cosí germà
de la senyora Llop
i ens vam posar
en contacte amb ell
i vam estar fent.
i arrel d'això
vam conèixer
amb una monja
que era doctora
amb lepra
i quan els hi faltava coses
ens ho deien
i jo la vaig arribar a conèixer
i llavors
a través d'ella
va vindre aquí
i vaig poder anar
a conèixer-los.
De fet, vaig anar a veure missions
en aquell moment
jo vaig tindre
que llavors no hi havien visats
i em van fer un visat
per tres mesos
no hi vaig poder-hi ser
perquè jo no tenia
disposició econòmica
i en aquells moments
els meus oncles em van dir
si no tornes en 15 dies
et quedes sense feina
i era l'any 87
que jo no tenia ni pares
ni tenia res
per poder-me
poder després
i vaig estar-hi
vaig estar-hi
però no vaig veure
el Taj Mahal
però vaig veure
l'essència de la Índia
vaig estar
molt de temps
en un hospital
els dies aquells
en un hospital
de leprosos
vaig estar als slams
vaig estar als poblats
o sigui
va ser com molt
va ser molt intens
i a més
interessat
i no han perdut mai
el contacte amb ells
i encara
continuen ajudant
no solament
tenim aquest
aquest escrit
tan bonic
del profeta
sinó
l'Aïma
alguna vegada
també el s'ha llegit
en el llibre
agafant allò
de los corintios
perquè és molt bonic
i aleshores
allà
és molt xulo
sobretot
una part
quan li diu
que a mi
aquesta sempre m'agrada
i normalment
l'Eglésia
és la que fa servir
però jo crec que
encara que no siguin creients
doncs
també és molt interessant
i una de les parts
que diu
si jo tingués
el do de parlar
els llenguatges
dels homes
i dels àngels
però no estimés
valdria tant
com les campanes
que toquen
o els platarets
que triguen
triguen
si tingués
el do de la profecia
i arribés
a conèixer
tots els secrets
de Déu
i tota la veritat
si tingués
tanta fe
que fos capaç
de transportar
les muntanyes
però no estimés
no seria res
si distribuís
tot el que tinc
fins i tot
em vengués
a mi mateix
per esclau
sense estimar
només pot ser ben vist
i no em serviria de res
perquè el que estima
és pacient
és bondadós
el que estima
no té enveja
no és presumit
ni orgullós
no és gruller
ni egoista
no s'irrita
ni es venja
no se n'alegra
de les farses
sinó de la rectitud
i ho suporta tot
i no perd mai
la confiança
l'esperança
i la paciència
i l'amor
no passarà mai
o sigui
que
esclar
aquí encara que digui
un moment de Déu
parla d'això
de l'estimació
i això ho accepten bé?
sí
sí ho accepten
vull dir
home
hi ha de tot
també mires una mica
el tarannà
el tarannà de la gent
però
jo crec que sí
perquè
jo els hi pregunto
a veure
quan tinc l'oportunitat
de parlar amb ells
perquè clar
els venen a fer
tot l'expedient
al jutjat
i això
abans de fer
la cerimònia
i llavors
normalment
si puc veure'ls
i parlar amb ells
doncs si
en parlem
ja m'és igual
però vull dir
i si no
és igual
perquè
d'una manera o altra
surt tot
és que és
les mismes
les mismes
les mismes coses
con distintes
o les mismes perros
con distintes
xares
doncs és el mateix
és la manera
que ho veien
no sé
jo penso que així
tenen un gran record
el fet és que
molts diuen
que no
no
que ja només
volem
fer mentides
i ja està
jo diuen
bueno
doncs mira
que a mi
m'agrada la feina
ben feta
i ho faig
i quan acaba
ho agraeixen
bueno
és que jo
recordo
que
alguna vegada
t'han demanat
les lectures
per tenir-les
sí
més d'una
més d'una
per això
has vist que he portat això
i sempre en tinc més còpies
perquè em diuen
que et sap greu
donar-nos-en una
perquè és molt maco
perquè una cosa
és quan tu ho dius
però
en aquells moments
ho vols absorbir tot
i no ho pots
i a vegades
quan estàs amb calma
tu tornes
a rellegir
i llavors
i veus
el sentit
de les coses
a mi em va fer gràcia
perquè com jo he estat present
quan ell exerceix
amb les seves funcions
doncs
considero
que la part aquesta
que comences a dir
artículo tal
artículo qual
que són coses
que segurament
les has de dir
és tan àrid
és tan falta
d'allò
i en canvi
després
quan els hi fa
aquesta xarra
perquè en realitat
els hi fa
com una xarra
i la reflexió
doncs
és tota la
la calidez
de la cerimònia
es queda resumit
allà
perquè a veure
a vegades
jo tinc aquest escrit
però
moltes vegades
ja n'hi me llegejo
però llavors
hi poses també
quan veus
les altres persones
davant
i veus
que ho accepten
pot ser receptius
sí
i llavors
com que estan receptius
pots treballar
més o menys
vull dir
no sé
i van sortint coses
i surten
la gent contenta
i em somriure
que és l'important
sí
sí
molt bé
jo no sé
si quant ratos
fa que estem
sí
encara penso
que tenim una mica
no
sí
sí
no no
és que
però s'ha marxat
el Carlos
no
ja vindrà
també vam estar mirant
llavors
li pots dir
podem dir
que
que vam
que després els llegejo
sempre
un poema
del Miquel Martí Pol
m'agraden molts
altres
n'he fet
sí
però
quan se'n van
o quan se'n van
quan s'acaba la cerimònia
no sí
quan gairebé
no entre mig
llavors si no el faig
que el llegegi algú
ah
clar
llavors sabeu què
dic que és del Miquel Martí Pol
i en aquest cas
poso-lo en un serrat
perquè arrel del casament
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
vaig llegir
un que es deia matrimoni
i aleshores
casualitats de la vida
ell tenia la parella
la Montserrat
vivia
ai
té un fill
que era
professor de l'escola
Garbí
sí
i resulta que coneixia
una cosina meva
i li va dir
escolta tu coneixes
a la Imma Castellbí
i diu
perquè li va fer
molta gràcia
i vam poder anar-lo a veure
vam anar
vam anar
amb el Miquel Martí Pol
i va ser
molt maco
perquè ens va dir
bueno veniu
però
només un moment
i vam estar 3 hores
va ser tan maco
tan maco
per mi
va ser
és que ho recordo
li vam portar
un quadre de Sant Just
un plat de Sant Just
amb tota la dificultat
que tenia
la parla
perquè suposo que estava
estava ja molt malament
ja molt malament
va tenir arteriosclerosis
alguna cosa d'aquestes
no?
sí
però va ser un gran lluitador
però sobretot
amb tota la dificultat
de parlar
era un gran comunicador
a mi m'agrada
m'agrada d'ell
aquella que li he dedicat
quan es va morir la dona
d'aquella
que
que és molt bonica
ara no la recordo
però va estar
me la sabia
una mica
que li diu
eh
parlem també
del
per què vas també
triar el Principito
en un principi
que es digui
que farà el Principito
perquè dins de tot
el Principito
també l'he fet servir
hi ha una part
del Principito
el petit príncep
que hi ha una part
del petit príncep
que per exemple
quan la guineu
i llavors
hi va haver-hi uns
que em van dir
podem
i em van regalar el llibre
jo ja el tenia
però aquest
i parla
hi ha molts
el petit príncep
de fet
és una cosa
que pot
no només
amb casaments
amb disgust
amb familiars
amb lluita
amb tot
vull dir
pots anar buscant-hi
moltes
amb cada capítol
hi pots trobar
a mi
el que m'agrada
del Principito
que me'l vaig llegir
l'altre dia
quan tu vas dir
que potser el volies
és aquesta cosa
que li parla
als nens
i que parlen
dels grans
aquesta cosa
que els grans
veiem les coses
d'una manera
i en canvi
els nens
les poden veure
d'uns altres
com diu
que veus aquí
diu un barret
com un barret
diu si és un cep
que s'ha tregat
un elefant
o alguna cosa
d'aquelles
és a dir
sí
i després
que tu i jo
vam concedir
que això
ho vam comentar
quan li diu
les coses
més clares
i més netes
no les veus
amb els ulls
no les veus
amb el cor
amb el cor
amb el cor
sí
bueno
Mimà
si vols dir alguna cosa més
vinga
no vull dir
agraïus
que m'hagiu dit
per poder vindre
perquè sempre és bo
estar amb amigues
i més amb vosaltres
sou molt bona gent

perquè m'agrada molt
aquest noi
no
mira el que té
el que té
que és molt molt molt proper
a les persones
exacte
i a més a més
s'emociona
amb les coses tendres
vull dir
ara no li vull fer
cap propaganda
però a mi m'agrada molt
per això
per la humanitat
tan gran que té
perquè no és el clàssic
que està fent un programa
és un clàssic
que està participant
amb l'estimació
dels altres
i la Montse ha estat
molt calladeta
no
és
quatre minuts
ara ha vingut
el controlador
que és una sort
que puguin tenir en tu
i que puguis celebrar
perquè hi dones
aquest sentit d'humanitat
i aquest sentit
que deia abans
de plenitud
en els casaments
tot sent uns
el casament civil
els fas
doncs
que sigui entranyable
i que el puguin recordar sempre
això és molt bonic
home
és que jo és el que dic
no?
vull dir
és un dia especial
i és un dia per ser feliç
no per amargar-se la vida
i al contrari
només vindre a signar un paper
jo penso que
per mi és alguna cosa més
i com que és alguna cosa més
doncs
bueno senyors
moltes gràcies
Simma
pots recomanar a algú
que es casi
o millor que s'ho pensi
sempre que veig algú
que té criat dur
si no està casat
ja dic què?
dic ja saps
què et toca
no passa per allà
que t'oneres els papers
sí
sí de veritat
a vegades
de tant insistir
jo sempre em porto de papers
i si trobo algú dic té
ja teniu per començar
a fer l'expedient
bueno
vostès ja saben
que nosaltres hem de llegir
l'angeli
que correspon
aquesta setmana
i que podran escoltar
si vénen a l'eucaristia
tant de dissabte
com diumenge
i em penso
que el que correspon
és el 4
del temps ordinari
és així o no és així
el tercer
el tercer és
el tercer del temps ordinari
el tercer
vinga
ho diu la Montse
serà el tercer
vinga
i aleshores què ens diu
a veure Montse
ho tenim preparat
aquí
diu
lectura de l'Evangeli
segons Sant Mateu
quan Jesús sentia
que Joan havia estat
empresonat
se'n tornà a Galilea
però no va anar a viure
a Nassaret
sinó va anar
a Cafarnaún
vora del llac
a la regió de Cebalú
i de Naftalí
perquè s'havia de complir
allò que anunciava
el profeta Isaías
país de Cebalú
i de Naftalí
camí del mar
a l'altra banda del Jordà
Galilea dels pagans
el poble que vivia
a les fosques
ha vist una gran llum
una llum resplendeix
per als que vivien
en el país de Nebrós
i des d'aquells temps
Jesús comença a predicar
així
convertiu-vos
que el reina del cel
s'aprop
n'hi ha una altra part
però normalment
es llegeix la part
més breu
de l'Evangeli
i li diem
a la Imma
amb molt de carinyo
i donant-li moltes gràcies
que els hi digui
també als novis
veniu
veniu
que ja veureu després
el que és bon
ja ho trobareu
ja ho trobareu
si voleu
si vostès volen
i són tan amables
d'escoltar el programa
doncs
moltes gràcies
això es repetirà
el dissabte
a les 10 i mitja
del matí
gràcies
i fins la propera
bona tarda
bona tarda
Ima
bona tarda
de segona B
cara B
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
p'entrada
de la música
és