Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esbert
Avui, adeus de la parròquia, música i cant religiosos.
Benvinguts amics oïdors de Ràdio d'Esbert
El programa d'avui, adeus de la parròquia, dins l'espai, música i cants religiosos
ens porta a un aspecte concret de la vida cristiana de la celebració religiosa
que és la missa i els cants de difunts.
Ha sigut molts els compositors que han dissenyat cants per al moment del traspàs
que en el ritual cristià, concretament catòlic, té dos moments
el moment de l'enternament i el moment del funeral.
Sempre els grans compositors han dedicat els seus esforços
a la que és la composició més llarga
seria la missa de funeral
la missa dita de rèquiem
el seu equivalent llatí.
Entre els moltíssims compositors que podíem haver escollit
l'equip de documentació de Ràdio d'Esbert
ha triat el rèquiem de Mozart
el de Verdi i el de Forer
Són tres dels grans autors
que han plasmat la seva obra
en aquest moment del traspàs.
Comencem, doncs, per la missa de rèquiem de Mozart
La missa de rèquiem és un gènere molt conregat
que ho han dit per molts compositors
d'èpoques dispars
La major part d'ells encara han escrit el llibret en llatí
més ben dit, han aprofitat el ritual cristià
per posar-hi simplement la música
En el cas de Mozart
ens centrarem en el rèquiem en remenor
d'aquest autor que va ocupar la segona part del segle XVIII
Tota l'obra gaudeix d'una bellesa sense mires
però voldríem destacar una peça en concreta
el confutatis
El confutatis no és pas una part de la missa ordinària
És una seqüència
de les que es poden cantar en un rèquiem
i la part del seu rèquiem que en Mozart va composar
va arribar almenys fins al confutatis
El sentirem en dues versions
perquè tinguem una mica la impressió
que bona part d'aquestes misses de rèquiem
han sigut traslladades també
a la missa, diguem-ne, més
o a les cançons més populars
i més ordinàries, diguem-ne, més del dia a dia
Escutem, doncs, el primer
el confutatis de la rèquiem de Mozart
per cor i orquestra
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem

El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
El confutatis de la rèquiem
i entregats a les corals flames,
cridim als beneïts,
suplicant i humil et prego,
amb el cor fet quasi cendre,
que tinguis veritat de mi en la meva darrera hora.
Hi ha bona part del ritual cristià
que presenta la mort com un trànsit naturalment,
que és el que és, cap a la vida eterna,
cap a una vivència plena
i simplement és un traspàs.
Però això moltes vegades s'adorna d'una certa por,
o menys d'un cert respecte.
Per això hi ha moltes cançons,
o peces musicals, de seqüències, d'antífones, etc.,
que ens parlen de les flames,
o de la por,
fins i tot de la condemna,
implorant a Déu que ens lliuri de tot això.
Bé, aquest confutatis maledictis
va ser també escollit per el musical més petit,
una companyia teatre de Barcelona,
per introduir la seva obra al somni de Mozart.
Per reblar allò que deia al començament
que moltes peces de les obres sinfòniques,
dels rèquims més prestigiosos,
han sigut adaptats a la música més popular,
escoltarem una versió més àgil,
més eixerida, diríem,
d'aquest confutatis maledictis,
per aquest musical més petit,
amb els solistes Carme Sánchez i Clara Segura.
Comptatis maledictis maledictis,
la misatribus adictis,
la misatribus adictis.
Comptatis maledictis,
la misatribus adictis,
Maledictis maledictis,
la misatribus adictis,
Maledictis maledictis,
la misatribus adictis.
La mis pouca sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria veàrja sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria, sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria sàbria
Bé, deixem el Manu Guix al piano,
deixem la Clara Segura i la Carme Sánchez a les solistes,
però encara no oblidem el Rèquim de Mozart,
perquè voldríem premiar a nostra audiència la seva fidelitat
escoltant el Diezire, Diezire, Diezile, Diezire, Diezire, El Dia Aquell.
Seria la traducció bastant literal d'aquesta famosa seqüència de les misses de difunts.
Continuaria, després del Diezire, Aquell Dia, en què els segles seran reduïts a cendres,
com va profetitzar David amb la Sibila.
Quant terror hi haurà en el futur, quan vingui el jutge,
a exigir-nos comptes rigorosament.
Seria aquest plantejament que deia, bastant estricte, bastant d'adjudicació,
bastant apartat també de la versió actual que està donant l'Església Catòlica,
sobretot amb el papa francès, que crida i priga a tots els cristians
que preguin i reconeguin a un Déu misericordiós, no a un Déu justici.
Aquest Diezire, Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Simplement és el Senyor, tingueu pietat,
Cris, tingueu pietat, eh?
Kyrie Elyson, Cris Elyson.
Aquestes dues composicions, dirigides per John Elliot Gardin,
les escoltarem a continuació.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà conduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà introduït pel Kyrie.
Aquest Diezire, estarà Mary pietat, eh?
Aquest Diezire, estaràory pel Kyrie.
Aquest Diezire, estaràکно.
Aquest Diezire, estarà Richtung Kyrie.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, anem seguint la música amb la lletra que abans he tingut haver de llegir-vos, només quedem de moment en el títol.
Dia a dir-ho aquell dia.
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La peça, l'antífona es diu Ingemisco, que ve a ser, jamego perquè en sento culpable.
Tot aquest ambient de por davant la mort, davant el judici de Déu, és el que encara arrastrem amb aquesta versió Ingemisco.
Ingemisco, tanquam remus, cuja parule tulle bus verus, suplicanti, suplicanti,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Magnífica la interpretació d'Ingemisco, jamego perquè em sento culpable, per el Luciano Pavarotti.
amb el cors i l'orquestra de l'Escala de Milà.
Bé, el tercer autor del qual prometíem fer-ne referència avui
és en Gabriel Foré.
Ell també va fer un rèquiem,
un rèquiem no tan extens com els que hem contemplat
d'en Mozart i d'en Verdi,
però també propis d'una missa de rèquiem.
Aquest rèquiem de Foré ha estat també interpretat,
aquest ja sí, per l'Orfeó Enri Morera de Sant Josep Bern
en diverses ocasions.
Una obra imprescindible, una peça que defineix terriblement
tot aquest rèquiem de Foré és el Liberame,
Liberame Domine de Morte Eterna.
I tornem amb aquesta versió de pànic del pas del trànsit de la mort.
Liberame, oh senyor de la mort eterna,
en el dia paurós, en el dia de pànic,
quan el cel caï damunt la terra
i vinguis a adjudicar els segles per sempre.
Aquesta és la lletra treta del llatí del Liberame Domine.
L'escoltarem per en Gordon Nicolich com a baríton
en una gravació de la London Sinfónica Orquestra.
Amb vosaltres, del rèquiem de Foré,
el Liberame.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
El Liberame Domine de Morte Eterna.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Moltes gràcies per la vostra escolta
i només dir-vos que aquí vol dir descans.
Ens toca ara descansar una mica.
Moltes gràcies i adeu-siau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'esferm,
sintonitzes ràdio d'esferm,
la ràdio de Sant Jus, 98.2.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.