Vinga va, i ara ens toca fer el programa Veus de la Parròquia
i toca amb el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just,
que com cada mes passa, doncs els tenim aquí a l'emissora
i avui, a més a més, tenim una nova veu, tenim a la Pilar,
que també ve acompanyada d'en Jesús Castro,
el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just.
Bona tarda els dos, què tal, com esteu?
Bona tarda, Núria.
Bona tarda, Núria.
Doncs bé, Pilar, és el primer cop que tenim aquí a la ràdio,
ets membre de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just
i avui ens vens a exposar un nou programa, una nova secció,
també fent referència a tot el continent àfricà,
com porten fent les diferents persones de Justícia i Pau,
en aquesta temporada.
Tu, què és el que ens portes avui?
Sí, doncs mira, com a conseqüència i potser cluenda
de tot el treball que hem fet durant l'any sobre l'Àfrica,
no volíem deixar de parlar de les dones.
D'acord.
De les dones, i sabem que la majoria d'elles
han fet durant segles una feina impressionant,
sostenint el país, sostenint les famílies,
però concretament alguna, la majoria són anònimes,
però algunes sí que han estat molt conegudes
i val la pena fer-ne difusió.
Molt bé.
O sigui, en aquest capítol tractarem sobretot la dona a l'Àfrica
i parlarem potser d'algunes figures més destacades
o d'alguns punts que tu creus que siguin interessants.
Doncs comencem, si et sembla, per quin punt comencem?
Mira, podríem començar parlant de la Wangari Matai.
És una dona molt coneguda pel tema que va rebre el Premi Nòbil de la Pau,
però realment la seva feina va més enllà.
És a dir, ella va ser una vida dedicada i compromesa
amb el medi ambient i amb els drets humans.
I lligant-ho tot, de manera que va ser bastant visionària
i pionera en aquesta lluita, en aquest compromís.
Això ho podem lligar amb el dia d'ahir, que va ser 5 de juny,
que va ser el dia del medi ambient.
I ens va semblar també molt oportú parlar de la Wangari,
que és superconeguda, especialment en el seu país, Kènia,
en el continent africà,
però realment crec que és bastant rellevant internacionalment.
Però teníem ganes de parlar una mica més a fons,
de tots els seus aspectes.
Llavors, bueno, allò que hem dit, no?,
que ella va néixer a Kènia el 1940
i realment el punt decisiu va ser el 2004
quan va rebre el Premi Nòbil de la Pau,
perquè probablement abans...
Més desconeguda, no?
Exactament.
I realment va ser la primera dona africana
a rebre aquest reconeixement.
Oficialment, en l'acte del lliurement,
es va declarar que ella rebia el Premi
com per totes les seves contribucions
al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau.
Clar, és interessant com s'uneixen aquests tres conceptes, no?,
perquè una cosa podria ser el medi ambient,
però lluny dels drets, dels drets humans...
o de la democràcia.
Doncs ella realment va declarar
la pau a la terra depèn de la nostra capacitat
per assegurar el medi ambient.
Clar, ella va entendre perfectament
quant de lligats estem, com a espècie humana,
com a humanitat, amb tots els reptes,
a la protecció del medi ambient.
Totalment.
Ho va unir tot, no?
Ho va unir tot i ho va explicar d'una manera molt lògica,
vull dir, lluny d'argumentacions així teòriques,
ella va dir, si no es cuida el medi ambient,
hi haurà conflictes, conflictes humans,
perquè quan hi ha pocs recursos,
doncs l'home entra en conflicte amb l'altre,
per tant, o sigui, estem lligats per la nostra supervivència
i per el nostre equilibri com a gènere, no?, humà.
Bueno, ella va parlar moltíssim també, no?,
de l'antropocentrisme, és a dir,
com si nosaltres fóssim els primers.
Clar, i ella inclús diu, home, és que inclús en el Gènesis,
o sigui, simbòlicament,
el ser humà va aparèixer com a últim,
i per custodiar el reste de les criatures.
Llavors, clar, és interessantíssima,
perquè ella estem parlant que és una dona
que va començar el seu activisme el 1970,
els anys 70.
Clar, per tant, pionera, visionària i valenta,
perquè es va haver d'enfrontar a un règim corrupte i dictatorial
del que n'hi ha d'aquell temps.
A més a més, amb el plus del gènere, de ser dona, no?
Òbviament, òbviament.
De fet, bueno, es veu que el president, aquest dictador,
deia, no, no, és que ella està boja,
o sigui, era un desqualificatiu,
va ser perseguida, va ser perseguida,
i va rebre ella i altres dones
que van enfrontar diverses protestes seguides, no?
Sobretot per defensar àrees
que volien ser destruïdes de forestació,
doncs, bueno, les van agredir físicament,
i en documentals on es veu ella ferida,
i d'altres, d'altres dones.
Hi ha una gran líder, mobilitzadora, sense cap por,
vull dir, una determinació absoluta,
que, sent dona en aquella època, en un règim dictatorial,
doncs, és molt rellevant, no?
Sí, sí, molt valenta, com el que deies, oi tant?
Si voleu, us explico una mica com va sorgir la seva història.
Mira, clar que sí.
Ella, doncs, era filla de Camperols, d'una zona rural,
però va anar a l'escola, una escola, crec, catòlica,
vull dir, del poblat, o del conjunt de poblats,
i va destacar perquè era una alumna brillant.
D'aquesta manera va obtenir una beca per anar a estudiar als Estats Units.
Quina sort.
Sí, ella ho diu, eh, ho reconeix,
vull dir, aquella estança allà li va obrir la ment,
va també entrar en contacte amb en Martín Luther King,
les lluites, clar, això la va...
La va nutrir a nivell acadèmic, a nivell biològic...
Exacte, a tots els nivells, exacte, Núria, sí, sí.
I ella n'estava molt agraïda,
i va sentir la necessitat de compartir-ho amb els seus compatriotes, no?
I llavors ella, al tornar, ella va estudiar allà biologia,
veterinària també,
al tornar aquí va ocupar una càtedra,
va ser la primera dona en ocupar una càtedra de biologia,
i ella era molt observadora,
com que ella coneixia bé el medi ambient, no?,
l'espai natural del seu país,
quan va tornar va veure que estava molt degradat,
o sigui, els rius ja no portaven aigua neta,
perquè, degut a la deforestació,
hi havia una erosió de la terra,
embrutava els rius,
llavors les dones havien de fer quilòmetres
per aconseguir aigua neta,
no hi havia llenya per cuinar...
Llavors ella va sentir que un dels drets humans
era tenir les condicions per viure dignament,
com és aigua, aliment i aire net.
Llavors es va mobilitzar i es va dirigir bàsicament a les dones,
perquè eren les que més patien aquesta degradació,
perquè són les que s'ocupaven del menjar.
Llavors va començar a muntar programes de deforestació,
dirigint-se amb elles principalment.
El més important va muntar la fundació aquesta del Green Bell Movement,
que és el moviment del cinturó verd.
Cinturó verd ve perquè realment volia cobrir
tota la franja del continent,
tot i que començant a l'Àfrica.
Van aconseguir plantar més de 40 milions d'arbres,
es va extendre també per altres països,
van seguir programes nens de Noruega, d'Alemanya...
Però clar, l'important era com ella gestionava això,
perquè va ensenyar les dones a recolectar les llavors,
llavors amb uns hivernacles les feien créixer
i després anaven a repoblar-ho.
D'aquesta manera també les dones tenien una ocupació,
d'aquesta manera també ella protegia gent,
camperols de zones rurals,
que es veien que els terrenys els hi anaven prenent,
i d'aquesta manera permetia que, bueno,
defensar el seu espai natural,
que era la seva font de supervivència i dignitat.
Oi tant, oi tant.
Bueno, interessant.
Llavors ella és molt estimada al seu país.
No m'estranya.
Amb tot el que va fer.
Increïble, sí, sí.
I es va deixar, bueno, perseguida.
Llavors ella també té el nom de Donna Arbre, no?
Tread woman.
I un altre nomenat molt carinyós,
que és l'Eco Warrior with a Smile, no?
La guerrera del medi ambient amb un somriure.
Perquè ella realment sempre va mostrar aquell somriure.
De fet, fins...
Fèiem entusiasme.
Entusiasme.
Optimisme, que bé.
I creient-hi molt, no?
I, bueno, llavors, per exemple,
al costat d'aquesta lluita ecologista,
hi ha hagut la lluita per la democràcia.
És obvi que...
O sigui, la gent que estava en el poder al seu país
no estaven per la feina de la...
Ja.
Vull dir, les atacaven
i ella va sostenir aquesta lluita contingut,
vull dir, molt ferreament i van haver uns anys molt convulsos a la Quènia,
fins que el 2002 es van derrocar el poder
i ella va ser anomenada àmpliament com a diputada del Parlament.
Van, eh?
Van adquirir un sistema democràtic.
i va ser escollida també secretària d'Estat del Medi Ambient i Recursos Naturals.
Ostres.
Llavors, clar, aquí ja van venir els seus reconeixements,
presidenta de la Unió Econòmica Africana...
Es va involucrar en política, per dir això, no?
Sí, sí, sí.
També una mica.
Sí, i divulgant, divulgant el seu credo, no?
Missatgera de la pau de la ONU,
va ser ponent ens treballs
sobre els objectius del desenvolupament del mil·leni,
bé, fins a la seva mort, que va ser bastant sobtada.
Sí.
Va morir de càncer, però, bueno,
o sigui, allà, no sé, tots els seus seguidors la tenen present
com si, no?, a través d'ells seguís aquesta lluita
i aquest compromís.
Oh, i tant.
Llavors, Núria, què et sembla?
Vols que llegim alguna frase?
Oh, i tant, sí, llegim alguna de les seves frases.
Entenc que són frases que va dir potser durant la seva vida
o moments destacats, no?, també que la reconeixen amb ella.
Exactament.
Ella, a partir de la democràcia i tal,
i d'obtenir aquests reconeixements,
ella era cridada internacionalment
i feia conferències, no?,
on realment declarava, doncs,
a el que hem d'estar, no?,
a el que hem d'estar presents.
I llavors, bé, de tot això, per exemple,
hi ha alguna frase...
Vinga, digue'm alguna.
Reflexionar, sí,
i Esperona, per exemple, aquesta diu,
fins que no facis un forat i plantis un arbre
i el reguis i el facis sobreviure,
no has fet res, només estàs parlant.
Una dona d'acció, eh?
Totalment, això és posar el mans a l'obra
i fes alguna cosa, no?
Exacte.
No només et quedis amb les ganes,
sinó fes-ho.
Fes-ho, i clar,
i un arbre sembla una cosa molt petita,
però 40 milions d'arbres
poden canviar el desenvolupament, no?
Oh, i tant.
Molt bé.
És molt interessant.
Mira, també va dir,
el meu esperit,
l'essència de la meva feina,
està també representat en el símbol de l'arbre.
Crec que la natura uneix
totes les cultures del món.
Que maco.
Sí, com que ens agermana, no?
Que no hi ha diferències, no?
Els arbres, tot l'entorn natural.
Sí, sí, sí.
Diu, el món necessita una ètica global
amb valors que doni sentit
a l'experiència de viure.
Aquest és també la part més ètica, eh?
D'aquesta dona.
Sense ètica tampoc no anem enlloc, no?
Exacte.
Llavors va dir, entre altres coses, eh?
Tots tenim un Déu al nostre interior
i aquest Déu és l'esperit,
coneix tota la vida,
tot el que està en el planeta.
Clar, com una...
També espiritual, és a dir, no?
Tot el que està en el planeta
representa una unitat.
Sí, sí, sí, sí.
I en som responsables, no?
Començant per no destruir-lo.
Exactament.
I llavors també diu,
podem treballar junts,
dones i homes,
de bona voluntat.
El món necessita, de nou,
una ètica global
amb valors que doni sentit,
més que institucions religioses o dogmes.
i que això sostingui la dimensió no material de la humanitat.
Aquesta més profunda, eh, també.
Exacte.
Una dimensió que no és simplement, no?,
lo tangible,
sinó que hi ha una responsabilitat
de passar el llegat, no?,
del que hem rebut.
Clar.
Tenim alguna altra frase més a estacada?
Perquè és que totes són molt interessants, eh?
Sí, mira, ella,
amb aquesta podem acabar.
Sí.
Diu,
el valor universal de l'amor,
la compassió,
la solidaritat,
la cura i la tolerància
haurien de formar part
del fonament de l'ètica global,
que hauria d'impregnar la cultura,
la política,
el comerç,
la religió,
la filosofia
i també la família extensa
de Nacions Unides.
Aquí ja ens parla
d'aquests valors universals
a nivell més global,
però la importància que també tenen.
Obvi, obvi,
perquè si es perd de vista això,
llavors les actuacions
queden buides.
O sigui,
si no sabem cap a on volem anar,
tot és, no?,
com allò,
només estàs parlant, no?,
la primera frase que hem dit, no?
Sí, totalment.
Si només estàs parlant,
no anem enlloc, no?
Si tenim clar
d'on partim
i cap a on volem anar
i ens posem
manos a l'obra,
sí,
doncs això
pot tenir un sentit
i amb petits gestos,
com és plantar una llavor,
per exemple.
Podem canviar,
podem canviar el món.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
hem fet un petit resum
de qui era aquesta gran dona,
de Kènia.
N'hi ha algun altre,
també, Pilar,
que vulguis destacar?
Alguna altra figura important?
Sí, hi ha diverses,
moltíssimes figures a destacar.
Sí, imagino.
Exacte, o sigui,
és infinit el nostre desconeixement
i la seva riquesa.
Però, per començar,
diguem-ne,
no volia deixar de parlar
d'una dona
que he conegut
a través d'una companya del grup
que m'ha dit, no?,
jo he comentat, home,
dones de l'Àfrica.
i ella, doncs,
m'ha dirigit
a una escriptora contemporània
interessantíssima.
Sí.
Jo entenc que,
a través de la literatura,
hi ha dones de l'Àfrica
que han obtingut
Premi Nobel de Literatura i tal,
i a través de la literatura
també és una forma de denúncia
i de conscienciar.
Home, clar,
poder escriure...
Sí, sí.
Sí,
elles, clar,
bàsicament parlen
de la seva realitat.
Llavors,
és una boníssima manera
de conèixer una miqueta més
a través d'aquestes lectures.
En el cas d'aquesta dona
que també admiro molt,
la nigeriana
Chimamanda Ngozi Adichie,
ella també ha fet
diverses gravacions
de TikTok
parlant de la seva visió
de les coses
i dels seus llibres.
Ho dic perquè
és una magnífica manera,
perquè a part d'escriure
és magnífica,
però també és brillant.
Arriba a més públics, no?,
si ho fa per TikTok
o inclús a generacions,
potser més joves, també.
Sí, sí, sí,
i a part és que
és una conferència
en brillant,
o sigui,
té una ment
magnífica, no?
I llavors ella,
per exemple,
entre els seus títols
més coneguts,
ja tothom hauria
de ser feminista.
Aquest crec que no està,
el següent crec que no està
traduït,
però
Algo alrededor
de Tocuello,
ja fa pensar, eh?
Sí.
La flor púrpura,
i un altre llibre
i TED Talk
que parla,
parla d'un concepte
interessantíssim,
m'ha semblat a mi,
que és aquest
del perill
d'una història única.
Ella explica,
per entendre'n una mica,
ella fa un símil
que quan...
Ella és filla
d'una família mitjana,
no?,
de Nigèria.
El seu pare
tenia feina,
era professor,
la mare també,
però tenien
persones que treballaven
per ells,
bueno,
un parell de persones.
Sí.
I ella explica
que ella tenia
com una idea
que la gent
dels espais rurals
a l'Àfrica
eren
poco menos
que salvatges,
per entendre'ns.
Exacte.
I quan ella va anar
a estudiar als Estats Units,
es va sentir
vista
de la mateixa manera.
Llavors,
va entendre
que hi ha una sèrie
d'estereotips
i d'atòpics
que heredem
d'unes explicacions,
d'una història,
la història
que ens han explicat.
Clar,
això ens marca
i condiciona
i si no ets molt conscient
no te'n pots llorar.
Ella llavors
parla d'això,
que aquesta història única,
hem d'estar molt atents,
perquè aquesta història única
ens ve explicada
pel poder
que explica la història.
Totalment.
Els jans i tal,
el poder.
I el poder
què li interessa?
Li interessa justificar
l'injustificable.
Sí,
bàsicament.
I llavors,
a mi m'ha semblat
interessantíssim,
perquè...
Home,
si ho va viure més ell
amb la seva pròpia pell,
no?
És com,
bueno,
també pot parlar-ne
i pot escriure-ho
i pot explicar-ho
a la resta,
no?
Si ha tingut l'experiència
i ho ha pogut viure,
o bueno,
sí.
Sí, exacte.
O sigui,
bàsicament només
hauríem de parlar
del que hem viscut.
Sí.
Perquè de tot l'altre
estem traslladant,
diguem-ne,
històries que ens fem,
no?
Vull dir,
això hi ha una humilitat total.
I després,
un sentit crític
de dir,
a veure,
què m'han explicat sobre això?
I, per exemple,
sobre l'Àfrica,
està ple,
no?
Està ple d'estereotips,
idees,
que no tenim coneixement suficient
per poder-ne parlar.
I, sobretot,
intentar lliurar-nos d'això.
i arrel d'aquest concepte
he recordat una cosa
que, si em permets,
perquè no és exactament
d'una dona,
però a mi m'ha semblat
molt revolucionari.
Vaig escoltar
un naturalista
que és catedrata
i també de la Universitat
de Barcelona
que es diu
Jordi Serrallonga.
Sí.
El tens conegut?
El teniu conegut?
Per mi va ser impressionant.
És que aquest home,
mira,
jo quan vaig estudiar
periodisme
ens va venir a fer classe
de periodisme
mediambiental.
El...
Creip.
Jordi Serrallonga.
Sí, sí, sí.
Molt relacionat
amb tot el tema
dels primats.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Fèiem una assignatura
que es deia
periodisme
de viatges,
relacionat
al tema
del mediambient,
del viatge,
de les cròniques,
de quan vas a un lloc
i tot això.
I ell venia
a explicar-nos
la part més
antropològica,
més de...
En aquell cas
també explicava
coses dels primats
i de més.
O sigui que sí, sí,
el tinc al ment
perquè vas a ser professor.
Si el coneixes en persona,
és genial.
Bé, jo,
diguem-ne indirectament,
no?,
per les xarxes,
però a mi
realment m'ha colpit
una idea
perquè és que la trobo
molt en relació
amb això
del perill
de la història única
que parla
la Ximamanda
i és que ell,
entre altres coses
interessantíssimes
que afirma,
diu que científicament,
ell sempre des del punt
de vista científic,
està demostrat
que les races humanes
no existeixen,
són un invent,
un invent bàsicament
del poder
i del colonialisme
per justificar...
Per explicar,
no?,
l'inexplicable.
Clar,
hi ha diversitat humana,
hi ha diversitat humana
en tot,
en tot,
obvi, no?,
o sigui,
això és una cosa
òbvia,
però no la classificació
en races,
o sigui,
això és una cosa
inventada,
o sigui,
és una història,
no?,
el perill
d'una història
explicada
i única,
o sigui,
no,
no és així,
i això a mi
em sembla molt interessant
perquè ens obre
una miqueta els ulls
de dir,
atenció al que hem rebut,
atenció al que rebem
constantment,
arribem a una història
i això
queda gravat en la ment
i ens fa molt menys lliures
de poder prendre partit
amb les coses,
de dir la nostra opinió
i d'actuar,
no?,
vull dir,
que és allò de dir,
no?,
la primera,
o sigui,
l'informació ens farà lliure,
però atenció
que aquesta informació
ens pot venir
ja una miqueta
malmesa,
no?,
i sobretot manipulada
pel poder,
llavors,
digue,
això del,
no?,
del tema de les races
i del colonialisme,
és entendre
quina història
com a humans tenim
i poder dir
cuidado,
no?,
cuidado que no hi ha
una sola història,
depèn d'on t'estàs situat,
tu tens el foc d'una manera
i el foc d'una altra.
Molt bé.
I, bueno,
realment són aquestes dones
i homes,
per suposat,
però ara
volíem fer relleu,
no?,
d'elles
actuant i pensant
a fondo,
a fondo,
a fondo.
Si vols,
parlem d'alguna altra dona,
Pilar,
i ho deixem
en aquest punt.
Sí, sí,
doncs mira,
entre les moltes dones
que han destacat,
perquè ja sabem
que la feina més gran
la fan les dones anònimes
en el seu dia a dia,
òbviament,
però, bueno,
alguna dona ha estat
també molt reconeguda
en les lluites
pel feminisme,
pel empoderament
i la democràcia.
Llavors,
per exemple,
tenim la Fumilallo
Ramnone Kuti,
que és de Nigèria,
també.
ella va néixer
el 1900
i era filla
d'esclaus.
O sigui,
imagina't,
és que ens fa increïble
poder-ho,
poder-ho,
no?,
entrar en la ment.
Ella va ser una de les dones
més activistes,
realment,
no?,
de l'Àfrica,
va lluitar per la independència
de Nigèria,
dels drets de les dones,
bàsicament el dret a vot,
a la igualtat
i a la justícia.
I va fer una fundació,
en aquest sentit,
reunint més de 20.000 dones,
a Beocuta.
Llavors,
una altra dona molt interessant
és la Hadjatou Mani.
Aquesta dona,
ella era de Níger,
va ser venuda com a esclaves
12 anys.
Caram.
També increïble.
Llavors,
el 2003,
van començar a endurir-se
les penes per esclavatge.
Llavors,
el seu amo,
en lloc de lliberar-la,
doncs,
la va obligar
que es quedés com a esposa.
Però la nani
no ho va acceptar
i,
recolzada per algunes ongs,
va escapar
i es va casar
amb la persona
que ella volia.
Els tribunals
del Níger
la van condemnar
i la van empresonar
per Bigama.
Però ella,
sense desanimar-se,
quan va sortir de la presó,
va denunciar l'amo
i l'estat.
I en aquesta vegada
va guanyar el cas.
Això va marcar molt
perquè
a Mali
i a Mauritània,
tot i que estigui
prohibida legalment
l'esclavatge,
se segueix practicant.
Llavors,
clar,
el cas d'ella
pot dissuadir
molta gent
que practica
aquesta barbaritat.
Sí.
Bé,
Pilar,
hem fet un repàs
a algunes de les dones.
Jo no sé si ara
el Jesús,
com a últim capítol
del grup
de Justícia i Pau
en veus
a la parròquia,
vol fer alguna mena
de resum global,
no?,
de com ha estat
aquesta temporada,
parlant
i fent referència
al continent africà.
Jesús,
hem parlat
de diferents temes,
al llarg de la temporada.
Efectivament,
efectivament,
hem parlat
de diferents temes,
el qual
ens dona
la conclusió
de que m'he informat
els oients
i també els lectors,
perquè també hem fet
algun escrit,
de la realitat
de l'Àfrica,
continent molt desconegut
i també per descobrir,
és evident.
Àfrica és molt important
perquè Nacions Unides
recentment ha declarat
que és el continent
que té més possibilitats
de futur
en quant a l'aprofitament
de les terres
i producció d'aliments,
sempre i quan tinguin
els elements materials
que puguin utilitzar
per poder obtenir
l'energia
per desenvolupar
els països,
no?
Això és important
perquè és un continent
molt gran
i hi ha també
un problema
que és important
desenvolupar i ajudar-los
des del primer món
perquè així
s'evitarem
que hagin de migrar
els seus pobladors.
Totalment.
Per tant,
un problema
que ara tenim a Europa,
que és un problema
que tenim
per una miqueta també
per manca de valors,
perquè hem retrocedit
a Europa amb els valors,
la manera que tractem
els migrants,
però bueno,
d'alguna manera
també s'evitaria
que els migrants
tinguessin
que marxar.
Sí.
Per altra banda,
aquest programa,
aquests programes,
s'han enviat
també
perquè siguin
aprofitats
a Justícia
i a Paz de Madrid,
que és important
perquè
aquesta entitat
disposa
de
diferents comunitats,
diferents comissions
al llac
de la península
i per tant
aquests nou programes
s'han necessit
fos
per ciutats
com Valladolid,
Sevilla,
etcètera.
I per altra banda
també
aquí a Catalunya
per Justícia
i Pau de Catalunya
que s'ha traslladat
en diferents
comunsions
a Catalunya.
Molt bé.
Bé,
nosaltres creiem
que l'objectiu
s'ha complert.
Totalment.
Suposo
que pot haver-hi
una continuïtat
per donar
a conèixer
també,
això ho hem d'estudiar
amb el grup,
donar a conèixer
la importància
d'ajudar
a desenvolupar
els països africans
en capital europeu,
inversions europees,
a través
dels inversionistes
i de la banca,
que són els que disposen
dels capitals,
per invertir
aquest continent.
Això ho hem d'estudiar,
però seria
potser
una continuïtat
de portar
la pràctica
al programa
i un cop
ja hem donat
a conèixer
els països
i la gent
que hi viu
i després
hi ha una altra cosa
que és molt important.
L'edat mitjana
dels africans
és 25 anys.
L'edat mitjana?
Mitjana.
L'edat mitjana
dels europeus
estem
als 50.
Caram,
uau.
I anem
pujant.
Quina diferència.
Per tant,
a veure...
Fa pensar, eh?
Exacte.
Una cosa a replantejar.
T'agraïm molt, Núria,
la teva aportació
que has fet
durant aquests
9 mesos.
I, bueno,
ja al curs que veieu...
Ha estat acompanyant
vos aquests dies.
Bé,
doncs,
res més,
si us sembla,
ho deixem en aquest punt.
Jesús i Pilar,
moltíssimes gràcies
per aquest últim capítol
de Justícia i Pau
i ens tornem a trobar
ja la propera temporada.
Moltes gràcies, Núria.
Gràcies, Núria.
Gràcies, Núria.
Gràcies, Núria.
Gràcies, Núria.
És una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans.
La soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada.
I depèn de tu
que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta
per al municipi
amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure
el poble on es van criar.
Dóna'ls vida.
Que tornin a sentir
el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells,
també.
Des de Bici sense edat,
et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació
al portal
justsolidari.cat
o
ambicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern.
El canvi climàtic
asseca els rius.
Posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments.
Treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua,
però cal l'esforç
de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles.
La eixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar
algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat
per la llengua.
El programa
de les parelles lingüístiques
a B-X-L.cat
Perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions
i mig de futurs.
Leeu,
1-800 milions
i migdkiej