Ràdio d'Espera
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Espera.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com cada dimecres un cop al mes,
la Montserrat Chiró i qui us parla la Lina,
us saluden i presenten el programa Paraula Viscuda.
Hola, bona tarda a tots i totes.
I com vostès saben, Paraula Viscuda,
sempre tenim una persona amiga
que ens ve a dir alguna cosa que ha llegit,
que ha paït, que ha disfrutat
o que creu que val la pena.
I aleshores aquí tenim amb nosaltres el bon amic Lluís Casals.
Bona tarda, Lluís.
Bona tarda, gràcies.
Ara, després, el Lluís ens explicarà
el llibre que ha agafat,
que és un llibre molt interessant,
i el per què.
Però primer, la Montse ens dirà
tres coses del Lluís
sense entrar en detalls.
Sense entrar en detalls.
Bé, el Lluís Casals
és una persona entranyable,
és un gran amic,
i crec que uns són justencs de primera.
De real.
Ella és una persona que ha estat al Club Desplai,
després està compromès políticament,
també està en uns programes en Gàmbia,
Sant Jus Solidari,
sobretot ara és el president,
però també n'és l'ànima,
amb altres de la seva colla.
Podria continuar parlant i dient
perquè el seu treball
amb la societat és constant.
I té una família meravellosa,
la Marta i els seus dos fills,
el genís i la veïna,
que són unes persones
molt entranyables com ell.
Per tant, us deixem amb la seva paraula
i endavant, Lluís.
Sí, i ara direm el llibre,
el llibre.
En realitat, més que el llibre,
jo crec que és una cosa vigent,
per allò que ell ens dirà,
que és un llibre del Martín Caparrós,
no?
Sí.
I es diu El hambre.
amb aquesta paraula ja ens ho diu tot.
I ara els diré als soients una cosa
que ens ha passat,
que en comptes d'haver llegit
L'ambre,
jo em vaig mirar un sol llibre
que era Ambre,
i que no té res a veure,
encara que sí,
perquè també es parla de la fam.
Però ell ens parlarà molt més
d'aquest llibre.
Lluís, és el teu torn.
Gràcies per convidar-me,
és un plaer estar aquí amb vosaltres,
amb aquestes dues grans amigues.
Gràcies.
Que us estimo molt.
i, doncs, mira,
m'ha fet molta il·lusió
acollir-me a la vostra proposta
de comentar aquest llibre.
Bé,
la fam
és un tema
que a mi m'interessa
i m'ha preocupat
sempre moltíssim,
no?
Penso que és la gran
vergonya
de la humanitat.
Sí.
perquè, d'alguna forma,
hi ha tota una sèrie,
hi ha molts conflictes
en el món,
hi ha moltes dificultats,
hi ha guerres,
el que passa és que
la fam
és un fenomen
intrínsecament
lligat
a l'estructura econòmica
i social
sobretot econòmica
en la qual es regim.
La fam
és un producte directe
del neoliberalisme
i del capitalisme.
Parlaré molt de dades
perquè penso que
els números
presentats
d'una forma didàctica
són molt explicatius.
El gran mestre
que hem perdut
fa poc
en aquesta
disciplina
l'Arcadi Oliveres
que sempre
ens feia
unes presentacions
molt didàctiques,
no?
En les quals
doncs
enteníem perfectament
quins eren
els conflictes
i portava
l'economia
a l'abast,
posava l'economia
a l'abast
de la gent
que no
estàvem preparats
en aquesta matèria.
Martín Caparrós
és un periodista
argentí,
és un home
que ha publicat
més de 14 novel·les,
15 assajos,
articles
innumerables
en molts diaris,
està traduït
a desenes
de llengües
i preocupat
per aquest fenomen,
pel fenomen
de la fam,
va viatjar
per tota una sèrie
de països,
els països més
afectats
a nivell de la fam,
però parla també
en el llibre
en països
que no ens ho pensarien
com Estats Units,
com Xina,
etc.
Països
amb una potència econòmica
important
en les quals
també es produeix
el fenomen
de la fam.
I és un recorregut,
és un assaig,
és un assaig
gran
de...
de la fila
de...
de 600...
de quasi 700 pàgines,
però que
a mi m'ha apassionat,
m'ha apassionat
i he pres
molts apunts
en aquest
fantàstic
aquest fantàstic
i alhora terrible
recorregut
pel fenomen
de la fam
de la fam
en el món.
I ho enfoca
en dos vessants.
A nivell literari
jo penso també
que l'assaig
està molt ben fet
perquè
treballa en dos vessants,
la vessant global
i la vessant concreta.
Ell,
en cada un dels països,
per exemple,
el que s'enomena Madagascar
o quan està
a la Índia,
a Bengala,
ens parla
d'una persona,
d'una família
i com viu
el fenomen
de la fam.
Clar,
però fa caixos
concrets
que aleshores
ho veus
molt reflectit.
Exacte.
Que
en un
subúrbi
de Calcuta
quin és el sentiment,
quin és el pensament,
quina son,
què li passa pel cap
a una dona
que té tres fills
i que
es lleva cada matí
en un
es desperta
cada dia
o es desperta
del seu mal
dormir
diverses vegades
de la nit
amb una sola
preocupació,
no?
Com s'ho farà
per aconseguir
menjar,
per aconseguir
200 grams
o 250 grams
d'arròs
d'arròs
pels fills.
Per aquell dia,
per aquell dia.
Per aquell dia en concret.
I d'aquí
salta
a les
macro causes
que produeixen
aquest problema
perquè
en el món
es produeix
el doble
dels aliments
que es necessiten
per alimentar
la humanitat,
el doble.
Per tant,
no hi hauria
d'haver-hi cap problema
per l'alimentació humana.
Llavors,
la gent que passa fam
són els pobres
entre els pobres.
La fam
és la pobresa
més extrema,
absolutament
més extrema.
no?
Perdó,
potser,
perdó,
eh,
que ho estàs fent,
però potser
perquè la fam
no és que sigui fam.
La fam
és una necessitat
vital
de l'individu.
Correcte.
És una necessitat
que nosaltres,
com humans,
el necessitem
per la nostra existència.
Exacte.
I esclar,
perdoni,
eh,
que la gent continua.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no.
No,
no,
no.
I llavors
és la pobresa
absolutament més extrema,
com bé diu la Lina,
no?
Els humans tenim
diverses necessitats,
necessitats de,
necessitats de relació social,
necessitats de companyia,
necessitats de,
de,
de medicina,
necessitats,
i desitjos,
no,
sexe,
relacions,
tota una sèrie de coses,
no?
Però,
clar,
l'alimentació
és la primera.
Sí.
L'alimentació
és la primera,
és allò que ens permet,
allò que ens permet funcionar
com a màquina,
no?
Com a organisme.
Depèn de l'alimentació.
Exacte.
Com a alimentació.
No, no,
perdó,
amb aquest llibre
que jo he llegit
perquè m'hi confós,
aquí diu això,
que esclar,
si no mitja,
fa aquesta espècie
de febrícula,
de febre que té
i aleshores fa bola
i el cos no,
la persona no és la persona,
la persona necessita menjar,
necessita dormir
i necessita beure
i diuen que menjar
pot anar passant,
però sense beure
i sense dormir
molt d'allò també,
no?
Ara,
tu això,
no solament
ho has llegit en el llibre,
sinó que ho has viscut,
perquè ho has vist,
més o menys,
però ho has vist
amb els països que has anat,
amb les coses
que has participat.
Bé,
no,
fam extrema,
jo no he arribat a veure-ho.
No,
perquè jo,
com a país
que he anat molt
i continuo anant molt
per motius professionals,
és a Gàmbia,
i a Gàmbia és un dels països
més pobres d'Àfrica,
però concretament
fam no n'hi ha
perquè és un país molt petit,
estem parlant
de menys població que Catalunya,
està un millor,
un millor set,
un millor més gran,
dos milions d'habitants,
no,
una estació més petita,
però amb molt poca gent,
molt poca gent,
llavors,
doncs,
diguem que el tema
d'alimentació,
a veure,
sí que et sorprenen moltes coses,
per exemple,
un detall que li explicava
als meus fills l'altre dia,
que anem a prop
dels companys
que treballem allà
amb temes d'energia solar
i desenvolupament,
viuen molt a prop del mar,
cinc minuts,
i vas caminant,
vas caminant fins al mar
amb unes platges immenses
fins on s'acaba la vista
i n'hi ha ningú,
i llavors hi ha un xicot allà
que té una paradeta
i et fa uns pinxos
de carn de xai a la brasa
i una mica d'arròs i tal
i vam anar allà a dinar,
no,
hi havia una altra colla
que està en una altra banda
i li van donar un pinxo,
un pinxo de carn,
llavors jo,
de raull,
anava fixant a veure què feia
i ell,
amb molt de cuidada,
ho va treure una porció
de carn i se la va menjar
i la resta ho va embolicar
per la família,
segurament,
ho va embolicar en un paper
o per menjar el rest del dia.
A casa seva només menja d'arròs.
Hi ha centenars de milions
de persones en el món
en els quals la seva alimentació
és un plat d'arròs cada dia,
els dies que poden.
llavors,
ho he vist però indirectament,
no he estat jo
en els països
en els quals
hi ha morts
per fam.
Però bé,
jo crec que
per entrar en el llibre,
el llibre
és un compendi
de dades
i frases contundents,
cada una més que altres.
I de tant en tant
en Martín Caparrós
fa una parada
en el llibre
i diu
¿y cómo carajo
podemos vivir
sabiendo todo esto?
És a dir,
com podem continuar vivint
en un planeta,
en una comunitat humana
quan sabem
que passa tot això?
i començaré
amb alguna
dada
d'aquestes contundents.
Per exemple,
a l'11S
es parla
de les Torres Bessones
es parla
de les Torres Bessones
com un canvi
de paradigma,
es parla
l'abans i el després.
la geopolítica mundial
va canviar
a partir
de les Torres Bessones.
Quanta gent
va morir
a l'atac
de les Torres Bessones?
3.000 i pico.
2.900 i pico.
2.900 i pico.
Gairebé 3.000.
Posem 3.000.
Han morit 3.000
persones
a les Torres Bessones.
Aquell mateix dia,
aquell mateix dia,
quanta gent
va morir
de fa?
Possiblement
5.000 o més.
25.000.
25.000.
25.000.
I l'endemà,
25.000 més.
I l'endemà,
25.000 més.
I avui,
avui,
a l'octubre
del 2021,
segueixen...
No, al novembre.
Al novembre del 2021,
gràcies,
segueixen morint
25.000 persones
de fam cada dia.
I el més,
el més,
mira,
tu dius,
diu,
i ell es fa,
per què,
per què passa
cosa aquesta?
No solament
fa la descripció
del que està passant,
sinó que ell
té la reflexió,
fa una reflexió
sobre el problema.
Exacte.
És a dir,
i aleshores aquí,
quina part,
quina part
l'humà queda?
Com queda l'humà?
Com queda,
com quedem els humans?
Com quedem la nostra reacció
davant d'això?
La nostra...
Quanta gent, eh?
Que sé que és conscient,
però bueno,
això passa en un altre país.
El problema és que,
on pot pensar
que el tema de la fam
és un tema
que li queda llunyà?
Sí.
I amb una lleugera
discapacitat
o una lleugera
incomprensió
o una discapacitat
de poder actuar.
És un problema
del món
d'uns certs països,
etcètera,
que no sé què,
que no sé quantos,
i la meva capacitat
d'actuació
davant d'això
és molt limitada.
Anem a analitzar
aquest fet.
a Martí Caparrós
ens explica
hi ha un...
hi ha un...
un apartat important
del llibre
que em sembla
que es diu
el capital o l'economia.
És a dir,
com influeixen
com influeixen
les transaccions internacionals
i l'economia actual
i el sistema capitalista
en el tema de la fam.
Mireu,
una dada contundent.
Els preus
dels aliments bàsics,
de l'arròs,
del gra...
perquè ahir vaig veure
una cosa d'aquestes.
Es regulen
a la bolsa de Chicago,
la bolsa més important
de transaccions internacionals.
Però a nivell mundial.
A nivell mundial
és la bolsa de Chicago.
L'especulació
amb el blat
és 50 vegades
el valor del blat.
I els diners
que es mouen,
els diners que es mouen
especulant
amb el blat
és 50 vegades
el valor del blat.
El 2008,
el 2008
que va haver-hi
una gran crisi
econòmica mundial.
Sí, sí.
El 2008.
Sí, sí.
De les primeres
també,
d'aquest segle.
Exacte,
de fa quatre dies.
De fa quatre dies.
De fa quatre dies.
Què van fer
les grans fortunes mundials?
Perquè on pot pensar
que les grans fortunes mundials
són el Bill Gates,
la Mancio Parada,
etcètera?
Sí que ho són.
Aquests tenim els dies.
Però hi ha fortunes
més importants.
I aquestes fortunes
més importants
es diuen plans de pensions.
Sí.
Plans de pensions.
això m'ho explicava molt bé
l'Arcadi Oliveres.
És a dir,
els plans de pensions
suecs,
noruecs,
nòrdics països
amb una gran capacitat
econòmica,
danesos,
etcètera,
de l'Europa
avançada,
són milions
i milions
i milions
i milions
de persones
que cada mes
aporten
una quantitat
de diners
i a més
van al banc
periòdicament
o miren
els seus ordinadors
i van buscant
a veure
quin és
aquell pla de pensions
que es rentabilitzi
d'una forma més alta
en les seves aportacions
perquè quan arribi
la jubilació
ho tingui
amb més capitalitzat
possible
i pugui tenir
una renta
més alta possible
i ningú es pregunta
què es fa
amb aquests diners.
Doncs bé,
el 2008
els plans de pensions
més importants
del món
es van refugiar
es van refugiar
a la bolsa
de Chicago
per què?
Perquè si jo
hi merdeixo
a Apple
i hi ha crisi
la gent no compra
tablets
no?
Però hi ha una cosa
que sempre es compra
que és l'arròs
que és el blat
perquè si no
la gent es mora
i com que
la gent es mora
si tu especules
amb blat
saps que
si tu especules
amb blat
i
a l'especular
amb blat
puja el preu
a la bolsa
del blat
tu saps
que el blat
es vendrà
tard o no es vendrà
es vendrà pel troble
es vendrà pel triple
o es vendrà pel quàdruple
però és un material
que no quedarà
als magansens
que es vendrà
perquè la gent
perquè els humans
mengen
no?
És un valor
és un valor
segur
dintre de la bolsa
exacte
això va provocar
milions de morts
milions de morts
afegits
a la situació
i llavors
aquí aterro
amb el que plantejàvem abans
no?
Ho tenim molt a prop
això
ho tenim molt a prop
això
on s'ha preocupat
de què fan
amb el seu pla de pensions
al banc
jo ho he fet
ja he anat al banc
perquè un dia
em van trucar
un pla de pensions
petit
però
alguna cosa
ho tinc
de pla de pensions
i
sempre ho he tingut
en renta fixa
per aquest motiu
i un dia
i un dia em van trucar
a la caixa
a la caixa
on està
el banc
on t'està
i em diuen
escolta
i per què no
tenim aquesta altra
oferta
i tal
molt bé
digue'm
on tu ho invertiràs
això
no
tant en renta variable
no no no
no t'estic preguntant
això
t'estic preguntant
en quines empreses
ho invertiràs
no tinc aquesta informació
va
llavors ja està bé
ja està bé
com està
no te la donen
és clar
perquè potser
és una cosa
de secret
o professional
que no els interessa
i discutint
amb un familiar
discutint
amb un company
amb un companyera
i de sobre això
em deia
sí sí
perquè tal
el banc
on jo ho tinc
sí que ho dona
dic
doncs molt bé
passa-m'ho
i jo
m'hi vaig dedicar
unes hores
a bussejar
per internet
i després
li vaig preparar
un petit informe
i vaig dir
mira
aquesta empresa
en la qual
inverteix
el teu pla
de pensions
és una empresa
d'actius immobiliaris
són
els que s'han quedat
bona part
de la vivenda pública
de Madrid
que els va vendre
l'Anna Botella
i que també
hi estava ficat
el que llavors
era ministre
d'Hisenda
Montoro
no
el Montoro
sí
el Montoro
la família del Montoro
la família del Montoro
i el gendre
de l'Aznar
estaven
estaven
en aquest fons
botó
que es va quedar
bona part
de la vivenda pública
de Madrid
anem a una altra empresa
mira
aquesta empresa
està implicada
en la contaminació
de la petroquímica
implicada
en la contaminació
del delta del Níger
el delta del Níger
a Àfrica
ha quedat
completament ner
no pot veure ningú
el delta del Níger
era
una
era un
el que en castellà
és un vergel
és a dir
era una zona
d'extracció pesquera
hi havia
gent
a cultures
ancestrals
dedicades
a la pesca
perquè era com
el delta del Llobregat
multiplicat
multiplicat
per 50
el delta del Níger
no s'hi pot viure
ja
perquè està
absolutament
contaminat
de petroli
i mira
aquesta
està implicada
amb això
mira
aquesta altra
empresa
està denunciada
per l'ONG tal
i l'ONG tal
per tràfic d'armes
en països
en conflictes
doncs
poc justificables
etc
és a dir
tot
tot el que s'acosti
als dos dígits
per lo general
o hi ha armes
o hi ha
o hi ha
treball infantil
etc
no?
tornant
doncs
per això dic que
la fam
està molt més a prop
de nosaltres
del que ens pensem
no és un fenomen
que es dona
perquè sí
sinó que és un fenomen
que té una correlació
directa
amb les estructures
econòmiques
que funcionen
en aquest moment
i amb el neoliberalisme
bé
aleshores
Lluís
tu has agafat això
per exposar-ho
què t'ha fet pensar
a part de tot
digues una conclusió
bueno
no una conclusió
després vull que parlis més
però digues una conclusió
mira
jo una de les coses
a vegades
quan llegeixes
és el que em passa
com a tu
doncs
una vegada
que em vaig quedar
també impactada
va ser en un llibre
de l'Steibeck
que en l'any 29
que va haver
aquell
que tombi
a Nord-Amèrica
te'n recordes
les coses del 29
i parla
d'aquesta gent
dintre de Nord-Amèrica
que passava
tanta gana
tanta gana
i acaba el llibre
que el protagonista
una senyora
que està lactant
i que
quasi no pot
li dona una mica
de pit
perquè prengui
una mica de llet
és
això és una
una
una
que dius
la gana
però ara jo
vull fer una pregunta
i perdona
i vull que continuïs
aquesta fam
a part de ser
una fam física
a part de ser
aquest problema
que és enorme
i que tots
ens hauríem de sentir
responsables
tots
perquè això
pot començar
a casa teva
tu a casa teva
si deixes el nano
ei
per què deixes un tros de pa
quan n'hi ha algú
que aquest tros de pa
passaria el dia
és a dir
que tenim que ensenyar
és un problema
pedagògic
de tothom
a part
de les companyies
que això ja és
otrocantar
és a dir
que la gent
hauria de ser
fer les preguntes
que no les fa
la gent
tu les vas fer
les preguntes
on s'inverteix
el que jo tinc
o el que jo tinc
que fer
doncs
és un problema
pedagògic
per la canalla
però encara
així tot
n'hi ha un altre
tipus d'afam
quina fam?
Fam de què?
que les coses
es facin més bé
suposo
però el que deies
perdó
el que deies
mira
ara no t'estic jo
perdó
és que esclar
els altres dius
esclar
si jo no puc fer res
jo penso que tots
i amb tot
podem fer alguna cosa
encara que sigui petit
a Martí Caparrós
hi ha un punt
al final del llibre
que com que aquesta pregunta
la va repetint
constantment
¿cómo carajo
podemos vivir
sabiendo todo esto?
ell diu
realment
realment
són
problemes estructurals
que
ens sobrepassen
relativament
perquè
el compromís personal
és tan bàsic
com aquest
és a dir
tu ets responsable
de què es fa
amb els teus diners
són els teus diners
però fixa't que
el que importa
és la seguretat
quina seguretat
tindré
quan jo em jubilaré
no què fan
què fan
amb els meus diners
no home
és que cada un
mira per ell
no importa
el que
és
després
perquè és això
que dius
els bancs
no t'ho informa
i si ho preguntes
si això
m'ha de aquesta
d'allò de
no perquè això
val
l'armament
no
i ara
el nostre banc
no
i aquest
és una altra cosa
que a nosaltres
es fa
d'enteres
per exemple
doncs
es fa
una recolecta
del que sigui
i es porten
aliments
precisament
més aviat
en Àfrica
que no
amb
Ásia
o Amèrica del Sur
no
això no ho sé
potser ho saps tu més bé
i quan arriben allà
les autoritats
d'allà
el govern d'allà
ho retén
i fa pagar
no arriba a vegades
a la població
això és el que voldria
que d'aquestes
normalment no s'exporten
aliments
però l'aliment
és una mercaderia
és una mercaderia
que és
és perible
és perible
perible
perible
perible es diu
que vol dir
que és
crecerero
és una mercaderia
perible
i per exemple
un container
d'aquí a Gàmbia
treu més
s'hauria de fer
un container
refrigerant
si és caríssim
el que es fan
són transferències
de diners
que moltes vegades
no serveixen per res
també
també
hi ha
i he llegit
fa poc
un altre llibre
de la
Nami Saboyen
no me'n recordo
una economista
una economista
africana
que havia
sigut consultora
del banc
del banc mundial
etc
etc
que es diu
dead aid
que vol dir
ajuda
ajuda que mata
no?
és a dir
que els grans
el seu anàlisi
és que
l'ajut internacional
no sabeix per res
és a dir
que l'ajut internacional
a lo gran
el que fan
els Estats
no sabeix per res
i em va sorprendre molt
perquè quan ja portava
tres quartes parts
del llibre
vaig pensar
qui ho ha editat això
i giro la coberta
i ho havia editat
la Faes
la Faes
va dir tant
però bueno
m'ha dit una
és que
tots som els buenos
en la
l'ajuda
del senyor
l'economista
aquesta
és una
persona
absolutament
reconeguda
i fan
dades
molt interessants
explica
el problema
aquest
que toques
ara
ens anem una mica
del tema
de l'ajuda
internacional
hi ha casuístiques
realment
brutals
no?
què sé jo
per dir-te'n alguna
alguna vegada
la Unió Europea
ha provocat
gravíssims problemes
a Senegal
perquè va exportar
excedent de pollastre
a congelat
va regalar
excedent de pollastre
a Senegal
el que va aconseguir
el que va aconseguir
és destruir
destruir tots els petits
negocis de pollastre
a Senegal
perquè se'n van anar
a fer punyetes
perquè el preu de pollastre
va caure en picat
i es van arruïnar
i quan ja es van acabar
els pollastres congelats
a l'Unió Europea
llavors no hi havia
els de l'Unió Europea
i tampoc hi havia
els altres
perquè es havien arruïnat
com
com
com
com
quan la
com s'hi diu
l'actriu de
la
la
Sharon Stone
sí
la Sharon Stone
va fer una campanya
internacional
per recollida
de
per recollida
mosquiteres
per recollida
mosquiteres
va aconseguir
mig un milió
de dòlars
mig milió
de dòlars
i va inundar
de mosquiteres
un país
no sé quin país
dels quals
la malària
era un problema
llavors hi havia
hi havia
en aquest país
hi havia un xicot
que tenia 20 dones
treballant
fent mosquiteres
a la seva empresa
una empresa
amb 20 treballadores
es va arruïnar
sí
es va arruïnar
completament
el nostre amic Carlos
com a la ràdio
és
no que diu
que ens queden 3 minuts
sí ja ho sé
però estava pensant
que tot just
hem encetat el tema
sí
Lluís
hem encetat el tema
un altre dia
el tornem a convidar
i que el proper dia
volguessis continuar
molt bé
això ha sigut un portavoz
un portafons
de l'ambre
de la fam
en el món
hi ha molta
molta cosa
a dir
i molta cosa
a fer
encara que no
ens ho sembli
si voleu
abans de cavall
llegeixo 3 o 4 frases
jo penso que són
un dels frases
que més m'han impactat
les llegeixo
en castellà
jo penso
que quan parlem
de coses
en castellà
no s'han de traduir
tots l'entenem
cada any 20 milions
de nens
nacen
amb cerebris
que no han poden
desenvolupar
com ho devien
20 milions
cada any
no s'han de cap a milló
o cap a pitxó
dadas
en 1970
la FAO calculaba
unos 90 millones
de desnutridos
en toda África
en 2019
más de 250 millones
el hambre mata
todos los días
más personas
que el sida
y la tuberculosis
y la malaria
juntas
que el sida
tuberculosis
y malaria
juntas
calculamos
que en este momento
hay unos 800 millones
de personas
que no comen
lo suficiente
uno de cada 10 personas
son muchas personas
en la bolsa de Chicago
se negocia cada año
una cantidad de trigo
igual a 50 veces
la producción mundial
la especulación
con el trigo
mueve
50 veces
más dinero
que la producción
de trigo
son
muy interesantes
pero no podemos
decirles más
señores
este
programa
se volverá a repetir
el dissabte
a dos quarts
de
no
a dos quarts
de 12
perquè han canviat
l'horari
li donem
moltes gràcies
a Lluís
per exposar
un tema
que tots sabem
però no sé
si ens sentim
responsables
o ens hauríem
de sentir
aquesta peruna
i creiem
que sempre
nosaltres
llegim
l'Evangeli
perquè és
les veus
de la parròquia
però crec
que aquí
i la Montse
abans
ha tingut
una idea
brillant
que lo dient
és
reçar
el Padre
nostre
perquè diu
Padre
nuestro
vull dir
el Padre
nostre
que nos lo
tiene que dar
cada día
aleshores
doncs
ja si creiem
en alguna cosa
superior
els que creguin
doncs
que ens faci
entrar
dintre de la raó
i veure
la gravetat
de l'assumpto
i sentint-se
tots
una mica
avergonyits
per aquesta poca
responsabilitat
que té la humanitat
en vez dels altres
però som humans
senyors
fins a la propera
gràcies
Lluís
i si vols dir
adeu a la gent
adeu
gràcies
un plaer
i moltes gràcies
per convidar-me
gràcies a tu
adeu-siau
totes les
sants estenques
i sants estenques
gràcies
per ser-hi
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies