No! No!
No, no, no, no, no.
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio Despert. Amb tots vostès, veus la parròquia.
El programa que ens toca avui es diu Paraula viscuda i estem amb tots vostès, la Montserrat Giró. Hola, bona tarda. Qui us parla, la Lina, i després una gran amiga que és la Ramona, i després sabreu qui és o ja ho sabeu perquè l'heu sentit més d'una vegada, no, Ramona? Sí, hola, bona tarda. Bona tarda.
I com recorden el nostre programa, la Ramona, molt amable, ens ha dit una lectura que amb ella la va emocionar i cada vegada que la sent suposo que la continua emocionant. És una lectura molt coneguda de tots vostès, que és la lectura de la carta de Sant Pau als corintis i que normalment se sent sempre a l'hora de les bodes.
Quan un es casa li llegeixen aquesta carta per dir que potser ho fareu bé. I primer ara la Montse ens explicarà, els dirà una mica més i parlarà de la Ramona.
Possiblement hi ha algunes coses trets d'ella i els coneixeu si he vingut altres vegades aquí a la ràdio, però la Ramona Cortés i Tarazaga és nascuda a Cornellà. Ella ens deia ara que se sent molt de Sant Feliu perquè hi va viure durant 34 anys. El casar-se va venir a viure aquí a Sant Just perquè la seva parella, el seu marit, és nascut a Sant Just, per tant diríem que és un sant justenc de seu carrel.
Això que l'ha portat a integrar-se a Sant Just, i la parròquia participa en el grup d'acollida de promesos. Diu que és molt recient, però sabem que ella acostuma a llegir les lectures
a la missa del diumenge, és en aquest sentit compromesa amb la parròquia. També té un altre Besant que potser és menys pròpia del que seria l'Ajuntadirectiva del Voleibol de Sant Just.
De vegades els fills ens fan posar en coses que potser no hi hauríem pensat mai en posar. Té la seva filla que es diu Anna i el seu fill que es diu Daniel. Començarà al setembre. Daniel està a l'institut.
A nivell de treball, ha treballat durant 25 anys a Barcelona d'administrativa i en aquest moment està buscant feina. Jo abans li comentàvem si era aturat o persona sense feina i ella m'ha contestat que té molta raó que diu a la torre una dona
no hi està mai. Aquesta seria la màxima que la tindríem que posar a totes les cases. És una feina no remunerada. Una cosa seria el laboral i l'altra cosa, perquè ara mateix he estat fent madeleines amb la meva filla.
És una persona activa i és una persona que es preocupa i ja veureu fins a quin punt perquè la lectura que ens ha escollit demostra la seva manera de comprometre's amb les persones. Aquí la Ramona, com ella diu, està aturada però té molta feina.
Em van regalar un magnet d'aquells imams que es posen a la nevera i que diu que quan Déu està molt ocupat, menys mal que té les àvies, que li treuen feina de sobre. Fem alguna cosa. El que volia dir de la Ramona és que és clar,
Com és una persona molt voluntariós i molt participativa, jo crec que a vegades, i tenim escassès de gent que vol col·laborar, doncs ella va dient sí, sí, sí. És a dir, que a més a més de les feines que té, sempre està disposada a ajudar. Sí, perquè primer de més vaig vindre també amb el Lluís Segura al programa. I el ser una persona jove, doncs també ens fa molta il·lusió que estigui aquí amb nosaltres.
Passarem al text que ell ha agafat, com els deia abans, era una lectura de Sant Pau als corintis, una de les seves cartes molt interessant i molt bonica. Comencem. Lectura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corín. Germans,
Interesseu-vos pels dons millors, però ara us indicaré un camí comparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels, però no estigués, valdria tant com les capanes que toquen o els platarets que triguen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat,
Si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes però no estigués, no seria res. Si distribuís tot el que tinc fins i tot em vengués a mi mateix com a esclau, sense estimar, només per ser ben vist no em serviria de res. Parem una mica aquí i vés dient el que vulguis sobre aquesta carta.
Home, com bé diu al principi, el resum d'aquí dalt, que el més important crec en la vida és l'amor, no només a les persones, sinó a les coses, als animals,
L'amor realment fa mor a muntanyes i jo penso que és una qualitat en les persones que haurien d'exprimir més, de poder donar més del que donem moltes vegades. O sigui, per allò que estàs dient, entenc que no ens hauríem d'avergonyir mai d'estimar aquest amor. Mai.
I aquest amor no és un amor passional? No, res no. Amor a la natura, a les persones, a les coses, als veïns... Els que ens en van a favor...
Continuem una mica la carta. El traduïs en el dia a dia. Com podíem fer l'exemple d'aquesta estimació? No ho sé. Jo fa poc que m'ha mort un tiet. Ell estava sol. Vivia sol a Ciutad Real. I jo me'l vaig portar aquí a casa. Jo no tenia puesto a casa per portar-lo. I els meus germans sí.
tenien habitacions, però ells no volien tampoc. I com que jo estic aturada i jo podia cuidar-lo, me'l vaig portar i l'he estat cuidant fins que es va morir. Jo a vegades veig gent gran o gent que està sola o... a mi em fa molta pena. Sobretot aquesta gent que no té ningú. El meu tiet no tenia fills i estava sol.
i jo me sentia molt malament, sabent que estava allà, que podia estar malalt, o que no menjava, o que no es cuidava, i me'l vaig portar i vaig fer una habitació al menjador, va estar vivint amb nosaltres durant un any i un any fins que va morir. Bueno, és un exemple d'amor a les persones.
I la natura? S'hauria de respectar una mica més. A mi m'encanta no sortir a passejar al camp amb els nens, amb el gos. I a vegades fa una mica de pena, com estan els boscos, els deixats, perquè hi ha molts matolls i molta basura. I fa una mica de pena que no tinguem cura d'això, que és per tota la vida. S'hauria de cuidar una mica més.
Això que s'aprèn de petit, a vegades ho conserven, a vegades no. Afortunadament, jo crec que ara les escoles insisteixen molt en aquesta cosa de tipus ecològic de l'ecologia, i aleshores, doncs, també els estan incocant tot aquest amor a la natura. Continuem la carta, si us sembla? Jo només voldria fixar-me en aquest tros que diu si distribuïs tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per l'esclau, sense estimar,
Només per ser ben vist no en serviria per res. Això és d'una profunditat extrema. Aquest donar pot ser-hi perquè un s'hi vegi ara mateix, en aquesta època que estem passant, que possiblement s'arribi a donar
però potser aquí va una miqueta més enllà que el donar, no? Aquesta estima que comporta, o sigui, no només ordinar. Sí, no és donar coses materials. A vegades és estar-te una estona amb una persona i escoltar-la o fer-li companyia un rato. No és només donar coses materials perquè moltes vegades... O dir bon dia.
Passar per un lloc idipònia. És que molta gent... Costa. Continuem. I ara aquí sí que agafem punts. Diu que el que estima és pacient, és bondadós. El que estima no té enveja, no és presumint ni orgullós, no és gruller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no se n'alegra de les farces, sinó de la rectitud.
Ho suporta tot i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. A l'amor no passarà mai. Normalment en les bodes aquí s'acaba. Però ja li dona al marit i a la muller una pauta per seguir si estimen. No és presumit, no és orgullós, no és goller, no és egoista.
Així potser la paraula amor, que a vegades fa servir la paraula d'una manera tan inconscient, si seguís aquí jo penso que és quan la cosa aniríem i ho faríem una mica més bé. La bona o el teu tort?
A veure, sí que realment fa falta tenir molta paciència amb la gent, amb la parella, amb els fills, però si els estimes, es sobreposa que has de tenir aquesta paciència.
Un s'irrita, però el que passa és que no queda rancor dintre. No, jo no soc rancorosa. És una cosa que sempre ens van ensenyar els pares, a nosaltres, els meus germans, a mi.
de saber demanar perdó si fèiem alguna cosa que no estava bé i de no guardar rancor si ens feien alguna cosa a nosaltres, evidentment. I saber demanar perdó i no ser rancoriós... és important. Tu la vas triar, aquesta, perquè ho vas sentir.
Aquesta, la vam treballar en un curs a la Casa de l'Església, a Sant Feliu, en un curset per a lectors. La vam treballar bastant a fons i em va agradar molt. I quan em vau trucar perquè vingués, vaig pensar en ella. De moment, sí. Amb la carta diríem que sí. Digues. No, jo el que voldria dir és que
Aquestes diferents qualitats que dirien que són més enllacles, perquè és amb l'estimació, jo penso que és una cosa que no és una cosa que s'aconsegueix en un dia ni en dos. Vull dir que són coses que cada persona es coneix a si mateix, o ens hauríem de conèixer, i és com un treball constant, no? És com un treball constant.
És un dia a dia. És un dia a dia, perquè el ser pacient no diu tenir paciència, sinó ser pacient. És un treball del dia a dia, que moltes vegades ho som, o jo m'ho puc dir amb mi mateixa, i altres vegades no. És una constant voler estimar fins a aquesta plenitud
però que no sempre. Per això penso que el fet de poder-nos parlar aquí i el parlar-ne quan estem en comunitat i els nans alimentant també vol dir que aquestes podem anar aprofundint i anar fent camí per poder ser una miqueta més perseverants, perquè si no és molt fàcil.
Com a paraula, és molt maco. Aquesta bondat, si no les treballes i si no em fas fregària, és molt fàcil perquè les coses de vegades no són tan senzilles. L'actitud i els teus sentiments també.
Diu és que no soc de pedra, esclar no soc de pedra però potser si seguim aquest camí podem trobar aquella paciència que no d'allò de dir bueno senyor ajuda'm no? Com deia al principi no? I després també de vegades se'ns diu bueno és que si no sembla que vagis amb el lliri la mà. No, no, el fet de tenir aquestes qualitats i de treballar-les no té res a veure d'anar amb el lliri la mà. Perquè en un moment pot ser reivindicatiu o en un moment pot ser
Enèrgic, o sigui que una cosa no contradiu l'altra, però ja, doncs, tenim exemples com Gandhi, era superenèrgic però en canvi era pacifista al màxim. Bé, aquí havíem acabat aquí, i aleshores jo crec que la part que continua la carta és una mica més elevada, ho he d'entendre una mica més bé, perquè fins ara aquestes paraules eren clarificadores i no hi ha cap problema. Però ara diu, vindrà un dia que el do de la profecia serà inútil,
Que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà. Que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer de profecia que ara posseïm són incomplets. El dia que coneixerem tot allò que era incomplet ja tindrà utilitat. Diu, quan jo era un nen parlava com els nens. Sentia com els nens. Reunava com els nens.
Però d'ensar que soc un home, ja no més útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall. Després hi veurem cara a cara. De moment conec només una part. Després coneixeré de tot, tal com Déu el coneix. Mentrestant, la fe, l'esperança i l'amor, subsisteixen tots tres.
però de tots tres l'amor és el més gran. Torna a reafirmar l'amor. Però aquí el dom de conèixer. I aleshores què hem de fer? Morir? Ah!
Què diríeu d'això? Jo no diria que va per aquí, sinó que...
Jo penso que és aquest camí, aquest camí de la vida, no? I que llavors aquest camí, en la mesura que tu vagis treballant i renovant, no? Vull dir, vas aprofundint amb aquests missatges que hi ha en aquest evangeli, en la lectura o en l'avangeli en general, i llavors vas donant aquest sentit
Però també sembla que s'adreçi aquest sentit més de coneixença del teu pare, de Jesucrist. Tu què diries, Ramona? No ho sé. És que... Sí, perquè aquí jo també penso com la Montse, que és clar, quan jo era un nen parlava com un nen. A mesura que nosaltres anem aprofundint dintre d'aquest camí que ens marca la primera part de la carta,
Coneixem més. No és que coneixem més, sinó que tenim una visió concreta... Anem creixent. Anem creixent. Ara ho has dit. Anem creixent. I al anar creixent, aleshores tens més comprensió.
Tens més claritat d'idees, no veus les coses només per un forat. Diuen que els gossos tenen una visió que es diu tubular, perquè només és veritat això, perquè només no tenen la visió estereoscòpica que tenim els humans, sinó que només veuen el que tenen de frente. Per això tenen tan bon oído per poder situar-se. Jo crec que l'home, a partir d'aquestes guies que han fet al principi, cada vegada té la visió més àmplia, més comprensió envers els altres.
Ja no més útil el que és propi dels nens, que vol dir que aquest créixer, aquest anar madurant, vol dir que si en un moment donat, en un moment no, perquè als pares hi ha hagut el baptism, la comunió, però després hi ha
Tot això, o sigui, hi ha d'haver les conductes i aquest aprofundiment de la pròpia persona. I això no és igual de quan naces nen i si encara vas amb el vestit de primera comunió, doncs vol dir que no has aprofundit gaire. Però a la vegada és una exigència. És una exigència. Perquè sembla que sigui aquest...
A mi és anar descobrint no només el déu, sinó la persona que tens al costat. Que seria el que seria, per dir-ho d'alguna manera, perquè el benefici sempre és mutu, el que tens al costat. A tots els que tenen al costat. Llavors entraries en aquesta primera part. Sí, però fixeu-vos que acaba el mateix, dient que es tenen totes que tenen a fer l'esperança i l'amor. Diu que per les tres l'amor és més gran.
L'amor és que en si és aquest sentiment tan desinteressat que no hi ha cap egoisme per part del que el practica i aleshores el nou egoisme és una entrega total. Jo penso que l'amor ha abarcat les altres. Si tu ames una persona, és pacient, ets humà i et pots enfadar. Jo crec que ha abarcat totes les altres.
Fixeu-vos-hi també, que si mirem els manaments que s'arresumeixen en dolç, estimar el pròxim com un mateix.
Que també va bé això, això t'ho havíem parlat amb la Montse, també va bé estimar-se el mateix. És molt important. És que abans, quan estàvem amb l'Elina, miràvem la carta, el verset, aquest és el mateix, l'apartat, el 12 posa l'11 o el 10, de la carta aquesta. I parla del cos. I llavors penses, bueno, és que si no ens estimem,
res d'això, perquè vol dir que no hem arribat a entendre bé, o sigui que som aquest cos de... Bueno, ara anava a dir una cosa... No queda bé amb el micròfon obert. No, no, és que em sembla que seria massa... Massa elevat. Massa elevat, no ho sé, em sembla que seria com... Però, vull dir que si no... I això ho veiem cada dia,
que estima el cos, que és el que ens pot portar i ajudar, doncs veiem que moltes vegades no l'estimem prou, aquest cos, perquè si no no l'atractaríem, si no...
I per això mirava amb aquest anterior, i sempre veus que hi ha una relació entre l'altre. Jo m'imagino Sant Pau amb aquesta conversa que tenia, que escrivia una carta però que la dirigia molta gent. I llavors els altres, com estaven així amb trobades perquè eren com petites assemblees, doncs això devien fer les seves tertúlies.
Semblava, en un principi deien que a Sant Pau anaven contra de les dones, perquè també tenen una carta aquella que diu maridos, bueno la mujer tienes que vencer al marido, no te'n recordes?
El canto, eh? Però després el teu marido t'hi has de cuidar molt. Entre tots dos, si tots dos practiquen aquesta, a les hores potser el matrimoni va. Encara que un dia es trenqueu els plats, que diuen... No és el camí de roses, però s'ha d'anar fent. La convivència és una de les coses que més costa. El que passa és que si un té l'esperit i va seguint la carta,
Doncs, cada una de les paraules que et diu et fa veure fins a quin punt un pot aportar una harmonia dintre d'aquest matrimoni o dintre d'aquest convivència. Perquè després els fills i sobretot els que ja t'han passat la temporada aquesta, tens els fills, són adolescents,
que a vegades dius nen vés-te i venc lluny que no et vull veure perquè et fan treure de polleguera. Però per una altra banda és aquella atracció, aquella cosa que no pots deixar-te d'anar. I amb tot això suposo que també.
Ramona, ha estat un plaer que ens hagis fet llegir aquesta carta, perquè és molt bonica, tant a la Montse com a mi ens agrada, i ens queden només cinc minuts que la ràdio baixi. Què volies dir, Montse, alguna cosa més? Hola Ramona, si el que estic, que de vegades és el que, com diem, paraula viscuda, si aquesta lectura t'ha portat a viure d'una manera diferent, o sigui...
Més que aquesta lectura va ser el retrobar-me novament a mi mateixa i a la comunitat religiosa. Vaig passar uns anys que estava molt despegada de tot.
i el meu fill que va voler escolar és el que em va tornar al redil. I és això el que m'ha fet descobrir perquè jo abans no anava a missa. Un moment, un moment. Tu tenies els teus sentiments que potser no estan aquí reflectits. Sí, sí, segur. Però no havia descobert la lectura aquesta que va ser a partir del moment que jo vaig començar a acompanyar el meu fill a missa.
que em vaig tornar a trobar bé i a gust quan anava i a disfrutar, diguéssim, de les lectures, quan les feien. I és el que em va fer, com van dir de fer de lectora, vaig pensar que sí, que podia fer-ho. Tots col·laborem, que és el que deia abans la Montse, que en la lectura anterior aquesta diu que a l'Eclésia, doncs esclar, podíem dir que és com un consumar.
que està format per braços, per ulls, per cames. Si cada un de nosaltres forméssim part d'aquesta comunitat aportaríem el que podem aportar. Un podria aportar les lectures, un altre podria aportar el passala d'allò, un altre podria aportar un acolliment de promesos que feu vosaltres.
formar una comunitat en la qual tots ens interagressim i ens ajudéssim uns als altres, però sense cap interès. Aleshores és molt bonic a vegades estar una mica separat i tornar-la a descobrir. Jo crec que tothom passem per una temporada així. Sí, suposo que sí. El que passa és que n'hi ha a vegades la cosa ritual, que és el que a vegades separa una mica. I després també el que no s'entén, o sí que entenem, és que el capellà en si també és un home.
comportaments que no ens han acabat d'agradar i ens han allunyat. Però la fe, l'esperança, la caritat i l'amor, aquestes tres coses, és el que està dintre de l'essència del que va venir a dir Cristo. Estimeu-se. Fora les lleis, estimeu-se uns als altres. I mentre s'estimeu, anirem fent camí. Doncs senyors, tres minuts. Ara sí que ja ni podem llegir l'Evangeli. Tenim que llegir l'Evangeli, que ens tocarà
Recordeu-vos que aquest diumenge, que ve, és el diumenge que es fa la litúrgia del Corpus Christi. Abans, el dijous, era el dia del Corpus Christi, que era festa de tot arreu, si us en recordeu. I aquí a Sant Just es feien aquelles catifes tan boniques de flors. Molta gent va a missa, que a mi col·laborava molt a fer aquella catifa, perquè després passés la professora o el que sigui. La litúrgia és aquesta. I la Vangeli es tracta, una Vangeli que vostès coneixen, no l'anem a llegir perquè ja és molt tard,
d'aquella de los panes i los peces. És a dir, Dios proveirá. Per tant, no tingueu por, tingueu confiança, que això també diu aquí en la carta de menys moment que s'ha de tenir la confiança. I aleshores, amb cinc panes i tres peces, a vegades en el Evangeli diu dos,
alimenta molta gent. Jo aquí penso que això potser és una mica virtual. Ara en temps de crisi seria molt bo que es passés una cosa com aquesta. En relació amb la lectura de la Carta que hem llegit, és una oració que està relacionada amb l'evangèlica.
Ensenyeu-me, senyor, a posar allò que tinc, encara que només siguin cinc pans i dos peixos al servei dels altres. Aquests pa i aquests peixos poden ser moltes coses diferents. I els diem fins a la propera, i si vostès volen escoltar aquest programa, el tornaran a passar el dissabte a dos quarts d'onze.
donem les gràcies a la Ramona, està molt maca, molt bonica i que Déu ens ajudi i busquem molts peixos i els pans per poder alimentar a tots, no? Moltes gràcies Ramona i moltes gràcies a tots els s'enjustenques per escoltar-nos. Fins la propera.
Ara escoltes ràdio d'espectre, sintonitzes ràdio d'espectre, la ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio d'espectre, 48.1. Ràdio d'espectre, 48.1.
Seixanta i més?
Gairebé acabem el mes de maig. I a la gent gran, els joves, no cal dir-ho, ens engresca la primavera. Tot un goig, passejar pel bosc i respirar l'aire net que tenim aquests dies. I una mica de fred també. També, també, també. I millor si fem com els nostres avis, que per respirar millor prenien un brot de menta, farigola o qualsevol edva olorosa i se la posaven entre les dents. Avui alguns ho fan amb una fulla de maria i ben ratxinxolats que trisquen pels camins. I tant.
dels vicis i virtuts del Can Navis. En parlarem un altre dia en què tinguem un expert