L'acte d'allunyament dels premis tindrà lloc a l'espai de formació de les escoles. Aquest cap de setmana tornen les caramelles a Sant Just. Dissabte començaran a dos quarts d'ons del matí pels carrers del municipi i diumenge a l'1.
I dues activitats més relacionades amb Sant Jordi, en aquest cas per dissabte. D'una banda, la N.C. prepara una conferència amb Jaume Marfan, vicepresident del Secretariat Nacional de la N.C., titulada Caminem cap al futur. També intervindrà l'actor Toni Alvar, un actor que presenta el seu llibre Ser o no ser catalans. Aquesta acta tindrà lloc dissabte a les 12 del migdia a la sala del cinquantenari de la Teneu.
I acabem recordant-vos que dissabte a la tarda tindrem recital de poesia amb tas de vins amb el poeta Francesc Garriga. A tres quarts de set de la tarda a l'Ataneu l'organitzen el taller d'Escripturar i el celler de Can Mata. L'agenda com cada dia ens acompanya al final de l'informatiu però encara tenim temps de fer un breu resum del més estacat en titulars.
I avui hem parlat ampliament de Sant Jordi perquè un Sant Jordi més, la Rosa Vermella, segueix sent l'estrella a Sant Just. És la rosa que més estan venent les floristeries del municipi avui i també les paradetes dels carrers. També hem fet un repàs d'algunes de les activitats que celebrarem aquesta setmana a Sant Just. La Jornada Gran serà diumenge amb la Diada als Jardins de Can Ginestà.
Aquest Sant Jordi i Sant Just s'assuma a la campanya Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari que promou allargar la vida dels llibres que ja no utilitzem, col·laborant amb l'alfabetització de persones no vingudes. També us hem parlat del parc Antoni Malaret i Amigou que es va presentar ahir a la Ciutadania. Encara no se sap quan es començarà a construir, però s'espera poder inaugurar-lo la primavera que ve.
I com us dèiem aquest estat, tota la informació dels Sant Just Notícies d'edició vespre d'avui dimecres 23 d'abril. La informació local tornarà demà al matí a les 10, al just a la Fusta, també als bulletins horaris de ràdio d'Esvern i a la una als Sant Just Notícies d'edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres i una molt bona diada de Sant Jordi. Fins demà!
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Vemos de la parroquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants, just i pastor, a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98-1-1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau.
Iniciem l'audició d'avui amb fragments de l'Evangelis del proper diumenge. Diu Sant Joan.
El vespre d'aquell mateix diumenge, els Degebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrar, es posar al mig i els diguer, pau a vosaltres. Després, els ensenyar les mans i el costat.
Els deixebles se l'agraen de veure el senyor. Ell els tornarà a dir, pau a vosaltres, com el pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors, a l'anar damunt d'ells i els diré, rebeu l'esperit sant. A tots aquells a qui perdonàreu els pecats, els quedarà perdonats, però mentre no els perdonàreu, quedarà sense perdó.
Jesús va fer en presència dels decibles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquell llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Notícies d'Església Reunions de la parròquia Demà dijous, dia 24, a les 21 hores, 9 de la nit, preparació pels aptismes Demà passat divendres, dia 25, a dos quarts de 6 de la tarda, preparació dels infants de comunió que han de ser batejats
Sortida anual del cos de portants del Sant Crist, el dia 1 de maig a Girona, el monestir de Sant Daniel. Se sortirà del Parador a les 8 del matí. Canonitzacions de Joan Pau II i Joan XXIII.
El proper diumenge 27 d'abril és, enguany, el segon diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia. Aquesta ha estat la data triada per a la canonització d'aquests dos papes del sic del segle XX. Tindrà lloc a la plaça de Sant Pere a partir de les 10 hores.
Si us interesseu podeu clicar a internet a l'adreça www.papisanti.org i trobareu tota la informació sobre aquest esdeveniment eclesial.
Heu escoltat Notícies d'Església? Aquesta setmana és molt especial pels creients a Catalunya.
Celebrem les festivitats dels nostres sants patrons, avui Sant Jordi, soldat màrtir, i el proper diumenge a la Mare de Déu de Montserrat.
A part del sentiment profundament religiós que pugui inspirar tota la llegenda que envolta el terrenyà del soldat màrtir amb la seva lluita contra el pecat, com es pot considerar el drac, a les de venir la festivitat en aquests dies de primavera també va lligat a la marxa de les collites, els camps, que aquests dies lluen en tot el seu esplendor. Si fem cas de la dita popular,
Si plou per Sant Jordi, tururut, ordi, és a dir, la pluja serà tardana si no plogués abans. Per Sant Jordi vas beure l'ordi. Si l'ordi no fuig, fuig tu. O sigui, si l'espiga no treu el cap, allunyat del camp, ja que la collita és perduda.
En tot, no cal que absolutament tot el camp estigui espigat. Per Sant Jordi, visita ton ordi. Si veus un espiga en sac i un altre enllà, torna-te'n a casa que prou n'hi haurà. Però és una veritat força discutible, ja que diu, per Sant Jordi, espiga l'ordi, tal com també ho és aquest altre, per Sant Marc, espiga el blat.
Diumenge celebrarem en tota l'ànima la festa més sentida del nostre país, la Mare de Déu de Montserrat, que és una de les més venerades de Catalunya i la seva història és embolcallada de muntanyes i llegendes tal vegada per trobar-se en una de les muntanyes més poderoses de tot el país. El seu nom és ben lligat a la formació geològica que l'acull, la muntanya santa de Montserrat.
Bé, no cal dir que en el seu santuari, quan escoltem el cant del Virulai en les veus entranyables de l'escolenia, els creients ens sentim immersos en un marc de sentiments plens de espiritualitat i de germanó amb el pròxim.
El proper diumenge, al cor l'Opom de Flors de Sant Just ens oferiran els seus cants a la sortida de missa d'onze, o sigui, més o menys a les dotze del migdia.
Antigament les caramelles eren els cants amb què en tots els àmbits de Catalunya se solia festejar la ressorrecció del senyor, tot just el celebrant quan havia acabat entonant el Glòria in excelsis 10 en la missa del dissabte sant i les campanes ventaven anunciant la Fausta conmemoració. Després han deixat de cantar-se precisament al matí per fer-ho el dia següent i adduc en la Pasqua de Pantacosta.
Els cistells penjats d'un pal disposats amb corda i corrioles tenen la seva raó de ser en els pobles i messies perquè d'aquesta manera podien buidar-se amb facilitat els ous, les llunganisses i els altres obsequis en què es premia la tasca dels cantants. Ara això ja no es fa, però és una cosa molt interessant de saber-ho.
Bé, heu escoltat aquesta secció especial de notícies d'Església?
Som-s'ho jesús. Som-s'ho ador-nos, violenta. Som-s'ho ador-nos, violenta. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi. Afreda-s'hi.
Bé, obrim ara la finestra de justícia.
Bona tarda Dolors. Bona tarda Joana. Bona tarda Jesús. Hola. Quin sol més esplendent. Sí, avui sí. Avui sí, ja anem entre l'hora que hem avançat i que ja la primavera avança. S'ha acabat la nit. I afortunadament. L'hivern em fa molta ràbia per això, perquè aquestes nits tan llargues.
Doncs ara que et sentia explicant les tradicions, tot aquest fondo espiritual que portem des de la parròquia, que és la setmana que tenim els nostres patrons a Catalunya, pensava, això és poble, no? Això és la manera que es manifesta la gent, la seva identitat com a poble. És que les tradicions ens lliguen. Exacte, quan al començament deies, ui, us agafaré una mica d'espai. Doncs no, no.
forma part de Justícia i Pau, penso que se n'havia de parlar avui. Jo crec que era un dia, a més, la casualitat que avui és Sant Jordi i diumenge serà la Mare de Montserrat. Doncs Jesús, si et sembla, comencem això de Finets Robertes de Justícia i Pau. Bàsicament, aquest mes de maig tenim dos actes que és de compromís que forma part de la nostra manera de ser dins de Justícia i Pau.
Hi ha un acte que és la festa de la Pau, que ha quedat molt consolidada aquí a Sant Just, que va començar el grup Esplai, però que s'ha anat implicant moltes entitats i que forma part ja d'un apartat del poble, d'una de les festes del nostre poble. D'una tradició.
La festa de la Pau d'aquest any es farà el dia 10 de maig. A dos quarts de sis de la tarda, així com altres anys era de matí i tarda. Aquest any es farà només a partir de quarts de sis de la tarda. I sobretot el lema important o la figura que hem agafat com a model és la figura de Mandela. És a dir que Justícia i Pau té el compromís aquest any com a entitat de fer l'acte fregó sobre la Pau
i agafarà aquesta gran figura d'en Mandala que mor aquest any. I sobretot, es vol treballar una mica des de la festa de pau d'aquest any, sobretot aquestes guerres que són molt oblidades però que hi són, aquestes violències dintre d'Àfrica,
Es vol tenir molt present. Últimament el sudà és horrorós. Són aquelles guerres que potser no hi ha. Sembla mentida que els éssers romans tinguem tampoc cap.
i som així i ens va repetint. Nosaltres amb molt de carinyó ho estem preparant. Avui a la reunió que tenim aquesta nit mirarem... El Jesus ja ha fet una entrada de fragons, ho mirarem i anirem fent tota aquesta història. Però sobretot justícia i pau, si afagem la festa de la pau o se la fa molt seva, perquè nosaltres
Estem per la cultura de la pau. Per què no passi això que deia Joana? Per què passen aquestes coses? L'home continuament ha d'anar preparant-se i ha d'anar nodrint-se d'aquests valors, d'actituds, de comportament que rebutgin la violència.
Penso que és una cosa que hem d'anar sempre preparats, perquè la violència en l'ambient hi és, i és molt fàcil. Això genera en l'ésser humà. És que no deixem de ser unes feres, amb una mica de societat. Les pel·lícules que fan... Però realment les guerres ho demostren.
Sí, sí, és una cosa que nosaltres creiem que hem d'estar per la cultura de la pau per treballar aquests valors, les attitudes, els comportaments, rebutjar la violència, preveure els conflictes, intentar tractar-los o analitzar-los des del nostre grup. A veure, si és possible, ja sé que som un granet de sorra, sempre el diàleg, buscar aquell diàleg, la negociació entre persones, entre països, abans d'arribar a un esclat de guerra que no porta res.
Últimament hem vist moltes guerres que s'han començat amb un patiment humà. Extraordinari. I al final es retiren i se'n van cap a un altre lloc. Però és que no hi ha cap vencedor. Perquè fins i tot el que guanya, què té a sobre de la seva càrrega?
No té res perquè has de reconstruir un país que està molt ferit humanament i que costa molt. I aquells odis que sempre queden latents. Que per molt que diguem, el perdó és molt difícil. Sí, costa molt. I és molt difícil. Llavors només voldríem recordar als uients
que el dia 10 de maig, el dissabte, allà a la plaça de la Pau a veure el Walden, doncs a partir de dos quarts de sis hi haurà aquesta activitat i hi haurà 18 entitats, crec que vaig sentir 18 entitats que estan preparant coses amb aquesta finalitat. Hi haurà una botifarrada i els diners que es recollin ho donen amb una ONG que aquest any, si no ho recordo malament,
es tracta de l'associació Arrels i serà pels indigents, per la gent que viu al carrer. Sense sostre. Doncs tingueu-ho present, perquè són d'aquelles coses que el poble se les ha fet seves i el jovent ens hi barregem tots. El jovent sí, el jovent respon molt amb aquestes festes i amb aquests actes. Val la pena.
I a més a més l'altre acte que deies que tenies... L'altre acte segurament en algun moment ja s'ha anunciat el treball de mans unides, l'organització de mans unides, doncs que d'alguna manera és aquesta organització cristiana que cada any té uns projectes. El projecte general és un projecte que es diu, a veure si me'n recordaré,
La campanya és un món nou. El general, el que agruparà tots els projectes és un món nou. I es basa en el vuitè objectiu del desenvolupament del mil·leni. Si us en recordeu, dies enrere vam explicar què volia dir això, els objectius del mil·leni. Es tenia previst que el 1915 hi havia un compromís de les potències mundials per, d'alguna manera, agafar un compromís d'educació a tot el món.
En comptes d'anar cap a l'armament, buscar la pau del món, l'educació, repartir més els aliments, s'intentava anar amb aquesta línia. Doncs Mans Unides està en aquest grup d'alguna més, una de les associacions en què hi participa aquest objectiu.
d'un món nou. Llavors, ja hem parlat que té molts projectes. Nosaltres ens aderim a tot el Baix Llobregat, al bisbat de Sant Feliu, que està format per diferents arxiparestats. Cada arxiparestat regrupa un grup de parròquies. Doncs tots els arxiparestats del Baix Llobregat, del bisbat de Sant Feliu, tenen un projecte comú.
I aquest projecte comú està destinat al municipi de Cajibio, Colòmbia.
i el que pretén... Ja havíem parlat d'aquest projecte. Té un nom molt llarg, que és enfortiment organitzatiu per la defensa i la permanència en el territori de les dones camparoles. És un objectiu en què es preté recollir uns diners i poder fer tot un projecte amb 40 dones de moment, més una associació local, una ONG local,
per intentar preparar unes dones en diversos aspectes. Per exemple, es pretén enfortir la seva producció d'aliments pel consum familiar i pel consum local. Crear una escola d'economia solidària per capacitar les dones a compartir experiències.
Construir una xarxa municipal de seguretat alimentària i economia solidària. Per què es vol aconseguir això? I per què està dedicat a les dones? Perquè majoritàriament, a aquestes zones, els homes o estan morts o estan militaritzats, o no ho sé, i s'han quedat les dones, han quedat davant les famílies... Potser perquè també les dones són més tenasses.
No, i a més a més hi ha un problema, que Jesús n'ha parlat moltes vegades en aquests països a vegades sud-americans, que els seus propis governs fan un pacte en uns projectes amb les grans multinacionals ara dels aliments, i s'estan apoderant de terrenys, creant monocultius,
d'interessos per ells. Per explotar-los, per explotar-los. En canvi no tenen l'aliment proper. Abans podien alimentar, eren pobres però tenien l'aliment a taula. Ara no. Se'ls ha pres el seu espai. I per això aquest projecte, per què l'expliquem?
perquè el dia 31 de maig a la parròquia farem el sopar de la fam, que aquest any s'ha endarrerit una miqueta més, perquè el primer trimestre que nosaltres considerem de l'any seria de gener, a mar és quan el fèiem, hi ha hagut moltes activitats i no trobàvem el lloc per fer-ho, però sí que el farem el 31 de maig.
Aquest sopar de la fam consisteix com fem cada any, farem un sopar de pa amb oli, explicarem quin és el projecte, situarem on és aquesta població, quines són les causes que provoquen aquesta pobresa i aquest desplaçament de la gent d'un cantó a l'altre, en aquest cas d'aquí a Colòmbia,
I, una vegada tinguem explicat això, tindrem l'actuació d'un petit pianista, no tan petit, és un nano que han après moltíssim i que ens farà un concert de piano, que és el nec de la Josefina Modulell. Ah, molt bé, sí. I és molt espadillat aquell nen. Sí, sí, i penso doncs que el que nosaltres farem un pamboli com a sopar, invertiríem, el que invertiríem en un sopar, deixarem una capsa i que la gent hi col·labori. I aquest diner serà per formar part
d'aquest projecte, junt amb totes les parròquies del Baix Llobregat. I aquesta és la crida és que el 31 de maig esteu convocats tothom. En aquest esdeveniment també aprofitarem per mostrar el que es va fer l'any passat amb fotografies del projecte de l'any passat i amb l'estat de comptes del que es va fer
No, si és molt net, cada any l'estat de comptes és correctíssim i a més a més està controlat, molt controlat, sempre hi ha responsables i sempre ha sigut molt satisfactori el resum. De fet, aquest país, Colòmbia, és un país que porta més de 50 anys sofrint una guerra
una guerra civil, que podríem dir incivil, amb la qual els que surten perdent són el poble com sempre, però qui pot en la càrrega més forta són les dones i els fills. De fet, una de les respostes que han donat les dones a Colòmbia davant de la guerra aquesta que hi ha entre el govern i els insurrectes,
ha sigut protestar en manifestacions massives al carrer, agrupades en diferents entitats. Moltes n'han fet de manifestacions, moltes hi han anat al davant i han obligat, a través d'aquestes manifestacions, al govern i la guerrilla que s'interessin en converses.
Aquestes converses fa molt temps que duren i mai s'arribarà a tancar. Però, evidentment, la influència de les dones ha donat una bona lliçó a la humanitat en quant a la lluita pels drets civils i la supervivència.
Per tant és una bona feina aquesta i també des d'aquí decidim que s'arribi a un acord de pau de veritat i sobretot que la riquesa estigui repartida d'una manera més justa. Més equitativa. Perquè si hi ha una guerra és perquè hi ha uns que es volen fuir de tots els vents i la majoria
viure amb la subsistència pura. Per tant això és una cosa que no pot. El meu pare, i em deixeu fer una mica d'homenatge, perquè ell va patir la nostra guerra que va ser espantosa, sempre deia que si les mares del món s'hi posessin d'acord a no deixar anar els seus fills a la guerra, no hi haurien guerres.
Però on de ser les mares del món? Per què s'han posat els homes al món? Qui s'atreveix? Sempre hem parlat sobre el tema de les guerres i hem dit moltes coses, però aquí quan s'arriba el punt d'equilibri, el punt just per poder eliminar-ho,
Sempre entupem amb una paret, sempre hi ha interessos creats. Per una banda els interessos de les fàbriques d'armament, el lobby armamentístic, que mou una quantitat de diners impressionant i que té poder al món. Hem de pensar que el pentàgon americà
dintre del pentàgon americà, que són els que organitzen i preveuen les guerres, al món hi ha un fabricant d'armes. I tant. Com a empleat. I tant. Llavors, aquesta és una qüestió. I l'altra qüestió és la verícia. Aquesta verícia que tots podem tenir, o un major o un menor grau... Clar, i depèn del poder que tingui cadascú, fa de més o de menys. Quan agafa aspectes gigantesos es transforma en aquesta falta d'humanitat.
Ja anirem dient coses sobre això. Si és allò de la goteta o del gra que dèiem l'altre dia. Un grano no fa granero, però ajuda al compañero. Si tu que sempre has sigut l'utòpic d'aquest programa, diu que les utopies són perquè es compleixin a la llarga.
Bueno, mira, sobre les utopies et diré que quan serà el dia que parlem, el dia de la pau, parlarem no solament de Mandela, si podem nombrar també el Gandhi, de l'Índia, o el Martí Luther King, dels Estats Units, i per què no el Pere Casaldàliga? Aquest encara es viu, afortunadament. Aquest, el que fa és plantar cara als facendeiros, o sigui, els latifundistes, i defensar-los com a paròdia als indis. Tots aquests són atlòpics.
Tots aquests eren utòpics. Però han aconseguit a l'un alliberar l'Índia, a l'altre alliberar el seu poble negre, el Martin Luther King, pobra, també el van matar violentament, però també va aconseguir que la gent... Estretes, estretes. No, les persones no neixin a darrere dels autobusos. Però pensa una cosa, que mai van emplear armes. Mai. Per tant, no van ser clients de les fàbriques armes. No, no, no. Si no que se'n van sortir amb la seva teoria.
de la passivitat, el pacifisme i no violència. Sobretot no violència. I se'n van sortir, oi, dels pacients itòpics? Sí, i tant, i tant que sí. Bé, ja estem gairebé arribant a la fi d'aquest programa d'avui. O sigui, entre tots, hem fet una mica d'informació. Ja que estem en aquesta setmana tan especial nostra de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat,
Acabem bé aquesta setmana, que ens omple de joia perquè tot el que es celebra bé ens omple el cor i va bé per la pau i esperem que tots aquests actes tinguin molta assistència.
Avui a les 9.15 us invitarem els oïdors al que tingueu ganes de participar amb la història de Nelson Mandela. Podem parlar sobre aquest tema. Molt bé. Esteu invitats a les 9.15 a la parròquia. Estupendo. Bé, doncs fins la propera setmana, el proper dimecres, i recordeu que el proper dissabte hi ha festes i no el retransmitim o què? O sí? Sí? Doncs fins el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí.
Ara escoltes ràdio d'espectre, sintonitzes ràdio d'espectre. La ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio d'espectre, 48.1. Ràdio d'espectre, 48.1.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Gràcies per haver-nos acompanyat
60 i més.
Ja tornem a ser aquí un dimecres més. Molt bona tarda a tothom dient tarda perquè encara hi ha una miqueta de sol. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do el sol encara que es reflexa aquí a les finestres. I tant. I a més, com que hem fet una setmana de vacances, hem carregat les piles. I ara és tot un goig tornar a veure
El Carles Hernández Rius, tan sonrient i amb tan bona disposició, i a tu, Joana, que vens d'aquí amb una pila de coses que necessitarem tres hores avui en lloc d'una. No, no en tenim més que una, em sembla. Doncs com que no en tenim més que una, endavant. Endavant.
Bé, doncs què fem primer? Aviam. L'efemèrit és? Sí. Perquè això avui sí que no ens podem equivocar en el dia. No és com aquell dia que tenim posada una edat i ens surt una altra. Avui tothom sap que és 23 d'abril, el 113è dia de l'any del Calendari Gregorià, i que ens en queden quants n'has comptat, Joana?
Sembla que 252 dies, no? 252 dies per finalitzar l'any. Déu-n'hi-do. Espero que els podem viure intensament i amb salut. Això us desitgem a tots. Salut per a tots. Esteu a la sintonia de Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Ara no. Esperaves que em fessin cinc. Clar, cinc minuts. Em daves a dir quatre minuts. Però no he vist que faltava uns segons. Dic esperem. Doncs cinc minuts. Sí, sí. De les vuit del vespre i de nou estem amb vosaltres, ja ho hem dit. I com hem viscut la Semana Santa i la Diada de Sant Jordi. Ens ho podeu explicar trucant al 93.
3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Aquí, a 60 i més. Fins a les 9 del vespre. No tingueu vergonya. El micro serà per vosaltres. Ja sé que us agrada més escriure a Facebook, però escolta, que la ràdio és la ràdio i la veu, escoltar la veu...
que està sempre molt bé. Bé, doncs ara, recordem els deveniments que van tenir lloc, tal dia com avui, als països catalans. Bé, el 1853, fundació de l'Orfeó barcelonès, primer orfeó de l'estat espanyol. I el 1925, Francesc Macià emet l'emprèstit Pau Claris per finançar la invasió des de Prats de Molló. Bé, anem al 1976, a Barcelona.
s'hi publica el primer número del diari avui, que va ser tot un aconteixement perquè va ser el primer diari publicat íntegrament en català.
El Bruci no hi havia estat o va estar després? No, íntegrament no. El Bruci jo hi vaig treballar tres anys i era bilingüe. Però no és que fes una edició en català i una en castellà. No, això no. Qui volia escrivia en català i qui volia ho feia en castellà. Jo crec que els últims números, que va ser una temporada cordeta que va durar, també es llegia en català.
Sí, sí, l'etapa de Salvem el Brusi, quan hi vam treballar voluntàriament molts professionals del món del disseny, de les arts gràfiques, del periodisme, que vam intentar salvar el diari, vulguis que no, però va quedar demostrat una vegada més com va passar amb Salvem Telestels, Salvem el Patufet i tots els plans de salvament que sense diners al darrere no hi ha res a salvar. No, no, no hi ha res.
Es va fer amb molt bona voluntat. I a més va servir perquè es desfoguessin molta gent que aleshores començava i que feia uns articles preciosos, entre ells Carmela Marchante i tants altres periodistes que després han tirat per uns altres camins. I bé, doncs esdeveniments a la resta del món. Aviam, al 1521 els comuners són derrotats a Villalar de los Comuneros per les tropes de Carles I durant la guerra de les comunitats de Castella.
I tal dia com avui de l'any 1909, l'Areket Ordusu arriba a Istanbul per reprimir l'aixecament del primer cos de l'exèrcit turc aconseguint-ho londoners.