Fins demà!
Veus de la parròquia Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants, just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió, l'humanisme...
d'arreu allà on es produeix la notícia.
Recordeu que Veus de la Parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Iniciem veus de la parròquia amb la lectura de l'Evangeli de Sant Lluc. Però avui no serà el del proper diumenge, sinó el que vam escoltar diumenge passat. El motiu d'aquesta variació és que després d'analitzar-lo molt en profunditat, vam sentir que podíem entendre la manera com estan relacionats el perdó i l'amor.
Per això, considerem molt adient que, en acabar la lectura de l'Evangeli, oferir-vos el comentari que sobre el tema va fer José Antonio Pagola al full parroquial. Bé, podem escoltar l'Evangeli segons Sant Lluc. En aquell temps, un fariseu invita Jesús a menjar amb ell.
Jesús, doncs, anar a casa del fariseu i es posar a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anar amb un gerret d'alabastre ple de perfum i es quedar enrere plorant els peus de Jesús. Amb les llàgrimes començar de mullar-li els peus i els ajugava amb els seus cabells.
Després li vessava els peus i li ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús a veure això pensava. Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta sabria qui és i quina vida porta. Jesús li digué. Simó, t'he de dir una cosa. Ell li contestà. Mestre, digueu.
Jesús continua. Dos homes devien diners a un prestador. L'un li devia 500 monedes de plata, l'altre 50. Cap d'ells no tenia res per pagar. I el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més? Simó li respongué. Jo diria que aquella qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu. És així mateix. Llavors, Jesús es girà cap a la dona i li digué a Simó. Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha aixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb bombers, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap
Però ella m'ha ungit els peus en perfum. Per això et dic, has vist que aquesta dona estima molt? I és que eren molts els pecats que li han estat perdonats. Però quan no hi ha tant a perdomar, quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant a mort. Després digué a la dona, els teus pecats et són perdonats.
Els altres que eren a taula començaren a pensar... Qui és aquest que fins i tot perdona els pecats? Digué encara a la dona. La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau. I com us hem dit abans, el comentari de José Antonio Pagola
va molt relacionat sobre aquest tema que realment és excepcional segons el nostre criteri. I respectant la llengua en què està escrit, el llegirem també en castellà, que porta per títol Comentario a l'Evangelio de hoy. La reacción del fariseo ante la mujer que se acerca a Jesús no se hace esperar. No puede dissimular su desprecio. Si este fuera profeta,
¿Sabría quién es esta mujer y lo que es una pecadora? Él no es tan ingenuo como Jesús. Sabe muy bien que esta mujer es una prostituta indigna de tocar a Jesús. ¿Habría que apartarla de él? Pero Jesús no la expulsa ni la rechaza. Al contrario, la acoge con respeto y ternura. Descubre en sus gestos un amor limpio y una fe agradecida. Delante de todos,
Habla con ella para defender su dignidad y revelarle cómo la ama Dios. Tus pecados están perdonados. Luego, mientras los invitados se escandalizan, la reafirma en su fe y le desea una vida nueva. Tu fe te ha salvado. Vete en paz. Dios estará siempre con ella. Hace unos meses me llamaron a tomar parte en un encuentro pastoral muy particular.
Estaba entre nosotros un grupo de prostitutas. Pude hablar despacio con ellas. Nunca las podré olvidar. A lo largo de tres días pudimos escuchar su impotencia, sus miedos, su soledad. Por vez primera comprendí por qué Jesús las quería tanto. Entendí también sus palabras a los dirigentes religiosos. Os aseguro que los publicanos y las prostitutas
entraran antes que vosotros en el reino de los cielos. Estas mujeres engañadas y esclavizadas, sometidas a toda clase de abusos, aterrorizadas para mantenerlas aisladas, muchas sin apenas protección ni seguridad alguna, son las víctimas invisibles de un mundo cruel e inhumano
silenciado en buena parte por la sociedad y olvidado prácticamente por la Iglesia. Los seguidores de Jesús no podemos vivir de espaldas al sufrimiento de estas mujeres. Nuestras Iglesias diocesanas no pueden abandonarlas a su triste destino. Hemos de levantar la voz para despertar la conciencia de la sociedad. Hemos de apoyar mucho más a quienes luchan por sus derechos y su dignidad.
Firmado, José Antonio Pagola.
Notícies d'Església. Fa uns dies que la parròquia ha presentat un nou grup amb activitats dedicades a la mainada sota el lema Fent Camí. Aquest grup es proposa la tasca d'ajudar els nens i nenes que, havent rebut ja el sagrament de la comunió, decideixin seguir en contacte amb la parròquia dintre d'un programa adequat
per a les seves edats. Aquest programa està adreçat als alumnes de cinquè i sisè de primària i comprèn jocs, excursions, vivències i d'altres temes interessants per la mainada. La intenció del nou grup és que, amb la música, la imatge, la paraula i l'actitud envers els nens,
aquests trobin una manera lúdica de continuar el camí de la vida i de la fe. Fent Camí està format per un bon grup de joves a qui ja coneixem pel seu estil propi en les celebracions de la missa jove mensual que animen amb cans i música. Si decidiu interessar-vos pel tema del grup Fent Camí, només cal posar-vos en contacte amb ells tots els divendres, de dos quarts de sis fins a dos quarts de set de la tarda. Recordeu-ne l'adreça
Parròquia del Sant Justi Pastor, plaça de l'Església. Telèfon 933 711 297. Adreça postal justipastor arroba telefònica punt net.
Parlem també de One of Us. Un de nosaltres, Uno de nosotros, és una iniciativa ciutadana europea que té el suport de diverses associacions catòliques. Podeu informar-vos a través de la web onodenosotros.eu o bé contactar amb l'associació One of Us enviant un e-mail a onodenosotros.eu
Camí de la beatificació de màrtirs, el 13 d'octubre 2013 a Tarragona. Aquell dia seran beatificats uns 500 màrtirs del segle XX a Espanya, entre els quals hi ha diversos relacionats amb la nostra diòcesi, sigui pel seu naixement o la seva mort. En aquest marc...
El passat 29 de maig es va constituir el tribunal que ha d'instruir la causa de recepció, reconeixement i reinomació de les despulles de nous germans de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que seran beatificats a Tarragona. Les seves restes, provinents del cementiri de la Malva Rosa, a València, seran reinomats a la capella del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, on es troba
la cúria provincial de l'Orde Religiosa. Formació per a catequistes i animadors de joves. 25 de juny, des de les 7 de la tarda fins a dos quarts de nou del vespre a la Casa de l'Església.
adreçat als catequistes i animadors dels grups de joves de les parròquies i moviments de la diòcesi. La Sílvia Urbina, del Moviment Cristià de Joves de Barcelona, parlarà de com poden ajudar les quatre notes típiques de l'acció catòlica en el servei com a catequistes. Catequistes
Heu escoltat notícies d'Església. Fe i actualitat.
Religió digital a l'aula. Les tecnologies de la informació i de la comunicació vinculen les diverses realitats de la vida quotidiana amb el fet religiós en els centres escolars. És un article d'Oriol Domingo publicat a La Vanguardia en el seu espai de religió. Que em va semblar molt i molt interessant. Diu així...
Un plantejament modern i pioner acaba de posar en marxa en l'àmbit educatiu i religiós de Catalunya, malgrat el clima enrerit, derivat sobretot de la polèmica llei verd. Aquest plantejament vincula dos factors a l'escola. Les tecnologies de la informació i la comunicació i la relació de les realitats quotidianes amb el fet religiós. Aquestes són les claus que configuren
CatReligió a l'aula, CatalunyaReligió.cat barra aula, tota una lliçó de seny d'imaginació en la línia de les aportacions de l'escola catalana en la seva llarga història i també en sintonia amb una església que a Catalunya manté una postura respetuosa en l'àmbit escolar.
Cat Religió a l'Aula és un web d'actualitat religiosa constantment posat al dia al servei de la comunitat educativa. És un espai de recursos digitals per facilitar el tractament dels diversos aspectes del fet religiós en els centres d'educació secundària. També és un instrument pràctic per activitats de formació no arreglada de la catequesi o dels grups de reflexió cristiana,
El format d'aquest servei facilita la visualització i la vivència del fet religiós. Aquesta actuació és una iniciativa de CatalunyaReligió.cat que és un portal nascut el 2009 i que té el suport de les principals religions de diverses entitats diocesanes de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i de l'Editorial Casals.
El coordinador del projecte és Eloi Aran, arquitecte, teòleg, màster universitari en formació del professorat de secundària en l'especialitat de tecnologia. Si em permets un incís, no és de les principals religions, sinó de les principals hordes religioses. Hordes religioses. Cat religió a l'aula es va presentar el passat 8 d'abril a Barcelona a la onzena jornada de telemàtica educativa Més Feria TIC.
fou una de les aportacions estel·lars. Educadors i agents editorials valoren molt positivament aquesta eina per apropar l'actualitat informativa religiosa als adolescents i joves i per oferir recursos als responsables de les assignatures d'aquesta matèria.
Molt recomanable, eh? Molt, molt i molt bé, perquè a més té una visió molt objectiva i té una visió molt a l'abast de tothom i de totes les maneres de pensar, bo d'entendre. És posar la tecnologia a l'abast de la religió. I a l'abast de donar unes formes expositives molt clares, molt concretes i molt precises i que pot entendre tothom. Per això em sembla molt, molt important aquest pas.
I continuem amb un article escrit per Maria Paz López a La Vanguardia. Una mostra a Vic relata el sentit de l'art sacre medieval català. El sentit religiós dels objectes de l'art sacre medieval pot resultar llunyà a la comprensió
del visitant contemporani. Per intentar resoldre aquesta situació, el Museu Episcopal de Vic desplega fins al 27 d'octubre l'exposició Facies Fidei, en llatí rostres de la fe o facetes de la fe, en la que es mostren peces cedides per a museus diocesans de Catalunya que, confrontades amb peces del Museu Pigatà, expliquen les obres en el seu context espiritual i funcional.
Les nostres àvies reconeixien immediatament una escena de l'Anunciació o del Calvari. I ara, a un visitat menor de 30 anys, se li han d'explicar, argumenta Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal i també comissari de la Mostra.
Facies Fidei, subtitulada Expressions artístiques de la fe cristiana a la Catalunya medieval, proposa set conceptes religiosos, creació, encarnació, eucaristia, creu, santedat, paraula i vida, il·lustrats per set peces deixades pels museus diocesans de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Solsona, Tortosa i Urgell.
Cada una d'aquestes peces convidades dialoga amb una obra de la col·lecció del Museu de Vic. Així, per exemple, el Sagrament de l'Eucaristia es presentat a través d'un calça i una patena del segle XIII del Santuari de Núria, cedits pel Museu Diocesà de l'Urgell, que es complementen amb una pintura mural del Sant Sopar, també del segle XIII,
de la capella de Santa Caterina de la Catedral d'Urgell, que forma part del fons del Museu Bigatà. L'exposició pretén transmetre el visitant actual com una persona de l'edat mitjana sense tenir gran bagatge cultural ni teològic. Sabia com interpretar
aquestes peces i com situar-les a la litúrgia i als relats de l'Evangeli, assenyala Marc Sureda. Un altre exemple, una bíblia miniada del segle XIII de l'arxiu capitular de Tortosa i un retaule de Sant Pere del segle XV de l'església de Sant Pere de Toralló, diòcesi de Vic, il·lustren la paraula. El Museu Episcopal de Vic, fundat el 1891 i dirigit ara per Josep Maria Riba,
exhibeix 8.000 obres distribuïdes entre l'exposició permanent i les galeries d'estudi. Però la xifra de peces registrades arriba a 30.000. Molt i molt recomanable, eh? Molt. Sí, jo hi he anat un parell de vegades, també. Hi vaig estar amb els nens i realment és molt curiós perquè fa que els nens preguntin molt i aleshores has d'estar informat i llegir bé per explicar-los ben bé tot el que allò significa. I tant, i tant que sí.
Jesús ha explicat als nens. Les periodistes Sandra Boixaderes i Àngels López Romero relaten en els seus llibres com transmetre la fe catòlica als fills.
És un article signat per Maria Paz López i publicat a La Vanguardia. Diu així. Dues periodistes catòliques
Casades i mares que breguen d'un costat a l'altre entre feina, família i altres activitats frenètiques acaben de publicar cengles llibres sobre com transmetre la fe als fills. Dos llibres en els quals la veu dels nens i nenes és escoltada i reflectida com no solen fer els llibres de temàtica religiosa.
espalpa a les dues obres la vida quotidiana de les famílies catòliques, una vida tan accelerada com la dels qui no creuen en Déu, una vida en la qual trobar temps per resar requereix també les seves dosis d'organització. Sandra Buixaderes, corresponsal a Roma per a mitjans catalans i mare d'una nena de 20 mesos, ha entrevistat 15 famílies catòliques catalanes sobre les seves vivències religioses
per al seu llibre Com viure Jesús en família. Transmetre avui la fe i els valors cristians als nostres fills, editat per Pòrtic. Mentre que Maria Àngeles López Romero, redactor en cap de la revista religiosa R21 i mare de tres fills, conversa amb el seu fill petit, Miguel, en Mamà, Dios es verde? ¿Cómo responderá los niños con palabras de hoy que edita
Sant Pablo. Després que la criatura li fes aquesta colorista pregunta quan tenia 5 anys. D'una manera o una altra, les dues autores tracten qüestions de la fe i pràctica religiosa de manera comprensible per a petits i grans. Molt ben encertada el de preguntar si és verd, no? Aquesta associació hauria de pensar en el extraterrestre. Si deien fer el cel, naturalment, la criatura per això pregunta.
Anar a missa, beneir la taula, resar el cotxe, ser voluntaris de Càritas o d'altres entitats d'acció social, demanar perdó, compartir diumenge, peregrinar en grup, convidar a casa cristians no catòlics, jugar a plegats, són algunes de les vivències que li expliquen a Sandra Buixaderes les famílies que ha visitat. L'autora les arredoneix recorrent a la seva pròpia experiència amb la seva filleta Núria.
Si el teu estil de vida quotidiana no és coherent amb el missatge de Jesús, la transmissió de la fe no funciona. Els nens donen valor a allò que els seus pares donen valor, per això cada gest compta, argumenta Buixaderes. Ara correm el risc d'haver intel·lectualitzat molt la fe, i Jesús és un personatge viu, que ha de ser viu en família. Sandra és la petita, de cinc germans,
i recorda com un moment màgic quan la seva mare resava amb ella a la seva habitació per les nits. Llavors, la meva mare era només per a mi, evoca. He intentat donar veu als nens per intentar adonar que la fe la pot transmetre també al fill. La fe del fill enriqueix la fe dels pares, afirma Buixaderes.
Com viure Jesús en família recull les vivències religioses de parelles amb criatures.
Entre les 15 famílies que he entrevistat, representatives de la gent creient convençuda i no convençuda, amb parelles en qui un és agnòstic i algun divorciat, hi ha tres conegudes del gran públic, les de Tomàs Molina, meteoròleg de TV3, Josep Maria Carbonell, exdiputat del Parlament de Catalunya i de Gà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, i Carles Torné, poeta i novel·lista. Per la seva part, Mari Àngel López Romero,
ha escrit un llibre fresc que, en sentit de l'humor i anècdotes que evidencien la genialitat infantil, pretén respondre a les preguntes essencials sobre Déu, la fe, l'Església catòlica, la religió, d'una manera senzilla i comprensible per a adults que vulguin transmetre la fe als seus fills, nets o alumnes, i per a creients cansats del llenguatge religiós gastat.
diu l'autora. López Romero considera que amb els nens cal parlar de tot, més encara si es tracta d'una cosa que entenem que és bo per ells, com conèixer Jesús de Nazaret i el model de vida que ens proposa. Per acostar-se al seu llenguatge, la periodista establerta a Madrid
ella és sevillana, assegura que s'ho ha passat bomba buscant metàfores i comparacions que ajudessin el seu fill a entendre qüestions profundes. Així, va discórrer que l'esperit sant és la banda sonora d'una pel·lícula i la fe és una espècie de carnet per punts que cal anar renovant perquè, si no, ja no val. A la pregunta sobre el colorit de Déu, Miguel acaba arribant a la conclusió
que és de color carn, sigui com sigui. Per a Sandra Buixaderes, és el seu primer llibre. Per a Maria Àngeles López Romero, és el tercer, després de Papàs, Bland i Blup, i Morir no sienta fatal. Publicats també per l'editorial Sant Pablo. Música
Fins demà!
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb la veu de Joan Algarra i havent controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. També d'en Pere Oliver. Us esperem en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores a tothom, adeu-siau. Adeu-siau.
Bona nit.
Fins demà!