Fins demà!
Veus de la Parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern Avui a Veus de la Parròquia
Gràcies a la vida que m'ha dado tant.
Els reptes que afronta el Papa Francesc. Al llarg del curs 2014-15, l'equip de veus de la parròquia intenta desgranar les principals dificultats, però també les il·lusions més pertinents i més propis del nostre temps, que el nou bisbe de Roma Francesc presenta als cristians i al conjunt de la humanitat.
Per tractar de l'espai d'avui, tenim la nostra col·laboradora habitual, Imma Periques. Ben trobada, Imma, hola. Hola. I una ciutadana, una parroquiana de Sant Jus d'Esvern, la Maria Antònia González. Hola. Hola, Maria Antònia. Hola, bon dia. Us parla Lluís Segura i a les Villes de So, en Carles Hernández.
Maria Antònia, per ser nova en aquesta plaça, em podries presentar breument? Doncs sí, em dic Maria Antònia González Mestres. Fa set anys que vam venir aquí a Sant Just i la veritat que em trobo molt acollida per tothom.
tinc moltes persones que els tinc molt al costat i a més a més m'ha brindat fer moltíssimes coses que estic fent i intentant fer el que puc perquè treballant encara és una mica complicat poder compaginar-ho tot però intentem estar el més possible al poble i ajudar amb tot el que se sigui
A l'església també? A l'església també, sí, sí. A l'església ells ja saben que em tenen sempre que vulguin. Si jo ho puc fer ho faig i vull dir llavors anar a l'església amb tot el que es pot o amb el que ells em diuen. Hi ha vegades amb les lectures i a darrere també hi ha altres coses que també es van fent.
Molt bé, dintre aquest conjunt de programes en què parlem del pontificat i aquesta renovació que el Papa Francesc entenem que està portant a l'Església, hem tractat de molts temes, molts apartats, des de l'aspecte missioner, les ordenacions sacerdotals, el benestar i la gent pobra, els temes més convertits, etcètera.
Però avui en tenim un també de precís. Són unes paraules que el Papa Francesc ha expressat així. Tothom té dret a rebre l'Evangeli. Què podem entendre, Imma, Antònia, per aquestes paraules? Què vol dir això, que tothom té dret a ser informat de l'Evangeli de Jesucrist?
Jo crec que l'Evangeli, no solament anant a missa i llegint o pregant es pot fer, sinó que jo crec que l'Evangeli s'ha de fer amb el dia a dia, amb la manera de fer de cadascú i anar a parar on hi tens...
Gent que té algun problema o que saps que està trist o que està sol, que hi ha molta solitud. Jo crec que aquesta és la manera de fer l'Evangeli, d'estar a prop dels que ho necessiten.
Bé, jo m'he estat llegint una mica el que diu el Sant Pare i a mi m'ha fet molta gràcia una cosa que diu i és que el fet que tothom tingui dret a l'Evangeli vol dir que tothom té dret a l'alegria.
És a dir, sentir esperança, viure i ser ajudat i recolzat amb el projecte de vida que una persona pugui tenir. I que, d'alguna manera, aquesta seria la nostra aportació. Una aportació de...
d'alegria, d'esperança, d'il·lusió, que penso que va una mica... O sigui, que és un pas endavant de l'obscurantisme religiós que han patit, sobretot, bastant temps enrere. Enrere.
M'agafo aquí. I els cristians, això, s'ho han de quedar per ells mateixos, aquesta alegria, aquesta companyia que es fan uns als altres, aquestes comunitats, o tenen, tenim l'obligació d'expandir-ho, de comunicar-ho, de sortir a l'exterior? Què us sembla? Jo crec que, bueno, que si tu...
Estàs fent les coses que ja intentes arribar a aquestes persones. Crec que també, en aquestes persones o en aquests àmbits, jo crec que, en certa manera, si aquestes persones veuen que tu ho estàs fent, d'una manera també ho transmets perquè ells ho puguin continuar fent.
Clar, hi ha vegades... L'exemple... L'exemple, això, vull dir, es transmet, que ho vulguin fer o no, això ja és una altra cosa. Però jo crec que si tu estàs donant alegria a persones o estàs donant ajudes, jo crec que el que estàs donant és una imatge que els altres poden continuar-ho fent. I és una manera que les coses es podrien...
Es podrien continuar. És un evangeli que tu ensenyes a aquella persona que si et ajudes o dones el que tens, vull dir que encara que sigui poquet, perquè hi ha vegades la gent més pobra és la que s'ajuda més.
perquè això el que menys té potser és el que dona més la mà en els altres i llavors això no hauria potser de ser també només aquesta gent perquè la gent que poden no ho poden haurien de fer-ho amb més amb més ganes i de dir jo puc, jo ho faig però per desgràcia això no és i llavors l'Evangeli jo crec que és a base de treballar-lo i a base de
d'anar fent cada dia l'espurna de cada dia, jo crec que el anem escampant a poquet a poquet. Ara, la societat... És resistent. Costa una mica, eh? Costa una mica. Ho veus així, Imma? Costa una mica. Sí, sí. A veure, nosaltres ens movem en molts àmbits, de la família, del treball, d'associacions en què participem, d'amics i tot això...
jo no em veig amb cor de predicar res si de cas doncs una mica el que deies tu donar un cop de mà a una persona que una cita i hi ha molta gent que està sola com tu deies anar a fer una estona de companyia i crec que hi ha moltes possibilitats però a part no sé si això sortirà en un altre moment o no
I jo crec que nosaltres, com a cristians, hauríem d'involucrar-nos. Em sembla que la paraula involucrar-se és una paraula que el papa diu molt sovint. I, clar, involucrar-se vol dir participar en aquelles coses...
en què tu et veus capaç i que serveixen perquè hi hagi més justícia, perquè hi hagi més pau, perquè hi hagi unes qualitats de vida que tots desitgem i necessitem. Aquesta és la meva visió.
Efectivament, coincideix amb la del Papa Francesc. No, no, no, és que coincideixi, que l'he llegit del Papa. Bé, bé, bé. Cuidado, eh? Què m'ha de dir a mi que el Papa Francesc llegís i m'aperiques? Bé, doncs, el concepte aquest de sortir a l'exterior, d'estar atent a les necessitats dels altres, d'involucrar-se amb col·lectius, entitats, particulars fins i tot...
ho porta amb una imatge el bisbe de Roma amb les paraules quan diu que els cristians no solament han de sortir de les esglises sinó que ens hem de barrejar amb la gent fins a fer olor d'ovella d'ovella
aquest concepte de pastoral, de ramat o de poble de Déu, ens hem de posar en contacte amb la gent per patir les mateixes necessitats, donar-se ajut mutu, anunciar la paraula de Déu, etc.
ho interpreteu així això de aquesta olor d'ovella aquest concepte pastoral jo sí perquè clar l'olor d'ovella és barrejar-te tu amb la gent i a vegades
La gent, vas pel carrer i el millor veuen un pobre i la veritat el que fan és creuar l'altra part. Potser actualment no s'està fent tant, però sí, i n'hi ha molts d'aquests.
Llavors, és poder-te barrejar o poder estar amb la gent que està amb la progresa, que és el que... Hi ha un article d'ell que ell va estar en llocs marginats, va créixer en suburbis, no? I llavors, això és el que et fa ser un cristià amb olor d'ovella.
Vull dir, no ho sé, jo ho veig. Jo em pensava que els que havien d'acabar fent olor d'ovella eren els bisbes, però bueno, també hi ha. Bueno, també. Que són els pastors. Aquests sí. Però bueno, si hem de ser pastors tots, doncs tots farem olor d'ovella. Jo aquí tinc una cosa també, d'això dels bisbes. Però bueno, ara per fer-hi una mica de xiricota, eh?
Però crec que sí que és el que dius tu, i el sant pare diu, posar-se de genolls a rentar els peus. És a dir, que sí que cal humiliar-se, però sobretot acompanyar i saber... Servir. Servir. L'esprit de servir jo penso que és l'essencial.
Això dos bisbes ens he integrat. Maria Antònia, endavant. No, que no hi ha d'haver-hi... Han de ser servidors, no que els serveixin. Perquè, clar, vull dir, aquí mateix hem de ser pastors amb olor d'ovella enmig del nostre ramat, no?
i ben a prop de les nostres ovelles. Hem de fer nostres els seus goig i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Llavors, esclar, el que hi ha dintre el Vaticà són uns senyors
que són uns grans senyors que estan dintre, però que ells no serveixen massa, perquè estan molt encerclats, amb molt de poder allà dintre. Molt allunyats de la realitat. Molt allunyats de la realitat. I precisament, si posen traves en el papa, seran el que és el Vaticà, perquè...
Hi ha massa poder allà dintre i el papa francès és tot el contrari, que és el que no vol. Aquest poder. Aquest poder és el que no vol. Que a ell no li agrada això. A ell no li agrada i no li agradaria que ho fessin, no? I això, doncs...
Això posa certs dubtes, efectivament, sobre la possibilitat real que aquest nou enfoc es duri a terme, però hem d'estar esperançats perquè, diguem-ne, no solament l'Església està en mans dels homes, sinó també en mans de l'Esperit, que sempre està i és a rere. Sense voler oblidar això d'aquest concepte més estructural o jeràrquic, jo voldria posar sobre la taula un altre gòstic.
Hem dit aquí que el cristià ha de sortir al carrer, ha d'ajudar l'altre, ha de servir, etcètera. En certa manera, hem de mostrar amb l'exemple, potser algú també amb la paraula, que Crist ha vingut per tothom i que Crist es crida a una vida més plena.
Però és atractiu el missatge cristià? És a dir, pel conjunt d'ovelles, ja que tinguin notícies de geocris, com gent ciutadana que potser no ha tingut cap pràctica o cap coneixement religiós. El cristianisme, els hi pot dir alguna cosa? Què té de traient el missatge cristià?
A veure, de traient jo crec que hi ha moltes coses, no?, en el sentit que si un creu, perquè jo crec que tothom ha de creure en alguna cosa, no?, llavors jo crec que Crist està, si tu et fixes, no?, vull dir, està a tot arreu, no?, està en la natura, està en totes les coses, en les persones, no?,
Llavors l'únic que potser amb la societat actual tal vegada no arriba prou aquest missatge que es vol transmetre de Cris. Hi ha vegades 100 comentaris que diuen que això és que com que els capellans fan això o fan allò. No, jo sempre dic una cosa.
Tu has de creure, tu creus en Cris. No creiem en els homes, creiem evidentment en els homes, però en el que creiem és en la paraula de Déu, no? En els evangelis, en les lectures, en totes les coses que ell ens va deixar, no? Que això potser ha sigut manipulat una mica, però sí, clar, al llarg dels anys s'han anat retocant coses, no?,
Però jo crec que, no sé, potser per cridar a la gent jove hauríem de canviar potser alguna manera... És difícil, eh? Alguna manera per poder-los cridar, per poder-los portar cap al missatge de Déu. Perquè a vegades els costa molt entendre aquestes coses.
Molt, molt, molt. No ho sé. Jo insistiria en el que he recollit abans del Sant Pare. El nostre missatge ha de ser un missatge d'alegria, d'esperança.
El nostre missatge, per exemple, es veu que Santo Tomàs va dir els preceptes donats per Cris són poquíssims i ens han carregat amb tota classe de preceptes, de lleis i això allunya la gent. Han de ser molt poques coses les que realment... És a dir, l'única cosa és estimar els altres i mirar d'ajudar-los en el que es pugui, no?
Aquesta és una cosa, l'alegria, per una banda, que els preceptes que ens han carregat no són... És a dir, que hem d'escoltar més l'Evangeli que no pas l'Església, els preceptes de l'Església, i segona, i després com a últim, doncs també que hem de creure que nosaltres no ens...
que hem de creure en la gràcia, que som ajudats, que som perdonats, i jo crec que la gent una mica ens hem anat apartant tots per tantes coses que hem de complir, per tants pecats que caurem, en comptes de mirar tota la part positiva, alegre, esperançadora, que em sembla que és el que el Papa ens vol anar dient.
Sí, de fet és així, no? Clar, les coses també han anat canviant al llarg del temps, no? Que quan érem petits nosaltres ens deien, oi, això és un pecat, això no es fa perquè, clar, tot això actualment als nanos ja no els hi dius, vull dir, a la catequesis tampoc ja no ho fas. Llavors jo crec que el que diu la Imma, sí, és així, no?
L'alegria i anar a portar esperança a la gent, que és el que actualment la gent jo crec que els hi falta. Aquesta esperança, aquesta alegria tal vegada que per culpa de tota la societat i de tot el que ens està passant, no?
de la manca de feina, de la manca de diners, tot això és greu i, evidentment, les famílies se'nsorren, la gent se'nsorren i, per més que creguis, hi ha vegades, oh, però és que, bueno, no, això no ho ha fet Cris, això no ho ha fet Déu, això ho fem els homes i la manera de portar el món com ha sigut, no?
És a dir, es dedueix de les vostres intervencions, també jo estic d'acord, en que l'anunci de l'Evangel ha de ser un anunci alegre, confiat, basat sobretot en les paraules i l'acció de Cris, que no pas en els apòsits i les condicions i totes les reglamentacions que els homes després, intentant interpretar aquest missatge, hem fet de vegades en excés. Sí, sí.
El papa francès, a la seva primera carta pastoral, parla d'això. En el títol, ja, l'alegria de l'Evangeli, Evangeli i Gaudium, vol dir que ell considera que anunciar l'Evangeli, o més ja, viure l'Evangeli, és motiu d'alegria.
Amb aquestes paraules acabarem aquesta part del programa d'avui. Diu en Mario Bergoglio, és vital que l'Església surti a anunciar l'Evangeli a tothom, a tot arreu, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por.
Què vol dir això, sense fàstic i sense por? De vegades tenim, potser, condicionaments socials, una mica de... això de vergonya? No, jo vergonya, jo no m'amago mai, vull dir, jo, quan parlo amb la gent, doncs, ja haig de dir que he anat a missa, he anat a missa, si...
de dir faig això o jo crec que Déu, vull dir jo crec amb el Déu i a més a més vull dir ho comparteixo amb molta gent llavors sí que hi ha gent evidentment que quan et diuen ah i tu ets creient jo precisament a la feina va venir una senyora dies enrere
I, bueno, havia tingut jo l'accident. Quin tipus de feina, només per saber centrar els oients? Jo estic a l'hospital portant unes consultes. I, bueno, llavors, parlant, parlant, no? I diu, i què vas pensar? Dic, ah, no. Dic, jo, doncs quan vaig veure el Terra em vaig posar a resar.
Clar, aquella senyora em va mirar i va fer una cosa. Dic, no. Diu, a mi m'agradaria tenir aquesta fe. És molt simple. Dic, si tu ho estimes i tu creus en una cosa, és molt fàcil.
no sé si és fàcil això és un do també s'ha de buscar clar, s'ha de buscar però jo, vergonya potser sí que hi ha gent que quan llavors et miren una mica així però bueno, tu ets tu i tu has de vull dir, si una persona creu no té per què amagar-se al contrari dir-ho
dir-ho i ja està i anar com ets la persona, això no canvia a ningú sense fàstic i sense por Inna, què vol dir això? jo per mi hi ha moments que a mi em resulta complicat fer una professió de fe davant de segons qui així de sincera soc penso que pels seus actes els adjudicareu i dic que
Em sembla que el que és important és tenir el cor obert a les altres persones i evidentment a mi si em pregunten si sóc creient sí que dic que sóc creient però una certa timidesa he de reconèixer que la tinc
que no l'hauria de tenir, però la tinc. Molt bé. Estem a Sant Just, estem a la missió municipal, estem a la parròquia del Sant Just i Pastor. Es podrien fer més coses al nostre poble i a la nostra parròquia per fer arribar aquest coneixement de Jesucrist i de l'Evangeli a més gent? D'una altra manera, creieu que es fa suficient d'una manera col·lectiva i particular, fins i tot?
Mira, ara ja fa una temporada que la parròquia també s'ha fet amb les festes de tardor, amb Sant Jordi. S'ha fet present. S'ha fet present amb els llocs de quan hi ha una festa popular, que això abans no es feia tant.
i jo crec que és un punt bo perquè a l'experiència de l'any passat de Sant Jordi per exemple van venir alguns pares i van preguntar per la canalla i així llavors jo crec que són maneres de poder-nos
llançar al carrer, que la gent ens conegui, que la gent vegi que hi som, no? I jo crec que això va ser un punt, que podria ser un punt molt positiu, com que també crec que, clar, la continuïtat de la parròquia han de ser els joves, nosaltres anem fent grans i la continuïtat han de ser ells.
És una mica difícil perquè, com ha dit la Imma abans, tothom té molta feina i a vegades aquestes coses són les últimes. Però jo crec que també fora bo que les catequistes de l'últim curs dels nanos, que també els hi diessin que hi ha un grup que continua,
No simplement ja per fer la confirmació, no, però que sàpiguen que hi ha un grup dintre la parròquia que també els nanos van a veure avis, van fent cosetes que potser també això com a valors pels nanos que actualment...
els valors falten una miqueta, que és el que potser s'ha perdut una mica, es tornarien a fer i potser, qui diu que no, que aquesta canalla puguin anar venint a l'església, que són els que han de continuar.
És a dir, informem que, a més de la catequesi de primera comunió, que es fa durant dos anys, que són durant el tercer o quart d'educació primària, hi ha un grup de joves de postcomunió en què es van reunint amb una catequista, que és una companya, i fan totes aquestes activitats formatives,
però també grupar-los perquè ells puguin continuar en aquest ambient i aportar-los a la paròquia. Llavors potser els obres una mica la llumeta aquesta que potser tenen adormida, perquè potser hi ha molta gent que això ho té i com que no ho saben o no ho practiquen, doncs...
A mi em sembla molt bé la participació aquesta, com, per exemple, si parlem d'alegria, l'alegria de la cabalgada de reis, que és una cosa entre popular i religiosa, doncs em sembla que això hem d'aconseguir que es mantingui, que sembla que poden haver-hi dificultats perquè la gent que ho està tirant endavant es van fent grans.
Bé, és igual, però vull dir que és una cosa que és important. Els tres toms de l'altre dia també és una cosa que és important, però això entra dins de la part més lúdica. Però jo he pensat que nosaltres, a dins del poble de Sant Just,
Hem de pensar en participar en totes aquestes organitzacions que treballen a favor de la justícia, per exemple, o dels pobres. Per exemple, tenim el Consell de Dones, i evidentment hi ha una persona dins del Consell de Dones que forma part de la parròquia, no?,
en forma de reforçar, si cal, Càritas, que està amb els pobres. Després, jo crec que tot el que pogués ser fomentar el voluntariat per associacions que es dediquen a persones amb discapacitat, per l'atenció a les persones grans, per fer companyia, involucrar-se inclús en associacions o partits o sindicats que treballen per el millorament del benestar social...
per la conservació del medi ambient, també, participació en Sant Just Solidari, estem fent una feina cap a fora, doncs, vinga, més gent aquí a treballar i a veure què podem fer. És a dir, jo crec que en el poble hi ha moltes oportunitats
d'involucrar-se en coses que potser no són estrictament religioses, però que defensen els valors que defensa l'Evangeli. Que estan en aquesta línia. I que ja hi són. I per tant el que hem de fer és potenciar-les. És el meu punt de vista. Per altra banda, penso que també des de la ràdio tenim una forma molt bona de...
no sé, ni que sigui d'escampar el missatge aquest del Sant Pare, que em sembla que és una cosa que se l'està escoltant molta més gent de la que ens pensem, perquè jo sé de gent que no són creients que diuen, mira el Sant Pare que ha dit sobre això, mira que ha dit sobre allò, amb una admiració tremenda.
És que aquest s'empara ha colat, ha colat. Se'ns ha fet curt l'espai. Si teniu alguna idea més que no hagi sortit, és el moment, però si no, acomiadaríem ja els nostres oïdors. Acomiadem el programa, els oïdors, els contartulis. Gràcies, Maria Antoni, gràcies, Immaculada. Gràcies. Gràcies a Ràdio Stern per oferir-nos aquest espai de divulgació.
Aquest programa es repeteix els dissabtes a dos quarts d'onze del matí i el dimecres a quarts de vuit del vespre i tornem a ser amb vosaltres. Adeu-siau. Adeu. Adeu.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.