Si avui és dimecres o és dissabte i esteu a Ràdio d'Esvern, això és Veus de la Parròquia.
Programa de formació i informació humana i cristiana de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra. A veus de la parròquia, lluem els salms.
Sabem que els salms, en aquests cants de lluan, són la major part d'ells, escrits pel rei David, que...
apropen al poble d'Israel el seu senyor. Avui parlarem del Salm 145, és el Salm de les Benhaurances, que s'introdueix en aquesta cançó del Magnificat. El pare d'Irali Regué, amb revocció a Sant Justes Bern,
presenta el Salm 145 com el Salm de les Benaurances. Feliços els oprimits, els que tenen fam, els presos, els cecs, els vençuts, els justos, els foresters. També les vídues i els orfes, perquè el Senyor els salva dels seus mals.
Jesús ho podia dir mentre portava el regne i la salvació de tot mal. Tu i jo, si felicitem a un pobre i no fem res per ell, som uns cínics. Per Oliver, quin és el text del Salm 145? És el següent.
Lloa el Senyor, ànima meva, lluaré el Senyor tota la vida. Cantaré el meu Déu mentre sigui el món. No confieu en els homes poderosos, homes que són terra, incapaços de salvar. Quan exhalen l'esperit, tornen a la terra i aquell dia es desfan els seus plans.
Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob, aspira en el Senyor, el seu Déu, que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs. El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fama.
El Senyor deslliura els presos. El Senyor dona la vista als cecs. El Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justos. El Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre. És el teu Déu, si jo, per tots els segles.
Nosaltres hi posem la música del Pare Morrans. Jo, el senyor, ànima meva, el senyor fa justícia als obrimis.
No confieu en els homes poderosos, homes que són terra, incapaços de salvar. Quan exhalen l'esperit tornen a la terra,
i aquell dia es despat els seus plans. Jo, el Senyor, anima meva, el Senyor fa justícia als obrimis. El Senyor dona la vista als cells, el Senyor redreça els vençuts.
El senyor estima els justos, el senyor guarda els forasters. Jo, el senyor, ànima meva, el senyor fa justícia als oritmis. Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, si jo, per tots els segles. Jo, el Senyor, ànima meva, el Senyor fa justícia als obrir-li.
El senyor, ànima meva, el senyor fa justícia als obriris.
Lloa el senyor ànima meva, aquest ha estat el salm que ens hem presentat avui com a bebles de la parròquia. Però no acaba aquí el programa, perquè en Pere Oliver ja té un parell de poemes per enllustrar aquest espai. La música ens apropa al creador, la poesia i la paraula també ens hi apropen. Diu Pedro Belloso a Esperanza de l'Hombre.
Vino a hacer el silencio más silencio. Vino a hacer la palabra más palabra. Y la luz se hizo luz, de pronto nueva, en la cueva del hombre abandonada.
Buscó para nacer una sonrisa, de niño, recién niño, no estrenada, y el dolor tan del hombre lo hizo suyo en la piel transparente de una lágrima. Ya tenemos a Dios, es de los nuestros, pudo y quiso nacer en nuestra casa. Desde entonces el hombre, aunque no quiera, lleva dentro la luz de la esperanza.
I un altre poema, també un sonet aquest, de Pere Casaldàliga, que porta per títol En èxodo con esperanza. La vida sobrerrueda su acaballo, yendo y viniendo de misión cumplida. Árbol entre los árboles me callo, y oigo cómo se acerca tu venida.
Cuando menos te encuentro, más te hallo. Libres los dos de nombre y de medida. Dueño del miedo que te doy, vasallo, vivo de la esperanza de tu vida. Al acecho del reino diferente voy andando las cosas y la gente, ciudadano de todo y extranjero. Y me llama tu paz como un abismo mientras cruzo las sombras guerrillero del mundo, de la iglesia y de vivismo.
Fins aquí l'Espai Poètic i aquí acabem el programa. Molt bé, us hem parlat... El Lluís Segura... I en Pere Oliver. I a la part tècnica, Carles Rius.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. Ràdio d'esvent.
Say something, I'm giving up on you I'll be the one if you want me to Anywhere I would have followed you
Say something I'm giving up on you. And I am feeling so small. It was over my head. I know nothing at all.
Fins demà!
Anywhere I would have followed you Say something I'm giving up on you And I will swallow myself
Fins demà!
Say something, I'm giving up on you Say something, I'm giving up on you Say something
I've got a ride to be wrong
Flesh and blood.
So just leave me alone
Fins demà!
Bona nit.
I'm stepping out into the great unknown. I'm feeling waste though I've never flown. I got a mind on my own. I'm flesh and blood to the ball. See, I'm not made of stone.
So just leave.
So just leave me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
All of my heart.
Spilling up pink silk and coffee lace. You hooked me up and I'll devour your place. Your lipstick and your lip gloss seals my fate. Sentimental powers might help you now. But skip the hearts and flowers, skip the ivory towers. You'll be disappointed and I'll lose a friend.
Fins demà!
That maybe someday, you'll walk in the room with my heart Add and subtract, but as a matter of fact Now that you're gone, I still want you back Remembering, surrendering The kindness cuts the cruelest part All of my heart
All of my heart
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Remember days are numbers Count the stars We can only go so far One day
Fins demà!
We can only see so far some day.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A cara B, girem el disc