Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Aquest és l'últim programa d'aquest curs 2024
Després ja ens tornarem a veure al setembre
i m'agradaria parlar-vos de Sant Feliu de Llobregat
Sí, sembla una mica estrany que parli de Sant Feliu
des de Ràdio Sant Just
El diumenge dia 28 d'abril va ser una festa grossa a Sant Feliu
Es commemoraven els 500 anys de l'erecció de l'església parruquial
i els 20 anys que aquesta església es va convertir en catedral
L'acte central d'aquesta celebració
perquè durant l'any se n'han fet i se'n faran d'altres
va ser una missa solemne
presidida pel nunci apostòlic d'Espanya i Andorra
Monsenyor Bernardito Auza
El nunci és l'ambaixador del Vaticà
i és qui representa el papa
i no és que vagi a massa llocs
o sigui que la seva presència
ha estat tot un honor pel poble de Sant Feliu
i van participar a més del bisbe Agustí Cortés
que és el bisbe de Sant Feliu des del primer dia que es va crear la diòcesis
el bisbe de Terrassa
Monsenyor Salvador Cristau
Terrassa va ser l'altra diòcesis segregada d'Arquivisbat de Barcelona
el cardenal Joan Josep Omella
Arquivisba Metropolità de Barcelona
Monsenyor Joan Enric Vives
ara Arquivisba d'Urgell i Compríncep d'Andorra
que va ser el bisbe auxiliar de la zona del Baix Llobregat Tigarrà
i l'abat de Montserrat Manuel Gasch
doncs el monestir de Montserrat
depèn eclesialment del bisbat de Sant Feliu de Llobregat
l'església de Sant Feliu
que deu ser unes 10 vegades més gran que la de Sant Just
estava plena de gom a gom
i la missa va ser llarga
molt llarga
quasi de dues hores
jo la vaig mirar una mica en directe pel canal YouTube
i després en diferit
i encara que va ser llarga no va ser massa pesada
el pes de la cerimònia el va portar el rector de la parròquia
amb les intervencions del bisbe Agustí i del papa
el bisbe Agustí va recordar
que quan el van cridar per ser bisbe d'aquesta diòcesi de nova creació
ell llavors era bisbe d'Eivissa
no tenia ni idea d'on era Sant Feliu de Llobregat
i va assumir aquest encàrrec com un repte
i que ara, després de 20 anys de camí
aquesta celebració és el compliment d'aquest repte
i ara em direu, i el papa?
com?
doncs sí, el papa, gràcies a la intervenció del cardenal Omella
va enviar un missatge d'encoratjament i de felicitació
que tothom va poder seguir des d'unes pantalles gegants
com si estigués allà mateix
amb el seu humor argentí
demanava als feligresos que fessin soroll i que es fessin veure
i que no tinguessin por d'equivocar-se o de fer el ridícul
doncs és millor equivocar-se per fer coses que per no fer res
després, a la plaça de la Vila va actuar l'esbarc de l'agrupació folclòrica de Sant Feliu
que aquest any celebra el seu 75è aniversari
i després va tenir lloc un dinar popular per més de mil persones
ara farem una mica d'història
l'explicació artística de la catedral parròquia de Sant Feliu
la deixaré pel primer programa de després de les vacances
i parlarem del seu estil, de la seva restauració i d'altres coses
l'any 2002 es va commemorar el mil·lenari de Sant Feliu
els mil anys de la primera inscripció en llatí de Santos Felicis
Sant Feliu era llavors una cosa molt petita
hauria d'anir uns 30 habitatges dispersos amb dues capelles
una dedicada a Sant Pere que depenia de la parròquia de Sant Joan d'Espí
i una altra dedicada a Sant Feliu que pertanyia a la parròquia de Sant Just
no sabem qui va ser l'origen d'aquesta capella ni per què la van dedicar a Sant Feliu
amb la pandèmia de la Pesta Negra la població d'aquesta zona va créixer molt
i van tenir la possibilitat de poder pagar un sacerdot per la capella de Sant Llorenç
perquè aquesta capella de Sant Feliu no sabem per què estava presidida per Sant Llorenç
llavors vam poder satisfer les necessitats espirituals de la vida quotidiana
però per les celebracions de sagraments, batejos, casaments, exèquies
tenien que anar-los a celebrar a l'església de Sant Just
hi van haver molts conflictes i finalment el 19 de març del 1024
es va concedir a la capella de Sant Llorenç el títol de parròquia
i Sant Llorenç es va convertir en patró de la ciutat
això era l'any 1524, ara fa exactament 500 anys
aquella església amb petites remodelacions va marcar la vida d'aquell poble de pagesos
durant més de 300 anys
i el 12 d'octubre de l'any 1668
van arribar des del monestir de Sant Pedro de Cardenya de Burgos
les relíquies de Sant Rarimi
i uns anys més tard, el 26 d'agost de 1704
les relíquies de Sant Feliu
quan l'any 1855 va arribar el ferrocarril a Sant Feliu
i va reerir estació de tren
la població va augmentar moltíssim gràcies a la mobilitat de les persones
i a la creació de fàbriques tèxtils
i llavors es van plantejar la construcció d'una nova església
que tenia un disseny medievalista
prenent com a model la façana de la catedral romànica de la seu d'Urgell
i una mica més tard es va ampliar la plaça de la vila
i Sant Feliu va obtenir el títol de ciutat
aquesta església va ser pràcticament destruïda
pels vàndals quan els primers dies de la guerra civil
l'any 1939 es va iniciar la construcció de la nova església
era una església de planta de creu llatina i tres naus
projecte de l'arquitecte de Martorell Josep Ros i Ros
la gent hi va col·laborar amb diners
portant els seus carros de sorra i pedres del riu
treballant en les seves hores lliures
i el rector de la parròquia
per recaptar fons el dia 10 d'agost per la festa major
organitzava una tòmbola
aquesta església va fer materials de poca qualitat
però amb molt de mèrit i es va considerar el 26 de maig de 1946
l'any 2024 degut al creixement que experimentava la diòcesi de Barcelona
el papa Joan Pau II tal com va fer amb la diòcesi de Madrid
va crear dues diòcesi subsidiàries Terrassa i Sant Feliu
la diòcesi de Sant Feliu actualment té més d'un milió d'habitants
no sabem per què van triar Sant Feliu
molts especulaven que la capital seria Vilafranca
que té aquella església tan bonica de Santa Maria
però no, es va decretar que la parròquia que es convertiria en catedral
seria Sant Feliu
l'església de Sant Feliu és una catedral parròquia
o sigui, no té capítol de cononges
cosa que comporta una sèrie d'avantatges
i una sèrie de complicacions
quan es va transformar l'església de tota la vida en catedral
va causar molta sorpresa i desconcert
perquè la gent estava acostumada a un cap d'acció molt autònom
i havia tot canviat
ara el bisbe ja no resideix en els pisos de la casa de la vila
sinó al carrer Armateres
en uns terrenys que van donar les monges
on es va construir la casa de l'església
que encara que el bisbe Agustí no li agradi
és el Palau Episcopal
no crec que mireu el vídeo que es va gravar d'aquesta missa solemne
però sí que potser el diumenge 16 de juny
que tindrà lloc la trobada de les parròquies a la catedral
i pugueu anar
més que res per recordar que si ara són una catedral
fa més de 500 anys
eren una capella
que es va ascindir de la parròquia de Sant Just
Després de parlar de Sant Feliu
ara parlarem de la nostra església parruquial
que necessita una mà de pintura
això és clar, és una obra major
que de moment no podem assumir
però després de demanar pressupostos
s'ha decidit pintar l'entrada i la capella del Santíssim
aquesta capella fa 40 anys que no s'ha pintat
i les pintures murals porten penjades uns 70 anys
sense cap manteniment específic
fent una mica d'història
i buscant en el llibre de capçalera de mossèn Antonino
notres històriques de Sant Just d'Esvern
no és que hagi trobat massa cosa, no?
però sí que hi ha uns escrits
en la visita pastoral de l'any 1636
és on la veiem apuntat
i és la primera vegada
que s'esmenta que la parròquia de Sant Just
té un altar dedicat al Sant Crist
no explica res més
ni com era aquest altar
més tard, el 28 d'octubre de 1676
tenim un escrit del rector Sebastià Claris
que diu que va beneir
amb permís del bisbe
la capella del Sant Crist
on hi havia un altar del Sant Crist
més tard, don Alonso de Castilla i Munyit
que va ser rector de la nostra parròquia
des de 1778 fins a 1824
va fer pintar al seu gust
perquè les pagava de la seva butxaca
unes teles pintades al trem
del pintor Mariano Illa
que representaven, entre altres escenes
de la Passió del Senyor
el Sant Sopar
l'oració a l'Hord de Getsemaní
la pujada al Calvari
aquestes teles
més tard es van guardar
al Museu Parroquial de la Rectoria
fins que van desaparèixer
en l'incendi de 1936
l'altar que tenia aquesta capella
abans de la Guerra Civil
era d'estil barroc
l'any 1876
aprofitant quasi la totalitat
de la sacristia antiga
es va ampliar la capella del Santíssim
on també hi havia una petita imatge
de la Mare de Déu dels Dolors
l'any 1885
per motiu d'agraïment
del nostre poble
per no haver tingut cap persona
atacada pel còlera
es va restaurar la capella
l'any 1921
la capella va ser millorada
amb l'obertura
de dos grans finestrals
i l'any 1922
es va decorar
l'any 1927
s'hi va posar
un suntuós sagrari
de bronza dourat
i el 1931
una talla de fusta
prolícomada
de la Mare de Déu dels Dolors
mossèn Antonino
hi va fer posar una placa
explicant
tota la història
d'aquesta restauració
després de la guerra
mossèn Antonino
va començar un altre cop
amb la restauració
de la capella
dita llavors
capella del Sagrament
amb una pintura
decorativa
que ocupava
tota la paret
de darrere de l'altar
i que encara hi és
avui
i que té com a temàtica
l'expiació
del pecat
i la redempció
pel sacrifici
de Jesús
l'any 1952
mossèn Antonino
va fer pintar
pel pintor
Sant Feliu
Joan Torres
i Viver
unes teles
per decorar
els laterals
unes teles
que representen
al costat dret
l'escena
del sacrifici
de Meltic Sedec
i Adam i Eva
i al costat esquerra
la predicació
de Sant Pere
dues d'aquestes teles
encara hi són
però la de Adam i Eva
que no agradaven gens
a mossèn Martorell
la van retirar
i als anys 60
i les va substituir
per un sant sopar
també pintat
per Joan Torres
en una composició
molt bonica
i innovadora
on Jesús
jove
no està assegut
a la taula
sinó que està dret
en actitud de servir
les despeses
per restaurar
consolidar
i netejar
aquestes teles
pintar les parets
de la capella
i de l'entrada
reparar les esquerdes
i retirar
les connexions
avui en desús
costaran quasi
15.000 euros
les col·lectes
del diumenge
16 de juny
es destinaran
íntegrament
a finançar
aquesta neteja
i conservació
o sigui
que sigueu generosos
vosaltres
que aneu a missa
i també els que no hi aneu
però que estimeu Sant Just
la parròquia
i les seves obres artístiques
són patrimoni
de tots
Bé
i ara
com que és l'últim programa
abans de les vacances
que jo us puc parlar
eh
llavors us faré
com he fet cada any
unes propostes
per les vacances
us proposo d'anar
a guanyar el jubileu
a Carabaca de la Cruz
Carabaca de la Cruz
és una ciutat
de la província de Múrcia
que deu tenir
uns 24.000 habitants
amb un bonic casc antic
d'origen musulmà
i un recint
emburellat
on hi ha
el santuari
de la Vera Creu
en aquest santuari
construït entre els segles XVII i XVIII
es conserva un reliquiari
que té un trosset petit
de la Creu de Jesucrist
el reliquiari original
el van robar
durant la Guerra Civil
però l'any 1942
el van substituir
per una còpia idèntica
i el papa els va donar llavors
uns trossets
de la Santa Creu
darrere d'aquesta Creu
hi ha un miracle
que diu
que hi havia un sacerdot
que no tenia Creu
per dimissa
i uns àngels
l'hi van portar
i aquesta Creu
que l'hi van portar
els àngels
tenia uns trossets
de la Creu de Jesucrist
aquest miracle
va arribar a ser conegut
arreu
i van començar
les peregrinacions
tenim constància escrita
que al segle XVI
ja se celebraven jubileus
el papa Joan Pau II
va concedir a aquesta ciutat
el privilegi
de celebrar
un jubileu perpètu
aquests tipus de jubileu
només el tenen
cinc ciutats del món
Jerusalem
Roma
Santiago de Compostela
Santo Toribio de Líbana
i Carabaca
de jubileus
el papa
en concedeix molts
per ressaltar
una data important
d'un lloc
per exemple
Hàbila
va celebrar el jubileu
per commemorar
els 500 anys
de l'aniversari
del naixement
de Santa Teresa
o
el calà de Nares
per celebrar
els 1700 anys
del martiri
de Sant Just i Sant Pastor
aquests jubileus
només se celebren
una vegada
però els jubileus
perpètus
es celebren
cada X anys
sense que hi hagi
un motiu especial
a Roma
se celebra
cada 25 anys
a Santiago de Compostela
se celebra
quan el dia
de Sant Jaume
cau en diumenge
i aquí
a Carabaca
de la Cruz
cada 7 anys
el primer
any jubilar
es va celebrar
l'any 2003
i així
cada any
de 7 en 7
Carabaca
s'ha preparat
per rebre els peregrins
i esperen
un milió de peregrins
em sembla una xifra
una mica exagerada
han preparat
també uns camins
a imitació
del Camino
de Santiago
en 4 o 5 etapes
que es poden fer
a peu
a cavall
en bicicleta
des de diferents llocs
de la zona
i han distribuït
als peregrins
una llibreteta
on es faran
segellar
les credencials
bé
si us animeu
hi podeu anar
però com que es fa
cada 7 anys
si no hi aneu aquest any
hi podeu anar
quan la tornin a fer
després de 7 anys
i ara
per suggerir-vos
llocs relacionats
amb Sant Just
i Sant Pastor
aquest cop
anirem
cap a la França
ens anirem a França
on he trobat
una quantitat
de pobles
que s'anomenen
Sant Just
Sant Just
en Xevalet
Sant Just
de la Penda
Sant Just
i Barre
Sant Just
Melmont
Sant Just
Luzar
Sant Just
en Xocé
no us faré ara
una llista
de tots aquests noms
complerta
perquè són moltíssims
n'hi ha a totes
les regions
del País Veí
al nord
al sud
al centre
però només
Sant Just
en Xocé
té una església
del segle XIX
dedicada
a Sant Just
el que sí
que podríem visitar
si més no
torno a començar
m'estic liant avui
el que sí
podríem visitar
i si no visitem
podríem
aprendre
on hi ha esglésies
dedicades
a Sant Just
i Sant Pastor
el que sí
podríem visitar
i si més no
saber
on hi ha esglésies
dedicades
a Sant Just
i a Sant Pastor
dic visitar
perquè no estan
massa lluny
de casa
les tenim totes
a la zona
d'Occitània
Rieix
Pirineus Orientals
si aneu a Andorra
o a la Cerdanya
o a l'Urdes
hi podríeu fer
una escapadeta
llegint una mica
la història
parlen sempre
dels germans
màrtires
del Cala de Nares
o dels nens
màrtires espanyols
en l'època
de Dioclesià
encara que a vegades
discrepen molt
en l'edat
que tenien
aquests nens
alguns
fins i tot
tenen relíquies
són edificis
importants
monuments
nacionals
de França
i algun patrimoni
de la humanitat
el més important
és la Catedral
de Narbona
la ciutat
de Narbona
té una
de les tres
catedrals
del món
dedicades
a Sant Just
i Sant Pastor
les altres dues
són
la Catedral
del Cala de Nares
naturalment
i la Catedral
de Sant Just
de la Matanza
a la Argentina
Narbona
està a uns
300 quilòmetres
de Barcelona
a Occitània
és una ciutat
d'origen romà
doncs hi passava
la via d'Homítia
i té moltes coses
interessants
per visitar
però el seu edifici
estrella
és el conjunt
de la catedral
el seu claustre
i el palau
episcopal
és la tercera
catedral
construïda
al mateix lloc
i es va començar
en estil gòtic
l'any 1272
amb una gran empenta
tan gran
que avui en dia
encara no està acabada
és una catedral
gòtica
d'estil
molt fi
com les millors
catedrals
del nord de França
i té les naus
interiors
més altes
del país
té un orga
molt interessant
però el claustre
encara s'ha d'acabar
i la façana
no val gran cosa
de totes maneres
el que a nosaltres
ens interessa
d'aquesta catedral
és tot el que recorda
Sant Just i Sant Pastor
el culte
als nens màrtirs
va arribar molt aviat
a Occitània
encara que
a Narbona
els fan més grans
els fan de 13
i 15 anys
està documentat
que a la catedral
s'hi va aconseguir
un altar
a Sant Just i Sant Pastor
l'any 890
la tradició local
diu que les relíquies
de Sant Just i Sant Pastor
van ser descobertes
per Carlemany
després es van amagar
i l'any 1058
l'arcabisbe
aquí
Freda
Cerdanya
les va trobar
i les va regalar
a la catedral
de Narbona
ara
aquestes relíquies
estan conservades
en uns artístics
reliquaris gòtics
en forma d'església
i en parets de vidre
a la catedral
ara
no hi ha cap altar
dedicat a Sant Just i Sant Pastor
sí que hi ha
imatges seves
per tot arreu
els trobareu
en dos bustos
al baldequí
de l'altar major
en quatre vidrieres
dues
i dues
i en llocs diferents
com ara
les ornamentacions
de les talles
de fusta
de l'orga
val la pena
que hi aneu
una altra és
l'església
de Sant Just i Sant Pastor
d'En
dita ara
de Nier
perquè
en el poble
d'En
ja no existeix
doncs com que no hi viu ningú
el van suprimir
però a l'edat mitjana
quan es va construir
l'església
a la zona
hi havia un nucli
de població
que pertanyia
al monestir
de Sant Miquel de Cuixar
actualment
es troba aïllada
enmig dels camps
a mil metres
d'altitud
al massís
del Canigó
molt a prop
de la ciutat
de Prada
de Conflent
és un petit edifici romànic
del segle XII
d'una sola nau
amb abscis
semicircular
i campanar
d'Espadanya
ara sense campanes
havia tingut
uns retaules
i una reixa
de ferro
que ara estan
a la parròquia
de Sant Jaume
de Nier
no s'hi pot arribar
amb cotxe
però malgrat això
hi ha qui la neteja
i la cuida
des de l'any 2012
té la consideració
de monument històric
un altre és
l'església de Sant Justi
Sant Pastor
de Sorjat
que és un poblet
de 87 habitants
agregat a
Aix Les Termes
de l'Ariege
Occitània
és una església romànica
reedificada
el 1672
que es conserva
força bé
però el seu sostre
es va esfondrar
a conseqüència
d'una gran nevada
l'any 1960
s'està restaurant
i des de 1979
és també
monument històric
de França
menys conegudes
són les esglésies
de Sant Justi
Sant Pastor
de Camorac
també a l'Occitània
de Sant Justi
Sant Pastor
de Guixà
un poble
del Conflent
avui desaparegut
i una mica més lluny
a l'Ondeville
a Burgonya
tenen una església
del segle IX
que es va construir
sobre les restes
d'un temple
galo-romà
i que després
de ser reconstruïda
amb elements romànics
i gòtics
està dedicada
també
a Sant Justi
Sant Pastor
des de l'any 1929
té categoria
de monument històric
la curiositat
d'aquesta iglesia
posa
dedicada a Sant Just
i ens expliquen
que és dedicada
a Sant Just
un màrtir cristià
i a Sant Pastor
un pastor protestant
no sé pas
si n'hi havia
de pastors protestants
a l'edat mitjana
a França
fan unes coses
i com a última
us vull parlar
de la basílica
de Sant Just
i Sant Pastor
de Vall Cabrer
a l'Alta Garona
aquesta és l'única
que jo he visitat
i que va ser
una gran sorpresa
està entre
la vall d'Aran
i l'Urdes
el terme municipal
de Sant Bernat
de Cominges
que és
un poble
molt bonic
allò que diuen
els francesos
un dels pobles
més bonics
de França
a tapa
del camí de Santiago
venint d'Itàlia
doncs un dia
anant per les carreteres
on no hi passa
mai ningú
buscant un poble
on fessin mercat
per anar a comprar
formatge
veiem un cartell
que diu
Basílica de Sant Just
de Val Cabrer
i cap allà anem
i allà
al mig d'un camp
trobem la basílica
de Sant Just
i Sant Pastor
aquesta basílica
és un dels exemples
més bonics
del romànic
pirinenc
del segle
nou i onze
feta
aprofitant
moltes pedres
antigues
de la ciutat
romana
de Luc Dunum
a la necròpolis
que allà
allà mateix
un equip
d'arqueòlegs
acabava de trobar
un sarcòfag
sencer
amb tapa
que podria ser
del segle IV
amb restes humanes
estaven
super eufòrics
per visitar
el conjunt
s'ha de pagar
una entrada
però val la pena
davant
té un petit cementiri
en activitat
avui dia encara
cosa que fa
que l'entrada
sigui una mica
tètrica
a dins
a l'altar major
dues figures
de sants
una a cada costat
són
sant just
i sant pastor
són una mica
naïfs
i es conserven
amb restes
de pintura
prolicumada
la basílica
té una torre
campanar
quadrada
i un petit
claustre
darrer de l'altar major
hi ha un facsímil
del document
de la dedicació
d'aquesta església
pel bisbe de Cominges
i que està dedicada
als màrtirs espanyols
just
i pastor
tal qual
màrtirs espanyols
just i pastor
abans havia tingut relíquies
també
a la porta d'entrada
hi ha unes columnes
a cada costat
així com una mena
de pòrtico
de la glòria
molt rural
on hi ha representats
sant just
i sant esteve
en un cantó
i sant pastor
i sant Helena
a l'altre
la senyora
que venia a les entrades
al·lucinava
perquè ens deia
no hi ha massa gent
que s'interessi
per aquesta basílica
i menys
que conegui la història
de sant just
i sant pastor
bueno
nosaltres sí
tot el conjunt
està molt ben cuidat
i
és patrimoni
de l'humanitat
des de l'any
1998
aquí
a Cominges
celebren la festa
de sant just
i sant pastor
de manera especial
doncs a la porta
de la catedral
s'hi llegia
entre els horaris
de les misses
i altres activitats
diumenge
diumenge
8 d'agost
a les 11
missa
de la festa
de sant just
i sant pastor
a la basílica
de Val Cabrer
no farem missa
a la catedral
esclar
aquí
el dia 6 d'agost
no deu ser festa
i trasladen
la festa
el diumenge
i ara jo em pregunto
i què hi feu
inclits nois
que entendre edat
perduts
en aquest poble
de França
i ara
bromes a part
si passeu
per aquesta zona
no deixeu
de visitar
val molt la pena
i ara
us desitjo a tots
un bon estiu
i que us guardeu
ben bé
de la calorassa
i si ens voleu
tornar a escoltar
ja sabeu
estarem endiferit
el dissabte
a dos quarts de 12
del migdia
adiós
de ser
98.1
de la Männer
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit