Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Veus de la parròquia.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb molt efecte, us saludem la Montse Giró. Hola.
I us parlem, jo la que parlo, l'Alina, a l'iniciar el curs del programa Paraula Viscuda.
I com altres anys, comencem amb el nostre rector, mossèn Joaquim Rius.
Bona tarda, mossèn.
Bona tarda i bona hora a tothom.
Que ens parlarà sobre les homilies del bisbe de Roma, el papa Francesc,
amb la jornada mundial de pregària per la cura de la creació.
Això va tenir lloc el dia 1 de setembre del 2016.
En els nostres programes de ràdio de veus de la parròquia,
un de l'altre grup, això ho treballarà bastant,
aquestes inquietuds que té el papa Francesc sobre l'ecologia i sobre el medi ambient
i sobre tot el que tenim que tenir de cura de la creació.
Però ara el mossèn Joaquim ens anirà fent una introducció
de totes aquestes, no sé, diríem jo,
crides, missatges, reflexions que el papa Francesc ens ha fet.
Com vostès recorden, el nostre programa tenim la persona,
i en aquest cas, com ja he dit abans, era el mossèn Joaquim,
que és el que comenta el que nosaltres fem de la paraula viscuda.
No sé si la Montse vol dir alguna cosa de mossèn Joaquim,
però jo crec que tothom al poble i tots els suïdors el coneixen, no?
Suposo que soc més conegut que la Montse.
Jo diria que és conegut i estimat.
Moltes gràcies.
Bé, aleshores, i només una mica d'introduir,
això diu que els cristians, això és una de les coses que ell ho diu,
diu que els cristians i els no cristians,
la persona de fe i de bona voluntat,
hem d'estar units en demostrar misericòrdia
amb la nostra casa comuna, la Terra,
i donar ple valor al món en el que vivim,
com a espai a compartir i de comunió.
I aleshores, ell, aquestes homilies,
tenen uns punts molt concrets,
el primer del qual viu,
la Terra crida.
I amb aquest missatge,
renova ell el diàleg amb tota persona que viu en aquest planeta,
respecte als patiments que afleixeixen els pobres,
i la devastació del medi ambient.
Déu ens va regalar el do del jardí exuberant,
però estem convertint en una superfície contaminada
de runes, deserts i brutícia.
mossèn, ara li toca a vostè.
No, jo no és que vulgui passar per davant del Sant Pare,
sinó, senzillament,
jo diria que és una crida,
i això és interessant,
i em sembla que és una visió,
doncs, molt més profonda,
que no és tractar només
de la qüestió del nostre planeta,
de la naturalesa,
sinó fer-nos adonar que tot és una mateixa cosa.
Nosaltres estem profundament units a tota la naturalesa.
Casa nostra,
quan es diu ell,
ho diu molt això,
és per dir-nos que tots els que estem en aquesta casa,
si estimem la casa
perquè ens estimem entre nosaltres,
és tot un conjunt que no pot separar-se.
i per això,
a través del recurs de demanar
que respectem la naturalesa,
en el fons el Sant Pare el que està dient
és el recurs d'estimar a les persones,
perquè en definitiva som nosaltres els que causem,
els que causem el mal a la naturalesa
i també les persones som
els que sofrim les conseqüències d'aquestes destruccions.
Per tant,
ell demana que els pobres del món,
que són els menys responsables dels canvis climàtics,
són els més vulnerables
i en pateixen els efectes.
Per tant,
és una sortida,
no hi ha només a l'ecologia integral,
sinó a aquesta,
perdó,
a l'ecologia en si mateixa,
sinó a aquesta ecologia integral
en què som humans
i totes les altres condicions naturals
en què envolta la nostra creació.
I per tant,
totes les criatures
es mereixen el respecte,
però sense oblidar
que tots plegats
ens sofrim tant
el positiu
com el negatiu d'aquesta creació.
Perdó,
no sé si vol dir alguna cosa més
sobre aquest punt
que és bastant interessant.
Aleshores hi ha un altre punt
que també ens fa dintre d'aquestes homilies
que diu
perquè hem pecat.
I aleshores fa la reflexió
que Déu ens ha donat la terra
per conrear-la
i custodiar-la
amb respecte i equilibri.
Conrear-la amb massa,
això és,
abusant d'ella
de manera miòbia egoista
i custodiar-la poc
és pecat.
Mira,
esclar,
si,
no sé si ho recordeu a vegades
que,
això potser generacions passades,
hi havia un examen de consciència
en el que
el protagonista
érem cadascun de nosaltres
i
no es parlava de res més.
Nosaltres,
els altres,
nosaltres,
Déu.
Però un pensa,
aviam,
tota aquesta natura,
tot això que ens envolta,
tot això que tenim,
i tot això que som
gràcies a aquesta natura,
doncs el que pot ser
és que no s'ha de destruir
ni es pot contaminar.
I no obstant,
potser no hi hem tingut
en compte
res dels altres
que ens envolten,
que aquests altres
també són
els arbres,
les plantes,
les flors,
el que mengem,
els animals,
el medi ambient,
tot això també són els altres
dels quals nosaltres vivim
i convivim
i per tant
s'han de tenir en compte.
I el Sant Pare,
doncs,
en aquest sentit
ha incidit molt
en aquest aspecte
perquè
a vegades
nosaltres,
per aprofitar-nos
d'una cosa,
això,
conreem massa
la terra.
és a dir,
l'explotem
però
per anar
uns quants
bé.
Tots ho sabem,
tots els mitjans
que s'estan fent servir
per la línia
de la telefonia,
de les comunicacions,
tot això,
es fan servir materials
i tots ho sabem
que són materials
que venen
de l'Àfrica
i que
allà precisament
moren
tota aquella gent
esclavitzada
treballant allà
perquè d'aquelles mines
sorgeixin
aquests materials.
I bueno,
nosaltres tenim telèfonos
i anem explotant
i anem tenint telèfonos
cada vegada
més perfectes
i tot això
i un noi
quin progrés
però costa de què?
De matar gent,
de destruir-los.
Esclar,
això no pot ser.
Jo tinc un fill
que
és
un especialista
en la cosa
de los aerogeneradores,
és a dir,
d'aquests molins de vent
i aleshores
ens va fer una xerrada
un dia
i ens diu
tothom
quan arriba a casa
el primer que fa
és encendre el llum
o obrir la nevera.
Diu, esclar,
aleshores
d'on ve l'electricitat?
Per veure
que n'hi ha una part
que sí,
verdaderament,
però que diuen
que aquí els molins
que són antiestètics
i aleshores dius
bueno,
a vegades són absurds.
I jo ara també pensava
en això que vostè
acaba de dir,
doncs que aquest estiu
en realitat
aquí,
no sé,
a casa de venda dels demés,
però aquí
pràcticament
n'he vist pocs mosquits
i poques mosques
aquest any.
Hi havia una,
sempre,
que anava rondant
pel meu menjador
i jo vaig obrir
la finestra
perquè sortís,
perquè vaig pensar
una pobra mosca
que n'hi ha que visqui.
I després els mosquits,
home,
si no hi ha mosquits,
tots aquests animals
que són insectívors,
doncs tampoc hi són.
és a dir,
que d'una manera
inconscient
o no conscient
anem destruint
moltes coses
que,
com si diguéssim,
formen part de la natura.
És que,
a més a més,
tots depenem
els uns dels altres.
És que això no...
Com una cadena.
Sí,
i això no ho valorem.
Jo penso que
el bo
del Papa Francesc
és que
ens posa
a dintre
de la creació
i ens hi posa...
No només,
o sigui,
estàvem acostumats
que quan parlàvem
d'ecologia
doncs parlàvem
de la terra,
això parlàvem de...
O sigui,
això,
la consciència d'humà.
O sigui,
tot era com
molt separat,
no?
I ens ho engloba tot
i ens hi posa
el centre,
hi posa Déu
i hi posa la persona.
Sí, sí, sí.
Sí,
i jo penso que
és el missatge més
que almenys
a mi
em fa
doncs
pensar
i m'agrada
i m'agrada
perquè
fa reflexionar,
fa reflexionar.
I després
no una ecologia
en què
ens la mirem
i diem
que ves que això
s'ha de fer.
No, no, no,
sinó que jo també
estic allà
enmig d'aquest problema.
Sí.
I el puc provocar
o el puc millorar.
Sí, sí.
I després
una visió
que precisament
perquè la posa
dins de la persona
vol dir
que és cadascú
que ha de ser
perquè esclar
no en traiem res
de documents oficials
i declaracions oficials.
Bueno, sí que en traiem
però vull dir
que és relatiu.
Però jo diria
el problema
jo diria
és que el papa
diu
alerta,
tu ets membre
d'aquesta
ecologia universal
i per tant
tu també
l'has d'estimar,
l'has de cuidar
i has de mirar
que no es faci
malbé.
per tant
tots hi estem
implicats
a dintre.
I després
també
amb aquesta
homilia
no només
és
ell
sinó
que també
hi ha altres persones
d'altres religions
que també va dirigir
per tant
té un sentit
molt ampli
l'humanitat
jo diria
que forma part
de tota l'humanitat
és
molt
això
engloba
el conjunt
no?
Si ens en anem
per un altre
un tercer apartat
podríem dir
d'aquestes homilies
el títol
seria
examen de consciència
i penediment
que això
ja vostè
ho ha fet una mica
i aquí ens diu
el primer pas
en aquest canvi
és sempre
un examen
de consciència
que implica
gratitud
i gratuïtat
és a dir
un reconeixement
del món
com un dos rebut
de l'amor
del pare
que provoca
com a conseqüència
actituds gratuïtes
de renúncia
i gestos generosos
també implica
amorosa consciència
de no estar
desconnectats
de les altres
criatures
de formar
amb ells
altres
sers
de l'univers
una preciosa
comunió
universal
pel creient
el món
no es contempla
des de fora
sinó des de dins
reconeixent
els llaços
en els que
el pare
ens ha unit
a tots els sers
això
és el que comentava
mare
d'aquesta necessitat
d'implicar-nos tots
en aquesta lluita
per això
m'agrada molt
quan
en el recorregut
que ell va fent
demana aquesta implicació
en coses
molt concretes
que és el que
jo sempre dic
que m'interessa
perquè esclar
home
l'electricitat
aerodinàmica
l'electricitat
aèrica
ai
per les zones
del sol
etcètera
tot això
l'electricitat
aquesta
home esclar
que em convé
i m'interessa
però no hi entro
allà
en canvi
amb el fet
de no gastar
aigua inútilment
amb el fet
de
suspensar
doncs
les coses
que jo faig
si embruto
o no
embruto
el terra
el fet
de si jo
cremo
el que m'interessa
i destrueixo
i faig
un gas
absurd
per la naturalesa
en l'ús
del plàstic
que és horrorós
el que estem fent
etcètera
això sí que hi puc arribar
i és un instrument
a les meves mans
de cada dia
l'altre
que ho facin
les grans empreses
i els inventors
que facin
el que
d'alguna manera
sigui millor
per usar
d'aquesta natura
sense destruir-la
sinó fent-la
servir
d'acudament
però esclar
quan ell
també aterra
en aquestes coses
senzilles
que és dir
escolta'm
ja gastes aigua
com la gastes
això a vegades
no es té en compte
i per mi
crec
i en aquest sentit
és quan jo em poso
de veritat
a dintre
d'aquesta ecologia
i tot aquest sentit
de sosteniment
del nostre planeta
amb la intervenció
de tots
és aquesta
aquesta increpació
personal
d'examen
de consciència
i a la vegada
penediment
és dir
de conversió
en el sentit
que no
podem fer servir
segons què
ni maltractar
segons què
i fer-ho
de qualsevol manera
sinó que
cal saber
cada vegada
ni que siguin
coses senzilles
què puc aportar jo
i amb la mirada
de cadascú
es crea
un ambient
adequat
començant
per l'àmbit
de la família
jo crec que
es posa
en aquest pla personal
de cada persona
però
a la vegada
també
es posa
que hi ha d'haver
una protecció
de la casa comuna
que
es demana
un consens polític
i que
els ciutadans
hem d'exigir
que això es realitzi
per tant
es posa
en el que és individual
però també
ens fa
revisar
el que és
col·lectiu
com actuem
de manera col·lectiva
i això
és també
tal com
s'ha anat portant
perquè això
ho hem fet
entre tots
tal com
hem anat portant
tot fins ara
aquest desgast
podríem dir
doncs ara
ens fa aturar
i ens fa pensar
que amb el que són
els polítics
també els hem d'exigir
que realitzin
els pactes
i que els facin
millor del que
els hem fet
fins ara
I també
i també diu
a l'últim
si podem
passar
bé
tenim diversos
però un altre
que és molt interessant
quan diu
canviar de ruta
i el dia
canviar de ruta
vol dir
quan nosaltres
ja hem pres consciència
tenim el penediment i la confessió al Pare ric en misericòrdia
ens condueixen a un ferm propòsit de canviar de vida
i això s'ha de traduir en actituds i comportaments concrets
més respectuosos, el que deies tu, amb la creació
per exemple ser, com deia vostè abans, prudent en el plàstic, en el paper
no malgastar l'aigua, el menjar, l'energia elèctrica, bla bla bla
i tot això, i això és molt important
i diu, i diu dintre d'aquesta, que és llarga
i ara vostè ens la farà també una mica més explícita
acaba aquest apartat i diu
quin tipus de món volem deixar els que ens sucelleixen
els nens que estan creixent
o sigui, això és el que diu aquí, com vulgui dir
què és el que volem per ells
jo suposo que moltes vegades quan parles amb les famílies
hi ha una inquietud
que de vegades els hi doldi
que els hi deixarem els nostres fills
llavors es preocupen pels diners que els hi deixaran
pels recursos, per si els pisos, per si la vivenda, etc.
jo penso, vols dir que no s'espavilaran
si això ho necessiten
ara
i els valors
què els hi deixem
perquè esclar, moltes coses d'aquestes
jo quan l'altre dia parlàvem amb un xicot de 14 anys
i em deia
perquè esclar, veia que estava molt
amb la mà, doncs, d'aquestes pantalletes
que porten davant
per dir telèfon, eh
si es fixa pel carrer
això ja és una cosa que va adherida
a la joventut
a la joventut
i llavors, esclar
llavors te n'adones
i ell em deia
dic, i què?
dic, com va això?
dic, que hi disfrutes, amb això?
diu, sí, diu, hi jugo molt
jugo
ah, i com jugues?
dic, diu, de vegades amb companys i amics, etc.
dic, i a què jugueu?
diu, a matar
amb uns jocs que hem d'aprendre a matar
van eliminant
sí, i eliminant
totes eliminacions
a més a més armades
i llavors dic, bueno, però això
això per què et serveix?
o diu per serveix
si un dia haig de tirar un tir
si haig de fer una punteria
doncs, a quina alçada haig de tirar la bala
perquè es mati la persona que vull, etc.
dic, i això
t'estimula molt a viure?
diu, sí, sí, m'ho passo la mar de bé
esclar, llavors dius
bueno, i quan hi dediques això?
diu, jo almenys entre 3 i 4 hores cada dia
ah, bueno
no es queda parat
sí, dic 3 i 4 hores cada dia
només amb això, jugant amb això
ja tens una punteria
però llavors, clar, t'adones
que a l'hora de parlar
i d'amistats i això
veus que no n'hi ha gaires
no en tenen gaires
tenen algun amic
amb el qual juguen això
però no hi ha massa relació humana
llavors jo penso
i quins valors hi ha?
perquè venia a mi per parlar d'una qüestió
i no vam poder-ne parlar
perquè no sabia
no sabia expressar-se o no van arribar?
no, no, és que ell ja no hi entrava
però ell en va venir per una cosa concreta
i resulta que no hi vam entrar i res
ens hem vist diverses vegades
i sempre anem a parar amb aquests jocs
i jo, esclar, no sé què fer
llavors penso, aviam
el nostre món d'avui
si només es preocupa per això
i els instruments que hem de fer servir
perquè això ho tinguem
és destruint els altres
esclar, parla-li de la naturalesa
parla-li de la formosó d'una posta de sol
parla-li d'una sortida de la lluna
en mira amb una cara
i volent dir què vol aquest ara
què em vol fer mirar?
i em sembla que és aquí
aquesta manca de sensibilitat
d'aquest esperit franciscà, si voleu
del germà sol i la germana lluna
la germana terra
esclar, poder-li dir germana
és estar-ne molt convençut d'això
i per tant tots són valors
que llavors dius
i l'aigua, per què la llences?
i això, per què el destrueixes?
i això, per què és el que pots fer?
no ho fas
però llavors protestaràs
si no tens aquests elements
que t'ajuden a destruir
que també és destruint que es tenen
i això és com un cercle
que no porta mai a fer descobrir
la gent
amb aquesta gent
a vegades infants, els fills
la gent més jove
de vegades que descobreixin
que no són ells
són els grans
els que fan el mal
i que són els que donen això
precisament al jovent
que des de petits ja ho tenen
per això jo diria
aquest diu
en cas concret
és el del deute ecològic
entre el nord i el sud del món
la seva restitució
seria necessari
que es prengués cura
de la natura
en els països més pobres
proporcionant-los recursos
finançar-los assistència tècnica
que els ajudin
a gestionar
les conseqüències
dels canvis climàtics
i a promoure
el desenvolupament sostenible
si això
és un compromís
de tots
però la pena
és que no és
un compromís
de tots
ni personal
ni global
com deies tu
bueno però
jo penso
que
que és evident
que no és un compromís
de tots
que no és un compromís
de tots
però que d'alguna manera
el fet
que ell
i altres persones
ens en parlin
ens
ens fa
pensar
i ens fa
o sigui
això
reflexionar
ens fa reflexionar
la manera de viure
sí, sí, sí
per descomptat
i d'abast
quan llegeixes
alguna altra cosa
no sé
aquest
diumenge mateix
hi havia
una
una entrevista
a l'ARA
i el que entrevistaven
doncs parlava
que hi hauria
dos tipus
d'economia
l'economia
capitalista
i l'economia
col·laborativa
dos sistemes
diferents
i llavors
veus
idea
que
es
havia d'anar
perquè no
podia ser
només
el sistema
capitalista
perquè és
aquest
el que
destrueix
llavors
dius que
si està entrant
en aquesta
economia
col·laborativa
sí
mica en mica
exacte
o sigui
els joves
no tant
els de la nostra edat
però persones més joves
hi estan entrant
no?
sempre
perdó
sempre hi hauran
unes
les coses
jo el que veig
de totes maneres
és que
com deia
en un dels passatges
doncs
que el món
per Déu
doncs
és
per nosaltres
és mil·lenis
i pel senyor
és un instant
i totes aquestes coses
tenen que anar
des d'una base
i anar
fomentant
i anar creixent
i anar creixent
jo crec que el món
avança
dintre de tot
i dintre de que
destruïm moltes coses
cada vegada
la humanitat
pot estar millor
el que passa
és que
esclar
totes les coses
que nosaltres
hem tingut aquí
en el món occidental
que deien
els mons que són
incipients
ara
la gent que està
sortint-se
de molts llocs
i que són més feliços
sense tenir
aquests lligams
a les coses materials
com podria ser
l'Àfrica
o el que sigui
que ho estan passant
molt malament
doncs esclar
moltes vegades diuen
ah no
és que allò
queden enlluernats
per la televisió
queden enlluernats
però també volen
aquestes coses
i diuen sí
per exemple
ho dic per exemple
el poble xino
ara
que com estan
una mica més bé
econòmicament
doncs
doncs
estan més contaminats
que nosaltres
perquè fan servir
més cotxes
fan servir més
és a dir que
jo
és un procés
no?
és un procés
que de mica en mica
per això jo penso
moltes vegades
que quan es diu
anem cap a una destrucció
de la naturalesa
etcètera
jo em sembla que no som
tan dolents
tampoc els humans
no
aviam destrucció
home
sí que haurem
d'apetxugar una mica
per dir-ho d'alguna manera
uns anys
etcètera
i no sé si nosaltres
ho veurem o no
que els hi tocarà patir
però després
sempre remunta
perquè diuen
bueno
això ho hem de posar
ens d'acord
si no ho hem après
per la teoria
que la pràctica
de cada dia
ens ho fa
entendre
que això no
ho podem destruir
no?
i em sembla
que la història
sempre ha anat així
d'anar fent
anar avançant
anar avançant
i quan ja no s'aguanta
pum
llavors se n'adonen
de què han de canviar
hi ha una frase
que a mi m'ha cridat
l'atenció
perquè
penso que
també hi ha una part
de clau
que està aquí
diu
la cura de la casa comuna
precisa
de la contemplació
agraïda del món
i llavors
quan la gent
se n'adoni
quan tots
contemplació
és una cosa
que va molt més enllà
de l'útil
exacte
i agraït
perquè és el que m'ofereix
llavors penso que
si
si hi ha
uns
petits espais
de reflexió
i contemplació
si podem
o sigui
entendre
que hi ha
la necessitat
d'agraïment
no?
sí, sí, sí
aquesta d'allò
a vegades dius
tota
no té desperdici
res de allò que escrit
no, però a vegades n'hi ha prou
però en petits trossos
que dius
són per sobrallar
i tornar a posar
de manifest
bueno
jo
estic molt contenta
però ara
el Carlos ja ens avisa
que només que ens queden
tres minuts
i com vostès recordaran
nosaltres normalment
llegim
l'evangeli
que correspon
aquesta setmana
i que es llegirà
a la parròquia
dissabte
dimecres
i és que venen
a l'eucaristia
i aquest evangeli
correspon
a lluc
jo no l'he portat
el tens aquí
però és igual
l'evangeli
segons
el lluc
a mi m'ha agradat molt
i m'agrada
que sempre intento
llegir
durant la setmana
i és que parla
de la fe
mossèn
que és aquella
que li pregunten
que si
donem-nos la fe
l'has portat
per poder llegir
és curtet
i ens diu
vol llegir-lo vostè?
no, no, no
ja pots llegir-lo
vostè ja
vostè ja té prou feina
no sóc l'especialista
diu
els apòstols
digueren al senyor
augmenta'ns la fe
i ell va respondre
només que tinguéssiu fe
com un gra de mostassa
diríeu a aquesta morera
arrenca't de soc arrel
i planta't al mig del mar
jo s'ho veuria
o sigui
que aquí ja tenim
un problema
de la fe
que la tenim una mica fluixa
nosaltres la fe
no, no
sí, sí
tenim molta fe
però a l'hora de la veritat
no massa
i continua
que això encara és més maco
diu
qui de vosaltres
si té un servent
a llaurar
o a pasturar
el ramat
liderarà
quan ell torni del camp
vine de seguida
seu a taula
no liderarà
més aviat
prepara'm alguna cosa
per sopar
i estigues a punt
per a servir-me
fins que hauré
acabat de menjar
i beure
i després
ja menjaràs
i beuràs tu
és que donarà
les gràcies
al servent
perquè ha fet allò
que se li havia manat
així també vosaltres
quan haureu fet
tot allò
que Déu
us ha manat
digueu
som uns servents
sense cap mèrit
hem fet només
el que havíem de fer
això ho podem aplicar
a l'ecologia
i ho podem aplicar
a qualsevol aspecte
i comportament
de la nostra vida
no m'ho sent?
sí, però
tenint en compte
una cosa
que
esclar
els exemples
de l'Evangeli
si dius
com un grà de mostassa
o una morera
i la gent diu
què és això
de la mostassa
i què és una morera
ja no saben
ni què és
vull dir que això
també hauríem de
de vegades
fer classe
d'ecologia
els comentaris
d'ecologia
és que és un punt d'agulla
el grà de mostassa
però també n'hi ha
aquell oi
perdó
que n'hi ha
el del
del grà de mostassa
que es fa un arbre grandiós
o el manco també
hi ha l'on al mar
sinó a terra
no, jo per això
val la pena
aquests textos
perquè et fan entendre
que a vegades
la cosa més senzilla
o més petit
que podem fer
etc
no li traiem valor
jo tot el que sigui
fer una cosa positiva
en aquest món
qui radia positivitat
amor i bé
això tot és bo
i tot fa bé
això no es perd
perquè és clar
a vegades sembla
que només aquí
només m'acusen
i em fan mal
totes les coses dolentes
que es diuen
totes les bones
també tenen un pes
sobre la meva condició
i per tant
tot això ho hem de respectar
i apujar
i després tampoc no pensar
que tenim que ser
els tants herois
que tenen que fer
grans coses
amb un plan
Juana de Arco
que volia no
no
el comportament personal
de cada un
és el que és interessant
no
és curiós que Jesús
diu els herois
els més senzills
ell no parla d'heroi
l'heroi a vegades
és el que es fa gran
destruint
els nostres herois
és destruint
que es fan herois
i Jesucrist
diu no
diu
l'heroi
és el que
es sacrifica a ell
perquè els altres visquin
molt bé
vol dir donar un consell
dels nostres seguidors
perquè
ja l'he donat
ja l'hi acabo de donar
ja l'hi acabo de donar
ja l'hi acabo de donar
ja l'hi ha prou
apreneu això
moltes gràcies
mossèn
gràcies a la ràdio
que mira
els deixa dir
alguna cosa
que potser arriba
i que potser
fa ressò
qui sap
les zones
és el miracle
de les zones
això les zones
les zones
van per l'aire
ecològic
si és que no hi ha
contaminació
bé senyors
hasta el dissabte
si vostès volen tornar
a sentir aquest programa
a dos quarts d'onze
gràcies
fins la propera
gràcies a tots
adeu-sí
adeu-sí
adeu-sí
la ràdio de Sant Lluís
d'un reclamet
per tu
cara a bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat