Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
Bona tarda, amics, suïdors.
que li ha produït un encant especial o que l'ha fet pensar.
I aleshores ella ha agafat un poema d'una poetessa molt reconeguda,
molt premiada, que és la Maria Mercè Marçal.
És la veu d'una dona.
I com la Mariona també és feminista, m'imagino?
Sí, sí, sí.
És feminista en tots els sentits de defensa de la dona, no?
Exacte.
Doncs trobo que per això tens aquesta simpatia envers aquesta autora.
Sí, és veritat. La Maria Mercè sempre ha estat una dona amiga
i a la vegada una poeta amiga.
Tu la coneixies?
Sí, jo la vaig conèixer.
És de fer una pena perquè va morir molt jove, no?
Sí, va morir molt jove i a banda que, esclar,
doncs tenia una vida per endavant que segur que hauria estat molt rica,
va morir molt jove i no va poder desenvolupar la seva poesia.
Tota la seva creativitat també, no?
Sí, la seva creativitat, la seva poesia,
tot el que hauria pogut ser.
De totes maneres, les bones perspectives s'apuntaven
i la Maria Mercè, amb els pocs anys que va viure,
ja ens ha deixat uns poemes preciosos, uns poemes molt interessants.
Quan es parla d'ella, perdó, Mariona,
quan es parla d'ella diu que era escritora, era poetessa i era traductora.
Ella havia estat professora d'institut, no?
Sí, ella va estar molts anys...
De llengua catalana, segurament.
Sí, molts anys professora d'institut.
I, a més, va exercir en català quan també les coses tampoc no eren tan fàcils com ara avui dia.
Sí, era una època que no era avui.
Ella va ser una molt bona professora, molt estimada pels seus deixebles.
En fi, va ser una persona, una bona persona, la Maria Mercè.
Aquí, que tinc una mica de...
Com si diguéssim el seu lema, el seu tarannà, la seva cosa,
queda resumit en unes paraules que segurament és la veu femenina en aquest cap literari poètic
i que ella mateixa, suposo que ho va dir.
Això és un poema, dèiem.
És un poema, dèiem.
I diu...
A l'atzar agraeixo tres dons haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida,
i el tèrbol et surt de ser tres voltes rebel.
Perquè ella reivindicava molt la condició femenina,
reivindicava molt el paper de la dona.
I això suposo que és una empronta, es diu, no?
És que marca amb una persona.
Sí, a ella aquestes tres coses la van marcar
i van marcar la seva poesia.
Ella sempre va procurar que tots els temes lligats amb la dona
estiguin presents a la seva poesia.
Sí, a la seva poesia.
I aquest poema que jo he escollit
és un poema que també parla precisament
des d'una dona el que sent esperant el seu amor.
i, bueno...
Ara l'escoltarem, no?
Sí, ara l'escoltarem perquè jo tenia a casa una gravació
d'una dona actriu catalana
que van fer un disc.
A mi em sembla que la Maria Mercè ja s'havia mort
i van fer un disc amb una selecció dels seus poemes.
I un d'ells és aquest.
I a mi és un poema que m'agrada molt
perquè lliga molt bé les coses quotidianes
amb els sentiments.
A mi aquest poema, la primera vegada que el vaig sentir,
em va emocionar molt.
Em va emocionar molt perquè
parla de tot això que jo deia de la vida quotidiana
i em va recordar molt totes les milers, potser,
vegades que jo havia parat taula.
El poema es diu
De parar i d'esperar taula.
Abans de...
O sigui, aquest poema tenim la sort
que la Mariona ha portat aquí a una gravació.
Ara l'escoltarem
i donarem pas,
en comptes de la lectura que normalment faig jo,
doncs donarem pas a sentir el poema.
Amor,
saps?
Tot avui,
la meva porta,
frisant per fer-te pas,
s'obria sola.
S'han omplert de viandes,
plats i taula.
Tot resplendia
en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet.
El rellotge
toca a la cinc.
Vindràs.
Tota la casa
avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga
i s'enfila per la porta.
La fruita
accepta el repte del rellotge.
Ja ho sé.
La sis
i encara parlo sola.
l'aigüera
vessunya un somni d'aigua
i plou desig
a raig
sobre la taula.
Amor.
La set.
No vens.
Sota la taula
s'amaguen els neguits.
Fora de casa
la tristesa.
Quin goig
de dits
de l'aigua
acaronant rajoles.
Pany i porta
com floriran
quan tu arribis.
Solament vull
que calli
aquest rellotge.
Toquen dos quarts
de buit.
Sóc el rellotge
que en minuts i segons
paro la taula.
Toco les buit
i del cap
a la sola
de la sabata
sento que la casa
ja no sé
si és meva.
Per la porta
fuig
enyoral
el cor desfet
de l'aigua.
Toco les nou
i les deu
i sóc l'aigua
gebrada
a les agulles
del rellotge.
Amunt i avall
ja no sóc jo
qui em porta.
per encobrir neguits
ja no tinc taula.
Trenco el mirall
i em rediu
que sóc sola.
Puja el desig
i clivella la casa.
Per les escletxes
veus
fujo de casa
relera d'aquest foc
que invoca l'aigua.
Vindràs
quan morirà
l'hora més sola.
La fruita
perds la posta
amb el rellotge
i la tardor
fa el ple
damunt la taula.
Res no troba
sortida
per cap porta.
La nit
truca
a la porta
i ve ben sola.
Desparo taula
i nego
dins de l'aigua
desig
rellotge
orenga
plats
cor
casa.
de l'aigua
de l'aigua de l'aigua de la taula.
darrere d'aigua de l'aigua de la taula.
Aquestes paraules
que ens deixen
el cor
emocionat.
Emocionat.
Doncs ara començaràs tu
explicant-se ben bé
què és el
per què t'ha portat a agafar
o sigui
per què has triat aquest poema.
Sí, la primera
la primera lectura
que jo vaig fer d'aquest poema
em va emocionar
em va emocionar molt
per això que he dit abans
del record
de totes les vegades
que havia
parat la taula.
Em va emocionar
també
perquè
és un poema
de pèrdua
i
jo
que he tingut
moltes pèrdues
a la meva vida
doncs
aquest és un poema
que m'acompanya.
En una primera
lectura
doncs em va
produir això
de la
tristesa
l'enyorança
més bé
l'enyorança
l'enyor
que m'agrada molt
l'enyor
és molt bonic
és veritat
malgrat que
ella diu
s'obre la porta
esperanta
però
les esperances
sempre hi són
exacte
les esperances
sempre hi són
malgrat que ella
al final del poema
sembla com si
perdés
les esperances
però
si tu
llegeixes el poema
d'una manera
atenta
et porta a veure
com
els objectes
quotidians
jo crec
que aquesta és una part
molt bonica
del poema
reviuen
formen part
de l'escena
formen part
de la vida
formen part
de la vida
però és com si
estéssim vius
en moltes
dels versos
pots veure
això
que el rellotge
tal
no
ella diu
que se sent rellotge
sí
se sent rellotge
molt
totes les vegades
després
també crec que és molt bonic
això que va repetint l'hora
ella primer
està molt contenta
només són les 5
i anirà
això he de dir
que sempre va esperant
l'esperança
i cada vegada
va apaivagant
aquesta esperança
o la va baixant
la va perdent
perquè està
ja arribarà a les 9
i les 10
al final
exacte
i jo penso que també
una altra cosa molt bonica
és el tema de l'aigua
sí
l'aigua surt
a totes les estrofes
del poema
i això
esclar
l'aigua
què significa l'aigua
l'aigua és una font de vida
l'aigua és
inclús una purificació
exacte
una cosa metafísica
també
per tant
el tema de l'aigua
jo crec que també
és molt important
a totes les estrofes
a totes les estrofes
surt l'aigua
és que jo aquí ho he marcat
i a totes surt
a totes surt
d'una manera
l'utilitza
alguna vegada
l'utilitza
d'una manera
més
alegre
més
juganera
i després
a mesura que passa
les hores
doncs
l'utilitza
al final
al final
doncs
quan
ella
va jugant
amb tots els objectes
aquests
i tot això
però després
a partir que són
les set de la tarda
ella ja veu
que no vindrà ningú
que aquelles esperances
s'està esveïnt
s'està esveïnt
i tant i tant
i aleshores
doncs
jo crec que aleshores
apareix la violència
apareix la violència
la ràbia
el neguit
que ella té
que ella ha fet
tot allò
parar la taula
esperar
el seu amor
i el seu amor
no ve
no ve
i
fins i tot
al final
doncs
ella vol fugir
ella vol fugir
de la casa
jo crec que aquí
és un moment
que poder
podríem discutir
perquè
no sé si
una casa
la pots fer desaparèixer
perquè una casa
metafòrica
la casa
que és la teva casa
és el teu
quan diem
és casa
jo ja soc a casa
ja estàs com si diguessis
ja estàs dintre del teu
miú
tornes a estar a l'úter
o que ella
moltes coses parla
de la dona
de l'úter
que entra i surt
de tot això
i segurament es troba
la casa
la casa per ella
és
aquell lloc
on te pot estar
és que no és per ella
és per tothom
és per tothom
és per tothom
la casa
és el teu espai
de protecció
el teu espai
de confort
on t'estàs bé
i ella
la ràbia aquesta
que
ha preparat la casa
tan bé
amb totes les plantes
perquè això també és molt bonic
quan parla
de la farigola
i de l'orenga
i de
tot això
doncs esclar
també és
és el seu espai
i al final
aquesta ràbia
que té
que vol perdre
la casa
jo crec que aquí
que això
és
com un error
un error del poem
o un error d'ella
no no no
un error de la persona
o de la poeta
perquè ella és la poeta
i
jo no sé
si
això que et deia abans
si un pot perdre
la casa
jo des del meu punt
de vista
crec que
que no
crec que és molt difícil
perdre la casa
però
bueno
ella
la casa
potser
dic jo
no ho sé
ara aquí estem
el cobrant
sobre el poema
i tot això
i el que tu dius
i la percepció
que vas tenir
però
potser
ella
el veure
que no ve
que no ve
que diu
la nit
truca a la porta
i ve sola
despero taula
i nego dins
de l'aigua
desig
rellotge
orenga
plats
cor
casa
que és aquesta cosa
d'aquí
com si diguéssim
és la ràbia
aquesta que tu dius
continguda
però
com si ja
el que dius també
això m'ha fet pensar a mi
com si ja no volgués
estar dintre
d'aquella casa
perquè aquella casa
es troba completament sola
i això és una
a lo millor
és aquesta sensació
també
a part d'enyor
és la soledat
que té ella
d'estar sola
però
penso que
és una cosa
momentània
perquè
casa
sempre és
la teva casa
la teva opinió
és més esperançadora
dir
ei
si tinc la casa
doncs mira
aneu a fer
una cosa més
que jo tinc
casa meva
i per això
et va agradar molt
per això
em va agradar tant
perquè
em va recordar
com deia abans
totes les vegades
que
has parat taula
perquè això
totes ho hem fet
això és una cosa
podríem dir
física i material
que això
és gràfic
exacte
és material
si tu
pares la taula
però
darrere de parar la taula
jo crec que és
molt significatiu
perquè
parar la taula
no la pares
per tu sola
normalment no
la pares la taula
per quan vindrà
altres persones
per compartir
per compartir
i és clar
això
és un tema
molt important
dintre de la vida
les persones
jo recordo
quan era petita
que
a casa
també
parava
amb la taula
la meva mare
era una persona
molt
cuidadosa
era molt
cuidadosa
molt cuidadosa
amb aquestes coses
no
i sempre
li agradava
parar bé
la taula
és una cosa
que jo
vaig aprendre
de molt
petita
quan anava
a l'escola
doncs jo
vaig tenir la sort
d'anar a una escola
molt maca
l'escola del mar
i allà
una de les coses
que ens ensenyàvem
també era
parar la taula
i també
tots
i totes
els nens
i les nenes
de l'escola
compartíem
el fet aquest
el ple
de parar la taula
i després compartir
la taula
i després compartir
el dinar
el que fos
i per tant
per mi
és molt important
parar la taula
per tot el que vol dir
la delicadesa
de com ho poses
les estovalles
ben posades
les flors
sobre la taula
tot això
el garibet aquí
la cullera allà
exactament
la portilla a l'esquerra
la cullera més en fora
els coberts
de les postres
tot ben posat
jo ja puc fer una pregunta
això és indiscreta
total
i si no lo contestis
com diuen
els inglesos
que tu ja ho saps
tu que la teva
diàriament
també la parles
la taula bé
jo també parlo
la taula bé
bueno
doncs felicitats
jo parlo
la taula bé
perquè t'agrada
perquè és una habitud
és una habitud
si tinc unes floretes allà
les poso
i
i t'hi trobes bé
m'hi trobo bé
és un senyal
el menjar
sembla que sigui més bo
sí
i no és només el menjar
és la conversa
si tens la sort
de poder-ho compartir
i
i això és el que
fa també
és un moment de felicitat
en el
al llarg del dia
no
això demostra que ets gregària
no
que ja no
n'estem amunt
eh
i que no
que disfrutes
estant amb la companyia
dels que estimes
esclar
sí sí
és que és un tema
d'estimació
parar la taula
no
jo crec que
qualsevol
tasca dintre de l'hugat
per la dona
moltes vegades
per molt feministes
que vulguem ser
o per molt que sigui
és un tema
de donació
a tots els demés
és un tema
d'amor
que no
a vegades
no s'acaba de veure
ben clar
és que
el feminisme
no vol dir
no ser curós
amb aquestes coses
des del meu punt de vista
el feminisme
doncs és la valoració
de les diferències
entre
els homes
i les dones
que evidentment
som diferents
i per tant
el que s'ha de fer
és valorar
aquestes diferències
i lluitar
per aquestes diferències
això mateix
a vegades
el que queda una mica
estrany
al meu punt de vista
és quan alguna persona
que comença
amb aquest
d'elit
de feminisme
de fer coses
que perquè ho fa un home
t'ho he de fer jo
jo diria que no
al contrari
per mi
per mi és el contrari
és el contrari
les dones hem de fer
el que nosaltres
ens agrada fer
el que nosaltres
volem fer
i hem de lluitar
perquè es reconegui
no perquè nosaltres
siguem igual que els homes
no
això és no
i hi ha una cosa
que esclar
a mi no m'agrada
parlar del feminisme
a mi m'agrada
parlar de feminismes
i de feminismes
de feminismes
n'hi ha molts
moltíssims
i per tant
això és la riquesa
del moviment feminista
és la riquesa
ara que celebrem
40 anys
de les primeres jornades
de la dona
aquelles jornades
històriques
que es van celebrar
al Paraninf
de la universitat
que l'èxit
va ser tremendo
i que nosaltres mateixes
ens vam veure
rodejades
de tantes dones
tantes dones
que no coneixíem
que ens semblava
que totes
volíem
el mateix
del segle passat
amb el que va haver
tot el moviment
de dones
per reivindicar
una sèrie
el sufragi
el sufragi
i avui dia
encara no està
resolt 100%
però el que passa
és això
jo t'ho dic
ara potser ha sortit
una cosa més extrema
que
ah bueno
perquè si l'home ho fa
jo també tinc dret
a fer-ho
no
no és perquè no tingui dret
pot tenir capacitat
pot tenir intel·ligència
pot ser molt més intel·ligent
que un home
perquè jo dic
que si manessin les dones
al tanto
anirien d'una altra manera
segurament sí
segurament anirien d'una altra manera
i potser tindrien més seny
que els altres
tenen massa testosterones
i se'n va i se'n filen
però
no perquè
jo sigui dona
tinc que
creure
que res
que puc fer
el mateix que un home
bueno pues no
escolta
que ho faci l'home
i que s'apanya
vull dir
un capaig
un carregador del moll
doncs ho sento
doncs
no
vull dir
hi ha coses que no
que no hi ha necessitat
o inclús
ja penso
amb els tractes
que n'hi ha
a vegades
amb els diferents sexes
que com a l'home
es permetia
una sèrie de coses
que en realitat
a la dona
li estaven vedades
o
doncs ara sí
ah
bueno
jo també
bueno
doncs no
jo des del meu punt de vista
el feminisme
precisament és una altra cosa
és la reivindicació
d'aquestes diferències
dels valors
de la dona
això és l'important
i per tant
doncs no fer
nosaltres
no hem de ser
igual que les dones
nosaltres
no els homes
nosaltres tenim uns valors
tenim unes característiques
i el que sí que hem de fer
és fer valdre
aquestes característiques
pròpies
posar-les de manifest
i que es vegi
sense cap
el que no
el treball aquest
que nosaltres hem fet
sempre
de cura
de cuidar
a les altres persones
això és el que s'ha de valorar
i això és el que la societat
ha de valorar
jo crec que anem per bon camí
el que passa
que la gent a vegades
es perdona
la gent és molt impacient
o sigui
les persones
són molt impacients
i volen que les coses
es facin ja
bueno
senyors
donem paciència
que les coses
no es fan ja
i aniran fent
senyor
i les coses
van fent
amb el temps
i això
jo penso
que és molt important
haver de
haver de valorar-ho
posar-ho sobre la taula
escolta
el treball de cura
que ha estat un treball
amagat
que ha estat un treball
a dintre de les cases
és un treball
molt important
si no
la societat
és evident
que no funcionaria
i nosaltres
també hem d'ajudar
perquè
els homes
els homes
que nosaltres estimem
siguin capaços
d'entendre
d'entendre
no d'entendre-ho
i de fer-ho
i de fer-ho
però de fer-ho
ara resulta que
tu potser has criat el fill
i potser li has fet moltes coses
i ara es va amb una parella
i resulta que ell
és el que frega els plats
i el que fa
bueno vull dir
això normalment
no que tingui que ser
ni el teu
ni el meu
ni d'allò
però que fan coses
que a casa no les fèiem
culpa nostra
per no
per no
més o menys obligar
o no
ja comencen a tenir
una altra mentalitat
totalment
i aleshores
doncs això
és esperançador
sí
esclar que sí
aleshores diria
i nosaltres
hem de
jo penso que
tot el que nosaltres
hem ensenyat
sí
en els nostres fills
i a les nostres filles
sí
no cal que
un hagi fet
molts discursos
no
no
no
és l'exemple
sí
si tu has tingut la sort
de tenir
una parella
que també
sàpiga
també col·laborar
cuidar
sí
doncs això és molt important
sí
perquè els fills
han tingut
aquest exemple
a casa
i la millor manera
d'aprendre una cosa
és que
ho hagin vist
a casa
més que per la força
exacte
més que per la força
sí
sí
i tornant al poema
que és molt maco
vols dir alguna cosa més
de l'aigua
que a mi m'agrada això
això de l'aigua
és molt bonic
jo crec que
l'aigua és això
és la vida
l'aigua és la vida
mira que
aquest hivern
per exemple
que no ha plogut
no
i la necessitat
la necessitat
de l'aigua
i la tenim
no només
perquè els pantans
estiguin plens
la tenim
perquè l'aigua
és la vida
una vegada
vaig sentir
en un
telediari
un pes
no sé què era
aquells negres
tu te'n recordes
els primers negres
que van anar a dormir
a la pressa Catalunya
sí
que van venir
del Senegal
el del Senegal
eren aquells xicots
i un d'ells va dir
però escolti
vostè aquí
la veritat
és que tot ho té
vull dir
no he tingut cap
aquesta esperança
aquesta oportunitat
que creieu
quan venia d'allà
diu
una cosa molt maca
que faig
diu
aquí cada dia
sento l'aigua
que raja
per les fonts
i el fet aquest
i també es diu
i no vull ser
agorera
que les grans
terceres
o quartes guerres
que vindran
seran per l'aigua
l'aigua
és necessari
però aquí també
és això
quan diu
per les escletxes
veus
fujo de casa
rellera
d'aquest foc
que invoca l'aigua
com si l'aigua
pogués apagar
aquest tan de sencís
que té
ella
perquè no ha vingut
l'estimat
l'amor
la persona estimada
vindràs
quan morirà
l'hora més sola
és molt maco
perquè jo he llegit
alguna cosa d'ella
i a vegades
no rima
i aquí
pràcticament
aquestes estrofes
totes van rimant
té una
una cadència
té una cadència
que la va repetint
i a les hores
de fa
és que això
de repetir les hores
també li dona
aquest ritme
de cada hora
cada hora
i el poema
també el va tenint
aquest ritme
i va sempre
fent aquest esbós
aquesta puntualització
que tu deies molt bé
quin goig
als dins de l'aigua
acaronant rajoles
pany i porta
veus que bonic
perquè és que les rajoles
aquí
estan vives
és un cert viu
no són les rajoles
només
de la cuina
no?
això és
tot
tot pren vida
sí
pany i porta
confloriran
quan tu arribis
solament vull
que calli aquest rellotge
perquè és clar
el rellotge és el que
marca el temps
i que li està dient
ei nena
aquí no
ja pots esperar
que ja pots esperar
assentada
no?
sí
i aleshores
torna a repetir
i diu
toquen dos quarts de vuit
sóc el rellotge
en aquest moment
ella diu
bueno
eh?
i en minuts i segons
paro la taula
toco les vuit
i del cap a soles
de la sabata
sento que la casa
ja no sé
si és meva
per la porta
fuig
enyorat
el cor desfet
de l'aigua
és molt maco
eh?
és molt bonic
molt bonic
és un
jo m'he llegit
a l'altra
via aquí
té una
amb les seves
biografies
i una mica
de ressenya
d'ella
i aquest és molt més maco
i com ara ja està quedant
senyors
molt poquet
dos minuts
queda Carlos
aquí tenim el control
el control del radio oyente
bueno
doncs hem acabat
moltíssimes gràcies
per haver vingut
moltes gràcies a tu
si vols dir alguna cosa
si vols dir alguna cosa
als oyents
estaran molt contents
de sentir-te
doncs jo
avui
penso que una de les coses
que puc dir
és recomanar-los
que llegeixin
aquest poema
ben llegit
a poc a poc
i que a més
doncs
llegeixin
tota la poesia
de la Maria Mercè Marsal
que hi poden trobar
moltes coses
que vegin reflectida
la seva persona
doncs moltíssimes gràcies
ara tenim que dir adeu
dir-los a vostès
que això
poden tornar a escoltar
el dissabte
a dos quarts d'onze
però abans de marxar
també els recordo
que ja que això
és un programa
de l'ara
de la parròquia
estarà
el diumenge
vostès podran
sentir l'evangeli
del dia de l'ascensió
del Senyor
és un evangeli
molt curtet
del ciclo C
com sempre ja sabeu
que és del Lluc
i que diu
en aquell temps
Jesús digué
els seus deixebles
així ho diuen
les escriptures
el Massí havia de patir
i de ressuscitar
el tercer dia
i calia predicar
el nom d'ell
a tots els pobles
començant per Jerusalén
la conversió
i el perdó
dels pecats
vosaltres
en sou testimoni
ara jo
us enviaré
el do
que el pare promès
i vindrà
sobre vosaltres
no us mogueu
de la ciutat
fins que haureu
estar revestits
del poder
que us vendrà
de dalt
després
els s'endugué
fora
fins a prop
de Betània
alçar les mans
i els beneï
mentre se'ls beneïa
s'allunyà d'ells
portant amunt el cap
al cel
ells es prosternaren
adorant-lo
després
prens d'una alegria immensa
se'n tornaren
a Jerusalén
i contínuament
eren el temple
donant gràcies a Déu
nosaltres donem gràcies
també a Déu
per la Mariona
i a tots vostès
per escoltant-se
i fins la propera
senyors
Déu-siau
ara escoltes
ràdio
desfer
cara a bé
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música sense etiquetes
ni dates de caducitat
l'àdio desferm
la ràdio de Sant Junts
durant el ritme
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música
de la música