VEUS DE LA PARRÒQUIA
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Avui, a veus de la parròquia, l'espai Paraula Viscuda.
En tots vosaltres, Paraula Viscuda és presentat per a mi mateixa, Montserrat Giró i Lluís Segura Romero.
Bona tarda, Lluís.
Bona tarda.
Per aquest espai tenim a nosaltres una persona convidada. Ens la presentes, Montserrat?
La persona convidada és una persona coneguda i estimada per nosaltres i també per moltes, moltes persones,
per la dedicació que ha tingut especialment a les persones que ha estimat i que l'estima moltíssim.
Bueno, Montserrat, ja comencem malament, eh? Però bueno, moltes gràcies.
Ja en la veu, segur que la coneixereu, que és una veu que l'heu sentida moltes vegades,
però la seva dedicació a les persones que podríem dir més... no sé si seria la paraula vulnerables,
però sí que les persones que necessiten una atenció especial perquè les seves capacitats puguin aflorar.
Parlem de l'Himma Periques, ben trobada, Himma, hola.
Hola, Lluís, hola Montse, que bé estar aquí tots junts.
Quants anys a Sant Jus d'Esvern?
A Sant Jus d'Esvern? Exactament, des de l'any 72 que vaig començar l'escola, aquí al Passeig Sagrera,
o sigui, 52 anys, 52 anys, però vivint-hi des de l'any 19.
Molt bé.
No, no, des del 99, què dic jo, des del 99.
Ella és de Barcelona, nascuda l'any 1944,
i amb formació professional formativa per ajudar els altres, crec que és una mica això.
ha col·laborat molt amb l'Associació de Dones Empresàries.
Què és això?
Bé, va haver-hi una època que vaig tenir molta relació amb la Mercè Pàniker,
la germana d'aquests senyors Pàniker que coneixem,
i aleshores ella tenia una associació de dones empresàries,
i, bé, era molt més gran que jo i tenia ganes que d'alguna manera seguís els seus passos.
Vam fer molts viatges i molta feina juntes amb altres dones empresàries de Catalunya, d'Europa,
i també vam estar a la Índia i a la Xina amb trobades molt interessants de dones.
I, bé, aquesta va ser la meva participació.
Després, resulta que la Joana Amat, amb molt carinyo, potser amb un excés de carinyo i tot,
a través de FIDEM, que és la Federació de Dones Empresàries,
em va donar el premi d'Emprenedoria Social, fa quatre anys, o tres o quatre anys.
Perquè tu ets empresària, et sents empresària?
No sé què senten els empresaris.
Jo, la veritat és que, bé, doncs, he tirat endavant una fundació,
evidentment amb un suport molt important per part dels pares fundadors,
i, bé, doncs, sí, doncs, d'alguna manera m'ha tocat fer d'empresària.
Això, perquè...
Una dona emprenedora.
Exacte, sí.
Bé, poquet a poquet, doncs, hem anat creixent,
hem anat donant nous serveis i no te n'adones,
i la cosa es va fent gran.
També tens una formació amb l'aspecte artístic.
Sí.
Has treballat a l'escola Elisaba, no?, de Barcelona,
i al carrer Blau de Sant Josep Verne.
Això t'ha costat, suposo, al món de les arts.
Sí.
La veritat és que, quan vaig acabar el batxillerat,
doncs, vaig fer els cursos d'Elisaba.
Per mi em van obrir un món nou,
perquè jo havia estat en una escola de monxes
de les que no tinc res a criticar.
Al revés, van ser gent que ens van donar molta empenta,
perquè deia, si teniu talents, aquests talents s'han d'aprofitar, no?
Vull dir que, en aquest sentit, van ser molt positives,
i, però, bé, al acabar el batxillerat,
doncs, vaig anar a aquesta escola,
i la, clar, l'obertura d'aquesta escola
amb unes persones que eren molt, molt, molt vàlides,
doncs, em va fer veure un món,
el món modern,
que no hi havia arribat mai a l'escola de les monxes, una mica,
s'acabava tot, la filosofia, la història, la geografia,
tot s'acabava amb la Revolució Francesa.
I de la Revolució Francesa cap aquí, no en sabíem res.
I, aleshores, doncs, això va ser molt interessant,
perquè vaig conèixer la literatura del segle XX,
l'art,
una mica la història,
que no coneixia gens,
i, bueno, va ser obrir un món nou per mi.
Ima, què et fascina més?
La lectura?
La paraula?
L'escriptura?
Aquestes coses?
Bé, jo crec que, bueno,
tot és un conjunt que es complementa,
unes coses amb les altres,
perquè a mi em sembla que,
a l'haver-me mirat molt la natura,
i també l'art,
i veure els colors i les formes,
tot això també s'ha convertit en paraules
que han enriquit els textos que jo he escrit.
O sigui, diríem que aquests coneixements
per tu són com unes eines bàsiques
per poder aportar el que estàs escrivint, no?
Exacte.
Bé, el que estic escrivint...
I vivint i vivint.
El que estic escrivint, el que estic vivint,
el que estic pintant,
i tot el que em queda per fer, encara.
No, i a més, saps què?
També jo crec que tot això
t'enriqueix personalment
per el que tu després et pots aportar
en aquest món que és més difícil
de les persones vulnerables, que deies tu.
Sí, perquè és la sensibilitat que t'obre.
Tots aquests camps t'ha obert una sensibilitat, no?
per poder fins i tot les mateixes persones, no?
Jo li donaria...
És com un tomoidaca, no?
Sí, jo li donaria la volta.
De la mateixa manera que observes la natura,
observes les persones.
Sí.
I aleshores també pots veure, doncs,
els claroscurs que tots tenim.
I tot això, doncs, ben lligat,
com una... com una... com una llioli.
serveix per tot, serveix per escriure
i serveix per viure, que és el més important.
Ja veieu que l'Ima Periques, pagès,
doncs, és una persona d'una riquesa interior,
diríem, i una... no? Moltíssim.
Bé, jo he tingut molta sort, Montse, a la vida.
He tingut uns pares meravellosos,
he tingut un entorn molt agradable,
i penso que tinc l'obligació de retornar tot això,
i si pot ser més difícil, eh?
Però crec que és la meva...
Perquè és una persona de fer,
que té fer.
i una espiritualitat que traspuà.
Bé.
Diem-ho clar pels nostres oïdors,
que l'Ima Periques acaba de publicar,
no sé exactament,
perquè ja fa un parell d'anys així que ho tenim,
però que ha escrit un llibre
titulat Nocturn Aranès,
del qual ara en parlarem una mica.
Primer, això, ja té...
va per la tercera edició.
Et pensaves tu a aquesta resposta
bastant multitudinària
quant a la lectura del llibre?
La veritat és que no.
Jo pensava...
Hi ha molta gent que escriu,
hi ha molta gent que és molt bona escrivint
o fent altres coses.
Ho faré el millor possible.
Vaig tenir la gran sort
d'anar a l'Escola d'Escriptura
de l'Ateneu Barcelonès.
Això va ser molt ric,
perquè vaig aprendre moltíssim,
i aleshores la novel·la la vaig escriure
sent alumne de l'Escola.
Per tant, cada setmana hi havia correccions,
hi havia introducció de noves idees
en relació a l'escriptura,
a les paraules, a les metàfores,
a l'ortografia, a la gramàtica,
i tot això t'anava enriquint.
Al dibuix de les personalitats,
a la forma com es fa una història
perquè sigui atractiva,
una sèrie de punts
que ajuden molt a l'hora d'escriure.
Has col·laborat amb l'associació de dones,
ja ho hem dit,
i també, no sé si hi ha alguna associació
d'escriptors aquí a Catalunya.
Sí, sí que hi ha associacions d'escriptors,
però no, jo no he col·laborat.
Penses continuar per això?
Jo ja tinc un altre llibre escrit
que l'estic repassant.
Bueno, a veure...
T'enviu el timador.
Ara acabo de parlar amb l'editora
que em diu, bueno, què?
Aquest llibre, què?
Diu, bueno, ja te'l deixaré llegit
perquè em diguis si val, si no val,
si s'ha de corregir coses.
Jo crec que s'han de corregir coses
abans de poder-lo publicar.
Molt bé.
Però què és el que t'ha portat a llegir
a escriure aquest llibre?
Aquest, el primer?
Sí.
Bé, doncs jo m'he basat
en la història d'una persona
que vaig conèixer,
que em va fer molta pena
la vida una dona de muntanya,
d'alta muntanya,
amb una vida molt desgraciada,
una dona maltractada,
una dona que la casa
sense saber amb qui,
i aleshores, doncs,
quan, bueno,
ella m'havia explicat la seva història
i quan em vaig posar a escriure
vaig pensar a través de l'escriptura
en aquesta dona li puc canviar la vida.
I aleshores jo explico
tal qual la vida que aquesta dona va tenir
fins que se li va morir el marit
i aleshores a partir d'aquí penso
com aquesta dona
podria haver tingut una vida diferent
a partir d'aquest punt, no?
I jo crec que, bueno,
ella es dedica, pel motiu que sigui,
a passar gent perseguida pels nazis
per les muntanyes
i una mica, doncs,
és un llibre sobre la resiliència.
Hi ha dues dones,
la dona jueva de la família
que ella travessa
i ella,
amb dues vides realment molt castigades, no?
Una perquè és perseguida
i l'altra perquè ha tingut una vida molt dura.
I el pas per la muntanya
i les converses que tenen entre elles,
doncs,
fan pensar en que la vida
sempre pot tenir nous horitzons
que no hi comptàvem
però que ens poden ajudar
a sentir-nos millor, no?
No ser feliços,
que jo aquesta paraula penso que no.
Bé, jo sempre dic que
això que es diu feliços,
però fes-se que ho diem en plural.
Per tant,
no és la felicitat,
sinó desitgem felicitats
perquè en plural
pots veure-hi molts moments.
Sí, sí,
jo crec que són
flaixos
de felicitat,
però
la resta de la vida,
bé,
és un benestar,
jo què sé,
jo què sé.
Ets més pintora
o ets més escriptora?
Jo què sé.
Perquè recentment
s'ha tancat una exposició teva
a la Taneu.
A la Taneu, sí.
I és natura,
tant el títol de l'exposició
com el que es mostra allà.
és un diàleg entre
natura
i paraula,
art i...
Jo suposo que
tot es complementa.
El que passa és que
no pots...
Vull dir,
fer les dues coses alhora
és una mica difícil.
Jo vaig deixar de pintar
per escriure.
Ara estic fent les dues coses
i jo no sé si això és bo,
però, bueno,
a mi em diverteix molt.
Clar.
Home,
sí que...
Sí que és bo.
Penso que sí que és bo
perquè
és un arc
que expressa
el teu interior,
tant la pintura
com l'escriptura,
no?
Anem a veure si...
La Imma,
quan escriu,
té una finesa
amb la seva,
diríem que...
No sé si en podem dir
prosa,
doncs,
en la seva manera
de fer-nos
conèixer les coses,
aquests detalls
que moltes vegades
passen desaperceguts.
Per això,
penso que
aquest llibre
té
aquests components
de fer-nos
fixar
en les coses
d'una manera
molt...
amb una mirada
molt profunda.
Anem a llegir una mica
algun paràgraf
d'aquesta
obra
de la Immaculada Periques.
Fixa-ho,
si hi ha
un trosset
que diu
La sopera
fumejava
i desprèn
un olor
deliciosa.
La Rachel,
que és una
de les protagonistes,
aprecia
la delicadesa
que amb la Griselda
han parat taula,
amb estovalles
i plats
blancs,
gots
i coberts,
tot molt senzill,
però
col·locats
amb tanta cura.
Els reflexos
granatoses
del porró
del vi
tanquen
el color
de la monotonia
del parament.
Veu com
la Graciela
se'ho a prop
de la taula
però no
participa
de l'àpat.
Serà que
quins detalls...
Això és per pintar-ho.
però no sé
si en sabria
de pintar
això.
O sigui que...
Bé, doncs,
el llibre
està plen
d'aquests
detalls,
de les flors,
de les eines
del camp,
de la natura,
o sigui,
és molt bonic
de llegir
perquè
et fa
penetrar
en aquestes
petites coses.
en el llibre
demostres
un bon coneixement
de la Vall d'Aran.
D'on et bé, això?
Uf!
Bé,
per mi
la Vall d'Aran
n'havia sentit
a parlar
molt
d'un tio meu
que era pintor,
d'uns amics
que també
hi anaven molt.
Bé,
aquest tio
pintor
havia anat
a la Vall d'Aran
des d'abans
de la guerra
i atreveçava
la bona aigua
amb roc.
No cal que miris
a mi, eh,
quan diguis roc.
No, no,
perdona.
Bé,
el tema és que
coneixia molt
la Vall d'Aran
i em parlava
sempre molt
elogiosament,
tot i que en aquell moment
era d'una misèria
tremenda
la Vall d'Aran.
I això
per una banda,
però d'una altra banda
també tenia uns amics
que anaven
sovint,
tot el que jo
m'imaginava
la Vall d'Aran
com un paradís,
ho tenia
ficat al cap.
Bé,
tot el que
vam adquirir
una casa
fa 56 anys
i jo hi he anat
a tota hora,
hi he anat
sempre que he pogut,
visca per
caps de setmana
o per les vacances
i així.
I clar,
he viscut
la Vall d'Aran
en totes les èpoques
de l'any.
L'època de la neu
és d'una manera
molt atractiva
també,
perquè veus
caure la neu
així a través
de la finestra
i estàs a dintre
que l'entor
al costat
de la llar de foc
o
l'estiu.
Ara,
precisament,
la setmana passada
hi vaig ser
i tot rejava d'aigua
i era un verd
rabiós
per tot arreu
i estava preciós
amb totes floretes
petitones
que esquitxaven
els prats.
Bé,
hi vas
penentrant,
han fet
moltes excursions,
jo vaig esquiar
durant una temporada
però després
em vaig cercar
un jornoll i vaig dir
que mai més.
Crec
que em coneixo
gairebé
tots els racons
i bé,
mentre vas
mentre vas
caminant
i
mentre vas
caminant
també vas
mirant
el que tens
al voltant,
no?
Els colors,
els núvols,
que hi havia uns núvols
aquesta
setmana
meravellosos,
els verds,
els arbres,
el meu pare era
molt aficionat
als arbres
i ens va ensenyar
els noms
de molts arbres,
el meu pare també
era molt de natura
i totes aquestes coses
et van
penetrant,
no?
I són moltes d'elles
les que vas
exposant.
Exacte.
no només hi ha
els noms
dels pobles
que es va
passar en la història
sinó que hi ha
aquesta descripció
profunda
de tot el que
es veu.
I saps què passa?
Quan ho escrius
queda més fixat,
inclús dintre
de tu,
no?
Tu ho veus
i dius
oh que maco,
no?
O quins vers,
o quines tonalitats,
però després
quan ho has de
posar paraules
és un procés
més enllà
de la pura visió.
Bé,
potser una cosa
és el que tu reps
i una altra cosa
és el que tu després
del que has rebut
endreces
i fas
i escrius,
no?
Sí,
ens has parlat
que
la protagonista
és una dona
que són
la vida
de dues dones,
no?
I en el llibre
doncs
hi surten
com
situacions
o alguna explicació
en referent
a les respostes
que tenen
les dones,
no?
O sigui,
hi ha un trosset
que diu,
a veure,
diu,
es lamentaven
de la seva solitud
sense els homes
i com
s'apanyarien
per atendre
el camp.
O sigui,
aquí ens parla
que els homes
els han anat
a buscar
a les cases
i llavors
els allisten
per anar
a la guerra,
no?
Això
era l'època
franquista,
no?
Bé,
a l'època
del 36.
Exacte.
Val.
I llavors
diu,
i com
s'apanyarien
per atendre
els camps
i el vestia
totes soles?
Estaven
acostumades
a treballar
de valent
però sempre
seguint
les instruccions
dels homes
de la casa.
O sigui,
a vegades
se les saltaven.
Sí,
però continua,
perquè clar,
les homes
deien
i després
elles
feien
el que li
semblava.
Diu,
fent-ho veure
que moltes vegades
quan ells
deien blanc
elles feien
que sí
amb el cap
encara que pensessin
que allò
era un disbarat.
Per tant,
o sigui,
que diríem
que hi ha
aquest...
Però
també
demostra
aquell punt
dominant
de l'home,
no?
Sí?
Sí.
Sí, sí.
I després
vas veient
com es va
aquest punt
va
per alguna
de les protagonistes
va perdent
força, no?
Exacte.
Exacte.
I ella sí
que agafa
força.
Sí.
Bé,
és que,
a veure,
manem molt
les dones
encara que no
ho sembli.
Participes
en moltes
associacions,
grups,
activitats
de Sanxos d'Esvern.
En diré
unes quantes,
segurament
me'n deixo moltes.
Nostra dona,
veus a la parròquia,
les lectures litúrgiques
a l'Església,
la major part
d'aquestes
són, diguéssim,
d'àmbit espiritual,
etcètera.
Et sents
espiritual,
forta,
et sents
cristiana?
Sí,
jo
em sento
cristiana,
em sento
humanista
i a part
d'aquests
aspectes
que tu dius,
jo valoro
molt,
per exemple,
a veure,
no la meva participació,
sinó el fet
que hi hagi
una associació
que m'hi vas
ficar tu,
de Sant Jus Solidari.
això és cristianisme,
no?
Estic participant
encara
molt a fons,
dedicant
menys hores,
però en canvi
en profunditat
amb la nostra
pròpia fundació
dedicada a les
persones
vulnerables.
Jo crec que
el que és important
és el fer,
no?
participar
al ser-hi
i en tot cas,
doncs,
la pregària,
tot això
t'enforteix,
t'alimenta
per després,
l'important
és el que fas
pels altres,
el que dèiem
fa una estona
amb tu,
l'altre realitat.
Jo crec que
el cristianisme
fonamentalment
és això.
Molt bé.
Vosaltres,
oïdors i oïdores,
com sabeu,
en el nostre programa,
quan presentem
un llibre,
acabem
llegint
l'Evangeli
de l'Evangeli
del dia,
del diumenge
que vindrà.
Avui,
o sigui,
aquest Evangeli
fa referència
a la festa
de l'Espèrit Sant.
Fixeu-vos
que
la Imma
ens ha
ha estat
parlant
de la
resiliència
d'aquestes
dones
i aquí
hi veiem,
primer llegim
l'Evangeli
i després
ja comentarem
una mica
què hi veiem.
Jesús resucitat
envia
envia els seus
deixebles.
Els onze
deixebles
se n'anaren
a Galilea,
a la muntanya
que Jesús
els havia indicat.
En veure'l
el van adorar.
Abans,
però,
havien dubtat.
Jesús
s'acostà
i els va dir
he rebut
plena
autoritat
al cel
i a la terra.
Aneu,
doncs,
a tots els pobles
i feu-los
deixebles
meus,
batejant-los
en el nom
del Pare
i del Fill
i de l'Espèrit
Sant
i ensenyant-los
a guardar
tot allò
que us he
manat.
Jo sóc
amb vosaltres
dia rere dia
fins a la fi
del món.
Per tant,
diríem que l'Espèrit
està present
amb aquestes persones
que tenen,
aquestes dones
que tenen
aquesta força
per tirar endavant
i anar canviant
les seves vides.
No,
Imma?
Em sembla així?
Jo crec que
tots
ho tenim dintre.
L'important
és
ser-ne
conscients,
no?
I aprofitar-nos
de la força
que això
ens pot donar.
Imma,
aquestes serien
les teves últimes
paraules
que voldries
dedicar
a les persones
que ens escolten.
Les últimes
paraules.
Encara que sigui
de cos present
del programa.
Jo crec que
hem de tenir
fem la vida
i una mica
el que en aquest llibre
es manifesta
és que
allò que a vegades
deien
les àvies,
quan es tanca
una porta
se n'obren
un parell més.
no?
Doncs
això,
jo crec
que hem de tenir
que clar,
jo
no sé
si tinc
dret
a dir això
perquè la meva vida
malgrat
les dificultats
ha sigut
molt fàcil,
no?
I hi ha gent
que ho té
molt difícil,
però
crec que
tots
hauríem de tenir
esperança
en què
hi ha
grosses
o petites
portes
que se'ns van
obrint
sempre.
agraïm profundament
a la Imma
que hagi compartit
amb nosaltres
i amb tots vosaltres
el seu llibre
nocturn
arenès.
Desitgem
que ella
continuï
gaudint
com a escritora
i nosaltres
que gaudim
de tot el que faci
i ens ho
transmeti.
Moltes gràcies
a vosaltres.
Es repetirà
es repetirà
el programa
el dissabte
a dos quarts
de dotze.
Podreu sentir-ho
en repetició.
Moltes gràcies
a tots
uïdors
i uïdores
de Sant Just
o sigui
d'Esvern.
I d'altres llocs
que ens escolten.
Ah, també, també.
Adéu-siau.
Par de l'estranger.
Sant Just.
Par de l'estranger.
Carave,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.