Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que Veus de la parròquia s'emet tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició
els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre...
La lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Lluc. En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor... Doneu-nos més fe. El Senyor els contestà... Només que tinguéssiu una fe menuda, com un gra de mostassa, si deia-ho aquesta morera... Arrenca't de so carrel i planta't al mar, us obeiria.
Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu més aviat que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i bebeu i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres,
Quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu Som servents sense cap mèrit. No hem fet altra cosa que complir el nostre deure.
Notícies d'Església Inici de la catequesi Aquesta setmana comencem les trobades de catequesi per infants. Dimecres pels nens de primer curs i els divendres pels de segon. Això és la part de Notícies d'Església de vida de la parròquia.
S'estan ultimant els acabats del nou emplaçament del servei al Banc d'Aliments a la caseta que hi ha al carrer Bonavista, al darrere de la rectoria. Aquest mes d'octubre ja s'oferirà aquest servei de càrit.
Fixa't, encara estem a l'estiu pel temps que fa i ja estem parlant de la loteria de Nadal. Ahir i avui, ahir sobretot, va ser un dels dies més calorosos potser de l'estiu. 31 graus, eh? 31 graus, 31 graus. O sigui, que va ser extraordinari. Per banyar-se a la piscina descoberta i prendre el sol i gaudir de l'estiu que avui s'acaba. Això va en contrapès de la notícia que donaràs ara. La notícia que parlem de la loteria de Nadal, que ja podeu disposar dels talonaris del sorteig
de la grossa dredal d'aquest any perquè estan a la vostra disposició al despatx parroquial. Setena trobada diocesana de catequistes i animadors d'adolescents i joves. Un any més, les delegacions diocesanes de catequesi i de joventut
treballen conjuntament per la celebració d'aquesta trobada diocesana que ja compta amb set anys de tradició des que va començar com a encontre propi dels catequistes. Sí que ja han passat de la vida de la parròquia a les notícies de l'Església diocesana. La cita és a la casa de l'Església, el proper dissabte, dia 5 d'octubre,
Des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre amb el bisbe Agustí, que els convoca i envia alhora en aquest darrer tram de l'any de la fe. El programa inclou la visita i visualització del documental, jo crec, l'Eucaristia i enviament, i un refrigeri de Cluenda. La trobada...
tindrà una continuació per als que treballen en la pastoral amb adolescents i joves, que compartiran el sopar i una estona de treball a partir de les 9 del vespre. I a més, si algú no coneix encara la casa de l'Església de Sant Feliu, realment val la pena, perquè és un goig, és un goig anar-hi i és un goig veure-la. Molt bé, que veus-ho.
Demà passat, 3 d'octubre, a les 12.30, hi haurà la benedició de l'edifici per part del bisbe Agustí i a continuació la visita a les instal·lacions i al dinar amb els responsables del centre. La Fundació Nou Xanfrà, que s'ocupa del centre, es dedica a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Això és la benedicció del centre Xanfrà
Taller Sant Miquel de Sant Feliu de Llobregat. Inauguració oficial del curs acadèmic de les Facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya. 9 d'octubre, o sigui, dimecres vinent, a les 10.00.
a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. En primer lloc, hi haurà l'Eucaristia a la Capella del Seminari. I a continuació, a les 11 i quart, acte acadèmic a l'Aula Magna. Jaume Aymar i Revolta i Armand Puig i Tarrec faran les memòries corresponents al curs 2012-2013. La lliçó inaugural anirà a càrrec del Vicedegà
de la Facultat de Filosofia i Teologia de Catalunya, Ignaci Rubinó, amb el títol La bellesa salva el món. Per concloure, una intervenció musical a càrrec de la Capella Sacra de Catalunya. Aquí parlem de la bellesa en V alta, això s'ha de concretar, perquè a vegades la bellesa en V baixa també pot ser salvadora pel món, però aquí concretament ens parla de la bellesa, això del que gaudim tant els dibuixants i els artistes.
Molt bé. Heu escoltat notícies d'Església. Notícies d'Església
fe i actualitat. Demà, dia 3, farà 5 anys de la mort d'un bisbe especial, lligat sempre als feligresos de les zones perifèriques del Bisbat de Barcelona. Joan, Carrera i Planes. En un article que signa Oriol Domingo, publicat per La Vanguardia en la seva pàgina de relició,
hem trobat una àmplia ressenya sobre la figura d'aquest bisbe popular entre la gent del carrer per la tasca pastoral que va portar a terme, sobretot a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de la Barceloneta i al barri de Llefià a Badalona.
És el text de l'Oriol que glossa la figura d'aquest bisbe de qui potser diria l'actual Sant Pare Francesc que va ser el paradigma de la gent d'Església que ha de viure i copsar el tarannà de les perifèries del món. El bisbe Joan va néixer a Cornellà de Llobregat un 12 de maig de l'any 1930. Exergeix la seva tasca sacerdotal i episcopal
en ambients perifèrics obreix d'immigració, de clandestinitat política. També va conviure amb segles perifèrics agnòstics. Ell també es reconeix dintre d'aquesta concepció cristiana i pastoral que avui en dia és una de les fites del papa. Ho confessa en el llibre Què pensa Joan Carrera? Escrit per Francesc Romeu, periodista i sacerdot,
que es pot dir que també pertany a la perifèria. Diu el bisbe en aquell llibre Entrevista. Jo més bé era un sacerdot marginat. Bé, no en el sentit d'una marginació positiva, sinó objectivament, perquè era molt a prop de la perifèria i molt lluny dels poders eclesiàstics. Potser, per aquest motiu,
un personatge que tenia un gran bagatge intel·lectual i un gran sentit pastoral de l'Església catalana contemporània, com Joan Carrera, fou solament bisbe auxiliar, però mai no va ser bisbe residencial amb la màxima responsabilitat d'una diòcesi. Fou fidel al seu lema episcopal. Fixeu-vos com creixen els lliris del camp,
Va escollir aquesta frase de l'Evangeli de Mateu perquè són unes paraules senzilles però fonamentals per a tot creient que posen l'accent en la confiança en què Déu fa créixer la vida i donen prioritat a l'acció del Senyor per sobre d'un mateix. Les profundes petjades del bisbe Carrera en els camps tant eclesials com cívics no s'ha esborrat amb el pas del temps. Ara,
quan ja fa cinc anys de la seva mort, és recordat pels seus companys i amics gràcies a l'impuls del memorial bisbe Joan Carrera. El bisbe Joan va morir el migdia del divendres 3 d'octubre de l'any 2008, vigília d'un sant molt estimat per ell, Francesc de Sis, una gran coincidència amb el també perifèric sant pare Francesc vingut de l'Argentina.
Aquests actes de commemoració van començar el passat 28 de setembre amb una ofrena floral al cementiri de Montjuïc on descansen les seves restes mortals. Tot seguit es va inaugurant el Jardins Bisbe Joan Carrera a l'Hospitalet de Llobregat en la presència de l'alcaldessa Núria Marín.
El proper dissabte, dia 5, se celebrarà un col·loqui sobre la figura del bisbe Joan amb la intervenció de destacades personalitats, dels quals podem anomenar el president Jordi Pujol, en Joaquim Ferrer i mossèn Jaume Aymar. El llegat del bisbe Carrera pel present i pel futur de l'Església Catòlica a Catalunya és extraordinari. Per exemple,
el seu paper determinant en el document episcopal Raïces cristianes de 1985, el volum ara mateix de gairebé 1.700 pàgines que reuneix els seus articles publicats als demanari Catalunya cristiana durant 25 anys.
També és d'inspiració seva el grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, que manté la seva presència i activitat. Desaveus de la parròquia, volem retre el nostre homenatge i record al bisbe Joan Carrera, qui ens va acompanyar l'any 2000 a Terra Santa en la nostra pelegrinació al país on va viure i va morir per redimir a tota la humanitat nostre senyor Jesucrista.
Demà passat, divendres, és la festivitat de Sant Francesc de Sis. El Sant Pare visitarà aquesta preciosa ciutat on va passar la seva existència aquest sant
que estimava tot tipus de vida, els éssers humans en primer lloc, però amb la mateixa intensitat, animals, plantes, flors, i va fer una vida senzilla, de gran pobresa. L'any 1986, quan el papa Joan Pau II va convocar a Assis la cimera interreligiosa que va marcar l'origen de les trobades anuals de Sant Egidi, el món en aquell moment era també molt complex, gairebé com ara.
Joan Pau II va impulsar el diàleg interreligiós amb aquella oració a la que van acudir líders musulmans, jueus, budistes i hinduistes, a més a més de cristians no catòlics. La idea de resar junts per la pau, encara que com és natural cada confessió ho fes segons el seu credo i litúrgia, va quallar i va donar a les ales, sobretot va donar ales,
el que es va anomenar Esperit d'Assís, malgrat l'espantós cop que va representar aquells atemptats de l'11 de setembre als Estats Units. Aquests últims dies, fins ahir, a Roma, en diferents indrets entorn de la plaça del Capitoli, s'ha resat per la pau i la concòrdia. Han assistit, per la part catòlica, l'arquedisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach,
i l'arcabisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, juntament amb 12 cardenals més d'arreu del món. També hi ha estat present l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i en el col·loqui dedicat a la informació, el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, ha participat donant veu a l'Associació Internacional de Periodistes de Religió.
I seguint en temes d'actualitat, llegirem la glossa d'Enric Puig Jofre, jesuïta, que titula...
I la cua continua. A prop de casa hi ha un supermercat gran, amb una àmplia oferta. Molt moviment de persones que surten proveïdes de que viures durant tot el dia. Al vespre, quan falta mitja hora per al tancament, es forma una cua de gent de totes les edats. Mares amb fills petits o adolescents, algunes persones grans, altres de mitjana edat,
No hi falten tampoc joves. Molts són com tu i com jo. No fa gaire temps que encara treballaven o cobraven el subsidi d'atur. A d'altres, la vida al carrer se'ls comença a veure en la mirada, en el raonament i en la parla. No és una cua de potenciar els clients de darrera hora. D'ordinari, amb discreció, en ocasions, amb alguna discussió, esperen pacientment el moment
en què els treballadors del supermercat trauran, en acabar la jornada, el dipòsit amb les deixalles, amb els productes caducats o que han perdut presència. En el seu recurs per subsistir, no passa dia tampoc en que en els meus desplaçaments a peu no trobi, tres o quatre vegades, persones que amb un carro van recollint cartrons, metalls, dels contenidors situats a la via pública. És la seva font d'ingressos.
Les situacions angoixants continuen creixent en nombre, afectant cada vegada més a més persones. L'allargament de la situació de crisi, que no podem ignorar, que s'agreuja per a molts i que augmenta amb noves incorporacions, no pot convertir-se en una normalitat amb la qual cal conviure. La situació de moltes persones
Germans i germanes que viuen en la pobresa o molt a prop d'ella no ens permet refugiar-nos en la confortable comoditat que defuig problemes, mal de caps i renúncies personals. Acollir, compartir, donar no significa quedar-nos buits, ens el contrari, ens omple de l'amor del Senyor, font de joia, de pau i d'esperança. L'amor al proisme, que és amor a Déu, no és excel·lent, és integrador.
Lluny de qualsevol egoisme, ens crida estimar de debò. Que l'amor obri pas a les obres, aportar que viures al banc d'aliments, fer donatius en metàl·lic, col·laborar amb càritas o amb alguna altra entitat que lluita contra l'emarginació és molt obligatori. Si algú afirmava «jo estimo Déu, però no estima el seu germà»,
Seria un mentider perquè el qui no estima el seu germà que veu no pot estimar Déu que no veu, com bé ens explica l'Evangeli segons Joan. La cua continua. És qüestió de respondre des de l'amor i la fidelitat a Jesús.
està signat per Enric Puig Jofre Jesuïta, i aquí, perdoneu un instant, que hi ha una paraula en què jo he dit una paraula per l'altra, però suposo que s'entés. Si no recordo, sí, perquè a vegades el llegir de pressa, recordem que això és en el full dominical del passat diumenge, del bisbat de Sant Feliu, de Llobregat, i del de Barcelona i el de Terrassa, perquè és la glossa que és a tots tres. Molt bé, posem la sintonia.
Bona nit
I ara una altra glossa de també Enric Puig Jofre. Aquesta de la setmana anterior, no? Sí. Doncs aquesta porta per títol Enfortir l'amor, perdonar. Un matrimoni jove, benvingut, amb un projecte matrimonial cristià, compartir, tingué una discussió. L'espòs escrivia Sóc conscient del meu orgull i quan discuteixo amb la Lluïsa no el puc controlar.
Saps, pare, que me l'estimo en bogeria i que m'agrada veure-la feliç i faig el que puc perquè així sigui? Doncs en certes ocasions les seves reaccions em desconcerten. No hi poso prou seny, preveig les reaccions, però tot i això no encerto en les respostes, no apaivago la situació i sovint provoco l'efecte contrari. Perdona'm, pare, per les vegades que l'heu fes
amb paraules que no han estat encertades i pels les reaccions que sense pensar gaire he tingut. Em costa donar-li explicacions. Pare, jo no sé si és que no li mostro prou afecte, però em fa mal quan reacciona d'aquesta manera. Em poso davant teu. Sé que ets a prop i, com jo, saps que m'he equivocat. He de reflexionar, pare.
He d'aprofitar més les estones de pregària. Darrerament estic distret i amb el cap ple de coses que no he sabut endreçar. Perdona'm per no ser constant en la pregària, per fer-la amb compte gotes. No està bé que em justifiqui en la manca de temps. Hi ha coses massa importants per deixar-les de fer i he après que quan prego, quan em poso a les teves mans, em sento millor. Fes que visquem la tendresa del nostre amor
i la fidelitat al compromís, en la salut i en la malaltia, en la prosperitat i l'adversitat del dia que ens vàrem casar. Escolta la meva pregària, escolta la nostra pregària, pare. El jove espòs lamenta aquests moments de discòrdia. Veu que no pot cedir a la temptació de la discussió, que necessita la gràcia de Déu, la seva força, per discernir.
La vocació matrimonial, el seu matrimoni, comunitat de vida, li demana comportar-se d'acord amb el compromís que va contraure. Per això demana no sentir l'ofensa que demana la purificació de la memòria. Sap que la pregària porta el perdó que enforteix alhora a l'amor. Ser compassiu envers la seva esposa i, recíprocament, sentir-se
Que tots dos visquin la misericòrdia del Pare, que arriba amb l'acord amb els altres i el perdó. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Això ho heu sentit comun de vegades, ens ho recomana Sant Pau i ens costa tant de dur a terme. El perdó de Déu, responent a l'exigència del Pare nostre,
esdevé possible perdonant-nos mútuament. Signat Enric Puig Jofre, jesuïta.
Us oferim ara unes reflexions que han preparat els components del grup Nostra Dona de la Parròquia dels Sants Just i Pastor i que convida a que meditem amb els salmos. Salm 41
Feliç el qui s'interessa pel desvalgut. Feliç el qui s'interessa pel desvalgut. En temps difícils, el Senyor el salvarà. El Senyor li guardarà la vida, el farà feliç a la terra. No el deixarà a mans dels enemics. El Senyor el sostindrà en el llit del dolor. Se n'ocuparà durant la seva malaltia. Jo clamo, Senyor, compadeix-te de mi. He pecat contra tu. Guareix-me.
I aquest és el comentari que fa el grup Nostra Dona. El senyor ens demana una i altra vegada que ens interessem pels nostres germans i encara més pels desvalguts. Ara en tenim moltes oportunitats. Els que no tenen feina, els malalts, els tractats injustament, els desesperats. Hi ha molt a fer i no sempre ens és fàcil. Volem d'una manera o altra ser retribuïts
Volem gratitud, reconeixement, protagonisme, èxit. I moltes vegades rebem fredor o inclús incomprensió, rebuig. També pot ser que fracassem. No ens hem de desanimar. El salt ens diu que el senyor és qui valorarà els nostres actes i les nostres intencions. És ell el que ens salvarà en temps difícils. Ens farà feliços a la terra
Gràcies, pare. Gràcies, pare bo. Ensenya'ns a tenir molt present el que ens demanes i acompanya'ns per no defallir.
Salm 131. Senyor, el meu cor no és ambiciós, ni són altius els meus ulls. Visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per mi. Jo me'n tinc en pau. Tinc l'ànima serena. Com una nena a la falda de la mare, així se sent la meva ànima. Israel confia en el Senyor.
ara i per tots els segles. Tant de bo que la meva ànima sempre estigués serena i en pau. La imatge de sentir-me a la falda de la mare em reconforta i m'ajuda a confiar en el Déu que és pare i mare. Pare en la fortalesa i mare en l'acolliment i la tendresa. Les dues forces es complementen i en donen seguretat de pertinença.
Bé, doncs, hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de...
en Pere Oliver i Joana Algarra i ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts de brut del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, moltes gràcies i adeu-siau. A reveure.
Fins demà!
Fins demà!