VEUS DE LA PARRÒQUIA
L'audició de Ràdio d'Esvern, que porta a casa vostra
tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor,
de Sant Just d'Esvern.
Tots els temes de caire religiós, humà i social
que es produeixen en el moment,
procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio
que són amb vosaltres tots els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí.
Avui us oferim notícies d'Església
i fer-hi actualitat.
Sempre en aquesta sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Iniciem l'audició
amb la lectura de l'Evangeli
del proper diumenge.
Diu Sant Mateu
En aquell temps
Jesús digué als seus deixebles
Vosaltres sou
la sal de la terra
Si la sal ha perdut el gust
amb què la tornaria ensalada?
No serà bona per res
La llençaran al carrer
i que la gent la trepitgi
Vosaltres sou
la llum del món
Un poble dalt d'una muntanya
no es pot amagar
Tampoc
quan algú encén un llum
no el posa sota una mesura
sinó en un lloc alt
i fa llum
a tots els qui són a casa
Igualment
ha de resplendir la vostra llum
davant la gent
Llavors
en veure el bé que he obrat
glorificaran
el vostre pare del cel
Notícias d'Església
Demà
l'Església celebra
la festivitat
de la presentació
del nen Jesús
al temple
amb la qual
segons diuen
alguns textos de fe
es renova
i reprodueix
tota la vida
de la humanitat
sobrenaturalitzada
La festa és anomenada
popularment
la Candelera
perquè es beneeixen
i reparteixen
petites candeles
entre els fidels assistents
a les celebracions
religioses
Aquestes candeles
s'encenen
en la processó
que es fa
al voltant
o a l'interior
dels temples
Aquí
a la nostra parròquia
malgrat ser
una missa
de dia feiner
la iniciarem
a les 8 del vespre
amb la cerimònia
clàssica
i la processó
amb les candeles
enceses
La tradició popular
diu que és costum
guardar-les
per encendre-les
en casos de tempesta
o en els infantaments
Però
és una tradició
que
sembla
que s'ha perdut
força
entre la gent jove
com desgraciadament
moltes d'altres
que la nostra gent gran
havia
conservat
seguint els costums
dels nostres
avantpassats
Aquesta és una comunicació
del senyor rector Joaquim Rius
als foligresos
publicada al full informatiu
del passat diumenge
Visita pastoral
als arxiprestats
Ens ha arribat
la comunicació
del bisbat
del compromís
del nostre bisbe
Monsenyor Agustí Cortés
de fer una nova visita pastoral
als arxiprestats
tal com va fer
fa 9 anys
Cada període
de temps
és determinat
el pastor
de cada diòcesi
té l'obligació
de visitar-la tota
per conèixer
de prop
la seva situació
pastoral
amb la seva complexitat
no es tracta de controlar
No és un mer tràmit administratiu
o burocràtic
que afecti a les parròquies
i institucions eclesials
sinó celebrar
una trobada de comunicació
entre la vida concreta
dels fidels
i el pastor
de la diòcesi
de la qual
surtin beneficiades
les mismes parròquies
en la condició
de vertaderes comunitats
cristianes
i eclesials
com el bisbe
que ha d'intentar
realitzar
cada vegada millor
el seu servei
El coneixement
mutu
realitzat
cada vegada millor
en les informacions
el diàleg
l'intercanvi
l'estímul
i sobretot
la vivència
de comunió
en la fe
poden esdevenir
molt fecuns
tant per la mateixa
parròquia
com de més comunió
en la fe
amb el pastor
que tenim
Com que serà
una visita
diferent
de la primera
que es va fer
i que aleshores
era la primera
que feia el nostre bisbe
a tota la diòcesi
va ser molt més
dedicada
a cada parròquia
La d'ara
serà per arxiprestat
i farà servir
els òrgans
que formen part
de l'organització
pastoral
i no tant
el funcionament
de cada grup
en concret
o bé
de cada acció
que es porti
a terme
en cada parròquia
També tindrà
una trobada
amb tots els sacerdots
de les parròquies
i personalment
amb cadascun
d'ells
És positiva
aquesta proposta
per part
del bisbe Agustí
perquè així
aproxima
les realitats
pastorals
a la seva
responsabilitat
per enveure
si es va
duent a terme
el compromís
que tenim
de ser
una comunitat
que escampa
l'Evangeli
que n'aprofundeix
el seu esperit
per poder-ho
oferir-lo
als altres
que celebra
dignament
la fe
que es tracta
d'unes comunitats
acollidores
i obertes
a tothom
que estan alerta
amb els problemes
de la societat
per poder-hi
aportar
respostes
que es tenen
en compte
les persones
o les famílies
més necessitades
i cercar
conjuntament
camins
de sortida
davant els problemes
que puguin patir
i tot plegat
viscut
en comunió fraterna
i ajuda
compartida
en la responsabilitat
dels membres
de les comunitats
aquesta activitat
del nostre bisbe
s'iniciarà
el mes de febrer
i els passos
que anirà fent
ja els anirem
compartint
i notificant
esperem
que tot sigui
un ajut
per anar
positivament
endavant
i progressant
tal com diu
el Pla Pastoral
una comunitat
de membres
que s'estimen
i ajuden
a fer caliu
de fe
en torn
de Jesucrist
però
com diu
el bisbe
de Roma
Francesc
de portes
en fora
signat
mossèn
Joaquim
Rius
2 de febrer
dedicat
a pregar
Pels
de la vida
consagrada
En aquest dia
és bo
que tinguem
present
en la nostra
pregària
a les persones
que es dediquen
i consagren
la seva vida
en una especialitat
concreta
de vida religiosa
en alguna
ordre
dedicat
als altres
en els molts
camps de servei
també pot ser
de vida monàstica
o de clausura
tot però
com a servei
a l'Església
universal
pel testimoniatge
ofert
es mereixen
el nostre
agraïment
recordant-les
en la nostra
pregària
amb vocació
de la celebració
de la jornada mundial
de la vida
consagrada
diu
el bisbe Agustí
en el seu espai
ressò de la paraula
del full dominical
del bisbat
La festa
de la presentació
del senyor
del senyor
del senyor
en el temple
ens convida
de mirar
amb agraïment
de la vida
consagrada
a la nostra
església




és d'iniciació

estimar

del nen Jesús al temple, festivitat coneguda com la Candelera.
Donada i l'acollida a l'auge de la vida creixent
a les diòcesis, en guany la commemoració
prendrà més relleu amb dos moments
i dos espais de celebració.
A les 11.30, o sigui, a dos quarts de 12 del matí,
tindrà lloc l'Eucaristia a la catedral de Sant Llorenç,
presidida pel bisbe Agustí,
i a continuació de la qual hi haurà allà mateix
un senzill refrigeri.
Amb el desig d'afavorir la coneixença
entre els diversos grups de vida creixent
de les diòcesis, s'ha organitzat un dinar de germanor
al menjador de la Casa de l'Església.
D'aquesta manera, es podrà viure i aprofundir
punts clau d'aquest moviment com són
l'amistat, l'espiritualitat i l'apostolat.
Trobada diosa sana d'adolescents i joves.
A Sant Sadurní de Noia, dissabte 4 de febrer,
des de les 4 de la tarda fins a les 9 del vespre,
per nois i noies entre els 13 i els 18 anys,
és a dir, a partir del primer curs d'ESO.
Festa de Sant Nicasi a Sant Jaume Sés Lloveres.
Diumenge vinent, 5 de febrer, a les 12 hores del migdia,
el bisbe Agustí presidirà l'Eucaristia
a motiu d'aquesta festivitat
i del vot de poble d'aquesta població.
Recordeu, a Sant Jaume Sés Lloveres.
Sí.
Aquestes han estat les notícies d'Església.
Presentem ara Fe i Actualitat.
L'audició Veus de la Parròquia
sempre divulga temes de fe, però a l'hora socials,
en veus d'actualitat per exposar-los.
Escoltem Jaume Pujol i Valcells,
arcabisbe, metropolità de Tarragona i privat,
que en la pàgina de religió del diari La Vanguardia
diu
Des de l'altra riba.
El juliol del 2013,
el papa francès va fer seu el primer viatge oficial.
El lloc elegit va ser Lampedusa,
una petita illa italiana de tan sols 5.000 habitants,
situada al sud de Sicília,
i testimoni d'arribades contínues d'immigrants
i de nombrosos naufragis.
Una costa costaruda comunica el port amb la parròquia.
El papa va celebrar missa en un altar en forma de pastera,
amb una creu construïda amb les restes de barcasses desvallestades.
Des d'allà va denunciar la indiferència en què assistien
a l'espectacle tràgic dels naufragis amb milers de persones mortes
en l'intent d'arribar a les costes europees.
Amb l'amargor al rostre es va preguntar.
Qui de nosaltres ha plorat per la mort d'aquests germans i germanes?
De tots els que viatjaven sobre les barques?
Per les joves mares que portaven els fills?
Per homes que buscaven qualsevol cosa per mantenir les seves famílies?
Som una societat que ha oblidat l'experiència del plor.
La il·lusió per allò insignificant, per allò provisional,
ens porta cap a la indiferència vers els altres,
cap a la globalització de la indiferència.
I amb accent de denúncia va continuar.
Qui és el responsable de la sang d'aquests germans?
Cap.
Tots responem, jo no hi he estat, jo no hi tinc res a veure.
Deuen ser altres, però jo no.
Avui ningú no se sent responsable.
Hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna.
Hem caigut en el comportament hipòcrita.
Mirem el germà mitjà mort al caire de la vorera
i potser pensem, pobret, i continuem el nostre camí.
No és assumpte nostre.
I així ens sentim tranquils.
La cultura del benestar, que ens porta a pensar només en nosaltres mateixos,
ens converteix en insensibles al crit dels altres.
Ens fa viure amb bombolles de sabó
que són boniques, però són inútils.
no signifiquen res.
Des del crit de l'Empedusa, fins avui,
han transcorregut tres anys i mig.
Segons l'ACNUR, l'Agència de la ONU per als Refugiats,
en aquest temps han mort més de 10.000 persones
ofegades a la Mediterrània
en l'intent d'assolir l'altra riba,
el paradís somiat dels qui fugen de la guerra i de la misèria.
Com a arcabisbe de Tarragona tinc innombrables ocasions de sortir al mar
i contemplar-lo des d'aquesta altra riba.
Com no pensar llavors que en aquestes mateixes aigües milers de persones es juguen la vida
i moltes acaben morint i convertint el mare nostrum en un cementiri gegantí?
Veig els vaixells de càrrega i de pesca, els molls del port i el serrallo
i penso en els altres vaixells que juren a rescatar nàufrags
i en els camps de refugiats d'Itàlia, Grècia i Turquia en aquest fred mes de gener.
Hem posat locals a disposició dels refugiats,
però per la lamentable gestió que es fa des dels poders polítics europeus
amb prou feines troben l'utilitat que desitgem.
Prego a Déu per tantes persones que es troben en situació de risc
i reclamo, afegint-me al Papa Francesc,
que no caiguem en la indiferència davant tantes morts de persones
que tenen noms i connoms més enllà de les estadístiques.
Signat Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Fa any i mig es va inaugurar
la remodelació de l'església de Santa Cecília de Montserrat,
reconvertida en l'espai d'art Son Scully,
com un lloc dedicat a la reflexió,
al silenci i la contemplació.
L'antiga capella disposa d'una vintena d'obres
d'un pintor de renom com Son Scully
a tall de la famosa Rockhart Chapel de Houston.
L'operatura ha coincidit amb la creació
de l'Institut Art i Espiritualitat,
que programa diverses activitats,
a més de les visites guiades.
Les pròximes cites,
sempre a les 4 de la tarda, són
10 de febrer, lectura comentada
de la nit fosca de Sant Joan de la Creu
pel Pare La Plana.
24 de febrer,
relació entre poesia i art
per l'Àlex Susana.
20 de març,
audició comentada de la Missa Solemna
de Beethoven per Oriol Pérez Treviño.
24 de març,
concert del Quartet Catalinka.
28 d'abril,
lectura poètica de Toni Clapés.
12 de maig,
meditació sobre textos literaris
per Albert Soler.
I 26 de maig,
xerrada de l'escultor
Etsuro Soto.
Per a la gent que no pot pujar a Montserrat,
però en són devots,
i també per a la gent gran,
pels malalts,
pels que, per una causa o per una altra,
no s'han pogut desplaçar
fins a la muntanya sagrada,
els queda el consol de seguir en directe
la retransmissió dels oficis religiosos
que es fan a través de diversos mitjans.
Un indicador
de la rellevància
d'aquest seguiment a distància
és que cada diumenge
hi ha unes 100.000 persones
que segueixen a través de les televisions
de la xarxa de comunicació local
i el primer diumenge de cada mes per TV3
la missa conventual de Montserrat,
a més dels que hi ho fan
per mitjà d'internet.
Montserrat Comunicació
és un projecte de la Comunitat Benedictina
que neix el juny del 2011
en la posada en marxa
de Montserrat Ràdio
i es complementa
amb l'inici de les emissions
de Montserrat Televisió
a l'abril del 2012.
A través de la web de Montserrat Comunicació
es poden seguir cada dia en directe
cinc retransmissions.
La UDES
a dos quarts de vuit del matí,
Missa conventual a les onze del matí,
Salve Regina i Virolai
a la una del migdia,
Sant Rosari a les sis i quart de la tarda
i ofici de vespres,
també a les sis i quart de la tarda.
I ara escoltem la veu del Papa Francesc.
Visitar els malalts i els que estan a la presó.
Amb aquestes obres de misericòrdia,
el Senyor ens convida a un gest de gran humanitat,
compartir.
El qui està malalt sovint se sent sol.
Una visita pot fer que la persona malalta
se senti menys sola
i una mica de companyia
és una medicina immillorable.
Un somriure, una carícia,
una encaixada de mans,
són gestos senzills,
però molt importants
per a qui se sent abandonat a si mateix.
quantes persones es dediquen a visitar els malalts
als hospitals o a casa seva.
És una obra de voluntariat impegable.
Els hospitals són veritables catedrals del dolor,
on, però, es fa evident també
la força de la caritat
que dona suport i manifesta compassió.
Visitar les persones empresonades
és una obra de misericòrdia
que, sobretot avui,
assumeix un valor particular
per les diverses formes de justicialisme
a què es veiem sotmesos.
Que ningú no assenyali
amb el dit a ningú.
Siguem tots instruments de misericòrdia,
amb actituds de compartir i de respecte.
Penso sovint en els empresonats
i penso sovint i els porto en el cor.
Em pregunto què els ha portat a delinquir
i com han pogut cedir
a les diferents formes de mal.
Això no obstant,
junt amb aquest pensament,
sento que tots necessitem
proximitat i tendresa
perquè la misericòrdia de Déu
fa meravelles.
Aquestes obres de misericòrdia
són antigues i tanmateix sempre actuals.
No caiguem en la indiferència,
siguem instruments de la misericòrdia de Déu.
Això ens farà més bé a nosaltres que als altres
perquè la misericòrdia passa a través d'un gest,
d'una paraula, d'una visita
i aquesta misericòrdia és un acte
per tornar joia i dignitat
a qui l'ha perduda.
a qui l'ha perduda.
a qui l'ha perduda.
Hem arribat als moments finals de
Veus de la parròquia.
Avui us hem parlat
Joana Algarra i Pere Oliver.
Ha controlat el so
i ha posat les músiques
en Carles Hernández Rius.
Us esperem aquí,
a Ràdio d'Esvern,
el proper dimecres
a dos quarts de vuit del vespre.
Recordeu
que el dissabte
repetim aquesta audició,
si Déu vol,
a dos quarts d'onze del matí.
Fins a les hores, a tothom.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Fins a les hores, a tothom.
Fins a les hores, a tothom.
Fins a les hores, a tothom.
Fins a les hores, a tothom.
Fins a les hores, a tothom.
Fins a les hores, a des hores, a tothom.
Fins a les hores, a des hores, gadis.
Fins a les hores, a plus fica m'his saps.
Fins a les hores, a des hores.
Hores, a des hores, a des hores.
Fins a les hores, hon.
Fins a les hores, a des hores, a de hores.
Fins a les hores tactions.
Fins a les Brady debutemps.
Fins a les hores, a les hores.