que vagi bé, molt bona tarda.
I kissed you goodbye at the airport, held you so close to me. I said, so here we are now, and I can't stop from crying, Lily. And you said, hey, hey, oh, you know this is the way to go. You will forget about me when I'm on that plane. Forget about me when I'm on that plane.
Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight.
The plane took off and my love went with it The chilly wind waved my bow cheeks hard And the man who stood next to me said Everything is gonna be alright I said nothing is gonna be alright But thank you anyway And then I saw you facing the airplane with you I waved my hands and I shouted to you
Tonight, tonight, tonight, tonight I wanna be with you. Tonight, tonight, tonight, tonight I wanna be with you tonight.
I wore a t-shirt I'm a worn out cat, abandoned as a summer cat. And as I stood there as a broken hearted, I realized you got the car keyed in. So I broke into my own old car, I fell asleep on the passenger seat, I dreamed of a summer sex with you.
I want to be with you tonight
And above the clouds he said to herself I can't believe how naive a man can be That's why I love you so And that's why I can't be with you Tonight, tonight, tonight, tonight I wanna be with you Tonight, tonight, tonight, tonight, tonight I wanna be with you tonight
Well, you done done me and you bet I felt it I tried to be chill but you're so hot that I melted I fell right through the cracks Now I'm trying to get back Before the cool done run out I'll be giving it my bestest And nothing's gonna stop me but divine intervention I reckon it's again my turn to win some
Hey! Hey!
No, no.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
I've been spending way too...
No. No. No.
I'm your...
Ah, ah, ah...
Ara escoltes, ràdio d'Esferm, sintonitzes, ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just.
Veus? De la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que veus de la parròquia s'emet tots els dimecres a dos quarts de vuit del capvespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Joan. Al vespre d'aquell mateix diumenge, els Degebles eren a casa amb les portes tancades de la por dels jueus. Jesús entrar, es posar al mig i els diguer. Pau a vosaltres. Després els ensenyar les mans i al costat. Els Degebles se l'agraven de veure el senyor.
ell els tornarà a dir. Pau a vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors, a l'anar damunt d'ells i els diguer. Rebeu l'esperit sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats. Però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.
Notícies d'església. Reunions a la parròquia. Demà passat divendres dia 25, a les 12 del migdia, tots els preveres a l'Arxiprestat, i a dos quart de sis de la tarda, fi del present curs de catequesi.
L'itinerari dios s'ha de renovació cristiana ha arribat a la nostra parròquia. És sota el lema, vine i veuràs, que fa una crida als feligresos i també als nostres veïns en general, que desitgin trobar-se amb Jesucrist durant una estona de pregària, denúncia de l'evangeli o bé puguin escoltar la resposta per alguna de les preguntes que, sens dubte, s'han fet en algun moment determinat de la seva vida.
Si la teva vida és molt feliç i dius que més em pot donar la fe? Si et preguntes és possible creure en Déu en el segle XXI? Són compatibles ciència i fe? Si et fas preguntes sobre Déu o si no hi has pensat mai? Allavors vine i veuràs. Potser han passat molts anys des que vas sentir parlar de Déu. O potser
Recordes vagament allò que et van explicar, que semblava bonic, però que et queda lluny. O potser et sorprèn que encara hi hagi gent que es manifesta creient en Jesús. O potser has viscut una mala experiència d'Església. Per què no véns i en parlem?
Escoltarem ara a mossèn Joaquim Rius que ens convida a participar d'aquesta estona de reflexió i pregària. Vine i veuràs. Recordem que és el proper divendres demà passat 25 de maig a les 9 del vespre a la sala de la rectoria. Es tracta d'uns primers passos per fer coneixement i aprofundiment de l'evangeli de Jesus i paraula de Déu en general enmig d'un ambient de silenci.
i pregària que portin a la trobada personal amb el Jesús vivent. A més, compartir, si un vol, l'experiència viscuda. Són aquests els passos necessaris per fer experiència personal de la intimitat amb Jesús, perquè ell és l'únic que ens pot ajudar a trobar el sentit nou, el seu a la nostra vida. Ell, és en el fill de Déu, ens pot ajudar
encertar en el motiu òptim per viure amb tota dignitat i llibertat la nostra condició de mortals i dignificar si cal més el nostre fer de cada dia a on estem. Cal entrar-hi mica a mica. La nostra església, diu Cessana, ofereix aquest itinerari a seguir. Tothom és lliure de participar-hi, però especialment les persones que tenen encara una certa flama de fe
encesa en el cor. Fem costat, però no desbordem en paraules, aquelles persones que poden venir amb una altra actitud més expectant. Recordeu que aquesta trobada tindrà lloc el proper dia 25, demà passat, a les 9 del vespre, a la sala de la rectoria. Vine i frauràs. Vine i beuràs. Aquest és el lema i aquest és el que ens mourà acudir-hi a moltes persones i a participar.
Està assignat, això és un fragment del text que va redactar en el full passat, mossèn Joaquim Rius.
El passat diumenge es va celebrar la jornada mundial de les comunicacions socials. Aquesta jornada es celebra cada any el diumenge de l'ascensió. Benet 16 escriu un missatge per aquesta ocasió amb data del 24 de gener festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i enguany la titulat Silenci i paraula, camí d'evangelització.
En ell reflexiona sobre un aspecte del procés humà de la comunicació més important. Es tracta, diu Benet XVI, de la relació entre el silenci i la paraula, dos moments de la comunicació que han d'equilibrar-se, alternar-se i integrar-se per obtenir un diàleg autèntic i una proximitat profunda entre les persones. Quan paraula i silenci
s'exclouen mutuament, continua el papa, la comunicació es deteriora, ja sigui perquè provoca un cert aturdiment o perquè, contràriament, crea un clima d'afredor. Però quan s'integren recíprocament, la comunicació adquireix valor i significat. Analitza la importància per als agents de la evangelització, de l'aprendre a comunicar, que vol dir escoltar i contemplar
A més de parlar. Tots aquests són elements essencials per a un anunci renovat de Crist en el món contemporani. Podeu consultar el text íntegre a bisbatsanfaliu.cat. Campanya solidària de la Fundació Pere Terrés. Un any més, la Fundació Pere Terrés ha posat en marxa la seva campanya
ajuda'ls a créixer, per aconseguir fons per abacar les colònies i els casals d'estiu dels infants de famílies sense recursos. Gràcies a aquestes activitats, els nens i les nenes, en dificultats econòmiques, gaudeixen d'un temps de lleure de qualitat des de l'educació en els valors de l'evangeli. Aprenen a conviure, desenvolupen l'autonomia personal i amplien els seus coneixements i les seves vivències de fe.
Per fer donatius o demanar més informació, podeu trucar al telèfon 934301606, repetim 934301606 o bé enviar un e-mail a fundació arroba peraterrer.org o a través de la web peraterrer.org barra donatius.
Fe i actualitat.
No! No!
Cada dia quan ens llevem i posem la ràdio o la televisió o llegim el diari el tema més repetit des de fa un temps és la marxa de l'economia i malauradament aquesta no és excessivament bona o bé molt dolenta per una gran part de la població. Per la qual cosa hem trobat molt adient oferir en aquest espai les paraules de mossèn Joaquín Rius publicades al full informatiu de la parròquia. Quina és la veritat
Diu mossèn Joaquim Rius. No sóc economista. No tinc estudis referents a la matèria. Senzillament, sóc un contribuent més de la nostra societat que cada dia es lleva per sempre en de la feina amb tota la il·lusió i amb ganes de fer el bé. Però que, escoltant la ràdio, mentre on va iniciant, el dia cada dia queda més perplex davant les notícies de com va l'economia del nostre país
i amb ganes que s'airegi la situació. En primer lloc, sembla el joc de marejar la perdiu amb dades, números i nomenclatura complicada que només especialistes comprenen. Els que donen les explicacions, en moltes ocasions, són part interessada d'un sistema que els ha mantingut ben pagats dins l'estructura que ens ha conduït on estem i que no interessa aclarir massa el que està passant i menys encara com és que hi hem arribat.
Sóc conscient que es tracta d'un sistema que té moltes implicacions en l'àmbit econòmic mundial. Però, almenys crec que hauríem de vetllar, de ventilar el que estem vivint en l'estat espanyol perquè ens afecta vivament. Davant d'aquesta situació, les paraules evasives, les expressions no intel·ligibles, les mitges veritats o, fins i tot, les mentides,
em provoquen la pregunta del present escrit. Quina és la veritat? Aquesta pregunta no me la faig per curiositat intel·lectual, sinó perquè en la situació que vivim hi ha hagut a la gran manipulació, mentida i abús.
Del sistema econòmic que ha permès fer tanta manipulació del diner per part de les entitats bancàries hi ha tantes famílies, persones, petites indústries, tallers, botigues i el poble senzill en general que estan patint un veritable calvari. Tots devem tenir calcom de culpa perquè enlluernats pel que ens oferien en l'estalvi del diner ens vàrem vendre el seu poder.
ha estat el nostre error social. Però també és veritat que els qui no han provocat, ara i abans, des del lloc de poder, tant polític com econòmic, continuen ostentant-se d'entre dels mateixos llocs i amb grans pagaments, diguem-ne, dels seus salaris. Les mateixes persones van saltant d'un lloc a un altre, d'influència, d'una manera impuna, com si no hagués passat res, i a més,
agraïm llegir públicament els serveis prestats quan generosament se'ls jubila. Ja n'hi ha que saben per on va la veritat o almenys denuncien que ja han expressat el perill que hi havia d'anar a parar on estem, però com sempre aquests no interessa que parlin públicament. Dia els errors. Intentar cercar la veritat que afavoreix a tothom no abusar dels més senzills perquè no comprenen la trama de les hipoteques.
dels estalvis bancaris és que el com que no es permet dir, perquè potser s'esbombarien massa coses. Amb tot, ja n'hi ha que ho estan fent, però, com he dit, no surten massa en els mitjans de comunicació. Sí que surten els de paraula complicada i de mitges veritats, que és el mateix que mentida. El resultat de tot això és el patiment de la gent senzilla, d'estalvis senzills,
de feines precàries o bé que es mantenen amb economies submergides. El crit de la veritat com a recerca de la justícia en aquest camp de l'economia és un autèntic crit a favor del valor cristià perquè es denuncia de la mala gestió dels responsables en bé propi i perquè va a favor del col·lectiu social en general i especialment
del més desprotegit i que més pateix. Després de tot, continuo preguntant-me quan es dirà la veritat de tot l'efer econòmic, però també continuo creient en el dret a protestar i en la solidaritat dels senzills, signat mossèn Joaquim Rius.
Després d'escoltar les paraules de mossèn Joaquim, passem a oferir-vos la comunicació que ens fa la delegació d'economia de província eclesiàstica de Barcelona en motiu d'estar-se fent la campanya de la declaració de la renda d'enguany.
Recomanem marcar les dues caselles per a l'Església i per a altres obres socials. Com cada any, us recomanem que en la declaració de la renda, marqueu les dues caselles a favor de l'Església i per a altres obres socials. És la manera de destinar directament, dues vegades, un 0,7%, igual a 1,4%, del que ja hem de pagar a obres de serveis de la societat
ja sigui mitjançant l'Església catòlica, ja sigui a obres directament solidàries. Convé remarcar que tot en l'Església està al servei de la societat i per tant és una obra social.
Tota la gran tasca que està fent de celebració de la fe i d'educació i formació cristiana, crea persones madures, responsables, èticament correctes, emprenedores i reflexives. I això, evidentment, és un gran servei a la societat. Però en el camp dels que anomenem serveis socials, l'Església està fent una obra, a voltes poc coneguda, però d'una amplitud molt gran.
especialment en aquests temps de greu crisi econòmica. Aquests tipus d'activitats es desenvolupen sobretot en tres nivells, càrites, les congregacions religioses i les parròquies. Càrites de la província clasiàstica de Barcelona, que inclou l'Arcabisbat de Barcelona i els bisbats de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat,
té un pressupost per l'any 2012 de 14.442.000 euros, gairebé igual al pressupost global de l'Arca Visbat de Barcelona. Manté 350 projectes en els següents àmbits. Acollida i acompanyament, família i infància, bellesa, formació i orientació sociolaboral, salut mental, persones sense llar,
i moltes accions en el món de la immigració. Té la fundació de l'habitatge per oferir temporalment pisos a famílies que els necessitin. Té milers de voluntaris i un gran equip de professionals per dur a terme aquest immens treball. Un estudi de fa quatre anys anomenat el Servei de Servir descriu la tasca social dels religiosos en el conjunt de Catalunya.
Segur que en el dia d'avui i després de quatre anys de crisi econòmica, les activitats han augmentat moltíssim. L'Informa diu que la tasca social dels religiosos i les religioses del nostre país es concreta en 776 serveis, tots ells oferts amb la intenció de millorar el benestar de les persones més desfavorides. Un 88% s'adrecen al conjunt de la població sense fer distinció de gènere.
Un 21% són destinats a menors i un 27% a avis. Els principals àmbits d'actuació són alfabetització i formació, immigració, atenció hospitalària o domiciliària, sensibilització ciutadana, inserció econòmica o social, aliments i roba, beneficència, salut i foment del voluntariat.
La meitat dels serveis es concentren a les comarques de Barcelona, on viu el 60% dels catalans. El tercer gran àmbit d'acció social de l'Església són les parròquies. En aquest camp és més difícil tenir dades exactes perquè cada dia es coneixen noves iniciatives socials.
Les parròquies estan ficades a tots els barris i coneixen de primera mà el dia a dia de les necessitats, essencialment les assistencials de menjar i roba. L'atur ha afegit als pobres tradicionals un nou tipus de pobres esclafats per les hipoteques impagades i sovint avergonyits d'haver de recórrer al banc d'aliments parroquial. N'hi ha que van a buscar el lot de menjar amb els seus trolells de viatge.
Segons una estimació molt real, les 449 parròquies dels tres bisbats de la nostra província clasiàstica ajuden periòdicament amb lots de menjar, que a voltes inclou en roba més de 300.000 persones. Marcar la casella de l'Església, per tant, també és ajudar en una gran acció social. Marcar la segona casella per les altres obres socials,
afavoreix també molts serveis socials eclesials, donat que l'Estat distribueix també part de la quantitat recaptada a algunes obres d'Església, com ara Càritas. Per això demanem, marqui les dues caselles, així ajudarà doblement l'Església. És una recomanació d'aquest article escrit per mossèn Antoni Matabosc, delegat d'Economia de l'Arcavisbat de Barcelona,
mossèn Francesc Xavier, escolar, delegat d'Economia del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, i el senyor Jaume Sala, delegat d'Economia del Bisbat de Terrassa.
A veus de la parròquia sempre ens plau oferir-vos les gloses que escriu el pare Enric Puig Joffre, jesuïta. Són plenes de senzillesa tractant temes actuals, com el que us oferim tot seguit.
Diu. Encara queda feina per fer. Un company d'escola amb qui sempre hem tingut una bona amistat es planteja, arribat el moment de la jubilació, com orientar aquesta nova etapa de la seva vida. Va concloure que, més del merescut descans que després d'una llarga vida laboral i del temps que volia dedicar als seus nets i algunes aficions personals,
Una part del seu temps havia de ser per fer un servei als altres, i en especial als més desafavorits. Contactar encara hi desdius a sana i sofrir com a voluntari. Ara que inicio aquesta nova etapa, dono gràcies a Déu per la meva vida. Li agraeixo tot el que he posat al meu abast, la formació que he rebut.
la família que hem format amb la meva esposa, el treball que m'he ocupat i amb el qual he contribuït al nostre sosteniment, els amics que ens han acompanyat i tantes altres coses que d'ell he rebut. Vull agrair-li-ho fent un servei als qui més ho necessiten. Fa unes setmanes que dedica dues tardes a donar reforç escolar a un noi immigrant que està acabant la primària i que necessita aquesta dedicació.
Aquell directiu d'una important empresa s'asseu al costat del noi, repassa amb ell els deures i els temes treballats els darrers dies a l'escola. Escolta els seus dubtes i li respon les preguntes tan bé com sap. Amb senzillesa, algunes vegades el jove alumne li parla de l'escola, de la família, dels amics, del dia a dia. I es va creant una amistat confiada, reforç escolar i reforç per a la vida.
Són molts els jubilats i les jubilades que ofereixen aquests i altres aparents petits serveis. En el cas que ens ocupa, la maduresa del jubilat ofereix, doncs, possibilitat d'interpel·lar amb les paraules, amb la vida i amb el testimoni personal com proposa Pere. Heu de treballar amb tot l'esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut.
la virtut del coneixement, el coneixement del domini d'un mateix, el domini de la constància, la constància de la pietat, la pietat de l'estimació fraterna, l'estimació fraterna de la mort. Precisament la sogra d'Empera, una jubilada d'aquell temps, quan Jesús la guareix de la febre, es posa a servir-los. És el primer que fa, segons diu l'evangeli,
Perquè el servei, els altres, dona forces, salut i sentit a les nostres vides. Perquè quan la vida laboral acaba, encara queda molta feina per fer. Les possibilitats de testimoni de la mort, que és servei, són múltiples. Càrites i altres institucions ofereixen un bon ventall de voluntariats
que són camins de virtut i amor incondicionals. Signat Enric Puig i Jofre de la Compania de Jesús.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui, amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver, ha controlat el so i les músiques en Marc Péternau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre.
I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. Adeu-siau.
No, no, no, no.
No! No!
Bona tarda, són les 8, us parlem Carina Vallvé i Manel Carvajal. Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea estan reunits des de fa uns minuts a Brussel·les en un sopar informatiu informal i extraordinari per buscar solucions a la crisi que passin per fórmules en favor del creixement econòmic. És una cimera on sobre la taula també hi ha el futur de Grècia a l'euro. Brussel·la, Raquel Correa, bona tarda. Bona nit. Les diferències entre França i Alemanya sobre com rellançar l'economia europea centren l'inici d'aquesta cimera que ha arrancat tot just fa una hora.
París defensa els eurobons, aquesta mutualització del deute dels països de l'euro, com havia per sortir de la crisi. François Hollande és el president francès. Els eurobons són part de la discussió. A finals de juny haurem de prendre decisions, però per ara és decisiu que cadascú digui el que pensa. Berlín, en canvi, no veu cap marge per a aquesta proposta, i suposa frontalment, diu Merkel,
que els eurobons són il·legals, que els tractats europeus els prohibeixen i, creu a més, que no ajudarien a fomentar el creixement. En qualsevol cas, avui s'acostaran posicions, però no es prendrà cap decisió en ferm. Caldrà esperar a la cimera de finals de juny. Com radio Brussel·les.
El PSOE critica que el preu que haurà de pagar l'Estat per rescatar bànquies sigui finalment de 9.000 milions d'euros, molt més del que havia previst en un principi al govern de Mariano Rajoy. Congrés, Albert López, bona tarda. Bona tarda. Si els socialistes volen garanties, a més que l'Estat recuperarà els diners utilitzats per salvar bànquies. A més, demana a l'executiu que depuri responsabilitats. Valeriano Gómez, portaveu parlamentari del PSOE en matèria econòmica.
que haya garantías de que el Estado terminará recuperando sus aportaciones, garantizar que los mismos contribuyentes que sufren la crisis, afrontando ajustes que muchas veces ni comprenden ni comparten, no terminen también pagando el saneamiento de nuestro sistema financiero.
El govern ha elevat a 9.000 milions els diners necessaris per salvar Bànquia i ha anunciat un consell d'administració renovat amb professionals independents i de prestigi per atraure els inversors, com Ràdio Congrés dels Diputats. A Lleida desenes de persones es concentren des de fa una hora davant la subdelegació del govern a la plaça de la Pau per protestar contra la reforma laboral. D'aquí uns minuts començarà una assemblea per exposar les conseqüències.
de la llei i després ja ha previst un sopar popular. Això forma part de les seccions en contra de la reforma que han organitzat els sindicats en diferents indrets. Lleida Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. La convocatòria dels sindicats ha reunit desenes de persones que des de les 7 de la tarda es concentren davant la subdelegació del govern.
El secretari d'Organització de Comissions Obreres, Joan Riba, ha explicat que la reforma fomenta les coercions als treballadors i que els serveis jurídics sindicals ja treballen per fer les primeres denúncies. Són casos que és un degoteig que et va arribar al sindicat, podríem dir que entre 70 o 75.
de casos puntuals i 3 empreses d'una manera general, que ho han fet a tots els treballadors i treballadores, que els han dit o ho feu així amb una reducció del 30% del sou i treballant 10 o 12 hores o si no us en aneu al carrer. Ara començarà una assemblea per exposar les conseqüències de la reforma i a les 9 ja previst un sopar. No s'ha fixat una hora per acabar la trobada, que dependrà de la resposta dels assistents, com Radio Lleida.
Els rectors de les universitats espanyoles justifiquen la seva plantada al Consell d'Universitats a la negativa del ministre José Ignacio Berth de no voler parlar de les retallades. En declaracions a Com Radio, el president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, Francesc Xavier Grau, ha consellat al ministre que faci la seva feina.