This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Hem d'aprofitar abans que ens les treguin.
El Barça és una illa a la Lliga Espanyola,
de la mateixa manera que...
Començar amb ganes la setmana
i que el bon ànim segueixi fins divendres
està a les teves mans.
Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM
cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla,
el magatzin de Segell 100% Sant Justenc
presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen
col·laboradors i col·laboradores
per parlar d'actualitat, de cuina,
de tendències a les xarxes,
de psicologia, astrologia,
recomanacions de llibres, teatre, esport,
política... T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern
o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts
que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter
a arroba la Rambla 981.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusque en una persona,
com ara, pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
L'Àdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís,
98.1
Ben trobats, amics oïdors de Ràdio d'Esperm.
Comença una nova temporada de ràdio
i ho fem en un espai nou.
Aquest espai és el nostre bisbant
a càrrec de l'equip B1 de Beus de la Parròquia.
Com a novetat, també tindrem una sintonia nova
amb la glòria de l'autamusté d'en Vivaldi.
El que volem presentar-vos directament
avui és el mossèn Joan Pere Polidor.
ja sortirà la relació que ha tingut en Joan Pere i que té
amb la parròquia de Sant Lluís d'Esperm.
Ben trobat, mossèn Joan Pere.
Moltes mercès per acollir l'invisació de Ràdio d'Esperm.
Moltes gràcies a tu i a vosaltres.
Moltes gràcies.
En primer lloc, podem totejar-nos Joan Pere?
Faltaria més.
Lluís, crec que ens coneixem des de fa alguns anys, no?
Exacte.
Molt bé.
Doncs, ens totegem.
has volgut acceptar l'invisació de Ràdio d'Esperm.
I ara ho dic el següent.
Ha sortit...
Pots...
Perdona, això ja ho retornem, eh?
Pots pregar...
Puc pregar que et presentis?
I tant.
Bé, com has dit,
em dic Joan Pere Polidor, Gutiérrez.
Vaig néixer a Barcelona en 1970.
És a dir, que tinc 54 anys.
Sense amagar-nos, eh?
Sense amagar-nos.
I...
Bé, d'una família creient,
d'immigrants,
la meva mare és de Jaén
i mon pare és de Silla Real,
ja ha faltat des de fa 7 anys, 8 anys.
Una família que va haver de treballar molt
i que ens va fer estimar la terra on estem.
i d'aquesta família,
doncs, van néixer d'aquest matrimoni
tres fills,
dels quals jo sóc el del mig.
Podríem dir que l'he oblidat,
perquè el primer va ser el desitjat,
la tercera, la noia, la nena...
I jo i el mig no sabíem pas què fer, no?
Bé, fora de bromes,
jo és una família senzilla,
d'estimar-se,
on tothom tenia el seu lloc,
també els avis, no?
Vivíem junts,
s'ho feia una família que...
Avui costa, no?,
de trobar en un pis petit
de 70 metres quadrats,
allà havíem de fer-ho tot
i ho vam fer,
i molt bé, gràcies a Déu.
A quin barri, de persona?
El barri de Sant Andreu,
del Palomar.
Allà també és un barri d'identitat,
allà diem, els que vivim allà,
que som de Sant Andreu,
no de Sant Andreu,
de Sant Andreu,
per identificar-los.
Bé, i per a aquelles qüestions
i de la vida,
doncs, mira,
la meva família,
doncs, la vocació ha estat
sempre molt present,
quatre capellans,
sis religioses,
i jo, doncs, bueno,
en un moment molt aviat,
pot ser,
però quan Déu va voler,
vaig sentir la crida
de també seguir-lo,
com a prevera,
i vaig començar la formació
en el seminari,
i em vaig ordenar de capellà
el 1996.
I aquí estic.
Molt bé.
El teu pas per Sant Just,
com...
Bé, en aquesta etapa de formació,
doncs,
els seminaristes
tenen una experiència pastoral,
els caps de setmana.
Aleshores,
el rector del seminari,
doncs,
em va proposar
que aquesta experiència,
després d'estar
a la meva parròquia,
ja s'entendreu,
doncs,
fos anar a Sant Just d'Esvern.
Jo no havia anat mai,
i ell em va portar un dia,
vaig veure que hi ha un capellà
que es deia Anton Roca,
i vaig estar sis anys,
jo crec que van ser els anys,
doncs,
aquells del primer amor,
no?,
de la primera...
L'estrena.
L'estrena.
L'estrena, no?,
de créixer,
de conèixer la vida d'un capellà,
de conèixer la vida
d'una comunitat cristiana,
de les primeres responsabilitats,
no?,
en l'àmbit, potser,
dels joves,
d'acompanyar-los,
i per això,
sis anys,
sis anys d'experiència pastoral,
fins que em vaig ordenar,
em vaig ordenar,
això com us he dit,
el 96,
i després,
bueno,
ja em van demanar,
doncs,
anar ja a altres llocs,
no?
Molt bé.
La parroquia del Sant Just i Pastor
pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat
des de la Constitució
com a nova seu.
Recordes quin any
es va constituir,
aquesta seu de Sant Feliu?
Sí,
va ser el 2004.
El papa Sant Joan Pau II,
va fer el que es fa
o s'ha anat fent
amb moltes diòcesis grans
per fer-les potser més fàcils
de coordinar,
més humanes.
Més assequibles.
Més assequibles,
exacte.
Aleshores,
el 2004,
el juny del 2004,
el papa Joan Pau II
va dividir
o va desmembrar,
com es diu,
l'antiga diòcesi
l'arquebisbat de Barcelona
amb tres diòcesis,
Barcelona,
Terrassa
i Sant Feliu de Llobregat,
creant el que diem
la província eclesiàstica de Barcelona.
Tu t'has decantat més
cap a l'aspecte formatiu,
de moviment de joves,
de moviment de gent gran,
no?
I la part pastoral
potser no has trobat
o no has treballat tant?
Bé,
vaig estar,
bé,
després d'aquests anys
a Sant Just
i després vaig estar
de vicari
i de rector
a Molins de Rei,
al Papiol
i a Castellvisual.
Però sempre he tingut
una vessant
com també
més àmplia,
no?
Potser en aquest temps,
abans de constituir-se
la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat
en aquesta zona pastoral
de l'alquemisbat de Barcelona
teníem el bisbe,
us en recordareu,
auxiliars
van Enric Vives.
I des del principi
també, doncs,
ell em va demanar
d'ajudar-lo,
de coordinar
aquesta pastoral
amb ell
i va ser una experiència
també no només
d'estar en una parròquia
sinó també
de coordinar
tota una realitat
pastoral més ampla,
no?
Per això
jo dono moltes gràcies
a Déu
per aquesta riquesa
perquè em va fer
conèixer molt
doncs
la varietat,
no?
la pluralitat
i les activitats
d'aquesta zona pastoral
que avui és
la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat.
La parròquia
del Sant Just
i Pastor
pertany a l'alquemisbat
de Sant Feliu
de Llobregat
des de la Constitució,
ja ho hem dit.
Llavors,
amb aquesta nova seu,
la teva funció,
que no sé si és la mateixa
que en vas entrar,
doncs,
quin estat?
Sí,
doncs,
com us he dit,
sempre he tingut
aquesta vessant,
bueno,
que al final
també l'he vist
com una crida,
no?
És a dir,
d'ajudar els responsables
a anar coordinant
tota la vida pastoral.
Doncs,
des del principi
de la Constitució
de la diòcesi,
el 2004,
el nou bisbe,
el monsenyor
Agustí Cortés Soriano,
em va demanar
d'ajudar-lo,
no?
Ajudar-lo també
amb aquesta coordinació
i des del principi,
doncs,
bueno,
ella em va anomenar
com a secretari particular
i secretari general
i canseller
de la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat,
en un principi
mantenint
la responsabilitat pastoral
al Papió,
la Molins de Rei
Castellbisbal
i després,
més col·laborant
aquí
a la parròquia
de Sant Llorenç
que va ser
i és ara
la catedral
de la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat.
Has esmentat
un parell
de càrrecs teus
secretari
tan particular
com del bisbat
i canseller.
Què és això
de canseller?
Canseller,
sí,
alguns,
clar,
sempre hi ha
aquestes paritats
de conceptes
també en el món civil,
no?
I alguns
m'han dit
escolta,
això és com
jo què sé
la...
No,
això,
canseller,
abans que sortís
en el concepte civil
ja existia
en el dret canònic
de l'Església
i és,
podríem dir,
com el notari,
el que dona fe
de tot el que passa
a la diòcesi
de,
en el nostre cas,
de la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat.
És el que té,
el que autentifica
la signa,
la signatura
del bisbe.
És a dir,
que tot acte
doncs administratiu
doncs ha d'estar
refrendat
amb aquesta signatura
del canseller
per donar fe,
donar valor
a aquell document.
aquest document.
Secretari també,
el concepte
de secretari
del bisbe
i de la diòcesi?
Sí,
bueno,
són dues coses diferents.
Secretari General
seria el que coordina
doncs les...
doncs les activitats
que n'hi ha,
no?,
ajuntament
amb els altres càrrecs
importants
del vicari General,
els vicaris
episcopals,
els archiprestos,
però és el que coordina
pot ser doncs
la realitat,
per exemple,
de tota l'activitat
que es fa
a la Cúria,
a la Casa de l'Església,
no?
Que,
si no sabeu,
per exemple,
nosaltres,
aquí a Sant Feliu
de Llobregat
està la Casa de l'Església,
és la seu del bisbat,
juntament amb la catedral,
i aquí a la Casa de l'Església
estan tots els serveis administratius.
doncs
el que podríem dir,
per exemple,
la figura
d'aquella persona
que ha de vetllar
pels treballadors,
per les qüestions laborals,
també,
nosaltres actualment
tenim 18 treballadors
laics i laiques,
i aquesta realitat
s'ha de cuidar,
s'ha de coordinar,
o després tots els altres actes
que hi ha a la diòcesi
i vetllar
perquè això es pugui fer,
donar els recursos necessaris
a totes les parròquies,
a les comunitats religioses.
És un...
Un xico para todo,
quizás, no?
Aspectes econòmics,
també...
Sí,
també hi ha l'àmbit administratiu,
però també en aquest àmbit
hi ha la figura de l'econom,
que també és una figura
de referència a la diòcesi,
i tot això
s'ha de coordinar,
coordinar-ho
perquè tots anem cap
al mateix camí, no?
A veure si és veritat, això.
Hi ha dues vicaries episcopals.
Exacte.
Què és una vicaria episcopal?
O sigui,
el territori de la diòcesi,
malgrat la divisió,
és molt gran,
perquè,
malgrat la divisió,
tenim un milió
cent mil habitants.
Això,
quan ho dius
en altres diòcesis,
pot ser d'Espanya,
per exemple,
León o Burgos,
que és molt petit,
o sigui,
malgrat la divisió,
és gran.
Agafa tot el territori
del Baix Sobregat,
Penedès,
Garraf i Anoia,
perquè pot ser una ambigüitat
o una,
pot encórrer-se
en una equivocació.
Diócesi de Sant Feliu
i Llobrellat
no és només la ciutat
de Sant Feliu,
sinó que aquest territori
pren el nom
de la seu.
Aleshores,
té una estructura,
hi ha dues vicaries,
la vicaria
del Llobrellat,
com bé l'has dit,
que seria més
on estem nosaltres,
aquí,
a Sant Just d'Esvern,
Sant Feliu i Llobrellat,
és la part com més,
com dir-te,
més urbana,
o més industrial,
on estan
la gent.
Per exemple,
tenim una població,
Sant Boi i Llobrellat,
amb 80 i escaig mil habitants.
Això ja és una diòcesi
d'altres llocs.
Sí,
i la vicaria
del Penedès,
Garraf i Anoia,
que seria com
la part o la vicaria
més...
De la terra.
Sí,
de pobles,
pot ser més petits,
però,
per tant,
hi ha grans poblacions,
per exemple,
Vilafranca del Penedès,
Vilanova i la Joltru,
Sitges,
totes aquestes referències
que poden ser una mica,
doncs,
això del camp,
que deus tu,
de la vinya,
és una diòcesi
molt interessant,
perquè,
mira,
no només tenim les vinyes,
que és molt important,
ja,
sense dormir,
sinó que tenim l'aeroport,
també està en el territori,
no?
O tenim Teletrés,
no?
Que també està en el territori,
no?
Quan volem presumir una mica
de la diòcesi,
dient,
mira,
anem al nostre territori
i sobretot tenim Montserrat,
Montserrat,
el santuari.
Pensava que anava a dir
el camp del Barça.
també part del camp del Barça,
perquè a Sant Joan d'Espí tenim
la ciutat esportiva,
no?
O sigui que ho tenim
que s'hi ve tot,
però sobretot tenim el santuari
també de la mare de Montserrat,
que està en un territori nostre.
I és patrona.
I alhora,
la mare de Déu
és la patrona de la diòcesi,
també és la patrona de Catalunya,
de totes les diòcesi,
però la nostra
ja està en un territori,
així ho és.
123 parròquies
són moltes o poques
per un territori
tan gran i tan poblat?
Depèn de com ho miris,
no?
Hi ha
diòcesis més petites
que tenen
moltes més parròquies,
eh?
Podríem dir que són poques,
però
és el que hi ha
i és suficient
per estructurar
aquesta presència
de
l'Església catòlica
al territori
de la diòcesi,
no?
123 parròquies
significa,
doncs això,
poblacions,
grans i petites,
gent amb idiosincràcies
diferents,
amb
tradicions
diferents,
que,
doncs,
cada parròquia
ha de saber,
doncs,
acompanyar,
no?
I ajudar
a créixer en la fe
a totes aquestes
comunitats.
Pels nostres oïdors,
què és un arxiprestat
i quants d'hi ha
el visfat
que estem treballant
en?
Exacte.
Hem dit que
sóc que teníem
dues vicaries
i cada vicaria
és una agrupació
d'arxiprestats
i un arxiprestat
és una agrupació
de parròquies.
És com això,
per fer
una estructura
i ajudar
a coordinar
aquesta pastoral
i la feina
dels capellans,
dels religiosos,
les comunitats
religioses,
de les realitats
d'església
que hi ha.
Aleshores,
un arxiprestat,
tenim nou
arxiprestats
en el territori,
la vicaria
del Llobregat
té
cinc
arxiprestats
i la vicaria
del Penarès
de Ràdio
no hi ha quatre.
Al davant
de cada arxiprestat
hi ha un arxiprest,
al davant
de cada vicaria
hi ha un vicari
que en contacte
amb el bisbe
reunions
molt periòdiques
es reuneixen
i coordinen
i comparteixen
les alegries
i les penes
de cada dia.
El bisbe
quins consells té
per assessorar-lo?
Ho decideix les coses sol
o els deixes assessorar
per altres
consells, potser?
Bé, això des del
Consell i Batista II
que els més grans
us sona més
dels anys 65
doncs això
es va
definir molt
com la figura
del bisbe
que és
el que va al capdavant
el pastor
d'una diòcesi
hauria de tenir
les ajudes necessàries
per tirar endavant
la diòcesi
per no fer-s'ho sol
i també
per arribar
a tot arreu
no podem fer les coses sol
aleshores
el bisbe
té
podríem dir
una mica
podríem dir
d'una manera
escabonada
té el Consell Episcopal
que és la reunió
setmanal
que fa el bisbe
amb els vicaris
episcopals
recordeu l'estructura
que us he dit abans
i el secretari general
també
jo també em formo
per donar a fer
aquella reunió
a aixecar l'acte
i ajudar-los també
a coordinar
els diferents reptes
després
ja té
tres
consells
molt importants
el Consell
Presbiteral
que
de cada vicaria
doncs
s'escollen
uns preveres
perquè
també ajudin
el bisbe
en aquesta
coordinació
el dret canònic
a més a més
podríem dir
controla
l'activitat
del bisbe
perquè hi ha
assumptes
que són
prescriptius
que hi ha de consultar
amb el Consell Presbiteral
o sigui
aquesta realitat
de diàleg
de treball conjunt
que era molt palesa
després
s'està
el Consell
Pastoral
diosesar
que són
podríem dir
el Consell
dels Laics
i les Laiques
de cada vicaria
també s'escollien
uns Laics
per a formar
aquest Consell
i ajudar el bisbe
també
a coordinar
a pensar
el bisbe
ha de consultar
també
són
consultors
després
hi ha
el Consell
Econòmic
també hi ha
assumptes
prescriptius
perquè el bisbe
no faci
el que ell
vulgui
amb l'economia
de la diòcesi
amb les propietats
que té la diòcesi
i ha de consultar
ha de donar
el vistiplau
amb l'ajuda
de l'econom
i després
hi ha un altre
consell
que podríem dir
que és el més
també el més significatiu
que és el col·legi
de consultors
del Consell
Presbiteral
s'escollen
un grupet
més petit
que ajuden
el bisbe
d'una manera
com més
més a prop
i també
prescriptiva
perquè si ha de consultar
alguns assumptes
pot ser més
més difícils
o més
més complexos
hem sentit
de parlar
de les delegacions
diocesanes
però què són
exactament
sí
o sigui
aquesta realitat
pastoral
d'aquest territori
un milió
de 100.000 habitants
amb dues vicaries
amb nou
arxiprestats
el més important
és la vida
de cada dia
aleshores
la vida
d'una comunitat
cristiana
té els diferents
àmbits
que podem tenir
a nivell social
a nivell civil
està la gent gran
està en els joves
està
el món
de la salut
està
per exemple
el món
de
què dir-te
no?
de la tatequesi
el món
dels esplais
el món
de
l'ecumanisme
el món
dels preveres
d'això
de les laics
cada àmbit
té
un grup
o un equip
amb una persona
responsable
pot ser cap allà
un diaca
un religiós
o un laic
una laica
que vellen
per aquell àmbit
en concret
d'aquella
realitat
per exemple
pastoral de joves
la delegació
de joventut
doncs hi ha un cap allà
al davant
que és el delegat
de joves
que té un equip
format
per
l'AIDS
el nomena ell
aquest equip
el bisbe
el bisbe
amb l'assessorament
del Consell Episcopal
proposen
una persona
i aleshores
és el delegat
o la delegada
qui conforma
l'equip
i informa
el bisbe
i aleshores
per exemple
doncs hi ha
podríem dir
doncs això
al món de la catequesi
hi ha una delegada
que al davant
de la catequesi
doncs per coordinar
doncs això
en aquest àmbit
tan important
o les famílies
per exemple
en l'àmbit pastoral
de la família
o de la vida
doncs hi ha un matrimoni
al davant
d'aquesta delegació
i treballen
treballen
i reuneixen
i proposen accions
i
coordinats
no només
vivim
en una bombolla
la diòcesi
de Sant Feliu
sinó
abans hem dit
que formem part
de la província
traciàstica
de Barcelona
doncs
coordinats
amb Barcelona
amb Terrassa
amb la conferència
episcopal
terraconense
de les diòcesis
catalanes
que són
deu diòcesis
o la conferència
episcopal
espanyola
les delegacions
d'aquestes
diverses anes
tenen un ritme
de funcionament
i de competències
molt similar
a les altres
o es deixa
com
llibertat
d'actuació
clar
hi ha delegacions
doncs
molt diferents
no
podríeu pensar
per exemple
el que dèiem
la delegació
de catequesi
que té una activitat
pot ser molt
podríem dir
doncs
molt forta
d'organitzar
les trobades
d'organitzar
les catequesis
coordinar
les catequistes
avui
doncs
els agents
pastorals
de les parròquies
més significatius
són
els catequistes
i després
per exemple
hi ha una delegació
pot ser que ningú coneix
perquè és
la delegació
de
de conèixer més
de litúrgia
que també
doncs
coordina
l'activitat
celebrativa
de les parròquies
les eucaristies
els seguiments
clar
són activitats
diferents
però
totes
necessiten
per exemple
doncs
aquesta setmana
o aquests dies
a l'adiòtesi
doncs
hi ha diferents
trobades
d'inici
de curs
per exemple
els agents
de pastoral
de la salut
que
doncs
a les parròquies
tenim
i a la delegació
de pastoral
de la salut
que a les parròquies
doncs atenem
a les persones grans
atenem els malalts
els portem
la comunió
i aquests dies
estem fent
la trobada
d'inici
de curs
amb aquests
agents
de pastoral
per exemple
parlant
de l'Alzheimer
com aquesta
realitat
molt
molt present
en les nostres famílies
en les nostres comunitats
doncs
com podem
acompanyar-ho
o conèixer-ho
les delegacions
tenen activitat
diversa
i algunes
hi deuen posar
potser més
esforç
que d'altres
hi ha alguna
delegació
així
que es pugui
ensenyar
com a
model
com a
delegació
activa
quina
quina triaries
això és com
quan li preguntes
a un pare
o una mare
escolta
jo diria
jo per exemple
també coordino
ara em diréu
vaja
escollo la meva
hi ha de la delegació
de pastoral vocacional
i el Lissab
va demanar
també
coordinar
per la meva responsabilitat
també
d'estar al seminari
com a formador
i
els seminaristes
de la diòcesi
doncs
aquesta delegació
no només
té la responsabilitat
de
dinamitzar
i d'acompanyar
les vocacions
a la vida sacerdotal
o a la vida
consagrada
religiosos
o religiosos
diàques
sinó que té la missió
també
de vetllar
perquè la gent
tothom
visqui la seva vida
com una vocació
jo crec que tenim
un gran repte
i el bisbe Agustí
ens ho va demanar molt
i com podem ajudar
avui
a tots els membres
de la diòcesi
a que es despertin
cada matí
i se sentin
cridats
cridats per Déu
a viure una vida plena
a viure la vida
com un do
i a respondre
a respondre
dient-li
sí
doncs sí senyor
et vull seguir
des d'això
crec que avui
és una gran novetat
per la nostra societat
que estem acostumats
o que ens volen
tancar
en una experiència
on el jo
contínuament
és el centre
jo sóc el centre
de tot el que faig
clar
el papa Francesc
en aquesta experiència
sinodal
i també
tot el seu ministeri
doncs
ens ha convidat
sempre
a una experiència
molt interessant
que és
la descentralització
de la persona
això no vol dir
no donar importància
a la persona
ho és
i molt
però
tu no ets
el centre de la vida
el centre
no és el malic
del món
hi ha
al teu costat
un altre
que com tu
té la seva realitat
i aleshores
viure
com a do
és a dir
la teva vida
és a dir
doncs mira
hi ha algú
que t'estima
hi ha algú
que et crida
i que et demana
que m'hi responguis
i a nosaltres
jo diria
si em deixaran
que no
els altres companys
delegats no hi són
doncs jo faig l'opció
per aquesta
molt bé
bé Joan Pere
arribem
al final
d'aquesta
entrevista
penso que ha sigut
molt interessant
però potser
ens hem deixat
alguna cosa
per preguntar
i tu voldries
reblar
queda alguna cosa
per
ampliar
doncs mira
jo crec que
com estem
en aquests dies
d'inici de curs
hi ha una celebració
litúrgica
molt interessant
que és
les tèmpores
d'acció de gràcies
que és una
referència
del
del temps passat
que la gent del camp
potser ho vivia més
no
quan es recogia
tota la cendra
doncs
en aquests temps
es donava gràcies
a Déu
doncs
per
l'acollita
per
donar
gràcies
pel curs fet
i començaves
un nou curs
demanant a Déu
ajuda
jo
mira
potser no ho he dit
però dono
moltes gràcies a Déu
per Sant Just
d'Esvern
i per la parròquia
de Sant Just
i Sant Pastor
crec que per mi
ha estat
i és una referència
en la meva
en la meva
història
tot scénal
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!