Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Quan en Lluís Segura em va proposar de substituir a la Juanita Algarra i en Pere Oliver el programa de ràdio Veus de la parròquia,
li vaig dir que no, que jo no era la persona dient, perquè no sóc una persona mística, ni beata, ni sé masses coses d'Església,
ni sóc capaç de fer proselitisme ni de convèncer ningú.
Però ell em va dir que no, que no tenia que fer proselitisme, que la meva aportació seria un programa de dues parts,
una part de notícies i una altra de temes històrics de la parròquia.
Llavors vaig pensar que si eren coses d'història sí que em sentia capaç. I aquí estic.
He triat tres notícies que espero que trobeu interessants.
La primera és per l'Arbus de Joan Torres i Viver.
El dia 7 de setembre, la catedral de Sant Feliu de Llobregat es va omplir de gom a gom per acomiadar en Joan Torres i Viver.
Potser no us dirà res aquest nom, però en Joan Torres i Viver va ser un artista que va omplir amb les seves pintures morals
moltes esglésies del Baix Llobregat, de Barcelona i de tot Catalunya.
Va néixer a Sant Feliu de Llobregat l'any 1929, en el marc d'una família de pintors.
El seu besavi, Tomàs Viver, i el seu avi, Pere Viver, van tenir un important taller artístic a Terrassa.
I a casa seva hi havia sempre aquest ambient artístic.
La seva mare va ser la seva primera mestra.
Va cursar estudis de belles arts i va viatjar per a Europa durant dos anys
per anar a aprendre a les fonts d'artístiques d'Europa, a Itàlia, França i Holanda.
Va ser professor a unes escoles de Sant Feliu i a una altra de Sant Joan d'Espí.
I va fundar a la seva ciutat natal el Cercle de Belles Arts.
Era un bon dibuixant i va fer moltes caricatures de diversos personatges de Sant Feliu
i també era un bon retratista.
Fins i tot va dissenyar una font pel Parc Nadal de Sant Feliu
amb alegories de les estacions de l'any i de les activitats de la gent de la ciutat.
Però pel que és més conegut és per les seves pintures murals
i les seves vidrigueres de temàtica religiosa
que va fer per esglésies, santuaris i capelles d'escoles, de convents i d'hospitals
amb un estil net, senzill i harmònic i respectuós.
Va pintar el seu primer mural l'any 1949 per la parròquia de Sant Agustí de Barcelona
i tot seguit va pintar a Sant Just d'Esvern i a Esplugues del Llobregat.
Jo he vist moltes de les seves pintures.
Esplugues, per exemple, on va pintar el magnífic Altar Major
amb escenes de la vida de Santa Madalena.
A Sant Feliu, on va fer, entre altres coses, un magnífic Sant Sopar
a la Capella del Santíssim.
Un Sant Sopar que dona una gran sensació de pau quan el mires.
A l'església de Sant Vicenç d'Arserrià, on va decorar l'altar de Santa Eulàlia.
I és freqüent trobar els seus treballs en molts altres llocs,
treballs que són molt fàcils de reconèixer i identificar.
Però això que a Sant Just d'Esvern tinguéssim uns murals de Joan Torres,
per mi era una cosa completament desconeguda.
On estan aquests murals, si a la nostra església les parets no tenen cap decoració?
Potser eren aquells símbols dels quatre evangelistes que hi havia a l'altar major
abans que mossèn Ramon Graner fes pintar l'interior de l'església de Blanc.
Esclar, després pensant, sí que tenim uns murals a la capella del Santíssim,
però no són pas de l'estil d'en Joan Torres.
Són unes pintures realistes, però són molt clàssiques.
Però indagant indagant, he descobert que sí,
que les pintures que hi ha a les parets laterals del Santíssim són d'en Joan Torres.
Les va pintar l'any 1952, a l'última època de Mossèn Antonino,
quan ell tenia 23 anys.
Són les seves segones pintures murals.
I per això són d'un estil ben diferent de les que jo coneixia
i que va fer ja en la plenitud de la seva carrera.
Bé, de fet no són pintures al fresc.
Són pintures a l'oli sobre tela.
Va pintar al lateral dret, en un llenç,
l'escena del sacrifici de Melquisedec
i en un altre, a Danieva.
I al costat esquerre, la preivindicació de Sant Pere.
Dues encara hi són.
Però a la de Danieva no li agradava gens a Mossèn Martorell
i la va fer retirar per substituir-la per un sant sopar
també pintat per ell durant els anys 60.
Aquest sant sopar és una composició molt novedosa i molt bonica
on Jesús, jove, no està assegut a la taula
sinó que està dret en actitud de servir.
I on es veu ja l'evolució d'aquest artista cap a l'estil que el definirà.
La pintura de Danieva es va plegar
i desar a les golfes de la casa rectoral.
I quan hi havia com a rector Mossèn Rius
es va trobar molt malmesa
i, teòricament, els estudiants d'art de la Generalitat
ens l'havien de restaurar.
Però, de moment, està a la Sala Terrés,
que és l'antic baptisteri de la parròquia.
La parròquia, aquest diumenge 17,
li va fer una missa de record i agraïment
i es van repartir uns recordatoris
on figuren aquestes tres pintures que tenim al Santíssim.
Si algun dia les voleu anar a veure,
ja sabeu on estan.
Ara us parlaré de la romeria a Montserrat.
El dia 2 d'octubre es va dur a terme
la romeria de la parròquia a Montserrat.
Les romeries a Montserrat
són una tradició de moltes parròquies de Catalunya
que un cop l'any peregrinen a la Santa Muntanya
per demanar o agrair coses a la moreneta
i posar-se sota la seva protecció.
És aquella excursió en autocar
que serveix a moltes persones grans
que no tenen gaires possibilitats de sortir de casa seva
i que fins i tot no freqüenten gaire la parròquia
de sortir un dia de casa.
I s'animen a anar a Montserrat
d'una manera fàcil i pràctica
doncs no tenen que fer cap desplaçament
per anar a buscar un transport públic.
Els ve buscar a l'autocar.
I poden passar un dia
gaudint de la companyia de les persones conegudes
i visitar i posar un llentió a la moreneta.
De l'existència de les romeries a Montserrat
de la parròquia
jo me'n vaig assabentar
a l'època de mossèn a l'Airac.
Es feien el mes de novembre
però després van agafar una gran emvenzida
amb mossèn Roca
on s'havien omplert fins i tot tres autocars.
Els arxius de la parròquia
estan totes documentades
a partir de l'any 1991
que és quan mossèn Roca
va fer la primera peregrinació.
Enguany
ha sigut un peregrinatge senzill d'un dia
on hi van participar 41 persones.
Doncs estem en època de post-pandèmia.
mossèn Xavier, com és habitual
va concelebrar la missa conventual de les 11
on es va llegir la presentació
de la nostra parròquia
que era aquesta.
La comunitat parroquial dels sants
just i pastor de Sant Just d'Esvern
hem pujat a Montserrat en Romeria
per demanar-li a la moreneta
la seva benedicció
en el curs que comencem.
Volem que la pastoral sagramental
la pregària
el compromís social
de ser una església amb sortida
com diu el Papa Francesc
i la Pau
presideixin la nostra acció
com a comunitat cristiana
en el nostre poble
i en el món.
Es va fer el tradicional dinar
i després a les 5 de la tarda
es va fer al Cambril
una pregària de comiat
amb la lectura i cant d'uns salms
i de la Salve Regina
i demanant a la Mare de Déu
de Montserrat
que posi sota la seva protecció
la comunitat cristiana
de Sant Just.
Van coincidir
amb el penegrinatge
de l'Hospitalitat
de la Mare de Déu
de Lourdes
de les diòcesis de Barcelona
Sant Feliu de Llobregat
i Terrassa
que a causa de la pandèmia
no han pogut organitzar
el seu veritable penegrinatge
de 4 dies a Lourdes
amb malalts
com fan habitualment
i el van voler substituir
per una sortida d'un dia
amb malalts
i persones discapacitades
al monestir de Montserrat.
Van estar acompanyats
del bisbe Agustí
que va presidir
la missa del penegrinatge
a les 12 del migdia
i aquí
també van poder saludar
al bisbe
moltes persones
de Sant Just.
Bé, ara us parlaré
dels 25 anys
de l'ordenació sacerdotal
d'en Joan Pere Polido.
El passat dia 12 d'octubre
dins del marc
de les festes
de Sant Rarimi
copatró
de Sant Feliu
de Llobregat
l'Esgrésia Catedral
de Sant Feliu
va acollir
la celebració
dels 25 anys
de l'ordenació sacerdotal
d'en Joan Pere Polido
celebració presidida
pel bisbe
Agustí Cortés
i concelebrada
per Monsenyor
Joan Enric Vivés
Arquabisbe d'Ugell
mossèn Anton Roca
que l'havien acollit
al seminari
i a la parròquia
de Sant Just d'Esvern
entre altres sacerdots
amics d'en Joan Pere
potser molts
no coneixeu
a mossèn Joan Pere
però
en Joan Pere
i ara noteu
que jo no li dic mossèn
va ser el nostre seminarista
i per mi
sempre serà
en Joan Pere
en Joan Pere
va néixer
el 1970
a Barcelona
la seva família
tenia ja
una gran tradició religiosa
doncs un dels seus tiets
és també sacerdot
i si no recordo malament
té dues tietes monges
vivia
a Sant Andreu del Palomar
i va estudiar
a l'escola pública
de Sant Pere en Olasc
va entrar al seminari
on el va acompanyar
la seva mare
per fer bup i cou
era
segons paraules
de Monsenyor Joan Enric Vivés
un nen tímid
però molt bon nen
i es va adaptar de seguida
i va ser un bon estudiant
va estudiar
al seminari de Barcelona
i és llicenciat
en Teologia Moral
per la Facultat de Teologia
de Catalunya
i màster
de Doctrina Social
de l'Església
per la Facultat
de Ciències Polítiques
i Sociologia
de la Universitat
Pontificia de Salamanca
el va ordenar
sacerdot
el cardenal
Ricard Maria Carles
aquí
a l'Església de Sant Feliu
que encara no era catedral
l'any 1996
i va ser vicari
primer de Sant Just d'Esvern
i després
de les parròquies
de Molins de Rei
Castell Bisbal
i Papiol
on també va ser rector
quan es va crear
la diòcesi
de Sant Feliu
de Llobregat
va deixar
la seva tasca pastoral
per passar a ser
secretari personal
del bisbe
Agustí Cortés
i actualment
és a més a més
secretari general
i canceller
i moderador
de la Cúria
de Sant Feliu
de Llobregat
i delegat
de pastoral vocacional
de la mateixa diòcesi
Això sona
a persona
molt important
però el que ens interessa
a nosaltres
és la relació
que va tenir
amb Sant Just
l'any 1990
va venir de rector
de Sant Just
mossèn Anton Roca
un mossèn jove
llavors
que va omplir
d'aire fresc
la parròquia
amb la seva manera
de fer
i la seva alegria
mossèn Anton
es va fer estimar
de tothom
als pocs mesos
de ser aquí
amb nosaltres
el bisbat
li va enviar
un seminarista
perquè es començés
a relacionar
amb tota la feina
que hi ha
a una parròquia
i aquest seminarista
va ser en Joan Pere
llavors tenia 21 anys
i va començar
a venir
els caps de setmana
perquè encara
estudiava el seminari
feia molts anys
que Sant Just
no tenien vicari
i jo no recordo mai
d'haver tingut
un seminarista
les seves tasques
parroquials
van estar encaminades
vers els joves
es va muntar
seguint les idees
d'en Lluís Gros
un petit grup
d'escolans
que va tirar endavant
molts anys
també gràcies
a l'empenta
d'en Joan Pere
que se'ls emportava
de colònies
els hi muntava
activitats de lleure
i altres sortides
també preparava
els joves
per la confirmació
es va estar
cinc anys
entre nosaltres
primer amb timidesa
però a poc a poc
va anar avançant
en coneixements
i responsabilitats
quan el van ordenar
diaca
a Santa Maria del Mar
l'any 1995
ja va poder
administrar els sagraments
baptismes
casaments
funerals
cosa que li va
permetre
entrar en contacte
amb altres persones
que no van regularment
a l'església
però que se senten
cristians
quan el van
ordenar sacerdot
a Sant Feliu
perquè la nostra
església
és de dimensions
molt reduïdes
cosa que a nosaltres
ens va doldre molt
però tots vam comprendre
que no hi hauria hagut
prou lloc
per tota la gent
familiars
amics
i feligresos
que el volien acompanyar
el van destinar
com a vicari
aquí
a Sant Just
però s'hi va estar
poc temps
perquè va tenir de marxar
a Molins de Rei
encara que ens venia a veure
tot sovint
si mossèn Anton
per alguna circumstància
no podia celebrar
i encara de tant en tant
ho fa
va voler celebrar
la seva primera missa
a Sant Just
i crec que ell
sempre s'ha sentit
vinculat a la nostra comunitat
encara que ara tingui
aquests càrrecs
tan importants
nosaltres el recordarem
sempre
com aquell noi jove
i senzill
que va venir a aprendre
a ser capellà
a casa nostra
per això
ens alegrem
molt de poder celebrar
amb ell
aquesta data
i de poder-lo felicitar
i com ell ens demana
de poder pregar per ell
perquè la vida
li sigui propícia
i pugui continuar
desempolupant
la tasca
per la que ha estat
cridat
com està fent ara
i tal com deies tu
Joan Pere
el dia que te'n vas anar
una abraçada
i a reveure
nosaltres també et donem
una abraçada
moltes felicitats
Joan Pere
i que sigui
per molts anys
hi ha moltes cagades
la segona part del programa
estarà dedicada
a la història
de la parròquia
si volem saber coses
de la parròquia
de Sant Just d'Esvern
hem d'anar sempre
a buscar
el nostre clàssic
llibre de referència
el llibre que va escriure
mossèn Antonín
als anys 40
notes històriques
del poble
i la parròquia
de Sant Just d'Esvern
però a mi m'agradaria
de donar
un aire més fresc
i modern
a les explicacions
primer de tot
voldria fer-vos
conèixer més coses
sobre els nostres patrons
Sant Just
i Sant Pastor
a l'abep de la parròquia
podem trobar la història
que tots sabem
que Sant Just i Sant Pastor
eren uns nens
del calà de Henares
i que van ser martiritzats
quan tenien 7 i 9 anys
perquè es van declarar
públicament cristians
profunditzant més
en la història
veiem que van néixer
a Tielmes
poble de la província
de Madrid
situat a la vall
del Tajunya
que llavors era un poblament
petit
de l'imperi romà
anomenat
Termeda
als anys
295
i 297
i van sofrir
el seu martiri
al calà de Henares
que era una colònia
romana important
anomenada
com Plutum
l'any 307
sota la persecució
dictada
per l'emperador
Dioclesià
la península ibèrica
llavors
estava sota la dominació
de l'imperi romà
que havia dividit
la península
en 3 grans províncies
l'Hocitània
Bètica
i Tarraconense
i per tant
com Plutum
i Termeda
pertanyien
a la Tarraconense
queda clar
a la Tarraconense
com nosaltres
llavors
és ridícul
aquest comentari
que a vegades
hem de sentir
i que a mi em fa
molta ràbia
que tenim uns patrons
madrilenys
no senyor
els nostres pretons
són tan habitants
de la Tarraconense
com nosaltres
i tenen com a capital
de referència
la Urbs Imperial Tarraco
avui Tarragona
com nosaltres
queda clar?
aclarit això
en el context
històric
no tenim pràcticament
cap dada
de com podia ser
Tielmès
a l'època romana
però sabem
que ells
eren fills
d'una família cristiana
i que en un moment donat
van emigrar
a com Plutum
i que abans
d'arribar-hi
van passar uns dies
amb la seva mare
en un lloc
que avui es coneix
com Risco de los Mártires
on hi tenen
dedicar-la
a una ermita
de com Plutum
sí que en sabem
moltes coses
era una de les ciutats
més importants
de la zona central
de la península ibèrica
una colònia
més gran
que Barcino
suposo que tothom sap
que Barcino
és el nom romà
de Barcelona
la colònia
Iulia Pia
Fidelis
Augusta
Fabencia
Barcino
Estava ben comunicada
doncs hi passava
la via que anava
de César a Augusta
Saragossa
fins a Emèrita Augusta
Mèrida
capital de la Lusitanya
era una ciutat
rica
que aprofitava
l'aigua del riu
Enares
que havia canalitzat
fins a la ciutat
i de la que també
en disfrutaven
les viles romanes
que trobem
amb un àger
d'un radi
d'uns 10 quilòmetres
al voltant
de les muralles
de la colònia
Es va fundar
al segle I
abans de Crist
en època
de l'emperador
Octavi August
seguint el plànol
com Barcino
de carrers
perpendiculars
i paral·lels
amb pòrtics
fòrums
termes
places públiques
i cases privades
de gust refinat
i també
fons d'aigues
medicinals
Visitant
les seves excavacions
trobem restes
de la basílica
que no era una iglesia
era el lloc on s'impartia justícia
de dos complexos termals
d'un complex augural
que és on vivien els endevins
i els augurs
i la gent hi anava
a que li endevinessin el futur
un ninfeu
on havia el temple
dedicat a Diana
i moltes restes de cases
amb mosaics suntuosos
i elegants
però el que ens interessa a nosaltres
és la casa d'Hipòlit
que està reconstruïda
per fer entendre
de què es tractava
la casa d'Hipòlit
no era una casa normal
era molt més gran
i tenia una distribució
una mica diferent
de les cases romanes
amb un gran
important espai
de banys termals
unes latrines
decorades
amb mosaics i pintures
un gran passeig
amb jardins
i zona d'esbarjo
i uns bancs semicirculars
i també
uns rics mosaics
al paviment
entre aquests mosaics
destaca
el mosaic geomètric
amb escenes de pesca
on podem identificar
molts dels peixos
de la Mediterrània
tal com si l'haguessin fet
perquè tingués
una funció didàctica
mosaic que porta
la firma del seu autor
Hipòlit
d'aquí el seu nom
de la casa
no
no era una casa familiar
era la seu
del col·legi
dels joves complotenses
on anaven a estudiar
els nois
de les principals famílies
el camp
el camp
la gent era
analfabeta
però les ciutats
gran part de la població
fins i tot els esclaus
sabien llegir i escriure
doncs hi havia monuments
amb inscripcions
cartells
indicacions
i publicitat
per tot arreu
just i pastor
deurien anar
a una escola
com aquesta
i deurien estar fent
els últims cursos
doncs la majoria
dels nens romans
als 5-6 anys
deixaven de ser nens
i començaven
a tenir responsabilitats
als 14-15 anys
eren considerats
adults
i es casaven
perquè als 35-40 anys
com a molt
la gent es moria
viure fins als 60 anys
era una cosa
extraordinària
les nenes romanes
no estudiaven
aprenien amb els seus
preceptors
o amb algun esclau
a llegir i escriure
i sobretot
aprenien a filar
la família
de Sant Just i Sant Pastor
deuria ser una família
benestant
perquè ells
eren més grans
i encara
anaven a l'escola
el que vol dir
que no els hi calia
treballar
la tradició
ens diu
que l'any 306
van ser martiritzats
per manifestar
públicament
que eren cristians
llavors
el cristianisme
estava perseguit
per ordre
dels emperadors
maximinià
i dioclasià
a tot l'imperi romà
i el pretó
de la terraconense
de Sià
va complir
amb molt de zel
aquesta prohibició
els nens
van ser fuetejats
perquè es retractessin
però ells no ho van fer
i llavors
van ser jutjats
i degullats
en el mur extern
de la basílica
el pretó
com eren
tan joves
els va fer decapitar
perquè tinguessin
una mort més ràpida
en lloc de fer-los
passar per una sèrie
de torments
abans de morir
el lloc del seu martiri
és conegut
com
Pare Don de los Milagros
i encara
es conserva
avui en dia
les restes
d'aquest Pare Don
van estar protegides
durant molts segles
perquè s'hi va construir
l'ermita
de los Santos Niños
i actualment
es poden veure
perfectament recuperades
el jesiment arqueològic
Constantí
va donar llibertat
de culte
i es van començar
a venerar
les relíquies
de Sant Just i Sant Pastor
i anomenar
al lloc del seu martiri
Campo Laudable
que vol dir
Camp de Joia
La primera referència
escrita que tenim
del culte
als Sants Nens
Alcalà
se'ls coneix més
pels Sants Nens
Los Santos Niños
que per Sant Just i Sant Pastor
la trobem
en un escrit
de Sant Paulí de Nola
Paulí de Nola
va ser un cònsul romà
que es va convertir
al cristianisme
i es va casar
amb una rica patrícia
complotència
van tenir un nen
que es va morir
els 8 dies de néixer
i ells van tenir
el privilegi
de poder-lo enterrar
al lloc del martiri
de Sant Just i Sant Pastor
probablement
van fer regir
un mausoleu
per recordar
el seu fill
com era habitual
entre l'aristocràcia romana
i tal vegada
això va ser
el primer vestigi
de l'església
que es va construir
per venerar
els nens màrtirs
hem de destacar
que només havien passat
100 anys
del martiri
de Sant Just i Sant Pastor
aquesta església
es va anar conservant
i l'any 1136
es va convertir
en parròquia
l'any 1479
en col·legiata
i el cardenal Cisneros
va reedificar el temple
i es va encarregar
que el papa
Lleó X
li otorgués
l'any 1519
el títol
de catedral magistral
en tot el món
només hi ha dues
catedrals magistrals
la de l'Obeina
a Bèlgica
i la d'Alcalà de Henares
on tots els seus canonges
són professors
d'universitat
Alcalà de Henares
era la seu
de la Universitat
Complutense
una de les més antigues
d'Europa
però després
la van trasladar
a Madrid
ara fa uns quants anys
Alcalà torna a tenir
universitat
però per disgust
de tots els alacaïns
és una universitat
que porta el nom
d'Universitat d'Alcalà
de nova creació
encara que ells
conserven tots els edificis
de la Universitat Històrica
i en el seu peranim
cada any
s'entreguen els Premis
Cervantes de Literatura
Alcalà
és una ciutat interessant
a part de les restes
romanes de Complutum
i de la seva universitat
és on va néixer
Miguel de Cervantes
i Catalina d'Aragó
la filla dels Reis Catòlics
que es va casar
amb Enric VIII
d'Anglaterra
el seu casc antic
amb el carrer
porticat més lloc
d'Europa
és el patrimoni
de la humanitat
de l'UNESCO
La parròquia de Sant Just
d'Esvern
va peregrinar
Alcalà de Henares
l'any 2006
quan es va celebrar
l'any jubilar
que commemorava
el 1700 aniversari
dels martiris
de Sant Just i Sant Pastor
Va ser una peregrinació
molt bonica
i sentida
almenys per mi
Ens va rebre
el senyor bisbe
que era d'oligen valencià
i ens va fer de guia
parlant en català
a l'exposició
que tenien
al claustre
de la catedral
on vam descobrir
que Just
era el germà petit
i Pastor
el germà gran
i on vam trobar
en un mapa
dels llocs
on es conserven relíquies
de Sant Just i Sant Pastor
el nom de Sant Just
d'Esvern
També vam poder constatar
que les imatges
que tenen
al calà de Henares
malgrat que deuen ser
més antigues
i de talla de fusta
són més petites
i més lletges
que les que tenim
a Sant Just
Va ser per Pasqua
de Pentecostés
i vam participar
en la missa
conventual
del diumenge
i després vam celebrar
a la cripta
on en una magnífica
urna de plata
protegida
per una potent alarma
hi ha les relíquies
dels nens sants
on vam depositar
un ram de roses vermelles
També ens van ensenyar
com a cosa excepcional
la pedra
on segons la tradició
van fer
agenollar els nens
per ser decapitats
Espero
que hàgiu
après moltes coses
i que si voleu
podeu tornar a escoltar
tot el programa
com és habitual
el proper dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
A l'escoltes
ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'Esbert
98.1
ràdio d'Esbert
98.1
98.1
Cara B
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
Cada