VEUS DE LA PARRÒQUIA
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Amics oïdors de Ràdio d'Esvern,
VEUS DE LA PARRÒQUIA
Presenta avui Montserrat, una devoció catalana.
Per això comptem amb l'inestimable presència i ajut d'en Carles Hernández,
que ens farà no solament de tècnic, sinó d'interlocutor,
per facilitar el desenvolupament d'aquesta sessió de ràdio.
Hola, Lluís, què tal?
Molt bé, i vos?
Doncs força bé.
Doncs endavant.
Doncs comencem.
Lluís, què és Montserrat?
Molt bé, hi ha notícies de Montserrat des de molt antic,
però ara podem dir que la cosa més immediata són tres conceptes.
Montserrat és una muntanya, és un santuari i és també una comunitat,
comunitat doble, perquè té monjos i escolats.
Ens ajudarà la música per seguir la història de Montserrat i també la seva actualitat.
De moment, l'expressió de l'espiritualitat del poble català està basat en la moreneta.
Per això ara sona, del disc Ajudem Montserrat, el morenet en sou.
Montserrat, el moren de l'espiritualitat del poble català està basat en la moren de l'esp baptized.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la Verge Maria
i això va ser
fa 75 anys.
També
es va celebrar
aquest fet històric.
Molts encara recorden que va representar
després de la cruel divisió
de la Guerra Civil
i va ser un pas ben decidit
cap a la reconciliació
en plena postguerra.
Estic parlant, repeteixo,
del 1947
i un dels que més
s'hi va implicar va ser
el reconegut historiador
Josep Benet, aleshores
molt vinculat a la comunitat
monàstica benedictina
de Montserrat i a tot
el teixit polític i associatiu
ofegat pel franquisme.
Josep Benet va ser
senador
i va ser el senador
amb més vots
que ha tingut mai
la democràcia.
potser va ser
el primer acte
aquest 1947
on es va començar
a plantejar
la defensa
de la cultura
i la llengua catalana.
Com molt bé va dir
en l'humilia
al bisbe d'Atenes
per als catòlics grecs
de rito bizantí
i també monjo de Montserrat
Manel Nin
celebrar el 75è aniversari
de l'antronització
de la santa imatge
de la Mar de Déu
no ha de ser celebrar
un fet llunyà
de fa molts anys.
Al contrari
vol dir
per a tots i cadascun de nosaltres
un fer memòria viva
un celebrar
un viure avui
la presència
la intercessió
l'esguar amorós
de la mare
que des d'aquest lloc
alt
des d'aquesta cambra
alta
i vella
i preciosa
continua esguardant
el nostre món
la nostra terra
les nostres famílies
i cadascun
de nosaltres.
La vigília
del 27 d'abril
es celebra
la vella
de Santa Maria.
Moltes persones
sobretot joves
pugen
a resar
al vespre
o a nit
ja
del dia
26
d'abril.
Molts es queden
a dormir
a l'hostetgeria
acollits
pels monjos.
Doncs
allà
en aquesta cerimònia
acompanyat
dels cants
i la música
de Llovança
a la Mare de Déu
el Santuari
de Montserrat
disposa
d'un renovat
i magnífic
hòrga
que ara
pels oients
de Ràdio d'Esvern
sonarà
en la interpretació
del Messias
de George
Friedrich Händel
que soni doncs
el Messias
de Händel.
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
de la Mare de Déu
Espectacular aquest Aleluia.
Lluís, seguim parlant de l'Escolania.
Què ens podem dir de l'Escolania de Montserrat?
L'Escolania de Montserrat, de moment,
la trobem educada pels monjos de Montserrat,
acompanyant el cant dels monjos.
Aquest cant són lluances de la Mare de Déu,
però també tenen un disc, els Escolans,
molt famós, el nostre Nadal,
del qual no podem estar de posar una peça.
Doncs endavant, el noi de la Mare,
cantats pels Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans de Montserrat.
L'Escolans.
L'Escolans de Montserrat.
Fins demà!
Fins demà!
I, acabats els seus estudis, surten molt ben preparats, no només educativament, sinó per matèries, per exemple, en música.
En acabar, la major part d'ells formen part de la coral dels antics escolans de Montserrat, dels quals a Sant Just en tenim un parell de membres.
Ara s'està formant un cor mixt de cambra. Serà el primer cop que s'incorporarà en veus femenines a l'escolania de Montserrat.
I, consulta, què són les vespres?
Les vespres són un moment de res dels monjos.
Al llarg del dia hi ha unes hores determinades en què la regla de Sant Benet, els monjos són benedictins, tenen l'obligació de resar uns salms, unes proclames, unes lectures, etc.
Hi ha moltes hores d'aquest tipus a Montserrat i en els monestirs de Sant Benet.
No els diré tots, ni els dinaré potser, potser en dirien altres que no són, però serien l'hora prima, les laudes, la terça, la sexta, la nona, les vespres també, i les completes, que són les últimes.
Per tant, les vespres són pregàries dels monjos a l'hora de les vespres, cap a Montserrat és a tres quarts de set, una cosa així.
Estan participades per fidels, hi ha gent que està a les cel·les descansant, o meditant, o descobrint indrets de Catalunya,
i els plau assistir al rest de les vespres pels monjos i pels fidels.
I pels escolans, si s'escau.
S'acaben les restes, perdó, les vespres, s'acaben amb el cant d'Opare Nostre.
Per exemple, aquest.
S'acaben les restes, perdó, les vespres, s'acaben amb el cant d'Opare Nostre.

S'acaben les restes, perdó, les vespres, s'acaben amb el cant d'Opare Nostre.
S'acaben les restes, s'acaben amb el cant d'Opare Nostre.
S'acaben les restes, s'acaben amb el cant d'Opare Nostre.
S'acaben amb el cant d'Opare Nostre.
S'acaben amb el cant d'Opare Nostre.
Ja per finalitzar, una pregunta més.
Hi ha alguna novetat més a Montserrat?
Bé, ha arribat a Ràdio d'Esvern, notícies que hi ha hagut una defunció.
L'última defunció dels monjos de Montserrat és la de la pare Josep Massot.
És Josep Massot i Montaner, 80 anys, per molts representava la pura imatge del que ha volgut ser Montserrat per a Catalunya i la seva cultura.
El pare Massot havia nascut a Palma, a Mallorca, en el si d'una família dedicada a recuperar i guardar la cultura popular i llenca.
De ben jove va venir a estudiar la carrera de lletres a Barcelona i ja es va vincular als corrents literaris i culturals de l'època.
Però també va conèixer Montserrat i va entrar-hi ben aviat, com a monjo.
Allí va assumir, amb 27 anys, la direcció de les publicacions de l'abadia de Montserrat,
empresa hereba d'una de les impremtes més antigues del món
i que ell ha dirigit amb molt d'encert durant més de 50 anys
i que ha representat una de les eines més importants per a la divulgació de la història, la literatura, la música, l'art i la llengua catalana.
Per aquesta raó, el novembre de l'any passat, amb motiu del seu aniversari,
se li va fer un homenatge per celebrar els 80 anys de vida, els 60 anys d'ingressar a Montserrat,
els 50 anys de professió monàstica i els 50 anys de director de l'editorial.
En aquesta festa se li va regalar la publicació sorpresa d'un llibre,
la miscel·lània que recull tot un seguit d'articles sobre la seva persona i la seva obra.
Recordem que el pare Massot també va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2012
i doctor honoris causa per a la Universitat de les Illes Balears,
així com també era membre de la secció històrico-arqueològica
de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Institut d'Estudis Balears i de l'Acadèmia de Bones Lletres.
No és gens estrany que el dia de la seva mort,
el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
i la presidenta del Parlament, llavors Laura Borràs,
es referissin a ell unànimament afirmant que havia mort un savi,
potser al darrer dels savis enciclopèdics,
i si ho reconeixem també els seus coneixements en el camp de la història.
Com a director, també durant més de 50 anys de la revista Serredor,
des de les seves pàgines va donar compte des de Montserrat
a molts escriptors i literats que es van poder projectar en la vida cultural catalana
independentment de la seva inscripció religiosa,
fóssin o no creients, defensant un objectiu comú,
la promoció de la cultura i la llengua catalana.
Aquest estat, amics oients,
el programa de veus a la parròquia Montserrat,
una devoció catalana.
La repetició d'aquest espai serà el proper dissabte,
a dos quarts de dotze del migdia.
La repetició d'aquest espai serà el proper dissabte,
a les contes d'avui un espèd,
a dos quarts de dotze del migdia.
Un sol.
Un sol.
Un sol.