logo

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc... Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 9d 9h 37m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha ha! Y'all need to get ready to hear the unbelievable, indescribable Vanessa Hudgens, Baby V!
Fins demà!
Fins demà!
Veus de la parròquia.
Aquesta és l'audició de la Parròquia dels Sants Just i Pastor en la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
I en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies de S'Eglésia i finestra de Justícia i Pau.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli de diumenge vinent. Diu Sant Joan. El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrar, es posar al mig i els diguer, pau a vosaltres. Després, els ensenyar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.
ell els tornà a dir, pau amb vosaltres, com el pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors, a l'anar damunt d'ells i els digué, rebeu l'esperit sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó. Quan vingués Jesús, Tomàs, el bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres,
Ells li digueren, hem vist el senyor. Ell els contestà, si no li veig les mans, la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas.
Notícies d'Església. Reunions de la parròquia. Demà dijous, dia 12, a dos quarts de nou del vespre, pares de primera comunió. A les nou, preparació del baptisme. Divendres,
A les 16.30, grup de catequistes. El proper dissabte, dia 14 a les 20 hores, missa familiar amb pares i fills, especialment de la catequesi. Sopar i esmorzar de la fam. Com cada any, i per culminar tota la campanya que hem fet durant la quaresma...
Per a col·laborar en el projecte proposat, farem aquest sopar després de la missa de les 20 hores del dissabte vinent, dia 14, a la sala d'actes de la rectoria. I participaran directament els infants de la catequesi i llurs famílies. L'esmorzar després de la missa d'onze del diumenge, dia 15. Són responsables d'organitzar-ho grup de Justícia i Pau, Nostra Dona i les catequistes amb d'altres voluntaris.
Dia 1 de maig, sortida dels portants del Sant Crist. Esmorzarem a l'àrea de Guissona. Si voleu, us podeu portar l'esmorzar de casa i esmorzar al mateix lloc, o bé menjar calent a la brasa. Celebració de la missa i, a continuació, tindrem una visita guiada al Monestir de les Avellanes i allí mateix dinarem. Preu, autocar, dinar i visitar el monestir és de 60 euros.
Nova fase per l'itinerari diocesà de renovació cristiana sota el lema Vine i veuràs. Aquesta és la invitació que se'ns fa des del bisbat de Sant Feliu de Llobregat els cristians animant-nos a reunir-nos per intercanviar idees, dubtes, sensacions sobre la nostra fe. Ho fa per mitjà d'un díptic molt atraient, molt ben maquetat,
en el qual ens diu si tens ganes de parlar-ne t'oferim la possibilitat de trobar-te amb d'altres persones amb inquietuds com tu per escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova són trobades obertes de lliure assistència no hi tens res a perdre perquè no ho proves si has sentit a parlar de nova evangelització i t'agradaria saber d'allò que va vine i t'assabentaràs
Aquests són els llocs de trobada. A Sant Feliu de Llobregat, el dia 13 d'abril, a les 21 hores, a la plaça de la Vila, segon B. Primer pis. A Sant Joan d'Espí, a l'11 de maig, a les 21 hores, a la plaça de l'Església, 4. A Esplugues de Llobregat, 27 d'abril, a les 21 hores, plaça de Santa Magdalena, 13, al Casal. A Sant Just d'Esvern,
25 de maig, 21 hores, plaça de l'Església 4. A Molins de Rei, a la parròquia de Sant Miquel, 7 i 28 de maig, a les 20 hores, a la plaça de l'Església 1. A Molins de Rei, a la parròquia de Sant Isidre, 15 de maig i 5 de juny, a les 21.30 hores, al carrer Menéndez Pelayo, 16. Al Papiol, a les 9. De la nit,
Els dies 9 i 30 de maig, carrer Mossèn Rull, número 8. I a Castellbisbal, els dies 2 i 23 de maig, a les 21.30 hores a la plaça de l'Església, número 1. Totes les drobades són d'una hora aproximadament. Bé, recordeu que aquest és l'itinerari d'enguany promogut pel Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Conferència organitzada pel grup Justícia i Pau. Serà el proper divendres, dia 13, dos quarts de nou del vespre, sobre l'interessant tema La primavera àrab, a càrrec del periodista Quim Amor. Lloc, sala d'actes de la parròquia. No oblideu, el proper divendres, demà passat, a dos quarts de nou del vespre.
Fins aquí, notícies d'Església.
Obrim ara la finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Dolors. Molt bona tarda, Jesús. Hola. Ja tornem a ser-hi un altre cop per tractar aquells temes que ens porteu. Interessen tant.
i que ja teniu els micros a disposició perquè els pugueu desenvolupar. Molt bé, doncs agafant el fil conductor de l'última notícia que has donat, de la xerrada de la conferència que farem divendres a dos quarts de nou a la parròquia, el per què des de Justícia i Pau volem oferir aquesta conferència al poble? Doncs perquè realment la primavera àrab, i centrada en el país d'Egipte, perquè el Quim Amor va ser periodista en aquella època, en aquest lloc,
és una ocasió bona de conèixer una de les realitats que han viscut últimament al món popular. Realment es pot dir que és una revolució del poble. Ha sigut feta per les inquietuds del poble. I el que és molt interessant és veure de quina manera s'han convocat, que són aquests nous mitjans en què ens trobem ara a través d'internet. Vull dir, pensem que podem oferir al poble de Sant Just
des del punt de vista d'aquest periodista, el Quim Amor, una visió molt interessant d'aquesta revolta. El per què. Què és el que demanaven? Bàsicament demanaven el preu dels aliments més a l'abast de tothom, no hi havia treball, més treball per tothom, demanar més llibertat i respecte pels drets humans de cada un d'aquests països. Sí, i això era molt important. I realment fer unes verdaderes democràcies, perquè aquests països van ser abandonats
a la sort quan van acabar els imperialismes van fer les particions han anat col·locant governs d'interès d'Europa sobretot d'Europa més que d'Estats Units els Estats Units abans de la revolta àraba de seguida les va recolzar i en canvi a Europa li va costar una mica treure el nas pensem que podem donar una visió molt interessant i un debat molt bo clar que sí d'una persona que ha estat in situ exacte, us animem a venir eh Jesús? Molt bé, molt bé
Llavors hi ha un altre tema que potser caldria guardar aquest dia, perquè és un treball que també fem des de Justícia i Pau, i encara falten uns quants dies, que és la Festa de la Pau. Aquesta inquietud, que ja serà la tretzena edició, aquesta inquietud que va partir del grup Esplai, una iniciativa de l'Esplai.
com ha anat agafant cos i com hi van participant les entitats. La gent gran ja tenim la roba i ja tenim els patrons per tallar les banderoles. Exacte, aquest any bàsicament ja tenim ben bé. Penso que parlen de 25 entitats que s'hi han adherit i el que diu la Joana, potser el tema estrella o el tema...
estandard, serà fer unes banderes que en un moment determinat a la tarda es posaran en un lloc i estaran, doncs... Sí, perquè allà hi haurà la mainada, o qui no sigui, encara que no sigui la mainada, escriurà els pensaments sobre el napau. Exacte. I es deixarà embolejar, doncs, com una bandera, doncs, que és un estandard. Sí, primer vam fer les bufandes. L'any passat pensé... Els paraigües. Els paraigües. I aquest any s'ha agafat aquesta idea, eh?
I llavors també es farà la botifarrada, es farà pagar una mica, perquè la idea que es porta dels diners de la botifarrada anirien destinats al menjador social de Santa Coloma de Gramenet. Això és molt bo, perquè d'alguna manera ens anem solidaritzant amb zones que hi ha unes necessitats o entitats que hi donaran un sentit social, més en aquest quart món, el nostre, que estem passant una verdadera crisi. Doncs vinga, guardeu-vos el dia 18, si no m'ho dic malament,
La Festa de la Pau serà el dia 12, dissabte dia 12, tot el dia, allà a la plaça de la Pau. Sí, començarem cap a les 10, quarts d'11, i mira, tot el dia. I una tercera notícia, doncs, que anima moltíssim, d'alguna manera, aquesta xarxa de solidaritat entre tots nosaltres i adaptada al nostre poble, és què està fent el nostre ajuntament actualment? Com està veient la crisi i com està intentant
Aquest pressupost que s'ha baixat, els pressupostos que han rebut els ajuntaments han quedat més reduïts. Quines prioritats donen? Doncs mira, tenim una prioritat que és fer polítiques socials i de reajustament i serveis. Això el que preté una miqueta és, sobretot sí que es faran algunes coses de tipus carrer, arreglar algunes coses que puguin fer falta, però bàsicament les polítiques prioritàries seran per l'educació,
I dintre d'educació, doncs, fer un servei d'acompanyament a l'escolaritat, nous conceptes de beques per infants, que aquí hauríem d'anar pensant en aquest problema de les beques de menjador, que ja en vam parlar l'última vegada. I fa molts anys que hi parlem. Exacte. I que, d'alguna manera, el tema l'havien agafat, però amb les retallades han tornat a... La Generalitat no acaba de fer arribar aquests diners a les entitats que ho estaven, d'alguna manera, administrant, no?
després accions noves de suport a les famílies amb la infància de 0 o 6 anys... Tot aquest aspecte el cuidarà. El tema d'educació ho té clar, és una prioritat. L'atenció social també és l'altra prioritat. Donar més recursos a l'atenció domiciliària, augmentar els recursos per atendre emergències de les famílies, on novament es parla de beques...
i teleexistència. Vull dir, són quatre temes que els donaran un bon sortit. Sí, també es pensa formar un grup de voluntariat per acudir allà on les persones tinguin necessitats, que cadascú disposi
d'una estoneta, no cal que t'hi dediquis tot el dia, però si pots destinar un horari, doncs pots fer molta tasca. I companyia, o jo què sé. I companyia, bon reforç per les criatures, no sé, realment la idea que, o sigui, el proper dimarts vindrà la Gina Pol i ens acabarà d'explicar la marxa, l'aire que es pot donar a aquesta iniciativa, sí.
d'alguna manera el tema de l'ocupació també se l'ha agafat com a prioritari i si llegiu el bolletí del mes abril-maig realment les primeres pàgines parlen d'un esforç de posar-se en contacte amb les empreses i les empreses sembla que respondran a això també una miqueta i més a més sembla que també s'ha animat una mica el Jesús també hi era hi ha una part de l'empresariat que comença
a voler tornar a aquella marxa que realment abans afortunadament havia estat i no era precisament per la bombolla del totxo No, no, és una crida que des de l'Ajuntament s'està fent que sembla que hi ha resposta també quan a les empreses i entitats fortes i així d'intentar també el tema de l'ocupació No, no, i a més a més també petites empreses que poden començar per poc i continuar per molt que hi ha dos o tres exemples que
ens va omplir una mica el cor d'esperança. Penso que tot ha d'anar per aquí. Sí, sí, naturalment, entre tots ho hem de fer tot. Hem d'anar per aquí, no? Llavors, l'Ajuntament ja hem vist un aspecte que és donar prioritat en el seu pressupost a les coses socials i el segon és el tema que estaves encetant.
que és aquest Consell Municipal de Serveis Socials més integrador amb entitats i empreses del sector. Jesús ha agafat una responsabilitat molt forta en aquest grup. És el vicepresident. Si ens en vols fer cinc cèntims, Jesús? De fet, nosaltres, el que és l'alcaldia, ja hem col·laborat en alguna ocasió, en algunes coses, Festa de la Pau i altres actes,
I en aquest cas ens va demanar que si podíem accedir a la vicepresidència del Consell aquest de Solidaritat. Nosaltres ens va semblar que era una bona oportunitat la crisi actual i el grup va decidir participar. Vam acceptar... Bueno, vosaltres ja participàveu. Sí. Amb aquest nom no, però l'anterior Consell ja serà el tercer que jo hi he anat. Però ara, de fet, com que hi ha aquesta crisi, que és una crisi profunda, diguem-ne, quant a...
que afecta en major o menys escala, però sobretot la cosa de l'atur dels joves és el que ens preocupa molt. Això és molt preocupant. I llavors vam pensar que valia la pena posar en comú les nostres idees i les possibilitats que puguem tenir. Les perspectives, que potser el que no pensa una persona la pensa una altra. I es pot, entre tots, portar-la a bon terme. I a part aquesta idea de donar forma a través d'aquest Consell Municipal de Serveis Socials reagrupa, uneix
a una sèrie d'entitats que ja estan fent una funció també de voluntariat, de servei, no sé, es parla, per exemple, ara tinc la revista aquí davant, per exemple, hi ha l'associació de la gent gran de Sant Just d'Esbert, hi ha Esproceat, hi ha Càritas, hi ha Creu Roja, hi ha Just Dona, l'associació de familiars de salut mental, hi ha Justícia i Pau, anar fent aquest...
Que sempre hi ha alguna cosa que ens uneixi, que puguem anar... Catalunya sempre ha sigut molt associacionista. Sí, sí, sí. O sigui que de les associacions ha sortit molt... No ara, ja de moltíssims anys enrere. Sí, sí, sí. No s'arribava de manera oficial, s'arribava a través de l'associacionisme, digues, en tot allò que es podia solucionar. I que...
diguéssim, la part oficial o no feies ment o no podia arribar. Doncs jo, la veritat, quan avui repassava una mica el butllet aquest i l'anterior, que sempre retallo, tinc costum de retallar i guardar, pensava, crec que el nostre ajuntament està en una bona línia, crec que les entitats del poble ens podem entendre molt bé, crec que les empreses que estan en aquest espai de Sant Just han entès realment la problemàtica i podem dialogar. Sobretot és un espai de diàleg,
que és molt important. Ah, i tant. Parlant s'entén la gent. No sé, una mica jo pensava que el nostre senyor ens va donar el do de la paraula i la mica d'intel·ligència que podem tenir, doncs fem-la servir en bé de tota la societat. Sí, sí, sí. Doncs aquesta és la idea, una mica. De fet, la col·laboració amb les empreses és important perquè les empreses que fins ara han subsistit aguantant la crisi
invertint i portant els treballadors cada mes el sou a casa perquè han pogut estar al peu del canó, són importants. No solament recordar els que han plegat perquè la crisi els ha tombat, sinó també els que estan aguantant, els que estan aguantant tot aquest embat. I, a més a més, cal tenir una mica més d'interès que no sigui pas el de benefici, sinó que cal tenir un interès de servei al poble, al país. I aquestes empreses, jo diria, que fins ara estan al peu del canó, tenen
fan un servei al país i ells ho saben, que fan un servei al país. Per tant, la col·laboració, benvinguda, sí. Molt bé. Bé, doncs, Jesús, ens sembla que també tenim algun tema de l'aigua, no? Sí, avui tenim un tema de l'aigua, però ja veuràs, també de l'editorial del Servei Informatiu de Justícia i Pau de Barcelona...
Hi ha una nota una mica d'utopia, d'autopia de veure què passa. Les utopies a la llarga, molt a la llarga, acaben sent una realitat. Això per dir que tu ets un utòpic, però mira, mica en mica... De fet, l'any 48, com es va formar a les Nacions Unides, després de la Segona Guerra Mundial, es va crear a les Nacions Unides i es va fer els drets a l'home. Ara estem en una altra època diferent. I precisament per això ens ha semblat interessant...
Donar a conèixer aquest petit comentari sobre la possibilitat de... la necessitat de revisar l'Estatut de les Nacions Unides i transformar-la a la realitat d'avui en dia en un món globalitzat. Perquè l'any 48 no era un món globalitzat, era un món que sortia d'una guerra mundial. Cadascú tenia els seus interessos, els que havien vençut, els que estaven...
vençuts i, esclar, eren més difícils. Ara, en un món globalitzat, sembla ser que comença a ser interessant parlar d'un govern d'escala mundial. Mira, si vols començar aquí. Sí. O sigui, avançar cap a una autoritat mundial. Una de les lliçons que hauríem d'aprendre de la greu crisi econòmica i financera que patim és entendre bé la cada cop més urgent necessitat d'avançar cap a una autoritat mundial de caràcter superior als Estats,
la qual, de forma subsidiària i concertada amb els governs estatals, exerceixi els poders necessaris per afrontar els grans reptes d'un món cada cop més globalitzat. Es tracta d'una fita difícil i de llarg termini, però no impossible. Segueix, sisplau. Dolors, aquí. Un dels àmbits importants d'actuació d'aquesta autoritat mundial hauria de ser
el govern de les finances globals, el mal funcionament del qual és un dels responsables de la crisi. Les finances mundials, afavorides per la manca de regles i controls, animades per actituds egoistes i potenciades per les noves tecnologies, s'han desconnectat de l'economia real, a la qual haurien de servir i han de crear una excessiva expansió del crèdit generadora de bombolles especulatives
que han causat greus mals a l'economia mundial. Això és veritat, eh? Per això cal introduir mecanismes de govern mundial de les finances davant el fracàs de l'existència, com ara un veritable banc mundial que controli els fluxos monetaris, establir noves regles i control sobre l'actuació de totes les institucions financeres i que limitin les operacions purament especulatives, així com crear impostos internacionals que recaptin fons
per ajudar els països més pobres i els perjudicats per la crisi. La societat civil organitzada hem de fer pressió sobre els governs en aquesta direcció. De fet és això, sempre estem topant la mateixa pedra, la qüestió de l'especulació financera. Aquesta és una de les coses que ha portat la crisi. Un dels temes que vas proposar en aquella reunió va ser precisament aquests bancs realment legals, honrats, que podien oferir
uns crèdits a baix interès, molt petit interès, que realment la gent els pogués pagar i que poguessin, aquestes iniciatives que estan completament ofegades, poguessin portar també el seu granet de sorra
I amb això també vindran el gent gran el dimarts que ve, a dos quarts de set de la tarda. Allà la gent gran, el mil·lenari, parlarà el senyor alcalde amb un membre d'ADUCAE, em sembla que és, o ADCAE, que és d'una associació que protegeix o que assessora sobre finances...
crèdits, préstecs i tota una sèrie de coses i, clar, la gent està convidada perquè últimament les entitats financeres han fet una esterrabassada amb la pobra gent gran que no sap d'aquestes coses, els han ofert uns productes
que realment és una vergonya i que aquestes pobres persones no poden disposar d'elles quan potser necessiten diners per la seva família, per aquell fill que s'ha quedat sense treball. I resulta que són uns... Bé, jo sé un cas d'edat molt a prop d'uns amics molt amics meus. El seu pare, 98 anys, un senyor que sempre tenia els seus estalvis amb un cervell claríssim, va morir en 103 anys,
I li ofereixen un producte, sí, sí, amb un interès bastant agradable. L'home diu, això està bé, però resulta que no el podia treure en 10 anys. Un home de 98 anys. Això és enganyar el client. I clar, l'ADCA explicarà tots aquests temes sobre... A la convocatòria hem posat temes enganyosos. Són productes tòxics. Sí, sí, el que en diuen els accions preferents. Sí, sí, sí.
O sigui, que accions preferents, és un robatori amarmada. I esclar, a la gent li interessa molt estar assabentada, perquè la pobra gent gran, doncs realment, s'opena que vagi algun familiar amb ella, a vegades hi ha persones que viuen soles. Sí, sí, sí. I realment... Sí, sí, en aquest cas l'ètica ha fallat totalment.
Això era banca ètica, el que vas dir, el que vas exposar. Aquí ha començat a funcionar, ja porta un parell o tres anys, la trio dels bancs, que és un banc ètic, en aquest sentit que dona crèdits a les petites empreses, a les petites accions socials, a les cooperatives, a la gent individual, als botiguers...
que tenen algun projecte i deciden financiar-lo. I llavors ells estudien des del punt de vista no de la banca de treure de diners al màxim, sinó des del punt de vista social. I el rió dels bancs ha tingut molt d'èxit perquè últimament han crescut moltíssim. Sí, si el jovent el busca aquest tipus de banc. Naturalment, si el jovent, pobres, si va amb un banc important i el primer que li demanen és unes garanties extraordinàries, unes garanties extraordinàries, una criatura amb 27 anys
que encara no ha treballat, o si ha treballat, ha fet aquelles jornades tan justes. Ara hi ha menys de miliorista. O sigui, quin recolzament té? Nosaltres, a la nostra edat, quan nosaltres es ven casant, teníem un treball, teníem una fixesa de feina, i més o menys podies respondre. Però ara, aquestes criatures, de què? Clar, aquests bancs, aquesta banca ètica, en aquest cas, els hi pot anar...
força bé. Sí, aquí tenim dos bancs establerts, el trio dos bancs i la banca ètica també i el FIARE, que el FIARE és una banca ètica italiana, finca de Barcelona també, que també funciona, no?
Jo penso que aquest tipus de banca en el futur creixirà molt. I a mesura que la gent anem sent conscients de la necessitat de treballar amb gent que no financiï les armes, per exemple al comerç, les armes com fan la majoria de bancs, com el Banc de Santander, el Banc Viscaia, Bilbao...
I la caixa, fins i tot. Són productes que donen uns beneficis extraordinaris. Per això posen els diners en un pla tan llarg. Te'ls agafen seus i els fan treballar a la seva manera. I no saps ben bé on t'ha anat a parar. No, esclar que no. Estem arribant al final. Avui no parlarem de l'aigua. Només en deixeu un minut, potser sí? Un minut molt justet.
Bé, el pròxim dia parlarem de la... Sí, parlarem, dedicarem més temps. Ja ens hem enredat amb la banca ètica i el proper dia podem dedicar-hi més temps. Tenim una presa de Colòmbia que es diu Dovabura, el lloc, que trobarem un poble que està lluitant i ha lluitat molt per les seves terres. Ja els hi han fet una presa molt gran, ara en volen fer una altra i el poble està disposat a morir per defensar les seves terres. Va fer molt ben fet. Bé,
Hem arribat als moments finals de Bebos de la parròquia, avui amb les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro. Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeus i jo.
Fins demà!