Fins demà!
Unless you show me how Radio Taspers Durant a 8.1 En forever Radio Taspers Durant a 8.1
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
Sí? Ja podem? Hola, bona nit. Com d'altres setmanes, encetem el nostre temps amb els temes socials més actuals o bé que són interessants. Avui no hi serà la Joana perquè havia de fer alguns assuntos
I ens ha demanat que no podia venir. Molt bé, doncs començarà a comentar la Quima un dels temes que portem preparats. Hola, bona nit a tots i benvinguts una altra vegada. Doncs avui un dels temes va ser curiós perquè, bueno, llegint el diari Ara, vaig veure una notícia que era molt curiosa.
que hi havia un visionari, un noi anomenat Oriol de Pablo, i vaig pensar, què serà això? Què ha fet aquest noi? I és un dels impulsors d'un projecte que es diu Startup Catalana Joiners, i consisteix en que quan érem tots joves vam estudiar i decidíem anar a viure amb pisos compartits, amb els companys, amb els amics, o si hem estat fora, també potser hem compartit cases, no?
Doncs bé, aquesta empresa, els joiners, el que pretén és aproximar i compartir pisos, però no joves, sinó gent gran. Què passa? Que la nostra piràmide poblacional ens ha canviat. Tenim molta gent que amb 65 anys se'ns jubila. Què passa? Que les pensions tampoc són molt altres. Llavors, què passa? Una persona de 65, o posa 68, posem, de 65 a 68, se n'ha d'anar a una residència de tercera edat,
doncs potser diu, doncs no en tinc ganes però ostres, ajuntar-me amb uns quants col·legues de la mateixa edat i compartir pis, doncs bueno, per què no? Doncs aquesta empresa catalana
És el que proposa, compartir pisos i convertir-se una miqueta en una espècie de residència més juvenil, jo els diria. Això ja és collita pròpia, però ho he vist d'una manera molt interessant. He pensat, mira, perquè d'aquesta manera tu t'estalvies uns diners i amb aquells diners potser pots tenir serveis que si tu vius sol no els tens, com per exemple una senyora a fer feines...
o viatjar fins i tot més perquè els gastos van compartits i em va semblar una bona idea i el diari ara em parlava d'aquest grup de joves que havien format aquesta empresa i esperem que els hi vagi molt bé i intentarem seguir-los a veure com funciona però em va semblar una bona idea i a més si anaves buscant articles hi havia un que era jubilar-se com les xiques d'oro i em va fer molta gràcia i vaig dir mira, ves per on i sí, sí, vaig trobar que era una alternativa
a les residències de la tercera edat. Sí, de fet, el fet que les persones es puguin ajuntar per poder compartir el reste de la seva vida té moltes avantatges. Primer, evita la solitud. Després, econòmicament, la despesa és compartida.
El temps també s'estira perquè dona per fer més activitats i fins i tot en llocs com els Estats Units ho fan amb granges que els permet cuidar la terra també entre tots. O sigui, és una modalitat americana que com els americans tenen molta... no els fa por començar coses que poden funcionar, doncs això ho han fet també. Per tant, la idea és molt interessant.
i esperem que es vagin trobant solucions perquè de fet les residències no hi pot anar ni tothom avui dia perquè hi ha uns costos que no es poden assumir no tothom hi pot anar ni i per altra banda això són solucions que es poden donar i poden funcionar benvinguda a totes aquestes noves alternatives
Sí, perquè si a més ho analitzes, dius, bueno, si jo, per exemple, una residència de pagar 2.000 euros, perquè a més, ara com que ens han tret les ajudes per temes socials d'aquest tipus, llavors, clar, dius, bueno, si jo no m'ho puc pagar, ostres, si he de pagar el lloguer, he de pagar no sé què, la llum, el gas, l'aigua, és que no arribo a final de mes. Llavors, aquesta idea és molt bona perquè fins i tot dius, bueno, pago una mica menys...
I fins i tot puc tenir aquesta, a part de l'assistència a la llar, que pot ser una senyora que dormi i visqui amb aquestes persones o que els ajudi a fer la feina, fins i tot potser estires el teu sol i dius, ostres, em puc pagar fins i tot una assistència privada que potser vivint sol no pots.
És a dir, que és una alternativa que dius, ostres, mira, si et portes bé amb alguns companys de la teva mateixa edat i esteu sols, dius, ostres, per què no fer-ho, no? I a més, que jo crec que un dels problemes de quan et fas gran és la soledat, no? És la pitjor. I amb això, més o menys, tots ens hem d'afrontar un dia o l'altre, perquè l'edat comporta precisament això, no?
Els joves agafen el nostre rol i nosaltres, els més grans, anem marxant. Els temps que hi ha, entremig que estàs gran però queda sol, això pot ser una solució, no?
Sí, perquè a vegades si se t'enva la parella i et quedes sol, a vegades dius, ostres. Per altra banda, ser una càrrega pels fills tampoc és desitjable, perquè avui en dia, ja sabem tots, els fills han de defensar la seva família des del punt de vista total, econòmic, el treball, tot això.
No és una cosa que, desgraciadament, pugui cobrir totes les necessitats de les famílies. I ja no les necessitats, fins i tot el teu temps. Perquè dius, ostres, si jo m'he de fer càrrec d'una persona gran, del meu pare, perquè es fa gran, o fins i tot si dic un nen amb unes certes discapacitats o malalties d'aquestes que li diuen rares i que encara no hi ha solució, et trobes que què fas?
Si demanes baixar la feina et mira't malament o pots estar en el llindar de perdre la feina. Reducció de jornada a vegades tampoc prospera. Ajudes socials tampoc en tens. Llavors, clar, has de muntar-te algun sistema o una o dos perquè això funcioni, és a dir, que la conciliació de vida laboral i vida personal realment es logri
Sí, sí, és veritat, és difícil. O bé has de buscar alternatives d'aquest estil, no? Exacte. I que no crec que els centres de dia ho solucionin, tampoc, eh? Ojo. Ja, ja. És una ajudeta, però, bueno, són alternatives que, bueno, que calgui estudiar perquè ens està canviant i sembla que no ens canvia la societat en què vivim.
De fet, els països del sud de la Mediterrània som els que potser hem avançat menys en aquest terreno respecte a la manera en què s'organitzen els països nòrdics. També una cosa que té a veure és la riquesa. Als països que hi ha riquesa per poder repartir-la, és més fàcil trobar solucions col·lectives.
però els països en què aquesta riquesa no reparteix d'una manera total per totes les necessitats que hi ha, com són els del sur de la Mediterrània, esclar, aquests problemes són pitjors. Vull llegir, i ara hauria de mirar-ho al mòbil i no ho faré, però crec que era Suïssa o Suècia, pot ser, que ja tenien les sis hores laborals sense reduir salaris. No ho he llegit, és la primera informació que tinc.
Però camí de buscar alternatives en aquest sentit, realment hi estem, no? Perquè hi ha moltes entitats que, inclús a nivell europeu i a nivell mundial, que estudien molt profundament la qüestió de repartir les hores de treball i d'altres agrupar les hores de treball en tres dies,
I el resto, deixar-los lliures. Hi ha estudis de 3 dies laborables i 4 dies laborables. Això sí, fent les mateixes hores que estan estipulades amb els contractes. Però agrupar-les. Això hi ha alternatives. I també hi ha alternatives de treballar 3 dies a la setmana fins als 75 anys, als 80 anys.
O reparteixes les hores de treballar. Exacte. També hi ha alternatives. I s'està estudiant molt, eh? Als Estats Units hi ha un poble, hi ha una ciutat a l'estat d'Iowa que ho estan fent amb els funcionaris. Treballar...
3 dies a la setmana i resulta que al cap de 10 anys que fan això han augmentat el rendiment del treball en un 35% imaginat i aquí encara diem que treballem com més treballa sembla que ho facis millor
Això és evident que els mateixos treballadors saben que això no és lloc. Bàsicament ens aferrem als llocs de treball perquè tenim una certa por de perdre'ls. I llavors, d'alguna manera, la permanència sembla que t'ha sigut més el lloc de treball, però que això no és la qüestió, no?
No, jo crec que no. Estava buscant-ho. Diu que Suècia posarà en marxa una jornada laboral de 6 hores diària sense rebaixar els sous. Ah, doncs això és una gran notícia. Clar, nadament és Suècia. És a dir, que a nosaltres ja és impensable. La riquesa que té Suècia no la tenim nosaltres. La rentabilitat que tenen els suecs, evidentment que no. Però per què? Perquè s'han organitzat de forma diferent i han madurat en l'aspecte social del repartiment de la riquesa. I és tot.
és tot diguem-ne que els centres de poder sobretot tenen en compte primer el poble per decidir l'administració del país aquests són els interessos primaris, el poble sí, sí que passa que aquí no ho farem eh
Bé, aquí l'estat espanyol és complicat perquè en principi tenim un centre i una perifèria i el centre, ben bé el centre geogràfic de la península, és un lloc que bàsicament el que fan és administrar el país, com si fos una gran empresa, no?
Però, clar, sota el principi de la visió de l'administrador, que està en un lloc que pràcticament desconeix la perifèria. I les mides que posa per crear riquesa no estan d'acord amb els interessos de les diferents nacions que hi ha al país. Desconeixen el teixit social de Catalunya, del País Baix, de Cantàbria, de Galícia...
d'Andalusia, i si el coneixen, no volen saber res. Ells van a la seva. I això augmenta la riquesa, home, augmenta la riquesa dels que administren, però no de la gent, de la població. De la població en cap moment. Perquè nosaltres podríem dir 15 aspectes, projectes que s'han tirat endavant en els últims 5 anys, i cap d'ells beneficia la perifèria. Tots beneficien els que administren des de Madrid.
I és clar, això no augmenta la riquesa dels administrats. Jo crec que no trepitgen la realitat del país i de les zones i de les autonomies. Tu has de moure't. És a dir, si no et mous i et quedes amb un despatx tancat, mai saps què està passant al teu voltant.
Evidentment, qualsevol persona que treballa en una empresa i l'estat en aquest aspecte no deixeix de ser una gran empresa, el que ven, el primer que fa és anar a visitar tots els clients de tot el mercat que engloba tota la península, Portugal, Amèrica del Sud...
I això és una cosa normal. I avui dia, doncs a Àsia, Xina, el que sigui. Actualment estem més en els avions que una altra cosa. Doncs els administradors de l'Estat, a més a més, és curiós que la majoria de ministres no tenen formació tècnica. El que hi ha són majoritament registradors de la propietat.
I jo ens preguntem, un registre de la prioritat què sap d'estructures industrials? Què sap d'economia? Què sap d'empreses petites a les pimes? Què sap de les empreses grans? I què coneix de l'agricultura? Alguna vegada ha vist com treballa un agricultor o una granja de porcs o una granja d'aus?
Quins són els seus problemes? I les centrals d'energia, com funcionen? I les fàbriques de productes químics, com funcionen? Això no ho saben, no n'han vist mai cap. I els coneixes més que tenen són elementals. I a més, partint de la base, que és curiós però que fa pensar, aquí a Espanya hi ha quatre llengües molt diferenciades. Doncs d'aquestes quatre llengües només se'n saben com a molt una. Exacte.
Les altres no saben, no contesten. Exacte. I ara no se'ls hauríem de saber les quatre llengües i saber-les bé i comunicar-se amb elles en tota la perifèria, sinó que les europees tampoc. No, perquè davant a tot arreu amb un traductor. Per tant, quina classe de qualitat donen per ministrar un país pensant en la gent francament? Jo no l'hi veig.
Jo, com he dit moltes vegades, de la mateixa manera que quan tu muntes una empresa o vas a buscar feina, et demanen unes certes qualitats, tant de tema formació en quant al lloc que desenvoluparàs, la formació en quant a idiomes, la formació en quant a sistemes informàtics, totes aquestes coses, resulta que tu, per ser ministre o per ser president d'un govern, no cal.
Si ets amigueta, segurament, i caus bé, potser ho aconsegueixes. I dius, ostres, no, escolta'm. Jo crec que portar un país no és una cosa de jugadines, ni molt menys. Evidentment. És una cosa molt sèria. Evidentment. Tens la teva responsabilitat moltes persones sota teu i que has d'intentar per elles. No per tu. És a dir, tu has de millorar la qualitat de vida de totes elles, no la teva, sinó la d'elles. Perquè si elles milloren, la teva et millorarà segur. Exacte, aquesta és la qüestió.
Però aquest sempre ho facin al revés. Melloro la meva i si queda alguna cosa ja ho faré pels de baix. Això és el que ha passat els últims cinc anys amb aquesta crisi imaginàriament el govern espanyol. El que és més ric s'ha fet més ric i el pobre és més pobre. I la classe mitja te l'estàs carregant cada dia una mica més.
Sí, la classe mitjana, que és realment la que va aportar, de fet, la citació de l'estat del benestar, va permetre arribar en els punts favorables que hem tingut, està desapareixent realment. Sí, sí. O sigui que el sistema de capital, el capital pot ser un sistema, pot ser un bon sistema, si té en compte unes limitacions, com per exemple no empobrir la gent.
I, a més a més, el que no es posa és el sistema de capital salvatge, que és el que s'està fent a nivell mundial, en tots els països pobres. Això no funciona. Això ens porta a una catàstrofe en el temps. Ara que hi ha el congrés de mòbils, era curiós perquè, escoltant una de les conferències, sobretot del creador del Facebook i alguns altres més, la seva gran preocupació era que fem arribar la internet al tercer món, no? I, a veure, jo no tinc res en contra que arribi a internet al tercer món, però és que hi ha altres coses...
que són molt més importants perquè en el tercer món la gent pugui viure d'una manera correcta i amb uns drets. Llavors, clar, a mi quan comencen a parlar, sí, sí, és que hem de postar la internet i la tecnologia, ojo, no vulguem córrer quan les bases d'aquella població no les tens. És a dir, si no tens el subministrament d'aigua potable, les medicines o la sanitat coberta, la formació, la seguretat, un sostre i uns aliments...
de què serveix? Jo, que soc el primer món, vaig allà i arrasso amb el poc que els queda, com està passant amb les mines del Coltan per fer tots els mòbils, tot el del Congo, com estan anant per fer els mòbils, que s'estan carregant tots els drets de les persones, més tot el que comporta, violacions, etcètera, que un altre dia, si tenim ganes, ja en parlarem, dius, ostres, si m'estàs parlant a mi de portar a l'internet, home, no, que hi ha...
Tot el bàsic que una persona com a ser persona necessita no ho té cobert en el tercer món. Si poses internet és per mi, és per tu, pel primer món que anem allà i comencem a construir o a fer el que creiem, però no pas per ajudar amb ells.
Evidentment, abans d'entrar aquí dintre, estàvem parlant de l'aigua, no? Sí, cert. És un bé limitat. Resulta que ja fa anys que cada dia moren 20.000 persones al planeta, cada dia 20.000 persones al planeta per manca d'aigua o per enfermedades produïdes per l'aigua contaminada en tot el planeta.
Això és molt gros, eh? Imagina el que t'estim. Això és molt gros, eh? Volem posar la tecnologia i això no ho tenim cobert. Això és molt gros. I alguna de les coses que s'han fet últimament en alguns països centroamericans, jo recordo el cas de Cuba, que va encarregar amb una enginyeria d'aquí a Espanya...
sanejar les aigües d'Alevan, que hi ha a la ciutat d'Alevan. Aquesta era una premissa que tenien allà per millorar la situació de la població. I ho van fer-ho. No tots els països això ho poden fer-ho, ni ho fan. Ho intenten, però no... o no ho intenten i els hi passa per alt.
Això ho han fet a diversos països d'Amèrica del Sud, ho han fet a Buenos Aires, ho han fet a Santiago de Xile, millorar la qualitat de l'aigua i les conduccions, que han de ser coses molt sanitàries, molt treballades. Sí, perquè clar, si tenim aigua però no la tenim sanejada, o no tenim els conductes nets, podem crear les típiques epidèmies, no?
Sí, sí, això és una cosa que és importantíssima. Si l'aigua no està ben sanejada, pot provocar enfermedats. De fet, les provoquen. I també és curiós que les aigües, el tema de l'aigua ha sigut un dels nius de benefici que han trobat les empreses multinacionals. Per exemple, a la Patagònia xilena,
una companyia canadenca ha adquirit els herets de les aigües naturals de les fonts dels indígenes a la Patagòria i la gent que viu allà
I com els ha pogut aconseguir? El govern de Santiago de Xile, quan hi havia el Pinochet, els hi va concedir. A canvi d'una aportació econòmica, a l'estat xilè, la companyia canadenca va dir, ara jo soc el que administro l'aigua a la Patagònia, i què faig? Tota l'aigua que es consumeix a dintre de les cases...
jo m'encarrego de conduir-la i ja heu de pagar tant i això és una cosa que allà ho desconeixen perquè els indígenes Patagònia és un dels llocs que hi ha més aigua del planeta sempre han tingut aigua natural sense pagar doncs ara la tenen i l'han de pagar i això està passant a la Patagònia xil·lera i a l'Argentina també
Sí, tota la part. I aquí la Patalona Xilena i la Patalona Argentina, dos dels líders, els indígenes i els naturals allà, precisament són bisbes de l'Eglésia Catòlica, estan portant la iniciativa de defensa dels drets dels indígenes i de la gent i dels colons davant dels governs i estan lluitant perquè no siguin atropellats.
O sigui, que la companyia cadenca ara té beneficis de l'aigua que és natural. Que és natural i que no s'ha de fer absolutament res. Res. I això passa en altres llocs. En altres llocs del món que ni ho sabem. Sí, sí, és una de les coses que passa, no? Nosaltres aquí l'aigua també comença a ser d'uniduret luc, ara que la paguem.
Sí, no és gratuïta, és pel mateix cas que passa a la Patagònia, però aquí som més moderats, diguem. Sí, però... Som més moderats. Perquè el que deien, pujarà l'aigua quan teníem sacatat d'aigües. Quan no tenim aigua, no sé què, llavors deies, sí, sí, clar, han de pujar a l'aigua perquè, clar, l'han de fer venir. Però és que resulta que portem uns anys que resulta que els pantans els estan implents, tenim altres clars habituals perquè neva força, i resulta que l'aigua a mi no me la baixen cada any, la puixen una miqueta.
i dius els cànons, no? Perquè en realitat, si mires, la factura no és que pugi massa, perquè el que consumim, jo crec que les famílies ens hem adequat a estalviar més, a que quan rentes les mans i mentre tan sabones se tanquis l'aigua, és a dir, jo crec que hem creat uns hàbits que l'aigua no és gratuïta, no? I fins i tot, si hi ha nenos a les cases, doncs
La dutxa és ràpida, pots fer un bany a la setmana perquè val, però normalment intentes que l'aigua, ells ho vegin, que no és un bé de lliure consum, sinó que s'ha de ser curós amb ell. I amb tot això, mires la factura i dius que l'únic que jo pago són els cànons, el lloguer de no sé què, i dius... Els dres, la portabilització... Sí, però en realitat l'aigua, el que jo consumeixo és molt poquet, perquè...
T'has educat, no? De fet, el període abans de la sequera que vam tenir a Catalunya, que era quan manava el tripartit, nosaltres consumíem de mitjana 300 litres per persona i dia. Els barcelonins, per dir-ho d'alguna manera, no? Bé, la sequera...
culturalment ens donem compte que no podem fer aquest consum ara es consumeixen 150 litres de Barcelona per persona, la mitjana oi que s'hi hem après i ens hem adaptat culturalment però resulta que l'aigua va tenir molt més cara
Que fa uns anys. Què passa amb això? Això ho haurien d'analitzar una miqueta els governs, els polítics, no? Haurien de tenir la primera plana. Sí, haurien de veure per què està passant això i què és el que fa que l'encariment de l'aigua sigui tan elevat quan la gent hem après a tenir hàbits controlables. Això s'hauria de debatre en el Parlament com a primera hora del dia, en el Parlament de Catalunya, en el Parlament...
de Madrid, i el Senat de Madrid, que diu que no fan res o fan molt poca cosa, doncs podria ser un tema de debat. La gent els hi agrairíem. Doncs sí, que ens expliquessin el per què, no? Exacte, exacte.
Perquè a vegades hi ha coses que no s'entenen, realment. Hem educat, ens hem educat tots, per tenir un planeta, o no deixem ja el planeta, si no vinc a la nostra ciutat, al nostre poble, més curiós i més curosos amb tot el que comporta, però resulta que hi ha altres coses que dius, i això ara? Resulta que em porto bé, entre cometes, i ho pago car perquè em porto bé. Ostres, això no encaixa, no?
Escolta, Quima, podríem comentar una miqueta, una miqueta perquè no tenim gaire temps, però bueno, una pinzellada sobre la qüestió de la llei verd sobre la religió.
Sí, que Déu n'hi do la que s'ha liat, no?, per aquí. Sí, sí, s'ha liat. Les apes dels pares, les mares, totes aquí revolucionades amb el tema del canvi educatiu de la religió, no? Bueno, hem intentat llegir una mica de tots, de les ampes, del bolletí, una mica de tot, i la veritat és que dóna la sensació que, a veure, no és que la religió sigui, la signatura de la religió sigui diferent o que els nens resaran més o els resaran menys,
Hem intentat buscar una mica què ha passat, no? I la veritat és que fins ara la religió era el que col·loquialment en els instituts i a les escoles diem una assignatura Maria perquè era una optativa. I bueno, però això estava bé, i la feies...
I ja està. Aquesta optativa s'ha convertit en una assignatura avaluable. Què significa? Que farà mitja com qualsevol altra assignatura. Això és el canvi, jo crec, que és més flagant. Que fins ara aquesta assignatura no tenia potser transcendència en quant a resultats al final del teu expedient acadèmic i ara si l'agafes, doncs sí. També és veritat, i jo que he anat a escola religiosa,
L'assignatura de religió, a veure, l'han canviada una mica, jo parlo per la meva època, no era ben bé religió, quan érem petits sí que et feien una mica de cultura religió, i no només de la catòlica, sinó de totes una mica, i t'explicaven una mica quines diferències hi havia entre unes i altres, i que en realitat tothom creia en un déu, que podia ser el sol, en segons quines religions, etc.
Però el que es pretenia, en realitat, era donar una mica d'ètica, també. Una mica d'ètica, que són els valors, com a persones que tenim tots, un valor, un respecte. Llavors, jo crec que aquesta assignatura, ara per ara, ho llegíem, no ha canviat. A més, a moltes escoles no la dona ni un capellà ni una monja, sinó que la donen likes, que tenen la mateixa formació que qualsevol docent de l'escola. I que és veritat que, segurament,
La conferència episcopal és qui determina quins temes s'han de tractar, no? Però és veritat que els centres i el professor, en funció de com tens la classe, tu pots adequar-te una mica també a què dones, perquè si no és una assignatura que al final els nanos se t'avorreixen, desconnecten i fins i tot poden agafar i dir, escolta, jo ja no m'apunto més. I això que deien de resar...
Home, a veure, a les escoles religioses, si hi ha res en un pare nostre, els seguiran resant. I jo dubto, i jo no ho he entès gaire bé, jo no crec que les escoles o els instituts resin. Jo crec que no va per aquí el tema. Jo crec que el revolt més gran és aquest canvi de l'assignatura. No crec que...
Ara arribis tu a la classe de la religió i es posin a fer un pare nostre a les escoles que no són religioses. No tindria molt de sentit, no? Això no passarà perquè aquesta assignatura és optativa totalment, de manera que les escoles que agafin, per exemple, l'ètica o agafin la història de les religions, tindran formació religiosa, però de les més característiques, no?
Jo crec que és molt interessant que la formació religiosa estigui, la història de la religió, conèixer les religions cristianes, sobretot la catòlica, les anglicanes, les duteranes, els ortodoxes, conèixer el Corà, també una miqueta, també és interessant, els musulmans,
conèixer les asiàtiques una miqueta, les budistes i també les animistes perquè de fet els indígenes del desert del Kalahari
tenen la seva religió i tenen la seva cultura pel qual han arribat a la religió, a l'acusació espiritual, o als unirigens del Brasil. Bé, tot això és importantíssim conèixer. I, per tant, explicar totes aquestes coses que van lligades a la cultura, al clima, a l'alimentació, i que històricament és molt antiga, doncs està molt bé.
Ho anirem perseguint a veure si més endavant traiem algun antallet més. Però, malauradament, se'ns ha acabat el temps. Nosaltres sempre arribem justets, justets. És a dir, que se'ns ha acabat el temps. Teníem més temes per fer, la qual cosa ens retrobarem dintre d'un mes, quatre setmanetes, i tornarem a estar amb tots vosaltres. Més o menys hem complert l'hora d'establir-te, no?
Tenim el Jordi que ens va mirant perquè a nosaltres ens passa l'hora que dona bus. Haurem de demanar que ens donin més, uns minutets més, eh? I a mi el que m'agradaria, que vam comentar diverses vegades, és que poguessin intervenir els oients. Seria una bona... Que poguessin comunicar amb els oients, però per fer això necessitaríem una mica més de temps. Bé, una gust i anem més endavant. Doncs que tingueu tots una bona nit i ens retrobem dintre de quatre setmanes. Quatre setmanes. Una abraçada a tots.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just.
Ràdi un tòspel.