La finestra de justícia i pau
Hola, molt bona nit a tothom. Com esteu? Hola, Jesús. Aquest mes sí que ens acompanyes, que el mes passat, pobre, no va poder venir.
No, no va poder venir.
Què tal estàs, Dani?
Molt bona nit i benvinguts també vosaltres, tu, també benvingut al programa.
Moltes gràcies.
Sempre ens presentes i no et donem la benvinguda.
Com hem passat aquest mes?
Aquest mes?
Sí.
Amb la grip una miqueta.
Una miqueta, no?
Bueno, i espera't, eh, perquè entre la quantitat de pol·len que tenim i que no ens plou, anem malament, eh?
Doncs sí, la veritat és que ens comença aquesta primavera molt, molt ràpid, molt abans del que esperàvem i bé, doncs, ja està aquí.
Mira, enllestint amb el teu el canvi climàtic que estem vivint ara, perquè el mes de març no són normals aquestes temperatures, tenim ara un canvi climàtic que cada dia se'ns fa més patent, més palent, no?
I tu, amb els teus temes de medi ambient, però això és una de les coses que podem comprovar, no?
Que tot allò que fem malbé o que manipulem de la mare natura, doncs, ens repercuteix en el nostre dia a dia, no?
I en aquest cas, doncs, tenim una primavera anticipada que no sabem per on anem, no sabem si per la setmana santa ens plourà o no ens plourà, vull dir que és una cosa de la incertesa total.
Doncs bé, avui volíem començar, primer de tot, amb que l'equip de Justícia i Pau, tres dels que estem aquí presents i els que no els assentiu habitualment,
però que, evidentment, treballen al darrere, que és la Dolors, és l'Angelina, és el Joan, és l'Ester, és fins i tot el mossèn, la Teresa, que és la nostra secretària,
doncs, aquesta setmana, que és el divendres, dia 22, a dos quarts de vuit del vespre, a les escoles, hem organitzat una conferència amb un reconegut,
per una reconeguda persona, de la qual ja hem portat més d'una vegada, que és l'Arcadi Oliveras.
I el Jesús ens farà cinc cèntims del que podrem escoltar el divendres, a dos quarts de vuit, a les escoles.
Així que et passo la paraula.
Bé, nosaltres li hem demanat a l'Arcadi que ens faci una introducció del tema de la situació econòmica i social
que tenim actualment a nivell europeu, també el mateix, econòmic i social, a nivell de Catalunya
i també econòmic i social a nivell de l'Estat.
Una miqueta perquè aquest any és evident que hi ha tota una sèrie d'esdeveniments
en què necessitem, d'alguna manera, una informació que ens pot ajudar a decidir la nostra postura,
primer davant de les votacions que s'hauran de fer per les eleccions que hi haurà,
però també per saber una miqueta en quin punt estem en aquest moment històric.
Doncs si voleu saber molt més i volem veure a veure què passa i què ens depara tots aquests canvis que poden venir,
i alguns són canvis que ja formen part del nostre dia a dia, però que segons com poden ser majors,
doncs l'Arcadi ens farà cinc cèntims una vegada més aquí a Sant Jus.
Així que tots els que vulgueu venir esteu convidats a les escoles a dos quarts de vuit, el divendres, dia 22 de març.
És el carrer Montserrat, número 2, al redre de l'Ateneu.
És el que era l'antic escola Montserrat.
Sí, les escoles, sí.
D'acord, doncs ho farem allà i així que com més serem, doncs podem dir que més riurem,
però no sé si riurem, però com a mínim passarem una bona estona.
Doncs aquest mes, com que és el mes de la dona i casualitats de la vida,
aquest any una de les entitats amigues que Justici i Pou col·labora colze a colze cada any és el Mansolides.
Com sabeu, Mansolides, juntament amb Justici i Pou, cada any presenta els projectes que fem a la diòcesi
i sempre fem el sopar de la fam.
Aquest any el sopar de la fam serà el dissabte 6 d'abril.
Després de la missa de les vuit podrem assistir a les instal·lacions de la parròquia
on farem una explicació dels projectes de l'any anterior,
el projecte que aquest any farem,
i com que aquest any Mansolides ha fet 60 anys de la seva existència.
Com sabeu, Mansolides va ser creada per dones, les dones religioses,
és a dir, dones normals i corrents,
i van decidir crear una entitat per llivitar els drets, sobretot fonamentals, de les persones.
I a mica a mica aquesta entitat, doncs sense anar més lluny,
aquest 2017 ha aconseguit 548 milions d'euros
i han fet 519 o 509 projectes humanitaris.
I llavors hem pogut aconseguir que també ens portin, ens accedeixi l'entitat,
una petita exposició sobre la dona del segle XXI,
ni independent, ni segura, ni en veu.
És el lema de, com sabeu, Justícia, Mansolides, perdó,
sempre fa tres anys de fa un trienis,
durant tres anys seguim una temàtica concreta,
fa tres anys vam començar amb el tema dels aliments,
com plantar, com poder recollir i com no malbaratar els aliments.
Doncs aquest trienic ara començarem, del 2019 al 2021,
anirà sobre la dona del segle XXI,
que no és ni independent, ni segura, ni en veu.
I bé, doncs aquesta exposició estarà el dia 6,
a les instal·lacions de la parròquia,
encara no sé si es farà fora a la plaça,
o bé les farem a dins, segons com sigui,
perquè si no tenim massa llum no es veurà bé,
però bé, intentarem que sigui el més maca possible per veure-la,
només la podrem tenir, suposo, aquell cap de setmana,
així que tot aquell que vulgui, doncs,
podrà veure que una de cada tres dones d'avui
no és com te l'imagines.
Així que us convidem també, si voleu,
tant al sopar de la fam, que com sabeu,
el sopar consisteix a menjar pan boli,
per una nit i intentar,
perquè evidentment posar-se a la pell d'una persona,
o nens, o joves, o infants,
que no mengen és difícil,
perquè nosaltres haurem dinat bé
i menjar pan boli ja és un gran què.
Vull dir, hi ha gent que no té
ni un vas d'aigua per beure, no?
Doncs bé, per intentar sensibilitzar-nos una miqueta,
doncs fem el sopar de la fam.
I ens va molt bé, perquè com sabeu,
el que dèiem, el mes de març ha sigut el mes de la dona,
és el mes de la dona, vaja.
I aquí, al nostre poble,
les dones són molt reivindicatives
i s'han fet diverses actuacions
i, com heu vist, hi ha llaços
de color lila per tot el poble,
s'ha fet el sopar de la dona aquest dia endres passat,
bé, uns infinit d'activitats, no?
Però és preocupant
que a dia d'avui,
encara estiguem parlant,
que hi ha dones que són maltractades,
dones assassinades,
tenim una bretxa salarial important,
no tenim les dones en les carreres de tecnologia...
Vull dir, bueno,
sembla que no evolucionem gaire,
suposo que hem evolucionat alguna cosa,
envers fa anys,
però que ens queda molta, també, per recórrer.
I aquí tinc dos homes de diferents edats.
Per tant, podeu donar la vostra opinió,
però que encara ens hàgim de manifestar
per reivindicar uns drets
que no hauríem de reivindicar,
perquè, en realitat,
quan a vegades parlem de la dignitat de la persona,
la dignitat de la persona és de tothom,
però què entenem per dignitat?
Doncs, ostres, és el reconeixement de drets.
Doncs una dona o un infant
té els mateixos drets que un home, no?
Llavors, dius, ostres,
que a dia d'avui encara hagi de donar-li voltes,
o hagin d'estar treballant tots nosaltres
amb aquests temes,
ostres, evolucionem molt a poc a poc.
Sí que correm molt amb tenir internets
i amb tenir el 5G
i no tenir les històries,
però, ostres, amb la cosa tan essencial,
ostres, ens queda molt, no?
O que hi hagi feines
que només puguin fer les dones, no?
És a dir, tot el tema de cuidar,
sempre mirem a la dona, no?
Dius, home, doncs per què no pots fer un home?
Un home pot tenir la mateixa vocació
de ser cuidador.
I a casa seva, allò que...
Carinyo, t'ajudo en les coses de la casa.
Home, no m'ajudes, no?
Vius en aquesta casa?
És a dir, no.
És a dir, no m'ajudes o no col·labores,
és que vius aquí, no?
Aquestes frases que a vegades dius,
ostres, avui he banyat els nens.
Home, els nens són de tots dos.
Són frases que a vegades
potser algunes les ha sentit menys,
però que encara ressonen i dius, perdona.
Aquesta igualtat no sabem arribar a fer-la, no?
Palè?
No sé com ho podrien fer.
Què opineu vosaltres que sou homes?
Clar, diguéssim que aquí,
fent una mica l'eix cronològic
d'aquesta festa,
tot comença, tot parteix en el dia 8 de març, no?
Que sempre es fa, des de ja fa alguns anys,
aquesta vaga a Barcelona,
aquesta manifestació,
i omplar carrers, omplar ciutats,
omplar places
i la gent, doncs, hi va,
participa d'una manera lúdica o festiva,
d'una manera molt oberta
i on podem veure, també, doncs,
talls de trànsit,
talls importants, doncs,
a diferents empreses, doncs,
que deixen de fer els seus horaris,
fins i tot escoles,
també deixen de fer les seves classes
per poder estar-hi, doncs,
a aquestes manifestacions,
que dir que aquest any
les escoles de Catalunya,
els instituts de Catalunya,
han sofert molts problemes curriculars
per això mateix,
per fer, no només per aquesta vaga,
sinó que hem tingut moltíssimes vagues
aquest any, moltíssimes,
l'última va ser la de la manifestació
que es va fer divendres passat,
dia 15,
que va ser una manifestació
pel tema del medi ambient
i tal i qual,
una manifestació estudiantil,
i, clar, el que és l'educació catalana
ha patit un altibaix molt gran,
els instituts estan preocupats
perquè hi ha ocasions
que no saben ben bé
si podran donar tot el currículum,
és a dir, estem parlant
de coses molt greus,
no?,
tot i que val la pena, eh?,
això no vol dir
que no valgui la pena,
doncs, tallar el país,
aturar el país
per aquestes coses,
no em vulgueu confondre,
però sí que és veritat,
doncs, que això està passant,
no?,
i el 8 de març,
doncs,
era un dia molt important
on s'hi havia d'estar,
on va haver-hi moltíssima gent
que va ser-hi
en aquella manifestació
del 8 de març,
on m'agradaria
ressaltar diverses coses.
Primera de totes
i potser la menys
la menys important,
però la que sempre triomfa,
les pancartes.
Les pancartes
és un tema
que sempre triomfa moltíssim
amb aquestes manifestacions,
perquè la gent realment
s'ho treballa,
fa aquelles pancartes
on,
per obrir consciències,
perquè la gent vegi,
no?,
i amb les pancartes
s'ho corren molt.
Jo tinc un element
que deia
Harry Potter
s'havia muerto
en el primer llibre
si no hubiese sido
por Hermión,
i pancartes d'aquestes
moltíssimes,
vull dir,
és molt interessant,
no?,
perquè aquí també
comença una mica
el tema comunicatiu,
no?,
com comunicar
la situació
que s'està vivint.
Llavors,
una altra cosa
que també passa
en aquestes manifestacions
és el tema
dels homes.
hi ha dones
o hi ha grups
col·lectius
que diuen
estrictament
que és una manifestació
només per dones,
una manifestació
on el gènere masculí
no ha de ser-hi,
no ha d'estar
representat.
Aquí deixareu
que discrepi,
més que res,
perquè jo crec
que l'home
també,
és a dir,
també és una qüestió
de l'home,
també és una qüestió
que l'home
també ha de fer el canvi.
Si no l'introdueixes
en tot això
no pot ser mai
participatiu
i no pot entendre
mai el canvi
que cal donar
a la societat.
Jo tampoc no entenc
perquè moltes vegades
s'esclou.
Quan estem parlant
d'igualtat
a vegades sí,
igualtat,
però no vull els homes,
home,
perdona,
llavors què fas?
La igualtat
l'expliques,
no?
La igualtat
l'has de veure
i l'has de treballar
conjuntament
perquè si no
és molt difícil
que l'altra persona
ho vegi
i ho entengui.
M'estàs demanant
que hi ha bretxes salarials,
que hi ha problemes
en l'estructura
que s'està inferioritzant
el gènere femení,
que s'ha de lluitar
per haver-hi una igualtat
però també
diguéssim
que si un home
no vol fer mal
sinó que el que vol
és recolzar
l'iniciativa
jo crec que
també ha de ser-hi
en aquest sentit.
Però bé,
són coses diverses
que passen
en aquestes manifestacions
i en aquestes trobades
que són,
repeteixo,
festives,
que són en l'àmbit
doncs
molt obert
a tothom
on la gent
va amb famílies
on van
famílies senceres
a fer
aquestes festivitats
i realment
doncs
és per això,
no?
A part de la festa
que he repetit
molt la paraula festa
al llarg d'aquesta
conversa
és més que això
vull dir
és
trencar fronteres
trencar barreres
i dir
escolta
que aquí estem
que lluitem per això
i això és molt important.
Jo ara
recordava
que com sabeu
el Consell Comarcal
de l'Agile Bregat
té l'Observatori
de les Dones
i era curiós
perquè va treure
no fa gaire
una informació
per aquest 18 de març
que era
les pensions
contributives
és curiós
perquè la mitjana
de les pensions
contributives
en els homes
del Basí Llobregat
està sobre
uns 1.315
mentre
que el de les Dones
no supera
els 730 euros
és a dir
existeix una bretxa salarial
una bretxa
en tema de pensió
d'un 45%
clar
et fa pensar
que dius
bueno
el problema
ja no és només
que cobris
menys
que aquesta persona
sinó que quan
aquestes dones
han de viure
soles
perquè no estan
casades
o perquè n'han viudat
no poden fer front
i dius
per favor
és a dir
no som capaços
de veure
que la bretxa salarial
i en aquest cas
toquem mal
la bretxa de pensions
i ho feia
perquè com que
tinguem mal
Jesús
que està molt bé
però ja és més gran
a la qual
ell ens pot parlar
de les pensions
és una greuge
és a dir
quantes dones
no veiem
que quan es moren
el marit
les veuen canutes
per poder arribar
a final de mes
dius ostres
i això no
podem arreglar-ho
ara que estem
les generacions
que estem treballant
que podem cotitzar
d'una manera
dius arregla-ho
perquè quan arribis
a una certa edat
no tinguis aquest problema
i això sembla
que no es vulgui arreglar
no sé Jesús
jo no ho acabo de veure
perquè no som capaços
de voler
aquesta igualtat
de salaris
bé
la veritat
és que
d'entrada això
és una cosa
que és una injustícia
és a dir
no és just
que això passi
avui dia
perquè hi ha molta riquesa
en el món
de manera que
administran bé
la riquesa
que hi ha
es podria trencar
aquesta desigualtat
que és molt justa
que es trenqui
ara
jo penso que
aquest tema
de la desigualtat
és un tema
que ve de lluny
de sempre
de sempre
si
si anem
amb la història
recent
de fa cent anys
o així
o dos cents
potser
el tema
de les zones
ha sigut
una reivindicació
constant
igual com
altres temes
és a dir
hem anat avançant
s'ha anat avançant
la societat
però molt lentament
potser s'ha avançat
més últimament
en aquests últims 50 anys
a prendre més consciència
a mida
que el món
fins i tot
amb el sistema
econòmic mundial
s'han posat
els problemes
més a la vista
ara
el model
l'exemple
d'aquesta història
si nosaltres pensem
que
el 1798
la revolució
francesa
que hi va haver
la representa
una dona
amb una bandera
com a líder
de la revolució
que això
és universal
veiem
que la llibertat
la igualtat
i la fraternitat
ja empenyien
en aquest aspecte
imaginem
com estaven abans
les dones
d'això
per tant
a partir d'aquí
hi va haver un salt
va haver un salt
perquè després
van haver altres revolucions
el 1848
a nivell d'Europa
la bogesia
va tirar endavant
els seus projectes
i va
reemplaçar
l'aristocràcia
en aquest sentit
va haver també
un abans
bueno
això
és una cosa
que encara continua
ara seria bo
que
amb aquestes coneixements
que tenim actualment
i la riquesa
que hi tenim al món
encara que està molt mal
repartida
es pugui fer un pas
endavant
definitiu
definitiu
doncs
per enllaçar
el que deia el Dani
com sabeu
el 15M
que és reconegut
ara
i el 15M
per el tema
d'ecologista
que va passar
la setmana passada
que deia el Dani
doncs
qui va
estar promovent
que els joves
es llencin al carrer
i reivindiquin
que
si no vigilem
ens carregarem
el planeta
en el que vivim
és una nena
o una noia
és una noia sueca
que la volen nominar
fins i tot
al Premi Nobel
si no recordo
malament
perquè és ella
la que
va començar
a parlar d'aquest tema
i és la que ha aconseguit
moure tot el món
a través de les xarxes
això que diem a vegades
treballem amb xarxa
doncs aquesta noia
ha treballat amb xarxa
i ha fet que el dia 15
el dia dres passat
tots
tots els joves
i jo
tots els joves
d'arreu del món
sortissin al carrer
a dir
prou
que el planeta
ens l'estem carregant
i d'aquí que el Dani
en la seva secció
cada mes
ens porta
una miqueta
una miqueta
uns petits consells
perquè nosaltres
com a mínim
s'enjustencs
no ens carreguem
almenys
el planeta
o com a mínim
al nostre voltant
més pròxim
correcte
abans de començar
doncs
amb la secció
que tinc avui preparada
jo crec que
va haver també
enllaçat les dues seccions
perquè parlàvem
de les dones
parlàvem del
dia de la dona treballadora
i parlàvem
també
que aquí
Sant Just
havien posat
uns llaços
liles
havien posat
unes
clar
això a mi em sembla
molt bé
em sembla perfecte
que facin
doncs
aquestes decoracions
com també
bueno
decoracions
per reivindicar
perquè es vegi
que Sant Just
també està per la igualtat
és un poble feminista
em sembla perfecte
com també
ho han fet
doncs els seus
també ho han fet
doncs
els grups
independentistes
amb els llaços grocs
etc
el que vull dir
és que
sempre que es facin
aquestes coses
si pot ser
en material reciclat
millor
això és cert
perquè són de plàstics
clar
ho hem parlat moltes vegades
i això era plàstic
que em rotava
al poble
i clar
doncs això
alguna cosa
més elegant
alguna cosa més
jo què sé
un tros de cartró pintat
alguna cosa
doncs
que faci
doncs més
de reciclat
no?
fins i tot
doncs unes llaunes
pintades
unes llaunes pintades
en forma de llaç
no sé
alguna cosa
que faci
que ens puguem sentir
també orgullosos
de la nostra
implicació
amb el medi ambient
ara
ara sí
ens anem cap a
cap a les propostes
que us porto avui
que són
per reduir
la perillositat
dels residus
perquè
en els nostres residus
que tenim
que fem
el nostre dia a dia
hi ha una part petita
de la brossa
que conté elements
molt perjudicials
pel medi ambient
i també per la salut
de les persones
estem parlant
de les piles
els insecticides
les pintures
els dissolvents
els productes
de neteja
els aerosols
les coles
etcètera
etcètera
vull dir
tots aquests productes
han de portar
porten símbols
o pictogrames
de riscos
ja que poden esdevenir residus
poden ser uns residus
perillosos
nocius
o problemàtics
pel medi ambient
i els podem reconèixer
amb diferents pictogrames
que evidentment
aquí a la ràdio
doncs
se'm fa molt difícil
ensenyar-vos
els pictogrames
però sí que us faré
un petit repàs
tenim
el pictograma
de nociu
el de tòxic
que potser és un dels
que més recordem
perquè és aquesta calavera
típica pirata
no
després també tenim
el corrosiu
l'inflamable
que és aquesta flama
també tenim
el pictograma
d'irritant
o sensibilitzant
que seria el mateix
que el nociu
que és una X
tindríem
el convorent
tindríem també
perillós
per al medi ambient
que aquest també
doncs
és un pictograma
molt
molt
curiós
i molt conegut
que és aquest arbre
amb aquest peix
tirat
a terra
i tenim el d'explosiu
que ens fa entendre
amb aquest pictograma
que pot arribar
a explotar
aquí ara
ens vindríem
una mica
a veure
quin nivell
de perillositat
tenen
cada un
d'aquests pictogrames
el tòxic
o molt tòxic
ens pot ocasionar
la mort
si s'intodueix
al nostre organisme
és a dir
si l'inserim
si ens vam
al llegiu
per exemple
doncs
podria causar-nos
la mort
el que és nociu
és perjudicial
per la salut
és a dir
que si ho fem
doncs
amb una regularitat
ens podria perjudicar
l'irritant
provoca irritació
a la pell
i a les mucoses
a les fosses nasals
etc.
també
el sensibilitzant
pot provocar
una reacció
d'hipersensibilitat
per contacte
o per inhalació
després tenim
el corrosiu
que pot destruir
doncs
els nostres teixits
vius
o altres matèries
és a dir
la nostra pell
les mans
etc.
també
fàcilment inflamable
o extremadament inflamable
sigui el nivell que sigui
pot inflamar-se
amb la presència
d'una font de calor
moltes vegades
hem vist alguna cosa
jo reconec que també
ho he fet alguna vegada
per experiment
no?
i
alguna vegada
doncs els nanos
així
quan estan al vestuari
que s'estan posant
desodorant
fan aquesta broma
de treure el matxero
i fer la flama
i això doncs
és molt perillós
és molt perillós
et pots cremar
no només que et pots cremar
sinó que la flama
pot entrar dins de l'aerosol
i explotar
per tant
no ho fem
després també tenim
el convorent
que accelera
la combustió
l'explosiu
que té una combustió
ràpida i violenta
que pot provocar
aquesta explosió
que comentàvem
i el perillós
per al medi ambient
que és molt tòxic
per la nostra fauna
per la flora
i pels organismes
aquàtics
i la capa d'ozó
per tant
són aquests
els nivells
que tenim
de perillositat
en els productes
que tenim
al dia a dia
hem d'intentar
comprar productes
que no apareixi
cap d'aquestes
targetes
d'aquests
pictogrames
perquè llavors
significa que
el producte
que tenim a les mans
és ecològic
o és bo
i ara
ens queden uns 5 minutets
escassos
i llavors
el Jesús
com que la setmana
el mes passat
no va poder-nos parlar
del tema
que el Jesús
està desenvolupant
tot aquest curs
que és el Corredor Mediterrani
i ens farà
un petit 5 cèntims
de com tenim aquest tema
Bé
el Corredor Mediterrani
és un projecte
que està en fase
de construcció
apujat
financierament
per la Unió Europea
es tracta
de poder
construir
una línia
ferroviària
que vagi
des de
per dir d'alguna manera
des de la costa
de Huelva
fins a
passant per
Andalusia
Múrcia
València
Catalunya
i cap a dalt
a través de França
Alemanya
Dinamarca
i arribi fins a Suècia
i Noruega
aquesta línia
és per poder
subministrar
aliments
a tota Europa
des de
la nostra geografia
aliments
que tenen
qualitat
i que tenen
que poden
donar vida
i feina
als països
productors
que som nosaltres
als nostres països
de la península
aquest
corredor mediterrani
podria ampliar
donar
una riquesa
al nostre país
a part
de l'agricultura
també
tots els altres aspectes
de la indústria
de la ramaderia
de la indústria
làctea
de la indústria alimentària
de la construcció
podria
donar
una riquesa
afegida
entre
un 3 i un 5%
del PIB
que tenim
actualment
a l'estat
això comportaria
la construcció
d'aquest
corredor mediterrani
sobretot
comportaria
una cosa
molt clara
per poder
construir'l
requereix
la contribució
d'un univers
variable
de coneixements
que van
des de la
desprecidible
mà d'obra
o sigui
la gent
que emplearia
per construir-la
i servir-la
i fer manteniment
seria
mà d'obra
enginyers
arquitectes
tècnics
de tot tipus
geògrafos
urbanistes
tècnics
de mitjà ambient
professional
de l'electrònica
mecànica
electricitat
automatismes
fusters
fontaners
territoris
territorials
i nacionals
instruments
financiers
i polítics
de relacions
a l'unió
europea
també
a les universitats
i un llac
etc.
o sigui
que realment
seria
una injecció
d'hores
de treball
que podien ser
centenars
i potser
milers
que en aquest moment
necessitem
per poder injectar
el sistema
de treball
perquè tenim
encara un atur
que és molt alt
i de molt poca
recepció
amb salaris
per altra banda
hi ha una cosa
el món
està valoritzat
i actualment
les línies
de ferrocarrils
creixen
una importància
extraordinària
per exemple
la línia
de ferrocarril
que hi ha
que va des de
Moscú
a Badibostoc
és a dir
connecta
tota Europa
pràcticament
tota Europa
a partir de Moscú
per un cantó
i fins a
Badibostoc
doncs
Xina
i
Àsia
no?
Clar
però aquest
corredor del Mediterrani
suposaria
evidentment
una pujada
de feina
una pujada
també
de que
s'elaborarien
més
posem per exemple
una fàbrica d'olis
que faci olis
s'elaborarien
més llitres d'oli
per tant
es vendrien més
però també
els costos
baixarien
no?
és a dir
es vendrien
més econòmics
i per tant
tindríem
treballs
més precaris
la meva pregunta
en principi
el fet
de poder
col·locar
la producció
que tenim
nosaltres
en preu
més
justos
ja seria
un logro
més
immediat
perquè
els productes
agrícols
estan subestimats
estan molt
castigats
pràcticament
tot el que és
agricultura
des de fruites
fins a verdures
estan pagats
a l'agricultor
per sota
del preu
de cost
el qual vol dir
que la primera
reivindicació
ja és
que aquests
productors
puguin
recuperar
el preu
de cost
més una petita
plusvàlua
d'acord
amb les seves
necessitats
i una justa
equitativa
producció
per altra banda
oferta de feina
és molt important
que hi hagi
oferta de feina
en aquest mercat
agrícola
per exemple
Huelva
ha plantat
milers
de mandarines
fa 5 anys
amb la idea
de vendre
mandarines
durant 7 mesos
a tot Europa
què vol dir això?
que són milers
d'hores de treball
que donen
els seus productors
a la seva gent
i
de passo
a l'economia
de consum
per la pròpia
població
és evident
que
l'augment
de la producció
hauria de portar
a l'economia
un augment
d'una baixada
de costos
per la producció
en cadena
això ja es produeix
però de moment encara
el diferencial
va en contra dels productors
no va a favor
per tant
aquí el que passa
és que
a l'estalviar temps
en transport
i guanyar en qualitat
surt beneficiat tothom
amb aquesta reflexió
ens hem de acomiadar
perquè ja hem arribat
a la nostra hora
recordar-vos que
si ens voleu sentir
de nou
ho podeu fer
diferit
els dissabtes
a dos quarts d'onze
i moltes gràcies
Jesús
moltes gràcies
Dani
de gràcies a tu
moltes gràcies
moltes gràcies
oients
i fins al mes
vinent
una abraçada ben forta
adeu
Atenció
Gràcies
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat