Beus de la parròquia.
Avui no tenim a la Joana, que és la nostra informadora en el dia d'avui del dimecres des de veus de la parròquia, però intentarem, entre Jesús i Oladolós, fer una mica d'informació de la parròquia i després ja passarem a finestres de Justícia i Pau.
El domèndia passat vam celebrar a la nostra comunitat de la parròquia la Diada de Corpus. La Diada de Corpus va ser un dia especial per la tarda que vam realitzar una pregària de vespre i vam fer una veneració al Santíssim. Va ser un acte amb un caliu molt proper
Tenint en compte que altres anys tal vegada podíem sortir a la placeta i entre els veïns havíem pogut fer una catifa. Aquest any ha sigut més senzillet però la finalitat d'aquest apregari es va poder portar a terme.
Llavors també hem d'informar que en el proper curs es vol intentar fer dins de la parròquia un casal per nois i noies que vulguin arribar a fer la confirmació. Es vol fer una sèrie de trobades que no solament siguin de tipus religiós per anar-los preparant per la possible confirmació, sinó que sigui un lloc de trobada de joves
de, crec que aproximadament anirà des de després de la convenió fins al moment que facin la confirmació. Això home, a la propera reunió la Joana ens ho explicarà més bé però tal vegada la gent que estigueu interessats ja es podeu posar en contacte amb la parròquia si voleu més informació i també hi ha un tripti que us pot donar una informació més exacta del que estem dient en aquest moment aquí. Doncs ara,
i que facem a la següent part del nostre programa que estaria realitzat per justícia i pau i que li diem finestres de justícia i pau. Jesús? Hola Dolors, bona tarda. Bona tarda, doncs hem trobat a faltar la Joana perquè amb el tema d'informar és molt bona i ens dona sempre aquell caliuet de vinga endavant i a veure què passa, no? Ja intentarem fer el que puguem.
Doncs ara, Jesús, des de Justícia i Pau... Sí, des de Justícia i Pau hem de dir que han tingut aquest mes diverses actuacions. Una d'elles va ser anar a una trobada catalana a Balear, a Girona, i el tema era el del Dret a decidir. Per què li diuen Català a Balear, aquestes trobades? Sí, perquè hi ha els grups o comissions que col·laboren de Justícia i Pau
al territori català i als Illes Balears, concretament a Mallorca i a Menorca. Això es fa cada any? Sí, es fa cada any i cada any venen aquí o nosaltres anem a Menorca, que alguna vegada hi hem anat. Molt bé. I aquest any quina temàtica? La temàtica que vam portar va ser el Dret a decidir. El Dret a decidir que el vam presentar al filòsof francès Josep Torrellas, perdona,
No era Torrelles, era... Perdonem-ho. Josep Maria Tarril Cabras, filòsof i director de la càtera de Ferreter Mora.
i el jutge Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona. Tots dos van elaborar una conferència basada en les possibilitats que té Catalunya de poder fer el dret a decidir el referèndum i les possibilitats que es pugui arribar amb una independència, suposant que la decisió del referèndum fos que sí.
En Tari Cabras és un home molt especialitzat sobretot amb el tema de la llengua catalana. I m'imagino que amb tot aquest remumbari que hem tingut amb la llengua, m'imagino que també hauria de sortir en aquesta trobada. L'important que és per un país, el fet de decidir la nostra llengua és vital.
Sí, la llengua és un patrimoni que no es pot renunciar mai, perquè és una cosa històrica, és una cosa de cultura, i ja no es posa ni amb dubte aquesta possibilitat de perdre-la, perquè ja es dona per fet que la nostra llengua perviurà en el temps per sobre de totes les, diguem-ne, incomoditats que hi pugui haver, com sempre hi ha hagut per altra vegada, no? Però no, no, la llengua és el principi de tota la...
Jo ara que estava pensant en la temàtica del dret de decidir, clar, justícia i pau nosaltres basem tota una part de la nostra filosofia en els drets humans. Clar, qualsevol poble ha de tenir el dret de poder opinar en democràcia i en aquest cas poder decidir la nostra continuïtat dintre de l'estat espanyol o no. I em sembla molt bé que justícia i pau hagi agafat aquest tema i que en parli amb les seves delegacions de les Balears i d'aquí Catalunya.
Sí, sí, és un tema que com dius tu està en la carta dels drets humans a les Nacions Unides l'any 48. Les llengües són un patrimoni que no es pot perdre, és importantíssim. Aquí a Catalunya tenim la idea molt clara en aquest sentit. No hi ha cap dubte que la llengua és el vincle que ens uneix i que ens permet avançar.
malgrat les dificultats que han tingut a través dels anys, primer amb el decret de la nova planta de Felip V, després posteriorment amb les diferents, d'alguna manera, virreinats o delegats del govern que en aquell temps hi havia a Catalunya, que maltractaven tot el que fos un renaixement. Malgrat això, hi va haver un renaixement i hi va haver també
una generalitat i ara tenim una dictadura i ara tenim la democràcia. Una democràcia que a vegades s'escora una miqueta cap a la dreta a base de defensar postures.
que són negatives respecte a la força que té Catalunya i la seva llengua, però malgrat tot, els catalans troben la força en la seva identitat interior per poder anar endavant.
Es va parlar, vau parlar una mica d'aquest manifest que també des d'un altre angle l'Arcadi-Oliveres i la Teresa Forcades han tret també aquest dret constituïent? Vosaltres va sortint aquests dies? No, no, això no va sortir perquè diguem-ne que en tot, mentre l'Arcadi continuï sent president de J.C. Pau, perquè no va deixar de ser, malgrat la plataforma que ha creat amb la Teresa Forcades,
considerem que és un capítol que és a part. En tot cas, nosaltres aclarim el del plataforma, l'Arcadi mateix ho aclareix, però és això, aquest tema... No ho barreja, no? Cada cosa té el seu lloc, no? Sí, cada cosa té el seu camí, diguem-ne. Molt bé, molt bé. Doncs jo, Jesús, també havia estat mirant, aquests dies, canviant de tema, està sortint en els diaris, sobretot, com que s'acaba el curs escolar,
l'acabar-se el curs escolar és de les vegades en que s'està insistint més en aquesta pobresa infantil que ja les escoles tot el curs ja porten un parell d'anys estan detectant nens que arriben que només han fet un bon àpat al dia a l'hora escolar i al millor el sopar i l'esmorzar són sumament petits
I llavors la gran preocupació d'aquest any, i que ho estàs notant en els diaris, és com enfocar aquests casals d'estiu, com tenir obert els menjadors dels casals, perquè realment per continuar que aquests nens tinguin aquest àpat, aquest àpat segur del dia.
D'alguna manera què en penses tu d'això? Vull dir que llegint els diaris hi ha una gran preocupació que estem al límit d'aquest problema infantil tan greu que tenim aquí a Catalunya i a Espanya. És a dir que tota aquesta crisi que estem vivint sí que és veritat que hem parlat dels joves que no troben treball, hem parlat també de molts treballadors que queden sense feina en unes edats que encara tenen els fills petits,
S'està parlant, per exemple, havia agafat una mica la informació, què passa ara amb tota aquesta cosa de l'alimentació dels nens, com se farà aquests dos mesos, com algú s'ha d'anar a preocupar, no podem anar de vacances així de dir que ja tornarem al setembre i ja els tornarem a agafar. I l'altra cosa també, una altra cosa que ha sortit, molts nanos, molts joves,
que a l'hora d'anar-se a examinar de la selectivitat o a l'hora de pagar la beca escolar, no, beca d'universitat, s'han trobat que no tenen els diners. És a dir, nanos que han començat unes carreres i que aquest any no han pogut pagar les seves matrícules. Llavors, la pregunta per mi penso de com ho veu també justificar, cap on anem amb aquestes coses. Què hem de fer perquè, vull dir,
Això mentalment ens canvia, la mentalitat de dir... Escolta, ara venen vacances, hem de descansar, doncs tancar en barraca... No podem fer aquest pas tan a la lleugera, no?
No, efectivament, diguem-ne que amb aquesta crisi està passant que hi ha lo que en diem danys colaterals. A part de la tur i de la precarietat amb la feina i del 50% de joves del 27% de tur que ja no tenen o troben treball, hem de dir que hi ha altres coses que ens afecten.
que en diem danys colaterals, però que són molt importants. Per exemple, la qüestió del menjar. Nosaltres fa molts anys, fa vuit anys concretament, vàrem fer una gestió al sindicat de greuges, denunciant que el vaig llobregar. Restàvem vuit mil infants sense beques, fa vuit anys.
beques de menjador. El síndic Anton Canelles, que ara ja és mort, i després el senyor Ribó, les varen admetre i estudiar. Es varen afegir també a la demanda a escoles del barcelonès i ajuntaments. Això fa 8 anys. Al cap de dos anys, el síndic va elaborar un estudi en què recomanava a la Conselleria d'Educació amplieses límits dels paràmetres per a l'obtenció de les beques. Actualment, el Consell Comarcal
rep un 25% dels diners necessaris per atendre les demandes. Això vol dir que condenar molts infants a la gana. Clar, és que una de les coses que més s'ha retallat, com que han retallat totes les coses socials, es veu que també les escoles o els menjadors escolars estaven preocupats perquè molt bé, estaven fent les beques, però aquests diners no venien. Exacte. Creaven un deute a l'empresa aquesta que portava aquest tema.
És a dir que, no ho sé, jo penso que estem en aquell límit que és molt preocupant, perquè això ha d'haver-hi una sortida, perquè els nens no poden quedar ni mal alimentats, perquè aquesta desnutrició ja els està afectant a la salut. A més, els nens van a l'escola sense menjar, es mereixen, a part tota la situació
d'estrès que viuen perquè les famílies estan vivint en aquesta situació tan preocupant de com fer arribar els aliments. A part hi ha una altra situació que no poden seguir el ritme dels altres nens que poden fer les extraescolars, que poden fer... Hi ha tota una dinàmica que està afectant molt les escoles. Les escoles estan aguantant una altra de les realitats més dures d'aquesta crisi. Estan detectant
Efectivament és una redundància que actualment estan aguantant tota la problemàtica de les escoles i els avis de moltes famílies. Perquè les administracions com que no hi ha diners,
Tampoc no. Ja ho intenten, no? I és una feina d'equip, perquè també sabem que molts pobles, els serveis socials i escoles estan fent realment una feina important d'equip. Però és clar, com és que no ens arriben aquests diners que són tan necessaris per aquestes coses, ja? Sí, aquí al Baix Llobregat han de dir que en alguns casos, bastants casos afortunadament, els ajuntaments s'han fet càrrec de la quantitat de beques que tenien en el seu poble
malgrat que la Generalitat a través de la Conselleria no les ha pogut pagar. Això ha fet que el problema quedés una mica més minimitzat. Ara, aquí hi ha una cosa que no està gens clara i és que hi ha unes línies vermelles que un país no pot atraversar. Per exemple, que la seva gent
en un país que la seva població infantil, en un país europeu, en un país d'una renta per càpita de 30.000 euros o 29.000 i escaig,
Un país avançat, modern, amb una tecnologia alta, amb una cultura molt alta, que té quantitat d'obres fetes en períodes de carestia. I aquest país no pot permetre que els infants tinguin aquest problema de passar gana, perquè això ens deixa en una situació de penúria com a poble.
La nostra autoestima queda molt vulnerada pel fet que els nanos pateixin gana. Igual que queda vulnerada amb aquest percentatge del 25, 26, 27, 28 i 29% de fracàs escolar que hi ha a l'estat espanyol i Catalunya inclosa.
Per tant, som el penúltim país de la Unió Europea, dels penúltims, amb calificacions positives. Estem en el rànquing dels últims. Però, mira, Jesús, hi ha una cosa que ens ha sorprès també últimament, que és que alguns governs autònoms, per exemple l'Andalus, el Canari, han activat uns plans urgents per alimentar els seus nens i nenes.
Han creat un bon esmorzar, un bon dinar i un bon sopar. D'alguna manera són nanos que reben tres àpats. Aquí a Catalunya ens preguntem per què no es fa això aquí? Què és el que està passant? Si en teoria som els que estem donant una quantitat de diners, com s'ha permès que des de Madrid no ens passin aquests diners, com a mínim aquests, per arribar al mateix que està fent el govern andalú i el govern canari?
És a dir, han fet un pla urgent per aquesta pobresa que no afecti la salut dels infants. Perquè aquí sí que hi ha coses de salut que si no s'arriben a cobrir bé, aquests nanos poden portar una seqüela tota la seva vida. En aquest cas nosaltres hem de dir que tant el govern andalús com el govern de Canàries
Estan sensibles amb el problema de l'Ajuntament? No, jo ja puc dir, però et preguntes des d'aquí com és que aquí no s'està fent el mateix. Estan sensibles i més sensibles que el govern català i que el govern espanyol. A veure, nosaltres al govern català tenim moltes queixes en aquest sentit, perquè ja fa vuit anys teníem el problema de falta de vegades a Menjador. Aquí al Baix d'Obregat vam catalogar que hi havia onze mil nens i nenes, onze mil infants,
que no tenien accés a les beques de menjador, per tant tenien un àpat de menys, que era el del migdia. La veritat és que van trigar més de cinc anys per fer un memoràndum que no ha servit per res, perquè en definitiva ara encara es paga menys diners per les beques que fa vuit anys. Jo penso que si aquí ho preguntes al Govern espanyol et dirà que és pels diners que no ens venen de Madrid. Llavors dius, bueno, aquesta patata, aquesta cosa que es va mossegant,
Dius que bueno, però algú ha de fer i aquesta acció s'ha de posar en marxa. Perquè el que no pots fer és que en un mateix estat...
de moment estem dintre d'aquest estat els nostres nens estiguin passant pam i remenant a escombraries perquè hi ha zones d'aquí al Baix Llobregat que hi ha nanos que amb els seus pares no remenen a escombraries però saben que els seus pares ho busquen i diuen, jo he llegit al diari que a alguna escola els nanos volten pel voltant de les papereres de l'escola a veure si hi ha algun berenat tirat, alguna cosa tirada. És molt greu això. De fet, a veure,
és prioritzar la resposta, s'ha de prioritzar la despesa. Segur que trobarem al govern català del seu capítol de despeses, hi ha moltes partides que es podrien prescindir. Moltes partides que es podrien prescindir. Per què? Perquè no són tan primàries i tan necessàries com el fet d'alimentar els seus fills. Per tant, una família, el primordial que té que és, primer,
que els seus fills puguin tenir els APADs necessaris, tenir un sostre per poder viure i tenir treball. Però és que l'APAD és el primer de tot.
Doncs un govern ha de ser exactament igual. No pot ser insensible amb aquestes qüestions. I nosaltres hem de dir que el govern català, tant d'uns partits com d'uns altres, no han estat sensibles ni ho estan encara amb aquest principi. Per tant, senyors que governen, facin el favor de posar-se les piles i alimentar la nostra població tal com fan el govern andalús molt més pobre i el govern canari.
Jesús, no sé, intentarem... Avui aquest vespre tenim reunió, nosaltres, a la parròquia, al grup de Justícia i Pau, allà a un quart de deu, si algú vol venir, pot venir, però serà un dels temes que posarem sobre la taula i haurem de pensar molt, perquè és una cosa que realment... això és molt fondo, ja és una altra cosa, ja té una altra qualitat, això més.
més de pobresa, més de tristès i més de... Sí, sí, sí. El fet és que aquest tema, igual com els altres temes, haurien de ser prioritaris en els nostres polítics també. És que jo inclús penso, com podem arribar i dir, ens anem de vacances, quan ja estem en aquest punt? Com podem dir, ja sé que tothom tenint dret al descans i tothom tenint... Però és que és un punt molt greu. Perquè ja no parlem que falta, no sé, material escolar o falta... És l'alimentació i són els infants.
i això els pot afectar psicològicament, físicament, els pot afectar de moltes maneres. Passem de tema. Sí, passem de tema. Mira, Jesús, no sé, a l'última reunió vàrem parlar que participàvem a la festa de la pau. Sí. Jo crec que és bo, doncs, que com a poble anem fent aquestes activitats, perquè d'alguna manera ens ajuntem les diferents associacions i fem una cosa
cap al bé de la comunitat i crec que va anar molt bé. Si vols explicar una miqueta... Hi van participar 800 persones, grans, petits i de tot, mitjans, 15 entitats activament implicades, 300 quilos de menjar recollits, 400 fanalets i més de 1.600 euros per una causa solidària.
La causa solidària, en aquest cas, era per la plataforma, defectats per la hipoteca. Per segon any consecutiu, les Playa ara mateix ha liderat una recollida d'aliments amb el qual han aconseguit 300 quilos de menjar i han destinat al banc dels aliments. Els hi han recollits amb tiquets a la botifarrada van ser per la plataforma, defectats per la hipoteca.
una iniciativa molt vistosa, impulsada des de l'Associació de gent gran i que han col·laborat les entitats implicades les setmanes previs a la festa. Ha estat la creació d'uns fanalets fets amb materials reciclats que es van encendre al camp Vespre per il·luminar els millors
amb els millors desitjos, la nit de Sant Just es veu. És un exemple més de la solidaritat i el treball comú a base de l'èxit d'aquesta festa. Com a entitats participants tenim la agrupació sardenista Sant Just, a comprovar l'escolt a Martí Loderquín, l'associació de gent gran Asprosfeat, Bandarà, Club d'Esplaiar mateix, col·lectiu Plaça de la Pau, Colla Gigantera de Sant Just,
Comissió Festes Barri Nord, DRAC de Sant Justici i Pau, Mercant Municipal, Ràdio Desbert, l'escola de dança de Renata Ramos i Sant Jul Soledà. Això és el resumen de la festa de la Pau, que ja és el 600 any.
que es fa amb el qual hi ha nens que ja tenen una formació o una afegida i una experiència amb aquestes participacions. Perquè hi va haver un manifest que vam fer amb un parell de línies, cadascuna de les entitats sobre la pau. Molt interessant perquè és un manifest que té moltes implicacions i diverses maneres de veure-ho.
Realment és un tema ja arrelat i nosaltres com a grup ens l'hem fet molt nostre cada any. Tenim un bon contacte amb l'Angelina que ens ajuda molt. L'Angelina és el contacte de l'Angelina Gasull sense justícia i pau i nosaltres en aquest cas amb Sant Just Solidari. I realment és evidentment és una de les coses que nosaltres hem d'agafar un compromís seriós perquè nosaltres estem en la línia de la pau i intentar
des d'aquest angla lluitar per la dignitat de la persona i en aquest cas que parlàvem de totes aquestes coses que ens costa tant que estem visquent, doncs...
sobretot aquest sentit de la dignitat de la persona que el sapiguem portar a terme bé. La dignitat i el respecte que ens veiem en totes les persones i els infants. De totes maneres, el toc de la gana, jo crec que el país reaccionarà. Jo crec que Catalunya no pot deixar penjat aquest problema. No, no, no, i penso que és un límit que hi hem de començar.
que no es pot vedar. Bé, doncs mirant més temes, perquè nosaltres en tenim molts. Sí, sí. Doncs n'hi ha un que també ens preocupa bastant. Quan més un país està en crisi, sembla que hi ha aspectes als drets humans que s'obliden. I un dels aspectes que potser a vegades ens està passant més paral, perquè les altres coses són tan fortes, és el tema de la tortura.
I aquest tema el proper dia el portarem més ben preparat, però és un tema que no l'hem d'oblidar, perquè forma part dels drets humans i el que no podem fer és que s'agafin gent que diu la veritat a una societat que està desmadrada i que són empresonats i que se'ls treu el dret de poder expressar el no estar d'acord amb aquesta societat i se'ls tortura per voler-los canviar la seva mentalitat.
Jesús, això em sembla que no dona permís. Se'ns ha acabat la nostra estoneta. Doncs pensant en la Joana, la trobem a faltar. L'hem trobat a faltar molt. I nosaltres, des de Finestra Oberta de Justícia i Pau, us convidem a participar en les nostres activitats i ens trobem els dimecres, un dimecres al mes. Avui tenim reunió al quart de deu. O sigui que podeu venir als locals de la Parròquia si algú us interessa. Bona nit.
No, no, no.