I avui dimecres d'aquesta hora, com sempre fem habitualment cada setmana,
toca el programa Veus de la Parròquia
i avui tenim el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, presidit per en Jesús Castro,
un programa pro en el qual cada vegada que els toca un membre diferent, un soci i sòcia diferent,
a parlar d'algun tema destacat.
Avui tenim a la Pilar, li obrim els micròfons i també tenim al Jesús.
Hola, què tal? Bona tarda els dos. Com va?
Hola, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Doncs bé, comencem presentant el tema d'avui, Pilar, si et sembla,
que és sobre la declaració de drets humans, no?
Sí, exactament. Amb el grup aquí de Justícia i Pau de Sant Just,
aquest curs hem decidit tractar el tema de la declaració dels drets humans,
primer perquè és un tema fonamental per la nostra societat
i també perquè coincideix amb l'aniversari dels 75 anys de la seva aprovació.
Un número rodó, per tant, calia d'alguna manera comentar-ho, no?
O almenys fer esment.
Exactament. I llavors ens han dividit aquests drets, no?
I el mes passat va venir la Dolors Cardona, que ens va explicar,
bueno, a mi em va semblar d'una manera excel·lent i molt entenidora,
el tema dels drets socials.
Sí.
I avui jo tractaria el tema de la tutela judicial efectiva, que es diu,
que seria com protegir aquests drets, cosa també molt fonamental.
Oh, i tant.
Llavors, bueno, quan tu vulguis, doncs comencem a abordar-ho.
Sí, recordem, avui som 13 de desembre, però el dia 10,
el dia 11 es va celebrar un aniversari.
Sí, exactament. És exactament el dia que es va aprovar la resolució número 217
a l'Assemblea General de Nacions Unides a París, es va reunir,
i, bueno, doncs a partir d'aquesta declaració, els estats, diguem-ne, a nivell mundial,
però especialment, per exemple, pel que a nosaltres ens fa referència,
a nivell estatal i a nivell europeu, doncs s'han posat les piles per implementar
tot això que és una declaració de bones intencions, però si no es tradueix en legislació,
hagués quedat buit de contingut, no?
Doncs, afortunadament, tot això, avui dia, està recollit i està implementat, diguem-ne,
per ser realment respectat.
Pilar, jo no sé si abans de començar a parlar pròpiament dit del dret a la tutela judicial,
vols fer alguna mena d'introducció de cara a nivell de repàs històric, no?, d'aquesta evolució?
Sí, sí, m'agradaria, perquè hi ha algun fet, diguem-ne, que és una mica com anecdòtic,
però ens pot donar moltes pistes de la situació de la que provenim, no?, com a espècie humana.
Llavors, tenim, per exemple, com a fet molt antic, no?,
o sigui, ja dels nostres orígens de fa més de 3.000 anys,
es va trobar a Egipte amb unes tombes, jeroglífics i imatges,
que representaven la presentació d'un difunt davant del tribunal d'Ossiris,
bé, per ser admès aquesta vida eterna.
Llavors, en el seu al·legat, clar, és un tribunal, no?,
llavors, en el seu al·legat afirma
no haver comès mai cap pacte de mal cap a la filla del pobre.
Clar, a mi això m'ha cridat molt l'atenció,
perquè ja veiem fa més de 3.000 anys
que els grups vulnerables, oi?,
doncs era el jove, la dona i el pobre, no?
Clar, quan aquestes tres peculiaritats es reunien amb un ser,
clar, llavors era el colmo, no?,
és a dir, era com un mèrit no haver-li fer mal,
que significa, si no, és que hagués quedat impune,
o sigui, era com un...
Totalment.
Exacte, molt meritori, no?, per part d'aquest difunt,
i així s'assegurava aquesta aprovació davant del tribunal.
Bé, això és un fet anecdòtic,
però després també, el 1700,
no, al segle XVII, eh?, al 1600,
tenim la famosa frase recollida, no?, del Thomas Hobbes,
que és aquell de l'home,
és un lloc per l'home.
Clar, però em sembla recient, no?,
però no, perquè està inspirada
amb, realment, l'autor d'aquesta frase
és el romà Plauto,
que ja va dir, no?,
al segle III abans de Cris, no?,
o homo hominis lupus est, no?
És a dir, aquí veiem una referència també
a la filosofia del dret, no?,
el dret natural, és a dir,
d'on prové la necessitat del grup humà
d'organitzar-se per defensar uns drets
i assegurar-se que seran respectats.
és a dir, sembla que fa referència
a una part humana que és molt depredadora
des de l'origen.
I la veritat és que veiem, no?,
des dels 3.000 anys abans fins ara,
veiem que el progrés,
sí, que a nivell formal, no?,
és evident que tenim aquesta declaració
importantíssima i tot el que han fet els estats,
però a nivell substancial i radical
ens trobem amb obstacles molt similars
als que s'han trobat els homes.
Sí, al llarg de la història.
Exacte, al llarg de la història.
Bé, doncs, amb aquest mar, diguem-ne,
podem considerar una miqueta realment
què significa aquest dret a la tutela judicial efectiva, no?
Entrem, si vols, una mica més en matèria específica
i parlem d'aquests drets, no?,
de la declaració.
Exacte, els drets de la declaració són molt amples,
el Jesús crec que ja va fer una introducció,
que per cert són, diguem-ne, són els drets humans,
que seria la defensa dels drets més elementals a l'ésser humà,
i després aquests venen recolliguts també com a drets fonamentals, no?
Ve a ser el mateix,
es transformen en drets fonamentals
quan són recollits per les legislacions estatals
a nivell sectorial.
Bé, jo només volia destacar que tanta legislació,
perquè si fem una miqueta de recerca,
és infinit la quantitat de legislació,
la quantitat d'organismes que defensen tot això,
que estan també vigilant, revisant, supervisant,
que ja estan a sobre, no?, com si diguessin.
Sí, és un entremat molt gran,
i després a l'hora de la praxis diària,
doncs ens adonem que no sempre és tan efectiu.
Sí, però bé, és molt notori i important
que com a mínim vinguin recollits.
i ara anem a veure aquest sistema de...
O sigui, tenim com una doble vertent, no?
Sí.
Que seria la legislativa,
és a dir, no?, a l'estat, a la societat,
diu, mira, això és el que s'ha de fer.
Sí.
Però això quedaria buit de contingut
si no estigués previst un mecanisme de verificació,
de dir, bueno, és que en el cas
que això no sigui contemplat i respectat...
Què passa, no?
Què passa? Farem això.
Posarem en marxa tota una sèrie de procediments.
Aquest és el sentit de la tutela judicial efectiva, no?
Té aquest nom curiós.
Sí.
Perquè efectiva significa que realment funcioni, no?
Moltes vegades es diu,
en lloc de tutela judicial efectiva,
hauríem de dir la efectivitat de la tutela judicial, no?
Sí.
Pujem entre...
Girar una mica l'ordre de les paraules.
Clar, per dir, bueno, realment és efectiu,
perquè com veurem més endavant,
no és l'únic sistema possible,
però de moment és l'imperant,
que seria la tutela d'aquests drets
a través de tribunals i jutges.
Molt bé.
Sí, llavors, bueno, si et sembla,
els podríem llegir,
perquè realment són molt importants,
i veure també quin esperit hi ha darrere de cada article.
Sí, perquè, bueno,
veurem que hi ha un esperit conductor,
i que, per tant, es repeteix i, afortunadament,
també es recull pels estats.
Llavors, sí, mira,
és l'article 6 de la Declaració Universa dels Drets Humans.
Diu,
tothom i en tot lloc té dret al reconeixement
de la pròpia personalitat jurídica.
Aquí diu molt, no?
Sí.
Perquè tothom ja parla del principi
de no exclusió, de no discriminació, no?
Tothom, de qualsevol persona,
de qualsevol país,
de qualsevol persona del món.
Exacte, del món.
Exacte.
En principi, aquesta és la declaració.
La majoria dels països,
oi, Jesús, si no estic errada,
la majoria han subscrit després tractats
per fer-ho realitat.
Algun encara no.
Bueno, tenim esperances.
Però, bueno, això, en principi,
inspira la humanitat.
Sí, sí.
Per tant, tothom.
I en tot lloc,
principi de la universalitat.
És a dir,
és per tot gènere humà.
Sí, sí.
És molt inspirador, això.
Llavors, el reconeixement
de la seva personalitat jurídica.
Què seria?
Què seria la personalitat jurídica?
En realitat,
seria el fet
de tenir
que tot subjecte,
tot ser humà,
és subjecte
de drets i de deures.
Per tant,
està sotmès
a la llei,
però també està emparat
per la llei, no?
No, no.
Clar, que l'ha de complir, no?
O sigui,
el protegeix d'alguna forma
però també l'ha de complir, no?
Exacte.
Amb la mateixa mesura.
Amb la mateixa mesura.
Això és ser subjecte, no?
Sí.
Si no, series objecte.
No, no.
Tu ets protagonista d'això.
I llavors,
el fet de tenir
personalitat jurídica
et dona
capacitat jurídica, no?
Que seria
poder-te vincular
i ser vinculat.
i per tant
és aquesta
assumpció
i aquestes
característiques
són inalienables,
és a dir,
no són
objecte
de cap
transacció,
són
inherents
a la teva
qualitat humana,
són
imprescritibles,
seran
fins al final
de la teva existència
i són
irrenunciables.
És a dir,
hi ha
una dignitat humana
amb la qual
no es pot negociar
ni tan sols
un mateix
pot negociar
amb ella.
Clar,
això és
important.
A vegades
ho donem per fet
però és bo
que ho recordem,
no?
Perquè és un
logro.
És un logro.
Llavors,
l'article 7 segueix,
comença igual,
tothom
és igual
davant la llei
i té dret
a obtenir-ne
la mateixa
protecció
contra qualsevol
discriminació
que violi
la present
declaració
i contra tota
provocació
a aquesta
discriminació.
De nou,
la igualtat,
no?
Sí, sí.
La igualtat.
Comença igual,
per tant,
ens aboca una mica
a la mateixa essència.
Clar,
i el fet de repetir-ho
trobo que li dona
èmfasi,
no?
És a dir,
si no ho has entès
en el primer article,
no?
Perquè això està dirigit
als individuals
però sobretot
als països,
no?
Que posteriorment
havien de concretar
aquesta declaració.
Llavors,
el 8,
de nou,
no diu tothom
però diu
tota persona
té dret
a un recurs
efectiu
davant
de jurisdiccions
nacionals
competents
contra aquells actes
que violin
els drets
fonamentals.
Ara ja parla
de fonamentals
perquè és
quan són
recollits.
És la
plasmació
del dret
universal
al dret
específic,
no?
Correcte.
I seran reconeguts
a la Constitució
o llei.
Clar,
llavors,
això és molt important
perquè és a dir,
primer ho reconec,
tu ets
subjecte de drets
però és que a més a més
tens el dret
a recórrer
a algú
objectiu,
no?
Objectiu
i tal
i neutral
que podrà
protegir
aquests drets
dels quals tu ets
titular.
És absolutament
necessari.
Aquí entra la protecció
jurisdiccional
que deien,
no?
Llavors,
el 9 especifica
una mica més.
Diu ningú
però sempre tot
universal,
eh?
Sí, sí, eh?
Tothom,
ningú,
a tot lloc.
Exacte,
home,
és que això
és un gran èxit,
no?,
que puguem
veure'ns així.
Ningú pot ser arrestat,
detingut,
ni exiliat
arbitràriament.
Bueno,
aquí,
això és importantíssim
perquè a la vegada
és la defensa
de la llibertat,
el dret a la llibertat
i aquí
faríem referència
també al procediment
de l'aves corpus
davant de les
detincions
il·legals.
Llavors,
el 10,
tota persona,
de nou,
té dret
en règim d'igualtat,
aquí ja surt
la paraula
igualtat,
fonamental,
no?,
a que la seva causa,
no?,
la seva violació,
sigui portada
equitativament,
igualtat i equitativitat,
imparcialment,
davant d'un tribunal
independent
i imparcial.
Aquí
volem apuntar
a la justícia,
no?
Totalment.
No hi ha favoritisme.
Sense estar,
això,
sense estar lligada
a cap mena de favor
amb ningú.
Ah, exacte,
clar,
però què passarà?
Bueno,
ara veurem què passarà.
Doncs,
davant de tots els drets
i les seves obligacions
i
podrà defensar-se
davant de tota
acusació
en matèria penal.
Això és molt important
perquè la defensa
de drets
també inclou
la defensa penal
perquè si algú t'acusa
que és un dret
obtenir-ne
la defensa,
no?
La justa
que estigui prevista.
Llavors,
l'article 11
diu
es presumeix innocent
tota persona
acusada
d'un fet delictiu
fins que
la seva culpabilitat
hagi estat establerta
legalment
en el curs
d'un procés públic.
O sigui,
obert a tothom.
Sí, sí.
I en el qual
totes les garanties,
eh?
El sistema
de garanties
ha de ser
respectat
en tot moment.
És a dir,
que s'asseguri
que pugui
defensar-se,
no?
Sí.
Aquesta persona
que hagi estat
acusada
o de més?
Sí,
que s'asseguri
que pugui
defensar-se
i a més a més
que el procediment
pel qual
accedeixi
a la seva defensa
estigui pautat,
sigui just,
estigui reconegut
i sigui legalment
perquè, clar,
podríem dir,
bueno,
i efectivament això
òbviament ha passat,
no?
o en règims
totalitaris.
Quin tipus
de judici
és aquest,
no?
Doncs no,
la declaració
dels drets humans
ens diu,
no, no,
atenció,
perquè té dret
a ser defensat,
però el procés
ha de ser públic
i amb garanties.
I això,
els estats
s'han preocupat,
no?
Òbviament,
s'han preocupat
que sigui
tot molt garantista
al cap.
Bueno,
ara ho considerarem
en que fins a quin punt
el fons,
no?
També
s'ha defensat
o
sobretot
a les administracions
i els estats
s'han preocupat
molt
de complir
formalismes
que els excusin
de reclamacions
i tal,
però després,
en el fons,
no sempre hem anat
a l'essència,
no?,
de la defensa
dels drets,
sí.
Totalment.
Llavors,
bueno,
aquests són els principis,
no?
Serien els principals articles
d'aquesta declaració.
Exacte.
Llavors,
com hem dit al principi,
el bàsic
de la declaració
és que és un fet
capdalt
d'inspiració,
no?,
pels països,
però ha d'estar
concretada
i plaçada
a través
de lleis,
no?,
de lleis.
I llavors,
aquí també tenim
una triple
conformació,
diguem-ne,
d'aquesta realitat,
que seria,
exacte,
que seria a nivell mundial,
a nivell europeu
i a nivell estatal.
Vale.
A nivell mundial,
sí.
Bueno,
tenim aquest gran èxit,
no?,
que em sembla
que el Jesús Jans
en va parlar,
del Pacte Internacional
dels Drets Civils
i Polítics,
no?,
que al ser
un tractat
internacional,
tots els estats
que l'han ratificat
s'han vist
absolutament,
estan obligats
al seu compliment
i l'han plasmat
en legislacions
posteriors.
a Espanya,
a Espanya,
des del 1977,
ho va sospreure,
que és inclús
abans de la Constitució,
per això tenim,
bueno,
el privilegi
de tenir una Constitució
que en aquest aspecte
almenys reconeix,
no?,
i ara una moneda.
com ho has dit
en aquest aspecte.
Sí,
clar,
és molt variat,
no?,
hi ha molts articles,
però hem de reconèixer
que aquest article 24,
que després
el llegirem ràpidament,
perquè realment
és un reflex
del que són
els drets humans,
no?,
i tal.
I després
amb la seva aplicació
serà una altra història,
però reconeguts
estan,
no?
I,
i bueno,
i realment també
a nivell mundial,
a partir d'aquest pacte
i que es va convertir
en tractats,
es va crear
un organisme independent
que és el Comitè
de Drets Humans,
que s'ha encarregat
de supervisar el compliment.
Això a nivell mundial.
Llavors,
què ha fet Europa?
Bueno,
Europa,
a mi em sembla
que ha fet bastant bé
els deures,
almenys a nivell,
a nivell teòric,
perquè la Declaració Universal
s'ha vist recollida
pel Conveni Europeu
de Protecció
dels Drets Humans
i les Libertats Fonamentals,
no?,
a través de la Comissió Europea.
I llavors tenim
l'article 6,
que és el que recull
tot això
que hem llegit
fins ara,
que no el reproduiré
perquè ve a dir el mateix,
no?,
sobre la tutela judicial
efectiva.
També la Carta
dels Drets Fonamentals
de la Unió Europea,
eh?
Sí.
Tenim dues legislacions
fonamentals.
L'article 47
també ens parla
del dret.
I llavors,
què passa,
no?,
ja hem parlat
de nivell mundial
i de nivell europeu,
doncs,
a Espanya,
a nivell estatal,
tenim l'article 24
de la Constitució,
que el podem nomenar
ràpidament,
però jo trobo
que té un valor
perquè ve a dir això,
no?,
totes les persones,
de nou,
tenen el dret
a obtenir
la tutela judicial
efectiva
dels jutges
i tribunials
en els exercicis
dels seus drets
interessos legítims,
eh?
Pot ser un interès.
Sí, sí, clar.
Simplement, eh?
I en cap cas
es pugui produir
indefensió.
Ja veurem
què significa
indefensió.
però que l'indefensió
podria no ser
legal
però ser
fàctica, no?
Aquí podríem discutir.
I llavors això,
totes les persones
tenen dret
a tenir un jutge
predeterminat
per la llei
a l'assistència
d'un lletrat.
Clar,
això és fonamental
perquè com t'has de defensar
tu,
tal com és el sistema,
que això ho posarem
també una mica en qüestió,
a ser informat
de l'acusació
formulada contra ells,
a un procés públic,
obert,
sense dilacions
indegudes,
veia tema,
no?
Sí.
En totes les garanties,
a utilitzar els mitjans
de prova pertinents,
que estiguin lliures
d'escollir els seus mitjans
de prova,
a no declarar-se
en contra de si mateix,
a no confessar-se culpable,
és bo saber-ho,
perquè a vegades això,
mai que un es trobi
involucrat en això,
saber que...
Que tot això
a vegades es desconeix,
no?
Sí.
Com que és molt,
una mica,
és un tema farragós
i la gent segurament
potser desconeix
aquesta part més
de legislació?
Sí.
És important, eh?
Tens molta raó, Núria.
És important
difundir-ho,
perquè,
o sigui,
no oblidem
que som portadors,
no?,
d'aquests drets
i tenim uns mecanismes.
Que a vegades tot això està molt bé
però està escrit en un lloc
i la gent,
a no ser que siguis una experta,
experta en la matèria,
siguis un jutge,
o jutgessa,
o tribunal,
o advocat,
que, clar,
estan en contacte
amb el dia a dia
amb aquests articles
i aquestes lleis,
sí que s'hi estan
avasats, no?
Però la gent de peu de carrer,
això els queda com...
Bé, perquè m'ho diu l'advocat,
no?,
però que si no
moltes coses es desconeixen,
vaja.
Home, això que apuntes,
Núria,
és una...
és un tema importantíssim
i és una cosa
que donem per fet
perquè ens hem com resignat,
perquè sempre ha estat així,
és a dir,
hi ha sectors
que exerceixen
un control
i un poder
i bé,
com que ve de lluny,
per exemple,
la nostra legislació
està inspirada en el dret romà,
que, òbviament,
era una societat
absolutament
desigual,
no?,
injusta.
Bé,
doncs el fet
que el llenguatge jurídic
sigui un jerogràfic
i els procediments
en els quals
et pots veure involucrat
causin una...
bueno,
un desconeixement,
una angoixa,
no entens res,
estàs a mans,
no?
Tens una indefensió
i una impotència,
estàs a mans
d'advocats
i procuradors
i tal,
que a part de...
Bueno,
si no tens dret
a la justícia gratuïta,
costa una fortuna,
no saps com acabarà el tema,
doncs clar,
això no deixa de ser
una reminiscència
d'una estructura
arcaica.
Sí,
antiga
i que no està al dia.
Que no està absolutament al dia,
per això,
al final pensava també parlar
d'alguna punta,
que les coses
puguin ser diferents,
però que,
com molt bé dius,
o sigui,
a quin sentit té
que per defensar
un dret propi
s'utilitzi
un llenguatge
que tu
no pots entendre,
no?
Bé,
això què és?
Que estàs en mans
d'uns altres,
no?
Que exerceixen
aquest control.
Però això no tindria
per què ser.
Hi ha les possibilitats
que les coses
canviïn,
però la maquinària
és tan antiga,
té,
doncs,
una inèrcia
tan difícil
de contrarrestar,
que, bueno,
és un repte
pel futur.
Parlem una mica
dels tribunals,
Pilar,
i després ja
passem al tema
de la nostra realitat.
Sí,
em sembla perfecte,
perquè, clar,
el dels tribunals
és que és bàsic,
és a dir,
estem veient
aquests drets,
home,
la meva impressió
és que estan
ben recollits,
no?
Des de la declaració
estan ben recollits
a nivell mundial,
a nivell europeu
i estatal,
vull dir,
no serà
que no podem
defensar els nostres drets
perquè no estiguin
a la legislació,
legislació aplicable,
però, bueno,
clar,
davant d'aquí,
no?
Davant d'aquí
ho podem fer.
Llavors,
això també,
la legislació
i la protecció
judicial
també té
una triple vessant.
Com
una forquilla,
no?
Ah, exacte,
sí,
molt ben vist,
molt ben vist,
efectivament.
I pots dir una mica
de les tres,
tot i que hi ha
una seqüència,
no?
Però,
en principi,
tenim
la primera,
la primera,
el primer són els jutges
de la jurídició ordinària.
Quan s'ha acabat
aquella via,
que clar,
sabem que és llarga
i costosa
perquè tot és a base
de recursos,
puges a nivells
superiors jurisdiccionals
fins al Tribunal
Constitucional,
que és el que vella
per l'organització
de l'Estat,
però també
per la defensa
dels drets
més fonamentals.
Entre parèntesi,
aquí hi ha una discrecionalitat
perquè hi ha temes
que acceptarà
i d'altres que no.
Clar,
i qui diu
que aquest dret
fonamental
no és
capdalt,
clar,
hi ha molts
extrems
que estan deixats
a la discrecionalitat,
no?
Però,
de moment,
no pot ser diferent.
Llavors,
tenim els jutges,
el Tribunal Constitucional,
però també pots acudir
a la via europea.
En principi,
havent esgotat
la via prèvia,
eh?
que seria,
tenim dos,
dos organismes
a nivell europeu,
que és el Tribunal Europeu
de Drets Humans,
amb la seu Estrasburg,
està vinculat
al Consell d'Europa
i al seu conveni
que hem nomenat,
i el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea,
amb seu,
a Luxemburg.
Llavors,
clar,
aquí hi ha un engranatge
complex,
però és possible,
és possible
que ho digui.
Llavors,
a nivell mundial,
tenim el Gran Tribunal
Internacional de Justícia,
que és l'òrgan
Judicial de la ONU,
que veia més aviat
dels conflits
entre els estats.
Llavors,
a nivell
del continent americà,
tenim la Corte
Interamericana
de Drets Humans,
Corte Africana
de Drets Humans,
el Tribunal Penal
Internacional,
que sabem que jutja
aquests crims
contra la humanitat
i violacions greus.
Aquí,
la diferència
amb l'altra
és que jutja
a persones,
diguem,
a no estan estats.
Bé,
veiem que tant
a nivell
de legislació
i d'organismes
que,
no?,
als tribunals,
hi ha un ample ventall.
Ara,
quan tu et trobes
amb una violació,
no?,
d'algun dret teu,
doncs,
com funciona?
Com funciona realment
l'engranatge real?
llavors,
jo he tingut experiència
de treballar
com a latrada
en el torn d'ofici
i, bueno,
clar,
que hi hagi un torn d'ofici
que és gratuït,
no?,
o sigui,
que tothom
pugui tenir dret
a una defensa
legal
i que hi hagi
un servei,
per exemple,
d'assistència
d'informació jurídica
prèvia,
també gratuït,
és veritat
que s'han de seguir
uns passos,
no has de superar
el doble de l'ipremi
i tal,
bueno,
clar,
és meritori,
o sigui,
els estats poden presumir,
no?,
de dir,
és que,
no?,
tothom,
però què passa?
que,
tot i que,
o sigui,
jo diria
que el que són
els protagonistes,
els que porten
al dia a dia
aquest engranatge
tan complex,
tan farragós,
tan terrible,
doncs,
tots ho fan
amb molt bona fe
i ho fan
dignament.
El problema
és l'organització,
que com a,
clar,
aquests serveis
estan mal pagats,
aquests serveis,
doncs,
bueno,
estan col·lapsats
com tantes coses
sabem,
no?
Llavors,
mirant una miqueta
el futur,
el futur,
una mica
del que podem
esperar
com a societat,
seria accedir
a una societat
més madura
on no estiguem
en mans
d'un poder judicial
que parla
un idioma
i que es regeix
inclús
per uns criteris
i que té
unes estructures,
uns procediments
molt rígids,
que sí,
que són garantistes,
però són rígids
i moltes vegades
no donen resposta,
doncs,
podem aspirar
a altres sistemes,
com són,
que estan començant,
però molt tímidament,
que són la mediació,
l'arbitratge
i la conciliació.
Què faríem
amb això?
Agilitzar procediments?
Sí.
Perquè sabem
que el gran mal
de la...
de la burocràcia,
els papers...
Exacte,
que és infinit.
Sí.
I després,
també,
fer-nos més protagonistes
dels nostres propis conflites,
no?
Que puguem escollir
com a ciutadans
més madurs i tal,
com i de quina manera
volem tutelar
els nostres drets
i resoldre
els nostres conflites,
perquè no hauria de ser
una cosa rígida,
estricta
i definitiva,
sinó un procés
en evolució.
A mesura que la societat
i els individus
ens fem més madurs,
no hauríem d'estar
cegament
en mans
d'uns tercers,
no?
Sí.
Sinó de nosaltres mateixos
i aquestes vies
de la mediació,
de la conciliació,
que hi ha alguna cosa,
però encara és molt petita,
doncs això ens dona
molta esperança
pel futur.
Però, clar,
haurem d'anar-ho demanant,
anar-ho provant,
que la gent també...
O sigui,
hi ha tot un sector
que està professionalitzat,
que viu d'això,
que ja li està bé
una mica com funciona,
però
podem aspirar
a ser nosaltres mateixos
els protagonistes
i regular-nos
d'una manera
més igualitària,
més transparent
i de més celeritat
i que realment
vagi
a solventar el problema.
No a complir
una sèrie de coses,
a que ens costi
un dineral...
Afectivitat,
sobretot, no?
Afectivitat
i a lidiar
el patiment humà,
perquè en definitiva
és això
el que ens hauria
de moure,
aliviar el patiment humà
a través d'aquestes eines
que tenim
i que ens dona
la Declaració Universal
dels Drets Humans.
Doncs,
fins aquí,
deixem el programa.
Ha estat un plaer
tenir-vos,
Pilar,
i també com a oient
i com a suport,
Jesús.
I tant,
molt gran.
Que vagi bé
i, doncs bé,
fins la propera,
el proper mes,
d'acord?
Molt bé, Núria,
moltes gràcies.
Gràcies.
L'oportunitat.
Adéu.
Bon dia.

Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.