Fins demà!
Fins demà!
Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants, Just i Pastor,
en la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església
i finestra de justícia i pau. Com ja havíem comentat en anteriors ocasions, aquest any, i seguint l'objectiu de compromís social del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, la nostra parròquia té com a lema
parròquia acollidora i socialment atenta. Per complir amb aquest objectiu, el Consell Pastoral Parroquial ha organitzat unes jornades de germanor pels propers dies 10 festivitat del Corpus i 17 d'aquest mes de juny, per donar l'ocasió als nostres veïns i feligressos de compartir uns dies de reflexió sobre l'Evangeli aplicat a les circumstàncies que ens envolten en els temps actuals.
Problemes de pobresa, d'injustícies socials, de manca de solidaritat envers els més desafavorits d'aquells de qui no ens en recordem en moltes ocasions. El lema proposat és veure la realitat, jutjar els fets a la llum de l'Evangeli, actuar fent un compromís. Per aquest motiu, el proper diumenge llegirem l'Evangeli segons Sant Lluc
capítol 10, versets 25 i 37. Diu així. En aquell temps, un mestre de la llei, per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta. Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna? Jesús li digué què hi ha escrit a la llei? Què hi llegeixes? Ell contestà
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. Jesús li diu, has respost bé, fes-ho així i viuràs. Ell, amb ganes de justificar-se, preguntar Jesús, i per a mi, qui són aquests altres? Jesús prosseguí, un home baixava de Jerusalem a Jericó,
i caigué en mans de lladres que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava a l'altra banda, pel mateix camí, un sacerdot que el veier, però passada al llar per l'altra banda. Igualment un ajudant del temple, quan arribava al lloc, passada al llar per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribava al veier, se'n compadí.
si acostar, li envanar les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujar a la seva pròpia cavalcadura, el doguer a l'hostal i se n'ocupar. L'endemà, quan se n'anava, donar dues monedes de plata a l'hostaler dient-li, ocupa't d'ell, quan jo torni et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar
en l'home que havia caigut en mans de lladres. Ell respongué al qui es va competir d'ell. Jesús li digué, doncs tu fes igual. Per aquest motiu, el proper diumenge, en acabar la lectura de l'Evangeli, el Consell es proposa unes preguntes. Les hem de contestar. Unes preguntes sobre el text que es poden contestar i comentar
en el full deixat en blanc del full informatiu de la parròquia. Diuen així aquestes preguntes. En el nostre temps es donen situacions semblants. Quines? Com reacciono davant d'elles? Jo, què considero més important i sorprenent en aquest evangeli? En què insisteix més Jesús? Per què? Què em demana Jesús que canviï en la meva manera de pensar...
i en el meu actuar. Aquesta activitat serà realitzada el proper diumenge dia 10, festivitat del Corpus, que continuarà a les 18 hores, 6 de la tarda, amb una sentida pregària de vespres, amb exposició solemne del Santíssim al Temple Perruquial. Pel que fa al dia 17, farem el dinar de Germanó
en acabar la missa dominical, que aquell dia se celebrarà a les 12 del migdia, per la qual cosa se suprimeix la missa de la una de la tarda. Els tickets del dinar els teniu a la vostra disposició fins al 10 de juny al despatx parruquial al preu de 11 euros. El 10 de juny
Us recomanem que assistiu a la interessant conferència que sobre l'energia eòlica com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears farà el nostre veí i físic en Pep Moreno. Serà demà passat divendres a la parròquia a dos quarts de nou del vespre. En aquesta conferència ha estat organitzada pel grup de Justícia i Pau.
Estem en temps de la declaració de la renda, per la qual cosa ens permetem recomanar-vos que no us oblideu de marcar la creueta a les caselles corresponents a la finançació de l'Església i a d'altres obres socials.
Obrim ara la finestra de Justícia i Pau.
Molt bona tarda, Jesús. Molt bona tarda. Una amiga col·laboradora nova, ja que avui la Dolors no ha pogut estar amb nosaltres. Bona tarda. L'Angelina Gasull. Molt bona tarda i molt benvinguda. Bé, doncs vosaltres ja direu aquelles coses tan interessants que ens oferiu sempre. Bé, en principi tenim dos temes. Un fa referència a la situació que tenim amb els joves, que és bàsicament...
que és l'atur i el seu futur. El grup de Justícia Pau de Sant Just és bastant sensible en aquesta qüestió de la crisi i hem anat fent reflexions i, de fet, l'última reflexió que vam fer en grup fa referència a l'atur. Aquí nosaltres, de fet, hem treballat bastant pensant que l'Alanca podia col·laborar en augmentar les hores de treball...
del sistema econòmic a través de crèdits a les petites i mitjanes empreses i als emprenedors individuals, perquè sabem que les hores que es fan en el país depenen molt d'aquest col·lectiu, més que de les grans empreses,
i de les multinacionals depèn de la petita i mitjana empresa i dels autònoms. Sobretot aquí, al nostre país, que és realment la petita i mitjana empresa que sempre ha portat el camp de venter del treball. Ara ens hem trobat que la majoria de diners que estaven dipositats a la banca per tota la gent que tenim comptes o que disposem d'uns estalvis mínims, resulta que la banca els ha utilitzat en economia especulativa.
i ens ha deixat sense aquesta font de crèdits per poder alimentar el treball. Per què vol dir que ha repercutit molt, totalment... I molt negativament. Negativament en el treball. I llavors també ens hi trobem que el tema aquest durarà una sèrie d'anys, com a 3 o 4 anys, fins que la banca s'estabilitzi. Llavors tots els esforços que el govern està fent per poder adreçar la situació econòmica són dedicats a refinanciar la banca.
Per tant, aquí ens trobem una situació que ens porta a que el treball no serà ampliat amb els esforços del govern i de la banca. Una situació crítica pel treball. Bé, aquesta reflexió que nosaltres hem preparat va dedicada a aquests temes que ara us direm. Bé, com vosaltres sabeu,
Aquestes reflexions surten a la revista del poble que té l'Ateneu, la Vall d'Avers. Nosaltres ara us la llegim, però també la trobareu publicada en algun dels números de la Vall d'Avers. Es diu l'article L'atur i el seu futur. La situació actual dels bancs i caixes i el seu refinançament ocupa ara
per ara tots els esforços del govern de Catalunya i de l'Estat espanyol, així com també en gran mesura de la resta de països d'Europa i del Fons Monetari Internacional. Entitats financieres que han perdut els seus actius al dedicar-se a negocis especulatius, cercant grans beneficis a curt termini i oblidant la seva tasca principal de servei a l'economia productiva,
com és concedint crèdits a empresaris i autònoms. El que ens preocupa és que aquesta política ens està duent a uns percentatges molt elevats d'aturats de llarga durada, entre els quals el col·lectiu de joves és el més afectat. I això, per una societat, és un mal. Que a llarg termini pot paralitzar el futur del país, amb conseqüències irreparables i provocant una extensió
més gran de la pobresa. Per això, per pal·liar l'atur, creiem que es poden posar en marxa iniciatives. En primer lloc, de formació a tots els nivells, escoles, universitats, recerca i investigació, formació professional, com ara d'impresors, turners, mecànics de totes les especialitats, soldadors, reparació d'ordinadors i electrodomèstics, fusters,
electricistes i tota mena d'oficis i serveis. També es podria facilitar als joves el conreu de la terra propera als llocs de consum, potenciant el consum de proximitat. Es tracta de fomentar iniciatives personals i cooperatives per a muntar empreses petites i facilitar l'establiment d'autònoms, per la qual cosa és important disposar de sistemes de financiació
o que poden ser a través de la banca ètica, Triodos Bank o Fiare, entre d'altres, o coincidint microcrèdits als emprenedors. Paral·lelament, la posada en marxa de xarxes socials de microcrèdits als llocs on hi ha necessitats serien una bona ajuda inicial. Creiem que els governants, al més alt nivell, han de recuperar el seu paper principal, que és complir la Constitució
i està al servei del poble i no dels poders de les finances i del capitalisme salvatge. Ara per ara han actuat amb una irresponsabilitat que no es correspon a la lleialtat en què han actuat sempre els ciutadans. Signat, justícia i pau. Bé, de fet, ens toca una tarea una mica dura, encara que tenim precedents en aquesta situació a Catalunya,
És un país que sempre ha lluitat per treure l'economia de les seves situacions quan era pobres i estaven necessitats de treballar per aixecar-lo. Això s'ha fet, es va fer als anys de la primera industrialització, parlem del 1890 al 1920, en què es van crear a Catalunya les escoles de formació professional, es van fomentar els oficis i...
Una part de la burguesia catalana, llavors molt creativa, va financiar aquests projectes. Però jo crec que aquí està el secret de la qüestió, que la burguesia va poder ajudar o va voler ajudar.
Ara veurem qui vol ajudar o qui pot ajudar. Bé, aquí nosaltres tenim certa confiança de que la banca... Sí, esperem, no la podem perdre, la confiança. ...de que les noves formes de banca, com és la banca ètica, que treballa pels projectes que són solidaris... És una esperança. ...i no especulatiu, tampoc financia les indústries d'armament, com han fet els bancs últimament, i llavors també tenim aquesta possibilitat que el País Basc
i altres regions del país, entre elles Catalunya, estan fomentant últimament. La gent està donant resposta també col·locant els seus estauris amb aquestes entitats. La banca ètica fomenta les activitats creatives i no gens especulatives. Per tant, es pot comptar en principi amb aquestes entitats per poder finançar projectes que són rentables a mig i llarg termini
i que poden ajudar a crear empreses i, per tant, hores de treball i treball. Nosaltres creiem que un cop passi aquesta onada de l'especulació que ens ha portat en el punt que estem ara, pensem que la banca ha financiat projectes especulatius per beneficis immediats a curt termini i que ens ha portat en aquesta situació. Han financiat
tota mena de negocis especulatius, més enllà de lo previsible. És a dir, ells tenien uns límits fixats pel Banc d'Espanya, també, de donar més enllà del 30% dels seus dipòsits i els han sobrepassat a sal punt de deixar els dipòsits dels clients en punt mort, en punt negatiu. O sigui que si ara tota la gent que tenim estalvis o diners a la banca anéssim a retirar-los, el Banc no podria... No podria dar-nos els cèmics. No podria cobrir
Totes aquestes perquè ells han financiat més enllà de lo previsible. Perquè tenien la perspectiva de guany immediat. I han anat a demanar inclús crèdits, més enllà de les possibilitats reals, als mercats europeus de diners, hipotecant fins i tot el seu futur i els béns que tenien, els hipòsis que tenien la gent privatament als bancs.
Per tant, actualment, aquests bancs, molts d'ells estan en suspensió de pagaments, tal com realment és la realitat. I això és un grau molt important. No solament pels hipòsits fets allà, sinó pel futur del país. És a dir, que en lloc de propiciar l'economia productiva, ara no la poden propiciar. És a dir, que d'alguna manera han traït la confiança de la gent
i s'han situat en un terreny fins i tot no ètic i més enllà, fins i tot una situació... Sí, pel guany immediat, sempre ho dèiem. Una situació fins i tot èticament dolenta. Això ha passat a molts països d'Europa, però no a la mida que ha passat a Espanya, perquè el banc d'Anglaterra va agafar i va estratificar, o sigui, va privatitzar la banca que estava fallida
i l'han nacionalitzat, de manera que alguns dels bancs que estaven fora de joc l'han deixat cal. Però la Citi, que diem la Citi, té la gran sort que gairebé tots els capitals del món passen per allà. I això, vulguis que no, és un gran avantatge. I té el poder a les mans. Clar, això es poden permetre fer moltes coses que la resta no s'ho poden permetre. En primer lloc perquè estan lligats per l'euro
Estan lligats per l'euro, hi ha unes normes. I aleshores ells, el no estar dintre de l'euro, no estan submesos a aquestes normes. I llavors, clar, ells poden fer i desfer. Sí. I els bancs s'han carregat de fons tòxics, com són totes les urbanitzacions i les cases, que en aquests moments penso que també ajudaria molt que en lloc de tenir-les tancades, la quantitat de pisos i cases...
es plantegessin trobar uns lloguers assequibles per tota aquesta gent que voldria tenir una vivenda i que no pot. Quan una casa o un bloc de pisos està tancat, es deteriora... Clar, és el que anava a dir. I fora una sortida a molta gent... A mantenir la casa viva. A mantenir la casa viva i a oferir-los, abans de tenir-ho tancat, que no els hi porta cap rendiment, a oferir-los una vivenda digna amb uns...
lloguers de 200, 250 euros. Aquesta iniciativa, la Caixa l'ha començat a fer en alguns llocs, Andalusia. Gent amb pocs recursos s'hi ha pogut acollir i tenir una vivenda. Sí, de fet, la banca hauria de fer aquesta reflexió perquè és important. És important utilitzar els pisos aquests. Naturalment, si és que hi ha un capital aturat que realment
Si els volen vendre, en primer lloc, que l'habitatge cada cop perd més importància, perd més valor. I en segon lloc, és el que deia l'Angelina, les cases tancades es moren. Hi ha esquerdes, es fa malbé. Les canyeries, és que, escolteu, les coses són així. És que la banca hauria de reconèixer totes aquestes inversions que no han funcionat, fer un examen de consciència i llavors col·locar el mercat a preus
que es puguin, que siguin assequibles, els ingressos que tenen les persones, i d'aquesta manera restituiria una part del que ha perdut. No, el que han fet és retirar tots els habitatges a les persones que no han pogut pagar la hipoteca. Molt bé, i què fan després? Quedar-se al pis. Doncs, fer un tracte amb aquelles persones...
que si no poden d'una manera, poden d'una altra. I actualitzar els seus balanços i declarar les pèrdues reals. Això seria una manera de començar. L'altre tema que teníem, aquest tema és un tema que a nosaltres ens interessava per donar alternatives a la gent jove i als parats de llarga duració perquè busquin alternatives. Formació i crear llocs de treball ells mateixos. És una sortida. No serà una sortida
en principi per grans quantitats de persones, però pot ser un punt de partida. Per el dia de cada dia, potser sí. Pot ser un punt de partida. Altre tema que tenim és el tema de les aigües, rius i pobles, que ja fa temps que anem en sacant. Sí, que anem publicant. Aquesta vegada parlarem d'una presa que es va fer a Colòmbia, al territori de Doadura, una regió de Colòmbia que està implicada dintre la selva colombiana.
Les aigües d'aquí van aparar al nord, al riu Magdalena, però hi ha rius, independentment del qual fa anys, que la gent hi treu la riquesa dels rius, a través de la pesca, a través dels conreus. Perquè els rius sempre són vida. Llavors això comença amb un conte, que és una llegenda que hi ha en aquesta regió del Caragavi. Bé, aquesta regió...
Aquí, com totes les agendes, comença per parlar d'unes fonts que són els que donen lloc al riu. Aviam. El conte, què diu? Passa-li el conte. Li passem a l'Angelina el conte. Carabí va crear l'home i tot el que l'envolta, però no l'aigua.
Caragaví no tenia poder sobre l'aigua, de manera que va demanar al seu pare com podia obtenir-la. El pare li va donar una vareta que va colpejar una pedra i en va brullar un filet d'aquest preciós líquid, però li va advertir que l'aigua era escassa.
Gaví va dir als enverar que cada matinada repartiria una tot humada d'aigua per cap, la qual n'hi havia d'haver prou per al consum diari. Cada Gaví va anomenar un grup d'escollits que havien de vetllar per la neteja de l'aigua i per garantir que sempre s'utilés en benefici de tots. El riu és a les arrels mateixes
de la cultura del poble Embarà i aflora en els seus mites i creences. Des de temps en centrals, els Embarà Catio eviten la conca alta del riu Sinú, al nord de Colòmbia. Al Baix Sinú el poblen diverses comunitats de pescadors i camperols, a més dels indígenes sanú que eviten en el resguardo de Sant Andrés de Sotavento, al costat
de la Fiénaga Grande de Lorica. En el conjunt de la Conca hi viuen en total unes 400.000 persones. El 1993, el govern de Bogotà va decidir aixecar una gran presa a l'estrenyiment d'Urrà. El seu objectiu principal era regular el riu Sino per controlar-ne les avingudes...
i facilitar el drenatge i l'explotació d'àmplis territoris al Baix i Nú, per tal d'expandir els territoris de les grans isentes destinades a la ramaderia, els agronegocis d'exportació i els agrocombustibles, a més de generar electricitat. Urrà, primer inaugurada a l'1 de juliol del 2000, va inundar 100.400 hectàrees de territori embarà i ha comportat la desaparició de la pesca, que era la base de la seguretat alimentària d'aquests pobles.
Abans de la construcció de la presa, al Sinú es pescaven 6.000 tones de peix a l'any. El Bocochico, que proveia les comunitats i que es venia a la resta del país, és avui un article de luxe que Colòmbia importa. D'altra banda, els desenvesaments massius que es fan d'improvís provoquen avingudes brusques i perilloses que erosionen les riberes, destrueixen hortes i produeixen forts processos de sedimentació...
i revoluvent el riu i els aigomolls. Durant l'època de l'ompliment de l'embassament, la putrefacció d'enormes masses vegetals sota l'aigua va contaminar el riu Sinú, fet que va provocar greus problemes de salut que els indígenes no coneixien, al mateix temps que van proliferar els mosquits
I van sorgir malalties que encara continuen a durar del man la població, com sempre. Pobres, sempre els toca el rebre. Tal com diu Saúl Bailarín, genener major de Río Verde, per als envergar era impensable que es pogués tapar el riu i matar-lo. Però a mesura que entenien la realitat del projecte Urrà 1, Urrà,
es van llançar a la protesta pacífica per exigir que s'aturés el projecte. La majoria ni tan sols no sabien parlar l'espanyol, diu Aludín Domicó, de la comunitat Zambudo, però van haver de prendre'l per poder defensar-nos amb la paraula. A finals del 1999, el poble embarà va caminar centenars de quilòmetres fins a Bogotà per recampar davant del Ministeri del Medi Ambient durant més de quatre mesos. Allà va parir
Liciria Domicó, la seva filla Nàdia. Bé, ja estem arribant gairebé al final d'aquest tema que és molt, molt interessant. Potser el proper dia podem continuar perquè té força tema i val la pena. O sigui que realment parlarem d'aquest riu i totes les protestes i les conseqüències que van aconseguir.
Això que fem nosaltres a parlar dels rius i dels pantans és més que una mica la necessitat que tenen els pobles de fer-se oir i que la gent en sigui conscient dels problemes que tenen aquests països on fan presos i pantans i d'assecament de llacunes. Llavors, el que fem és tenir la seva veu. A partir del seu escrit, nosaltres amb la nostra veu donem a conèixer a vosaltres, els oïdors,
la citació d'aquest foc. I sobretot la gran importància de l'aigua, tant pel que la perd com per la que la intenta guanyar per guanyar molts cèntims a costa de la salut i de la vida que són els amos de l'aigua, perquè ells viuen d'aquell terreny. Bé, i hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui en les veus de l'Angelina Gasull i del Jesús Castro i d'una servidora, la Joan Algarra.
Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores. A tothom. Adéu-siau. Reu-siau.
Bona tarda, són les 8, us parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. La Fiscalia investiga almenys 5 possibles delictes en la Constitució de Banc i ara fa més d'un any. Serien delictes comptables, de falsedat documental, administració deslleial, estafa i apropiació indeguda. Segons el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, han demanat documentació tant a l'entitat com al Banc d'Espanya.
El compromís del Ministeri Fiscal es claro y tajante, es decir, mostrarse lo más activo posible procesalmente esperando la colaboración indispensable por parte del Banco de España y de las propias entidades que tienen que estar siendo objeto de investigación para esclarecer los hechos. El procés de constitució de Banquia remunta a primers de l'any passat amb la fusió de Caja Madrid i cinc entitats més.
El ple del Parlament ha rebutjat amb els vots de Convergència i Unió, PSC i el Partit Popular les proposicions de Llei de Ciutadans i Solidaritat que pretenien rebaixar les condicions dels expresidents de la Generalitat. Parlament, David Navarro, bona tarda.
Bona tarda. Solidaritat reclamava que fos incompatible assumir un càrrec electe o públic i gaudir de l'oficina i de la dignitat d'expresident. Ciutadans, en canvi, demanava la supressió de l'oficina i la reducció de les signacions i pensions que arriben als antics caps de l'executiu. El líder de la formació, Albert Rivera, ho ha justificat per la necessitat d'estalvi. I diu, si ocupen un altre càrrec públic, serà incompatible i hauran d'obtar.
O l'assignació, que és una assignació, o el que cobren com a càrrec públic. Per tant, problema resolt. L'única persona que no té 65 anys i que és expresident es diu José Montilla i ha optat. No cobra dos sous. Aclarim-ho.
Com sentia amb la diputada del PSC, Montserrat Turà ha explicat que no cal la reforma de la llei perquè, entre d'altres casos, entre d'altres raons, l'expresident José Montilla, que seria l'afectat per aquesta qüestió directament, ja ha optat entre el seu carrer per càrrec del senador i el d'expresident de la Generalitat. Convergència, Unió, PSC i PP han unit els seus vots per tombar les proposicions de llei. Com a Ràdio Parlament de Catalunya.
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre joves a Lleida acusats de participar en l'atac a la seu del Partit Popular al final de la manifestació del dia 22 de maig. L'operació encara continua oberta i en un principi s'havia vinculat amb la tancada d'estudiants a la universitat, ja que com a mínim tres d'aquests detinguts hi prenien part també. Els Mossos però han desvinculat ara les detencions d'aquesta altra protesta. Anem a Lleida, Marta Serret, bona tarda.
Els detinguts estan acusats de desordres públics i d'ocasionar danys a la seu del Partit Popular. Tres d'ells tenen 19, 21 i 23 anys, mentre que l'edat del quart encara...