Veus de la parròquia
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Avui, dia 18 d'abril, en plena setmana tercera de Pasqua,
tenim el goig de ser testimonis de la resurrecció i ho diem ben clar.
Us acompanyem les veus de Joan Algarra i Pere Oliver,
amb en Carles Hernández Rius, a la part tècnica.
Iniciem el programa amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge, dia 22,
inici de la setmana quarta de Pasqua.
Sense oblidar que el proper dilluns és la diada de Sant Jordi,
patró de Catalunya,
i farem també un comentari del significat que té, per a nosaltres, els creients,
la celebració d'aquesta festa.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan
Jesús digué als fariseus
Jo sóc el bon pastor.
El bon pastor dona la vida per les ovelles.
El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles,
quan veu venir llop, les abandona i fuig.
Llavors, el llop se n'apodera i les dispersa.
Com que és un mercenari, tant se li en dona de les ovelles.
Jo sóc el bon pastor.
Conec les meves ovelles i elles em coneixen a mi,
tal com el pare em coneix i jo conec el pare.
I dono la vida per les ovelles.
I encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat
i també les he de guiar.
Elles escoltaran la meva veu
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
El pare m'estima perquè dono la vida
i després la recobro.
Ningú no me l'aprèn.
Sóc jo qui la dono lliurement.
Tinc poder de donar-la
i tinc poder de recobrar-la.
Aquest és el manament
que he rebut del meu pare.
Què hem vist a la lectura
d'aquest Evangeli del proper diumenge?
Doncs que som encara en temps de Pasqua.
Hi ha de ser ocasió
per fer el repàs de la joia i l'alegria
que dona sentir-nos cridats,
estimats i salvats.
Ens recorda el cardenal Omella
que aquest és el temps idoni
per redescobrir i assaborir internament
que
Som feliços
perquè hem estat cridats a la vida.
Som feliços
perquè hem estat
cridats a la fe.
Som feliços
perquè Déu
ens ha estimat el primer.
Som feliços
perquè nosaltres
també l'estimem.
Som feliços
perquè el dolor
és camí de ressurrecció.
Som feliços
perquè Déu perdona
els nostres pecats.
Som feliços
perquè els nostres noms
estan escrits
al Regne del Cel.
Som feliços
perquè el Regne del Cel
és dins nostre.
Som feliços
perquè tots
som germans.
Som feliços
perquè Ell
ens ha anomenat
testimonis
de la seva joia.
Transmetem, doncs,
aquesta pau
al nostre voltant
i visquem
amb humilitat
i sense complexos
el goig
del temps pasqual.
Temps en el qual
les persones
ens trobem
i ens reconeixem
i podem cercar
maneres possibles
de ser
i de viure.
Recordem
que hem triat
l'opció cristiana
de la Pasqua,
opció
que introdueix
pau
i serenitat,
que ens mou a esperar
a creure
en la comunió
de tots,
en la trobada eterna
en cos
i ànima,
un en contra
de totes i tots
els que estimem
l'eternitat,
el goig
de saber-nos estimats
i amb vida
per sempre.
Notícies d'Església
A motiu
de revisar
la nostra vida
en aquest temps
idoni
per créixer
en la fe
i l'esperança
i l'amor,
mossèn Joaquim Rius
escrivia
al full informatiu
de la parròquia
número 14
del dia 8 d'abril
un text
sobre l'esperança
que recull
les següents
reflexions
del teòleg
Francesc Torralba.
Contra el desànim
esperança
L'objecte de l'esperança
és un bé determinat
sigui per un subjecte individual
sigui per una comunitat
L'esperança
entesa com un valor
sempre es refereix
a un bé
i mai no pot ser-ho
d'un mal
és, a més
un valor
que es refereix
al futur
de cada persona
Qui té esperança
té sempre un futur
veu sempre
una clariana
en el futur
encara que el cel
s'alci
sobre la seva testa
estigui més aviat
ennubulat
Transmetre
el valor
de l'esperança
és
en aquest sentit
comunicar futur
però no un futur fals
ni un futur qualsevol
per sortir
d'un present
que és viu
ofegadament
sinó que consisteix
a netejar
l'horitzó
de falsos peranys
es tracta
d'ajudar
a veure-hi clar
a contemplar
les diferents
alternatives
de futur
per prendre
per prendre consciència
de les possibilitats
L'esperança
se relaciona
amb el valor
de l'esforç
de fet
només té sentit
i consistència
l'esperança
que es basa
en el valor
de l'esforç
suposa l'esforç
però aquest esforç
és més suportable
quan es comparteix
amb una altra persona
només hi ha esperança
quan home és capaç
de veure un horitzó
de futur
diferent
del present
quan veu
possibilitats
d'assolir
aquell bé
que es proposa
conquerir
la desesperació
que és l'actitud
contrària
a l'esperança
consisteix
precisament
en la negació
de qualsevol
possibilitat
futura
de bé
l'arrel
última
de l'esperança
cal buscar-la
en la incertesa
ontològica
de la condició
urbana
i evidentment
en la llibertat
al cap i a la fi
la persona
és un ésser
molt fràgil
que té consciència
de la seva fragilitat
i precisament
per això
necessita
del valor
de l'esperança
com el pa que menja
per sobreviure
i afrontar
la seva quotidianitat
no s'ha de confondre
l'esperança
amb la ingenuïtat
l'esperança
és un valor
de la maduresa humana
perquè
en certa manera
suposa
la síntesi
de la joventut
i de la bellesa
la joventut
és la força
el trem
l'autenticitat
la bellesa
en canvi
és el consell
l'experiència
que donem
als anys
al coneixement
sapiencial
de la vida
el valor
de l'esperança
és doncs
un híbrid
de joventut
i de bellesa
perquè la seva esperança
està feta
de força
i experiència
l'esperança
relaciona íntimament
amb el concepte
d'acció
o més concretament
de transformació
l'home d'esperança
creu que pot transformar
el món
creu que pot canviar
la injustícia
en justícia
l'opressió
en llibertat
la desigualtat
en igualtat
l'odi
en amor
la por
en tranquil·litat
sense esperança
no hi ha possible
transformació
del món
només pot transformar
el món
qui té esperança
perquè
en la matriu
de l'esperança
hi ha
el germen
de la rebel·lió
i de la disconformitat
l'home esperançat
es revolta
davant d'un món
injust
crida amb força
davant
de les misèries alienes
s'alça
amb voluntat
per transformar
el seu univers
sent valors
per viure
idea
d'en Francesc Torralba
us llegim tot seguit
el comentari
del full
del passat
diumenge
dia 15 d'abril
viure
amb els altres
la civilitat
la població
no és tan sols
un lloc geogràfic
una aglomeració
de persones
que cohabiten
en el mateix espai
sinó que és
una categoria
ètica
ser ciutadà
és quelcom més
que residir
en un urb
de ciment
és adoptar
un determinat
estil de vida
i conrear
unes determinades
virtuts
entre les quals
la civilitat
hi ha jugat
un paper
fonamental
de fet
la civilitat
es contraposa
a la barbàrie
hi ha civilitat
quan les persones
són capaces
de resoldre
les seves diferències
i els seus problemes
mitjançant
la paraula
i l'acord
hi ha
en canvi
barbàrie
o incivilitat
quan els humans
practiquen
la violència
com a forma
de resoldre
llurs problemes
la població
és un espai
on els humans
dialoguen
pacten
arriben a acords
i respecten
mútuament
llurdignitat
la civilitat
no es demostra
en les grans coses
sinó
en els petits detalls
en la manera
de viure
dins d'un gran
conglomerat humà
la forma
com establim
relació
amb els altres
mostra el grau
de civilitat
o dins
civilitat
que tenim
respectem
el silenci
dels nostres veïns
reciclem
les escombraries
tenim cura
de la neteja
de la població
en aquests
i tants
d'altres detalls
es mostra
el grau
de civilitat
d'una persona
una població
és un espai plural
on tracten
de conviure
persones
amb hàbits
i maneres
de ser
molt diferents
conviure
en un magma
de pluralitat
no és fàcil
conviure
en un magma
de pluralitat
no és fàcil
ja que no sempre
es poden harmonitzar
els estils
de vida
davant d'aquest fenomen
no és suficient
la tolerància
encara
que és una condició
de possibilitat
sinó que
cal el valor
de la civilitat
que també
es podria definir
com la cordialitat
o l'amistat civil
ser cívic
vol dir
saber respectar
el temps de l'altre
valorar la seva existència
i respectar
igualment
el seu espai
és cívica
la persona
que té cura
de l'espai
que trepitja
i que no tan sol
no el deteriora
sinó que vella
pel seu envelliment
ja que li desagrada
profundament
viure
en un marc
lleig
i brut
la persona cívica
sap distingir
entre allò
que és públic
i allò
que és privat
preserva cautelosament
la privacitat
dels altres
i es guarda
molt
d'exposar-la
però
a més a més
té un gran sentit
de responsabilitat
vers la cosa pública
vers els espais
que són de tots
la persona cívica
considera
allò públic
com
calcom
valuós
un banc
d'una plaça
un semàfor
una planta
d'un jardí públic
procura
no generar
molèsties
als veïns
i evitar
incomoditats
als altres
la civilitat
ens fa
més civilitzats
i ens permet
resoldre
les nostres
diferències
per la via
del diàleg
i del consens
és essencial
tractar de buscar
solucions
amb la paraula
i el diàleg
abans dels recursos
jurídics
adequats
i a disposició
si com diuen
els analistes
tendim cap a una societat
plural
i diversa
serà essencial
afinar
el concepte
de ciutadania
multicultural
hem de deixar enrere
el concepte
de ciutadania
món
o cultural
i endinsar-nos
en la noció
de ciutadania
multicultural
del document
100 valors
per viure
d'en Francesc
Torralba
el proper dilluns
dia 23 d'abril
celebrem
la diada
de Sant Jordi
dia del llibre
i de les roses
símbols
de la cultura
i de l'amor
jornada
també
que reivindica
la cultura catalana
i és la festa
de les lletres
a gairebé
tots els
països
del nostre entorn
és el dia
dels enamorats
i per això
des del segle XV
és costum
regalar
una rosa
vermella
com la sang
a la persona
estimada
a la dècada
de 1930
s'hi afegeix
el costum
de regalar
també
un llibre
i des aleshores
llibreries
i editorials
multipliquen
les novetats
per aquesta data
al Santoral
Cristià
llegim
que el 23 d'abril
de l'any
303
va ser
quan van matar
el cavaller Jordi
per ordre
de l'emperador
Dioclesià
el sant
va ser martiritzat
i decapitat
per negar-se
a seguir l'ordre
de perseguir
els cristians
molt aviat
el començaren
a venerar
com a màrtir
i de seguida
apagueren
històries fantàstiques
lligades
a la seva figura
el culte
de Sant Jordi
es va estendre
plenament
a diversos indrets
del món
i des de l'any
1456
és el patró
oficial
de Catalunya
i Aragó
tot i que la festa
se celebrava
amb més o menys
intensitat
des del segle XV
és a finals
del segle XIX
amb el moviment
polític i cultural
de la Renascença
quan s'instaura
la diada
amb tota
solemnitat
la versió catalana
de la llegenda
de Sant Jordi
diu que després
d'un combat
aferrissat
del cavaller
i el drac
la bèstia
va caure
travessada
pel ferro esmolat
i que dels degutalls
de sang
que arribaven a terra
en va néixer
un roser
que floria
cada mes d'abril
llegendes
i regrats
imaginaris
a banda
sabem que la tradició
ve de lluny
també sabem
que ve de molt antic
des del segle XV
la celebració
de l'Eucaristia
a la capella
de Sant Jordi
del Palau
de la Generalitat
on era ja
costum
de regalar
una rosa
a les persones
que assistien
a missa
i furgant
en el món
de les llegendes
i mitologies
trobem també
arrels
a l'antiga Roma
on era costum
de regalar roses
en honor
de la deessa
Flora
o sigui que això
ve de molt lluny
ja ve de molt lluny
fè i actualitat
la coneguda escriptora
i periodista
Pilar Rahola
reivindica
els màrtirs cristians
dels nostres dies
ho fa
en el seu llibre
Sòs cristians
editat
per Columna
presentat recentment
a la Basílica
de Santa Maria
del Mar
de Barcelona
per a Josep
Cuní
i el cardenal
Joan Josep
Omella
Emilio Rosales
editor de Columna
defineix aquesta obra
sobre la persecució
dels cristians
a l'actualitat
com una defensa
dels drets humans
més que una defensa
de la fe
i ha anunciat
que estan estudiant-se
diverses traduccions
Josep Cuní
en la presentació
del llibre
va destacar
que es tracta
d'una obra
d'una agnòstica
que ha assumit
la defensa
dels cristians
un llibre
que no només
està centrat
en el catolicisme
sinó que agrupa
les diferents vessants
del cristianisme
ja que alguns
dels fidels
més perseguits
han estat
els de les esglésies
orientals
Rahola va afirmar
que ja té
la seva causa
la catalana
però que
al seu cor
n'hi caben més
i s'ha adonat
que el cristianisme
pateix
una persecució
brutal
però
que se'n parla
més aviat
poc
l'eliminació
dels cristians
assidis
de l'Iraq
o la persecució
dels coptes egipcis
o dels catòlics
de Corea del Nord
importen
poc
o no la veiem
com a creients
ens cal pregar
pels nostres germans
perseguits
a causa de la fe
i ens hi hem de sentir
ben propers
no oblidem
no oblidem
que la nostra causa
és universal
i per a totes i tots
en qualsevol
indret del món
Jesús
ens diu
quan diverses persones
se reuneixen
en el meu nom
jo hi soc
enmig d'ells
bé
el llibre
deu ser
fabulós
no?
sí
a més
han parlat
tots els mitjans
però és molt
lògic
que nosaltres
aquí en parlem
també
a més perquè ens toca
molt de prop
i de vegades
no valorem
la universalitat
de la nostra fe
o sigui que
tant
tant som prop de nosaltres
almenys en el nostre cor
i espiritualment
els que tenim al costat mateix
i els podem veure i tocar
com els que són
a 10.000 quilòmetres
de distància
i a més a més
que s'ha de reconèixer
que aquestes
aquestes fes
que són també
religioses igual
i creuen en Jesús
i en Déu
aquestes també
són cristianes
i també mereixen
un respecte
i que mantenen
potser
més profunda
la fe
en Nostre Senyor
a més
és que totes
parteixen
de les escriptures
les escriptures
són les mateixes
canvia la manera
d'interpretar-les
si dins del mateix
catolicisme
hi ha gent
que les interpreta
de manera diferent
hi ha teòlegs
amb diferents punts de vista
o sigui
i el text
és el mateix
i aleshores
tenim el mateix
pràcticament
des de fa
més de 2.000 anys
sí, sí
més de 2.000 anys
bé
continuem amb l'agenda
doncs
ens diu l'agenda
que avui
avui mateix
tenim
l'aniversari
d'una ordinació
episcopal
una ordinació
que ens és molt
propera
perquè avui mateix
acompleixen
20 anys
de l'ordenació
com a bisbe
de Monsenyor
Agustí Cortés
Soriano
el 20 de febrer
el 20 de febrer
de 1998
fou anomenat
bisbe d'Eivissa
pel papa
Joan Pau II
i el 18 d'abril
d'aquell any
se celebrà
la seva ordenació
episcopal
a la catedral
de Santa Maria
de la capital
a Eivissenca
l'any 2004
fou anomenat
primer bisbe
de Sant Feliu
de Llobregat
preguem per ell
i pels fruits
del seu
ministeri
episcopal
aviam
què més tenim
trobada de voluntaris
de pastoral
penitenciària
tindrà lloc
el proper dissabte
21 d'abril
al matí
a la casa
de l'església
com sabeu
és al carrer
d'Armenteres
35
de Sant Feliu
de Llobregat
la present convocatòria
vol congregar
tots aquells voluntaris
que ja col·laboren
en aquest àmbit
pastoral
de les presons
i també
qualsevol persona
interessada
a les 10
començarà
amb una pregària
dirigida
pel diaca
Miquel Àngel Jiménez
i les paraules
d'obertura
del bisbe
Agustí Cortés
la temàtica central
el voluntari
al centre penitenciari
serà tractada
en dues parts
la primera
sobre el funcionament
del centre
a càrrec
de Teresa Capell
coordinadora
de serveis socials
de Brians II
la segona
sobre el paper
del voluntariat
a càrrec
de Raquel Robelo
tècnica
de serveis socials
de la direcció
general
de serveis penitenciaris
la matinal
s'acabarà
amb les aportacions
d'estimonials
d'alguns voluntaris
laics
i un prevera
mossèn Jordi III
el territori
dic
el territori
del bisbat
de Sant Feliu
de Llobregat
hi ha dos centres
penitenciaris
Brians
on hi ha
també
dos mòduls
de
Brians II
el terme
de Sant Esteve
de Sarrodilles
si és que primer
ens referies
a Brians I
com que n'hi ha dos
el primer
és Brians I
i el segon
és Brians II
sí
sí
sí
i tenim també
la 25ena
trobada
d'escolans
al seminari
de Barcelona
el dissabte
dia 21 d'abril
de les 10
a les 15 hores
al seminari
conciliar
de Barcelona
són convidats
tots els
escolans
i escolanes
i també
s'hi poden afegir
altres nois i noies
d'entre 8
i 15 anys
que estiguin
vinculats
a la parròquia
amb el lema
caminant cap al tresor
participaran
en una gran xicana
i l'eucaristia
i el dinar
de Germanó
se'l porta cadascú
inscripcions
abans del 19 d'abril
el telèfon
934
541
600
o sigui
l'adreça
electrònica
la dius tu
també podeu escriure
a seminari
arroba
seminari
barcelona
punt cat
i trobareu
més informació
a la web
seminari
menor
bcn
punt cat
si poseu a google
seminari menor
de barcelona
també us donarà
tot telèfon
direcció
adreça
totes les dates
perfecte
llegim ara
també del passat full
dominical
del bisbat
de Sant Feliu
els apunts
per l'anàlisi
que porten
per títol
do
gràcia
gratuïtat
el seu
sepulcre
és buit
aquesta és la
evidència
immediata
amb la que els amics
de jesús
es troben
i a partir
de la qual
aniran
descobrint
l'abast
d'allò
que s'ha
desdevingut
el senyor
ha ressuscitat
tot i que
l'escriptura
anunciava
que jesús
havia de
ressuscitar
d'entre els morts
evangelis de la pasqua
els cal seguir
el tram
més o menys llarg
que va
de la primera
constatació
al coneixement
i convenciment
ple
del que
aquesta significa
a l'inici
d'aquest camí
durant el seu
recorregut
i en la seva
culminació
no hi ha
sinó
do
gràcia
gratuïtat
a l'evangeli
del passat
tercer diumenge
de pasqua
se'ns narra
la situació
anímica
dels deixebles
estan esglaiats
no reconeixen
Jesús
creuen
que és un esperit
estan alarmats
tenen el cor
ple de dubtes
Jesús
se'ls mostra
ell mateix
el que havia estat
crucificat
els ensenyava
les mans
i els peus
es deixa palpar
menys amb ells
i arriba
el moment definitiu
de final
de recorregut
llavors
els obri
l'enteniment
perquè comprenguessin
el sentit
de les escriptures
ara és
quan el coneixen
plenament
ara copsen
la realització
del que havia estat
anunciat
molts de nosaltres
potser
no recordem
en quin moment
de la nostra
història
de fe
el misteri
de la ressurrecció
de Jesús
se'ns va fer
perdó
diàfana
i la convicció
més certa
de manera
de manera
que
en van quedar
compressos
el nostre esperit
i també
en el nostre
enteniment
creure en la ressurrecció
de Jesús
és mirar-nos
i agrair
el d'or rebut
sabent que la seva
ressurrecció
és garantia
de la nostra
és també mirar
la realitat humana
amb ulls nous
uns ulls
que es deixen
interpel·lar
per aquelles
circumstàncies
personals
i col·lectives
mancades de vida
sepulcres buits
que reclamen
sentit
i participació
en la vida
del ressuscitat
es tracta
que
amb la nostra
acció
siguem
testimonis
del ressuscitat
i comuniquem
la vida
que ell ens dona
allà
vida plena
de sentit
de misericòrdia
vida
que fomenta
el bé comú
la justícia
la fraternitat
bona pasqua
signat
Concepció
Huerta
Bé i acabem
amb els tuits
del papa francès
Aviam
Qui confessa
els seus pecats
amb humilitat
i sinceritat
rep el perdó
i retroba
de nou
la unió
amb Déu
i amb els germans
El missatge
de Jesús
és incòmoda
i ens incomoda
perquè desafia
el poder religiós
mundà
i provoca
les consciències
Oferir
un do
de gràcies
i de gratitud
a Jesús
és dedicar
temps
a una persona
difícil
ajudar
algú
que no ens
resulta interessant
estem
estem
estem tots
cridats
a viure
la joia
que neix
de la trobada
amb Jesús
per vèncer
el nostre egoisme
sortir
de la nostra
comoditat
hem arribat
els moments
finals
veus
de la parròquia
avui us hem parlat
Joana Algarra
i Pere Oliver
ha posat les músiques
i ha controlat el so
en Carles
Hernández
Rius
recordeu que aquesta audició
serà repetida
el proper dissabte
a dos quart d'onze
del matí
fins aleshores
molt bona nit
a tothom
o bé
bon dia
si ens escolteu
el dissabte
a reveure
i adeu-siau
adeu-siau
Carabe
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50
anys
música
sense etiquetes
ni dates
de...