This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just, Avinguda Indústria, sense número.
Veus de la parròquia, la finestra de Justícia i Pau.
Bona nit, estem avui a dimecres a les set i mitja
per comentar les notícies dels últims dies
que creiem que són d'interès social
i que creiem que les hem de comentar.
Tenim aquí amb nosaltres el Jesús.
Bona nit, Jesús.
Hola, bona nit, Quima.
Ens falta com sentiu.
Jo normalment mai dono la benvinguda.
Normalment és la Joana, però la Joana no ha pogut venir.
La tenim una mica poixoleta, així que des d'aquí
li durem tots els nostres ànims i que es recuperi aviat
perquè la trobem molt a faltar.
I res, quan vulguem, comencem.
Com ha anat? Com que no ens hem sentit des d'abans de Nadal,
com ha anat tot? Bon any primer de tots els oients
i bon any també, Jesús, tot i que tu i jo ens hem vist ja diversos dies.
Però bé, esperem que totes les festes nadalenques
us hagin anat tot molt bé
i esperem que aquest no guany ens porti més bones notícies
i més coses alentadores, no?
Tot i que, oi? No, Jesús?
Sí, però avui, de totes maneres, en tenim alguna que és bona.
Ah, això sí que és veritat.
Nosaltres, que som molts crítics amb la banca
perquè creiem que la banca s'aprofita molt dels nostres diners
i de les nostres, a vegades, no sabem molt bé el que fan amb els nostres diners
o què ens expliquen.
Per primera vegada, creiem que, per fi, la justícia ha sigut una mica més coherent
i ha donat la raó a moltes coses que ens feien una olor diferent
i realment, en aquesta vegada, l'olor ha sigut que teníem raó, no?
Sí, sí, sí.
Suposem que tots vosaltres ja deveu saber que estem parlant
de les despeses de formalització de les hipoteques i de les clàusules sol.
No, Jesús?
Sí, de fet, aquests dos temes són importants
perquè no tan sols és la notícia en si, que ja ho és,
sinó perquè és un precedent que el que fa és rectificar una...
i posar en el seu lloc una decisió dels tribunals espanyols
que, en tot cas, beneficiava la política de la banca, no?
I, en canvi, ha sigut una resposta que ha donat la justícia europea
en la qual anula i rectifica totalment el que la justícia espanyola
havia decidit sobre les clàusules sol aquí a Espanya.
Sí, sí, com sabeu, per si algú no ho sabeu,
sabeu que la clàusula sol és una limitació imposada pels bancs
a les possibles fluctuacions del tipus d'interès,
que és, en aquest cas, d'afecte a les hipoteques
i, sobretot, a les de tipus variable,
que estan referenciades amb l'Euríbor i l'IRP
o qualsevol altre índex de referència.
Això passava que, bueno, se suposava que la clàusula sol
establia un tipus d'interès mínim que el client hauria de pagar,
tot i que la suma del variable més l'índex de referència fos menor,
com a mínim, com a mínim, sempre hi havia un ingrés fix
o un interès fix que se li cobraven.
Aleshores, que es van donar a compte a Europa que no, no, això no era.
És a dir, tu, si estàs parlant de...
no pots posar una limitació d'aquest tipus,
a dir, si l'Euríbor baixa, doncs baixa l'hipoteca.
Només faltaria, per això la gent que juga amb el variable,
doncs té aquest risc que quan va baixa-baix la hipoteca és molt baixa,
però quan puja també es penalitza,
el que no pot fer és que quasi-casi sigui, dius,
quasi un fix, no?
Estarien com una espècie de clàusula fixa de dir,
bueno, mira, si l'Euríbor baixa més, com a mínim,
jo em garanteixo això, no?
Com a mínim, els interessos pugen, que llavors no hi ha límit.
Has de pagar tot el que sigui.
Exacte, és a dir, quan baixen sí que hi ha un límit,
però quan pujaven no hi havia límit, no?
I, bueno, doncs aquí la Unió Europea va decidir, doncs,
que això no era correcte i, a més,
Espanya havia dit que s'havia de pagar a partir del...
Sí, a partir de...
Del 2013, no?
Exacte.
I també l'ha anul·lat, això.
És retroactiva.
És retroactiva, a lo qual això significa que molts bancs,
tots i que alguns, suposo que devien estar conscients
i devien haver fet una previsió,
se'ls ha desmuntat la previsió
perquè, evidentment, si van calculades del 2013
fins al 2015 o 2016,
doncs això se'ls ha anat a fer punyetes
i, perdoneu l'expressió, però...
De fet, ha sigut sempre iniciatives individuals
que van anar directament a la Unió Europea
a reclamar contra la justícia espanyola,
la justícia espanyola,
i això, a la sorpresa,
ha estat que ha decidit a favor
dels demandants
i això suposa, ni més ni menys,
que sobre uns 7 de 7.000
en endavant, milions d'euros.
Sí, sí.
i que els bancs reben una bona clatellada,
però, no sé, hem fet alguna consulta a nivell personal
amb economistes, companys nostres,
i ens han dit, mira, això saps què passarà?
Crec que veurem pagant-nos-hi, no els bancs.
Efectivament, la pròpia.
A buscaran la manera d'arreglar-ho, no?
I ara estem...
Però, vai, en principi,
ja és una bona notícia
que amendi la plana a la justícia europea
a la justícia espanyola.
El que jo em pregunto és com pot ser
que un jurista, en aquest cas,
perquè siguin jutges i a més,
com pot ser que un jutge, en aquest cas,
l'espanyol no vegi això com una cosa tan rellevant
i que hagi de venir un advocat de fora
a veure que, escolti, no pot ser.
Ha de ser retroactiu des del moment que tu la poses,
perquè ja estàs incomplint una il·legalitat per l'udant.
No pot ser que un advocat
que se suposa que estudia les mateixes lleis
ho vegi tan diferent.
O, en cas de dubte,
jo crec que, de la mateixa manera
que els economistes o altres comentem,
quan a vegades tenim alguna cosa,
algun dubte,
doncs que sigui tan estrany
que tu no puguis trucar a un altre advocat
i, com a mínim, tenir una visió,
dir, no sé, rellisco per aquí
o no domino aquest tema,
doncs busco la jurisprudència on sigui, no?
És que és molt fort
que t'hagi de venir un de fora
i dir, no, no, escolti, senyors,
vostès, el Tribunal Suprem d'aquí,
no ho ha fet bé.
Vostès el que estan fent és,
entre cometes,
robar-li al client del banc, no?
Exactament, és així.
I la veritat és que,
en aquest sentit,
el ser la primera vegada que succeeix això,
doncs és un antecedent
que ens ajuda a confiar
en aquesta part d'Europa,
que posa les persones
i la veritat
per davant
de les avantatges dels poderosos,
com aquest és el banc.
De fet,
quan van,
la primera decisió que van prendre Espanya
van limitar només en uns anys,
és els últims anys que han fet això,
perquè els bancs es van posar
les mans al clam al cel,
dient que això desestabilitzaria
la situació d'equilibri de la banca espanyola.
I els jutges europeus
en aquest punt han dit,
no,
primer és la justícia
i després els poders,
perquè,
si no tenim la justícia,
llavors els principis s'enterren tots.
Per tant,
això també és important
que els hi hagi dit els bancs,
perquè cada vegada que penses més,
amb la sangonera que va representar
els ajustos
amb la injustícia,
els ajustos que hi va haver
amb els retalls
en aquests últims 5 anys de la crisi
per beneficiar amb una banca privada,
te'n dones compte...
I que no li fem retornar ni un cèntim,
cosa que a nosaltres sí.
Te'n dones compte
que fins i tot el govern,
el govern democràtic i llegit,
ha estat passant per sobre
dels interessos de la gent
que ella ha de governar i ha de servir,
i beneficiar els poderosos
que són els bancs.
Però bancs privats,
que si fossin bancs públics encara,
encara ho entendries una mica.
Sí, perquè dius,
bueno, com a mínim,
si és públic,
doncs, bueno,
se suposa que tot el que ell fa,
tots els diners que estalviarà
o els projectes que estarà treballant al banc
seran per la...
Per continuar a la població.
...la població,
cosa que, evidentment,
no passa.
Per tant, això...
...en aquest tipus de banc que hem salvat.
En aquest cas,
ha estat un president
que hem de valorar.
Jo crec que hem de valorar molt
perquè alguna vegada,
a mi em passa, no?,
que pensem,
ostres,
la Unió Europea ens està fallant,
tu, aquí,
què passa amb una sèrie de coses
que no podem entendre?
Per exemple,
la qüestió dels refugiats
i també la qüestió
que aquí a Espanya
s'estan valorant molts drets,
molts drets civils,
que aquests governs de dretes
han estat tombant, no?
I no diuen res
i es queden callats
i no li diuen al govern de Rajoy
escolti,
però a vosaltres què fan, no?
I això et crea una certa
pèrdua de confiança.
I decepció, també.
I decepció, no?
O sigui,
que ens decepciona.
Però també tenim
aquestes altres coses
que d'alguna manera
compensen.
Bueno,
si realment
la Unió Europea
hagués fet
el que en els seus principis
dèiem de posar
una llei econòmica
a part dels països membres,
una jurisprudència
o unes lleis
totes iguals,
aquestes coses,
potser sí,
des de l'any 86
que vam entrar en aquesta història,
si s'haguessin fet,
potser moltes de les coses
que estan passant
a altres,
als països,
incluent Espanya,
que n'ha fet moltes,
possiblement si hi hagués
una llei per tothom
per igual,
potser no estaríem
on estem.
Això segur.
Llavors, clar,
a vegades penses
interès,
potser no interessa
que tinguis tot aquest muntatge
com a Unió Europea
feta,
perquè, clar,
hi ha països que,
bueno,
en segons quin moment
ja va bé que la Unió Europea
no els hi posi mà
en segons què,
perquè ells van fent.
Sí.
Llavors, a vegades et penses de dir,
ostres,
ojo, eh,
perquè potser sí que entre tots
hem de lluitar
perquè aquesta Europa
que veiem a vegades
que trontolla
i que a vegades
no ens acabem de creure,
però quan passa això
dius, ostres,
lluitem perquè hi hagi
unes lleis comunes
i a tothom
ens afectin igual
que a un millor,
els països membres,
alguns governs
no farien
segons quines malifetes
o segons quines accions
que a vegades
el poble no entenem,
no?
És evident,
per exemple,
el tema de les pensions.
Caram,
aquesta gent
en cinc anys
s'ha empolit
la caixa
que hi havia
de recursos
de la Ciutat Social
al fons de reserva,
que a més a més
l'Estat
per què hauria d'agafar-ho?
Si els diners
donen d'ells,
eren els treballadors,
era una bossa privada
de treballadors
que havien fet els treballadors.
Era com el pla de pensions
que un es pot fer privadament,
doncs tu el tenies
entre cometes,
col·lectivament,
però és el que diem,
no?
És el que repartir
entre tots
el que tu vas aportar,
no?
Seria un principi
de repartiment,
no?
I dius,
bueno,
ells han decidit
una vegada més
els nostres diners
i a més
no ens han donat
cap explicació
per què ha servit.
On són aquests diners?
Per comprar
el propi deute
que tenim
per pagar
aquesta banca famosa
que no torna ni un duro
perquè se suposa
que si jo tinc beneficis
hauria de començar-li
dintre aquest banc
escolti,
vostè em va tornant
els diners
que el poble
li ha deixat
perquè en realitat
hem sigut nosaltres
que hem deixat
aquests diners
a la banca,
llavors.
Ostres,
que això no estigui
regulat enlloc
i que, bueno,
un banc privat
pugui fer el que vulgui
i que el govern
pugui actuar
i que ningú li demani
cap explicació
és sorprenent.
I és que, a més a més,
aquí hi ha hagut
tantes coses malfetes
amb això
dels retallades
que fins i tot
el banc d'Espanya
que té com a missió
fer de policia
de que la banca
els mínims
que té
per garantir
la seguretat
dels salviadors
no se'ls derrotgi,
no se'ls gasti,
ha fet els ulls rossos,
no ha fet la seva feina.
Ha mirat
a girar la cara
i apa.
I és que
aquesta gent
no se'ls ha venit
a complir
el que havien de complir
per llei
perquè per això
hi ha les lleis,
sinó que
han estafat
a la població
i no han donat
cap explicació.
No, no.
O sigui que realment
hi ha moltes coses
que són molt negatives
i que
per això
ara això
de la Unió Europea
ja han fet un pas,
ja està bé, no?
Sí, sí, sí.
Que la jurisprudència
europea
s'imposi
i a vegades
digui
el justís espanyol
per qui no vas, eh?
Per qui no ho has fet bé,
exacte.
Jo crec que
si s'hi posessin
més sovint
o fossin més
que normalment, eh?
Però més fiscalistes
amb el...
És a dir,
el Banc Europeu,
els Tribunals Suprem
de la Unió Europea,
etcètera.
Si tota aquesta bona gent
fessin una mica més de...
Com atenien els ajuntaments
que tenen l'interventor,
doncs que ells fossin...
Intervinguessin
en algunes accions
que a vegades es xirrien,
dius, ostres,
doncs la vaig agafar
i demano l'expedient,
analitzo
i llavors
bé, doncs els hi fiscalitzo
si l'acció aquella
que s'estan fent bé
o no.
I si no la fan bé
la paro
i dono una explicació
del per què
i llavors
els retracto públicament
perquè és de l'única manera
perquè el poble
va molt perdut.
A vegades t'apareixen
coses a la premsa
i dius,
i això?
Estava passant
perquè tu ni te n'enteres
del que ens passa, no?
O sigui,
de coses
no ens n'enterem.
Te n'enteres
quan està cremant tot
o quan ja l'han fet
de tan gran
que clar,
com que al final
els que paguem
som nosaltres
llavors ha de sortir la llum
perquè clar,
has de dir,
no, no,
ara al poble
pujaran els impostos
perquè ha de pagar això
i això
d'aquesta malifeta
i dius,
i ara?
D'on ha caigut,
no, això?
Sí,
que cada vegada
la gent
ens farà menys por
anar a buscar
l'assessorament de fora.
Bé, jo,
per el que explica
la família,
sempre diuen
que els nostres avis
eren uns lluïdadors,
és a dir,
quan les coses
no funcionaven
no s'estaven
ni 5 minuts
a casa aquí,
és a dir,
sortien al carrer
i aconseguien
amb més o menys èxit
però com a mínim
s'haien sentit
la seva veu.
Nosaltres potser
hem sigut
la generació
del 76
cap en amunt
a vegades
una mica conformistes
perquè a vegades
potser no hem lluitat
suficient,
vull dir,
saps?
No, suposo que sí,
però és que,
bueno,
és veritat això.
Ara,
la repressió
que hi va haver
després de l'agressió
va ser molt dura,
va ser impressionant
i això
va marcar molt
la família,
la família
i la gent,
la població
i és evident
que aquestes coses
deixen molta empremta.
Per exemple,
van marxar
un milió de persones
refugiades
d'Espanya,
no?
Després de la guerra.
Doncs se'n van anar
no ni qualsevol,
no.
Els millors intel·lectuals,
els millors mestres,
els millors metges,
els millors investigadors.
El que està passant ara.
Els millors
de tot
i que es va quedar
el pitjor
que a base
de l'extraperro
i a base
de,
bueno,
de lo mateix que passa ara
però en gran,
diguem.
Ara encara,
d'alguna manera,
encara...
a cridar-los
als tribunals
que després
siguen
set anys
o sis anys
per dir
el que
junts ja
el que hem fet
i moltes vegades
se'n van
de rositas encara,
eh?
Sí, sí.
Perquè donen la impressió
que quan declaren
com aquest al Bar Tinas
els sents declarar
i, bueno,
escolta,
sembla una...
Sembla que encara
li hagis de demanar perdó
perquè està en un banc
d'acusats,
no?
Sí,
amb aquest orgull,
amb aquesta...
Amb aquella soberbia,
no?,
milions d'euros
a Suïssa
i diu que els ha guanyat
ben en quadres,
home,
per favor.
No, no,
que es deuen pensar
que som tontos,
no?
Sí.
Llavors,
també,
amb arrel
del que el Tribunal Suprem
va fer amb les clausules
sol,
resulta que també
ha sortit,
també s'ha imputat
a les entitats bancàries
les despeses
de formalització
de les hipoteques,
és a dir,
tot allò que pagàvem
de preparació,
de formalització
de la hipoteca,
les escriptures
i modificacions
perquè ens donessin
el préstam hipotecari,
resulta que també
això no era correcte.
No era correcte.
Per tant,
també les persones
que han fet una hipoteca
i que,
evidentment,
tothom ha pagat això,
poden anar
i començar
a reclamar-ho.
Sí.
Jo us volíem
aconsellar,
hi ha una pàgina web
que és el col·lectiu Ronda,
que és
www.cronda.coop
que us explica
si entreu allà
o t'expliquen la manera
perquè no podem,
hi ha uns formularis
que s'han d'omplir
però abans d'omplir
aquests formularis,
un,
les persones
que o vulguin demanar
les clàusules sol
o, bé,
vulguer recuperar
les despeses
de formalització
de les hipoteques,
el primer que han de fer
és fer una carta
adreçada a l'entitat
dient que
tenen totes aquestes dues coses
i que no estan d'acord.
Evidentment,
la resposta que es rebrà
serà negativa,
evidentment,
el banc ja dirà la seva,
i és llavors
quan pots omplir els formularis
i llavors ja fer tot
el procés
amb advocats
i d'altres
per aconseguir
recuperar els diners,
no?
És a dir,
que sobretot
podem anar directament
a un advocat
però primer de tot
s'ha de fer una carta
denunciant tu
a la...
Doncs teniu present això
que primer heu d'escriure
al banc
denunciant aquestes...
Sí,
és adreçar un escrit
al servei d'atenció
del client
de l'entitat bancària
amb la petició
de devolució
abans d'interposar
la corresponent demanda judicial.
Doncs val.
Val tant de
si demaneu les despeses
de formalització
com les hipoteques sol.
I a partir d'aquí
doncs hi ha
entre tot el recurs
i tot el procés
per recuperar els diners.
Estem parlant
de molts diners
que han cobrat
indregudament,
o sigui que
els tenim de menes
nosaltres
i d'evitar
que cobrin
i continuïn contobrant
aquests diners
en el futur,
les dues coses.
Sí, sí,
i cal pensar
que com a mínim
com a mínim
jo crec que
només les despeses
de formalització
de l'hipoteca
com a mínim
hi haurien 3.000 euros
per una hipoteca
d'uns 150.000 euros.
És a dir,
que aneu multiplicant
el que pot arribar a ser.
Són molts diners
que dius,
ostres,
me'ls han fumut
a la cara
i n'hi han interat.
Clar, clar, sí, sí.
Vull dir que
tots els que tingueu això
abans de fer
assessoreu-vos bé
i escolta'm,
sense pos,
si s'ha d'anar al banc
i s'ha de reclamar
que cadascú reclami
perquè cadascú ha de tenir
el seu
i en aquest cas
escolta'm,
s'ha de reclamar
i s'ha de fer
amb tota la normalitat
però ho hem de fer.
Ja sé que a vegades
ens fa molta mandra
perquè dius,
ai,
ara he de fer,
de fer,
però escolta'm,
tu,
és de l'única manera
que podem,
entre cometes,
castigar
si s'han fet males
pràctics,
no?
Doncs,
si n'hi ha un
i s'ha de fer,
no?
I ens hem d'acostumar
a ser contestataris
també perquè
el que no pot ser
és que ens ho col·lin tot
i es quedin tan tranquils.
Bueno,
jo crec que
tot amb respecte
es pot fer.
Vull dir,
com això sí que no
tenim cap problema.
Doncs bé,
ara us seguirem
explicant-vos
un parell de coses més
perquè ens queden
deu minutets
com sempre,
sempre anem justets,
sempre anem justets.
Jo no sé com ens ho fem,
Jesús,
quan estem amb la joana també,
però...
El consti que
cada any
que fem reunió
per parlar del tema
aquest al temps,
nosaltres demanem
que ens deixin més temps,
però no sé què passa
que aquí no han tocat
la tecla de guàrdia.
No, no, no,
l'any que ve
farem una carta més.
Quan vinguin els reis,
hem de fer-la
i donar-la al patx,
els donarem
als tres reis
i així cadascú d'ells
potser té la pareta màgica
i ens donarà
una miqueta més de temps.
Bueno,
el segon tema
que volíem parlar,
que malauradament
encara està a boca de tothom,
més la pobresa energètica.
Com sabeu,
s'estan mobilitzant
consistoris
que estan fent mocions,
consells comarcals,
doncs perquè,
bueno,
la pobresa energètica
ha de ser,
no hi ha d'existir
i no és una necessitat
de luxe,
sinó és una necessitat,
és de primera necessitat,
no?,
poder encendre la llum
per calentar-te
o per escrafar-te
un vas de llet,
vull dir,
i que hi hagi persones
que no ho fan,
no?,
que no poden fer-ho
perquè els seus diners
no arriben,
no?
L'altre dia,
us l'explico una anècdota,
va venir el senyor del gas
a fer la revisió aquesta
que fan anual
a casa meva
i li pregunto,
dic què,
com va,
diu bé,
dic escolti,
dic vostès se n'assabenten
del tema de la pobresa energètica
i el senyor diu,
bueno,
diu,
clar,
és veritat que les dades
són confidenciades,
per tant,
no et poden dir res,
però sí que em va
donar una explicació,
diu,
home,
diu,
a vegades ja no és només
que la gent
no faci servir la calefacció,
diu,
és que ja,
diu,
aquest any jo he anat
a fer revisions
aquí a Sant Jús,
diu,
i m'he adonat que hi ha gent
que no encén la calefacció
perquè per calentar la casa
li costa molt car,
llavors no posa en marxa
la calefacció,
potser té un calefactor petitet,
no?,
però té una calefacció
que l'únic que no l'encén
perquè posar-la en marxa
és molt car
i no arriba,
no?,
a final de mes
per pagar una calefacció.
No hauria de ser
un bé tan, tan, tan car.
100 euros al mes,
com a mínim,
per un pis
de 80 metres quadrats.
Imagineu-vos
que si tens una casa
per el que sigui,
imagineu-vos una persona
que tingui una pensió
poqueta,
doncs és impossible.
Una pensió de 800 euros
que no és de les pitjors.
No,
però vull dir,
no arribes tampoc,
eh?
Per descomptat que no,
no hi arribes.
I després, clar,
no només ben això,
sinó que
veiem que
els poders polítics
no se'n surten
amb això
del tot, no?
Menos mal que hi ha
els poders municipals
que arreglen
una mica la pàgina, no?
L'altre dia llegia
un article
que parlava
sobre la potència energètica
i deia que
l'estat espanyol
al voltant
de 7 milions de persones
veuen limitat
el seu accés
a l'electricitat
degut als problemes
per pagar la factura.
La factura,
des que s'ha iniciat
la crisi,
s'ha pujat
un 52%.
52%, eh?
I els nostres sous
no han pujat
i fins i tot
s'han reduït.
Bueno,
s'han reduït
la majoria
de les vegades.
S'han reduït molt, eh?
Dius,
com pot ser això,
no?
És a dir,
durant aquest període
de la crisi,
els beneficis
de les empreses
encarregades
de suministre
de l'electricitat
han estat
de 56.624 milions,
és a dir,
més de 20 milions
d'euros
al dia.
i dius,
perdó,
i com és que
hi ha aquestes desigualtats,
no?
És a dir,
se suposa que hi ha una part
que la taxa,
el preu ve fixat
pel govern,
una part la posa
i l'altra la posa
l'empresa.
Dius,
a veure,
podríem dir que
quasi,
podríem dir que
és un servei públic.
I un servei públic
no pot ser tan car.
Llavors,
dius,
bueno,
no hi ha manera
de fer parar això,
no,
no,
no pot ser.
A més,
com que hi ha un logopoli
perquè són quatre
i el CAP,
és a dir,
tu pensa que
ho tenim tot,
què pots anar?
Ho pots anar a Endesa,
pots anar a Iberdrola,
pots anar a Gas Natural Fenosa,
si estàs,
bueno,
i dius,
no tinc massa sortida
perquè les noves
que han sortit,
per exemple,
aquí Som Energia,
etcètera,
que són les noves cooperatives
d'energia,
clar,
l'activitat de la distribució
va més enllà
de les empreses,
és a dir,
clar,
és a dir,
elles,
per nassos,
en algun moment,
segurament han de passar
per aquestes empreses,
perquè si volguin.
segur, sí.
És a dir,
el problema és crear
la distribuïdora,
perquè, clar,
qui dona al final la llum
és una distribuïdora,
i la distribuïdora
són les que us acabem de dir,
llavors fixeu-vos
que no surt
d'aquest engranatge
que és complicat,
jo sé que Som Energia
funciona molt bé,
això sí que ho sé.
La qüestió és
que fins i tot
les alternatives
que havien de posar
peninsulars
a les cases
per poder
obtenir l'energia
d'una manera pròpia
i més barata,
doncs això ho han eliminat.
Sí, sí.
Ho han eliminat
i també l'energia
del vent,
que era un dels països
més avançats.
Crec que
em sembla que Dinamarca
està al 90%
ja d'independència
amb energies,
sobretot energia solar
i Noruega per aquí
també.
I fixeu-vos
que no són un dels països
que més sol tenen.
No, que va,
però en canvi
tenen vent
i el vent
l'han aplicat.
Clar,
nosaltres podíem
porfitar el sol.
I aquí les empreses catalanes
que n'hi ha de Barcelona,
algunes molt bones
que estan fent
tecnologia
per zona avançada
en tecnologia
pel vent,
estan treballant
per Dinamarca
i per Noruega,
per aquests països.
Menys mal
que tenen feina.
Però aquí no,
aquí no poden fer-ho.
No poden fer-ho
perquè les distribuïdores
els hi prohibeixen.
Els hi prohibeixen.
Pràcticament
els hi prohibeixen.
Clar,
i la distribuïdora
no estarà disposada
a vendre
ni la xarxa
ni molt menys.
perquè com que els hi aporta
tants beneficis
i d'aquesta manera
tenen lligat
tot el mercat.
Encara al revés
l'Estat
els hi posa impostos
per fer que s'energia.
Sí,
perquè a més
s'ha donat
menys subvencions
a tot aquest tema
de l'atenció renovable.
És a dir,
que encara castigar
no ho estic entenent.
Bé,
a veure,
això ens ha pensat molt
a tots
en tots els problemes
que té el país.
Sí, sí.
Com un tot,
perquè al final
és un tot
el que pesa.
És que això
de l'energia
és una cosa
a més a més
poc ètica
i moral.
Que hi hagi gent
que passi fred
i ara no diguem
el que està passant
als països d'Europa
amb els refugiats.
No té nom
això
que la gent
es mori de fred,
en fermetats
provocades
per la marcada
de temperatura adequada
a plena Europa
al segle XXI.
amb els precedents
que tenim
de les guerres
mundials
és que
és que això
a veure,
com es pot justificar?
No,
és que no tens justificació
ni tens explicació
si algú et pregunta
per què passen
aquestes coses.
És que això
de l'energia
és
és el que estem parlant.
Jo penso que
és un bé preciat
és un bé
que és de primera necessitat
perquè tots
l'assassinem
però també és un bé
molt preciat
és un bé
que és molt fàcil
jugar amb ell
i llavors
d'aquí
que en molts
dels temes
dels refugiats
com sabeu
estan els països
que ara actualment
Síria i companyia
que estan en conflicte
molts són distribuïdors
o bé de gas
o bé d'energia
a la qual fixeu-vos
que l'endrenatge
a vegades
arriba fins i tot
que dius
estic creant una guerra
perquè uns volen
que el gas
vagi per un cantó
l'altre vol
que els vagi
per una altra banda
i bueno
i qui paga les conseqüències
una vegada més
és el poble
perquè el poble
diu
a veure jo no estic dient res
és a dir
és un conflicte
entre empreses
o entre països
i resulta que
qui paga el pati
el pato
que se'n diu
és el poble
i et quedes una mica
i estem jugant
amb les vides
a les persones
tant
amb els refugiats
que els estem
està passant
el que està passant
i amb les persones
que per malauradament
per un requiment injust
d'aquestes empreses
perquè tinguin
uns grans beneficis
la gent no podem pagar
a final de mes
la llum
no?
i és que a més a més
no és la població
la que es beneficia
són quatre
són quatre
sí
són quatre
18 o 20
30 o 30
40
els vuit que deies
que va sortir
els vuit
més importants
del món
que tenen la renta
de 3.500
la meitat de la població
del planeta
igual que la meitat
de la població
del planeta
aquests
són els beneficiaris
a veure
quin és l'objectiu
d'aquest planeta
on t'ha
quina és la finalitat
de tot això
on t'anem a parar
no ho sé
la veritat és que
és sorprenent
bé
ens estan dient
que ens queda un minutet
tots aquells
que no hagi pogut sentir
o no ens hagi pogut
enganxar
des del principi
sabeu que dissabte
a les 10 i mitja
doncs quarts d'11 del matí
ens podeu tornar
a sentir
a tots nosaltres
i bé
us deixarem
fins al mes que ve
que tenim una altra notícia
que avui no hem pogut donar
per falta de temps
exacte
que també és molt positiva
en aquest cas
ve del govern de Catalunya
exacte
que el govern espanyol
deixó ni piu
però el govern de Catalunya
ha pres la iniciativa
ja us ho explicarem
ah
ens citem
dintre d'un mes aquí
amb tots vosaltres
desitgem que passeu
una bona nit
i moltes gràcies Jesús
ens veiem aviat
un abraçada ben fort a tothom
adeu
adeu
DONDE
Fins demà!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015.
Radiodesvern, cada dia més a prop teu.
Radiodesvern, cada dia més a prop teu.