No, no, no, no.
Veus de la parròquia Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants, just i pastor, i també d'altres temes com la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de ràdio d'Esbern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, iniciem la nostra audició amb la lectura de l'Evangeli. Diu Sant Lluc.
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús se'l responguè. Us penseu que aquells galileus van ser malament tractats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no. Si no us convertiu, tots acabareu igual.
i aquells divuit homes que van morir quan els caigués a sobre la torre de Siloé. Us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jesucalem? Us asseguro que no. Si no us convertiu, tots acabareu igual. I els digué aquesta paràbola. Un home que tenia una figuera a la vinya, anar a cercar-hi fruit i no n'hi trobar. En veure això, digué al vinyater,
Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra? Ell li contestà. Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cabaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant. Si no, ja la podreu tallar.
Notícies d'Església.
Sortida de l'Arxip Restat de Sant Feliu el dia 16 de març d'aquest any 2013. Visitarem el Sant Cris de Piera, on celebrarem la Eucaristia. Anirem a dinar a l'hotel El Bruc. El preu, tot inclòs, és de 25 euros. Us podeu inscriure al despatx parroquial. El pagament s'ha de fer en efectiu. La sortida serà des del paradó i ja us avisarem l'hora.
Segons el que ell mateix va anunciar el passat 11 de febrer, el proper dijous, o sigui demà, dia 28 a les 20 hores, finalitzarà el pontificat de Benet XVI. El bisbe Agustí, valorant la seva aportació com a teòleg i com a pastor, considera que aquestes dues dimensions en el papa Ratzinger no han anat mai en paral·lel, sinó perfectament engalçades en un encaix profund.
Això està possible segons el nostre bisbe perquè Benet XVI ha posat sempre al davant la seva missió com a pastor mentre que la seva condició de teòleg se situava al seu servei. Preguem per la nova fase que ara s'obre a la vida de Josep Ratzinger i a la de l'Església amb fe ferma amb l'amor de Déu.
Taula Rodona aténs al món en temps de crisi. El 6 de març, a les 19 hores, l'equip de Pastoral Obrera del Bisbat organitza de nou una Taula Rodona de contingut social en aquesta ocasió a Vilafranca del Penedès i sobre els problemes de l'habitatge. Intervindran Joan Torrent, conseller de Càrites, Joan Batlle, representant de la Generalitat, Carme Trilla, programa Habitatge de Càrites,
algú del plataforma Defectats per la Hipoteca i el bisbe Agustí Cortés. La moderadora serà Raquel Avilés, treballadora social de Càritas, a Cal Figarot, seu dels Castellers de Vilafranca, al carrer General Prim 11, a Vilafranca del Penedès.
Fins aquí Notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau. Bé,
Bona nit, Dolors. Bona nit, Joana. Bona nit, Jesús. Bona nit, Joana. Bé, ja tornem a ser-hi. Sí. Ja esteu disposats a parlar d'aquells temes que sempre ens queden curts. Sí, sí. Perquè som tants i tan importants que val la pena d'explicar-ho. Vejam, doncs, comencem. Nosaltres ara, a l'última reunió, vam parlar de tres temes, entre altres, que nosaltres considerem importants, de fer una reflexió.
Una és que farem una conferència el dia 15 de març. Volem explicar d'alguna manera que hi ha molts joves que ja ho saben, inclús ja han posat els diners, però altra gent no ho sabem, el que és el Trio2Bank. D'ells ens vindrà una persona explicant-se com se fa, quina especialitat tenen, quina és la seva ideologia.
i penso que és un tema que pot interessar. Ho farem al Casal de Joves el dia 15 de març, ja posarem la propaganda adequada i aquesta nit ens trobem per acabar-ho de preparar. Però m'ha cridat l'atenció del tema l'emissió o l'ideal que persegueix aquest banc. Llavors d'alguna manera hi ha tres aspectes que val la pena anunciar-los, que és contribuir a una societat que treballi la qualitat
de vida i es centri en la dignitat de la persona. Nosaltres els bancs que hem estat actualment, els diners que hem invertit aquí no sabem exactament com han quedat invertits. Moltes vegades un dels temes que nosaltres tocavem, quan tocavem més el tema de la guerra, doncs que molts diners ens han servit per pagar fàbriques d'armament dels nostres diners. Això arriba al moment que et preocupa. Doncs ells aquesta part
no la tenen contemplada ni molt menys, els diners de forma transparent saps com són utilitzats. A què es dediquen? A què es dediquen i això també sobretot busquen la qualitat de la persona, la dignitat de la persona. Un altre dels punts és facilitar a persones, empreses i organitzacions un ús responsable del diner, que és el que comentàvem ara, i fomentar d'aquesta manera un desenvolupament sostenible.
És a dir, mira de cara al planeta, mira que hi ha una cultura ecològica a darrere de tot això. I la tercera aspecte que també crec que val la pena és proporcionar al client uns productes financers sostenibles i un servei de qualitat. És a dir, no sentir-nos enredat com molta gent que va fer tot això dels preferents que s'ha trobat, els seus diners no ha pogut disposar i té verdaderes problemes per aconseguir-ho.
i sabem que molt jovent amb això ja hi té posat l'ideal d'aquest canvi que tothom esperem que el món faci un canvi, que sortim d'aquest capitalisme salvatge i anem cap a alternatives. Això és una alternativa. Aquest seria un dels punts que nosaltres en parlarem aquesta nit, que tenim reunió per preparar la xerrada. Molt bé, és molt interessant. Després també hi ha un tema
Clar, com que estem en aquest moment que cada dia tens una notícia... Cada cop més maques. Cada cop més atraïents. Que ens fa avorrir més el que és tot el tema de la política i els polítics i tota aquesta cosa. En Casal d'Àliga, l'any 2008, amb una agenda que ells van promocionar d'aquestes anuals, ell fa una reflexió. I a mi m'ha semblat que no hem de generalitzar tant.
perquè si ens carreguem els polítics i la política ens podrem carregar indirectament la democràcia naturalment ho hem de fer net s'han de dir les coses però a vegades hem de mirar de no generalitzar tant i ell d'alguna manera en el seu moment va fer una reflexió vull dir si us sembla bé l'alligejo i tant i tant que sí diu política sí o política no és la seva pregunta diu cal reconèixer
que la decepció que ha vingut provocant la política, pràcticament a tots els països, crea una actitud de desconfiança, de menyspreu i fins i tot d'indignació envers la política. Els escàndols de corrupció i nepotisme, la falsetat de les promeses electorals, les aliances espúries, la inèrcia
interessada de les oligarquies nacionals i la submissió del govern i polítics a la macroditadura del capitalisme neoliberal, aquesta política sí que cal que mori. Mundialment ja és una política morta. Denunciant aquesta política, INICUA, reivindiquem la veritable política. Diversos especialistes escriuen a la nostra agenda, que és això per què va fer aquest comentari,
proporcionant informació i pistes d'acció, particularment en les àrees més profanades o més oblidades. Política i drets humans, dona, mitjançada, comunicació, moviment populars, cultura, religió, la política i l'economia. És a dir, que aquesta agenda donava una visió i alternativa per sortir d'aquesta política neoliberal. S'ha d'assumir caminant. Volem i hem de ser polítics i fer política.
Ens autoconvoquem per entrar tots compromesos i esperançats en aquesta gran mobilització d'objectius, de fòrums, de campanyes, de realitzacions. Demanem somiant al que la política sigui un exercici d'amor, la celebració diària d'una convivència veritablement humana, una política veritablement fraternal i sonora, un culte diari a la humanitat i el millor culte Déu al Déu viu.
Volem ser polítics i fer política, sense neutralitats possibles, sense equidistàncies hipòcrites. Aquesta edició de la nostra agenda, doncs, vol ajudar a pensar, assumir allò que cal fer per tal que la política visqui resucitada lluny del sepulcre blanquejats i sigui una política humana i humanitzadora.
Jos en el seu moment amb aquesta agenda, doncs ell feia una crida. Cal entendre de política, cal que siguem tots compromesos. És que tots som polítics. I cal escollir que els nostres polítics siguin més transparents. Clar, tots som polítiques. És que no podem posar-nos d'esquena la política. Perquè la política som tots. És el funcionament.
de la polis de la gent. I clar, bona o dolenta o mitjana, però tot és política. Ningú no pot renunciar a aquesta política. Intentar fer-la el més humana possible. I hem d'intentar sortir d'aquesta cosa que ho ha podrit tant.
I per últim, només farem una pinzellada, el 9 de març a la missa dels nens, que segurament, Joan, tu n'informaràs més, hi haurà el famós sopar, aquest sopar de la fam, per recollir diners per mans unides, que aquest any el projecte va dedicat
El projecte va dedicat a l'ampliació d'un internat. Ja ho hem comentat. Quan vam fer l'altre recapte de diners ja ho vam comentar. Nosaltres us animem si algú està interessat.
El dia 9 de març començarà amb la missa, després ens trobarem dins de la parròquia i es farà una situació del lloc on es farà aquesta aportació i us animem a venir. Sí, perquè s'ha d'ampliar, em sembla que són quatre habitacions, una cuina menjador i un magatzem.
doncs a veure si podem col·laborar. És una gran cosa perquè són les poques coses que poden tenir aquestes persones. Exacte, doncs s'ha fet. Aquestes són les notícies que estem treballant des de Justícia i Pou. Enpliant la notícia que ha donat la Dolors,
La xerrada aquesta del dia 15 es fa al Casal de Joves, que ens accedeix en el local d'una manera espontània i amb ganes que fem... Sí, alguna vegada ja ens ho havíem deixat, ja havíem anat a fer allà les coses. I la persona que vindrà a fer la conferència, a explicar, es diu Isabel Sánchez, que és directora territorial de Trio dels Bancs.
Us invitem a tots els que estigueu interessats amb la banca ètica perquè com a mínim és interessant conèixer els punts en què es mou aquesta entitat, els interessos d'aquesta entitat. I bueno, us esperem que vingueu. És molt interessant. Un altre dia també vam parlar a 60 i més sobre la banca ètica. Si volen canviar una mica
una mica el nom, perquè sembla que les altres bancs no siguin ètics. És que parlar de la banca ètica és un oxymoron, perquè la banca no té massa ètica en general. No, és només per guanys, per guanyar. Ara, clar, depèn, com deia la Dolors, en què aquests guanys serveixen per fer què. Desgraciadament,
allò que dona més cèntims són aquestes coses tan horroroses com són els armaments i altres temes que també són de cara a la no bondat amb el gènere humà.
Sí, amb això de la qüestió aquesta ens trobem que la banca en general considera els crèdits a les fàbriques d'armament, que produeixen armament, que es fan servir en les guerres. Sí, perquè les fàbriques d'armament donen uns guanys d'avui per demà, gràpics, i per això avancenen guerres a tot arreu. Al Gran Capital li interessa que hi hagin guerres a tot arreu, perquè Àfrica es mor de fam. Per què es mor de fam? Perquè entre ells es maten. Qui els dona les armes? Esclar.
És que les coses són així. Llavors és molt convenient que hi hagi una banca que controli allà on fan servir aquests guanys. Està molt bé. Llavors avui tenim un altre tema que està passant actualment als hospitals. Tots sabeu que tenen una divisió, unes seccions d'urgència.
que són els que tenen en primer lloc les persones que necessiten certeses d'una manera ràpida. Llavors nosaltres hem fet una mica de reflexió sobre aquesta qüestió que en diem crisis, crisis que tenim tots en aquests moments, i danys colaterals.
Els anys colaterals són aquelles coses que passen, que perjudiquen, amb una sèrie de persones, en qual la primera intenció no era aquesta, sinó que ha passat a més a més. Que passa a més a més a les altres coses, que a vegades no ens en donem compte. Nosaltres hem tingut ocasió de veure i reflexionar sobre l'activitat que hi ha en els hospitals, en les seccions aquestes d'urgència, al Departament d'Urgència, i hem fet aquesta reflexió.
Aquesta crisi econòmica, financera i de valors està provocant molts danys colaterals que afecten múltiples aspectes de la nostra societat en totes les seves variants. Estem veient com l'atenció a les persones grans que van per urgències als hospitals són tractats amb la màxima atenció, com sempre han estat, per part del personal sanitari, metges, infermeres i ajudants. Però el que passa és que es nota la manca de recursos
com a manca de personal sanitari i llits per atendre. De manera que les sales d'urgència s'amonteguen, la gent esperant l'atenció mèdica i la permanència a les sales s'allarguen el temps.
Ara segueixes tu. Dolors. Els malalts són moguts en camilles que no n'hi ha per tothom. Hi ha canvis contínus en els cubs d'assistència, manques de cadires pels acompanyants, de llits pel tancament de plantes completes i que en conseqüència no permeten allargar el tractament de permanència a l'hospital a partir de les urgències. Les persones grans són una majoria de les que arriben a urgències.
i tot el trasbals que s'origina als centres perjudica amb l'atenció deguda a aquestes persones que han treballat tota la vida cotitzant els impostos, la Seguretat Social i l'IRPF principalment, i que veuen que a finals de la seva vida, quan més atencions precisen, se'ls nega en part aquesta prestació per aquesta manca de mitjans materials de l'administració.
Creiem que les administracions estatals i també les autonòmiques han traslocat els valors essencials i de justícia de les persones. És a dir, posen els interessos als dèficits privats, financers, que és la majoria del dèficit que actualment té l'estat espanyol, i públics, que és la minoria, per sobre de les atencions sanitàries. Aquests diners traspassats per retallades de sanitat i ensenyament van aparar a la banca
que ha malversat per avarícia i especulació la seva funció d'estar al servei creditici de les empreses, que són les que creen llocs de treball, i que en lloc de demanar-los comptes i jutjar els especuladors s'opta per donar-los diners del conjunt dels ciutadans a través de les retallades. Per tant, si han perdut els valors, com a mínim haurien de marxar de les administracions,
i deixar pas a noves persones honestes i honrades i sobretot, molt professionals en la seva feina. No cal dir que el personal dels hospitals denuncia la situació de retallades que pateixen amb notes que apareixen a les parets dels hospitals explicant el problema que tenen i a més amb manifestacions al carrer dia sí i dia també. Esclar, és que els mitjans cada cop són més minços
O sigui, la professionalitat dels... valgui la redundància dels professionals, el que hem dit, metges, infermeres, personal ajudant, és magnífica perquè treballen més hores, posen tota la seva bona fe a fer les coses, però esclar, a vegades els mitjans són molt justos, són minços. I mira que van perdent estoc, a vegades no es renova. I esclar, és que és molt difícil
Està tot basat en la bona voluntat del personal. I per molt bona voluntat que tingui, si no tens els mitjans a la mà, doncs esclar. Però per altra banda, on són els diners que ens ha de traspassar el govern central a la sanitat d'aquest país? Clar, a les autonomies. Ells, totes les avantatges que poden rebre, a banda que han donat munt de milions a la banca per netejar-la, o sigui, la resta d'avantatges
de la resta d'Europa, que Europa els dona per allargament de pagar el que es deu o el que sigui, s'ho queda tot l'estat central, quan l'estat central que s'hi té traspassat a totes les autonomies, tant ensenyament com sanitat. I llavors què? Per què volem un Ministeri de Sanitat del Govern central si tota la sanitat està traspassada?
a les diferents autonomies. Doncs bé, sembla molt bé que es traspassi. Tothom vol que a casa seva no li mani ningú i fer-ho a la manera que ell ho vol fer. Però els diners també els necessita. I això i ensenyament tres quarts del mateix. És molt preocupant el que està passant. Per què volem un ministeri de cultura i d'ensenyament si estan traspassats?
Si cada autonomia té el seu sistema, molt respectables totes. Doncs escolteu, comencem a tallar per dalt.
i no retalls el lloc que és més feble, que és al final de la cadena. El que parlàvem fa uns dies enrere de que, per exemple, se redallen els pressupostos socials però en canvi la cosa militar no toca res. És el que dèiem abans. Després tot aquell diner que és el que ara em deies que arribava d'Europa s'ha distribuït molt malament, s'ha fet barbaritats i la gent marxa. Els que estan allargant
els terminis, per no atossigar el govern, perquè tingui temps de poder tornar amb menys pressa al deute que no es pagarà mai, perquè és immens. Però les condicions s'allarguen, però s'allarguen a l'estat central. Les autonomies s'han de complir immediatament.
I això és molt trist. Diuen que estem en una lluita econòmica. En el cas de Catalunya és enfonsar-la econòmicament. I ja no és Catalunya sol.
Les altres autonomies també comencen a estar. I són molts, diguéssim, del color del govern central. Gairebé totes. La cosa que és curiós, perquè aquí ja s'ha retallat molt, ja no sé quantes retallades portem, ens vam avançar una mica a agafar aquesta política austera, no? I dius, ostres, però què més volen, no? Clar, perquè és que vam tenir una invasió, una vinguda de persones que en molt poc temps vam augmentar
els habitants del nostre país, aquí de Catalunya, amb un milió de persones. El pressupost era el mateix. I amb tots els hàts i huts i ben atesos. I continuen sent ben atesos. Encara que no... Mira que realment la nostra sanitat és una de les més avançades de tot el món. És un benestar extraordinari, perquè el seu universal, que va ser la gran obra d'Ernest Llú,
Tothom tenia dret a aquesta sanitat, però esclar, de cop i volta, amb tot el boom de la gent que va entrar perquè es necessitava per la bombolla de la construcció, va venir molta gent, tothom a treballar. Però noi, quan s'ha desfet la bombolla, tenim les persones, molts han marxat.
Escolta'm, una persona que porta aquí treballant i visquent quatre o cinc anys, que més o menys, ja té la seva vida formada, com ha de marxar? I esclar, és que és un problema molt gran. I sembla que els de dalt, els del centre, en el govern central, no sap veure aquestes coses. De fet, nosaltres avui hem volgut reflexionar una miqueta en el sentit de posar-nos en un lloc de les persones grans.
Les persones grans són les que pateixen més. Aquestes persones resulta que en el moment que han perdut qualitats físiques per l'edat i que són més febles, haurien de ser cuidades en tots els aspectes amb una cura especial.
de la guerra civil són els que van a aixecar el país amb el seu esforç. I tant que sí. I van donar peu a la riquesa que hem gaudit fins abans de la crisi. Per tant, hi ha un deute amb aquestes persones. No és gratuït la qüestió, no. Se'ls deu a alguna cosa. Se'ls deu molt. I això ens dona en compte els fills d'aquestes persones que les acompanyem en l'hospital. I si no fos per les famílies què passaria a aquestes persones?
Per tant, la veritat és que no és admissible que aquestes retallades que es fan a càrrec de la gent aquesta que han patit i han treballat molt... La gent gran i dels patufos també, dels nanos també. Es facin a càrrec de treure'ls-hi aquesta necessitat, aquesta atenció que haig de tenir. Clar, i quan hem passat una bona vida, que amb la medicina,
amb el tracte amb les persones hem aconseguit viure més anys, doncs realment ara, també durant més anys, ells han contribuït.
Per tant això se'ls deu i no es pot fer omiss aquest deute. És a dir, si els valors els toquen fins a aquest punt, llavors senyors, els que els toca decidir com a ministre del país han de reflexionar i si no es veuen en cor de fer-ho d'una manera justa, ho han de deixar. També seran grans ells. I tant. Si no es morren abans, també seran grans. També seran grans. Per tant, no hi ha volta de full. La qüestió està clara.
No es pot apretar en aquest cantó i no s'ha de pensar que això no existeix. Existeix i és visible. Per qualsevol que vulgui anar a urgències per necessitat ho captarà immediatament. Tornem a recordar aquestes dates d'aquesta conferència perquè ja són els 58 i ens queda un minutet. El dia 15 de març, a les 8 de la tarda, el Casal de Joves, el Carre Indústria,
que han col·laborat d'una manera molt generosa, tant en la preparació de l'acte, en allà, en preparar l'escenari,
sinó amb les ganes que han tingut de buscar una data que ens anés bé a tots nosaltres. I l'altre... El sopar de la fam que es farà a la parròquia el dia 9, després de la missa familiar, cap allà a les 9 del vespre, ens reunirem als locals de la parròquia i farem una mica el pa amb oli i explicar de què es tracta el projecte. Molt bé, perfecte, bé. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui en les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro.
una servidora, Joan Algarra, ha controlat el so i les músiques en mar per Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau.