a web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2. Ara escoltes Ràdio d'Esfern, sintonitzes Ràdio d'Esfern, la Ràdio de Sant Jus, 98.1.
Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Avui us oferim notícies d'Església i fe i actualitat.
Recordeu que Veus de la Parròquia s'emet tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Lectura de l'Evangeli segons Sant Marc Després d'haver estat impressionat Joan, Jesús es presentava a Galilea predicant la Bona Nova de Déu. Deia... Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.
Tot passant vora el llac de Galilea, veia Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua perquè eren pescadors. Jesús els digué Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell. Poc més enllà veia Jaume, fill de Sabadeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament i ells deixaren el seu pare Sabadeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
Notícies d'Església
Des del 18 al 25 d'aquest mes de gener celebrem l'octavari que, com cada any, fem els creients per la unitat dels cristians. A motiu d'aquesta celebració escoltarem les paraules que escrivia mossèn Joaquim Rius al full informatiu de la parròquia.
Des del passat diumenge fins al vinent, davant de la realitat que els cristians estem dividits en diferents esglèsies i confessionalitats, es fa cada any una setmana de pregària per la unitat de tots.
La Comissió Interdiocesana de Comanisme i de Relacions Interreligioses ha preparat un material per fer servir en les celebracions religioses de les diferents esglésies i, a la vegada, que és un material per ajudar a pregar per aquesta realitat tan llestimosa que els cristians mostrem el nostre món des de fa segles, que estem dividits.
La petició de Jesús, el dia del darrer sopar, abans de la seva passió i mort, va pregar al Pare perquè tots fossin un. Aquesta unitat volguda pel mestre no n'hem fet cas, i al llarg del temps, tot i conèixer el desig de Jesús, hem mantingut lluites de religió, doctrines variades, que provoquen no poder compartir la mateixa Eucaristia.
Aquesta setmana de pregària per la unitat no es tracta que preguem perquè els cristians de les altres esglésies es converteixin i renunciant al que estan convençuts vinguin a nosaltres, sinó que és fonamentalment una setmana de pregària perquè totes les esglésies preguem, perquè siguem sincers i amb una fe viscuda segons l'Evangeli de Jesús.
Ell ja ens farà adonar de quin és el camí per assolir aquesta unitat, de com hi hem d'arribar i amb quins acords, renúncies i veritats doctrinals ens cal estar atents per forjar la seva església de fills i filles de Déu i, per tant, de veritable germanor.
Enguany, els textos bíblics i les pregàries que ens poden servir durant la setmana ens l'han preparat tenint en compte la situació violenta que hi ha al Brasil i que s'ha mantingut amagada des de temps.
És viva una intolerància creixent contra les minories i la gent més vulnerable que són seguidors de religions afro-brasileres. Hi ha actes d'intolerància cristiana envers aquestes altres religions lluitant per nous adeptes, influència social i recursos econòmics. És el fenomen que justament denuncia el papa Francesc.
Dins el poble de Déu i en les distintes comunitats, quantes guerres! Al barri, al lloc de treball, quantes guerres per enveges i gelosia també entre cristians! La mundanitat espiritual porta alguns cristians a estar en guerra amb altres cristians que s'interposen en la seva recerca de poder...
prestigi, plaer o seguretat econòmica. L'ideal de Jesús és que tots els cristians ens deixem guiar per l'únic pastor, que és ell, però també pel camí que ell estableix. I això ho anirem assolint en la mesura que totes les esglésies
El que hi som ens deixem portar per l'esperit sant, no pels capricis, interessos, estructures, poder, prejudicis, que són deficiències nostres que ja al llarg de la història sabem que ens ha portat a la divisió. Preguem perquè siguem dels que afavorim la unió amb les condicions que Jesús ens vagi demanant en la nostra convivència i relació.
signat mossèn Joaquim Rius. Diumenge vinent, dia 25, a les 19 hores, concert d'òrga a càrrec de Jonathan Carbó, acompanyant l'Escola Gregoriana de Catalunya amb l'aportació de 10 euros.
Celebració patronal dels diaques de la província eclesiàstica de Barcelona. El 21 de gener és la festa dels màrtirs Sant Fructuós Bisbe i els seus diaques Sant Auguri i Sant Teologi. Cada any els diaques de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat ho celebren en una de les diòcesis de manera rotatòria, enguany a Sant Feliu de Llobregat.
A les vuit del vespre, a la catedral de Sant Llorenç, el bisbe Agustí presideix l'Eucaristia, a la qual estan convidats també tots els aspirants i candidats al diaconat amb les seves esposes. A dos quarts de Déu, a la casa de l'Església, hi haurà el sopar de Germanó, durant el qual es lliuraran els reconeixements, els diacres, que el 2015 celebren el seu 25è aniversari d'úrdenes.
L'esperança, un riu que sempre avança. La Delegació de Pastoral de Joventut promou un any més la trobada diocesana d'adolescents i joves el proper dissabte, 24 de gener, des de les 4 de la tarda a dos quarts d'onze del vespre a Vilanova i la Geltrú, parròquia de Sant Antoni Abad.
Està adreçada a tots aquells adolescents i joves, a partir de primer d'ESO, que participin a la parròquia, l'esplai, l'agrupament, la catequesi, l'escola cristiana o l'institut. Recordeu que Sant Antoni Abad està al capdamunt de la Rambla de Vilanova.
I podeu anar acompanyats pels vostres animadors, catequistes, monitors, caps o educadors. Trobareu tota la informació a la web bisbatsanfeliu.cat barra sanfeliu jove.
El doctor Paulino Castells ha estat molts anys col·laborador del full dominical del Bisbat, publicant fragments envers la família. Fa uns dies vam conèixer la trista notícia del seu traspàs. En aquesta audició havíem llegit fa un temps fragments de les seves obres. Nosaltres volem recordar-lo radiant...
La nota d'homenatge que va publicar el passat diumenge al Full Dominical i un dels fragments del seu llibre Crecer con padres separados de Plataforma Editorial.
El passat 5 de gener morí a Barcelona, als 71 anys, el doctor Paulino Castells i Cuixart, víctima d'un càncer. Membre d'una família de metges i artistes, Paulino era nebot dels pintors Cuixart i Terrats. Es va dedicar intensament a la medicina en el camp dels trastorns de la infància i l'adolescència.
la teràpia familiar i també l'ensenyament a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat Abad d'Oliva.
Fou a la vegada metge, pedagog i comunicador, gràcies a la claredat del seu pensament i a la simpatia natural que manifestava sempre la seva persona. Ha publicat una trentena de llibres sobre els temes de la seva especialitat. En aquestes obres deixa constància d'un gran sentit humà que té les seves arrels en la fe cristiana que ell professava profundament.
Els darrers anys, els escrits del doctor Paulino Castells han ocupat molt sovint les pàgines del full dominicat i les han dirigit en moltes ocasions i han ofert orientacions clares als pares i les mares de família en la seva missió educadora.
No defuixis cap problema i sempre els afrontaràs amb seny i amb saviesa. Aquestes eren les seves paraules. Per això, des del record entranyable de la seva persona, des de l'agraïment per les seves constants amabilitat i des de la pregària per el seu etern descans en la pau del Senyor, li diem gràcies de tot, estimat doctor Castells. Aquest és el fragment del seu llibre
Com es titula el llibre, Joana? Crecer con padres separados. I que es titula aquest article o aquest fragment, que deu ser un capítol del llibre, Los imprescindibles abuelos.
El hijo varón, que está confiado a la tutela de la madre, necesita la presencia de un personaje masculino en su vida, al igual que la niña necesita la presencia de una mujer si le toca vivir sola con el progenitor masculino. Quiero, pues, que quede claro que después de toda separación es muy deseable que los hijos tengan contacto con adultos de cada sexo.
De la familia de origen de cada uno de los esposos han de surgir las figuras adultas que hagan esta función vicaria, supliendo al progenitor que ha desaparecido de la estructura familiar. Así, a falta de nuevo consorte, muy a menudo son los abuelos los que asumen estos papeles de padres sustitutivos.
Al abuelo varón le toca representar el aspecto de masculinidad que necesita el niño varón cuando la custodia la tiene la madre y no se sabe nada del padre, mientras que la abuela representa la feminidad
Si el menor no puede crecer con un representante de cada sexo en casa, se puede producir en él una limitación de su capacidad de identificación.
lo que se ha venido en llamar metafóricamente hemiplegia simbólica. Aunque esta situación puede verse compensada si el hijo dispone de una familia extensa, a dónde arrimarse, abuelos, padrinos, tíos o bien de amistades cuyas casas puede frecundar. Personas, en suma, muy valiosas que le sirven de modelo para el desarrollo de su personalidad.
Firmado doctor Paulino Castells, del libro Crecer con padres separados, publicado por Plataforma Editorial.
Heu escoltat notícies d'Església. Obrim ara l'espai, fe i actualitat.
Temps enrere, l'Andrea Ricardi demanava una església més comunitària i menys rígida. Escriu l'articulista de La Vanguardia, Josep Plaia.
Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi i exministre italià, va passar per Barcelona amb el temps just per inaugurar el Tercer Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II i atendre els periodistes. Riccardi considera que ens trobem en el mercat de les religions amb nous productes
que surten d'Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia, i davant d'això l'Església catòlica ha de ser més càlida, més comunitària i actuar amb menys rigidesa. Va parlar del perill d'un islam totalitari, encara que recordar que és qüestionado también dentro del mundo musulmán.
Es va referir als falsos profetes que venen una religió que ho solucionarà tot i a la religiositat fluïda i va emplaçar a l'Església Catòlica a no caure en els guetos mentals i a no presentar-se com el partit dels valors tradicionals quan la és la tradició i la esperança.
A la seva conferència, Una Improrrogable Renovación Eclesial, assenyalava que sense el Concili Vaticà II,
la Iglesia habría naufragado, pero que aún así se encuentra en una encrucijada de caminos y está obligada a afrontar la globalización y el peligro de los fundamentalismos. Riccardi, autor del libro La sorpresa del Papa Francesco, va a dir que Francisco quiere una gran alianza con el pueblo y que esto pasa por una renovación profunda de la Iglesia,
Per aquest historiador, el somni del papa és el consili, però va reconèixer que té molta oposició dins la curia i en part del món catòlic. I el papa ho sabe.
I arran d'aquestes consideracions de l'Andrea Ricardi sobre el Sant Pare, hem de referir-nos al gran clamor popular que ha representat el seu viatge als països d'Àsia, culminat a la capital de les Filipines, Manila, amb un autèntic bany de masses.
Segons algunes fonts, més de 6 milions de creients. Emoció i humilitat davant les paraules d'una nena que, plorant, li va fer una pregunta punyent per la qual va reconèixer que no tenia resposta. Aquesta actitud demostra la gran humanitat d'aquest sant pare tan senzill i tan proper als creients que cada cop l'estimen més. També ha dit, en aquest viatge...
que els qui més o menys tenen els problemes resolts no saben plorar i que potser hauria per un moment que aprenguessin a fer-ho.
Hem conegut la notícia de l'ingrés a la Real Acadèmia de Doctors d'en Francesc Torralba i Rosselló, doctor en Teologia. L'acte fou celebrat a l'auna magna de la Facultat de Teologia de Catalunya i va reunir un gran nombre d'assistents, entre els quals destaquen el cardenal Lluís Martínez Sistach i l'arquabisbe d'Urgell, Monsenyor Joan Enric Vives.
El discurs de resposta al Parlament del Nou Acadèmic el va pronunciar el senyor David Jou, poeta i doctor en física. Des de veus de la parròquia volem fer palesa la nostra admiració per aquest extraordinari professor, doctor en teologia i gran comunicador amb Francesc Torralba i Rosselló.
Fins demà!
vigència d'arrels cristianes de Catalunya. La carta pastoral dels bisbes catalans, que va ser redactada per Joan Carrera, compleix 30 anys. Us oferim fragments de l'article signat per Josep Lallà Massot a la pàgina de religió del diari La Vanguardia del passat diumenge. El 2015...
Quan Catalunya afrontarà un moment decisiu en la seva història amb unes eleccions autonòmico-plesbiscitàries, es compliran 30 anys de l'aprovació de la Carta Pastoral dels Bisbes Catalans a Rels Cristianes de Catalunya.
que definia l'actitud de l'Església davant de la realitat del país. El document va ser redactat pel llavors sacerdot Joan Carrera i els bisbes catalans segons confessió posterior del bisbe de Girona Jaume Camprodon amb prou feines i van tocar unes quantes comes i detalls.
Una taula rodona celebrada al Palau Robert de Barcelona la setmana passada ha servit per recordar la vigència d'aquest text i la influència que Carrera va exercir en aquest moment de la seva carta, fa 30 anys.
El sacerdot Jaume Aymar, director de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, va obrir debat organitzat pel Memorial Bisbe Joan Carrera amb una valoració molt alta i positiva del document. També va assenyalar que des d'aleshores ha estat un dels textos més citats, encara que va afegir irònicament almenys el títol.
Aymar també es va referir al seu encert d'incloure referències a l'important paper dels mitjans de comunicació. En segon lloc, va intervenir el sociòleg Salvador Cardús, que va començar assenyalant les similituds del context del 1985 amb l'any 2015 pel que fa a una transformació política profunda i a una crisi dramàtica.
Els ponents van ser mossèn Jaume Aymar, Enric Vendrell, Francesc Rosaura, Joan Rigol i Salvador Cardús. Va tancar l'acte la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, assenyalant que Arrels representava una altra manera d'entendre l'Església més propera a la Terra.
Fins demà!
Escoltem ara unes sentides pregàries de la mare Teresa de Calcuta publicades al full dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. El temps.
Oh, senyor, et donem gràcies pel temps. Quan deixes caure la pluja, te'n donem gràcies. Quan fas brillar el sol, nosaltres preguem. Quan desencadenes la tempesta, nosaltres confiem en tu. Quan ens fas notar el fred, cerquem l'escalf del teu amor.
Ó Senyor, creador del sol, de la lluna i dels estels, del vent, de la tempesta i del mar, sabem que al centre de tot tu hi ets juntament amb nosaltres. Gràcies pel temps, ó Senyor.
Els ultratjats. Oh, mare, Maria, quantes persones ultratjades i ofeses en aquest món. Les veig cada dia, homes, dones, infants. Et demanem amor i tendresa i un cor net i pur. Concedeix als perseguits força i esperança i ensenya'ns a no maltractar cap criatura teva, meravelloses criatures en què el Pare del Cel ha infos la vida.
Per la hospitalitat. Jesús meu, nascut en un estable, perquè l'hostal no era pas el vostre lloc, per tu i per la teva família. Beneeix tots els que ofereixen hospitalitat. Fes que sempre tinguin lloc pels pobres i pels viatgers en camí.
Dona'ls coratge i força per acollir tots els seus hostes i fes que recordin que tot el que hauran fet per ells ho hauran fet per tu. Jesús meu, beneeix tots els qui donen hospitalitat. Que l'Esperit Sant els comuniqui que seran ben acollits i privilegiats al Regne del Cel, que acull tantes persones i, sobretot, els més pobres d'entre els pobres.
Per la pau Senyor, tu saps que no m'ocupo de les armes Només desitjo ser un instrument teu per portar la pau al món Senyor meu, on hi ha pau les armes no tenen importància On hi ha pau
La gent es pot estimar com tu ens estimes. Dona'ns la pau, oh senyor, i fes que les armes siguin inútils en aquest món meravellós. Signat, Mare Teresa de Calcuta. Mare Teresa de Calcuta
Per acabar aquesta audició, us oferim algun fragment de la glosa que signa Enric Puig Jofre de la companyia de Jesús. Jo et batejo. Un jove que ha de rebre els sagraments de la iniciació cristiana, baptisme, eucaristia i confirmació, s'adreça al bisbe tot dient...
Com tothom, tinc una història personal. No he rebut mai cap influència religiosa o espiritual positiva de l'entorn familiar. Encara adolescent, canvio d'escola, acabo l'ESO i el batxillerat en una escola cristiana, assistint per primera vegada a una classe de religió. Jo seguia fidel a l'herència rebuda, però vaig començar a veure coses. Vivia al costat de gent de fe, especialment un dels companys que esdevindria el meu millor amic i que avui serà el meu padrí.
Bé, unes paraules només com a resposta a aquesta comanda, a aquest demanar. Unes paraules que diuen, jo et batejo.
Fins demà!
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Carles Hernández Rius. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores a tothom. Adéu-siau.
Ràdio Tosfer Durant 8.1 Ràdio Tosfer
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.