.
Veus de la parròquia.
La finestra de justícia i pau.
Bona tarda, barra Borenit.
Com estem?
Hola, bona tarda.
Bé, i com que és el primer programa de l'any,
per nosaltres donem el bon any,
que quasi ja és l'últim dia que es pot dir,
perquè ja quasi estem acabant el mes de gener, així que...
Estem a punt de cobrar ja a final de mes.
Tu l'has cobrat encara?
Sí, la pensió ens l'envien el 25.
Ah, veus?
De moment.
Sí, esperem, esperem que això no falli,
ni els que cobreu pensió,
ni els que treballem normal i corrent.
Jo encara no, eh?
jo encara he d'esperar fins al dia 30 o així,
però no passa res.
No passa res.
No passa res.
Ens descobrem i puguem pagar les facturetes i és molt.
Ja saps, si necessites ajuda, jo...
Moltes gràcies, igualment, eh?
El que pugui, ja ho sap.
Com anem?
Bé, jo crec que bé.
Sí.
L'important és que la gent vagi bé.
Sí, no?
Esperem que aquest nou any 2020,
que hem encetat fa 29 dies,
sigui una miqueta diferent,
una miqueta millor,
més tranquil,
que puguem posar una mica d'ordre en tot allò que teníem mig obert,
a veure si ho aconseguim tenir una mica de tranquil·litat.
I nosaltres,
com per no perdre la tradició,
perquè hi ha coses que canvien,
però hi ha altres que queden i perduren,
i el mes de febrer, com cada any,
Justícia i Pau,
juntament amb Mans Unides
i la parròquia del nostre municipi,
doncs fem el sopar de la fam.
I aquest any,
la campanya que Mans Unides ha obert per al 2020
és que qui més pateix el maltractament al planeta
no ets tu.
És a dir,
que com podreu comprovar,
tot, tot, tothom
està parlant del canvi climàtic
i del maltractament que estem fent a la mare terra,
és el que ara estem patint tots, no?
Aquests dies patíem uns temporals
que és veritat que molts espers diuen
que fa 100 anys que hi van ser-hi,
perquè són temporals que tornen,
però que, clar,
tornen amb el canvi climàtic
que ara ha passat 100 anys
que ara poden tornar dintre de 25 o 50,
és a dir, que tornin amb més freqüència,
però el problema quin és?
Que nosaltres hem construït llocs
que fa 100 anys no hi havia res,
per tant l'aigua, els rius i les rieres
podien campar, per tant la destrossa
era diferent,
però com que el ser humà el que fem
és invadir l'espai de la natura,
ens pensem que, bueno,
la riera la tapem i no passa res
i ens fem la caseta que veiem al mar
que és molt maco,
sí, sí, però tot això que ens anem menjant de mar,
a la llarga el mar diu
ei, jo estava abans que vosaltres,
és a dir, ens hem pensat que la terra és nostra
i jo penso que la terra és ella
qui ens ha deixat viure a casa seva,
i el que fem al ser humà a vegades
és jugar a la terra i dius,
home, no, la terra no és un joc,
sinó que la necessitem cuidar.
I bé, la missió de mans unides,
a part de lluitar contra la fam i la misèria,
que és el que normalment sempre ha fet
i contra els efectes de les vides vulnerables,
els molts sentits inhumans d'accions que es fan,
però ara què passa?
Doncs ara ens trobem que també tenim uns recursos
que per viure els estem vulnerant.
Ja no només estem parlant dels drets humans,
no estem parlant només de les dones i les nenes,
que són les poblacions més maltractades
o més vulnerables,
sinó que, clar, ens afecta
que estem destruint la casa comuna,
i la casa comuna és la terra.
I què ens diu?
Si seguim les paraules que fa molt de temps
el papa francès va dir,
diu aquest és el temps oportú per canviar la vida.
Aquest és el temps per deixar-nos tocar el cor.
Del mal davant al mal comès,
és el moment d'escoltar el plor de totes les persones
innocents depredades dels béns.
La dignitat els afecta la vida mateixa.
Què passa?
Que, clar, la cura de la casa comuna
és estar interrelacionada entre la fam
i la pobresa i el deteriorament del planeta.
Aquestes tres coses van unides.
i, clar, que ara,
segons l'Organització de Mans Unides
per Alimentació i Agricultura,
la famosa FAO,
ens diu que arribem a 821 milions
de persones que pateixen fam.
És a dir, ho havíem reduït,
però ara, des del 2015,
això va exponenciat.
És a dir, que aquí podíem estar començant a pensar
que, com que fem malbaratament dels aliments,
especulem amb els aliments.
actualment, amb l'aigua també hi juguem.
És a dir, clar, dius,
sí, sí, les causes de tot això,
sí, sí, hi ha els conflictes armats
i els canvis climàtics,
també fa que tots aquests dos factors
que són estructurals,
comportin tot el que estem veient al nostre voltant.
i què podem fer nosaltres?
Aquesta és la pregunta que ens fem.
És a dir, evidentment,
que canviar tot el que ara està malament,
d'avui per demà,
no podrem fer-ho, això, està clar.
Però sí que dintre de les nostres possibilitats,
intentar, no?
És a dir, pensem en la contaminació de l'aire,
del sol i de l'aigua,
els fertilitzants que s'utilitzen en l'agricultura,
quan sabem tots que podem utilitzar
un altre tipus de fertilitzants,
l'ús de plàstics,
la pol·lució procedents de produccions
i de tèxtils
o de les empreses alimentàries
o de les energètiques,
que què fan?
Que l'únic que fan és empitjorar la vida.
Però, clar, nosaltres, més o menys,
possiblement pels canals que tenim
i per tot el que ens envolta,
potser tot aquest tipus d'empreses
estan més o menys regularitzades.
Però, clar, si això ho portem a uns països
on no hi ha aquesta tecnologia que aquí tenim,
què passa?
Doncs que cada vegada les poblacions se'ls van empobrint
i cada dia podem dir
que hi ha unes 18.000 persones
que moren el planeta,
sobretot d'aquest tipus de poblacions
i de poblats.
Dius, home, entre els que es passen gana
i la gent que ens anem matant de mica en mica,
dius, home, potser que fem una parada
i ho analitzem, no?
I jo crec que en aquest programa
i Justícia i Pau, sobretot de Sant Just,
n'hem parlat molt
i el Jesús és una persona
que amb això té una experiència
super, super
i normalment sempre ens dona exemples
que són del dia a dia
i de coses que fa molt de temps
que si haguéssim fet una miqueta de cas
i escoltat a moltes persones com el Jesús,
possiblement no estaríem on hem arribat ara, no?
El voler tenir més
a vegades ens fa perdre la dignitat com a persones
i ens fa perdre
el que podem fer per l'altre, no?
El bé, és a dir,
jo vull guanyar 100
i no, no guanyaré 50
perquè
si deixo de guanyar aquests 50
el que faig és millorar
la vida d'un altre
no, no, jo com a empresari
prou guanyar 100
i ja s'ho farà
del meu costat, no?
I el Jesús és una persona
que tot i sent empresari
sempre ha tingut aquesta visió de
ostres, he d'ajudar
que les coses funcionin
que es facin de la millor manera possible
i és una persona que
quan parlem d'aquests temes
sempre té algun exemple
i avui
quan estàvem preparant el programa
ho estàvem dient
que parlaríem d'això
i el Jesús ens porta un exemple de
ostres, aquest deteriorament
aquest deteriorament
mediambiental
i la dignitat humana
que estem arrabassant
i ens porta a veure
crisis mediambientals
els drets humans
que ja estan a vegades
mig perduts
la gent
cada vegada veiem
gent més dormint al carrer
un cinc fint de coses
doncs ostres
segurament
que posant una miqueta
o haver pensat
abans de fer qualsevol acció
les conseqüències
que a la llarga podien tenir
no haguéssim arribat així
no és així Jesús?
Sí
tot el que
tot el que
tot el que has exposat
i dit
és totalment
molt important
per la seva realitat
tot el deterioro
que hi ha
en el clima
i també
en la societat
perquè la riquesa
va parar
a unes poques mans
i la gran majoria
no gaudeix
de les coses
que necessita
els pobles
el que necessiten
és
tres àrees
importantíssimes
que són
tenir feina
tenir sou
tenir sanitat
i tenir
ensenyament
creixen
en canvi
hi ha
15 persones
en el món
que tenen la riquesa
del 70%
de la riquesa
que s'obté
a tot el planeta
per tant
això ja es veu
que ja és
aquí hi ha
un problema
de base
d'estructura
que
fa que el país
ja no funcioni
o que els estats
no funcionin
o que els continents
tinguin problemes
de supervivència
aquesta
aquesta
aquesta qüestió
que
que fa
que fa
que fa
mans unides
de posar
sobre la taula
els problemes
que hi ha
per fer
una petita
aportació
per millorar-ho
és molt important
la Quima
després de mi
us explicarà
una miqueta
l'aportació
concreta
i per què serveix
nosaltres
ara
jo us explicaré
el tercer treball
que hem fet
hem fet
tres
que ja els dono
per Radio 2
i avui és el tercer
sobre la migració
actual
i el seu futur
a l'Àfrica
en el primer
en el primer
escrit
nosaltres
dèiem
que els homínids
fa 250.000 anys
van baixar
dels arbres
i es van
instal·lar
a terra
motivats
per la recerca
d'aliments
bàsicament
aquesta és la primera
motivació
que tenim
els pobles
i les persones
i també
els animals
certament
que és el
de cercar
aliments
per poder
viure
llavors
des de llavors
en sa
el ser humà
ha sigut
s'ha mogut
a través
de
de
de
de tots els continents
per cercar
aquest aliment
llavors
a l'Àfrica
és un
continent
que
en definitiva
disposa
d'un
d'uns
70 estats
i
1.200
milions
d'habitants
ara
però que
dintre de
10 anys
en tindrà
probablement
1.500
i si
ampliem
aquest horitzó
d'habitants
ens en anem
ja
cap als
2.000
en pocs
anys més
per tant
ja veiem
que aquest cúmul
de pobresa
aquest cúmul
de problemes
que té
l'Àfrica
si no s'actua
d'alguna manera
per part del
primer món
amb els
bitjans
que té
és irreversible
i pensar
que els
africans
es quedaran
allà
no es pot
pensar
perquè
l'ADN
dels pobles
és el de
marxar
imperiosament
a la cerca
d'aliments
i millores
de condicions
de vida
per tant
marxaran
de l'Àfrica
i aniran
on sigui
per poder
millorar
les seves
condicions
llavors
hem d'afegir
que actualment
la riquesa
de l'Àfrica
està afectada
per la manca
de pluges
o pel canvi climàtic
als sectors
subsaharians
que hi ha
en una colla
de 15 estats
africans
que com que no plou
llavors
no poden
plantar
tots aquells
aliments
que normalment
feien
plantaven
i
se'ls hi moren
els animals
o sigui
la ramaderia
no té futur
s'estan morint
es moren
i queden
sense res
aquest és un punt
important
perquè es repeteix
any
rere d'any
en aquests
8 o 9
països
després
en altres
cantons
l'urani
el petroli
el gas
la pesca
és una riquesa
que majoritariment
està a mans
dels països rics
i que per tant
no beneficien
a les poblacions
que tenen
aquests
minerals
en el seu territori
llavors
perdona que talli
però llavors
les persones
que es dediquen
a la pesca
representa que som
el primer món
que anem allà
pesquem
i evidentment
ens ho anduem
per vendre
a altres països
i llavors
aquesta gent
se suposa
que els hem tret
el seu
medi
per menjar
i l'única opció
que tenen
és fugir
del seu país
bueno
aquesta és una opció
l'altra
la que va fer
el Senegal
o que fa
o feia abans
és a piratejar
o sigui
amb barques
preparades
amb homes
ex-pescadors
o pescadors
que ja no poden ser-ho
amb armes
que obtenen
el mercat
de les armes
al que és
a l'Índic
a la travessa
de l'Índic
el que fan
és assaltar
els vaixells
marcants
que és contínuo
perquè en contínuo
els vaixells
que van d'Europa
a l'Àsia
passen per allà
i llavors
els secosten
i els fan pagar
un rescat
això és una pràctica
que es fa
per poder
obtenir
una manera
de viure
més de viure
sobreviure
que els hi han tret
que els hi han tret
nosaltres mateixos
fins al punt
que Europa
ha reaccionat
enviant vaixells
a guerra
a Nair
Espanya en té un
un vaixell
entre d'altres països
per protegir
els vaixells
de la flota pesquera
les grans
companyies pesqueres
de Galícia
pràcticament
Pesca Nova
Pesca Nova
és una de les grans
la zona de pesca
és aquella zona
la zona austral
també argentina
però aquesta zona
de l'Índia
és primordial
perquè
les costes de Somàlia
que és un país
que té més de 1.500
quilòmetres de costa
hi ha molt de peix
molt de peix
és ric en peix
per exemple
tenen sequera
a la part occidental
de Somàlia
però tenen molt de peix
això passa
en altres països
també
de la zona
subsahariana
que
o en subsahariana
no
bueno
les que tenen
estan al costat del mar
com a Mauritania
tenen
quantitat de peix
però bàsicament
els beneficis
els emporten
els països
que tenen
aquests mitjans
amb flotes pesqueres
que quan
tiren la red
ho emporten tot
totes les algues marines
i tot
i sense canviament
i llavors
aquesta és la realitat
clar
se'ls treu
aquesta font d'aliments
és que el peix
és molt important
per aquests països
és com si aquí
no ens arribés un bon dia
jo què sé
no tinguéssim la fruita
que és una de les coses
que tenim més
i dius
bueno
tots ho enduen
i jo em quedo sense res
doncs què faríem
si no
sobreviure com pots
i aconseguir-ho d'alguna manera
és així
és així
la gran majoria de riquesa
del peix
dic majoria
perquè em sembla
que els donen un cànon
als països africans
als estats
un cànon
que es negocia
a través de la Unió Europea
que pots comptar
la força del bé
el petit
el ciutat de petit
o l'indígena
no té res a fer aquí
i llavors
fins i tot
les flotes
de baixura
que són els que pesquen
més de 10 quilòmetres
de la costa
molt i tant
s'han acabat
els pobs
els de baixura
que és
de 10 quilòmetres
que no hi ha
l'oforsi
o els pobs
doncs pràcticament
s'estan acabant
ja no n'hi ha
no poden sortir
les barques
no troben
no troben
pobs
aquest és un cas particular
però la tendència
és aquesta
per tant
en general
passa això
ara hem de muntar
una empresa
agafant natius
i ensenyar-los
i tu
simplement
comprar i endur-t'ho
com quan
a veure
igual que les empreses
no compren matèria
a la Xina
tu vas a la Xina
fas la comanda
i la comanda t'arriba de Xina
per avió
per vaixell
el que sigui
però tu no estàs fent
la feina del xino
que t'està treballant
després ja discutirem
si els sous
estem d'acord
no estem d'acord
les condicions laborals
tot això ja va part
però d'entrada
hi ha una persona
que ha muntat
una empresa Xina
que a vegades
moltes vegades
són xinesos
és a dir
ells mateixos
i l'únic que fa
això és comprar
i per què
no els podem donar
les facilitats
que puguin muntar
una empresa
de la seva manera
perquè no poden ser
igual que les nostres
perquè venen d'una altra cultura
són diferents
tenen un altre sistema
de treballar
però com a mínim
que siguin ells
els que ens ho venguin
a nosaltres
no que nosaltres
entre cometes
ens expropiem
del que ells tenen
d'acord amb aquesta qüestió
ja inicial
vam fer el segon treball
el segon treball
consistia
en buscar una alternativa
perquè els països africans
poguessin ser
autosuficients
en aquests punts
obtenir una renta
a través de treball
productiu
obtenir una formació
a través de l'educació
una formació
de tot tipus
i després
una salut
centres sanitaris
aquests tres punts
són els punts
que Nacions Unides
va posar
amb la seva declaració
per obtenir
el mil·lenni
la independència
de riquesa
als països africans
aquests mateixos
són els que nosaltres
hem recollit
perquè són els bàsics
però oferint
una alternativa
una alternativa real
i l'alternativa
consisteix
dèiem
en el segon treball
que consistia
aprofitant
les energies
alternatives
que té l'Àfrica
que són infinites
és a dir
l'aigua del mar
per desalar-la
a través de desaladores
plantes desaladores
posant marxa
l'agricultura
en tots els països
riberenys
a l'Àfrica
que són els més pobres
llavors
també
alternativament
utilitzar
crear energia
a través
del vent
de l'energia
del vent
que es pot obtenir
o també
deses plaques solars
amb energies
alternatives
perquè això
fa 10 anys
no es podia fer
però ara
hi ha rentabilitat
per fer-ho
per tant
aquí què faria falta
Madobra n'hi ha
terreno n'hi ha
fa falta el capital
el capital
nosaltres
pensem
que podria ser
aportat
pels països rics
però a més
per les administracions
i els estats
pels inversionistes
perquè estem segurs
que en 10 anys
si es fes
tota sèrie
d'instal·lacions
i s'obtinguessin
quilowatts
i es fessin
desal·ladores
i es posin en marxa
l'agricultura
els països
tindrien
una riquesa
que podria fer
que tornessin
l'invertit
amb creixement
amb creixement
amb creixement
perquè la riquesa
es produiria
pensem que
la riquesa
Europa
va haver donat
per això també
va començar
amb l'agricultura
i va continuar
després
amb la indústria
per tant
a veure
hi ha mitjans
es pot fer
només cal posar-se
d'acord
això
és evident
aquí també
ho remarquem
a la tercera
entrega
això ho va intentar
Nacions Unides
l'any 56
va crear
va crear
el PNUT
el PNUT
vol dir
Nacions Unides
programa de Nacions Unides
pel desenvolupament
amb la idea
de fer això
però resulta
que
i 175 països
es van adherir
però resulta
que
era en caràcter
voluntari
que havien de portar
diners
per fer això
el caràcter
voluntari
va durar
els primers anys
i entre creixent
hasta que es va quedar
mort
amb un mínim
que ja no soluciona res
la idea
és que no va prosperar
perquè els països
no van
no van voler
no van voler
va ser una decisió
de no voler
no és
no voler
querer es poder
en aquest cas
no es va ni voler
no sé qui és no
i no sé com sigui jo
però és que es pogués fer
perquè
sí
i Espanya és un dels països
que va signar
el PNUT
a l'acord
però sempre va actuar
en caràcter simbòlic
simbòlic
no va passar
això sí
amb armament
fem tot i més
sí
amb armament
sempre tenim diners
llavors
quina és l'alternativa
que
justici i pau
se'ns acut
això podria
acudir-se
altres alternatives
no som exclusius
nosaltres
però el que nosaltres
hem pensat
pels coneixements
que tenim
a nivell de projectes
d'inversions
i d'empreses
no
bueno
doncs
que entri capital privat
els inversionistes
que se'ls doni
una part de la riquesa
i que s'asseguri
a través d'auditories
a través d'organització
amb els quals
hi entri també
Nacions Unides
i les institucions
més representatives
de l'organització
a nivell mundial
que s'encarreguin
de verificar tot això
però aquí un fons d'inversió
com que no
o sí
bueno
perquè aquests fons voltor
aquests fons d'inversió
que a vegades
fan més por
que una altra cosa
és que això no seria
un fons voltor
això seria
això seria
un programa especial
per poder
arreglar el problema
de l'Àfrica
és a dir que
haurien de ser
empreses privades
al 100%
no un grup d'empreses
no no no
i inversionistes
també
que tinguin
l'esperit obert
per guanyar diners
també
però no
els voltors
el que van és
a provocar
problemes
amb la gent
com els voltors
dels pisos
i de les cases
fan especulació
exacte
no no
aquí el que fa especulació
és el sistema actual
que exploten les mines
exploten el peix
i s'emporta la riquesa
i s'emporta en tot
això no
aquí es tracta d'invertir
en 10 anys
en 10 anys
allò no es toca
i destinat
a fer aquestes eines
que per tant
només es poden fer
a través del control
per això et dic
que aquí
els fons
voltor
haurien d'estar
prohibits
entrar qualsevol
empresa
que tingui
aquesta iniciativa
totalment
i els fons d'inversió
veure molt bé
quin tipus
d'empreses
entren
és una labor
molt important
haurien d'estar
de responsabilitat social
sí
no solament
de responsabilitat social
sinó responsabilitat
a nivell
de Nacions Unides
que fos ella
la que decidís
si aquella empresa
té una responsabilitat social
no té bretxes salarials
perquè el problema
de l'Àfrica
és un problema
molt gran
ja hem dit al principi
en el treball 1
que la gent
marxarà
no es quedaran allà
és que és molt assegurada
a la llarga
i migraran
migraran
allà on sigui
i per altra banda
hi ha una altra cosa
a l'Àfrica
la migració
més important
que es verifica
cada any
són 50 milions
africans
que van a parar
no
són 70 milions
no
90 milions
perdona
que van a parar
50
van a parar
a la mateixa Àfrica
és a dir
allà on plou
on creix l'herba
van
van cap allà
es mouen
tant al nord
a l'est
al sud
on sigui
això és una migració
que ja es verifica
dels 50
hi ha allà
20
20
que van a
que van a
que migren
fora de l'Àfrica
i d'aquests 20
n'hi ha 4
que migren a Europa
no
10 que migren a Europa
però d'aquests 10
que migren a Europa
n'hi ha
n'hi ha
7
7
que migren
a través
de mitjans legals
o sigui
amb papers
i amb avió
és que d'aquests
no en parlem
i els altres 3
entre 2 i 3
que surten en patina
i quants d'aquests
no es queden en el camí?
ja ho sabem
que es queden molts
per tant
a veure
estem davant
d'un problema dramàtic
però un problema mundial
de
de funcionament
del planeta
no és una cosa
petita
i Nacions Unides
també
declara
que no
s'han pogut
comprar els objectius
perquè no han sortit
plans clars
de realització
per treure
la pobresa
d'allà
perquè
el voluntari
no ha funcionat
no ha funcionat
però no hi ha
un plan B
no no
i tampoc
sembla que
es vulgui buscar
massa
aquest plan B
llavors
d'emergències
al món
en tenim
vàries
una és la climàtica
que està clara
abans
la clima
jo he explicat
les conseqüències
hi ha
l'emergència
del canvi social
per la qüestió
de la manera
de treballar
per l'automunitació
i per la revolució
perquè això
és una revolució
mundial
ens hem
hem de trobar
alternatives
per mantenir
la gent ocupada
i per mantenir
els seus ingressos
sí
perquè moltes
moltes carreres
desapareixeran
per convertir-se
en altres tipus
de carreres
i en altres llocs
de treball
diferents
i després
també hi ha
altra cosa
una crisi
totant de valors
del tot
aquesta és la pitjor
i per altra banda
hi ha un
un predominant
de l'especulació
rabiosa
perquè els fons
d'aquests
buitres
és una especulació
màxima
sí
sí
i és l'egoisme
i el poder
per poder
és a dir
més igual
què em carrego
pel camí
però jo vull obtenir
allò
més igual
a quin preu
i és igual
si enganyo
a totes unes persones
dient que inverteixin
en allò
i sé que al cap d'un temps
allò serà
paper fumat
més igual
és a dir
ho faig a consciència
és que soc conscient
del que estic venent
i aquí putejaré
en perdó
després
però jo m'enduré els guanys
i després no em passarà res
i el problema
en aquest cas
dels pisos
i els fons voltors
han estat tant
els que ho han comprat
com els que ho han venut
és que aquí hi ha hagut els dos
els fons voltors
més els bancs
que no han sigut ètics
els bancs
i l'administració
perquè l'administració
en el cas de Madrid
va haver-hi
són voltors
els pisos que tenia
l'administració
i això aquí també
s'ha provocat
a Catalunya
sí, sí
no, no
a vegades
entenem malament
què significa
tenir poder
a vegades
doncs bé
com deia el Jesús
i com que ens queden
ja tres minutets
abans de marxar
doncs
el dia 15 de febrer
després de la missa familiar
de les 7
és a dir
que per les 8
o 8 i mitja
a la parròquia
a la rectoria
farem el sopar de la fam
que com sabeu
és pa amb boli
i aigua
i presentarem
els dos projectes
que aquest any
farem
amb mans unides
sobre aquest tema
del que acabem de parlar
tota aquesta mitjoreta
i els dos projectes
és l'impuls de l'accés
a l'educació secundària
en una zona rural
que és
Namorona
que està
a Manacaru
a Madagascar
amb un pressupost
de 43.295 euros
i és una zona
molt rural
amb un clima trópical humit
té una població
de 35.000 habitants
i el que es pretén
és construir
un edifici
de dues plantes
amb un total de sis aules
per beneficiar
uns 320 nois i noies
que a cada curs
seran escolaritzats
això ens permetrà
formar-los
i fins i tot
el que deia el Jesús
que aprenguin
noves formes
de treballar a la terra
o el que tinguin
i fins i tot
acostumar-nos
a que hi ha una tecnologia
que ve
i l'altre és
rehabilitar i ampliar
un centre de formació
professional
que està a Botangua
que aquest sí que té
un pressupost
de 82.468
i això està a Ruanda
té uns 12 milions
d'habitants
dels quals
un 60%
són menors
de 20 anys
i clar
d'alguna manera
o altra
els hem de formar
perquè és que si no
entre que
només es dona formació
moltes vegades
només als homes
o als nens
i a les nenes no
doncs d'alguna manera
s'ha de regentar
aquest centre de formació
professional
i el que farà
serà renovar
totes les teules
perquè si no
s'enfonsa el sostre
fer una construcció
d'una cuina
i rehabilitar el menjador
i l'ampliació
dels dormitoris
per donar una mica
de formació
que és el que deia
el Jesús fa un moment
de la formació
que una de les coses
importants
per al desenvolupament
és la formació
i bé
i perquè el Carles
no ens digui
que se'ns acaba
doncs
tots aquells
que ens vulgueu tornar
a sentir
el dissabte
a les 11 del matí
ens podeu tornar
a sentir
en diferit
digues
digues Jesús
abans de penjar
una cosa curteta
digues
cada any
quan fem aquesta trobada
a la parròquia
presentem els resultats
de la col·lecta
amb les coses
que ja s'han fet
amb motiu
d'aquesta demanda
d'ajut
és veritat
sempre presentem
l'anterior projecte
i els actuals
això és molt important
sí perquè com a mínim
els nostres dinarons
els veiem reflectits
així que
bona nit a tothom
moltes gràcies
per escoltar-nos
i ens veiem
el mes que ve
una abraçada per tothom
bona nit
ara bé
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
de la música
de la música
de la música