Música
Cara a B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Música
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
Té compromets? Truca al 900 811 888.
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Amics l'uïdors, avui comencem el programa Ben Divertits
per aquesta introducció anterior.
Estem treballant com a equip d'E
l'encíclica que el Papa Francesc
ha adreçat als cristians, però també a tots els homes de bona voluntat
en relació a l'atenció a la cura del medi ambient.
Sentim, si us plau, la introducció musical.
Sentim, doncs, Passió en Vega,
dos Befes.
Però el més important és el que passa aquí, a l'estudi.
Estem amb la Immaculada Periques,
ben trobada, Immaculada.
Hola, Lluís.
I amb en Narcís Prat.
Bona tarda.
En Narcís és catedràtic d'ecologia
de la Universitat de Barcelona
i està convidat a resposta a la nostra invitació.
T'ho agraïm ben cordialment, Narcís.
i voldríem començar preguntant-te si s'ha copsat algun tipus de reacció
en el món universitari, en el món científic,
a l'entorn d'aquesta iniciativa del Papa, del Papa Francesc,
de publicar una carta que alerta tothom
sobre els perills de no atendre el medi ambient
i de considerar que és una obligació humana i cristiana, també,
de tenir-ne cura.
Bé, jo diria que, en general,
o com a mínim els cercles més científics,
potser no s'ha tingut tant de ressò,
en el sentit que, si mirem aquesta encíclica,
veiem que és una encíclica, diguéssim,
de molta lletra i pocs números, no?
O sigui, diu moltes coses, però no diu com, no?
I, a mi, que el món científic en aquests moments
el que vol és una mica com això ho transformem en números, no?
A nivell, potser, diguéssim, de governs,
de llocs on es prenen decisions,
aquesta encíclica, evidentment, ha sigut ben rebuda
i, a més, l'han de rebre bé,
perquè, d'alguna manera, una persona
amb una certa autoritat moral,
doncs, fa un avís sobre una sèrie de problemes
que ja fa molt de temps que hi estem a sobre, no?
Que hi estem treballant, no?
I el papa parla de la biodiversitat,
parla de l'ecologia,
parla d'una sèrie de paraules
i una sèrie de conceptes
que, potser, doncs, no hi estàvem acostumats, no?
I, en canvi, doncs, en aquesta encíclica, no?
Parla de la contaminació, de l'aigua,
de la injustícia planetària, etcètera, no?
I, per tant, doncs, benvinguda sigui aquesta preocupació, no?
I com més hi hem i més apretem, millor.
El papa considera el món com la casa comuna
de tots els habitants,
però ens diu que aquesta casa comuna és fràgil.
Imma, es vols llegir aquest paràgraf, sisplau?
El papa afirma en l'Eladato Si
que el ritme d'extracció dels recursos naturals
porta al col·lapse dels sistemes vitals de la Terra.
És urgent prendre consciència de la situació
i determinar mesures urgents globals
i de compliment controlat.
Els desequilibris cal afegir-hi
una pèssima distribució dels sistemes ja esmentats
que empobreix més els pobres,
els quals es troben exposats
als danys col·laterals de l'esmentada explotació,
com ara passa amb l'aigua i el sol,
que en mans privades moltes vegades
prioritza el benefici particular
a la resta de factors relacionats amb el bé comú.
D'aquesta fragilitat
que es manifesta amb el tractament de l'aigua,
de les extraccions, de la contaminació atmosfèrica,
quin d'aquests aspectes és més greu actualment?
I posa fins i tot, potser, en perill
la diversitat biològica?
Els científics parlen d'una cosa
que en diuen tipping points,
és a dir, la Terra és un sistema complex,
especialment el subclima,
format per moltes climes, subclimes,
en relació amb uns amb els altres.
Aquests climes han fluctuat sempre, no?
Van ser, no, ara fa calor, ara fa fred, no?
Sempre hem tingut aquesta fluctuació, no?
En aquests moments, el que està clar
és que la temperatura de la Terra està pujant.
I, per tant, doncs, això no té discussió.
És a dir, que són números, eh?
De manera que ja no podem dir
que el clima fluctua, sinó que el clima
se'n va cap a un cantó.
La temperatura de la Terra puja.
Què passarà?
Bé, sempre hi ha incerteses, fluctuem, no fluctuem.
De moment, hi ha dos llocs
on el clima ha canviat tant
que ja mai torna a ser igual,
que són l'Àrtic
i la illa de Groenlàndia.
La illa de Groenlàndia està coberta
d'una capa de gel.
Aquesta capa de gel, abans, uns anys era més,
uns anys era menys,
però ara, cada vegada, n'hi ha menys.
I això no tira enrere.
Per tant, Groenlàndia mai serà el que era,
i mai més no serà el que era,
perquè això té una inèrcia
i encara que ara en aquests moments
paréssim les nostres emissions de CO2,
l'illa de Groenlàndia seguiria.
A l'Àrtic igual.
I, per tant, diguem que d'algú uns punts
ens hem passat.
Ens hem passat de...
I hem portat el clima a una situació
que va cap a un altre lloc
que, a més, no sabem cap a un altre lloc.
És a dir, quan deixarà de gelar-se a Groenlàndia?
Quan deixarà l'Àrtic
que cada vegada hi ha menys a l'estiu?
Clar, també s'ha de tenir en compte
que, per exemple, hem dedicat amb això
dels recursos naturals.
Hi ha una sèrie de països
que estan molt contents
que l'Àrtic és de gel.
Els russos, els americans, els canadens,
perquè tindran més petroli.
Per tant, això,
a vegades, les grans potències
fan grans declaracions
i després, per darrere,
fan unes altres coses.
Això també s'ha de tenir en compte.
I jo diria que
el problema més important
és la injustícia,
que les coses estan molt mal repartides.
repartides, no?,
i que sempre s'ha dit, no?,
per què hi ha ganes al món?
Hi ha ganes al món no
perquè no faltin aliments,
sinó perquè els aliments
estan mal distribuïts,
mal repartits i mal aprofitats.
En el nostre programa
hem parlat sovint
que són els pobres
els que pateixen més
les conseqüències
de tota aquesta situació,
concretament del canvi climàtic.
Tenim aquí
un petit comentari
d'Intermontesfam
que m'agradaria
que després comentéssim.
Diu,
reaccionem
davant els efectes
del canvi climàtic.
Sequeres,
inundacions
i ciclons
posen en risc
la supervivència
de milions de persones
als països més pobres.
El canvi climàtic
està afectant
més
els que tenen
menys recursos
i menys capacitat
per afrontar-ne
els efectes.
Fa anys
que som testimonis
d'aquesta situació.
Per això
continuem treballant
al costat
de les poblacions
més vulnerables
que pateixen
les gris conseqüències
d'un clima
cada vegada
més extrem
i impredictible.
Així és com
els països rics,
ens posem l'exemple
als Estats Units
i a Rússia,
estan contents
segurament perquè
tenen més possibilitat
d'estreure el petroli.
Depèn,
però coses estan contents
i altres no.
Els que segur
que pateixen directament
aquesta situació
són els països pobres.
estem parlant
dels països
potser
de Sud-amèrica,
de l'Àfrica
subsahariana,
etcètera.
Són els països
en els quals
pel que sigui
no hi ha
la capacitat
d'organització
que tenen
altres països.
Un huracà
als Estats Units
pràcticament
no fa morts,
fa mals
desastres naturals,
però els americans
s'organitzen ràpidament,
fan fora la gent
i després d'això.
Ara,
un huracà
en un país
subdesenvolupat
fa molt mal
perquè no hi ha
aquesta organització.
No és només
un tema de diners,
un tema
d'organització,
un tema
de com
els països
s'organitzen
i després també
un tema
de governança.
Aquí ens queixem
de la corrupció
del 3 o 4%,
però esclar,
és que la corrupció
a Nigèria
és del 90%
i molts dels diners
que es donen
per cooperació
acaben
en les butxaques
de particulars.
Aquest és un tema
molt important,
un tema
de governança.
Després,
molts països
fan
intercanvis
amb una visió
de futur
que no tenim.
Per exemple,
la Xina.
La Xina és
en aquests moments
el primer negociant mundial.
La Xina està anant
a tot el món
comprant terres
perquè ells,
com que ells ja
no tenen més terres
per produir,
estan a comprar terres
per produir aliments
i en els governs
que els donen terres
els prometen
qualsevol cosa,
una presa,
unes carreteres,
el que sigui,
ells volen terres,
terres o recursos.
I per tant,
doncs,
aprofiten els seus diners
per això.
Una mica,
el tema
no deixa de ser
el tema dels diners.
Qui té més diners,
qui té més producte interior
per càpita
és al final
qui s'emporta
una mica
el braç,
el pa,
no?
Després parlarem
dels governs,
però
entre
el món universitari,
entre els joves
que estudien
una carrera,
etcètera,
el tema
del canvi climàtic,
de la preocupació
ambiental,
etcètera,
realment
cala,
estem millor
o podem esperar,
aspirar a estar millor
ara o d'aquí pocs anys
que fa 10 o 15 anys?
A veure,
igual que el papa
està conscienciat,
la gent està cada vegada
més conscienciat
i quan tu preguntes
a la gent
doncs els temes ambientals
tothom està molt preocupat,
un 80% de la gent
diu que és molt important.
Ara el que també és important
és que
quan la gent va votar
aquest tema no hi és,
només el 20 o el 30%
ho posa com una prioritat
i això
és el que veuen els governants,
els governants
quan parlen
de medi ambient
sí,
parlen molt de medi ambient
però després
no hi ha cap partit polític
que tingui
un programa ambiental
una mica potable
perquè saben
que aquest tema
no és un tema
que doni vots,
o sigui que aquí hi ha
un tema,
una diferència molt important
entre el que la gent
pensa i diu
i després el que la gent
fa en els moments
que els interessen
els governants.
Tot i això
hi ha
molta gent
que està sensibilitzada
però no us penseu
perquè
és molt difícil
la comunicació
del canvi climàtic
a la gent
avui en dia
els temes de comunicació
la gent no li agrada
que li donin males notícies
i que li diguin
està pujant la temperatura
això és un desastre
la gent el que vol
que li diguin
són coses
que li facin
un programa de televisió
que el facin riure
que el distreguin
i això
és veritat
nosaltres
la comunicació
a vegades
tu tens coses
per comunicar
molt interessants
no hi ha manera
que la gent t'escolti
has de dir-ho
d'alguna manera
has de fer un programa
diferent
perquè si no
és veritat
els programes seriosos
t'estan els programes seriosos
a la televisió
a les 12 de la nit
a les 4 de la tarda
els dissabtes de la tarda
no hi ha cap programa
és una mica
de temes ambientals
que surti
i la gent veu
els programes
aquests dels lleons
i tot això
però un programa
que faci pensar
des d'aquest punt
de vista ambiental
i sí
que tingui repercussió
en aquest tipus personal
exactament
i a vegades
també és perquè
és això
no?
falten notícies positives
falta explicar
a la gent
una mica
com es pot arreglar
o com no es pot arreglar
i cap on hem d'anar
i que es vulgui escoltar
perquè dóna la impressió
que vivim
en un món
molt frívol
tots plegats
per el que dius tu
i això
bueno
llegeixo un altre
un altre paragraf
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
que parla
ja més
de l'aspecte
del que és
l'habitatge
no?
diu
perquè pugui parlar-se
d'un autèntic
desenvolupament
caldrà assegurar
que es produeixi
una millora integral
en la qualitat
de vida humana
i això implica
analitzar l'espai
on transcorre
l'existència
de les persones
els escenaris
que ens envolten
influeixen
en la nostra manera
de veure la vida
de sentir
i d'actuar
alhora
en la nostra habitació
en la nostra casa
en el nostre lloc
de treball
i en el nostre barri
usem l'ambient
per expressar
la nostra identitat
ens esforcem
per adaptar-nos
al medi
i quan l'ambient
és desordenat
caòtic
i carregat
de contaminació
visual i acústica
l'accés
d'estímuls
ens desafia
a intentar
configurar
una identitat
integrada
i feliç
tothom
tothom vol viure bé
tothom vol viure bé
però realment
es viu diferentment
en unes cases
com les que podem tenir
nosaltres aquí
a Sant Jus
que gràcies a Déu
no estem
la mar de bé
tots plegats
als barris
perifèrics
això
l'impacte
de l'home
sobre la Terra
té dos
dos grans blocs
un és
la quantitat
de gent que som
no és el mateix
que la Terra
tingui 10.000 milions
que 12.000 milions
que 14.000 milions
i després
cada un d'aquests
l'impacte que fa
l'impacte que fa
es pot mesurar
d'una manera
molt senzilla
la petjada
la petjada ecològica
per exemple
però d'una manera
encara més senzilla
és la quantitat
d'energia
que fem servir
per fer
les nostres activitats
nosaltres som
des del punt de vista energètic
una bombeta de 100 watts
el nostre
el nostre metabolismo
són 100 watts
que són
2.500 kilocalories
cada dia
el que mengem
si mengem més
doncs fem panxa
i si mengem
menys de mil
doncs tenim els d'Etiòpia
que es moren de fam
és un rang extrem
ara
cada un de nosaltres
cada dia
fa servir molta energia
agafa el cotxe
i se'n va a treballar
obre els llums de casa
llavors
com més energia
fa servir
més bé vius
hi ha una relació directa
entre
la qualitat de vida
i la quantitat d'energia
que es fa servir
de manera que
els americans
per exemple
tenen una relació
entre la seva energia
bàsica
aquests 2.500 calories
i l'energia
que fa servir
un americano
mig
és de 1 a 100
de 1 a 100
els pobres
és de 1 a 1
o de 1 a 10
llavors tothom
vol viure bé
per viure bé
es necessita energia
això
no hi ha res a fer-hi
és una cosa
es pot ser més eficient
i per tant
fer eficient l'ús d'energia
però sempre
és a dir
tu no pots viure bé
sense una certa quantitat
d'ús d'energia
per cuinar
per fer el que sigui
d'acord
llavors clar
què vol dir això
vol dir que
en el llarg de l'evolució
de l'home
a mesura que l'home
va passant el temps
cada vegada som més
i fem servir més energia
doncs l'energia
que fem servir ara
què és bàsicament
combustibles fòssils
CO2
canvi climàtic
canvi ambiental
per tant
en el futur
si vosaltres volem
realment tenir una terra
que sigui una casa
que s'assembli
la que tenim ara
i no se'n vagi gaire de mare
hauríem de
si pot ser
menys gent
i que cada persona
utilitzi menys energia
i que aquesta energia
no faci CO2
i que sigui energia renovable
eòlica
hidràulica
inclòs la nuclear
des del punt
el que es fa
és
en un món
en el qual
encara no tens prou
energia solar
la nuclear
la fa servir
transitoriament
bé
això
hi ha països
que ja s'ho han plantejat
pels alemanys
l'any 2035
no circularà
cap cotxe d'ièsel
tots els cotxes
elèctrics
i estan començant
a fer les centrals
per tenir això
per evitar
les seves
emissions de CO2
i al mateix temps
jo penso que també
hem de mirar
com podem estalviar
energia
evidentment
sí
acondicionant les cases
d'una determinada manera
etc
fem un petit descans
els suïdors
ho agrairan
continuem posant
la passió en vega
a través de
Carles Hernández
no sé què hacer
con el aire
si se me ahoga
la vida
si tengo
el alma
en penumbra
si el corazón
me agoniza
si tú no estás
pa' abrigarme
se me desnuda
la vida
sin ti no tengo
calor
calor de día
y está la noche
dos veces fría
presa del llanto
se me rompía
la voz
diciendo
que te quería
se hizo
el llanto
melancolía
hem promès
que parlaríem
dels governs
i ara és el moment
de fer-ho
quins són els compromisos
contra
el canvi climàtic
que s'han pres
i que
s'haurien de prendre
el novembre
es va celebrar
a Marrakeix
la 22a
edició
de la conferència
del clima
en la qual
van participar
els caps d'estat
de govern
i de delegacions
de gairebé
200 països
a la conferència
es va aprovar
un pla de treball
per implementar
l'històric
acord
de París
del 2015
i els països
van reafirmar
el seu compromís
de combatre
el canvi climàtic
tanmateix
malgrat aquest impuls
real i palpable
vam trobar
a faltar
que s'hi aprofundís
més
sobre la reducció
d'emissions
i que s'hi aconseguís
un compromís clar
en relació
amb l'aportació
de fons
per a l'adaptació
en aquests dos àmbits
és precisament
on falla
també
el govern espanyol
que es va presentar
al Marroc
amb les mans buides
sense haver ratificat
encara
l'acord de París
i havent desembolsat
menys de l'1%
dels fons
que havia promès
per al període
2015-18
havia promès
120 milions
i n'ha aportat
poc més
d'un milió
pel que sembla
el govern
no és conscient
de l'urgència
de lluitar
contra el canvi climàtic
es diu
des de la direcció
d'Interbonosfam
hi ha terres
que han deixat
de ser fèrtils
regions afectades
per huracans
milions de persones
s'enfronten
a la fam
i al desplaçament
60 milions
de persones
estan ara mateix
en risc
i amb aquest panorama
Espanya
participa
en Marrakeix
per vendre-hi fum
Narcís
les solucions
per a la millora ambiental
són totes
a nivell global
és a dir
de governs en amunt
de governs cap a l'ONU
o també són
a nivell particular
de pagar més
el llum de casa
aquí tothom
ha de tenir
tothom té la seva responsabilitat
per tant
nosaltres
a casa
tenim la nostra responsabilitat
que és
ser eficients
energèticament
gastar menys aigua
gastar menys energia
com més eficients
siguem
millor
una altra cosa
és que ens ho deixin
fer més
o menys
que ens ho posin fàcil
per exemple
on no fa els deures
a Espanya
i no ens deixen
els deures
als ciutadans
és amb el tema
de les energies
renovables
especialment
l'energia solar
fotovoltàrica
perquè si tu
a casa te
pots posar
unes plaques
solars
per fer energia
elèctrica
has de pagar
ara han canviat
una mica
però no ho fan
és una vergonya
que Espanya
produeixi
menys energia
elèctrica
per a les solucions
que a la Mània
i que a altres països
i això és un tema
simplement
de lobbies
és un tema
que l'any 2000
el senyor Aznar
va decidir
que Espanya
necessitava energia
i els va donar
a les elèctriques
la possibilitat
de fer-síques
combinats
amb gas
i que fessin
una sèrie
de plantes
amb gas
i les va resultar
que quan van estar fetes
sobrava energia
i aquestes plantes
estan parades
i nosaltres
les estem pagant
aquestes plantes
les estem pagant
al rebut
perquè és
el que se diu
el lucro cessant
és a dir
que aquesta gent
pensava en vendre
l'electricitat
i guanyar diners
i no poden vendre
l'electricitat
no guanyen diners
i nosaltres
els hem de pagar
una part
d'aquests diners
que aquests senyors
no guanyen
no és que pergin
que no guanyen
llavors aquesta gent
no els interessa
l'energia solar
perquè el que volen
és fer funcionar
aquestes plantes
perquè si no
no les amortitzen
i per tant
tota l'energia solar
està avall
per culpa d'això
fixeu-vos
que en els governs
quan algun governant
que ha estat
ministre de Foment
un te va petar
amb una energètica
aquests lobbies
tenen una pressió
fan una pressió
molt més gran
que la que podem fer
els ciutadans
i una part
és per això
perquè quan anem a votar
aquests temes
no estan davant
de les nostres preferències
i per tant
no es voten
els partits
que tinguin
una visió
del tema
de l'energia
diferent
als altres
i llavors
una mica
aquest és el problema
per tant
a nivell
cadascú
feu el que pugueu
és a dir
la gent
el que ha de fer
és intentar
baixar la seva factura elèctrica
fer baixar
la quantitat d'energia
que va servir
i
si es pot fer soci
d'alguna energètica
d'aquestes
que et diu
escolta'm
jo te dono l'energia
i tot és renovable
doncs que s'hi faci
es canviï de companyia
i que s'hi faci
això
vol dir
algun nom
de companyies
bueno
hi ha els de
Som Energia
i aquesta gent
que són cooperatives
això
després
quan un ho veu
en el rebut
en el rebut
al final
diu
mix de l'energia
d'on també la seva energia
hi ha un pastís
hi posa
tant de nuclear
tant d'aquí
no sé què
eficiència
i totes són baixes
es, efes
no?
perquè esclar
són energies
que no són renovables
això és una cosa
que pot fer un
a nivell de
regional o governal
doncs
quan vagi a votar
sobretot
que ho tingui en compte
que és una mica
l'unica
els governants
i a nivell mundial
jo diria que
a vegades
sembla
per què haig de fer res
perquè
total
al final
foten el que volen
fan un acord de parís
després s'ho passen
per no sé on
va
passo d'això
jo el que faria
és que la gent
el que ha de fer
és apujar Intermón
i aquestes altres
ONGs
que
sabem
que treballen bé
i que per tant
treballen
el tercer món
amb
uns nivells
que nosaltres
podem ajudar
perquè
per fer un pou
per posar-nos
plaques solars
això
nosaltres
hi podem ajudar
i llavors
podem ajudar
a millorar la vida
de molts d'aquests pobres
a través
d'aquestes ONGs
perquè si els diners
es posen els governs
moltes vegades
es perden
no portant
els residus
nostres industrials
al tercer món
com estem
portant-los
sí
però això
això és molt difícil
que tu puguis fer
és a dir
el que has de fer
és intentar
tu generar
menys residus
i tot el que puguis
reciclar-ho
portar-ho a la deixalleria
i reciclar-ho
i ja està
i tampoc
perquè si no saps què passa
que la gent
arriba un moment
que diu
és que com que no hi puc fer res
plego
i tothom se n'oblida
hem de pensar
que aquests petits passos
que fem nosaltres
són molt importants
i per tant
si ens quedem amb això
ens quedem amb això
encara una paraula
sobre l'aigua
Narcís
diu el Papa
l'aigua potable i neta
representa una qüestió
de primera importància
perquè és indispensable
per la vida humana
i per a sustentar
els ecosistemes
terrestres i aquàtics
les fonts d'aigua dolça
abassen sectors sanitaris
agropecaris
i industrials
el produiment d'aigua
va restar relativament constant
durant molt de temps
però ara
en molts llocs
la demanda
supera l'oferta sostenible
amb greus conseqüències
a curt i llarg termini
grans ciutats
que depenen
d'un important nivell
d'embagliament
d'aigua
s'ofreixen
períodes
de disminució
de recursos
que en moments crítics
no s'administra
sempre
amb una adequada
governança
i amb imparcialitat
la pobresa
de l'aigua social
es dona
especialment
a l'Àfrica
on grans sectors
de la població
no accedeixen
a l'aigua
potable segura
o pateixen
secades
que dificulten
la producció
d'aliments
en alguns països
hi ha regions
amb aigua abundant
i al mateix temps
altres
que pateixen
greu
escassesa
hi ha un
ítem
posterior
que diu
que el control
de l'aigua
per part
de grans
empreses
mundials
es pot convertir
en una de les principals
fonts de conflictes
d'aquest segle
l'aigua
sempre ha sigut
un tema
de conflicte
i
la guerra
de Palestina
entre
Israel
i Jordània
és un tema
d'aigua
per les fonts
del Galán
els alts del Galán
mai
tornaran a Jordània
perquè són
les fonts
de l'aigua
d'Israel
jo diria que
l'aigua té
un tema
és molt senzill
cada una persona
per viure
necessita uns 40 litros
per persona
i dia
això
no és gens difícil
de portar
a qualsevol lloc
del món
és una qüestió
de tipus
tecnològica
i social
i quan les coses
s'organitzen bé
es fan bé
és un tema
de governança
una altra vegada
estem en el tema
de governança
i quan no es fa
és perquè
la governança
és fatal
i els diners
que arriben
per fer aquestes coses
acaben tots
amb mans
a Suïssa
doncs això
per tant
aquest és un tema
molt important
el problema
de l'aigua
no és l'aigua
per beure
és l'aigua
per regar
és l'aigua
per regar
llavors aquí sí
que tenim un problema
important
perquè hi ha molts llocs
que hi ha molta gent
necessita menjar
no tenen aigua
i a vegades
s'han fet inversions
i coses que després
destrossen
el medi ambient
i per tant
aquí és un problema
molt important
pensar per exemple
al Ganges
a l'Índia
cada any
hi ha uns quants milions
de persones més
i la seva producció
d'arròs
és la mateixa
llavors
hauran d'importar
arròs
els xins
igual
i això és un tema
seriós
són reptes
que a partir
de la reflexió
científica
i també a partir
de les paraules
del Papa
ens han ocupat
tot aquest curs
veus de la parròquia
continua
encara 3 setmanes més
però l'equip D
s'acomiada
fins l'any que ve
agraïm al Narcís Prat
molt sincerament
la seva aportació
en aquestes qüestions
immaculada
algunes paraules
acomiat
bé
pràcticament
el que he de dir
és fins l'any que ve
fins l'any que ve
adéu-siau a tothom
gràcies
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
de la música
de la música
de la música
de la música