Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012, la Generalitat al teu costat.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112. No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Ara escoltes ràdio d'Espern, sintonitzes ràdio d'Espern, la ràdio de Sant Jus, 98.1.
Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Al cap de setmana del 9 i 10 de novembre, la parròquia va organitzar, com ja és habitual en aquestes dates,
la tradicional romeria a Montserrat, amb la participació d'unes 27 persones adultes i 21 joves.
Hi va haver la possibilitat de triar, entre les diferents modalitats d'estada,
qui va sortir de Sant Just el divendres a la tarda,
qui va anar a passar només dissabte i diumenge
i qui hi va anar solament el diumenge, dia central de la peregrinació,
on es va participar a la missa conventual amb la presentació de l'oració a la Moraneta,
per saludar-la, per demanar-li el seu ajut i també per donar-li gràcies.
A part de la missa conventual, el dia anterior es va fer la vella de Santa Maria
amb la rebuda de les romaries,
a la que es va poder assistir des del cadiral del cor,
al voltant de l'altar major, on seuen habitualment els monjos.
I també la conferència que es va fer sobre el mil·lenari de la presència benedictina a Montserrat
pel prior del monestir d'on Jordi Puigdevall.
Jo no hi vaig anar, però aprofitant que estem ja en plena celebració d'aquest mil·lenari,
m'agradaria de fer-vos una visita virtual a l'exposició que han preparat al monestir,
on es mostren peces que estan a Montserrat.
Algunes es poden veure sempre al museu,
però n'hi ha moltes d'altres que no es troben habitualment a l'abast del visitant.
No us les explicaré totes,
perquè encara que l'exposició no és massa gran,
us avorriríeu una mica.
Parlaré només de les que a mi m'han cridat l'atenció.
Entre, com diu la presentació,
són peces inèdites que es mostren no massa habitualment
i expliquen la història mil·lenària de Montserrat.
A l'entrar a l'exposició ens dona la benvinguda
dues escultures de fusta de l'any 1939
de Sant Benet i l'abat Oliva,
tots dos aguantant a la mà una miniatura d'un monestir.
Sant Benet és el fundador de l'Horda dels Benedictins
i l'abat Oliva el fundador de Montserrat.
Aquestes escultures ocupen un lloc destacat a la sala capitular
i és la primera vegada que surten del seu lloc original.
Les va fer l'escultora Margarida de Sant Jordi
i fan un metre setanta d'altura.
També hi ha el famós Llibre vermell de l'any 1399,
escrit a l'escritori de Montserrat,
sobre pergamí amb cal·ligrafia gòtica i adornat amb miniatures.
Tracta d'una gran varietat de temes,
miracles de la Mare de Déu,
sermons, privilegis relacionats amb el monestir,
però la part més coneguda és el Cançoner Montserratí,
on hi ha un recull de danses
que el fan un testimoni únic de la dansa religiosa
i cançons amb textos que són poemes a la Mare de Déu,
adaptats a la música dels trobadors.
Entre aquestes cançons hi ha els primers goig coneguts
escrits en català que cantaven els escolans
i que els peregrins responien després de cada estrofa.
Aquest llibre és considerat com un dels exemples físics
més importants de la música medieval europea.
S'anomena Llibre vermell perquè té les cobertes de color vermell
i no s'exposava des de l'any 1995.
L'altra peça que treu l'atenció
és una reproducció de la imatge de la Mare de Déu vestida,
que ens permet de veure com veien a la Mare de Déu
els peregrins que fa més d'un segle pujaven a l'abadia.
La Mare de Déu va estar vestida i coronada fins a la Guerra Civil,
quan per necessitats d'haver d'amagar-la la van desvestir.
La tradició de vestir les imatges de la Mare de Déu
es remunta a l'època medieval,
com un acte de devoció, respecte i esplendor vers la Mare de Déu.
La Mare de Déu, que jo sàpiga, conserva tres vestits,
el que li va regalar l'any 1857 la reina Isabel II,
quan estava esperant el seu fill Alfons XII.
És un vestit preciós, de color blanc, vainilla,
amb rodats daurats, que està exposat a la sacristia.
És un vestit de gran valor
i és el que van fer servir per les festes de la coronació canònica
l'any 1881.
També tenim el que li va regalar la reina Maria Cristina,
quan esperava Alfons XIII.
És un vestit molt més auster i senzill,
però porta incrustats diamants del Brasil.
I el que li han posat ara,
que és de color morat, amb ornamentació daurada
i pedres incostades,
que s'adapta a la forma de l'escultura
i que va ser donat pel comte Vincent de Milford.
La imatge també porta la corona
que es va comprar per subscripció popular
a la ciutat de Barcelona.
Doncs durant el triani liberal,
la Mare de Déu es va portar a Barcelona
i després van pensar que com a acte de respecte i esplendor
tornar-la a Montserrat coronada.
També em va fer molta gràcia
veure la maleta del pare Obac.
El pare Bonaventura Obac,
quasi contemporani nostre,
ja que va morir l'any 1960,
va ser un frare viatger.
Va viatjar molt a Terra Santa i a l'Orient Mitjà
i va anar aplegant i comprant molts materials,
molts dels quals els podem veure exposats
en la secció de l'Orient Bíblic del museu.
El pare Bonaventura Obac va passar realment aventures
i situacions a vegades crítiques i altres divertides.
Per això m'ha fet molta gràcia
de veure aquesta maleta tan petita.
Si voleu aprofundir en la seva figura,
hi ha llibres que us poden agradar molt.
Don Bonaventura Obac,
l'home, el monjo i el biblista,
que és una biografia.
Després hi ha llibres de viatges
escrits per ell mateix,
com Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq,
o el Sinaí, viatge per l'Aràbia,
plens d'anècdotes i curiositats.
I finalment, la novel·la d'en Martí Gironell,
l'arqueòleg,
que explica d'una manera enovelada
qui era aquest personatge.
Si penseu una mica com és la decoració interior
de la Basílica de Montserrat,
segur que recordareu que al voltant de la nau central
hi ha penjades multitud de llànties.
Es té constància de l'existència de llànties botives a Montserrat
des de finals del segle XII.
Hi ha una cançó popular que parla de 74 llànties botives
i es suposa que a finals del segle XVIII
n'hi havia més d'un centenar,
que es van perdre totes amb la destrucció del santuari
pels soldats de Napoleó l'any 1812.
Algunes d'aquestes llànties tenen llegendes curioses,
però la més famosa és la llàntia del rei Moro,
llàntia que presidia la nau capitana de l'exèxit turc
a la batalla de Lepanto
i que va portar a Montserrat Joan d'Àustria
com a ofrena a la Mare de Déu.
I la gent creia que si s'ensenia,
el món desapareixeria.
Per això, sempre la tenien apagada.
L'any 1946,
quan es preparaven les festes de l'entronització
de la Mare de Déu, es va fer una crida
perquè s'oferissin llànties a la Moraneta.
I la resposta va ser tan gran
que ara en tenim més de cent.
Totes fetes entre 1947 i 1960.
Són de metalls diversos,
plata, bronza, aram, ferros,
tots daurats i platejats,
amb ornamentacions d'esmals, de vidres,
de fusta, de vitralls,
ofrenats per institucions, pobles i comarques.
No n'hi ha cap regalada per una persona
particular.
Nosaltres hi tenim ofrendada
una pel Baix Llobregat.
Són curioses les que van oferir
els catalans de Cuba, de Xile,
de Colòmbia, de Filipines.
De totes aquestes llànties votives,
s'ha despenjat la que va regalar
el Futbol Club Barcelona.
I ara la podem veure, eh,
a mida nostra,
en aquesta exposició.
També hi ha una sèrie de retrats
dels abats més relevants.
A mi em va fer gràcia veure l'abat
Aureli Maria Esquerrer,
que va ser el contemporani de general Franco,
qui primer l'admirava moltíssim
i fins i tot seguia els seus consells.
Però més tard es van en amistà
i va haver de marxar l'any 1965
a un monestir italià.
I també el retrat
de l'abat Antoni Maria Mercet,
que va ser abat de Montserrat
just abans de l'abat Esquerrer,
des de 1912 a 1941.
Era fill d'una família dinerada de Terrassa
i el van portar a Montserrat
quan tenia vuit anys
va entrar a l'escolania.
Es va interessar molt
perquè Montserrat fos un focus de cultura,
augmentant la biblioteca,
l'arxiu i el museu bíblic.
Li va tocar passar el tràngol
de la Guerra Civil.
Però després va dedicar
tota la seva herència personal
per ampliar el museu.
Gràcies a ell,
Montserrat té avui en dia
un museu de gran categoria,
que potser és el més important
de Catalunya després del manac.
Una altra cosa que em va agradar molt de veure
va ser la corona de plata
que li van regalar
els catalans de Filipines
a Monsens Cinto Verdaguer
i que em suposo que ell
la va donar a la Moraneta.
Els catalans de Filipines
van fer fer aquesta corona
a artesans autòctons
en forma de fulles de llaurer
cisellades a mà
i la van portar l'any 1884.
En aquesta corona hi podem veure
cisellades les lletres
a l'autor de l'Oda de Barcelona,
Manila, 1884.
Recordeu que l'Oda a Barcelona
és aquella que té uns versets
que parlen de Sant Just d'Esvern,
on ombregen els tarongers i els pins.
també hi ha posada la còpia de l'espasa
de Sant Ignasi de Loyola
i que des de fa molts anys
està col·locada dins d'una urna
a la paret del passadís
que porta el Cambril.
Sant Ignasi de Loyola
va deixar la seva espasa de soldat
davant la Mare de Déu de Montserrat
el 25 de març de 1522.
També va regalar els seus vestits
a un captaire
i va baixar vestit de sac
cap a Manresa.
Aquest moment va marcar
un abans i un després
en la seva vida.
Doncs aquí va decidir
de deixar de ser soldat
del rei de Navarra
i passar a ser soldat de Crist.
Aquesta espasa va passar
diverses vicissituds.
Va perdre la seva empunyadura
de plata
i va regalar
a l'església de Batlem de Barcelona.
on s'hi va estar
fins l'any 1907
quan el rector
d'aquesta església
la va donar
als jesuïtes del carrer Casp
on la custodien
des de llavors.
D'aquest espasa
n'hi ha tres còpies
una a Loyola
una altra a Roma
i la tercera
és aquesta
que podem veure
ara a l'exposició.
També és curiosa
l'escultura
de la Mare de Déu de Montserrat
que va fer l'escultor
Subirax
l'any 2001
i que gràcies
a la caixa del Penedès
es va regalar
a Montserrat.
Subirax
té sis peces
escultòriques
a l'exterior
del monestir.
La primera
la va fer
l'any 1962
per encàrrec
de la Bates Carrer.
És la creu
de terme
que hi ha
a l'inici
del camí
de Sant Miquel.
Després de vuit anys
l'any 1970
va fer el monument
a Sant Benet
que es troba
a dalt de tot
del camí
de la cova.
I també tenim allà
quasi un monument
dedicat a Ramon Llull
al darrere del pàrquing
dels autocars.
Aquestes dues escultures
estan una mica
amagades
i no les coneixem tant.
Però sí que coneixem
l'escultura de Sant Jordi
que segueix
amb la mirada
i que hi ha
la paret esquerra
de la plaça
que es va fer
per encàrrec
del diari avui
quan va voler
comemorar
el seu desè
aniversari.
També hi ha
el gran mural
que hi ha darrere
les paradetes
de Meli Mató
donat pel banc
de Sabadell
que el havia fet
fer per una seu
seva
del Passeig de Gràcia
i que representa
el mite
d'Hermes
i Adriana.
A l'interior
tenim la magnífica
Capella del Santíssim
situada
a la banda esquerra
de la Basílica
i diverses obres
més petites
al museu.
Entre aquestes obres
hi ha la imatge
de la Mare de Déu
que va voler fer
l'any 2001
perquè
perdona
en aquestes obres
entre aquestes obres
hi ha la imatge
de la Mare de Déu
que va voler fer
l'any 2021
perquè fos
la primera imatge
de la moreneta
del segle XXI
i que és la que ara
han portat
a l'exposició.
És una talla
de fusta
prolicromada
d'estil neocubista
feta amb esferes
cups
triangles
i piràmides
que aboquen
d'una manera
molt clara
la tradicional
imatge romànica
de la moreneta.
Subirax
va voler donar
amb aquesta escultura
una visió actual
a la tradicional
imatge romànica
de la Mare de Déu.
Una altra obra
molt interessant
és la que
ve del museu
estava en el museu
és la
Cerdana de la Pau
de Picasso.
Picasso
era amic
íntim
de la Batescarrer.
És una altitrografia
que Picasso
va fer
l'any 1959.
És molt bonica.
Representa
unes persones
enrotllana
ballant
una cerdana
i al mig
el colom
de la Pau
tan característic
d'aquest artista.
Feta amb unes línies
molt netes
i colors
molt vius.
Aquesta
litografia
estava exposada
a la sala
Gaspar
de Barcelona.
El senyor
Gaspar
volia fer
una exposició
de Picasso
i li era molt difícil
perquè estava
mamèco
que franquista
i Picasso
era un artista
non grato
al règim.
La Batescarrer
que també era
molt amic
de Franco
va intervenir
i l'exposició
es va poder muntar.
Llavors
Picasso
en agraïment
d'haver treballat
per poder obrir
aquesta exposició
li va regalar
aquesta litografia.
També m'agradaria
parlar
d'un plafó
que hi ha
amb les fotografies
de 18 monjos
monserratins
als que no s'ha pogut
dedicar
a una menció especial.
Doncs
no es pot explicar tot.
Són monjos
que no han pogut
tenir una explicació
perquè han destacat
poc
a la comunitat
monàstica
exercint
rols secundaris
en aquesta comunitat
però sí que han sigut
importants
en altres àmbits
entre els quals
trobarem
les fotografies
de dos monjos
que han tingut
una especial relació
amb Sant Just d'Esvern
d'Om Oriol Maria Diví
que abans de ser monjo
de Montserrat
va ser vicari
de Sant Just
i d'On Hilari Regué
nebot
de mossèn Antonino
que quan era un nen
passava les vacances
a la rectoria
i que de monjo
ens havia vingut a fer
conferències
algunes vegades.
I per acabar
voldria parlar
d'una petita fotografia
en blanc i negre
que mostra
el pas
del papa
Joan XXIII
l'any 1958
pel monestir
de Montserrat
quan encara era
patriarca
de Venècia.
Papa
pel que reivindico
sempre que puc
que m'agradaria
que allarguessin
la Galeria d'Arts
de la plaça
de Santa Maria
on hi ha els sants
que van visitar
Montserrat
quan estaven aquí
a la terra
i que hi posessin
una escultura
seva.
Espero que algun dia
algú m'escolti
i em facin cas.
Aquesta exposició
estarà oberta
fins al 8 de setembre
de l'any 2025.
Us recomano
vivament
que hi aneu
doncs ofreix
l'oportunitat
de veure
peces artístiques
i litúrgiques
que normalment
no són
accessibles
al públic.
Ara canviarem
de tema
perquè potser
m'hagi allargat
una mica massa
amb l'exposició.
I com que ja estem
començant
el temps d'advent
i entrarem
ben aviat
al mes de desembre,
parlarem
d'unes tradicions
sobretot
del Baix Llobregat
i que per inèrcia
del nostre poble
que ara ja no
se celebren
però que mereixen
ser conegudes.
Durant la primera
quinzena de desembre
tenim tres festes
a celebrar
el dia 6
que és Sant Nicolau
el dia 8
que és la puríssima
Concepció
i el dia 13
que és Santa Llúcia
encara que les dues primeres
ara han quedat
una mica diluïdes
pel pont de la Constitució.
Sant Nicolau
va néixer a Antioquia
l'any 265
fill d'una família
cristiana
benestant
i a morir
els seus pares
va heretar
un patrimoni considerable
que dedicar
a ajudar
als necessitats.
Va deixar
el seu poble
i se'n va anar
a Mira,
Turquia
on va ser ordenat
sacerdot.
Sota la persecució
de Dioclesià
va ser empresonat
i quan va arribar
a Constantí
l'any 313
va ser
nomenat
bisbe.
Va treballar molt
pel seu poble.
Moria a Mira
el 6 de desembre
de l'any 343
i va ser venerat
com a sant
des de llavors.
Va fer
molts miracles.
L'any 1087
el van enterrar
a la catedral
de Mira
i alguna
de la seva relíquia
va arribar
a la ciutat
italiana
de Bari.
Per això
se'l coneix
com
Sant Nicolàs
de Bari.
És un sant
molt venerat
tant per l'església
occidental
com per l'oriental.
A Alemanya,
Flandes i Holanda
se'l coneix
com a Sant Nicolàs
o també
Sinterclass
que ha estat
traduït a l'anglès
com Santa Claus.
És l'encarregat
de portar
els regals de Nadal
als nens.
O sigui
que el pare Noel
que veiem
per tot arreu
ara per Nadal
és una versió
grullera
i americanitzada
de Sant Nicolau.
Es creu
que el dia 6
de desembre
és el dia
que Sant Nicolau
comença el seu viatge
des del nord
per portar els regals
als nens
la nit de Nadal.
Les llegendes
més conegudes
d'aquest sant
són dues.
Hi havia un home
que tenia tres filles
i com que estava
molt arruïnat
no podia donar-los
cap dot
perquè es casessin
i va pensar
de dedicar-les
a la prostitució.
Sant Nicolau
ho va saber
i ell mateix
prenent una bona
quantitat de diners
els va posar
dins d'una bossa
i durant tres nits
va llençar
aquestes bosses
de diners
a la casa
de l'home.
Amb aquests diners
les noies
es van poder casar.
L'altre
és aquella
de l'hostaler
que va agafar
tres nens
i els va matar
i els va tallar
a trossets
i els va posar
a conservar
a l'hostaler.
va passar
per aquell hostal
Sant Nicolau
i l'hostaler
li va servir
la carn exquisida
d'aquells nens.
Llavors
Sant Nicolau
va ressuscitar
els nens
i va castigar
l'hostaler.
Això ens ho explica
aquella cançó
catalana
amb moltes estrofes
que comença
si n'eren
tres petits infants.
Aquí
als països catalans
Sant Nicolau
és el patró
dels nens
dels nens
que van a escola
perquè abans
no tots els nens
hi podien anar
i també
dels escolans.
Aquí
al Baix Llobregat
tenim dues tradicions
al dia de Sant Nicolau.
Una
és el monestir
de Montserrat
que encara
conceben
la tradició
medieval
del bisbetó.
Al dia
de Santa Cecília
patrona de la música
els escolans
de Montserrat
escollen
d'entre els nens
més petits
un nen
que serà
el bisbetó
i al dia
de Sant Nicolau
el vesteixen
de bisbe
i durant aquell dia
és ell
qui regeix
el monestir.
Assegut
al tronc
de l'abat
vestit
de bisbe
amb baco
Llimitra
fa el sermó
i beneeix
els altres escolans.
És el dia
en què
tradicionalment
a Montserrat
comencen
les festes
de Nadal.
Als pobles
del Baix Llobregat
hi havia
l'acostum
de cantar
els Nicolaus
el dia 6
de desembre.
En disfressaven
a un de bisbe
amb dos acompanyants
i anaven
per les cases
i botigues
del poble
a cantar
cançons tradicionals
relacionades
amb Sant Nicolau
i recollien
tot el que
la gent els donava
dolços,
fruits,
carmel,
els diners
i després
anaven a brenar.
A Cornellà
i a Gabà
aquesta tradició
encara es manté
i els nens
van a fer capta
per les cases.
A Sant Just
d'Esvern
es feia.
mossèn Antonino
explica
que a tot el pla
del Llobregat
còpio textual,
a tot el pla
del Llobregat
cada any
per la diada
de Sant Nicolau
els nois
de l'escola
sortien
formant
una colla
i passaven
per les cases
de la muntanya
i del poble
cantant
els goig
de Sant Nicolau
i aplegant
diners
i de minadures
per fer després
un brenar.
Els Nicolau
van deixar de sortir
l'any 1921
però després
buscant en uns fulls
dominicals
que ens conserven
a l'arxiu
de la parròquia
i que parlen
des de l'any 1926
al 1936
trobem que els anys
26 i 27
els Nicolau
es van tornar
a sortir a captar
amb un dels nens
vestit de bisbe
i els seus dos ajudants.
Van cantar
d'una manera
molt digna
cançons
relacionades
amb Sant Nicolau.
També ens explica
mossèn Antonino
que amb aquests diners
recollits
els nens pensaven
anar a la romeria
de Montserrat
que llavors
es feia la primavera.
L'any 1928
els Nicolaus
ja no van tornar
a sortir
però a la parròquia
es celebrava
la seva festa
amb una missa
dedicada al Sant
a les 7 del matí
on hi assistien
tots els nens
de l'escola
i al sortir
cantaven
els goig
de Sant Nicolau.
El dia 13 de desembre
és la festa
de Santa Llúcia
una santa
molt venerada
arreu.
La vida de Santa Llúcia
no és tan coneguda
però sí que reconeixem
molt bé
la seva imatge
representada
amb la palma
del martiri
portant un platet
a la mà
amb els seus ulls.
Llúcia
va néixer
a la ciutat
de Siracusa
Sicília
l'any 251
de la gent
i la seva mare
va ser educada
i la seva mare
va fer casar
i la seva mare
la volia fer casar
ella es volia dedicar
a Crist
per convèncer
la seva mare
que estava malalta
la va portar
a la tomba
de Santa Agatha
i la mare es va curar
llavors la va convèncer
que ella
no es volia casar
i que donessin
la fortuna
als pobres
i la seva mare
així ho va fer
però el noi
amb qui la volien casar
la va denunciar
davant del procònsul
Pascali
que la va sotmetre
a diverses tortures
fins que finalment
el 13 de desembre
va morir
decapitada.
Al lloc de la seva tomba
s'hi va construir
un santuari
on anaven
molts pelegrins
actualment
la seva tomba
es venera
a l'església
de Santa Llúcia
de la ciutat
de Venècia.
La tradició
ens diu
que tenia uns ulls
molt bonics
que feien posar
molt nerviós
a un dels seus pretendents
i ella
se'ls va arrencar
i els hi va fer enviar.
Aquest noi
veient el seu valor
es va convertir
al cristianisme
i Déu
li va donar
a Llúcia
uns ulls
encara més bonics.
Potser per això
o perquè el seu nom
deriva
de la paraula
llum
Santa Llúcia
és la protectora
de la vista
i és molt venerada
per sastres
i modistes.
A Barcelona
hi ha una gran
tradició
i devoció
té capella pròpia
a la catedral
capella molt visitada
encara avui dia
el dia de la seva festa
on es poden venerar
les seves relíquies.
També tradicionalment
quan les coses
seguien el seu ritme
el dia de Santa Llúcia
començava
la fira
de Nadal
a la plaça
de la catedral
una de les fires
més antigues
de Barcelona
que ara comença
l'últim diumenge
de novembre
doncs tenim
una pressa mortal
en comprar
les ornamentacions
de Nadal
sort que afortunadament
encara es continua
anomenant
festa de Santa Llúcia.
Per Santa Llúcia
aquí al pla
del Llobregat
existia també
la tradició
de les llucietes
eren unes noies
una mica més grans
que els nicolaus
que anaven a col·legi
i que sortien
cantant
pels carrers
i les cases
als goig
de Santa Llúcia
presidides
per una nena
vestida de Llúcia
i acompanyada
de dues altres nenes
vestides de verges
i també
replegaven
dolços
fruites
diners
que després
feien
un brenar.
Aquesta tradició
encara es conserva
a Castellvi
de Rosanes.
Aquesta tradició
que les nenes
cantin per Santa Llúcia
també la tenen
a Suècia
on la nena
que fa de Santa Llúcia
porta una corona
amb unes espelmes
enceses.
Als països nòrdics
aquesta data
és molt important
doncs és el dia
que es comença
a allargar
la llum del dia
després d'un hivern
en el que potser
segons la latitud
només tenen
tres o quatre hores
de llum solar.
A Sant Just d'Esvern
aquesta tradició
de les llucietes
també existia.
Jo recordo
explicar-ho a la meva àvia
que fins i tot
em cantava la cançó
Oh llúcia
de Crista
esposa
o hínos
verge gloriosa
etc.
Encara que no sé
si ella hi va participar.
Però ho tenia
com un dels seus
records d'infantesa.
Seguint les notes
de mossèn Antonino
llegim
les noies del col·legi
sortien a plegades
el dia de Santa Llúcia
per cantar
per les cases
els goig de Santa Llúcia
de lletra i música
notables
després de la missa
cantada
que se celebrava
amb tota solemnitat.
Les noies
eren presidides
per una canava
vestida de Santa Llúcia
i l'acompanyaven
dues noies
vestides de verges.
I després
buscant en aquests
fulls dominicals
he trobat
que l'any
1925
o sigui
un grup de noies
grans
i una colla
de nenes
petites
van restaurar
l'antic i vell
costum
de les llúcies
i va ser molt bonic.
Fins i tot
ens posa el nom
de les nenes
que representaven
a Santa Llúcia
i a les verges.
La tradició
de les llucietes
no va ser tan efímera
com les dels Nicolaus.
Doncs l'any
1928
escriu que
creix la tradició
de les noies
que surten a cantar
les llucietes.
La festa
de Santa Llúcia
es celebrava
amb tota solemnitat
a la nostra parròquia
amb missa cantada
i cant dels goig.
Fins i tot
un dels anys
demana a les persones
que vulguin portar
sisis a la santa
que els portin
el dia abans
doncs així
es podran galanar
millor l'altar.
Encara avui
a la nostra parròquia
el dia de Santa Llúcia
a la missa
de les vuit del vespre
hi ha més fidels
que en un dia habitual.
Amb aquestes dues
costums
i celebracions
dels nens
per l'advent
també dels nens
de Sant Just
espero que us aneu preparant
per celebrar
el Nadal
i com sempre
si ens voleu tornar a escoltar
tornaran a passar
la gravació
d'aquest programa
el dissabte
a dos quarts de 12
del migdia.
que ens ha justificat
a tot punt de la relació
rot fifteen
Adiós d'Espèl
Durant avui
Institut d'Estudis
Any 1938.
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaeri
de les escoles, un espai que serviria
de protecció per a la població
en cas d'ataca aèri.